Gestions Sarri s.l.Assessoria comptable, fiscal i laboral

Gestions Sarri s.l.Assessoria comptable, fiscal i laboral

T. 93 203 62 09 / F. 93 204 05 90M. 629 671 245

Benet Mateu, 61 - 08034 Barcelona

www.gestionssarria.com

C/ Balmes, 278 (Pl. Molina) 08012 BarcelonaTel. 93 237 72 62 cwplazamolina@catridgeworld.es

Travessera de Grcia, 131(Prop Pl. de la Vila)

08012 BarcelonaTel. 93 218 31 73

cwgracia@cartridgeworld.es

Reompli i estalvi el 50% en cartutxos de tinta i tner

CONTACTANS PER REFORMES I OBRA NOVADE VIVENDES, BOTIGUES, RESTAURANTS, ETC...

creem i gestionem projectesdinteriorisme i arquitectura

coordinem industrials enespais on lidea s teva

truqueu als industrials directamentper petites reparacions

Gesti Patrimonial Des de 1970

Benet Mateu, 45. Local - 08034 Barcelona

Santa Amlia, 2208034 BARCELONA

Tel. 93 203 07 66

Administraci de comunitats de propietaris

Sarrila fada deDiari independent i gratut Edita: Marketing del Pirineu S.L. D.L.: B47581-2010 lafada@live.com Nm.33 - Tel. 672 554 863

GRATUT18 febrer / 18 mar 2014

Amb la Dra. Pilar Manchn, especialistaen diagnstic de cncer de mama. pg. 3

Amb Javier Piernas, director de Golden KyuLa defensa personal s, sobretot, un treball preventiu. pg. 40

TALLER DE MSCARES

DIJOUS GRAS, 27 DE FEBRER, 17.30 HPL. DE SARRI

MOSTRA DE DANSA

DIJOUS GRAS, 27 DE FEBRER, 18.30 HPL. DE SARRI

ARRIBADA DE LA REINA PARPASTOLTES I SEGUICI

DIJOUS GRAS, 27 DE FEBRER, 19 HITINERARI: PL. CONSELL DE LA VILA, PL. DE SARRI, MAJOR DE SARRI, JAUME PIQUET, CASA ORLANDAI

DISFRESSA DE LA CASA ORLANDAI

DIVENDRES, 28 DE FEBRER, 18 HCASA ORLANDAI

JAM SESSION DE CARNAVAL

DIVENDRES, 28 DE FEBRER, 22 HC.C. SARRI

RUA DE CARNAVAL, CONCURS DE COMPARSES

DISSABTE, 1 DE MAR, 18.30 HITINERARI: PL. CONSELL DE LA VILA, MAJOR DE SARRI, MA I FLAQUER, PL. SANT VICEN, CORNET I MAS, JAUME PIQUET

CONCERT INFANTIL

DISSABTE, 1 DE MAR, 19.30 HCASA ORLANDAI20.30 H, REPARTIMENT DE PREMIS DE LES COMPARSES | CASA ORLANDAI21 H, SOPAR, CONCERTS I DJS | CASA ORLANDAI

MORT DE LA REINA PARPASTOLTES, PROCESS I SARDINADA POPULAR

DIMECRES DE CENDRA, 5 DE MAR, 19.30 H, SORTIDA: PL. DE LA VILA / ARRIBADA: ESPAI GARDENYES

ENTERRAMENT DE LA SARDINA

DIMECRES DE CENDRA, 5 DE MAR

TOTS ELS BARRIS DE LA CIUTAT,AMB MSCARES I DISFRESSES,PER DISSABTE HAN CONVOCATFESTES, RUES I ALTRES RARESES.FRAGMENT DE LAUCA DEL CARNAVAL DE BARCELONA

JA S AQUEL CARNAVALDE SARRI!

DEL 27 DE FEBRERAL 5 DE MAR

bcn.cat/carnaval#carnavalbcn Participa al carnaval

i puja la teva foto a Instagram amb el hashtag #carnavalbcn.

Paellas y Fideuas a domicilio

ENTREVISTA 3

Dra. Pilar Manchn: Un bon diagnstic de mama requereix un equip multidisciplinariUna unitat de diagnstic de mama ha de reunir totes les tecnologies que intervenen en el procs.II Marta Gmez. El diagnstic del cncer de mama, que requereix de ls de diferents proves dimatge, s un pro-cs que requereix rapidesa i molta precisi per tal dassegurar el millor tractament al pacient. La Unitat de Patologia Mamria del Grup Manchn s un equip multidisciplinari que realitza tot el procs de detecci i anlisis dels tumors en el menor temps possible. Estem ja davant duna sper especialitat dins del diagnstic per imatge, de manera que hem dexigir que qui explori les nostres mames tingui dedicaci especialitzada i domini les tres tc-niques diagnstiques (Mamografia, Ecografia i Ressonncia). En cas contrari estem perdent un temps que podria ser vital., afirma la Dra. Pilar Manchn, directora mdica del Centre de Diag-nstic per la Imatge Dr. Manchn, dirigeix tamb la Unitat de Patologia Mamria

Qu s la Unitat de Patologia Mamria del Centre Manchn?Un equip multidisciplinari especialitzat en mama que, a ms a ms de prioritzar i assegurar que les proves es realitzin en el menor temps possible, re-alitza una gesti molt personalitzada de cada cas i un acompanyament emocional de les pacients. Per a aix, oferim tamb al ginecleg o oncleg un contacte directe per accelerar qualsevol con-sulta o prova.

Quina s la diferncia de diagnosticar el cn-cer a travs dun equip multidisciplinari?Les possibilitats que ens proporciona aquesta vi-si conjunta de totes les tcniques per un mateix equip despecialistes ens permet afinar els nos-tres diagnstics i escurar temps. Una mamogra-fia i una ecografia realitzada en centres diferents i per professionals diferents o que no treballen en conjunt pot provocar amb facilitat errors en el di-agnstic.

Quines son les tcniques ms importants de diagnstic de mama? Com han evolucionat?El primer salt important es va realitzat als anys 80 amb laparici de la Mamografia per aviat aprendrem que lecografia era una eina comple-mentria que augmentava les possibilitats de di-agnstic. Des de fa anys, la Mamografia Digital i els nous equips decografia imprescindibles per a nosaltres, ens repten cada dia a diagnstics ms precisos que arriben escassos millmetres. Avui en dia per, la reina del diagnstic de mama s la Ressonncia Magntica, que ens ajuda a diari i ens ensenya que cap Unitat de Mama pot es-tar completa si no disposa daquesta tecnologia. Aquestes serien les tcniques necessries per detectar el tumor.

Perqu s tant important la Ressonncia Mag-ntica en el camp de la mama?Per la seva alta sensibilitat que ens permet detec-tar lesions que es poden veure a travs duna ma-mografia o duna ecografia Les seves sorprenents imatges canvia el tipus de tractament diagnosti-cat a aproximadament un 20% dels cncers de mama. Considero que no shauria de comenar cap tractament sense una Ressonncia Magnti-ca realitzada en un entorn duna unitat de mama.

I per identificar la malignitat o benignitat del tumor?Un cop detectada una lesi podem fer una bi-psia rpidament. La bipsia implica lextracci duna mostra de la massa tumoral per analitzar-la i disposar de dades suficients per determinar el millor tractament a seguir. Pot estar guiada per ecografia o per mamografia, que sn les ms utilitzades, per la nova importncia de la resso-nncia en els diagnstics ens ha portat a la in-corporaci dun equip de bipsia especfic per ressonncia magntica.

Quines millores incorpora aquesta nova tcnica?Ens permet confirmar lesions detectades per Res-sonncia Magntica que altres proves no detecten, millorant aix el diagnstic i les probabilitats de de-tecci preco i curaci de les nostres pacients. Des que vam obrir la unitat, hem anat incorporant totes aquelles proves que ens permetessin oferir un diag-nstic precs en el menor temps possible, evitant al mxim la radiaci. La bipsia per ressonncia s una delles.

Com es fa?La ressonncia obt imatges en 2D i 3D que ens gui-en fins a la lesi per agafar una mostra de teixit mit-janant una agulla assistida per buit. A ms, contnu-ament es realitzen imatges de control que verifiquen que la incisi s correcta al llarg de tot el recorregut.

s perillosa la prova?Per res. s una prova mnimament invasiva que es realitza amb anestsia local i noms deixa una m-nima incisi a la pell. Ni tan sols t radiaci. No s perillosa per si complexa i llarga per la precisi que requereix.

Entenem que en general es requereix un equip molt preparat...Com viuen les pacients tot aquest procs?Amb molta angoixa. I s lgic. Som conscients de lansietat que genera en la majoria de dones un sim-ple control rutinari i vivim diriament lestrs emoci-onal que significa passar per una bipsia o el rebre la notcia del diagnstic duna lesi maligna.

Durant tot aquest procs acompanyem a les nos-tres pacients intentant minimitzar lestrs que suposa tots aquests processos intentant apor-tar la calor humana que ens agradaria rebre en cas dhaver de passar per aquesta situaci. Tot lesfor que li dediquem sempre ens ho torna la satisfacci dun treball ben fet i lagrament que rebem diriament de les nostres pacients.

Entenc que requereix dun equip molt prepa-rat...Magrada dir que el nostre equip ha destar a l alada de lalta tecnologia que fem servir. Aix s un treball que implica alta motivaci i formaci; des del tcnic que pren les imatges a la sala de mamografia o de ressonncia fins el metge que les informa. Una mamografia mal realitzada o no recollir les dades que aporta la pacient podria ar-ribar a impedir el diagnstic dun cncer a temps.Considero que en general per especialment en aquest cas la formaci continuada s una obli-gaci inexcusable. La medicina avana tant i tan rpid que els nostres coneixements podrien que-dar obsolets en pocs anys sense una formaci adequada.La comunicaci amb els metges que ens referei-xen els pacients s un altre dels pilars de la nostra Unitat de Mama. La collaboraci entre ambds enriqueix el nostre coneixement i facilita les deci-sions teraputiques redundant en una millor qua-litat assistencial dels pacients.

s tan important el diagnstic preco?Qualsevol de les patologies mamries pot tractar i resoldre en la majoria dels casos si es parteix dun diagnstic preco, per en el cas del cncer de mama, que s la patologia mamria ms greu i estesa i per tant una de les prioritats de nostra Unitat Integral de Patologia Mamria, el diagns-tic preco arriba a una importncia vital. Detectar una lesi maligna per palpaci o quan produeix smptomes redueix les probabilitats dxit del tractament, per contra la detecci en les seves fases ms inicials eleva la taxa de supervi-vncia fins al 85% i millora en un percentatge molt alt la qualitat de vida de les pacients mitjanant tractaments ms conservadors, daqu la gran importncia dels controls anuals a partir dels 40 anys, en el pilar bsic est la mamografia digital.

Que recomanaries a les pacients per evitar o prevenir el cncer de mama?s important la realitzaci de mamografies peri-diques per per major seguretat cada dona hau-ria de realitzar una auto exploraci mamria cada mes, que ajuda a establir com sn normalment les mames i aix detectar millor qualsevol canvi.Lautoexploraci mamria s un control realitzat per la dona per examinar fsica i visualment amb lobjectiu de detectar canvis en les mames o ai-xelles. s convenient vigilar laspecte, mida i for-ma de les mames aix com la possible aparici de paquets tant en les mames com en les aixelles. Aquest control hauria de fer mensualment a partir dels 20 anys i durant tota la vida, tamb durant lembars o desprs de la menopausa. s una bona idea triar un dia determinat del mes per no oblidar lautoexploraci mamria. s millor un dia entre el 5 i 10 del cicle menstrual, quan s menys probable que les mames estiguin adolori-des o inflamades. Un cop arribada la menopausa es pot triar un dia com el 1r de mes per recordar el control.

