la PalancaJUNY 2001 Núm. 231 Preu 300 PTA - 1,8

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

El Segre Mitjà,fet comarcal i capitalitat

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALAixò no va bé

PERSONATGESTugues, el pastisser més internacional

NOTICIARIBreus

ESPORTSFutbol: J. Campabadal, campió de la Copa CatalunyaM.A.Leal, l’altre artesenca del CF BalaguerFede Bessone fitxa pel Barça. Bona campanya de RogerFesta del futbol. Els veterans s’enfronten al BarçaFesta del bàsquet. Les cadets, subcampiones de Lleida

FILA 7Guerrillers per la llibertat. Cinema i maquisMaquis y Pirineos. Nou llibre de Ferran Sánchez

MUNICIPISCelebració a Sant Mamet. Setmana Cultural aForadada. El conseller Mas visita Cubells

NOGUERA

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSSant Joan

TEMA DEL MESL’Informe Aldomà

DES DEL SENATAnorèxia i Bulímia

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSViatge a Andalusia dels alumnes de 4t d’ESO

PARLEN LES ENTITATSFesta final de curs de l’Escola Bressol. Presentaciódel projecte del Museu. Artesenques Actives

MÚSICA, MESTRE!Concerts de final de curs.

CARTES A LA REDACCIÒLes pestes porcines i la planta de purins

IN MEMORIAMDomènec Alsina. Agraïments familiars

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple. Acords de la Comissió

XAT JOVECanya a l’estiu...!!!!

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. Jeroglífics

IMATGES D’AHIRModistes per Santa Llúcia 1942

4

5

6

9

10

16

19

22

23

24

29

30

31

36

38

39

40

43

44

45

46

El Segre Mitjà, fet comarcal i capitalitat

L’Informe Aldomà, encarregat perl’Ajuntament d’Artesa de Segre, avala lestesis que atorgaven la capitalitat de la hi-potètica comarca del Segre Mitjà a la ciu-tat d’Artesa.

Foto: Miquel Regué i Gili

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE MAIG

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 14: Iris Novau i Díazdia 23: Eduard Bernaus i Vilesdia 28: Maria Piera i BarrilDefuncions:dia 3: Montserrat Trepat i Sala (86 anys) natural de Baldomardia 5: Maria Pujol i Amorós (92 anys) natural de Barcelonadia 6: Dolors Andorrà i Roca (82 anys) natural de Montenartródia 12: Concepció Puig i Isanta (97 anys) natural de Vilanova deMeiàdia 12: Josep Ribó i Cirera (35 anys) natural d’Artesa de Segredia 14: Gregòria Plasencia i Morata (101 anys) natural de Yeste(València)dia 30: Francesca Ventura i Munné (90 anys) natural de Barcelona

Municipi de ForadadaDefuncions:dia 1: Concepció Naudi i Codida (65 anys) natural de Foradadadia 16: Dolors Mases i Vilalta (86 anys) natural de Foradada

6, 7 i 8 de juliol:Festa Major de Collfred

7 i 8 de juliol:Festa de la Transsegre a Camarasa i Balaguer

8 de juliol:Mulla’t per l’esclerosi múltiple, organitzat per CreuRoja a les Piscines Municipals d’ArtesaFesta de Sant Cristòfol

13, 14 i 15 de juliol:Festa Major de Foradada.

Festa Major de Tudela de Segre

20, 21 i 22 de juliol:Festa Major de Montclar

Municipi d’Artesa de SegreDades facilitades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre (observatoride la Pça. de l’Ajuntament).

Temperatura mitjana del mes: 16,2°Temperatura màxima: 35° (dies 29 i 30)Temperatura mínima: 2° (dies 4 i 5)Amplitud tèrmica màxima: 22° (dia 29: màx. 35° i mín. 13°)Amplitud tèrmica mínima: 9° (dia 18: màx. 21° i mín. 12°)Dies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 11 mm (dia 17)Total precipitacions: 40 mm

Municipi de Vilanova de MeiàDades facilitades per l’Ajuntament de Vilanova deMeià (estació del Camp de Futbol).

Temperatura mitjana del mes: 15,6°Temperatura màxima: 33,8° (dia 31)Temperatura mínima: 1,8° (dia 4)Dies amb precipitacions: 9Precipitació màxima: 19,2 mm (dia 22)Total precipitacions: 49,4 mm

Municipi de ForadadaDades facilitades per l’Ajuntament de Foradada.

Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 13 mm (dia 5)Total precipitacions 45 mm

Municipi de Vilanova de MeiàDefuncions:dia 12: Pepita Bonet i Ginesta (54 anys) natural de Fontllongadia 23: Josep Miranda i Rocaspana (90 anys) natural de Sta. Mariade Meiàdia 31: Marcel Bertran i Farrando (89 anys) natural de Vilanovade MeiàMatrimonis:dia 26: Natàlia Durich i Masanés (de Vilanova)

Francesc Cuenca i Aranda (de Montblanc)

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorialDipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i Pérez (Coordinador General)Miquel Regué i GiliSergi Valls i Jové

ASSESSORS LINGÜÍSTICSCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE750 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL3000 PTA (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)4000 PTA (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu electrònic: lapalanc@teleline.es

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col.laboracions,encara que no hagin estat sol.licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol.laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col.laboradors.

Amb la col.laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de La Noguera i l’Ajuntamentd’Artesa de Segre.

Membre de

Això no va béS’acostuma a dir que l’ésser humà es l’únic animal que no aprèn delsseus errors, l’únic que s’entesta una i altra vegada en no extreureconclusions de les seves errades ni intentar corregir-les i rectificar-les. Així doncs, ens despertem amb notícies que no hem de permetre,per habituals o àmpliament difoses, que ens passin a la velocitat de lallum sense permetre’ns reflexionar i mirar de solucionar en la mesu-ra que puguem; ja sigui denunciant la inoperància de les personesencarregades de solucionar-lo, o els culpables d’actes negligents queafecten a altres ciutadans o generalment a la col·lectivitat. A les portes de l’estiu ens envaeixen ja els temuts i acostumatsincendis que cada any assolen les nostres contrades. Cadaqués,Palamós, Badalona, Barcelona, Cubells... han iniciat el degoteig ha-bitual que desertitza els nostres boscos i l’entorn, i posa en perillnombroses vides humanes. Les mesures de prevenció, per moltimportants que siguin, no seran mai suficients si no compten amb laconscienciació i responsabilitat ciutadana. Si no assumim la prohibiciód’encendre focs, cremar matolls, llençar burilles... la lluita continuaràsent infructuosa, i si al damunt tenim els típics piròmans (s’hauriad’estudiar a fons aquest concepte), la dificultat es multiplica. Després de patir durant el 1997 la PPC (Pesta Porcina Clàssica)més cruenta dels darrers anys, en què milers de ramaders van a estara punt de quedar-se arruïnats (o s’hi van quedar) donada l’amplitudde la cabana porcina afectada, aquest principi d’estiu neix ambl’anunci que uns especuladors propietaris d’explotacions porcineshan importat porcs procedents de països amb risc, propagant de noula pesta i havent-se hagut ja de prohibir el moviment de porcs arreude l’estat. Així mateix, s’han iniciat els sacrificis massius i laprohibició per part de molts països d’importar carn de porc provinentd’Espanya i Catalunya. Sorgeixen noves sentències judicials, en les quals s’observa quealguna cosa no va bé en aquest país de faralaines, «folclórikes» ipeperos de nova fornada. S’ha demostrat que la tant anunciada lleidel menor beneficia els acusats i menysprea les víctimes. L’assassíde la catana, les nenes que van assassinar la seva amiga i el joveacusat de cometre més de 20 actes d’abusos sexuals, es beneficiend’una llei que sembla provocar que certs joves puguin actuar ambuna pràctica immunitat a l’hora de cometre actes delictius de totamena. Però judicialia no es limita als infants, i així les alarmantsnotícies envers la corrupció a les altes esferes, sobre les contradiccionsa la judicatura, sobre assassins, atracadors, violadors i agressorsdomèstics que entren per una porta i surten per l’altra, sembren lainquietud entre els ciutadans de bé. Als ulls d’una bona part de l’opinió pública: Això no va bé!

