La documentació i la reflexió sobre la pràctica en ...€¦ · les nostres preguntes: volem saber… helena forrellad. ceip escola bellaterra. cerdanyola 22/03/2010 grup "la cultura

Helena Forrellad. CEIP Escola Bellaterra. Cerdanyola

22/03/2010

Grup "La cultura matemàtica de les persones" ICE UAB/FPCEEB URL 1

COM PROMOURE PROCESSOS DE MILLORA A LES ESCOLES?La documentació i la reflexió sobre la pràctica en processos personals i col·lectius

Helena ForrelladCEIP Escola BellaterraSeminari “La cultura matemàtica de les persones”

EL REPTE DE LA REFLEXIÓ PEDAGÒGICA A L’ESCOLA…

…amb qui?…amb qui?…sobre què?…amb quina intenció?…de quina manera?

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competència és la capacitat d’utilitzar elsconeixements i habilitats, de maneratransversal i interactiva en contextos itransversal i interactiva, en contextos isituacions que requereixen la intervenció deconeixements vinculats a diferents sabers,cosa que implica la comprensió, la reflexió iel discerniment tenint en compte la dimensiósocial de cada situació.

EL DESENVOLUPAMENT COMPETENCIAL •Què ens pot aportar la incorporació de les competències bàsiques al currículum?

Pel desenvolupament competencial es plantegen, entre altres, tres finalitats importants:

• Integrar els diferents sabers

• Funcionalitat dels aprenentatges

La incorporació de competències en el currículum ens ho plantegem comuna possible resposta a la voluntat dels docents d’assajar a l’escolanoves formes de respondre a la necessitat dels nens i de les nenes decomprendre el món per a poder-se situar en ell…Perquè comprendre ésuna necessitat bàsica de les persones de la qual la institució escolar s’hade responsabilitzar!!!

•Satisfer aquesta necessitat de tots suposa afrontar un repte important: la inclusió.

•La dimensió social de l’aprenentatge

L’AULA, UN ESPAI D’ INCLUSIÓ... L’AULA, UN ESPAI D’ INCLUSIÓ... Som el 70 % aigua

Primer de Primària


22/03/2010


Som el 70 % aiguaCom observar l’aula?

Què entenem per descriure i interpretar:

L’activitat: les accions i els discursos-L activitat: les accions i els discursos

-L’estructura narrativa

OBSERVAR, DESCRIURE I ESTUDIAR PROCESSOS COMUNICATIUS QUAN FEM MATEMÀTIQUES

-Situacions i contextos-Propòsits de les persones-El paper del món real-Interaccions entre les personesRols-Rols

-Accions-Materials i instruments-Aspectes de gestió i organització-Espai i temps-El paper del mestre-El contingut matemàtic

¿QUIN TIPUS DE PREGUNTES ENS PODEM FER? (alguns exemples)-Com sorgeix el problema?-Com planteja el problema el mestre? Hi participen els alumnes?-A quin propòsit respon? Dels alumnes/ del mestre/a-On es desenvolupa el problema? En quin espai?-Com s’organitza la informació? Tenen els nens i les nenes algun pla d’ acció?-Quin sentit té la seva acció?-Han pres decisions personals per fer la seva pròpia explicació?-Com participa el mestre en les accions dels nens i de les nenes? Abans de començar, mentre treballen, al final.-Quins materials fan servir?C ’ it l’ l E i-Com s’organitza l’aula Espais, grups…

-Com se senten els nens i les nenes?-Qui escriu els textos (numèrics, geomètrics…) que apareixen en aquesta activitat?-¿Quin sentit té per als nens i les nenes de la classe?-Quin tipus de conversa estableixen amb ell?-Quins coneixements matemàtics utilitzen?-Quin vincle mantenen amb la realitat en els seus textos i en les seves converses?Y a més a més…-Per què pensem que aquesta és una activitat de valor? Per què ens agrada?

EL CONTEXT EN EL QUE ES PLANTEJA EL PROBLEMA

LA VIDA D’APRENDRE DE L’AULA I LES EXPERIÈNCIES VISCUDES.

-EL CONTEXT DES DE LA PERSPECTIVA DE L’ACCIÓ

SOCIAL

-EL CONTEXT DES DE LA PERSPECTIVA DEL

CONTINGUT MATEMÀTIC

EL CONTEXT EN EL QUE APAREIX LA PRÀCTICA:

LA VIDA D’APRENDRE DE L’AULA I EL PAPER DE LES MATEMÀTIQUES EN ELLALES NOSTRES PREGUNTES: VOLEM SABER…


22/03/2010


TEXT DE PRESENTACIÓ DEL TREBALLS DELS ALUMNES, DIRIGIT ALS NENS I LES NENES I ALS SEUS PARES I MARES

NO SÉ…NO SABEMA LA CLASSE HEM LLEGIT UN LLIBRE ON UN NEN ES FEIA PREGUNTES SOBRE COSES QUE NO ENTENIA I QUE LI AGRADARIA DE SABER.AQUEST LLIBRE ES DIU: NO SÉ…EL NEN VOL SABER, PER EXEMPLE, ON ES CONNECTA LA LLUNA PERQUÈ FACI LLUM, O QUIN ÉS EL GEGANT QUE PLORA EL MAR…LLEGINT-LO HEM RIGUT PER ALGUNES DE LES COSES QUE DEIA I ENS HEM ENCURIOSIT PER ALGUNES DE LES PREGUNTES QUE ES FEIA.

