ELS INICIS DE LA DOMA NATURAL

Aquesta informació està extreta i traduïda del castellà del llibre “Doma alternativa: la revolución en

horsemanship”, del Doctor Robert M. Miller y Rick Lamb.

A les últimes dècades del segle XX a Amèrica es va iniciar una revolució que es va estendre per la

major part del món. No es van disparar armes, cap govern va ser enderrocat i no es va alterar cap

frontera geogràfica. No obstant va haver-hi ferits: la ignorància, la injustícia i els comportaments

sorgits d’ella, van morir. En el seu lloc, van emergir noves formes de pensar i d’actuar.

Durant més de 6.000 anys, l’home va necessitar al cavall, per la seva força, la seva velocitat, la

seva resistència...però la naturalesa havia programat a aquest animal per ser de tot menys

servidor de l’home, i per superar aquest desafiament, l’home va emprar la seva eina més familiar:

la força bruta. Va ser cruel, ineficaç i indigne.

La revolució en les relacions entre l’home i el cavall, que va succeir cap a finals del segle vint, té

en la seva base una cosa molt simple: aquests animals poden controlar-se més efectivament

sense l’ús de la força.

Els ranxers consideraven als seus cavalls com els seus amics, els seus companys, una criatura

amb pensaments i sentiments, que era psicològicament delicada, encara que físicament molt forta.

No intentaven dominar-los, sinó construir un vincle entre ambdós. Veien el món a través dels ulls

dels seus animals, utilitzaven la naturalesa del cavall en comptes de lluitar contra ella, es

comunicaven de forma que aquest pogués comprendre-ho. Tots aquests actes els van definir com

a “Natural Horsemanship”. Els puristes van discutir aquest terme, ja que res del que l’ésser humà

faci amb un cavall és completament natural.

Aquesta revolució va començar amb un cowboy que es deia Tom

Dorrance (1910-2003). Era el més petit de la família i aviat s’adonà que

en la vida tenia més valor utilitzar la psicologia que la força per

aconseguir el que es vol. Sempre mantenia una actitud relaxada i això el

va ajudar molt amb els cavalls. Era intel·ligent, creatiu i sensible. Tenia

dots d’observador, una memòria fotogràfica i una ment lògica. Li

encantava aprendre coses noves. Admet que tot ho va aprendre dels

cavalls. Va influenciar a molts genets: Pat Parelli, Ray Hunt, entre altres.

Tom Dorrance es definia a si mateix

com “l’advocat dels cavalls”.

Dorrance va escriure unes màximes, que són citades amb molta freqüència:

1.Observa, recorda i compara.

2. Fes que les coses incorrectes siguin difícils i les correctes fàcils.

3. Deixa que el teu desig sigui el desig del cavall.

4. Has de ser tan suau com sigui possible, i tan ferma com sigui necessari.

5. Com més a poc a poc vagis, més ràpid ho aconseguiràs.

6. Sent el que el cavall sent, i actua des de el seu punt de vista.

7. Fes menys per aconseguir més.

8. Pren-te el temps que sigui necessari.

9. El cavall té la necessitat d’auto-protegir-se en la seva ment, cos i esperit.

10. El cavall mai s’equivoca.

Ray Hunt (1929)

Sense ell, la revolució del l’home i el cavall no hagués ocorregut de

la mateixa manera. Va ser fonamental. Fins dia d’avui, ha iniciat a

més de 10.000 poltres. Va ser alumne de Tom Dorrance. Va donar

a conèixer aquesta tècnica arreu del món. Sempre deia: “Jo estic

aquí pel cavall, per ajudar-lo a que rebi un millor tracte”. L’equitació

per a Hunt és sensibilitat, és alguna cosa intangible. També va

escriure màximes que intenten reflectir aquest sentiment:

1.En comptes de tirar fortament, intenta aconseguir-ho amb una suau fermesa.

2. Pensa molt a prop del terra.

Ray Hunt es va encarregar de fer públic

el treball de Dorrance, i va començar la

revolució dels horsemen.

3. Si li vas a ensenyar al cavall alguna cosa i tens amb ell una bona relació, no li facis aprendre

allò - deixa que ho aprengui.

4. La sensibilitat correcte i la sintonia et proporcionen l’equilibri.

5. PENSA.

6. Munta sobre el teu cavall amb tot el teu cos, no només amb les mans i cames.

7. Adverteix el mínim canvi i el més lleuger intent, i premia’ls.

8. Munta amb vida en el teu cos.

9. Ell sap el que tu saps, i tu saps el que ell sap.

10. Tu no vas a treballar amb el teu cavall, tu vas a treballar en tu mateix.

Aquesta última ens recorda que la doma natural ens permet desenvolupar cavalls millors, més

segurs i feliços, però també ens permet a nosaltres ser millors, més segurs i més feliços.