En resum...Una Unitat de Diagnstic de Mama ha de comp-tar amb totes aquestes tcniques (mamografia, ecografia, ressonncia magntica i bipsia guia-da per totes elles) i lexploraci sha de fer per un mateix professional o equip especialista en mama perqu emetin un diagnstic final sense haver de anar passant el cas dels uns als altres.

La precisi i

la rapidesa

sn clau per

diagnosticar

un cncer

de mama

Dra. Pilar Manchn.

Centro de Diagnsticopor la Imagen Dr. Manchn

Av. Tibidabo, 9 08022 BarcelonaT. 93 445 06 00

C/ Balmes, 460 08022 Barcelona T. 93 211 35 92

Av. Meridiana, 327 08027 Barcelona T. 93 547 58 68

C/ Sant Jordi, 37 08172 Sant Cugat T. 93 589 43 44

4 febrer / 1 marCentre Cvic SarriExposici: 1714: Laposta catalana, imatges i audiovisuals per dedicar una atenci especial al poble de Sarri al segle XVIII.Organitza: Comissi 1714 al Districte de Sarri-Sant Gervasi

9 febrer / 6 abrilMonestir de PedralbesExposici: Bsties i plantes. La natura dins les pintures de la ca-pella de Sant Miquel. Preu: 4,50

FEBRER

Dimarts 18 i dimecres 19Centre Cvic SarriSetmana de la Salut per a la Gent Gran. Xerrades on es donaran consells per un envelli-ment actiu i saludable. Organitza: Comissi de Gent Gran del Districte de Sarri-Sant Gervasi

Dimecres 19, 19 hCasa OrlandaiCafs cientfics: Larbre dels humans. Xerrada-tertlia amb Jaume Bertranpetit, UPFPreu: 2,90

Dijous 20, 19 hCentre Cvic SarriLa companyia Dejabugo presenta: Cocholate Ruffini. Un porc i un tei-x ens presenten aquest show... un espectacle 100% humor.

Divendres 21, 16 hSagrat Cor de Sarri, c. Sagrat Cor, 25Jornada de Portes Obertes

Divendres 21Biblioteca Clar, Dr. Carulla 22-24Fem clic, talle infantil

dintroducci als princi-pis bsics de la fotogra-fia, amb Natlia Bou.De 4 a 12 anys

Divendres 21, 17:30 hCentre Cvic Vallvidrera-Vazquez MontalbnLes aventures de la fa-mlia, amb Titelles Naip. A la famlia Ratn ja els falta poc per aconseguir la forma humana, per un seguit dentrebancs i aventures els porten a fer marxa enrere per aquesta escala.

Divendres 21, 21 h i dissabte 22, 20 hTeatre de Sarri - Pare Miquel de Sarri, 8 Concert Negro Spiritual Experience, amb el Sarri Gospel Choir. Espectacle de msica, imatge, llum i color; 80 veus en directe; 10 can-ons que endinsen en els escenaris histrics de lesclavatge i la lluita per la llibertat. Concert solidari per la reforma del Teatre de SarriEntrada: 7 , socis 5

Dissabte 22, 10 a 13:30 hCollegi de Sant Ignasi, Jornada de Portes Obertes

Dissabte 22, 18:30 h Centre Cvic Sarri El castor a escena: M-gia amb Truki-Chan.Espectacles de sala, els dissabtes a la tarda, per a tota la famlia.Preu: 3,51

Diumenge 23, 18 hTeatre de SarriConcert Les Quatre Estacions, dAntonio Vivaldi, per lOrquestra LInquietudine. Viol so-lista Nataliya Borysyuk, i amb el poeta, escriptor i periodista Josep Miquel Servi. Clavicmbal i

direcci ngel VillagrasaEntrada: 10 , socis 5

Diumenge 23, 20:30 hTeatre de SarriEl Documental del Mes: Palme. Olof Palme, el poltic ms destacat de Sucia. Direcci: Kris-tina Lindstrm i Maud Nycander. Durada: 105 minuts, VO en suec, angls i francs subtitu-lada en catal. Entrada: 3, socis 2

Dimecres 26, 19 hCasa OrlandaiCafs Literaris: El viatge a laltre mn: Linfern de La divina com-dia, de Dante Alligheri, xerrada-tertlia amb Jordi Caixs.Preu: 2,90

Dijous 27, 17:30 hPlaa SarriDijous Gras: arribada de la Reina Parpastoltes IOrganitza: Comissi de Carnaval Sarri

Dijous 27, 18 hCasal Can CastellMaria Canals educa: conferncia-audici comentada, amb Nria de Canals. Organitza: Associaci del Concurs Internacional Maria Canals i Ajunta-ment de Barcelona

Dijous 27, 19 hCentre Cvic SarriDuo Plu. Les veus de Frulein Oh i Shandy Lee evoquen els anys

40 i 50, envoltat dar-tistes com les Andrews Sisters, Dean Martin i Nat King Cole.

Divendres 28Biblioteca Clar, Dr. Carulla 22-24Sac de rondalles: Un viatge sensorial, amb Mon Mas. Contes inclusius adaptats a nens amb necessitats especials.A partir de 4 anys

Divendres 28, 22 hCentre Cvic SarriJam Session Especial Carnestoltes, oberta i participativa. Obrir la Jam una banda base que conduir la sessi. Hi haur servei de disfresses i Photocall. Porta el teu instrument!Organitza: Coordinadora de Rock de Sarri

MAR

Del 3 al 31 de marCentre Cvic Vallvidrera-Vazquez MontalbnExposici: La represen-taci dels cossos de les dones. Iniciaci en la lectura crtica de la representaci que fan els mitjans de comu-nicaci audiovisual del cos femen, desxifrant els missatges ocults.

Del 11 al 31 de marCasa OrlandaiExposici: Els femi-nismes de Feminal. La revista Feminal no va ser una flor destiu. Sinscrivia en una llarga i diversa tradici de pu-blicacions de dones.

Dissabte 1, 18:30 hRua de Carnaval, concurs de comparses. Sortida: Plaa de la VilaOrganitza: Comissi de Carnaval Sarri

Diumenge 2, 10 a 14 hPlaa de SarriMostra dArt. Cada primer diumenge de mes, els Artistes de Sarri exposen escultu-res, dibuixos, pintures i aquarelles.Organitza: Associaci dArtistes de Sarri

Diumenge 2, 18 hTeatre de SarriConcert del Quartet Barcelona Concertante que interpreta el Quartet en Fa Major, de M. Ra-vel, el Quartet nm 1 en Re menor, de J. C. Arri-aga. Ral Garcia, viol; Assunto Nese, viol; Sole Vicente, viola; i Gabrielle Deakin, violoncel.Entrada: 10 , socis 5

Dimecres 5, 19:30 hDimecres de Cendra: Enterrament de la sar-dina. Mort de la Reina Parpastoltes, process i sardinada popular. Sorti-da: pl. de la Vila / arriba-da: Espai Gardenyes.

Dimecres 5, 19hCasa OrlandaiUn altre mn s pos-sible. Junts el podem canviar. Implicat!, xerrada-debat amb lArcadi Oliveres.Organitza: Procs Cons-tituent - Assemblea de Sarri-Sant Gervasi

Divendres 7, 19:30 hCasa OrlandaiEscriptores de Sarri: Homenatge a Carme Karr

Dissabte 8, 10 a 12 h, Escola NabiJornada de Portes Obertes

Dissabte 8, 11 a 13 h Escola Dolors Monser-d-Santapau, av. de Vallvidrera 9

Jornada de Portes Obertes

Dissabte 8, 20:30 hCentre ParroquialSopar de la fam per recollir fons pel projecte educatiu de lescola de Ntra. Seora de Ftima, El Chorrillo, Panam.

Dissabte 8, 20,30 h Teatre de Sarri Les compositores noucentistes, recital de cant i piano amb Maria Teresa Garrigosa, sopra-no, i Slvia Vidal, piano.Entrada: 10 , socis 8

Diumenge 9, 12 hPlaa de SarriBallada de sardanes amb la Cobla Baix Llobregat. Sardanes de compositores, amb motiu del dia de la dona.Organitza: Taula dEnti-tats de Sarri

Diumenge 9, 12:30 hMonestir de Pedralbes Visita comentada a lexpo-sici: Murals sota la lupa. Les pintures dela capella de Sant MiquelPreu: 5,10

Diumenge 9, 18hTeatre de SarriPost Clssic, especta-cle de Tortell Poltrona a benefici dAsss Centre dAcollida. Recull dels millors nmeros del repertorio del pallasso sarrianenc.Preu nic: 15 . Limport es un donatiu ntegre al Centre Asss dAcollida. Venda anticipada al Cen-tre Asss: 93 252 05 68

Dilluns 10, 20 hCasa OrlandaiLpera entre Bam-bolines: Tosca, de G. Puccini, xerrada-concert amb Marc Sala. Tosca s un cant a lart, a la

vida, a la sensualitat, a les passions. Entrada: 4.41

Dimecres, 12, 19 hCasa OrlandaiPresentaci del llibre Sarri i la causa de les llibertats catalanes, textos sobre qu va passar a Sarri el 1714.Organitza: Comissi 1714 al Districte de Sarri-Sant Gervasi

Dijous13, 15 h, i dimarts 18, 17:30 hEscola Els Xiprers, car-rer del Salze 13Jornada de Portes Obertes

Dijous 13, 18 hCasal Can CastellMaria Canals educa: tertlia musical dialgi-ca-motzariana, amb FA-CEPA i la collaboraci de Laura Gmez.

Dissabte 15, 12 hEspai GardenyesMatinal Infantil: Con-tacontes amb Lali Rondalla a lukulele.Espectacle per a infants a partir de 2 anysPreu: 3.44

Dissabte 15, 14:30 hEspai GardenyesCalotada Popular Organitza: AC Casa OrlandaiPreu: 12

Diumenge 16, 8:30 hPlaa de SarriSarri camina! Excursi matinal a la serra de Marina i a Sant Mateu del Bosc.Organitza: Centre Excur-sionista els Blaus i Centre Sant Vicen de Sarri

Proposeu la vostra activitat a lagenda:agendalafada@outlook.es

Del 17 de febrer al 16 de mar: oferta dactivitats

www.gvcgaesco.es www.invirtiendobajolalluvia.com www.fondos.gvcgaesco.es www.estubroker.eswww.pensiones.gvcgaesco.es

A GVC Gaesco et donem totes les eines per a que puguis protegir i rendibilitzar les teves inversions.

Apuntat a les nostres conferncies i cursos gratuits entrant a www.gvcgaesco.es / aula de formaci, o trucans al 93 366 27 27.

LAgenda per gentilesa GVC Gaesco 4 AGENDA: SARRI, PEDRALBES, LES TRES TORRES I VALLVIDRERA

NOTA: lequip de La Fada de Sarri agraeix a tots els collaboradors la seva participaci en lescrit dels articles. Marketing del Pirineu S.L. no es fa responsable dels continguts dels seus collaboradors atenent a la lliure expressi, ni dels continguts publicitaris.

Major de Sarri, 49. Tel. 93 203 10 77. Ivorra, 10 Tel. 93 204 59 00. Sarri (Barcelona)

EL TOMS DE SARRILAS PATATAS MS BRAVAS

D E B A R C E L O N A

6 NOTCIES SARRI - SANT GERVASI

Notcies per gentilesa dEl Toms de Sarri

Sarri-Sant Gervasi viatja al 1714 per commemorar el Tricentenari de l11 de setembre El Districte de Sarri-Sant Gervasi se suma a les activitats que soferiran a tota la ciutat, alhora que vol donar una visi singular de qu passava als nostres barris durant el setge de Barcelona i la vida en aquell segle.