Í ÉHEM PENSAT QUE NOSALTRES PENSARÍEM EN ELS NOSTRES “NO SÉ”, AQUELLES COSES PER LES QUE ENS PREGUNTEM I QUE ENS AGRADARIA TROBAR ALGUNES RESPOSTES, ENCARA QUE SIGUIN DIFÍCILS I NO LES ACABEM D’ENTENDRE DEL TOT. PERÒ VOLEM SABER-NE UNA MICA MÉS I ANAR-NOS APROPANT, AIXÍ, A COM LES ENTENEM CADA UN DE NOSALTRES, LES PERSONES GRANS O ELS CIENTÍFICS QUE LES ESTUDIEN.

COM QUE TENÍEM 26 PREGUNTES PER RESPONDRE LES HEM AGRUPAT I ENS HAN SORTIT CINC GRUPS:-COM SÓN LES COSES PER DINTRE-L’UNIVERS-LES PRIMERES COSES-COM SÓN LES PERSONES I ELS ANIMALS-COM ES FAN LES COSES

QUÈ HEM FET PER RESPONDRE-LES?-Hem portat llibres, objectes, videos, radiografies…de casa.-Hem buscat informació a Internet-L’Helena ha portat alguns materials: llibres, fotos, ninots…-Ens hem explicat les idees que teníem i què pensàvem.-Hem fet una exposició en racons de classe on hi posàvem els materials de cada grup de preguntes i hi anotàvem els nostres descobriments.-Algunes persones ens han explicat coses que no sabíem: els nens de 4t ens han parlat de l’aparell digestiu i els de 6è ens han explicat com era la Terra per dintre.L’Helena ens ha llegit informació dels seus llibres i ens ha parlat dels-L Helena ens ha llegit informació dels seus llibres i ens ha parlat dels

científics que descobreixen coses o imaginen teories.-Hem buscat informació d’aquests científics a Internet.-Hem constuït una mena de mapa a la classe per anar explicant com pensem.-Hem explicat les coses que anavem imaginant o pensant escrivint, dibuixant o construint.-Hem descobert que les coses es relacionen les unes amb les altres i que de vegades és important pensar en el temps perquè amb el temps les coses canvien. Per això tenim uns cables que connecten els nostres racons d’investigació i un cable especial que representa el temps.

COM SOM LES PERSONES…COM SÓN LES COSES PER DINTRE… LA SITUACIÓ

Com sorgeix, com es planteja?

Una notícia en el diari: l’aigua a la Terra.

-D’on surt l’aigua que arriba a les nostres cases?

El paper de la mestraLa intenció:

Llegir i interpretar notícies del diari és una activitat habitual a l’aula. Hi ha interès per activar el contacte amb la realitat i amb els mitjans de comunicació que expliquen l’actualitat.

La notícia seleccionada es relaciona amb l’intenció de:

-Donar sentit i contingut a un tema proposat a nivell d’escola: l’aigua des de la perspectiva de l’educació medioambiental.

-Relacionar el tema de l’aigua amb els temes que han aparegut a la classe: com són les e ac o a e te a de a gua a b e s te es que a apa egut a a c asse co só escoses, com és la Terra, com sóc jo…

El propòsit:

Reflexionar i avançar en la idea de la quantitat d’aigua que conté la Terra i de la proporció entre l’aigua salada i l’aigua dolça amb l’objectiu de prendre consciència de la necessitat d’estalviar-ne el consum.

El contingut matemàtic:

Aproximació a una manera d’expressar el percentatge a través de gràfics i números fent interpretacions personals d’aquestes expressions. Contrastar les interpretacions personals i donar-ne raons.

ALGUNS DIBUIXOS D’ON SURT L’AIGUA QUE ARRIBA A CASA:

Imaginar d’on vénen les tuberies que ens arriben a casa i ens porten l’aigua.

-Possibles respostes

-Contrastar-les i argumentar-les com a vies de col.laboració per comprendre.


22/03/2010


Com es planteja el problema:Una informació “personal” que aporta la mestra:

Les persones som el 70% aigua

“La meva germana treballa a la companyia d’aigües i els nens i nenes de Sabadell van a veure d’on treuen l’aigua que arriba a les cases amb les tuberies i els ensenya on va a parar quan surt de casa bruta. M’ha explicat que la porten en una depuradora i que allà la netegen.