Bill Dorrance (1906-1999)

Des d’adolescent que es va endinsar en el món dels cavalls. Anys més

tard es va traslladar a Califòrnia. Allà va observar a diferents genets i va

aprendre a subsistir per si sol. Sempre estava disposat a ajudar als

altres i a donar un cop de mà amb cavalls problemàtics.

Pat Parelli (1954)

Des de ben petit que es va obsessionar amb els cavalls. Als nou anys

ja treballava en els estables. Va estudiar la psicologia equina i la

comunicació en l’entrenament de cavalls de competició, juntament

amb el seu tutor Henry. Anys més tard va decidir ensenyar al públic tot

Bill Dorrance fent el que més

estimava.

Pat Parelli.

el que havia après. Volia crear la manera perquè la gent pogués utilitzar medis de comunicació

amb el cavall efectius, però no violents.

Va fer “Els Set Jocs”, basats en el llenguatge corporal que els cavalls utilitzen per comunicar-se

entre ells, a fi d’establir un lideratge. Aquests jocs creen

una relació, calmen al cavall, centren a l’humà,

demostren el dret humà de ser el líder de l’equip i

reforcen el llenguatge que l’humà i el cavall haurien

d’utilitzar per comunicar-se. Aquests jocs estan explicats

en el tercer dia del meu diari, on jo mateixa he pogut

practicar-los.

El programa de Parelli fa que l’estudiant vagi avançant pas a pas a través de diversos nivells, n’hi

ha deu. Els nivells 1 al 3, que tracten de l’equitació natural bàsica, en realitat tracten d’ensenyar a

l’humà. Fan considerable èmfasis en desenvolupar una relació amb el cavall, psicologia equina,

comprensió de la relació depredador/pressa, i l’aplicació per parts iguals d’amor, llenguatge

corporal i lideratge. Els nivells 4, 5 i 6 ens porten al treball i al refinament amb el cavall. Més enllà

d’aquests nivells és quan l’equitació es converteix en art i els nivells estan menys definits.

Monty Roberts (1935)

El seu pare Marvin Roberts, era un respectat cavallista que utilitzava els mètodes tradicionals,

però des de l’edat de nou anys, Roberts es va sentir atret pel mètode psicològic empleat pel seu

veí Bill Dorrance.

Pat Parelli practicant el tercer joc.

Monty Roberts amb un dels seus cavalls.

Als tretze anys, Monty rastrejava mustangs salvatges a

Nevada i va desenvolupar una comprensió del seu

llenguatge silenciós, al qual va denominar “Equus”. Durant

els anys va anar mostrant els seus coneixement arreu del

món i va arribar a treballar per la reina d’Anglaterra, Isabell

II.

La seva tècnica està basada en el Join-Up. Primerament amb el llenguatge corporal fa que

l’animal s’allunyi, com faria un cavall dominant. Després, quan observa que té intencions de

cooperar, Roberts canvia la seva postura, invitant a que el cavall s’apropi, a que es vinculi amb ell,

que faci el “Join Up”. Tot això es duu a terme en un corral circular.

Richard Shrake (1944)

La frase més coneguda de Shrake és: “Tu pots muntar sempre un bon cavall”. Des de nen que es

dedica al món de l’espectacle.

Als vint-i-tres anys comprà un terreny de nou hectàrees i començà el seu propi negoci

d’entrenament de cavalls. Anys més tard el va vendre. Va competir, va ser professor i jutge,

debutant en els tres aspectes.

A través d’una comunicació constant i un lideratge

empàtic, podem transformar al cavall des d’un animal

de pressa, el qual té unes motivacions completament

diferents a les nostres, fins a un company disposat a

sentir-se membre del nostre equip, de la nostra

manada.

Monty Roberts realitzant el “Join Up”.

Richard Shrake amb dos dels seus cavalls.

Practicant el “Join Up”.

John Lyons (1947)

Anys més tard de començar la seva carrera John va decidir fer

un canvi a la seva vida, volia començar a tractar amb cavalls.

Va ser una mala idea en aquella època i el seu ranxo es va

arruïnar. Amb el temps la cosa va millorar i començà a impartir

clínics (cursos intensius, duts a terme per un professional).

Pensa que entrenar als humans perquè entrenin els seus cavalls és el millor mètode per ajudar a

ambdós.

Lyons diu que hi ha una raó real per la por. És el reconeixement de la pèrdua de control, i

desapareix quan es recupera el control. Les trens grans regles d’or de John són:

1.Tu no has de resultar ferit.

2. El cavall no ha de resultar ferit.

3. El cavall ha d’estar més calmat al final de la sessió d’entrenament que al principi.

“DOMA ALTERNATIVA: LA REVOLUCIÓN EN HORSEMANSHIP”.

Doctor Robert M. Miller y Rick Lamb.

Lettera.

Lyons demostrant les seves habilitats.