Aquest 2014 es commemoren 300 anys de l11 de setembre de 1714 i per reme-morar-ho des del proper mes de febrer i fins a l11 de setembre els equipaments del districte oferiran exposicions, xerrades i activitats que permetran als assistents redescobrir la ciutat de Barcelona del se-gle XVIII, conixer ms detalls dels fets que es commemoren i sobretot saber qu passava als nostres barris.Les propostes, que semmarquen dins el programa Viure lliure que es desenvolupa a tota la ciutat, busquen apropar els ciuta-dans del districte a la seva histria duna manera amena i ajudar-los a redescobrir el passat i a relacionar-lo amb el present i el futur. En els propers mesos hi haur tallers i activitats relacionats amb la histria, la literatura, la dansa, la gastronomia o la msica de lpoca. Destaca el recull de relats elaborats per autos locals Sarri i la causa de les llibertats catalanes, que ens descobrir qu va passar a Sarri el 1714. Per exemple, com un escamot de vens de Vallvidrera portava provisions als assetjats, els enclavaments borbnics i austriacistes o qu s lAcadmia dels Desconfiats. La presentaci de lobra ser un colloqui amb els autors que es far a diversos centre cvics del districte els dies 5,12 i 19 de mar. El 7 de febrer es va inaugurar al Centre Cvic Sarri lexposici itinerant 1714: Laposta catalana, una exposici itine-rant que fa un recorregut pels orgens, les causes i les conseqncies de la Guerra de Successi. A ms, incorpora la histria singular del Districte.Un altre acte important ser la representa-ci teatral de LLIURES O MORTS, ladap-taci de la novella de David de Montser-rat i Jaume Clotet, una reflexi en veu alta del coronel Ermengol Amill que repassa tant els episodis de la guerra com les vi-

vncies prpies. Es far al Teatre de Sarri el 10 de maig. Entre els tallers que es faran als equipa-ments, el Centre Cvic de Villa Florida oferir al maig una batalla de cuina en-tre plats relacionats amb la dinastia dels Borbons i dels Habsburgs i el Centre Cvic Can Castell litinerari cultural Com es va viure a Barcelona, organitzat per Rutes AltresBarcelones i un taller de cuina de 1700. Pel que fa a la dansa, el Centre C-vic lElctric organitzar a labril dos tallers sobre danses de lpoca, un sobre peces barroques i renaixentistes a la Pennsula i laltre sobre els balls populars de 1714. Pel que fa a la msica, el districte comme-morar el Tricentenari amb pera i msica clssica. La Quinzena promoci de lpe-ra de Sarri-Sant Gervasi es dedicar en-guany a la Cort de lArxiduc, que es repre-sentar del 5 al 17 de maig. Daltra banda, dins el cicle de concerts de les corals del Districte, Primavera Coral, el tema central ser el Tricentenari i en tots els concerts sinterpretar El cant del poble de Josep M. de Sagarra. Lemblemtica Torre de Bellesguard dAn-toni Gaud ser lescenari de tres confe-rncies que intentaran lligar tres personat-ges vitals per a la cultura catalana: Mart lHum, ltim comte de Barcelona; Antoni Gaud, arquitecte de la Torre Bellesguard, i Joan de Gualbes, poeta de lAcadmia dels Desconfiats, una acadmia de lletres que es va fundar el 1700. Finalment, el 10 de setembre es realitzar a la plaa del Consell de la Vila la clausura dels actes del Tricentenari amb un espec-tacle de dansa, msica i teatre. Per tal de gaudir de totes les activitats, podeu consultar el dptic adjunt amb el mapa amb els equipaments que partici-pen en la commemoraci i les activitats i els horaris que ofereixen.

La Taula de Sardanes de Sarri-Sant Ger-vasi ha organitzat per aquest any una pro-gramaci de sardanes estable i coordina-da amb les entitats dels diferents barris del districte per tal que durant tota la tem-porada sorganitzi almenys una ballada al mes i que nhi hagi a cada barri. La temporada donar el toc dinici el diu-menge, 9 de febrer amb una ballada a la plaa de Sarri i es tancar al mateix lloc el diumenge, 9 de novembre. Noms hi haur una parada durant els mesos de ju-liol i agost. El mes en qu se celebraran ms ballades ser al juny, coincidint amb el Dia Internacional de la Sardana. Durant el 2014 Barcelona ha estat escolli-da capital de la sardana i per celebrar-ho el diumenge, 22 de juny tindr lloc el fes-teig del Dia Mundial de la Sardana al Parc dAtraccions del Tibidabo amb msica a

crrec de la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona. La Taula de Sardanes de Sarri-Sant Ger-vasi treballa per posar en valor la sardana, revitalitzar-la i consolidar-la com a ball na-cional propi de Catalunya a travs de lor-ganitzaci de ballades per tots els barris i en espais oberts, on sn ms visibles a la ciutadania. Est integrada pel Districte conjuntament amb les segents entitats: lAssociaci de Comerciants i Vens del Tur Parc, lAssociaci de Vens i Amics del Putxet, lAssociaci de Vens del Farr, lAssociaci de Vens de Sant Gervasi de Cassoles, lAssociaci de Vens de Sant Gervasi Sud, i la Taula dEntitats de Sarri formada pel Casal Can Fbregas, el Cen-tre Asturi de Barcelona, el Centre Parro-quial Sant Vicen de Sarri i lAssociaci de Comerciants de Sarri.

El districte de Sarri-Sant Gervasi inicia aquest cap de setmana una campanya de prevenci de furts als locals doci nocturn de leix Sant Gervasi-Galvany. La campa-nya, de caire preventiu, compta amb la collaboraci dels propietaris dels locals doci de la zona i de la Gurdia Urbana i els Mossos dEsquadra. A ms de sen-sibilitzar del perill de furts a linterior dels locals i dinformar sobre les comissaries on denunciar-los, el projecte vol implicar el personal de seguretat dels locals doci nocturn i millorar la convivncia i tranquil-litat a la zona. Els caps de setmana del 6, 7 i 8 de febrer i del 13, 14 i 15 de febrer, es distribuiran 20.000 posa-gots amb la imatge de la campanya i el lema Vigila les teves co-ses, a ms de 5.000 flyers i 500 adhesius que es distribuiran entre els 15 locals ad-herits a la iniciativa. Els missatges es comunicaran a travs

dadhesius que subicaran a llocs estrat-gics com els accessos, els lavabos o els robers. A ms, es distribuiran posa-gots amb indicacions i el personal de seguretat dels locals proporcionar fulletons infor-matius sobre les comissaries properes a les persones que ho demanin. Durant aquests dos caps de setmana, els cossos policials de la ciutat desplegaran un dispositiu especfic de vigilncia en lmbit del carrer Tuset i el carrer Lincoln, per reforar preventivament la seguretat i la convivncia a lespai pblic. El pla de prevenci es dur a terme a quin-ze locals del districte, amb la collaboraci de lAssociaci de locals doci nocturn de Tuset. Aquesta acci suneix a les diver-ses actuacions que ja ha fet el districte de Sarri-Sant Gervasi a la zona per reduir el soroll i fomentar el civisme durant loci nocturn.

Campanya de prevenci de furts als locals doci nocturnPer prevenir i disminuir els furts als locals doci nocturn, el districte de Sarri Sant Gervasi inicia una campanya els prxims dos caps de setmana adreada als usuaris on sels recomana vigilar les seves pertinences i sels informa dels llocs on fer la denncia en cas de robatori.

Comencen a Sarriles ballades de sardanesdel 2014.Organitzades per La Taula de Sardanes de Sarri-Sant Gervasi a tots els barris del districte.

BAR RESTAURANT

ANTIGACASA

RAFAELdAntonia Garcia Martinmateo

(Fundat al 1873)

Major de Sarri, 77 - 08017 BarcelonaTel. 93 203 10 20

www.antigacasarafael.com

ASSESSORIA FISCAL, COMPTABLE I LABORALADMINISTRACI DE FINQUES

GESTI IMMOBILIRIA

LLAGOSTERA

Des de 1962 al servei dels vens de Sarri

c/Muntaner, 48-50 5 3a08011 Barcelona

Tel. 93 454 16 16Fax 93 512 12 85

gestio@fincasllagostera.comwww.fincasllagostera.com

Creativitat II Sergi Ripoll.El marbre i el gra-net son materials que temps enrrera feien de luxe i eren molt util.litzats. Actualment es se-gueixen aplicant malgrat han anat a ms alternatives

com el Silestone o el Corian, materials aquests que resulten en moltes ocasions ms econmics per ser sinttics i que en qesito de tendncia, i degut als molt di-versos acabats possibles fan que sigui un producte ben integrat amb el disseny en la actualitat.Ambds son productes que els suministra i coloca el marbrista. Aquest s un indus-trial dels que pot aplicar-se amb la creati-vitat o simplement pot executar all que se li demana. Nhi ha molts, i cadascun t el seu vessant ms especialista o creatiu ms desenvolupat en funci de feines que ha anat fent amb el pas del temps.La meva experincia amb el marbris-ta amb qui treballem a Idddeart habitu-alment ha estat molt satisfactria en el sentit de conexi i resultat. Per un costat puc explicar que no tots els marbristes

serien capaos de deixar un element offi-ce de forma elptica amb lexactitud que aquest requereix per roar la perfecci un cop saplica sobre els materials que sha de col.locar. Recentment nhem entregat un que explica perfectament aquest fet i puc assegurar que lexecuci de la pea requereix de meticulositat i creativitat per resoldre entregues. I aquest fet acaba si-guent determinant per valorar aquest in-dustrial com un ms o considerar-lo espe-cialment creatiu per la feina que realitza.Us posar un altre exemple potser ms popular encara per arribar a entendre la creativitat aplicada per part del marbris-ta, lexecuci dun revestiment de paret que desplega amb lavabo, i/o un plat de dutxa. Evidentment aquest exemple s un cas clarssim que la creativitat ha danar dacord amb el dissenyador de lelement, tanmateix, lexperincia, ganes i dedicaci de lindustrial permet aportar solucions que fan daquests nous elements peces niques, i en aquest article s bsicamen-te el que volia destacar en pro del mrit daquests guerrers de lobra que masses vegades passen desapercebuts i sels ha

de reconixer la seva part del mrit.

Sergi RipollDissenyador dinteriors

Estalvi privat, una garantia per a la jubilaci.

II Xavier Berg Les darreres refor-mes de les Pensi-ons intenten solu-cionar el problema de la sostenibilitat del Sistema Pblic de la Seguretat Social. Un sistema difcil de mantenir

a mesura que augmenta lesperana de vida de les persones i es redueix el nom-bre dafiliats.Tant la reforma de lany 2011 com la que ha entrat en vigor aquest any porten als ciutadans a jubilar-se a una edat ms llu-nyana als 67 anys a partir del 2027 i a una major cotitzaci a la Seguretat Social dels 35,5 anys actuals als 38,5 anys al 2027 . Aquests requisits sn necessaris per poder cobrar el 100% de la prestaci. Una prestaci que, tot i ser del 100%, ser inferior a lactual.Per tenir una mesura quantitativa, cal pen-sar que la prestaci mitjana que rep un ju-bilat es situa al voltant del 80% de lltim salari. Malauradament, aquestes dades sn poc encoratjadores, i ens empenyen a fer una reflexi sobre com aconseguir un estalvi privat que complementi la pensi pblica.Per entendre limpacte de lltima reforma cal analitzar els principals canvis:1. Laplicaci a partir del 2014 del factor de revalorizacin (IRP), el qual implica canvis en la forma dactualitzar les pensi-ons any rere any. Fins ara, la revaloritzaci es feia segons levoluci de lIPC. El nou canvi aporta un nou ndex (IRP), que per al 2014 ser del 0,25%.2. El segon canvi, que saplicar a partir

de lany 2019, s el anomenat factor de sostenibilidad. Aquest calcular les pres-tacions inicials tenint en compte el fac-tor esperana de vida. Lefecte daquest factor sestima que reduir limport de la prestaci en un 5% nominal cada deu anys.Estrany hagus estat que una de les refor-mes aplicades durant els ltims anys fos bona per a la butxaca dels ciutadans...Cada cop ms, hi ha ms persones cons-cients de la necessitat de disposar dun estalvi privat per al dia de dem, no no-ms per poder gaudir duna bona jubila-ci sin per garantir la possibilitat de tenir accs als mnims imprescindibles de ben-estar. La responsabilitat sobre la nostra futura pensi no noms s feina del lEstat sin de nosaltres mateixos.El Grup GVC Gaesco comparteix aquesta necessitat dacumular un patrimoni futur. Est comproms amb les necessitats evi-dents de la societat, i aporta la seva ex-perincia i coneixement per tal doferir, a travs de les diferents divisions de negoci (Fons dInversi, Plans de Pensions, Pro-ductes Asseguradors), solucions per a una bona planificaci financera.La tendncia del mercat i de les ltimes reformes introdudes reforcen lencert de totes aquelles persones que han estat fent aportacions durant els darrers anys. Les noves generacions han daprendre dels ms grans i ser conscients, ara ms que mai, diniciar un pla destalvi de cara al futur. I quan abans prenguem la decisi de comenar a estalviar, ms fcil ser de poder disposar dun bon capital sense fer masses sacrificis al final.