També m’ha dit que l’aigua és molt important per les persones. I que som un També m ha dit que l aigua és molt important per les persones. I que som un 70% aigua.

Mestra: Què deu voler dir això?

És molt?

Poc?

Quant?

Fins on?

Quina part de nosaltres?

El paper de la mestraLa intenció:

M’interessa aquesta situació per dues raons:

-Pel què fa al tema de l’aigua, d’una banda i d’altra banda, com aquesta informació ens permet establir connexions amb un tema de l’aula: com som les persones

El propòsit:

-Treballar idees relacionades amb aquestes temàtiques

-Avançar en les idees que es poden tenir en relació al %

Com planteja la mestra la situació:

Suposant que hi ha DISSENS-Suposant que hi ha DISSENS

-Buscant l’exposició i l’argumentació dels diferents sentits: contrast

-Donant pistes d’interpretació: quantitat (poc, molt, quant…), Proporció (part…)

-Tipus de proposta per a representar (text): dibuix, números, paraules

Com intervé:

-Organitzant l’aula per parelles

-En la manera de plantejar la representació: com ho podem fer…

-Mentre les parelles treballen (fent-los explicar i donar raons del què fan)

-Fent-los contrastar les seves visions personals.

REPRESENTACIONS i EXPLICACIONS VERBALS (discursos: com parlem sobre allò que fem. El sentit del que diem i fem)

-Informació documentació-Informació, documentació

-Interpretació

-Categorització

L’APRECIACIÓ DE LA QUALITAT: COM SOM?

“Deu ser bastant. L’aigua estarà en la part del cos on tenim coses toves: pulmons, budells… “(òrgans)

LA RELACIÓ AMB L’ACCIÓ:

QUÈ FEM?QUÈ FEM?

“L’aigua passa per aquesta part del nostre cos, quan bevem.”

LA RELACIÓ AMB L’ACCIÓ: QUÈ FA L’AIGUA?

“L’aigua passa per aquí, fa aquest camí…”


22/03/2010


UNA RELACIÓ QUANTITATIVA, PROPORCIONAL

(intuïtiva)

UNA PART DEL TOT: La part d’aigua que conté el meu cos.

H- “Si tot el cos humà fos aigua quan seria?”

LA RELACIÓ ENTRE LA PART I EL TOT. BUSCAR UNA RELACIÓ NUMÈRICA:

La quantitat d’aigua com a part proporcional de la quantitat total que és el nostre cos.

UN PROBLEMA QUE ES RELACIONA AMB LA NECESSITAT DE TROBAR UNA QUANTITAT: QUANT?

QUANTIFICAR EL 70% I EXPLICAR-LO NUMÈRICAMENT

“Hem de comptar fins a 70”

EL COMPTATGE ES RELACIONA, INTUÏTIVAMENT, AMB IDEES DE MESURA.

“Anem fent trossets i anem comptant: 1, 2, 3, 4…fins a 70.”

L’AIGUA DEL NOSTRE COS:

Interès per l’explicació d’aquest fet sense preocupar-se per la qüestió numèrica.

Les llàgrimes, la suor, la saliva, el pipí…

UNA NOVA ACCIÓ: EL 70% D’AIGUA DE LES AMPOLLES

• OBJECTIU:Desplaçar la preocupació de pensar en el 70% d’aigua d’un context concret. Situar la preocupació en un context més p p“neutre” que afavoreixi i centri la reflexió sobre la quantitat.• ACTIVITAT:Omplir ampolles amb aigua de diferent capacitat fins al 70%.


22/03/2010


LES ACCIONS DELS NENS I LES NENES:Tots omplen les ampolles mirant de que estiguin bastant plenes però no del tot. Tenen clar que el 70% no és la quantitat total però també intueixen que és bastant, més de la meitat.

L’AGENDA DELS NENS I LES NENES

La comunicació, la interacció, la participació de les famílies.

Algunes de les experiències de l’aula arriben a les famílies a través de l’agenda.

EL PROBLEMA RETORNA DE CASA A L’ESCOLA

La informació que aporten les famílies. Una nova entrada de la culturaentrada de la cultura matemàtica de l’entorn.

QUÈ EN FEM?

Com entén la mestra el paper de les famílies• Quin paper dóna a la comunicació?La comunicació s’entén en un sentit ampli, va més enllà de les persones que conviuen a l’aula. Les famílies participen en la creació de la seva vida d’aprendre, en fomen part i hi col.laboren.• Quin paper dóna a la cultura?Els coneixements dels alumnes són diversos i diverses les seves maneres d’entendre, interpretar, representar la realitat…Conjuntament van construint l’espai de coneixement públic de l’aula. La cultura entra a l’aula a través d’ells, de les famílies, del mestre, dels altres nens del’ l L fi lit t d’ t d l ó l t d lli dl’escola. La finalitat d’entendre el món real no es pot deslligar de l’accés a la cultura.• Quin paper dóna al món real?La finalitat de l’escola és la de construir un espai d’aprenentatge orientat a la comprensió del món real.• Quin valor dóna a les pràctiques matemàtiques dels adults?Les pràctiques matemàtiques dels adults són referents de significació iFuncionalitat. Tenen valor en l’educació matemàtica pel què poden aportar a la formació dels nens i les nenes com a ciutadans i a la manera com aquestsles poden entendre i viure com a activitat humana.

