Diputació de BarcelonaServei de Premsa

Rbla. Catalunya, 126 / 08008 BarcelonaTel 934 022 094 / Fax 934 022 272s.premsa@diba.cat / www.diba.cat

DOSSIER DE PREMSA

La Diputació de Barcelona al’Smart City Expo World Congress

2 DPM

Les societats smart són aquelles on les persones, empreses i governs afronten els reptes del segle XXI: canvi climàtic, alt consum de fonts d’energia no renovables, auge de les economies en desen-volupament, poblacions cada cop més denses i infraestructures obsoletes. En aquest context, a l’Smart City Expo World Congress, que tindrà lloc del 13 al 15 de novembre al recinte Gran Via de la Fira de Barcelona, impulsa el repte global per can-viar les ciutats on vivim i la forma en què aprofitem els recursos.

A la Diputació de Barcelona pensem que la capa-citat de lideratge de les noves ciutats smart depen-drà de la capacitat d’intel·ligència en xarxa, del substrat de coneixement humà. Per això, serem presents al Congrés i a la Fira amb un estand per donar a conèixer el suport que, des de les àrees de Territori i Sostenibilitat i de Coneixement i Noves Tecnologies, oferim als municipis de la demarca-ció. Com a exemples de bones pràctiques locals i de col·laboració entre institucions s’hi presenten tam-bé les experiències de l’Agència Local d’Energia del Consell Comarcal d’Osona, Sabadell, Sant Cu-gat del Vallès, Terrassa i Viladecans.

ELS MUNICIPIS DE LA DEMARCACIÓ BUS-

QUEN LA SOSTENIBILI-TAT

3 DPM

L’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona dissenya programes d’eficiència energètica com a base per desenvolupar estratègies intel·ligents de lluita contra el canvi climàtic, en el marc de les di-rectrius europees i internacionals.

Uns 200 dels 311 municipis de Barcelona, amb 5,3 mi-lions d’habitants, s’han compromès a reduir el 20% de les seves emissions de GEH per l’any 2020, en el marc del Pacte dels alcaldes, del qual la Diputació és “Estructura europea de coordinació”.

Per exemple, el projecte ERDIBA (Eficiència i Reno-vables de la Diputació de Barcelona), finançat a través del programa ELENA (European Local Energy Assis-tance) del Banc Europeu d’Inversions, aspira a implan-tar solucions intel·ligents de sostenibilitat energètica (telecontrol, telemesura, optimització de la comptabi-litat energètica, noves tecnologies d’il·luminació…) i explorar formes innovadores de generació d’energia adaptades al marc normatiu actual.

Impacte econòmicImport total dels contractes generats: 60 MEURImport d’inversions generades amb criteri ELENA/BEI : 26 MEUR

Impacte ambientalPrevisió d’estalvi energètic generat: 17 GWh anualPrevisió de generació d’energia tèrmica amb biomas-sa: 1 GWh anual

EFICIÈNCIA ENER-GÈTICA: POLÍTIQUES INTEL·LIGENTS PER MITIGAR EL CANVI

CLIMÀTIC

4 DPM

L’Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies actua com un observatori Smart Region sobre tecnologies i tendències intel·ligents per entendre el que passa en l’entorn urbà i, al mateix temps, potenciar les idees i el talent. Això significa que la seva tasca consisteix a aportar al territori innovació i noves experiències din-tre de la nova força que tenen les ciutats amb l’objectiu d’aconseguir que els 311 municipis de la demarca-ció de Barcelona siguin un referent de coneixement intel·ligent. Per a això, impulsen línies de coworking en xarxa activant l’aprenentatge transversal, la forma-ció i els millors escenaris dintre de la societat digital.

A més, la Diputació encapçala amb 12 països euro-peus el projecte e-Coop d’evolució digital i innova projectant plans pilot de FTTH dintre d’una dinàmi-ca work in progress del multiconeixement i el servei. També utilitza el Smart Private Cloud Computing com a eina de servei disponible, aporta recursos per activar l’economia del coneixement, potencien la qua-litat de les polítiques tecnològiques municipals i dóna suport al creixement digital permanent. En definitiva, contribueix a la transformació de les ciutats en smart cities des d’un enfocament sostenible, integral i inno-vador.

OBSERVATORI SMART REGION

5 DPM

L’Agència Local de l’Energia d’Osona (ALEO) és un servei tècnic de gestió i comptabilitat energètica del Consell Comarcal que dóna suport a 49 ajuntaments osonencs. L’ALEO treballa amb tres objectius clars: l’estalvi energètic, l’eficiència energètica i la promoció de les energies renovables.