Xavier Berg AtserasResponsable dAssegurances de Vida, Salud

i Pensions de GVC Gaesco

8 ARTICLES

7 hbits altament idiotes II Ivo GellPerd eh, no vull emular al gran Stephen Covey, b si que el vull emular en el ttol per sols com a pretexta per expli-car hbits poc salu-dables que a cops decidim incorporar a

la nostra quotidianitat quasi sense adonar-nos.s a dir no son aritmticament els contraris dels 7 hbits eficients, sin que vull lliurement escriure els que crec que ens poden aportar menys en un moment com lactual on s ne-cessita ser probablement ms eficient que mai. Castigar-se un mateix: molt inculcat en la nos-tre cultura, ens deien que lo mal fet mereixia un cstig, i s clar que les normes que ens hem posat en la societat passen per castigar al per-petrador per s que lo nostre passa fins i tot per castigar el propi error, o una mancana dun moment, o la relliscada... si us plau siguem ms flexibles i riguem del que ens passa en la me-sura del possible.Trepitjar a laltre: creure que les praxis del trapa del passat son les que ens donen les claus del futur avui es un error, no eren ni les del passat, per avui els valors en les empreses en les que val la pena estar i participar son vitals i semmarquen com forma de funcionar impres-

cindible. Ajudar, collaborar, sinergiar i aportar son claus de deb.Lenveja que entela els ulls: pura fuga dener-gia, s el desastre de la fora, s la manera ms meravellosa de perdre el poder i transmetrel en forma de desbaratament al no res. La manca dacci: pensar s el primer pas, sempre ho hem dit, est clar, hem de pensar, per recordeu que hi ha vegades que un primer pas requereix un segon imprescindiblement, imaginat quedar-te en el pas 1 del muntatge dun armari dIKEA, que et sembla?, per tant el segon pas, fer, s imprescindible.El sndrome calimero: per una posta en escena potent i amb empenta, no s possible un interior ple de lamentacions i inseguretats, shan dexpulsar i fer fora i potncia des de linterior, sin el no verbal ens delatar.No tinc temps: s la ms gran excusa del nos-tre interior ms buit, el de la mandra, la son, les pors, per els seus camins hi navegant vaixells vells i amb molta tristorNo passi en la feina: lexperincia ens diu que el veritable motor de leficincia i de la con-secuci dobjectius grans i en poc temps s sens dubtes la passi, voler aconseguir que un projecte o empresa creixi sense passi, s com intentar jugar un partit de futbol sense pilota.

Ivo Gell i Torn. Consultor Directiu

ivo.guell@alumni.esade.edu

Activitats a A Peu de PginaTUPPER BOOK20 de febrer a les 19:30 h. Preu: 5 eurosEstrenem una nova activitat, on cada mes, un dels nostres clients triar els 5 llibres que ms li han agradat de la seva bibliote-ca i ens els recomanar. Comenar les-criptor i periodista Cristian Segura.

RECITAL DE POESIA27 de febrer a les 19:30 h horesVolem convidar-vos a conixer tres joves poetesses, que acaben de publicar po-emari perqu i que vindran a recitar els seus versos. ELLES sn:

Anna Gual: Lsser solar. Montserrat Rods: Dincertes certeses. Meritxell Cucurella-Jorba: Cada volc s abans muntanya.

ACTIVITAT FAMILIAR28 de febrer a les 18.00 h.La Rosa Torralba ens oferir un taller de mandales per a tota la famlia. Aprendrem qu sn i a dibuixar-les i pin-tar-les.

Llibreria A Peu de pginaC/Major de Sarri, 50

T. 93 280 60 50www.apeudepagina.com

Como cada aoen Rino celebramos nuestra Fiesta de Carnaval.Os esperamos para la cena del 1 de marzo

Como cada aoen Rino celebramos nuestra Fiesta de Carnaval.Os esperamos para la cena del 1 de marzo

Dr. August Pi i Sunyer, 5-7 08034 BarcelonaTel. 93 204 02 10

rinorestaurant@gmail.com

cocina sardo catalana italiana

RinoRestaurant

MEN DEL DA 15,40 por persona

MEDIO MEN EL DA 10,50 por persona

Nuevo horario:

Abierto todos los das, excepto

domingo todo el da y lunes

noche

C/ Canet, 38-50 - BarcelonaT. 93 205 07 68www.canetsarr ia .com

I si fem un Xuleton?CANETSARRI

C A S A D E M E N J A R S

La bona publicitat no caduca.La bona publicitat, a diferncia dels iogurts, no hauria de caducar.

II Marta RoyoLaltre dilluns par-lava de publici-tat responsable o, millor dit, de la publicitat poc responsable, que fan algunes mar-ques. Deia que hi ha productes que

entren a casa per la publicitat que busca resultats a curt termini (promocions agres-sives), que sovint ni ens acabem menjant. I concloa amb el problema que moltes vegades ens trobem en trobar un simple iogurt natural, el blanc, el de sempre. Aix passa normalment en les grans mar-ques. Marques que dins la seva estratgia empresarial, dediquen gran part del pres-supost a campanyes de mrqueting, pu-blicitat i promoci. Marques que es venen a les grans cadenes alimentries on la dis-tribuci cada cop te ms poder i per tant, mana sobre les estratgies de venda. Una gran cadena de distribuci s capa de dir on sha de situar una marca. I incls si no es paga un preu per localitzaci i ubicaci, fer-la fora del supermercat. No us vulgueu ni imaginar el que li costa a Danone les neveres (gaireb exclusives) pels seus lc-tics, o el lineal de Coca-Cola. Laltre dia llegia un article que just parlava daix: de com sho devien fer les grans multinacionals alimentries als pasos nr-dics on tot aix est tan reglat. A Sucia o a Finlndia, no crec que deixin fer campa-nyes tan agressives, on la promoci mani sobre la publicitat tradicional. On manin els potenciadors de sabors i dolors, els cromos per sobre dels productes.Avui, intentar donar-li la volta a la truita, i parlar de la publicitat responsable de deb. La publicitat que no caduca, la que transmet valors de producte per sobre dofertes puntuals. Que per sort, tamb sen fa. I per segons qu, fa falta. Molta falta. O no hi ha anuncis que promocionen la fruita i la verdura fresca? Ara tenim en antena els melons Bollo o aquest hivern hem tingut les pomes Marlene. Campa-nyes que expliquen valors intrnsecs del producte (acabats de collir, al punt de ma-duresa, amb determinades propietats nu-tricionals, ecolgics, de proximitat, etc ...) i que realment poden incentivar la compra

pel propi producte, no per loferta puntu-al. Son campanyes, sota el meu punt de vista, responsables, que simplement res-salten el missatge clau que vol transmetre la marca per ajudar-la a promocionar, per donar-la a conixer entre el seus clients potencials.Tamb al voltant daquest tipus de publici-tat, ens trobem les campanyes de consci-enciaci social. Campanyes que parlen de que una bona alimentaci de base ja des de ben petits s imprescindible. Si segons la OMS la salut s un estat complert de benestar fsic, mental i social, i no sola-ment labsncia de malalties o dolncies, qualsevol campanya de publicitat enfoca-da a assolir aquests objectius, s bona. I si a sobre es dirigeix a nens, encara millor. Campanyes que promoguin el consum de cereals, fruita, verdura, peix, producte frescos.Recordeu la campanya de 5 al dia? O la els pezqueines no gracias?. Cam-panyes que tenen matreviria a dir ms de 7 8 anys i que encara son vigents. Campanyes tan bones i tan potents que no caduquen!De totes formes aquesta forma de fer ha de ser noms propietat dels grans. Com ja he dit moltes vegades, jo sc del parer que cal perdre-li la por a la publicitat, ja que ben feta s necessria i bsica per-qu un producte arribi al seu segment de mercat. Com deia abans, les grans marques als grans supermercats, han de vendre molt rpid, sobretot per temes de rotaci de producte, per tant, necessiten aplicar pro-mocions i descomptes per vendre ms rpid. Els petits no els cal tant. Els cal ms fidelitzar, arribar al consumidor final amb el valor, no amb el volum. Si al client, li agrada la teva marca amb tots els seus ets i uts (caracterstiques, sensacions, preu, servei, local, ambient ...) ms enll de loferta puntual, probablement tornar. En canvi si els intentes col.locar el teu producte a qualsevol preu, igual se lem-porten, per ... potser no tornen per ha-ver-se sentit massa pressionats.

Marta Royo EspinetT. 699 943 802

Mosaiking Comunicaciwww.mosaiking.com

marta.royo@mosaiking.com

10 ARTICLES

Restauraci del retauledel Roser

II Jess Mestre CampiLesglsia par-roquial de Sarri conserva joies de gran valor arts-tic. Algunes, com els plafons que es conserven del retaule de Sant Vi-

cen de Jaume Huguet, sn al MNAC tot i que hi ha una excellent reproducci a lesglsia, i daltres es troben en un estat impropi per la seva importncia. Aquest s el cas del retaule del Roser, situat al cos-tat esquerre del creuer del temple, fet per lescultor Agust Pujol a principis del segle XVII. El retaule, de fusta policromada, est format per tres carrers, amb vuit escenes, elements decoratius diversos, una figura central de la Marededu del Roser dins una forncula i coronament amb el Crist crucificat.El 13 dagost del 1614 el feligrs Fran-cesc Modolell va fer donaci dun llegat de deu lliures per a fer un retaule per una nova capella del temple gtic, i es decid fer lencrrec a Agust Pujol, un dels ms notables artistes catalans del moment. La seva obra, en bona part desapareguda, es representativa de levoluci des de lestil renaixentista fins a la nova esttica bar-roca. s autor dobres com el retaule de la Purssima de la catedral de Barcelona, de 1619, o el de la Purssima Concepci de lesglsia de Santa Maria de Verd, de 1623, considerada la seva obra ms des-tacada.El retaule de Sarri, de 1619, va passar de lesglsia gtica a la neoclssica a prin-cipis del XIX, i es va estar a punt de per-dre la imatge central quan, el 1926 des-prs duna restauraci, mossn Basany va voler lliurar la imatge de la verge a una famlia, cosa que el bisbat va impedir. A linici de la Guerra Civil, el juliol de 1936, lesglsia de Sant Vicen fou cremada i una part significativa del retaule fou des-truda, incloent la imatge de la Mare de Du del Roser. Lany 1950 es va fer una una intervenci de conservaci al taller dart litrgic sarrianenc dAntoni Llopis i, poc desprs, el 1956, es va fer una revisi de les peces restaurades, es reconstru parts de la predella i la mesa de laltar, i es va constatar que sota una cap pintura

Retaule del Roser; fotografia de Ramon Ripoll

negra, existia un riqussim policromat que era loriginal.El taller ProArtis, sota la direcci de Gisela Bosom i amb la collaboraci de Nria Pi-qu, s lencarregat de fer la restauraci i conservaci del retaule del Roser. Disposa duna dilatada experincia en la conserva-ci de les obres dart de la parrquia i la seva darrera intervenci lha feta en les pintures de la capella de Montserrat, obra dAdri Gual i un deixeble seu. Ara la par-rquia de Sarri i ProArtis es proposen fer una intervenci per conservar aquest im-portant retaule dels inicis del barroc, una obra dart que es custodia a Sant Vicen per en la qual tots els sarrianencs ens hi podem sentir identificats ja que forma part de la nostra histria. Amb el propsit dajudar a la parrquia per fer front a tota la despesa, sha obert un compte popular per recollir els diners necessaris per fer-ne la restauraci. Us animem a collaborar-hi amb un mecenatge de barri mitjanant petites aportacions de 20 , per contribuir a recuperar lesplendor del retaule del Ro-ser, patrona de Sarri.