UN NOU PROBLEMA RELACIONAT AMB PERCENTATGES: CONTEXT: Tarda lúdica de l’últim dia del trimestre

ACTIVITAT: Bombolles de sabó

LA FÓRMULA DEL LÍQUID PER FER BOMBOLLES DE SABÓ

- 50% AIGUA- 40% SABÓ10% GLICERINA

NECESSITEM SABER QUANT ÉS CADA COSA!

COM HO INTERPRETEM?

Mestra-Quin és el de més quantitat? I el de menys?

-50, 40, 10…és molt? Poc?

Nens i nenes-El que n’hi ha més és l’aigua, 50. És molt. El de 10 és poc. El 40 mig mig.

-10% GLICERINA


22/03/2010


Com planteja el tema la mestra:El tema sorgeix d’una situació relacionada amb la vida de l’aula i de l’escola.

Es parla del què anem a fer i de la necessitat de fer el líquid per les bombolles amb uns elements i unes quantiats determinats.

Què fa la mestra:-Explica la situació que tenim

-Mostra els elements de què disposem

-Escriu les proporcions a la pissara.

-Planteja el QUANT, orientant l’apreciació de:

•La quantitat: és molt, poc…

•La relació entre uns elements i els altres: de quin n’hi ha més, menys…

-Obre una conversa orientada a:

•Reflexionar conjuntament

•Argumentar a partir del disens de cara a obrir camins de col.laboració encaminats a la comprensió i al plantejament de noves accions.

LA CONVERSA: (orientada a col·laborar conjuntament en entendre i a promoure noves accions)-Hem de saber quant en necessitem de cada cosa.

-Hem de saber quant és el 50%, el 40…

-Necessitem medir-ho.

-Com ho podem fer?

-Amb una cinta mètrica!

-I què fem amb la cinta mètrica?

-La posem en un cubell i mirem els números.

-Com la posem?

-La posem envoltant el cubell.

-La posem de dalt a baix.

-Com ha de ser la cinta mètrica, fins on ha d’arribar?

-Més de cent.

-Cent.

-Ho podem fer amb cubells que ja tenen números.

DISCUSSIÓ…..Hem de solucionar el problema ara, ja…La mestra de segon sap quan és i ens ho dirà. Però la discussió és interessant, la deixem pendent.

COM ES PREVEU DE SEGUIR: reflexióLa conversa promou l’acolliment de les idees dels nens i les nenes i, alhora, la seva participació en el camí a seguir de cara a continuar amb l’activitat. Intervenen en la programació: en la construcció del currículum, en la selecció i disseny dels materials a utilitzar, en decisions relacionades amb els processos a seguir…

CREAR UN SISTEMA PER A OBTENIR PERCENTATGES:

-Un cubell amb una cinta mètrica (recta numèrica):

Medidor de %

I DESPRÉS… -Veure la informació de casa. Ens ajuda a entendre, a revisar les nostres

accions?

-Retornar a les ampolles

-Retornar als dibuixos

COM ES SEGUEIX?L’acció de la mestra:– Fa, amb els nens i les nenes una revisió de tot lo fet fins al moment sobre el

tema de l’aigua: notícia, 70% del cos humà, ampolles, sabó.– Recorda la idea del cubell i la cinta mètrica.– Pregunta: Quin % seria el cubell ple fins dalt?Què diuen els nens i les nenes?– 80%, 90%, 200%, 100%El dibuix de la Ruth i la seva mare– La Ruth ens explica que el tros que sobre del 70% és el 30%. Ens diu que la

seva mare li va dir que si el cos tenia cent quadradets que n’havien de pintar 70.– Mestra: Tot sencer, quant seria?

N El 100% (f l )– Nens: El 100% (fan la suma)Tornem a les ampolles:Es mostra una ampolla de L i una altra de un quart de L. – Mestra: Tenen la mateix aigua?– Nens: no!– Mestra: Totes dues tenen el 70% d’aigua?– Nens: sí, no…– Com pot ser?– Arriben fins al mateix lloc.– A una persona li arribaria fins al coll. Som com ampolles.Dissenyem el medidor de%

EL CUBELL PLE, QUIN TANT PER CENT ÉS?

-El 100%

LA CINTA MÈTRICA, FINS A QUIN NÚMERO HA D’ARRIBAR?

- Fins al 100. Posem els números de 10 en 10.

REPRENEM EL PROBLEMA…El medidor de %


22/03/2010


ADAPTAR LA CINTA MÈTRICA A L’ALÇADA DEL RECIPIENT. COM HO FEM?