Col·laboradors del mes: Oriol Llera, Marc Guàrdia, F.Bertran, MartíRegué, Sícoris, Jaume Cardona, IES Els Planells, APA Escola Bressol,Eva Solanes, Josep Ros, Artesenques Actives, Meritxell Cirera, NeusBròvia, Noemí Farré, Janette Solsona, Rafa i Richard Còrdoba, JordiAlins.Agraïments: www.enigmacard.com, Club de Lectures Artesenc

6

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

Rafel Tugues, el pastisser més internacionalempre que el vas a visitar, eltrobes amb roba de feina en-

trant o surtint de l’obrador. Ésun enamorat de la feina ben feta,de treballar amb productes demáxima qualitat, de l’acabat i lapresentació perfecta dels seuspastissos. El resultat és l’excel·-lència en el sabor i la fidelització,quasi devoció, dels seus clients;així com el reconeixement a ni-vell de Catalunya, estatal i fins itot internacional. La notícia ja estava amplamentanunciada als diaris. En reconeixe-ment a la seva larga trajectòria coma pastisser, el Sr. Rafel Tugues, filld’Alentorn, el passat 14 de maig varebre un premi del Gremi de Pas-tisseria de Barcelona, en la Festadel seu Centenari. Es va celebrar aMontserrat i se li atorgà la distin-ció de “EL CORRÓ D’OR” demans del Molt Honorable Presidentde la Generalitat, Jordi Pujol. Elguardó té un doble valor; doncs, a mésde coincidir amb l’any del centenari, vaser el resultat de la puntuació global detots els companys del Gremi. Val a dirque és el segon pastisser lleidatà queassoleix aquest guardó (anys enrera jal’havia rebut el pastisser Sr. Muixí, deBalaguer). Potser per atzar, però La Palanca,assabentada de l’esdeveniment, va pre-parar-li l’entrevista el 13 de maig, lavigília, que coincidia amb l’últim diade la Festa Major de Lleida.

Els inicisEl Rafel va passar els primers 16 anysde la seva vida a Alentorn, el poble onva néixer. Aquest fet va marcar l’estimapel seu poble, malgrat haver-lo de dei-xar per obrir-se horitzons dins el seu ofi-ci. La partida va ser dolorosa, i més per-què feia poc que havia perdut el seu pare. La infància de la postguerra no és quefos gens fácil; però tampoc es pot dirque ho passessin malament, ja que enaquells temps hi havia una bona collade canalla i també se sabien divertir. Apartir dels 12 anys ja baixava a Artesacada dia a portar pa o a buscar coses

pel negoci del forn, sempre en bicicle-ta. Va fer cents de vegades aquest camí,per això se sent molt d’Artesa. D’aquells anys recorda que jugavena futbol entre l’Alentorn i el Vall-lebrera, i ens diuen que en Rafel Tuguesera hábil amb la pilota als peus, que eraun davanter golejador i un dels juga-dors destacats de l’Alentorn. Era de cal Benito d’Alentorn i teni-en anomenada pel forn de pa i, sobre-tot, per les exquisides coques de recap-te, que tenien un nom ben guanyat a lacomarca. Marcatper la feina de laseva família, vapassar de fer deflequer a casa a ferl’aprenentatge depastisser aManresa. Allà, uns on-cles que hi teniaes van ocupar debuscar-li un llocde treball a “LaLionesa”, una gran pastisseria ons’elaboraven tota mena de productes,fins i tot la xocolata. El Sr. Salas, el

propietari, i el Sr. Vidal, l’encar-regat, eren autèntics mestres pas-tissers i van ser les persones quevan guiar les seves primeres pas-ses com a professional.

Cap a la professionalització de-finitivaLa segona etapa va ser a Barcelona,a la Confiteria Mora, un establi-ment considerat el millor d’Espa-nya i que feia les tasques gairebéd’escola, ja que per allí van passarels millors professionals d’avui endia del país. En aquell lloc, i a tra-vés del Mestre Joan Giner, va co-mençar la seva “adicció” a la xo-colata, en la vessant artística. Als18 anys va quedar segons al con-curs de “Destreza en el Oficio”, iaixò va marcar en ell una llargatrejectòria de participació en concur-sos de peces artístiques de xocolata,tant a nivell estatal com internacio-nal.

Seria extens, i potser inabastable,anomenar tots els premis i mencionsque al llarg de la seva trajectòria ha re-but; però ell mateix destacaria la Copade França, a París, i la Medalla d’Or del’Alimentària, a Barcelona. En aquelles llunyanes dates, passà aformar part de l’Escola de Pastisseriadel Gremi de Barcelona, que li atorgàel títol de “Mestre Pastisser”. Això liva donar un gran prestigi professionali, fins l’arribada del servei militar, vaocupar el lloc de Cap d’Obrador de la

P a s t i s s e r i aBaixas, deBarcelona, unade les que des-tacaven enaquella època. El serveimilitar li mar-cà, com a lamajoria delsnois, un parèn-tesi a la sevavida professio-

nal. Va fer el campament militar aTalarn, i posteriorment a la caserna deVielha, on es va ocupar primer de la

A la seva targeta hi diu:TUGUES. Pastisseria, Xarcute-ria, Bomboneria, Servei deCàtering i Geladeria. A més, ensconsta que organitza noces i co-munions; per la qual cosa, avuien dia, la seva oferta de serveisultrapassa de llarg la simple ela-boració de pastissos.

S

7

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

cuina de la tropa i posteriorment de lacuina dels oficials. Una estada de tres mesos a la Seud’Ur-gell, per a fer el curs de “caboprimero”, va servir per aca-bar la seva època militar a latropa i, el més important,pocs mesos abans d’acabar,va conèixer la que és la sevaesposa, la Mercè. Fruitd’aquest matrimoni són elsseus fills Jordi i Rafel. ElJordi, com explicarem, és elcontinuador i, en certa forma,l’innovador de l’empresa depastisseria.

De botiguer artesanal a empresariVa ser l’any 1967 quan la Mercè i ellvan decidir casar-se i muntar el primerestabliment a Lleida. Es tractà d’una pe-tita tenda de la que ben aviat se’n va par-lar per tota la ciutat. En aquells temps,era freqüent veure cues de clients al car-rer per a poder entrar a comprar el seupastís, sobretot els diumenges. Això vacomportar que en pocs anys fessin tresampliacions del local. Fa 18 anys, van apostar per un canvid’ubicació del negoci i es van traslla-dar on són actualment, al carrer RoviraRoure núm. 5. Aquest establiment vanéixer amb una renovadora concepciódel negoci i del treball. “No només ensvàrem dedicar a la pastisseria –diu–,sinó que vàrem ampliar amb les secci-ons de xarcuteria, cuina i càtering.L’èxit de la proposta va ser important icreixent fins arribar a l’actualitat, enquè comptem amb una plantilla de 35treballadors fixes en la empresa i pro-duïm en els nostres obradors la quasitotalitat dels productes que tenim a lavenda, com són: bombons, xocolates,confitures, conserves, foie-gras, patési fins i tot el salmó fumat.”

La dimensió internacionalLa seva trajectòria professio-nal fa que l’any 1990 l’associ-ació del sector més prestigio-sa d’Europa l’acollís per a for-mar-hi part. Es tracta de“Relais Dessert International”,entitat amb seu central a Parísde la qual actualment és mem-bre de la junta i de la comisió

d’admissió. A tot l’estat espanyol, no-més en són tres els membres. Aquesta associació recull un cente-nar d’establiments, els més importants

d’Europa, i pertànyer-hi significa qua-litat. La filosofia d’aquesta associacióés donar un servei immillorable al cli-ent quant a tracte, servei i qualitat enels productes. Els membres es compro-meten a utilitzar només productes ge-nèrics, mantega com a única matèriagrassa i matèries primes nobles; aixícom la no utilització de productes quí-

mics, sols productes de primera quali-tat. Tota aquesta cura per la qualitat i elbon servei, afirma que li ha portat a unreconeixement amplíssim per part de laciutat de Lleida i d’un entorn bastantimportant.