Aportacions amb desgravaci fiscal del 25% (cal facilitar nom i DNI del donant), al compte corrent:2100 0808 18 0200824173

MiscellniaII Frederic Bou. Acudits Un matrimoni s ingressat a urgn-cies dun hospital per causa dun accident molt greu

de trnsit i lendem, el marit pregunta al metge:- Doctor, com est la meva esposa?- Sento molt dir-li que vost ja no la prodr

abraar mai ms.- Ha mort?- No senyor, estigui tranquil que ella est

perfectament, noms s perqu vost no t braos.

Un home torna a casa de cal metge tot preocupat i la seva dona li pregunta:

- Qu tha dit el metge, Vicen?- Que haig de prendre pastilles la resta de

la meva vida.- I per qu ests tan trist?- Perqu noms me nha donat cinc. Sest operant del trasplantant dun rony

a un pacient i de sobte el metge crida:- Sha daturar loperaci, hi ha rebuig. I una de les infermeres li pregunta:- De sang o del rony?- Del banc, no t fondos.

Ancdotes del mn Un rei deixa de menjar per por de ser

enverinat pel seu enemic i mor de gana. A Nigria, una noia ha estat condemna-

da a rebre 100 fuetejades per quedar-se embarassada del seu proms abans de casar-se.

En certa ocasi una dama preguntava al savi fsic Albert Einstein:

- Senyor, qu s leternitat?- Just el temps que vost tardaria en com-

prendre lexplicaci que jo li fes.Endevinalles Quina diferncia hi ha entre la intel

ligncia i lestupidessa? La intel.ligncia t un lmit.

Qu li faltava a Adam, a ms a ms de la costella? El melic.

Quin s lanimal que estima ms la seva cria? La gallina, perqu tenir un pollet li costa un ou.

Exageracions Era un esriptor tan dolent que els pr-

legs dels seus llibres eren ms intere-sants que les seves obres.

Era un home tan adicte a fumar, que desprs de llegir infinitat de notcies contrries al tabac, va deixar de llegir.

Les 4 sales de parts disposen de llum exterior clida i de llits hidrulics adaptats per a parts. A ms a ms, una de les sales est preparada per atendre parts naturals. El part natural s un part fisiolgic en el que els procediments obsttrics sapliquen nicament en cas de necessitat. La sala, equipada amb banyera entre daltres sistemes, afavoreix un entorn ntim que transmet seguretat i afavoreix el recolzament emocional, sentiments claus per afavorir un part fluid. Amb aquestes noves installacions pretenem que el part, un dels moments ms importants de la vida duna dona, pugui desenvolupar-se en un entorn prxim, cmode i acollidor, afirma Nria Cobalea, sotsdirectora assistencial i directora dinfermeria de la Clnica.Daltra banda, en cas de necessitat durant el part, els dos quirfans obsttrics estan completament equipats amb la ltima tecnologia per a donar una resposta rpida

i efica a qualsevol intervenci, sigui urgent o programada, i disposen daccs en lnia a totes les dades mdiques de la pacient mitjanant una central de monitoritzaci que recull i centralitza tots els registres tant de la mare com del seu nad.s imprescindible donar una assistncia integral al part respectant la voluntat de la mare i mantenint sempre el contacte entre mare i fill i el mtode pell a pell, per incidir en una millor salut del nad: augment de pes, regulaci de temperatura i del nivell de sucre, establiment dun vincle amb la mare i tenint en compte a la parella fent-la partcip de tot el procs del part, conclou lAurora Montero, llevadora i supervisora de parts.En resum, les noves installacions uneixen les parts obsttrica i quirrgica i combinen la ltima tecnologia amb un entorn clid, prxim i ntim que afavoreix la creaci dun vincle estret entre la mare i el nad des del primer moment.

La Clnica Corachan inaugura una nova rea obsttricaLa Clnica Corachan inaugura una nova rea obsttrica ms mplia i equipada amb la ltima tecnologia. Est formada per tres sales de registre i monitoritzaci fetal, quatre sales de part (una delles per a part natural) i dos quirfans obsttrics integrats.

La nova rea obsttrica forma part del nou edifici Corachan IV, que la Clnica inaugura aquest 2014. En conjunt, la Clnica Corachan incorpora 12.955 m2 ms a la seva superfcie actual de 25.084 m2, amb el que posa a disposici dels pacients i dels professionals 38.039 m2 amb unes installacions capdavanteres dalta tecnologia.Entre els espais i rees previstes, a ms a ms de lrea Obsttrica, la Clnica Corachan obre una nova i completa rea quirrgica, noves urgncies, 18 noves habitacions, un avanat equip de ressonncia magntica, noves places de prking i molts altres serveis ms. Des de la confiana, la proximitat i la professionalitat de sempre, fem una renovada i decidida aposta per la tecnologia, el talent i la innovaci al servei de tots vosaltres, explica Jordi Riera, gerent de la Clnica Corachan.

La Corachan IV

Desquerra a dreta, Aurora Montero, supervisora de parts, i Nria Cobalea, directora dinfermeria.

La sala de part natural disposa de banyera en un entorn acollidor i ntim.

Les sales de registre i monitoritzaci recullen i centralitzen tots els registres de la mare i el nad.

ara tamb en

50 Anys+

50% descompte

ES TRASPASSA BOTIGA DESPORTS A PUIGCERDAEn ple funcionament

Telf: 639 340 080

12 ARTICLES

Remeis de frare.El roman conventual (3)

II Fra Valent Serra Desprs de pre-sentar dues de les herbes remeieres de ms tradici dins dels convents --el moraduix i la slvia--, en aquest tercer article us vull

parlar del Roman (llat.: Rosmarinus officina-lis; cast., Romero) que, segons una descripci aportada lany 1751 per fra Jacint de Sarri, diu que Lo roman, s calent y sech. s molt bo contra la tos de cadarns forts. Lo fum del ro-man preserva la casa de corruptela y purifica los ayres; s molt bo contra la pesta y fa fugir les serps; (BHC, De algunas herbas, f. 162). s a dir, que aquesta planta tan com en les hortes conventuals dels frares i de tan fcil identificaci en els boscos i erms de tot lespai mediterranigaudeix de les propietats esmen-tades, essent especialment til per a estovar la tos intensa. A ms, el roman s planta officinal de fullas estretas y flors blavas. s aromtica y molt til y medicinal, car entra en molts dels preparats farmacutics. En la tradici mdica dels seguidors de Sant Francesc dAsss (+ 1226) hi ha una constant utilitzaci del roman en lelaboraci dels bl-sams de carcter antiinflamatori com aquell fa-ms blsam dit de Sant Diego, atribut a Sant Ddac dAlcal (+ 1463), framenor que aplic les arts curatives dels frares als estaments ms po-bres de la societat hispana. Per a reeixir fer lesmentat blsam de Sant Di-ego, cal prendre --segons una antiga recepta escrita en catal arcaic-- tres punys de roman florit, un puny de cardot sant, un puny de slvia

real, y mig puny de murtra. Tot ben esclafat se fa bullir ab quatre quartillas de oli verge en una cassola envernissada. Ha de bullir fins [que] no tinga humitat, y cuit se colar y expremer for-tament, y loli colat se posar en una altra cas-sola ab quatre lliuras de trementina davet, una onsa de pega negra y altre de grega y tornar al foch, y shi posar una lliura de cera verge. Compost de est, modo ja ser fet lo blsam. Virtuts de dit blsam: treu lo dolor de la citica, los dolors de ventre, y lo dolor per mossegadas de animals, y va b per totas las feridas frescas y per treure las espinas. Per se adverteix que sempre ha dsser calent quan se aplica, y aix fa prodigis; (BHC, De algunas herbas, f. 60). La utilitzaci del roman era tamb imprescin-dible per a una correcta elaboraci de la Rata-fia astringent dels frares que, segons les indi-cacions dun antic formulari, per a fer-la calia: Prendre aiguardent ab infusi de roman y donzell, y per porr [: un litre] posar-hi una lliura de sucre, mitja nou moscada, tres clavells [de murtra] y un bocinet de canyella, desprs calia deixar-ho ben barrejat dins duna garrafa ben tapada posada a sol i serena tot un ms sencer, per tal que lescalfor del sol nestimuls tots els principis actius. Per mor de les propietats expectorants i antiin-flamatries del roman, els antics caputxins so-lien dir a guisa de dita: Lo esperit del roman, lo dolor prest fa fugir i, tamb, oli de roma-n, remei benet. A larticle vinent tractar, D. v., a propsit de la ruda i les seves propietats remeieres. Com sempre, acompanya aquesta nota histrica divulgativa dels antics remeis de frare una expressiva fotografia captada pel sar-rianenc Ramon Ripoll a lhorta dels caputxins.

Fra Valent Serra de Manresa,arxiver dels caputxins

II J. MarcetEste tema que ex-pongo sobre pelos y barbas de los ju-gadores en el juego me lleva a pensar en aquel pasaje de la Biblia, en el que Da-lila, mujer filistea, es la mujer amada del

Sansn, rey de los judos. Estos dos pueblos estaban en continuas guerras. Dalila fue co-misionada para cortarle los cabellos a Sansn mientras dorma, para dejarle sin la fuerza que de ellos reciba. Puedo pensar que el jugador que se deja una larga cabellera, con sus pelos ondeando en sus acciones de lucha por la pelota, es conocedor del pasaje bblico mencionado, y est conven-cido de que si se cortara tan linda melena, perdera su fuerza y podero.Otro tanto tenemos que mentar cuando el ju-gador, con desprecio de los ms elementales principios de urbanidad, piensa que dejar las barbas sin afeitar es un acto que a l tan solo le concierne. Me diris que salen al campo los jugadores a participar en un encuentro que es visto por mi-les de espectadores, igual que salen de su casa con sus cabelleras y sus pelos en la cara, que apuntan hacia un bigote y una barba sin fructifi-

car, se dejan fotografiar, convirtindose, por su popularidad, en modelos a seguir.Sin deseos de polmica defiendo a ultranza la intervencin del entrenador para evitar que ju-eguen al ftbol con pelos largos y sin afeitar. Incluyo en esta intervencin del tcnico la pro-hibicin de tatuajes que, para ser vistos, hasta en el cuello los llevan impresos.En defensa de mi postura, alego que todo ello empobrece la figura del deportista, ya que pe-los largos, barbas sin afeitar y tatuajes es la fi-gura decorada del asiduo a los pubs, y no del deportista que salta al campo de ftbol, dispu-esto a darlo todo por el equipo, con un vestua-rio ligero para facilitar sus forzados movimien-tos en la lucha.Aado, para convencerte de lo que defiendo, querido lector, que el jugador de pelo largo y barba sin afeitar, con tatuajes hasta el cuello, juega el partido con la vestimenta que lleva-ba, sin rubor, la noche anterior, a veces, en su loca y desenfrenada diversin, sin que tiempo le de para encubrirla debajo de su camiseta y pantaln, ya que su bajo rendimiento no puede ser ocultado a la exigencia del pblico que lo contempla.Pienso que el entrenador debe prohibir a sus jugadores que salgan vestidos de botelln, exigiendo a todos que vistan la camiseta y el pantaln tan solo, sin aditamentos impropios de la ocasin.