-Agafant un recipient de 100 cm.

-Apilant els recipients fins a la mida de 100 cm.

-Fent servir un regle en comptes d’una cinta mètrica.

F t i t èt i é tit-Fent una cinta mètrica més petita.

LES DIFICULTATS PER CONTROLAR LA RELACIÓ ENTRE L’OBJECTE I LA SEVA FUNCIÓ.

El mestre s’interessa per l’accés dels alumnes al control del significat.

Per això els deixa fer. I, després, contrastar amb els altres.

Una nova acció per validar els nostres medidors de tants per cent.

• Omplim els recipients fins amb uns percentatges d’aigua determinats: 70%, 50%, 100%...

• Què passa?Abans d’omplir-lo comencen a intuir què passaràAbans d omplir lo comencen a intuir què passarà amb els seus recipients. El 100 % hauria de correspondre recipient ple…i no en tots és així.

Quin és el problema?En alguns casos haurem de refer la recta numèrica. “El 0 ha d’estar a baix i el 100 a dalt!”

Comencen a aparèixer altres informacions que ens parlen de percentatges…

-Les samarretes són el 50% cotó i el 50% poliéster

-Els filipinos tenen el 50% xocolata, el 50% galeta i el 100% filipino!!!!!el 100% filipino!!!!!

-Ens mengem les galetes que tenim a la classe:el 10%, el 50%, el 90%...el 100% !!!!!!!!

I descobrim que el 100% és tot i el 50% és la meitat.

Els medidors de tants per cents segueixen convivint amb altres activitats, accions…històries de l’aula amb les que s’interrelacionen…no ens apartem del marc de les nostres preguntes, del nostre context d’aprenentatge, del sentit de la nostra vida d’aprendre.

No podem beure aigua de mar

El problema de la sal a les cèl.lules. Visita a les coves de Collbató

El problema de l’aigua a Burkina Faso

Neurones i altres cèl.lules

El cervell de l’homo sapiens té una capacitat de 1500 cc

Som el 70 % aigua, repartida per totes les cèl.lules del nostre cos.


22/03/2010


Tornem a mirar la notícia sobre l’aigua dolça i l’aigua salada a la Terra

3% 76% 21%

Aigua dolça aigua salada terra

ARA JA L’ENTENEMARA JA L’ENTENEM MILLOR!!!!

HI HA POCA AIGUA DOLÇA A LA TERRA.

HEM DE MIRAR DE NO MALGASTARLA!!!

Volem crear una realitat….

•On els alumnes s’enfrontin amb sentit a situacions i experiències complexes.

•On ho facin utilitzant amb naturalitat i eficàcia els continguts com a instruments per entendre el món.

•On les seves accions combinin, habilitats, coneixements, pràctiques emocions inquietuds i propòsitspràctiques, emocions, inquietuds i propòsits.

•On puguin intervenir activa i críticament en la gestió de la seva comunitat d’aprenentatge; una societat diversa i en canvi continu.

BADIA : SEGONA PART

COM PROMOURE PROCESSOS DE MILLORA A LES ESCOLES?La documentació i la reflexió sobre la pràctica en processos personals i col·lectius

Helena ForrelladCEIP Escola BellaterraSeminari “La cultura matemàtica de les persones”

PROCESSOS PERSONALS

PROCESSOS COL·LECTIUS

QUAN?

DE QUINA MANERA HO FEM? SOBRE QUÈ? AMB QUINA INTENCIÓ?

PENSAR D’UNA NOVA MANERA EN L’APRENENTATGE A L’ESCOLA


22/03/2010


QUAN?

-Programacions per nivells.-Reunions de mares i pares.-Plans anuals, memòries de cicle…claustre.-Reunions de cicle.-Claustres: formació interna, externa…-Altres…

DE QUINA MANERA?

-Treballem junts.-Ens expliquem: documentació.

Narracions.Informació organitzada.Graelles per analitzar la documentació.Crear documents compartits.

EL MÓN DE LA VIDA DE L’AULAVIDA DE L AULA

Amb quina intenció? Volem crear una realitat….



•On les seves accions combinin, habilitats, coneixements, pràctiques, emocions, inquietuds i propòsits.




Neurones i altres cèl.lulesSom el 70 % aigua, repartida per totes les cèl.lules del nostre cos.

3% 76% 21% Aigua dolça aigua salada terra

•On les seves accions combinin, habilitats, coneixements, pràctiques, emocions, inquietuds i propòsits.


HI HA POCA AIGUA DOLÇA A LA TERRA.

HEM DE MIRAR DE NO MALGASTARLA!!!

Propòsits Mitjans(i la manera d’usar-los)

Els comportaments de les persones

Dels nens i les nenesCom podem entendre la notícia del diari. Què ens explica aquella informació.L’aigua a la vida de les personesCom és el planeta Terra: l’aigua i la terraPer què l’aigua és tan important per les persones.Perquè no podem beure aigua salada.D’on surt l’aigua. Com arriba a casa.Quanta aigua gastem.Es gastarà l’aigua?Com podem comptar l’aigua que gastem.