Actualment, un dels projectes més ambiciosos per millorar en l’ús de l’energia és la implementació de sistemes de telemesura i control a temps real a depen-dències municipals i enllumenats públics. D’aquí neix el projecte “Desendolla’t”, que té per objectiu reduir entre un 20 i un 30% els consums energètics en 20 cen-tres escolars d’Osona. Amb la instal·lació de sistemes de telemesura de baix cost, la utilització d’un progra-mari de visualització d’aquests consums a temps real i la implantació d’alarmes, es preveu reduir tots els consums “vampírics” i no necessaris, així com dispo-sar d’informació diària de l’evolució dels consums a cada centre. Paral·lelament s’analitza la temperatura i s’estudia la major optimització del funcionament de les calefaccions.

La instal·lació d’aquests sistemes de mesura va acom-panyada de la creació i formació d’un gestor energètic en cadascun dels centres escolars, ja que únicament amb una persona que controli i segueixi la telemesura s’obten en resultats.

En les primeres proves i resultats obtinguts, s’han de-tectat mesures significatives i de baix cost per reduir els consums: parada d’aparells electrònics i infor-màtics que funcionen constantment, consum constant d’ascensor, programadors horaris en termos, mini-mització de la il·luminació de seguretat, optimització del funcionament de la calefacció, etc. A la major part d’escoles analitzades s’han trobat consums instanta-nis superiors als 5 kW en les hores sense funciona-ment; aplicanr mesures de parades de línies elèctri-ques, aquests consums se situen per sota d’1,5 kW.

Aquests resultats són esperançadors, però cal desta-car que la tecnologia permet obtenir molta informa-ció a temps real i és necessària una bona gestió de les dades i unes bones pautes de comportament a poste-riori.

OSONA, CONTRA EL CONSUM ELÈCTRIC

“VAMPÍRIC”

El model de ciutat intel·ligent de Sabadell es caracte-ritza per la seva transversalitat, amb incidència en sis eixos: eficiència energètica, medi ambient, mobilitat, competitivitat, govern participatiu i qualitat de vida. El principal objectiu és que beneficiï tots els barris i districtes del municipi, amb resultats tangibles i im-plantacions amb un abast ampli, més enllà de proves pilot.

La tecnologia és l’eina que permet a la ciutat desen-volupar aquesta profunda transformació. Aquesta estratègia se centra en els següents objectius: trans-parència i informació als ciutadans; estalvi econòmic; eficiència i qualitat en els serveis públics, sostenibili-tat ambiental; impuls de l’economia del coneixement, i contribució per fer de Sabadell un model de gestió urbana intel·ligent. L’estratègia ha rebut el guardó de l’organització mundial de ciutats i governs locals per a l’e-government (WeGo), en la categoria de gestió ur-bana.

Sabadell va començar a treballar en aquest model el 2008. Avui ja hi ha realitats importants implantades. Entre elles destaquen el manteniment integral de l’enllumenat públic basat en el model d’empresa de serveis energètics (ESE). Amb ell es reduirà la des-pesa energètica en un 30% i més d’un milió d’euros anuals de mitjana durant el període de vigència del contracte. A més a més, s’instal·laran més de 7.500 punts de llum led.

Un altre avanç és la recollida pneumàtica de residus, que aquest mes de desembre ja arribarà al 13% de la població, amb un estalvi de 300.000 euros anuals. També acaba d’entrar en servei el portal de dades obertes de l’Ajuntament (www.sabadell.cat/dades-obertes), que ofereix informació pública per a ciuta-dans i empreses sobre la ciutat, la població, els serveis a les persones i l’economia, així com notícies munici-pals, noves licitacions, l’agenda de la ciutat i les ofer-tes d’ocupació.

SABADELL, SMART CITY AL SERVEI DE

LES PERSONES

L’objectiu de Sant Cugat del Vallès és incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a la ciutat per aconseguir que els serveis que l’ajuntament presta a la ciutadania siguin més eficients, sostenibles i duradors. Es tracta, en definitiva, de crear una ciutat de dimensions humanes i que sigui harmònica amb el seu entorn. Les TIC són només una eina. Les adminis-tracions, juntament amb la resta d’agents, han de po-sar la intel·ligència per definir una estratègia social, econòmica i ambientalde futur. Fa un any, la ciutat va posar en marxa una prova pilot per provar alguns dels sistemes de gestió urbana de l’urbs del futur. L’ajuntament va delimitar una zona d’innovació tecnològica (smart street) en què amb la col·laboració de deu empreses catalanes de tecnolo-gia puntera es van implementar un aparcament guiat per als vehicles, un punt de recollida d’escombraries intel·ligent, un sistema d’enllumenat de detecció de presència, un sistema de reg que detecta la humitat i condicions climatològiques i un pas de vianants amb sensors lluminosos, entre altres. Després d’un any de proves, el pla d’enllumenat amb criteris smart s’ha implementat a tota la ciutat, cosa que permetrà reduir la factura econòmica i ambiental en un 30%.

Des d’aleshores, administració, empresariat i socie-tat civil han avançat conjuntament en la configuració de la ciutat del futur. Un exemple de les necessitats d’integrar els ciutadans en l’estratègia smart són els bons resultats obtinguts en el projecte 3E-Houses, en col·laboració amb Gas Natural i Indra, per fomentar l’estalvi energètic a les cases. En aquest cas, la factu-ra s’ha rebaixat en un 20%. Sant Cugat treballa per avançar cap a la smart community, per aconseguir una societat basada en el coneixement, el talent i la innovació.