Indumentaria de botellnII Mariola DempereLaparici de la teoria de les intelligncies mltiples de Howard Gardner va obrir una nova perspectiva en lestudi sobre la intel-ligncia humana: fins aquell moment imperava un con-

cepte dintelligncia basat en les capacitats lingstiques i lgiques, que sn les que sava-luaven amb les proves o tests tradicionals de coeficient intellectual. Gardner tanmateix es-tabl que les persones potencialment possem 8 capacitats corresponents a 8 intelligncies: la lingstica, la lgico-matemtica, la visual i de lespai, la musical, la cinestsica, la inter-personal, la intrapersonal i la naturalista. A la prctica, quan les persones mirem de resoldre un problema qualsevol, no posem en joc una sola de les intelligncies, sin que totes elles actuen conjuntament manifestant-se unes ms que daltres segons la situaci on es planteja el problema. Des del moment de nixer, les intelligncies es poden anar desvetllant a travs duna estimulaci rica, sistemtica i significativa, perqu el desenvolupament daquestes intel-ligncies no depn tant de levoluci natural del nad, com del grau i qualitat de lestimula-ci que pugui rebre. Cal que pares i professio-nals ens aturem a observar els infants per saber en quines intelligncies destaquen ms i per poder incidir tamb en el desenvolupament de

les ms endarrerides, a fi dafavorir el progrs harmnic de totes elles i fer que el desenvolu-pament de linfant sesdevingui complet. No podem deixar, com de vegades sha propo-sat, que les intelligncies dels nens es vagin desenvolupant fortutament, creient que les ca-pacitats del nen ja es manifestaran quan arribi el moment. Cal incentivar el seu progrs en el moment ms determinant i propici per a fer-ho: el perode de la primera infncia, dels 0 als 6 anys, que s quan el cervell t major plasticitat i resulta ms modelable. Per aix cal guiar el nen en el desenvolupament de les seves intel-ligncies proporcionat-li contnuament estmuls multisensorials que afavoreixin la seva madu-raci neurolgica i cerebral. Quan els estmuls sn escassos, montons, aleatoris i de poca qualitat, linfant anir desenvolupant les seves intelligncies tard i malament i de forma desi-gual. Si lestimulaci es dna en un context ldic i creatiu, aplicant metodologies motiva-dores que potencien la participaci activa i fo-menten la curiositat innata de linfant, aquest pot incorporar de manera extraordinria, tot divertint-se i experimentant, immensitat das-pectes que seran la base dels seus aprenen-tatges significatius posteriors. Lestimulaci que rebi el nen en aquesta etapa inicial tindr una incidncia decisiva en el seu futur perqu s en aquest moment quan sestableixen les claus per al desenvolupament de les seves competncies futures.

Mariola Dempere. Psicloga de Nad Intelligent

Estimular les intelligncies?

Donem ales als nens, deixant que aprenguin a volar sols

II Mara RibFa uns dies vaig tenir locasi de veure, per YouTube, una confe-rncia impartida per un nen de deu anys que em va fer pensar molt i em va inspirar. Parlava sobre el sis-tema descolaritat

tradicional i sobre la poca importncia i el poc temps que es dedica als nens per a desenvolu-par la seva creativitat.Durant la infantesa, els nens i nenes estan for-jant la seva personalitat, all que seran en un futur. Per aix hem dintentar deixar-los expe-rimentar, crear, equivocar-se, imaginar. Hem de fugir del has de pintar el sol de color groc i, el mar, blau. Cada infant sel pot imaginar com vulgui! I ha de sentir-se lliure de fer volar la ima-ginaci, la fantasia...i ser feli. s fonamental, no ho oblidem, que els petits siguin felios. Ja tindran temps de preocupar-se per les coses quan siguin adults.Molt sovint quan pensem en la vida dels nostre fills, pensem ms en lxit, en les etapes que tindr la seva vida, en qu seran quan siguin grans, i de vegades ens oblidem dall ms es-sencial: que aprenguin a ser felios. En la meva opini, avui dia, la infncia est massa planificada. Es va a lescola, es fan ac-tivitats guiades o simita all que fan els altres.

I aix no hauria de ser aix, no shauria de se-guir sempre el cam fcil per on va tothom.Cal que ens esforcem per frenar lactivitat fre-ntica del nostre dia a dia, eliminar la pressa constant. No pot ser que els nens i nenes sen-tin constantment Afanyat! o Va, que arri-bem tard!. Hem de fer un esfor per viure ms tranquillament i deixar als ms petits el seu temps per a llevar-se amb calma, per a poder parlar i jugar.De les coses que ms agraden als nens s ju-gar amb els seus pares. El joc els dna alegria i tamb s una manera que els ajuda a desen-volupar habilitats bsiques per a la seva futura felicitat. Per exemple, el joc lliure (sense pautes ni normes), els permet descobrir qu els agra-da, qu prefereixen, comenar a definir els seus gustos i la seva personalitat.Aix s el que intentem a WonderFUN. Per so-bre de tot, que els nens i nenes vinguin con-tents, sho passin b, i entrin i surtin amb un somriure. A ms, les activitats i tallers que organitzem sempre tenen com a objectiu que imaginin, gaudeixin i experimentin. Que confin en ells mateixos i no tinguin por dimprovisar. Per aix ens agrada que, al nostre centre, es sentin com a casa, estimats i valorats. Que ju-guin i gaudeixin del seu temps lliure desprs de lescola. Aix s, sempre amb langls com a llengua vehicular!

Mara RibDirectora de WonderFUNwww.wonderfunbcn.com

Sagrat Cor, 25 08034 BarcelonaT. 93 203 02 00 F. 93 280 20 49info@sagratcorsarria.comwww.sagratcorsarria.com

FU

ND

AC

I C

OL

LE

GI

SAG

RAT

CO

R S

AR

RI EDUCACI INFANTIL I PRIMRIAJornades de portes obertes:

Divendres 14 de febrer a les 16h Divendres 21 de febrer a les 16h Divendres 28 de febrer a les 16h

ESTUDIS PROFESSIONALS (FP DUAL)Cicles Formatius de Grau Mitj: Gesti Administrativa Atenci a persones en situaci de

dependncia

Cicles Formatius de Grau Superior Administraci i Finances Educaci Infantil Integraci Social

Portes obertes: 29 de mar de 10 a 13hSessi informativa: 24 dabril a les 19h

Els meus records del Liceu (XIII)II Albert Vilardell Abans de comen-ar la temporada oficial dpera 1965/66, el Liceu va ser lescenari de dos importants esdeven imen ts de gran qualitat. La primer, propi-

ciada per lenyorat Festival Internacional de Msica, que va dirig durant un temps el gran amant de la msica i crtic Joan Arnau, comptant amb la presencia duna de les millors orquestres del mn, la Fil-harmnica de Viena amb el gran director i especialista mozarti Karl Bhm que van oferir una magistral versi del Requiem, amb solistes de excepci, Anton Dermo-ta, Elisabeth Grummer, Christa Ludwig i Walter Berry. Laltra va ser lobra de teatre Le soulier de satin, traduda com El zapato de raso, de Paul Claudel, amb una magnfica versi de la Compaia del Teatro Nacional de Madrid sota la bona direcci de Jos Luis Alonso i amb actors tan qualificats com Guillermo Marn, Ma-ria Asquerino, Montserrat Carulla (que re-centment sha retirat de lescena desprs duna brillant carrera), entre daltres.La temporada dpera va comenar fort amb el repertori itali, inaugurant amb Lucia di Lammermoor, amb una parella de luxe integrada per la delicada Gianna DAngelo, que va tenir un petit problema al final de la seva ria, i va rebre una certa protesta del pblic, que va ser poc afor-tunada donada la seva trajectria, no va agradar gens a la cantant, pel que no va tornar mai ms al Liceu. Laltra era la veu dor de Jaume Aragall, junt amb limpeca-ble Enrico de Manuel Ausensi, i va ser tan gran lxit que van repetir un fragment que no es feia mai, com va ser el fams Sextet. Desprs va seguir Aida amb cantants pro-fessionals com Marcela de Osma, Adriana Lazzarini i el segur Charles Craig. Conti-nu la temporada amb el doble programa integrat per Cavalleria Rusticana, on va destacar especialment Milcana Nicolova, una soprano molt interessant que no va fer gran carrera internacional malgrat la seva vlua, i lapassionat Pedro Lavirgen, i Pagliacci amb la tornada del gran barton Aldo Protti i lalternana en el rol titular de Lavirgen com tamb Nikola Nikolov dinte-ressant veu. Seguidament es va represen-tar Madama Butterfly, amb la parella que havia triomfat amb La bohme i ara re-petien una gran prestaci, Virginia Zeani, gran cantant i actriu, i Jaume Aragall, amb aquell timbre tan impactant. La darrera obra daquest primer perode va ser Un ballo in maschera amb el debut de Ric-hard Tucker, tenor americ destil extra-vertit, i molt segur, junt a Manuel Ausensi i el seu fraseig senyorial i la correcci de Amy Shuard.Desprs va haver com una espcie de Festival, on lempresa va invitar una srie de companyies estrangeres, amb resultats poc interessants. La primera va ser la de la Royal Opera Flamand dAnvers, amb Prinses Zonneschun, pera flamenca, de Paul Gilson, compositor belga, que va rebre consells de Wagner, amb una cer-ta fama, per lobra i els interpretes van passar sense pena ni gloria. Desprs es va presentar la Companyia de lStadsthe-ater de Magncia, amb Die Zauberflte, de Mozart, amb una interpretaci general-ment correcte. La temporada continu amb dos cicles de tres peres curtes, el primer, francs, in-tegrat per lpera cmica Le carrosse du Saint-Sacrement, de Henri Busser, com-positor avui oblidat, La voix humaine, de Poulenc, obra molt interessant i Lheu-re espagnole de Ravel, que va comptar amb una escena aconseguida, destacant daquestes funcions la direcci de Jesus Etcheverry i la presencia de la soprano Geori Bou i el barton Robert Massard. La tercera companyia va ser la del Teatre Trindade, de Lisboa amb lobra A serrana, del polifactic Alfredo Keil, autor de lhim-