Instruments Regles, balances, calculadora, ordinador, brúixola, compàs…

Pràctiques d’altres personesPràctiques del fuster, del paleta, dels pares, dels comerciants, dels artistes, dels científics, d’altres cultures de nens d’altres classes...

La maestra

Els alumnes

Altres persones (pares, professionals, científics, artistes, ...)

La seva forma de plantejar i donar sentit a l’activitat, organitzar el grup, de prendre decisions sobre els espais, el temps, el contingut. La seva forma d’acompanyar els alumnes en les seves accions i en els seus discursos

Sistemes de representar i crear textosSistemes per interpretar-los.Taules, gràfiques, rectes numèriques, plànols, mapes, descripcions, textos científics, diaris, factures, tiquets,

(ASSIMETRIA).Les formes de pensar pròpies de cadascú, els seus diferents llenguatges, els seus diferents interessos, els seus compromisos amb la tasca col.lectiva, les seves maneres de col.laborar amb els altres, les seves emocions lligades a l’explicar i amb el participar a la vida de l’aula, el món que té la vida de l’aula, la seva imaginació, la seva manera d’usar els mitjans, especialment els textos, els instruments i les pràctiques d’altres persones.

contes...

Del mestreQue facin un aprenentatge de les matemàtiques que sigui creatiu, significatiu, motivador, que tingui relació amb la interpretació del món real...Que facin servir la comunicació per aprendre matemàtiques.Que comprenguin el sentit de les operacions i com es relacionen entre elles.Que existeixi una vida social a l’aula relacionada amb la comprensió de les coses...................

Altres recursos cognitiusConceptes: forma, posició, mesura...Relacions: proporcionalitat, simetría, ordre...Propietats: volum, superfície, commutativitat, amplitut...Sistemes convencionals i no convencionals d’unitats

Una manera nova de pensar sobre l’escola


22/03/2010


Com començar?

LA VIDA D’APRENDRE DE L’AULA…ORIENTADA A LA COMPRENSIÓ DEL MÓN…AMB ALTRES PERSONES.

Propostes del mestre

SITUACIONS AMB Propostes dels alumnes SENTIT

PROJECTES

TEMES I SITUACIONS DE LA VIDA QUOTIDIANA

ORGANITZACIÓ DE L’AULA

CONTES, JOCS…

NOTÍCIES DEL DIARI, DE LA TV…

SORTIDES, EXCURSIONS…

VISITES A EXPOSICIONS, TREBALLS MONOGRÀFICS…

Què ens pot aportar la incorporació de les Competències Bàsiques al currículum?

-Funcionalitat: situacions reals/ fonts d’informació reals-El valor del context-Integració de sabers-Aplicació dels sabers a la vidaEl valor de la comunicació: interacció conversa diàleg polifonia-El valor de la comunicació: interacció, conversa, diàleg, polifonia...

-Diversitat de propòsits, d’objectius...-Diversitat de llenguatges-Transformació de la informació en coneixement-Compromís amb un mateix, amb el grup i amb el projecte d’aprendre de l’aula.-Participació en processos personals i col·lectius d’anàlisi i indagació: imaginar projectes, transformar idees en accions, plans d’acció, viure experiències i elaborar explicacions. Control del propi procés.-Saber que se sap, comprendre com s’aprèn.-Iniciativa i autonomia

¿QUIN TIPUS DE PREGUNTES ENS PODEM FER? (alguns exemples)-Com sorgeix el problema?-Com planteja el problema el mestre? Hi participen els alumnes?-A quin propòsit respon? Dels alumnes/ del mestre/a-On es desenvolupa el problema? En quin espai?-Com s’organitza la informació? Tenen els nens i les nenes algun pla d’ acció?-Quin sentit té la seva acció?-Han pres decisions personals per fer la seva pròpia explicació?-Com participa el mestre en les accions dels nens i de les nenes? Abans de començar, mentre treballen, al final.-Quins materials fan servir?C ’ it l’ l E i-Com s’organitza l’aula Espais, grups…

-Com se senten els nens i les nenes?-Qui escriu els textos (numèrics, geomètrics…) que apareixen en aquesta activitat?-¿Quin sentit té per als nens i les nenes de la classe?-Quin tipus de conversa estableixen amb ell?-Quins coneixements matemàtics…utilitzen?-Quin vincle mantenen amb la realitat en els seus textos i en les seves converses?I a més a més…-Per què pensem que aquesta és una activitat de valor? Per què ens agrada?

UNA NOVA MANERA DE PENSAR EN EL CONTINGUT MATEMÀTICNÚMEROS I OPERACIONS: comprendre els números, les diferents maneres de representar-los, les relacions entre ells i els conjunts numèrics.