PersonatgesAl llarg de la seva trajectòria ha tractat,per motiu de feina, amb diverses per-sonalitats i amb la gent més impensa-ble. Potser la fita professional més im-

portant va ser quan es va casar la In-fanta Elena a “Los Reales Alcázares deSevilla”. Es va fer un sopar a les monar-quies convidades a la Boda. Després de

la cerimònia de noces, el so-par que es va servir va estar acura de “Casa Irene” d’Arties i“Pastisseria Tugues” de Lleida.El Rei, els prínceps i família vansortir després a felicitar-lo per-sonalment. De la veïna França, hatractat amb Jean Lang, Mi-nistre de Cultura francès; elPresident Jacques Chirac, i elprofesor Gaston Lenôtre, que

és el pare de la pastisseria moderna iun dels millors pastissers del món. Delscatalans, destaca a en Luis del Olmo,el M.H. President Jordi Pujol en vàriesocasions, i en Duran i Lleida, amb quimanté una relació d’amistat.

Perspectives de futurEn aquest moment, l’entrada a l’empre-sa del seu fill Jordi –que ha passat qua-si quatre anys en diferents obradors demembres de Relais Dessert d’Europa–, ha aportat la saba nova necessària perrenovar tota l’empresa, de manera quetenen projectes d’expansió i modernit-zació a curt termini. No vol acabar sense fer un petita re-flexió sobre tal i com veu el futur de laseva professió. De vegades, planificarno és fácil per la proliferació de com-petència de tota mena, tant de pastisse-ria com de restauració; però pensa queen totes les professions passa el mateix,per la qual cosa la seva opinió podriaextrapolar-se a qualsevol altre sector.De tota manera, és molt optimista, jaque la seva línea de qualitat i prestigi –que és el nucli central de la filosofia deRelais Dessert– fa que la competència

els afecti d’una manera més indi-recta. Fins aquí la lliçó d’un mestrepastisser, que fa una declaració deprincipis basada en un compromísd’honestetat amb ell mateix i ambels seus clients. Podria resultar moltútil, vistos els resultats, pels jovesque volen obrir-se camí en pastis-seria o altres oficis i que encara notenen clar el camí, l’opció a seguir.

Bartomeu Jové i Serra

Li agrada molt la feina que fa. Pots trobar-lo alseu obrador de pastissos des de les 5 i les 6 delmatí, dirigint el seu equip. Tant abans com des-prés d’obrir al públic, la seva botiga és un bu-llir de gent traginant cap aquí i cap allà. PerNadal, per Reis o per la Festa Major... com mésgran és la festa és quan ell més treballa. És laseva vocació i també una mica la seva dèria.

9

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Carod-Rovira visita ArtesaEl Secretari General d’ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, va visitarel municipi d’Artesa durant la tarda del passat dilluns 11 de juny.Després d’una reunió del grup parlamentari republicà a la ciutat deLleida, els diputats es van distribuir el territori de ponent per a ferdiverses visites. Carod va ser acompanyat pels diputats Jordi Ausàs(de la Seu d’Urgell) i Pere Vigo (de Ribes de Freser) i pel consellercomarcal Vicent Font (de Bellcaire). A les portes de l’Ajuntamentl’esperaven l’alcalde Campabadal, el tinent d’alcalde JaumeGonzàlez i alguns membres de l’executiva local d’ERC. L’interèsde la visita es va centrar en la Cooperativa d’Artesa, on van serrebuts pel president Francesc París i alguns membres de la junta, ien el futur Polígon Industrial. Posteriorment, Carod i els altres dipu-tats van dirigir-se cap a la Seu, on havia de realitzar un acte públic.

Continua el malestar pel cementiri d’ArtesaUna vegada acabat el Ple de l’Ajuntament d’Artesa del passat 12de juny, un grup de més de vint artesencs i artesenques que vanassistir-hi van prendre la paraula per manifestar el seu descontentamb l’estat del cementiri i el seu manteniment. Aquest fet ja l’havi-en denunciat a través dels mitjans de comunicació, inclosa una car-ta a La Palanca. Tant l’alcalde com el primer tinent d’alcalde vanexplicar les millores que s’havien tingut en compte des de les sevesprotestes (la més rellevant és un tancat per al crematori dels taüts) ivan expressar la seva voluntat de continuar en aquesta línia. Lamanca de concreció en el compromís de les millores, però, no vadeixar satisfetes les persones d’aquest grup. D’altra banda, en aquestmateix ple es va discutir una proposta de canvi de qualificació ur-banística del col·legi de les Monges. L’espai és actualment zonad’equipaments, però la propietat del centre (les germanes Domini-ques) demanaven convertir-lo en zona edificable. La votació va sercontundent: tots els regidors van votar-hi en contra (tot i que en unprincipi l’alcalde semblava decantar-s’hi a favor) i el col·legi se-guirà sent zona d’equipaments.

La revetlla de Sant Joan i la Festa Major de VernetUn any més, els sopars de germanor van ser la principal activitat dela revetlla de Sant Joan. A Artesa van celebrar-se una desena desopars on els diferents veïns de carrer van participar-hi. Quant a lesfogueres, cal dir que van de baixa, ja que només se’n van encendretres a la nostra ciutat. Una d’aquestes, la de les Eres es va haverd’apagar abans d’hora perquè va estar a punt de provocar un incen-di en un magatzem contigu on s’hi guarda fusta. D’altra banda, el

mateix dia de la revetlla, Vernet va celebrar la sevaFesta Major, que enceta el cicle de les festes ma-jors d’estiu a casa nostra. El ball amb el grupmusical Bugatti va ser molt concorregut, fet queva ser afavorit per la coincidència de data amb larevetlla de Sant Joan.

Un incendi a Cubells arrasa 300 Ha. de matollsEl passat divendres 22 de juny es va produir unincendi a Cubells, que va cremar més de 300 Ha.de matolls, bosc d’alzinera i roure i sembrats.L’incendi es va iniciar a 2 Qm. de Cubells, en unazona que es coneix amb el nom de la Boada. Se-gons sembla, es va iniciar cap a les 12 hores alsaltar una guspira d’una màquina recol·lectora, queva encendre un camp de palla i sembrat. Trentadotacions terrestres dels bombers, un hidroavió itres helicòpters van treballar en les tasques d’ex-tinció de l’incendi, que es va propagar fins a lazona de Rubió i Alòs. El foc, sortosament, va sercontrolat la matinada del dia següent.

Festa de la Gent GranEl passat dia 9 de juny, l’Associació de la Gentran d’Artesa de Segre i Comarca va celebrar laseva festa. Els actes van iniciar-se amb una mis-sa. A continuació, dinar a l’Hostal Muntanya i ses-sió d’havaneres amb el grup Boira de Lleida. Du-rant la festa es va homenatjar els socis més gransde l’Associació, Teresa Sellart (93 anys) i JosepSantacreu (94 anys). També s’oferí una placa com-memorativa a l’expresidenta Francesca Solé, quedurant 14 ha treballat en pro de la Gent Grand’Artesa i Comarca.

Torna la pesta porcinaEls nous focus de PPC (pesta porcina clàssica) de-tectats darrerament a granges de Soses, Vilanova del’Aguda, Golmés, Penelles i Castellserà han portatal Departament d’Agricultura de la Generalitat, aordenar la immobilització de la cabana porcina ca-talana. S’ha aconsellat estendre la mesura a Espa-nya i així intentar frenar la propagació de la pesta.