SANT CUGAT DEL VALLÈS TREBALLA

PER SER UNA SMART COMMUNITY

Ja fa anys que l’Ajuntament de Terrassa impulsa una mobilitat sostenible i eficient, fomenta l’ús de les no-ves tecnologies i afavoreix la implantació d’energies renovables. El 2011 es va situar entre les 15 urbs es-panyoles amb una qualificació més elevada en el ràn-quing de les smart cities. Així mateix, la ciutat va par-ticipar en els premis internacionals Living Lab Global Awards presentant un repte en l’àmbit de la salut co-munitària.

El projecte guanyador del repte va ser City Walking, un conjunt d’aplicacions per al mòbil per facilitar les caminades per la ciutat, presentat per UPC Barcelo-natech. Aquest només n’és un exemple. N’hi ha més: les zones wi-fi per a l’accés públic a internet per tota la ciutat, la xarxa de fibra òptica per als instituts de secundària i la seu electrònica de l’Ajuntament de Te-rrassa, que permet fer per internet totes les gestions municipals (més de 300) i estalvia desplaçaments i temps als ciutadans. També destaca l’aplicació de no-ves tecnologies per monitoritzar el consum energètic dels edificis municipals.

Aquesta mesura, juntament amb altres com el Pla d’Acció d’Energia Sostenible, s’ha traduït en un es-talvi de més de dos MEUR en la factura elèctrica dels últims tres anys. Altres accions rellevants han estat l’adquisició de 14 vehicles elèctrics, el reg automàtic en el 78% de les zones verdes, el telecontrol automàtic de les aigües residuals o la instal·lació de 10 calderes de biomassa en edificis públics.

En mobilitat, s’ha dut a terme la implementació pro-gressiva d’un centre de gestió del trànsit, que actual-ment controla el 40% dels semàfors i compta amb 200 sensors al carrer per supervisar-ne l’estat. També destaquen els tres punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, els 13,5 km de carril bici, els sensors blue-tooth per calcular temps i velocitats i la web pública per planificar desplaçaments.

TERRASSA: POLÍTI-QUES AMBIENTALS,

MOBILITAT SOSTENI-BLE I L’APOSTA

PER LES TIC

Sensors de llum, pissarres digitals, fibra òptica o pla-ques solars per a l’autoconsum d’energia són alguns dels elements que té l’escola de Ponent, la primera smart school del municipi de Viladecans, que vol ser un model per a altres equipaments de la ciutat.

L’escola, que s’ha estrenat aquest curs, disposa de les mateixes pissarres digitals interactives que tenen to-tes les escoles públiques de la ciutat i, en breu, tindrà accés a la fibra òptica de 100 Mbps. Això és possible gràcies al pla d’extensió d’aquesta tecnologia que l’Ajuntament va engegar fa més de 15 anys i que el 2015 cobrirà el 50% de la població (cinc anys abans que l’objectiu marcat per l’Agenda Digital Europea). Actualment, empreses i llars de Viladecans ja dispo-sen de serveis de connectivitat de banda ampla ul-traràpida de 100 megues o més, en el cas de les em-preses.

D’altra banda, l’edifici compta amb diferents elements energètics pensats per aprofitar al màxim els recursos naturals, generar energia verda i estalviar recursos. L’arquitectura de l’edifici és de “classe A” i té 394 plaques solars fotovoltaiques (que podrien abastir d’electricitat a 60 llars), nou plaques solars tèrmiques per escalfar l’aigua sanitària i sensors de llums que regulen automàticament la lluminositat d’aules i la-vabos. Uns sistemes que permeten produir el 70% de l’energia que necessita de forma ‘neta’.

Un altre element innovador que té és la caldera de condensació d’alta eficiència, que pot aprofitar el po-der calorífic del vapor de l’aigua que genera, apor-tant-li un rendiment extra del 107%. A més, el sistema de ventilació està dissenyat per recuperar el 50% de l’energia de l’aire que surt de les aules. És a dir, l’aire que s’extreu de les aules, que és calent, es barreja amb l’aire que entra de l’exterior, de forma que, tot i estar a pocs graus, no necessita tanta energia per escalfar-se.

L’escola de Ponent, que seguirà incorporant solucions innovadores en matèria d’eficiència energètica, vol servir de model experimental per a la gestió ener-gètica d’altres equipaments de la ciutat. Actualment, es treballa en la implantació d’un sistema de gestió en línia dels consums de totes les instal·lacions que permetrà fer el seguiment en temps real dels con-sums sectoritzats per a instal·lacions i zones per tal d’emprendre accions correctives, gestionar la dema-nada d’energia en funció d’aquestes lectures i els pa-trons de consum definits, acumular energia sobrant i reaprofitar-la.

LA SMART SCHOOL DE VILADECANS