ne nacional portugus, amb una msica que recordava el verisme itali, per tan lobra com els intrprets van interessar poc. Molt ms important va ser lestrena de Katerina Ismalova, tamb coneguda per Lady Macbeth de Msenk, de Shos-takovitx, per la gran qualitat de lpera, ben dirigida per Frantisek Jilek.La vinguda de la Companya Nacional de Mxic va propici el debut dun cantant aleshores desconegut i que ms tard sha convertit en un dels tenors ms famosos del mn, Plcido Domingo, que ho va fer el 1er de gener de 1966, amb tres obres del pas que va acollir als seus pares, La mulata de Crdoba, de Jos Pablo Mon-cano, Carlota, de Luis Sandi, on donava vida a lemperador Maximiliano amb molta presencia i Severino, de Salvador More-no, compositor vinculat a Barcelona. Les obres van passar desapercebudes i pocs van intuir el gran tenor que seria. Seguint les companyies invitades es va presentar la de lStadstheater de Braunschweig, amb la inspirada pera Zar und Zimmer-mann, de Lortzing, compositor de lpoca de Wagner, per amb uns plantejaments ms tradicionals, i va ser el debut del inte-ressant tenor wagneri Ren Kollo.La temporada recobrava el seu tarann habitual, amb Il trovatore, en una versi preciosista de Montserrat Caball, que tornava al Liceu, desprs del seu gran xit a Nova York, amb Lucrecia Borgia, que va ser la seva consagraci definitiva. La interpretaci de la Caball va ser vocal-ment modlica, per el plantejament, les coloratures i els seus impressionants pianssims. Aquesta funci va representar la tornada de Fedora Barbieri amb un dels seus papers emblemtics, Azucena, que encara que la veu tenia un cert desgast, impressionava per la rotunditat del centre i el profund registre greu. La resta de repar-timent estava integrat per el valent Um-berto Bors, que va superar les dificultats de lobre i Kostas Paskalis, interessant barton. Desprs va venir Tosca, amb la gran soprano francesa Regine Crespin, de la que es recordava les seves grans nits, per malauradament la seva veu havia perdut mitjans, lo qual va fer que la seva prestaci tingus moments en que la veu demostrava les seves limitacions actuals. Va rebre les protestes del pblic, cosa que crec va ser una mica injusta donada la seva trajectria, per segurament va pas-sar el que succea algunes vegades, els aplaudiments de la claca, (que ja no era el que havia estat amb responsable que hi entenia) i la exageraci del alguns fans de la cantant va provocar una reacci con-traria. A Regine Crespin va creure que era injust i els afeccionats no van poder gaudir de lart de la soprano ja que no va tornar al Liceu. Amb ella van cantar Carlo Cossutta, amb bon estil i Kostas Paskalis, amb un rendiment inferior a lobra de Verdi.No podien faltar les obres wagnerianes al Liceu i aquest any es van representar Tannhuser, on va destacar la Elisabeth de Montserrat Caball, per la seva musi-calitat i la direcci de Oscar Danon. Gt-terdmmerung, amb una parella estellar, el extravertit Hans Hopf i la veu especta-cular de Gertrud Grob-Plandl, ben dirigits per Heinrich Hollreiser.Les dues ltimes funcions de temporada van ser La bohme, amb un repartiment de circumstancies, on destacava Manuel Ausensi i desprs es va fer una nica re-presentaci de Tassarba, de Enric More-ra, per celebrar el seu centenari, amb un repartiment de cantats de la casa, on es va fer present la musicalitat de Carmen Bustamante, nit que es va completar amb el ballet Festa Major del mateix compo-sitor.La tradicional temporada de Ballet de la primavera va tenir dues companyies la del Londons Festival Ballet, amb figures com John Gilpin i Irina Borowska i amb Margot Fonteyn com a convidada i el Harkness Ballet, que va presentar coreografies atre-vides per molt interessants.

14 ARTICLES

II J. MarcetSe est extendiendo, entre los jugadores, un espritu de ven-ganza, causado por jugadas en las que uno de ellos ha cre-ado una situacin de ridculo o de impo-tencia del contrario.

Pero ms grave es cuando, sin motivo alguno y con mala intencin, se le causa dao con co-dazos y manotazos, que a simple vista parecen involuntarios, pero la cmara lenta descubre lo contrario: un claro deseo de daar. El defensor agrede mirando a otro lado, simulando, de esta manera, su intencionalidad.Estos actos antideportivos nos estn diciendo que quienes los realizan interpretan que el jue-go es una lucha, no para poseer la pelota, sino para ganar la batalla contra el enemigo. Se es-tablece, con ello, el ganar como sea, cuando se percibe que el adversario va a ser el ganador

del encuentro. No son decisiones colectivas del equipo, sino individuales de jugadores, que contagian al grupo.Es la impotencia, en la mayora de casos, la causa de estas agresiones, ya que no tienen destinatarios preconcebidos. Aquel que salta para cabecear la pelota en lucha con su contra-rio ser el que recibir el codazo o el manota-zo. No se causan heridas graves en la mayora de los casos, solamente contusiones que van menguando, sin necesidad de atenciones sa-nitarias. La televisin, con su posibilidad de ralentizar las jugadas, nos muestra lo que antes no poda-mos contemplar. Ello hace que los manotazos y codazos nos parezcan que han aumentado en cantidad. Y, en general, esta facilidad que nos ofrece la televisin hace que el ftbol sea ms agresivo que antes cuando, en realidad, no es as. Ojos que no venLo cierto de todo esto que hablamos es que estas agresiones

La venganza en el ftbol

Les dones esquien gratis a Port-Puymorens tots els dijous daquest mes. Desprs de les festes de Nadal i Reis, lestaci ofereix lesqu gratut a totes les dones que vulguin acos-tar-se al complex els dijous daquest gener, dies 9, 16, 23 i 30. Aquesta iniciativa arranca de fa quatre temporades i ja s, a dia davui, una oferta sollicitada per nombroses perso-nes que veuen en aquesta proposta una fr-mula llaminera per pujar a Port, ja sigui per esquiadores que pugen a lestaci per primera vegada o esquiadores habituals del complex.

La iniciativa de lestaci de la Cerdanya sha convertit en un clssic de les temporades desqu. Igualment, un altre de les propostes que ha arrelat amb fora aquests ltims anys s el preu redut en el forfet de dia per a tots els estudiants universitaris. De dilluns a diven-dres, els universitaris poden esquiar a Port al preu de 17 euros! Aquesta s una oferta nica en els Pirineus i que ha estat i s molt ben acollida per tots els alumnes. La proposta no-ms s vlida els dies feiners, no festius i no caps de setmana.

Port-Puymorens acull diferents competicions en les properes setmanes

Exitosa campanya de promocionsDurant aquestes ltimes setmanes Port-Puymorens ha ofert diferents promocions que, en general, han tingut una resposta molt positiva. La promoci dels forfets a 17 euros pels universitaris de 18 a 25 anys, de dilluns a divendres, ha estat una iniciativa molt ben re-buda i que en relaci a lany anterior ha gaudit

dun increment notable desquiadors. La gratutat de lesqu per a les dones els di-jous del mes de gener i mig febrer va tenir un inici fluix (marcat per les inclemncies del temps) per que ha estat un xit de participa-ci en la resta dels dies de promoci.

II Anna BonillaDes de Novoayu-das, en collaboraci amb lEap Sarri va-llplasa, iniciem un nou programa de seguiment individu-al domiciliari, amb el nom de NovoPsi. Lobjectiu daquesta iniciativa conjunta s

millorar lautonomia, independncia i qualitat de vida de la gent gran o amb mobilitat redu-da del nostre barri. Al millorar lautonomia i l independncia fomentem tamb una millora en lestat dnim, tant de la persona malalta, com del cuidador o dels familiars. Alhora, volem evi-tar que totes aquelles persones amb dificultats a llar, siguin institucionalitzades prematurament i puguin continuar gaudint del barri i de les se-ves llars.Aquest nou servei va adreat a totes aquelles persones amb problemes de mobilitat que di-ficultin el desenvolupament a llar (malalties neurodegeneratives, Ictus, malalties osteomus-culars, etc). El programa NovoPsi consta dun reconeixement de les necessitats de la perso-na a la llar, assessorament i formaci en ls dajudes tcniques i productes de suport, i la possibilitat de realitzar reformes adaptades. A ms, el servei de valoraci i assessorament s

totalment gratut pels usuaris del cap Sarri - Vallplasa!Per a ms informaci sobre el programa No-voPsi han de dirigir-se a lEap Sarri Vallpla-sa i adrear-se al seu/va infermer/a o metge/metgessa, ells els informaran de com acce-dir-hi. Igualment, si acudeixen la nostra botiga estarem encantats dexplicar-li el programa en profunditat.A part daquest servei, de forma privada i des de el departament de Terpia Ocupacional, realitzem sessions destimulaci cognitiva i rehabilitaci a domicili. Per a ms informaci sobre aix podeu dirigir-vos a la nostre seu o trucar-nos al nmero 93 205 04 84.Un altre de les novetats s que ens canviem dubicaci. La nova ubicaci, molt a prop de lantiga botiga, ens permet tenir ms productes en exposici i realitzar una millor atenci a tots els nostres clients. Les dimensions de lantiga botiga ens impedien ampliar la nostra carte-ra de serveis, per aix ens traslladem i com a altre novetat oferim cursos de formaci per a cuidadors. En prximes publicacions anirem informant sobre dates i temtiques dels cursos que es realitzaran a la nova botiga. Aix que us esperem a Passeig Reina Elisenda 11 (al costat del capbravo), amb la nova temporada de sa-bates destiu i tots els nous serveis!

Anna BonillaTerapeuta Ocupacional de NovoAyudas

NovoAyudas somple de novetats. Nou servei gratut ,nova ubicaci i nous programes de formaci.

PROFESSORS NADIUS I TITULATSPARTICULARS I GRUPS

BASICELEMENTARY

PRE INTERMEDIATEINTERMEDIATE

UPPER INTERMEDIATEFIRST CERTIFICATE

PROFICIENCYPROFICIENCYIELTS

SEMINARS:EVERYDAY ENGLISH

GREAT GRAMMARHOW TO WRITE A CV IN ENGLISH

HOW TO PREPARE FOR A JOB INTERVIEW IN ENGLISHBUSINESS ENGLISH

P. Manuel Girona, 38 (Dr. Ferran)

C. Trias i Pujol, 4 - 08034 Barcelona

Tel.: 932 032 904

ESCOLA NURIA QUILES

DANSA Ballet Jazz Contemporani Funky - Hip Hop Flamenc - Sevillanes Teatre musical Aerbic, gimnstica Balls de sal - Salsa Dana oriental Dana infantil i jovenil

en angls Pilates - relax

ARTS MARCIALS Taekwondo

Full contact

Kick boxing

Judo

Karate

Aikido - Defensa personal

Kundalini - Ioga

Classes de guitarra

Una histria i una trajectria cap al futurEl Collegi Santa Dorotea, una oferta educativa integral

16 ENTREVISTA

PASSI PER EDUCAR

Els deures de leducador: Crear un clima dalegria per al

treball quotidi. Animar les iniciatives de lalumne. Acompanyar en el

desenvolupament del millor de lalumne.

Els deures de lalumne: Respectarse en cos, ment i

nima. Respectar els altres. Comprometres.

128 anys amb tu

Sarri, porta dentrada de les salesianes a la pennsula

Lany 2011, les Filles de Maria Auxilia-dora (FMA) o Salesianes de Don Bos-co varen celebrar els 125 anys de la presncia a la pennsula. Procedents del Nord dItlia, les primeres germa-nes vingueren a Sarri, sestabliren a ledifici de la Torre Gironella i formaren una comunitat que seria el primer nu-cli de lactual Collegi Santa Dorotea. Des daquest indret, la congregaci sestendria per tota la pennsula.

venim de lluny, per sentim que el carisma salesi s sempre nou, i ens agrada recordar que a la part antiga dels edificis que freqentem cada dia van esmerar les seves energies en b del barri i de la ciutat aquelles ger-manes que ens van transmetre el seu carisma, escriu la germana Carme Canadell, FMA.

Va ser el mateix Don Bosco qui, el 1886, quan va venir a visitar els Tallers Salesians de Sarri, va veure la Torre Gironella en un terreny ve i manifes-t la seva voluntat que les FMA fun-dessin la seva primera comunitat all mateix. Aquelles quatre primeres ger-manes, vingudes de Nizza Monferrato prop de Tor, tardarien poc menys de cinc anys a convertir aquella presn-cia en un centre escolar de nenes.

El Collegi rep el nom de Santa Do-rotea en honor de la senyora Dorotea de Chopitea, pionera en el seu temps en el comproms social, que deman amb insistncia a Don Bosco que les Salesianes vinguessin a Barcelona, i li don, amb molt de sacrifici, els diners per comprar la casa.

Tret del parntesi de la Guerra Civil, lescola mai no ha tancat les portes, desplegant la seva vocaci educativa que es va gestar, ja en temps dels fun-dadors Sant Joan Bosco (1815-1888) i Santa Maria Dominica Mazzarello (1837-1881), a favor de les noies del nord dItlia ms necessitades dins-trucci, menystingudes de la societat.