10

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Jaume Campabadal, campió de la Copa Catalunyal CF Balaguer vaguanyar la Copa

Catalunya de futbol,derrotant al totpoderós FCBarcelona. La final, disputa-da el 13 de juny al Campd’Esports de Lleida, vacomptar amb la presència delfutbolista artesenc JaumeCamapbadal i Monfà, que vamarcar un gol i va ser un delsjugadors destacats del matx.Després d’empatar a dos gols,Barça i Balaguer van jugar-se la Copa als penals. Els dela Noguera van emportar-seel trofeu, vencent als De laPeña, Luis Enrique, Zenden,Simao, Alfonso, Xavi, Gabri,Puyol i un llarg etcèterad’estrelles blau-grana.

Jaume Camapabadal i Monfàva néixer a Artesa de Segre el4 de novembre de 1974. A partd’un bon futbolista, és diplomaten Relacions Laborals iactualment treballa en tasquesde qualitat a la Cooperativad’Artesa. La seva trajectòriaesportiva es va iniciar al futbol base delCE Artesa. Va jugar de juvenil amb elTàrrega i el Lleida. Posteriorment, jugà4 temporades al primer equip d’Artesa,dues al Tremp i des de l’any passat mi-lita al CF Balaguer de 3a divisió.

La Palanca: Felicitats, campió!Jaume Campabadal: Gràcies, gràcies,estic molt content d’haver assolit aquestèxit.

LP: Què sent al guanyar la CopaCatalunya davant del Barça? Com vaviure el partit?JC: Emocionat d’estar en aquella final.No pensava en el partit, només pensavaque estava participant en una gran festa.Abans d’un encontre normalment esticnerviós, però aquell dia va ser diferent,ja que estava molt tranquil i l’únic quevolia era disfrutar d’aquell premi. Quanvam veure l’onze inicial dels blaugranaens vam quedar bocabadats, però tot i

això no vam perdre la il·lusió per assolirla victòria.

LP: Expliqui’ns la seva tasca durantl’encontre.JC: La meva missió era tapar lesincursions del Simao i incorporar-mequan pogués a l’atac. Vaig acabar laprimera part ofegat. Vaig tenir una bonaoportunitat de marcar un gol al primertemps, quan vaig fer un xut col·locatdes de fora l’àrea i el Reina es va lluir.Al segon període, em vaig trobar millori vaig marcar un gol, d’un fort xut dinsl’àrea. Crec que vaig donar-ho tot enaquells noranta minuts.

LP: Hi ha alguna anècdota quevoldria destacar de la final?JC: N’hi ha dues. La primera va succeirmentre sonava l’himne d’«ElsSegadors». Els companys l’escoltavensolemnement, però jo em vaig saltar elsformalismes i no vaig poder deixar de

saludar els espectadorsd’Artesa que assitien a la fi-nal. L’altra, és que molta gentm’ha comentat que per la telese’m veia poc cabell i que esticuna mica calb. Jo els responcirònicament que això era cul-pa dels focus que m’il·lu-minaven malament.

LP: Com ha viscut aquestatemporada amb elBalaguer?JC: Hem fet una grancampanya, practicant unfutbol ben posicionat, sobri,ordenat i físicament bé. Hemquedat sots-campions de 3adivisió i hem guanyat la CopaCatalunya després d’eliminarel Lleida, l’Espanyol i elBarça. No hem assolit l’ascensa 2a B perquè hem fallat alplay-off. És cert que elsàrbitres ens han perjudicat unxic, però jo crec que no tenimexcusa, perquè si guanyes per3 a 0 no hi ha àrbitre quevalgui.

LP: Voldria destacar algú del CFBalaguer?JC: Hi ha una gran pinya entre directi-va, cos tècnic, jugadors i afició. Tenimun gran president, el Catalino Tenorio iun excel·lent míster, el CarlesViladegut. Dels companys, n’hi hamolts de bons, començant per un granporter, l’Eduardo, un lliure de moltaclasse, el Juanjo Tenorio, l’Emili, unveterà migcampista que amb 36 anysdóna serenor i es posa l’equip aldamunt, i així fins a l’últim del planter.

LP: Com es defineix com a jugador?JC: Sóc treballador i destaco per lameva capacitat física. Sóc un jugadoresquerrà, de llarg recorregut, el que esconeix en l’argot futbolístic com uncarriler. He jugat en diverses posicionsal llarg dels anys que fa que jugo afutbol, de lliure, de migcampista,d’interior i m’agrada fer les coses fàcils,al primer toc i amb rapidesa.

E

11

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

LP: Això de destacar en el món de lapilota ho deu portar als gens...JC: Home, dins la meva família hi hamolta afició a la pràctica del futbol. Unoncle del meu pare, el JoanCampabadal, va jugar a 1a divisió ambel Sabadell i a 2a amb el Lleida. El meupare va jugar uns quants anys ambl’Artesa. Suposo que això ha influït enquè m’agradés aquest esport.

LP: Quin és el seu sostre?JC: No pensava que arribaria a 3adivisió, però actualment em veig ambcor de jugar a 2a B, potser de lateral.Això sí, m’agradaria retirar-me

defensant els colors del CE Artesa.

LP: En els últims temps la pedrerade l’Artesa ha donat jugadors quedestaquen, com vostè mateix, el Fedei el Roger que han fitxat pel Barça,diversos juvenils que han anat alTàrrega, etc. Què ens pot dird’aquest fet?JC: Aquí hi ha mota afició al futbol is’està fent una bona tasca de planter.De totes formes, penso que l’importantés que els joves difrutin practicantesport, sense obsessionar-se en arribara dalt de tot, ja que és molt difícil arri-bar a professional, i el factor sort juga

un paper bastant important.

LP: Com veu la superprofes-sionalització d’aquest esport, laidolatria cap als futbolistes, laimportància que es dóna al futbol?JC: Jo personalment he perdut elfanatisme i he posat distància. Es dónamassa importància al futbol, s’hibarregen diners amb sentiments i esmitifica massa tot plegat. De totes for-mes, no deixa de ser un passatemps queserveix per entretenir i que fa passarbones estones a la gent.

Miquel Regué i Gili

LP: En què consisteix el seu treball?ML: Els fisioterapeutes tenim duesfuncions bàsiques a nivell esportiu, la deprevenció i la de tractament de lesions.A nivell preventiu, realitzem massatgesd’escalfament, embenats i tècniquesd’estirament. Quant al tractament,actuem en funció de la lesió, utilitzantel massatge, l’aplicació de correntselèctriques, de calor, de fred, exercicis, etc.

LP: Quina diferència hi ha entre unfisioterapeuta i un massatgista?ML: La diferència principal és que unfisioterapeuta ha fet uns estudisuniversitaris especialitzats en larehabilitació de lesions i utilitzadiverses tècniques, entre elles elmassatge. Un massatgista ha fet uns

Maria Àngels Leal, l’altra artesenca del CF Balaguera Maria Àngels Leal i Planes ésdiplomada en Fisioteràpia per la

Universitat Autònoma de Barcelonai des de fa dues temporades és lafisioterapeuta del Club de FutbolBalaguer, juntament amb el XavierBalcells. Nascuda a Artesa de Segreel 15 de novembre de 1974,actualment està al capdavant delcentre de rehabilitació Fisart de lanostra localitat. El passat 13 de junyva viure la final contra el Barça desd’una perspectiva diferent.

La Palanca: No és habitual veureuna noia en un món d’homes com elfutbol...Maria Àngels Leal: De fet, sí que ésveritat que no hi ha gaires noies quefacin aquesta feina en equips masculins.Enguany, a 3a divisió només hi haviauna altra noia fisioterapeuta, a l’Europa.Crec que amb el temps la situació ésnormalitzarà, ja que la tasca que faig,la pot fer correctament qualsevolfisioterapeuta, sigui home o dona.