ÀLGEBRA: usar models (objectes) matemàtics per representar i comprendre relacions quantitatives.

MESURA: Aplicar tècniques, instruments apropiats per obtenir mesures.

GEOMETRIA: Utilitzar la visualització, el raonament matemàtic i la modelització geomètrica per resoldre problemes.

RESOLUCIÓ DE PROBLEMES:Construir nous coneixements a través de la resolució de problemes.Resoldre problemes en les matemàtiques i d’altres contextos.

CONNEXIONS: Reconèixer i aplicar les matemàtiques a contextos no matemàtics.

REPRESENTACIÓ:Crear i utilitzar reprsentacions per organitzar, enregistrar i comunicar les idees matemàtiques.

COMUNICACIÓ:Comunicar el pensament matemàtic amb coherència als companys i altres persones.Analitzar i avaluar les estratègies i el pensament matemàtic dels altres.

RAONAMENT:Desenvolupar i avaluar arguments.

Descripció de l’activitat (tema)

Marc del procés d’aprenentatge

Les persones i les accions socials

Contingut matemàtic…

Propòsit

Espai on es desenvolupa

Els comportaments dels nens i de les nenes

Mesura, Geometría, Números i operacions…

QUADRE D’OBSERVACIÓ DE L’ACTIVITAT MATEMÀTICA…

Material

Organització del grupResolució de problemes, comunicació, connexions…

Els comportaments de la mestra: Com planteja l’activitat la mestra i com hi intervé


22/03/2010


Objectius:Utilitzar i valorar les matemàtiques com una eina útil per comprendre el món i per expressar informacions i coneixements sobre l’entorn, i reconèixer-les com una ciència oberta i dinàmica orientada a resoldre problemes reals.

Continguts:-Numeració i càlcul:Sistema de numeració decimal. Valor posicional. Lectura i escriptura de nombres fins al milió. Fracció com a part d’una unitat: ¼,1/3, ½Relació de decimals i fraccions. Gràfics i taules. Estratègies de càlcul. Comprensió dels significats de les operacions i ús d’operacions: suma i resta, multiplicació i divisió.Taules de multiplicar.

-Espai i forma:Carácterístiques i propietats de les figures geomètriques. Relacions espacials. Punts de referència per moure’ns per l’entorn, coordenades, camins, rutes. Plànols i iti i Vi lit ió i ió d d l èt i ld bl Si t i i Úitineraris…Visualització i creació de models geomètrics per resoldre problemes. Simetries, girs…Ús d’instruments: regle, escaire, recursos TIC…

-Mesura: longitud (Km, m, cm, mm), massa (Kg, g), capacitat (l, ml), temps (dia, setmana, mes, any, hora, minut) i amplitud d’angles. Unitats més comunes i equivalències. Ús d’instruments (regle, cinta mètrica, balances, rellotge, calendari…)

-Estadística i atzar: Recollida, organització i presentació de dades mitjançant observacions, enquestes, experiments amb mostres…Lectura i interpretació de dades de documents reals: notícies del diari, internet…Probabilitat: segur-possible-impossible.

Processos a desenvolupar:Resolució de problemes-Raonament-Comunicació-Representació-Connexions

http://www.escoleta3r.ning.com


22/03/2010


Objectius:Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, per apropiar-se i transmetre les riqueses culturals …

Continguts:

-Parlar i conversar Exposició ordenada i comprensible.Explicació de vivències personals, situacions d’aprenentatge…Descripcions, explicacions, presentacions de temes…a partir d’un guió, d’un esquema d’una imatge…Participació en diàlegs i debats.-Escoltar i comprendre Comprensió de missatges orals en diferents contextos, situacions o activitats. Interès, respecte i audició reflexiva davant les intervencions dels altres.-Llegir i comprendre Comprensió d’informacions escrites habituals de classe, de la vida quotidiana a partir del text, imatges o esquemes. Estratègies de comprensió lectora. Cerca d’informació. Interès per la lectura. Sentit crític davant la informació.-Escriure Coneixement i ús progressiu de les lleis ortogràfiques. Signes de puntuació bàsics. Observació del funcionament de la llengua: derivació composició sentit figurat, sinònims…articles noms, adjectius i verbs. Temps verbals: present , passat, futur. Ús del diccionari.-Dimensió literària Lectura, hàbit de lectura, escriptura. Biblioteca: ús, consulta…

Objectius:Plantejar-se, identificar i resoldre interrogants i problemes relacionats amb fenòmens i elements significatius de l’entorn natural, social i cultural, utilitzant estratègies de cerca i tractament de la informació, i analitzar els resultats i plantejar solucions alternatives als problemes.