Diumenge 23 de Febrer de 2013 a les 11:00 hUs hi esperem! Per concertar visites en altres dies i horaris, truqueu al T. 93 203 28 92

Passeig Sant Joan Bosco, 24www.salesianessantadorotea.com

II Jordi Bigues Pilar Roda s la directora del Collegi Santa Dorotea de Sarri que t set-cents alumnes i cinquanta dos ensenyants, que arriben a setanta si safegeix els monitors i el personal no docent. Una escola religi-osa amb una fusta molt especial, el servei a la comunitat.

Com es vincula la congregaci amb la direcci duna escola amb quasi set cents alumnes?Encara que actualment la participaci de les salesianes a les aules s limitada, sn inspiraci permanent en la tasca educati-va i ens donen tot el seu suport. Gaudim dels avantatges de pertnyer a lamplia xarxa descoles de la congregaci de les salesianes.

Per s una escola religiosa?S, s una escola salesiana. Tenim com a referent a Don Bosco per a qui educar era aconseguir formar Bons cristians i honrats ciutadans malgrat que la societat davui en dia la segona part no ens la deixa gens fcil.

Per qu?Doncs perqu... honrats ciutadans, pel que veiem al nostre entorn i el que fan els que manen, no ens ajuda.

Sou una persona rebel?Jo? No pas. El que vull s que les perso-nes que ens governen ho facin b. s el que intento fer, com a educadora amb els meus alumnes i en lmbit docent.

Potser perqu hi ha una diferncia entre governar i manar?Per a mi s. Governar vol dir pensar en el b com i manar s estar pendent del teu poder i propi benefici.

Tamb hi ha una diferncia entre edu-caci i ensenyament?Lensenyament s el coneixement que transmets sense aprenentatge, s al cap-davall un coneixement. Leducaci va molt ms enll i sobretot es fa al passads i fora de laula.

Ens parla sobretot de valors?Nhi ha un de central, el respecte. El principal, s el primer. Respecte amb els adults, entre els alumnes, duns i daltres. Lentenem no com una qesti dautoritat sin com un tarann del dia a dia.

Hi ha hagut importants millores en les installacions ben visibles des del carrer.

Lescola ha de tenir

uns objectius molt

clars i anar a per ells

Els alumnes han

daprendre a treballar

en equip i a treballar

sols, les dues coses

sn importants

Pilar Roda

Jornada de portes obertes

La renovaci s contnua, tant metodo-lgica com la illusi renovada de lequip docent. De tant en tant cal sacsejar el rit-me que portem, renovar i tirar endavant. La faana s un smbol extern dels canvis interns. Has de tenir present que s la les-cola salesiana ms gran de la comunitat, lnica que inclou lensenyament secun-dari. Aqu mateix hi ha una comunitat de monges i la casa mare de la congregaci.La sortida de la secundria est coberta amb els salesians, aqu al costat. Som un centre adscrit als salesians i tots els alumnes tenen la plaa garantida tant a batxillerat com a cicles formatius. s a dir, el ventall doportunitats s molt ample. Qualsevol estudiant amb les seves capa-citats pot trobar el seu lloc. Els nostres estudiants no deixen el cam acadmic. O b van a mduls o continuen al batxillerat.

Tots aquest canvis han passat en mig dun terratrmol al mn educatiu.Els terratrmols van malament pel fet que les qestions en discussi, el moll de les controvrsies, no tenen un contingut pe-daggic. No s fins a quin punt leducaci ha de satisfer les demandes immediates de la societat. Lescola ha de tenir uns ob-jectius molt clars i caminar cap a ells. Ni ha danar a remolc ni sota els dictats de la societat. Els que manen no tenen clar cap a on volen que hi anem. Si tingussim clars els objectius, els canvis serien molt ms senzills de dur a terme. Nosaltres hem de ser educadors i ensenyants, ense-nyar sobretot a pensar. I aquest hauria de ser un dels objectius principals de ledu-

caci, capacitar-los per saber triar.Els alumnes han daprendre a treballar en equip i a treballar sols, les dues coses sn importants. La disciplina s necess-ria per a la convivncia per no pot estar basada en la por. Si tens por al cstig o a ladult que tens davant, malament. Has dentendre la disciplina com una manera de conviure. Tornem a la responsabilitat i el respecte.

00 33 4 68 30 68 30 | www.font-romeu.frOFICINA DE TURISME DE FONT-ROMEU // offi ce@font-romeu.fr

253x374FADASARRIAFontRomeu.indd 1 03/12/2013 10:03

CP Sarri per gentilesa dAluspai

II Joan Cern. Us presentem les colnies destiu que organitzem conjuntament CP SARRIA i Dicafesports, a CAN SOLA, Vilob dOnyar , que sota la direcci

de Sergi Diaz i amb la coordinaci de Marc Fernndez (coordinador general del C.P.Sarria), tindrn lloc del 29 de juny al 5 de juliol de 2014.Aquestes colnies, tenen una part purament esportiva (ftbol, nataci etc) i daltres ms ldiques i formatives fetes en angls.Per ms informaci podeu visitar la nostre pgina web: www.cpsarria.com i podeu contactar amb el club al telfon: 93 203 16 99Joan Cern. Vicepresident Esportiu C. P. Sarri

s

Ivorra, 18 - 08034 Barcelona - Telf. 932 051 021 - 932 803 288 - aluspai@aluspai.com - www.aluspai.com

Des de fa ms de 20 anysestem al vostre servei aportant sol.lucionsa les vostres necessitats

Vidres per finestres Reixes Persianes de seguretat Tendals Cortines exteriors i screens Mosquiteres Taules Repises

Mampares de bany Miralls. Finestres i portes dalumini Sostres fixes i mbils Correderes plegables Tot tipus de sol.lucions per

guanyar espais.

Vidres a Sarri aluspai, s.l.

Tots els equips del club ja hem comenat la segona volta de la competici.Com sempre adjuntem un quadre on es pot apreciar la marxa i evoluci de tots els nostres equips.

Presentaci de les colnies destiu del CP Sarri.Aquest any seran a Vilob dOnyar, a la comarca de La Selva

18 ENTITATS I ASSOCIACIONS DE SARRI

Esmorzars: cereals, iogurts, llet de soja, pasts de poma, pa de pessic de pastanaga i lesmorzar de sempre

Vermut Yzaguirre Amb cada beguda una tapa a triar Crestes del mn: jalapeas, argentinas, chilenas, calzone de

formatge, kebab, vegana... Entrepans

Cedim el nostre espai els diumenges tardaper a les teves petites o grans celebracions.

Tlf. 628 838 808 (Marisa, tardes a partir de les 17h)

C/ Sagrat Cor, 5 (darrera el mercat de Sarri)08034 Barcelona - T. 93 205 34 56

Ca lEnricBar

HOTEL - RESTAURANT PLANESLa Vieille Maison Cerdane - 1895

www.planotel.frPlace de Cerdagne 66800 Saillagouse Tel. 00 334 68 04 72 08

Lhotel PLANES a Saillagouse s un dels hotels ms confortables de la Cerdanya france-sa, al cor de les estacions desqu i amb una cuina de reconeguda qualitat

La Vieille Maison Cerdane - 1895La Vieille Maison Cerdane - 1895La Vieille Maison Cerdane - 1895

Lhotel PLANES a Saillagouse s un dels hotels ms confortables de la Cerdanya france-Lhotel PLANES a Saillagouse s un dels hotels ms confortables de la Cerdanya france-Lhotel PLANES a Saillagouse s un dels hotels ms confortables de la Cerdanya france-Lhotel PLANES a Saillagouse s un dels hotels ms confortables de la Cerdanya france-Lhotel PLANES a Saillagouse s un dels hotels ms confortables de la Cerdanya france-

Un Hotel idealUn Hotel idealUn Hotel idealpels esquiadorspels esquiadorspels esquiadorsque volen gaudirque volen gaudirque volen gaudirde La Cerdanyade La Cerdanyade La Cerdanya

ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFANTILS JIU-JITSU BRASILER SALSA I RUEDA CUBANA SEGURE-TAT I AUTODEFENSA PER A LA DONA ARTS MARCIALS JAPONESES PER A NENS ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFANTILS JIU-JITSU BRASILER SALSA I RUEDA CUBANA SEGURETAT I AUTODEFEN-SA PER A LA DONA ARTS MARCIALS JAPONESES PER A NENS ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFANTI-LS JIU-JITSU BRASILER SALSA I RUEDA CUBANA SEGURETAT I AUTODEFENSA PER A LA DONA ARTS MARCIALS JAPONESES PER A NENS ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFANTILS JIU-JITSU BRASILERSALSA I RUEDA CUBANA SEGURETAT I AUTODEFENSA PER A LA DONA ARTS MARCIALS JAPONESES PER A NENS ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICSENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFANTILS JIU-JITSU BRASILER SALSA I RUEDA CUBANA SEGURETAT I AUTODEFENSA PER A LA DONA ARTS MARCIALS JAPONESES PER A NENS ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFANTILS JIU-JITSU BRASILER SALSA I RUEDA CUBANA SEGURE-TAT I AUTODEFENSA PER A LA DONA ARTS MARCIALS JAPONESES PER A NENS ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFANTILS JIU-JITSU BRASILER SALSA I RUEDA CUBANA SEGURETAT I AUTODEFEN-SA PER A LA DONA ARTS MARCIALS JAPONESES PER A NENS ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFANTI-LS JIU-JITSU BRASILER SALSA I RUEDA CUBANA SEGURETAT I AUTODEFENSA PER A LA DONA ARTS SEGURETAT I AUTODEFENSA PER A LA DONA ARTS SEGURETAT I AUTODEFENSA PER A LA DONAMARCIALS JAPONESES PER A NENS ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFANTILS JIU-JITSU BRASILERSALSA I RUEDA CUBANA SEGURETAT I AUTODEFENSA PER A LA DONA ARTS MARCIALS JAPONESES PER A NENS ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFANTILS JIU-JITSU BRASILER SALSA I RUEDA CUBANA SEGURETAT I AUTODEFENSA PER A LA DONA ARTS MARCIALS JAPONESES PER A NENS ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFANTILS JIU-JITSU BRASILER SALSA I RUEDA CUBANA SEGURE-TAT I AUTODEFENSA PER A LA DONA ARTS MARCIALS JAPONESES PER A NENS ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFANTILS JIU-JITSU BRASILER SALSA I RUEDA CUBANA SEGURETAT I AUTODEFEN-SA PER A LA DONA ARTS MARCIALS JAPONESES PER A NENS ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFANTI-LS JIU-JITSU BRASILER SALSA I RUEDA CUBANA SEGURETAT I AUTODEFENSA PER A LA DONA ARTS MARCIALS JAPONESES PER A NENS ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFANTILS JIU-JITSU BRASILERSALSA I RUEDA CUBANA SEGURETAT I AUTODEFENSA PER A LA DONA ARTS MARCIALS JAPONESES PER A NENS ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFANTILS JIU-JITSU BRASILER SALSA I RUEDA CUBANA SEGURETAT I AUTODEFENSA PER A LA DONA ARTS MARCIALS JAPONESES PER A NENS ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFANTILS JIU-JITSU BRASILER SALSA I RUEDA CUBANA SEGURE-TAT I AUTODEFENSA PER A LA DONA ARTS MARCIALS JAPONESES PER A NENS ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFANTILS JIU-JITSU BRASILER SALSA I RUEDA CUBANA SEGURETAT I AUTODEFEN-SA PER A LA DONA ARTS MARCIALS JAPONESES PER A NENS ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFANTI-LS JIU-JITSU BRASILER SALSA I RUEDA CUBANA SEGURETAT I AUTODEFENSA PER A LA DONA ARTS MARCIALS JAPONESES PER A NENS ENTRENAMENTS PERSONALS I PLANS ESPECFICS ACTIVITATS DIRIGIDESDIRIGIDES PILATES PILATES RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN RECUPERACI ESQUENA GENT GRAN CLASSES INFAN