LP: I com es viu al vestidor, aquestasituació tan singular?ML: Força bé. Al principi, tant elsjugadors com jo ens trobàvem una mica«tallats» i semblava que ells no gosessina dir-me on els feia mal. Ara ja ens hihem acostumat, tot i que encara sentoalguns comentaris i acudits masclistesd’algun que altre bromista.

estudis no reglats en una acadèmia i esserveix només del massatge.

LP: Quines són les principals lesionsdels futbolistes?ML: Les més freqüents són lescontractures musculars, els esquinçosde turmell i les tendinitis als aductors;aquestes lesions són relativament lleus.Les greus, per sort menys freqüents,són els trencaments de menisc, delslligaments del genoll, les rupturesmusculars de quàdriceps i d’isquiotibialsi la famosa osteopatia de pubis.

LP: Quina «pòcima» apliquen alsfutbolistes, quan surten a assistir-losal camp?ML: De poció miraculosa no n’hi hacap. El primer que fem és avaluar lalesió, netejar-la i refrescar-la amb aiguai si és necessari, apliquem un esprai defred o calor segons la situació. Si veiemque la lesió pot ser greu, es canvia alfutbolista.

LP: Com va viure la final de la CopaCatalunya?ML: Amb molta emoció. Abans delpartit, estàvem força neguitosos. El Xavi,que és l’altre fisio, i jo vam intentar pre-parar els jugadors de la millor manerapossible. Després tot va anar molt ràpid,els gols del Barça, la mitja part, el goldel Campa, l’empat a dos, els penals i lavictòria: la Copa era nostra.

L

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

12

la P

alan

ca

Fede Bessone fitxa pel Barçaederico Bessone i Luna, argentí denaixement i artesenc d’adopció ha

fitxat recentment pel FC Barcelona. Eljove futbolista va néixer a Córdoba (Ar-gentina) el 23 de gener de 1984, peròals vuit anys va venir a viure a Artesade Segre, on un temps enrera s’haviaestablert el seu pare Pancho Bessone. El Fede va iniciar-se en el món de lapilota jugant a futbol sala amb elCENG. Posteriorment, va jugar duestemporades a les categories inferiors delCE Artesa de Segre, amb els alevins iels infantils. Les 5 últimes temporadesha jugat a l’Atlètic Segre de Lleida. Desde feia uns mesos, els serveis tècnicsdel FC Barcelona el venien seguint iara l’han fitxat per les properes 4 tem-porades. S’incorporarà a la disciplinablau-grana a finals del mes de juliol ijugarà a Divisió d’Honor amb els juve-nils del Barça A. El jugador artesenc juga d’extremesquerra i es caracteritza per la sevabona tècnica, per la seva rapidesa, a mésde ser un bon golejador. Aquestes qua-litats han estat ben valorades per altres

clubs, com l’Espanyol i el ReialMadrid, que també el volien fitxar. ElFede i la seva família s’han decidit pelBarça per la seva gran estructura i pelbon tracte que tenen cap als jugadorsjoves, potenciant la seva formació coma persones i com a estudiants. El Fede se’n va amb moltes ganesde treballar, conscient que és difícil ar-ribar a dalt de tot, però amb la il·lusiód’haver assolit aquest somni que tenenla majoria de joves futbolistes.

Text: Miquel Regué i GiliFotos: Ramon Giribet i Boneta

F

Bona campanya de Roger Giribetoger Giribet i Sabartés, que es vaincorporar a la disciplina de l’in-

fantil A del Barça a finals del passatdesembre quan jugava amb la UELleida, pot sentir-se satisfet de la sevaintegració a l’equip culé (veure La Pa-lanca núm. 224 de novembre de 2000).En la majoria dels 22 partits oficials enquè ha participat, ha estat alineat coma titular, ha jugat una mitjana del 75%del temps de joc i només en una ocasióno va poder jugar per unes molèstiesd’última hora. Tot i que va començarjugant d’extrem esquerre, últimamentho ha fet més en posició de mitja puntaendarrerit per la mateixa banda (algu-nes estones també ha actuat de davan-ter centre). Amb el seu nou equip haaconseguit un total de 12 gols; però hadestacat més aviat pel seu joc d’equip,les seves assistències i la seva potènciafísica.

El passat 16 de juny,al camp municipal deCornellà, el seu equipes va proclamar cam-pió de la Copa deCatalunya infantil envéncer el seu etern ri-val, l’Espanyol, per unajustat 3-2. En aquestaocasió, Roger va jugardurant tot el partit. Si tot va bé, una ve-gada acabada la tempo-rada oficial, i desprésde disputar dostorneigs (a Tudela deNavarra i a Còrdova),no s’haurà d’incorpo-rar a la disciplinablaugrana fins a mit-jans d’agost per a jugarja al cadet B.

R

13

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Festa futbolística per a Creu Roja d’ArtesaEl perquè d’aquesta festa

urant el diumenge 17 de juny vatenir lloc una festa futbolísitca or-

ganitzada per l’Assemblea Local deCreu Roja d’Artesa i Comarca. La fi-nalitat principal d’aquest acte va ser larecaptació de diners per a les activitatssocials que desenvolupa Creu Roja. Almateix temps, però, es va voler agrair lacol·laboració de tots els voluntaris socor-ristes que han realitzat serveis al campd’esports municipal durant la temporadai que han vingut d’altres poblacions jaque a Artesa només n’hi ha un. Al matí, vam parlar durant una esto-na amb el president local de Creu Roja,Sr. Ferran Salvat, al qual felicitem desd’aquestes línies per la seva reincorpo-ració després de 3 mesos apartat de lavida social per problemes de salut. Du-rant aquest temps el president en fun-cions ha estat el Sr. Josep M. Farré. En la conversa, el Sr. Salvat ens vaexplicar que això s’estava organitzantdes de novembre passat i que calia es-tar molt agraït al CE Artesa, a l’Agru-pació de Veterans del Barça (que vanvenir desinteressadament) i a la restade clubs participants; però va remarcarla col·laboració dels establimentsd’Artesa, gràcies als quals es van rifardues espectaculars cistelles (al matí i ala tarda). L’Ajuntament d’Artesa i elConsell Comarcal de la Noguera vanaportar-hi tots els trofeus que es vanlliurar.

Encontres disputatsDes del punt de vista estrictament es-portiu, la jornada es va desenvolupar

en dues parts. Durant el matí van jugarels més joves del CE Artesa i a la tardael primer equip i els veterans. Alevins. Els nens de l’Artesa vanhaver de disputar un partit de futbol salaentre ells per les dificultats del Magra-ners de reunir l’equip. Infantils. L’Artesa, reforçat amb al-guns infantils locals que militen en al-tres equips i amb alguns alevins, vacaure dignament per 2-3 davant l’At.Segre, que està dues categories mésamunt. En aquest equip hi juga el filldel Sr. Jordi Benet, expresident del CEArtesa. Els dos gols locals van ser acon-seguits per Camilo Andrés i Ignasi Jou. Juvenils. També amb alguns refor-ços i contra l’At. Segre (igualment duescategories superior), van aconseguir unmeritori empat a 2. Eduard Cortada iÀngel Santacreu (penal) van marcar perl’Artesa. En les files de l’At. Segre vampoder veure l’artesenc FedericoBessone, ja jugador del Barça. Primer equip. Contra un recent as-

cendit a 2a regional, el Sant Roc deBadalona, l’Artesa no va poder fer moltamb la temporada acabada i un equipple de juvenils. El resultat final va serde 2-5, amb els 2 gols locals obra deFran Solsona (un de penal).