Continguts:El món dels éssers viusEl éssers vius: què els caracteritza i com s’interrelacionen entre ells i el medi. Generació de preguntes científiques i construcció de respostes coherents amb el coneixement científic. Animals: terraris Plantes: hort, entorn escola

L’ésser humà i la salutQuè el caracteritza i com s’interrelaciona entre ell i el medi.Els sentits el movimentEls sentits, el moviment

Persones, cultures i societatsEl poble…els pobles on vivimTècniques d’orientació i ús i elaboració de mapes i plànols.

Canvis i continuïtats en el tempsHistòria pròpia i del passat familiar proper. Ús de fonts d’informació històrica diverses per obtenir informació i evidenciar els canvis i continuïtats al llarg del temps.Ús de mesures. Comparar cultures allunyades en l’espai o el temps.

Entorn, tecnologia i societatFonts d’energia, eines utilitzades en diferents èpoques històriques, utilització ordinador: processador de text, dibuixos, imatges…Cerca de internet, ús del correu electrònic…

DE QUÈ PARLEM, AMB QUINA INTENCIÓ?

DE PROCESSOS DIDÀCTICS I ENFOCS METODOLÒGICS QUE ENS PERMETIN AVANÇAR EN UN MODEL D’AULA FUNCIONAL...

...PER AFAVORIR LA FORMACIÓ A L’ESCOLA DE PERSONES QUE PUGUIN DESENVOLUPAR LES SEVES COMPETÈNCIES FORA DE L’ESCOLA, AL MÓN REAL.

ALGUNES IDEES SOBRE LA RELACIÓ COMPLEXA ENTRE LA PRÀCTICA I LA REFLEXIÓ:

1ª idea:El procès de reflexió no es pot desconnectar de la vida de l’aula, per tant, no es pot entendre de manera aïllada del què ha passat abans en ella. Qualsevol activitat que programem o estudiem té un context que li dóna sentit. Un abans i un després.

2ª idea:La Reflexió no és un procés linial.

La nostra línia d’acció s’emmarca en una concepció de l’aula com un entorn en el que tenen lloc processos de comunicació complexos. La mestra té un paper clau en la creació d’aquest entorn i

bilit t l d l t j l’ ti it t l l d’ it l duna responsabilitat en les maneres de plantejar l’activitat als alumnes, d’organitzar-los, de permetre’ls d’actuar i interaccionar intervenint des dels seus interessos i preocupacions, des de les seves maneres de ser, des de les seves visions personals d’entendre i explicar les coses…obrint-los al món de l’altre. La mestra en el nostre cas, també està interessada en promoure accions i discursos que utilitzin el disens per fer col.laborar els alumnes en comprendre’s i en comprendre conjuntament la realitat. I en aquestes accions i discursos donar entrada a la cultura per enriquir la construcció del coneixement individual i públic a l’aula. Estem parlant d’un procés de comunicació en el que s’integren les intencions del mestre amb la dels alumnes.

La reflexió sobre la pràctica és, doncs, un camí d’actuació complex si tenim en compte com interaccionen retroalimentant-se els diferents elements que intervenen en els processos de comunicació de l’aula.

Per tant, no es pot preveure i programar detalladament el recorregut a seguir tot i que es poden establir objectius generals i planificar línies d’acció que s’hi adeqüin.

3ª reflexió:Es tracta d’un procés de regulació dinàmica entre la reflexió i la pràctica. Un procés d’autorregulació que forma una successió continuada de “bucles” entre aquests dos àmbits que s’inscriuen en unes experiències d’aula que es relacionen entre sí i que teixeixen una seqüència narrativa.

4ª reflexió-Reflexionar col.laborarant pot ser una eina molt potent que ens ajudi a millorar la nostra comprensió i la nostra pràctica. En aquest sentit el treball en grup esdevé un entorn adequat per buscar conjuntament unes formes de col.laboració que ho afavoreixin, per diferents raons, en diferents moments.

-En el moment del preveure maneres de planificar les nostres accions.

-En el moment de compartir les maneres de descriure i interpretar les nostres accions, de contrastar la comprensió que tenim dels processos de comunicació de les nostres aules, de preveure sistemes i p q p , pinstruments (interns o externs) que ens ajudin a documentar i interpretar les activitats de les aules, a entendre-les, a narrar-les, a donar-lis valor.

-En el moment de valorar conjuntament els nostres processos, l’estructura i el significat que li donem, les maneres personals que tenim de pensar, de comunicar, d’organitzar la informació.

5ª reflexióEntenem que reflexionar sobre la vida de l’aula o sobre qualsevol experiència que tingui lloc en ella ens enfronta a una interpretació centrada en el significat. És per això que la nostra observació té en compte elements relatius als discursos i a les accions en els que participen les persones i que van conformant els processos de comunicació de l’aula. És per explicar la vida de l’aula des de la perspectiva de les persones que participen en ella que, a més a més, la nostra descripció té un desenvolupament narratiu.

Documents

La documentació i la reflexió sobre la pràctica en ...€¦ · les nostres preguntes: volem saber… helena forrellad. ceip escola bellaterra. cerdanyola 22/03/2010 grup "la cultura