El partit més esperatVeure jugar els Veterans del Barça erasens dubte l’atracció principal del dia.L’equip que es va presentar a Artesa(amb una mitjana d’edat notablementalta) estava dirigit per Tito Vidal i nocomptava amb massa figures de renom:Comas, Rodri, Orenes, Vall, Fuster (noera el de Linyola), Mas (de Térmens),Masferrer, Navarro, Palau, Borrell,Barrado, Veguería, Guinovart,Fernández, Fontanet, Segura i Roig(exporter de l’Artesa). Vam parlar un moment amb el direc-tiu que els acompanyava, Sr. Rovira, iens va manifestar que era una llàstimala coincidència amb un diumenge com-plicat pel Barça (partit Barça-València,on es jugava quin dels dos anaria a laLliga de Campions). Això va fer quehabituals d’aquest partits, com Fusté (elde Linyola) o Txiqui, no hi fossin. Tam-bé ens va comentar que acostumaven aguanyar allà on anaven. En aquesta ocasió, però, els Veteransd’Artesa es van imposar per 4-0. Laprimera part ja va acabar amb 3-0, amb1 gol de Rafa Vega i 2 de Sisco Pedrós.A la segona, Josep L. Martos va mar-car el quart.

Text i fotos: Ramon Giribet i Boneta

Veterans del Barça i d’Artesa abans del partit

Membres de Creu Roja davantles monumentals paneres

D

15

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Festa del Bàsquet del CENGl cap de setmana de l’1i 2 de juny, el CENG va

organitzar una nova edicióde la Festa del Bàsquet. Aquesta jornada va comp-tar amb la disputa de dife-rents partits per part delsequips del club d’Artesa.D’aquest encontres va des-tacar el disputat entre el sè-nior CENG-Trèbol i el CBAgramunt en el qual s’aco-miadaven del club local, elsjugadors agramuntins Carles

E Solé i Marc Solé, que du-rant els últims anys han de-fensat els colors del CENG. També remarcable va serel partit disputat entre doscombinats de “velles glòri-es”, o sigui jugadors ja re-tirats que havien jugat ambel CENG en temporadesanteriors (a la foto). El diumenge dia 2, es vacelebrar un dinar de germa-nor on hi van participar uncentenar de comensals.

Les cadets del CENG-Lluïsa, subcampiones de LleidaCoincidint amb la Festa del Bàsquet delCENG, el diumenge dia 3 de juny esva disputar a Artesa de Segre la fasefinal del campionat de Lleida cadet fe-mení. En aquesta final a quatre hi pre-nien part els equips de Pardinyes, Calaf,Sedis i el CENG-Lluïsa d’Artesa. A aquesta fase final, l’equip delCENG hi arribava imbatut, havent gua-nyat tots els partits de la fase regular.En la primera semifinal, el diumengeal matí, l’equip de casa nostra va jugarcontra el Pardinyes, al qual va vèncerdesprés de disputar una pròrroga, en unpartit molt emocionant. En l’altra se-mifinal, el Sedis es va desfer fàcilmentdel Torregrossa. Diumenge a la tarda va arribar l’ho-ra de la final. Les noies entrenades perMarc Galceran es van enfrontar a unesdures contrincants, les noies del Sedisde la Seu d’Urgell. El partit va ser moltdisputat, i les de la Seu van fer un jocmolt defensiu, afavorides per un arbi-tratge contrari als interessos locals.Malgrat això, les artesenques van for-çar la pròrroga després d’anar perdentdurant molts minuts. Al final, `per dis-gust de les noies del CENG i del nom-brós públic assistent, el Sedis es va en-dur el partit i el campionat de Lleida.Tot i això, cal felicitar l’esforç fet per lesnostres jugadores. Les subcampionessón: Anna Galceran, Montse Sánchez,Sofia Bessone, Aleida Galceran, AidaRoiger, Cristina Camats i GemmaGiribet, entrenades per Marc Galceran.

El Repte CriquiAquests senyors van canviar per un diales cartes i el carajillo per la pilota il’isostar. Sota el nom deRepte Criqui, hi haviauna juguesca queconsistia en la dis-puta d’un partidetde bàsquet de 10minuts (l’equi-valent a un quartd’un encontrenormal), en quès’enfrotaven elprimer equip delCENG-Trèbol iaquests xicots de lafoto. La pecularietat delpartit era que els Criqui (nom ambquè s’autobatejà aquest conjunt) havi-en de fer tan sols una cistella per gua-

nyar l’aposta. Els sèniors del CENG,per guanyar havien de mantenir el

seu marcador a zero. Iaixí, s’inicià un

partit peculiar,dominat en totmoment pelsjugadors fe-derats, finsque desprésd’una jugadaque venia

p r e c e d i d ad’unes passes i

en un llançamentforçat, els Criqui van

anotar una cistella i vanguanyar l’aposta. Tanmateix, el

marcador final, 28 a 2, deixa ben palesala diferència entre els uns i els altres.

Text i fotos: Miquel Regué i Gili

16

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

Guerrillers per la llibertat. Cinema i maquis. (Cap. 1)Miquel Mota

Introducció de l’autoromplerts els onze anys d’edat, ar-ribava el moment de realitzar un

viatge que ja feia temps es venia anun-ciant, visitar Poyatos de la Sierra, po-ble natal del meu pare i del meu avi,ubicat a la província de Conca, i els al-tres indrets on havia viscut la seva in-fància i part de la seva joventut. Així,en ple estiu, tota la família partírem pera veure complert tan anhelat somni. Recordo com només arribar a la pro-víncia de Conca em cridà especialmentl’atenció el seu paisatge trufat de bos-cos, rius i natura, fet que convertia cadaparatge, en protagonista avantatjat dequalsevol postal, fotografia, etc. Un copa Poyatos, vaig poder comprovar, queel petit poblet quedava lluny de les co-moditats que gaudíem a Artesa i a laprovíncia de Lleida, en moltes casesencara no hi havia serveis (es feien lesnecessitats als corrals de cadascuna),l’aigua potable no arribava a totes is’anava a buscar a la font, - amb càn-tirs i demés estris -, els carrers no estrobaven pavimentats, etc. Però, tot eraigual com ens ho havien contat cente-nars de vegades el meu avi i el meupare, era natura pura, ambient rural centper cent, amb unes gents camperoles,ramaderes, etc. obertes, afables, i queens rebien com si de ministres es trac-tés. Un cop allotjats, i fetes les presen-tacions de rigor, ens preparàrem perreposar i posar-nos a punt pels dies se-güents, ja que ens havien de portar aconèixer (nosaltres) i retrobar (els pa-res) la resta de família que no residiaen el poble. De tota la família que vaig conèixer,va haver-hi una persona queespecialment em va caure bé i va acon-seguir fer néixer en mi les ganes d’es-coltar històries i de gaudir escoltantparlar a la nostra gent gran, la memòriaviva de les nostres famílies, de la nos-tra història i de la nostra vida, que actu-alment en molts casos es veuen, malaura-dament, relegats a l’ostracisme i a l’oblitper part de les generacions actuals.Responia al nom de Tío Fulgencio, iem va cridar l’atenció per diversos fets.Era el familiar que s’havia fet càrrec

del meu pare, en quedar aquest sensemare durant la Guerra Civil i trobar-seel meu avi Bernardino, lluitant en elbàndol republicà a la zonad’Extremadura. El retrobament va serforça emocionant, i les llàgrimesanegaven els ulls. Jo vaig adonar-med’un número que portava marcat al braçi es va convertir en un objectiu el fetd’esbrinar el seu significat. Passejant pel poble, vaig observar queTio Fulgencio, una persona senzilla,bona, treballadora, afable i amant de laseva família, refusava entrar a l’esglé-sia en el moment en què les dones queens acompanyaven decidien entrar avisitar-la, i posteriorment apressava elpas en passar per davant de la casernade la Guàrdia Civil. Un cop a casa, imentre contestàvem les típiques pre-guntes que s’acostumen a fer a la cana-lla de la nostra edat, vaig atrevir-me apreguntar-li el per-què d’aquell nú-mero, i la respostaem va deixar es-glaiat; l’hi havienmarcat durant elseu pas per un delsnombrosos campsde concentraciódel franquisme,després de laGuerra Civil i pelque va donar a en-tendre, va ser aconseqüència deno assistir als actesreligiosos per mo-tiu de les sevescreences políti-ques i l’enemistatamb les forces del’ordre del poble.Tot plegat em por-taria a interessar-me en sobre-ma-nera pel tema, i en el retorn a Artesa, elmeu avi i el meu pare, passarien a serbombardejats constantment per pregun-tes relatives a l’època. De totes les his-tòries que m’anaven contant, em crida-rien especialment l’atenció les relacio-nades amb uns personatges rodejats

d’un halo gairebé mític, els maquis.

“...Moltes vegades baixaven als conreusi horts que envoltaven el poble. Ensconeixien, sabien qui érem, el que ensdonava a entendre que eren covilatansnostres, o gent de les rodalies que con-tinuaven la lluita contra Franco. Ambmi (avi Bernardino) havien parlat al-gunes vegades i compartien el menjarque portaven amb nosaltres, demana-ven informació sobre gent del poble,en alguns casos familiars o amics (sesuposava, ja que preguntaven per lasalut, els fills, etc), en altres sobre te-mes polítics, sobre la Guàrdia Civil, etc.marxaven i sempre em deien que maiem tocarien cap animal del corral, ni elmenjar dels horts, però em demanavenque mai digués que els havia vist...”“...Al teu tiet el Dámaso, quan cuidavaels animals al camp se li havien atan-

sat, ocults per lavegetació i li de-manaven informa-ció, compartint acanvi menjar ambell...”“...jo l’havia vistpassant per les ter-res de conreu delpoble, anaven dot-ze maquis, i lagent més grandeia: ¡És ell!, ¡Ésell!, és el Mancode la Pesquera. Lifaltaven uns ditsd’una mà, o unamà, no ho sé decert, però ell era elcap, un dels mésfamosos...”“...en un poble dela vora, una noiaque treballava alcamp va rebre la

visita de tres desconeguts, que li pre-guntaven sobre gent i fets del poble, co-municant-li que no havia de dir que elshavia vist. Un cop a casa la noia espan-tada, ho comunica als pares. Aquestsimmediatament acudiren a la GuàrdiaCivil, iniciant-se una batuda, aquests

Foto de família, principis anys 40. Adults: BernabeaLorente Herráiz i Bernardino Mota Molinero. In-fants (d’esquerra a dreta): Florencio Mota, FlorenciaMota, Luciano Mota i Dámaso Mota Redondo.

C

17

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

s’internaren per l’inici de les munta-nyes, arribant a un lloc on trobaren res-tes de foc, menjar, i estris personals quedenotaven la fugida no feia gaire delspressumptes maquis, alertats pel sorollde les petjades dels civils. No van atre-vir-se a continuar la búsqueda, ja queles muntanyes eren infestades de guer-rillers...”“...Un fred dia d’hivern el secretari dePoyatos va aprofitar un dels camionsque habitualment venien al poble a por-tar carbó, per emprendre viatge cap aConca, ja que hi havia de ser al dia se-güent. A prop del poble, arribant a lacasa del meu cosí Felipe, el camionerva detenir la marxa argumentant quehavia d’aturar-se per a solucionar unsassumptes, van baixar els dos i es diri-giren a casa del meu cosí, mentre xer-raven, van veure com s’atansava unaparella de la Guàrdia Civil, el secretariva sortir fora a veure què succeïa, ob-servant que per cada costat de la casavenien fins a tres parelles més de labenemèrita. En arribar a la seva alçadali van preguntar: “Es vostè el secretaride Poyatos?” “ Sí, en què puc servir-los?” “Faci’s a l’idea de que és l’últimdia que li ha tocat viure”. I a continua-ció dispararen diversos trets contra ell,causant-li la mort. Els maquis van de-manar menjar i veure per diversos dies,i els van demanar que no avisessin a laGuàrdia Civil fins al dia següent, quanfossin lluny. Coneixien a els meus tiets,cosins, i la gent que allí hi havia, o si-gui, eren guerrillers del poble, que ma-taren al secretari per delator i afí al fran-quisme. El meu cosí acudiria el dia se-güent, a donar part a la Caserna dePoyatos, on havia arribat a haver fins a22 Guàrdies Civils...” (1)

Introducció històrica El 17 de juliol de 1936 forces feixis-tes, comandades pel general Franco,s’aixecaren en armes contra el governespanyol, marcant l’inici de la GuerraCivil que provocaria aproximadamentun milió de víctimes. Per aconseguir lavictòria comptaria amb l’ajut de Hitleri Mussolini, els quals farien servir elsrepublicans espanyols, i especialmentla població civil, com a conillets d’ín-dies, ja que havien de provar nou ar-mament i noves tàctiques militars. Els

republicans rebrien l’ajut de multitudde combatents provinents de diversospaïsos, els quals acudien a defensar lallibertat d’un poble; eren les BrigadesInternacionals. Països “defensors de lesllibertats” com França i el Regne Unit,els deixaren a la seva sort, sense pres-tar ajut, com més tard farien ambTxecoslovàquia, Àustria, etc. Estats quecedirien a Alemanya, fins que no elsquedà més remei que lluitar contra elfeixisme a la Segona Guerra Mundial,ja que ells mateixos començaven a ser-ne víctimes. Un cop finalitzada la Guerra Civil,l’any 1939, (oficialment, ja que la llui-ta guerrillera o resistència antifran-

quista, sembla ser que iniciada a lesmuntanyes asturianes per José MataCastro l’any 1937, es mantindria finsben entrats els 50, i encara en els 60,caurien abatuts per les forces de l’or-dre, guerrillers mítics de la guerrillaurbana com Quico Sabaté i Ramon Vila“Caracremada”. Havent-se format prin-cipalment per a lluitar contra la brutalrepressió del franquisme, més de130.000 afusellats –i va pujant-, tenintel moment repressiu més àlgid entre1939-1952) s’inicià l’exili per a moltsdels combatents republicans i les sevesfamílies. Alguns tractarien de subsistirel millor possible en distints països,tractant de refer les seves vides. Altres

Reproducció de la pàg. 4 del butlletí intern de la Guàrdia de Franco, del 10-10-1945, on es relaten elspresumptes fets delictius dels terroristes comunistes.

18

la P

alan

ca

anirien a parar als camps de concentra-ció nazis. Uns deu mil republicans es-panyols serien deportats, dels qualsmoririen més de la meitat. I altres in-ternats en els camps de refugiats i detreball francesos que els acollien, enrealitat camps de concentració, on lamisèria, la fam, els maltractaments, etc.abundaven arreu, s’unirien a la resis-tència francesa en la seva lluita contrael feixisme, esdevenint element clau enl’alliberament de França i en el triomfdels aliats, donada la seva experiènciaa la Guerra Civil i la seva vàlua com aguerrillers. Creant la UNE (Unión Na-cional Española) el PCE i principalmentel seu líder Jesús Monzón, que abogàsempre pel diàleg i acabà patint la re-pressió del franquisme i les seves pre-sons, i la purga interna del seu partit,pretenia aglutinar tots els movimentsantifranquistes a l’exili, immersos al’igual que durant la Guerra Civil endiferents disputes ideològiques (socia-listes, anarquistes, comunistes, etc), perun cop finalitzada la Segona Guerra

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

Mundial i amb l’ajut de les tropes alia-des (no seria així, ja que no complirienla seva paraula d’ajudar els guerrillersa retornar la llibertat al poble espanyol)reconquistar Espanya i formar un go-vern democràtic. El cop de més envergadura, atestatper la guerrilla antifranquista o maquisva ser la invasió de la Vall d’Aran el 19d’octubre de 1944, quan uns 3000 guer-rillers iniciaren l’operació Reconques-ta d’Espanya per diferents punts delPirineu (al costat francès hi havia ungruix de tropa de 12000 a 15000 sol-dats, sols entrarien uns 3000, de la 204divisió, comandada per Vicente LópezTovar), pretenent instaurar un governprovisional alternatiu a la ciutat deViella. Diverses poblacions foren ocu-pades, i membres dels maquis s’endin-sarien dins el territori espanyol per or-ganitzar una lluita coordinada amb elsgrups de guerrillers existents a l’interi-or i sembrar la sublevació. El 27 d’oc-tubre s’iniciaria el replegament, davantl’arribada de nombrosos efectius de

l’exèrcit nacional i forces de l’ordrefranquistes, alertades anteriorment pelseu servei d’espionatge, i davant la im-possibilitat d’èxit d’una aventura qued’haver continuat hauria significat latomba de pràcticament tots el guerri-llers protagonistes. L’any 1948 suposaria l’inici de la fidels maquis, que seran abandonats a laseva sort pels dirigents polítics i partitsque fins aleshores els recolzaven. JorgeSemprún, escriptor, excomunista iexministre de cultura socialista, en unaentrevista publicada a El País Digital,afirma sense cap mena de titubeig quedurant l’any 1948 “una delegación delPC (con Dolores Ibárruri como jefa ycon Carrillo...) visita a Stalin. Y esStalin el que les dice que acaben con laguerrilla y que se infiltren en lossindicatos fascistas. Lo cual es asumidopor pura disciplina, no sin perplejidad,en una reunión posterior de cuadroscomunistas en Francia...”.(continuarà)

Miquel Mota

Maquis y Pirineos – La gran invasión (1944-1945)El nou llibre de Ferran Sánchez Agustí

esprès de l’èxit editorial assolit perMaquis a Catalunya-De la invasió

de la vall d’Aran a la mort delCaracremada, amb quatre edicionsesgotades i amb ja més de 6.000exemplars venuts, resulta lògic i natu-ral que el nostre col·laborador habitualFerran Sánchez i Agustí realitzés unprojecte de més envergadura (i talvegada ressò) a l’escriure el seu següentllibre envers la temàtica dels maquis,dins l’Editorial Milenio, la firma encastellà de l’editorial lleidatana PagèsEditors. Actualment, la profusió de llibresenvers els maquis pot trobar com amotiu principal de fre a l’hora de com-prar-los per part del possible lectorneòfit, la dificultat de lectura davant elbombardeig constant de dades, fets iinformació. De tots els llibres quedarrerament he llegit envers el tema (isón bastants), crec que qui millor haaconseguit salvar aquest problema ésen Ferran Sánchez amb el seu darrerllibre. En aquest ens ofereix un viatgesingular des de l’inici de l’exili

republicà desprès de la pèrdua de laGuerra Civil, el pas pels camps deconcentració francesos, l’inici de laresistència enfront dels nazis i el governfranquista i, com a part cabdal del llibre,la gran invasió guerrillera de la Valld’Aran del 19 d’octubre de 1944. Re-cupera la figura històrica del dirigentcomunista Jesús Monzón, aporta ines-

timables dades respecte alscomandaments guerrillers, de diferentslluitadors antifranquistes, del perquè del’elecció de la Vall d’Aran, així com elsdiferents combats, enfrontaments, etc.que tingueren lloc, amb un recompteestadístic de baixes a tots els bàndols,aportant a més a més fotografiesinèdites de diferents guerrillers. Serveix com a complement perfectedel seu anterior treball, el qual revisitaen alguns capítols, i especialment des-tacaré l’interessant aportació biogràficaque fa de Josep Amor i Canes (1912-1999) ciutadà d’Artesa de Segre,Melitón Sala i Ribaudàs (natural deTòrrec 1899, i mort al camp deconcentració de Neumengamme-Alemanya, 1945) i el seu fill Roger Salai Sala. Així com l’emotiu apartat Re-trato de una frustración pirenaica. En definitiva, un llibre que fa lesdelícies dels lectors que ja estem entratsen la matèria, i que resultarà forçainteressant per als que es vulguinendinsar a conèixer una de les etapesmés fosca, silenciada i a l’horacaptivadora de la nostra recent història.

D

19

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Celebració a l’ermita de Sant Mamet d’Alòsl passat diumenge 13 de maig almatí, es va celebrar una missa a la

recentment inaugurada ermita de St.Mamet, al cap de la muntanya que por-ta el seu nom. Amb aquesta Diada, espretén recordar una festivitat d’anysenrera, en què es duia a terme una pe-regrinació a peu des del poble fins alcim de la muntanya i que ha estat du-rant molt temps oblidada.

La festivitat es va modernitzar, no-més els més agosarats van decidir depujar algun fragment del camí a peu oen bicicleta, i això va fer que més d’uncentenar de persones agafés el cotxe ipugés a la muntanya per prendre partde l’Eucaristia, que va ser guiada pelrector del poble, mossèn Roc, i que vacomençar al voltant de les 12 del mig-dia. A part de la missa, els presents van

poder gaudir d’un dia clar i càlid, aixícom d’unes àmplies vistes. Més tard, ja tocades les 2, i tal comés costum a la població, la mateixa gentes va reunir per gaudir d’un dinar degermanor, en el qual es va servir pa,amanida i llonganissa a la brasa. Aquestcop, el lloc escollit va ser les taules dela Font del Prat, en plena natura.

Text i fotos: Oriol Llera

Imatge de l’ermita en el moment de la missa. Imatge de la llonganissada popular.

E

II Setmana Cultural a Foradadal passat més de maig, entre elsdies 21 i 27, a Foradada es va ce-

lebrar per segon any la setmana cul-tural. En el llarg de la setmana cultural esvan portar a terme diverses activitats.Al llarg de tota la setmana vam podergaudir d’una exposició fotogràfica ambels llocs més bonics de la Noguera enla qual sortien representats tots els po-bles de la comarca en 250 fotografies;aquest treball consta de 2500 fotogra-fies elaborades pels germans Viladegutde Soses, que posteriorment de formaitinerant es podran veure en diversesexposicions. El dimarts 22 i dimecres 23 demos-tració culinària a càrrec de RicardZamora i Josep Sánchez, cuiners delprestigiós i reconegut restaurant LaSolana de Foradada. El dijous 24 els veïns del municipivan gaudir d’una excursió per les ter-res del delta de l’Ebre. Aquesta va cons-tar d’una visita guiada per la Coopera-

tiva del camp arrossera de La Caba, unavisita al museu de Tortosa, el posteriordinar a Sant Carles de la Ràpita. Per latarda, es va visitar el parc natural LaCanyada i es va fer un creuer pel delta. El divendres 25 hi va haver una con-ferencia col·loqui de la historia del nos-tre municipi acàrrec del Sr.Joan Farré,cap del arxiucomarcal dela Noguera.L’hem de des-tacar de granvalor històric. El diumen-ge 27, solem-ne processó al’ermita deSant Urbàpatró de Fora-dada, missacantada a càr-rec de la coral

E de Camarasa i a continuació el tradici-onal repartiment de coca beneïda quecura el mal de cap. A la tarda fantàsticarepresentació teatral pel grup La Gar-ba de Vallfogona de Balaguer ambl’obra Avi jove busca companyia.Text: Marc Guàrdia. Foto: F. Bertran

21

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

El conseller en cap Artur Mas visita CubellsArtur Mas inaugura a Cubells larehabilitació del casc antic i lesescoles

l conseller en cap de la Genera-litat de Catalunya, Artur Mas, i

home de confiança del presidentPujol, va visitar Cubells el passat dia1 de juny a fi i efecte d’inaugurar lasegona fase de rehabilitació del cascantic del poble i també la segona aulade les escoles municipals. La visita va consistir en una breuestada a l’Ajuntament del poble, desd’on es va passar a contemplar lesinstal·lacions escolars. Artur Mas,sempre ben acompanyat per l’alcal-de Josep Roig, no es va cansar d’es-tar amb tots els nens del poble que liexplicaven el que fan a classe. Alsortir d’allà, el conseller va parlar breu-ment amb bona part de la nombrosagent assistent a l’acte i va tallar la cintacatalana per oficialitzar la inauguració. En acabat, la comitiva, on també hihavia el president de la Diputació, JosepPont, el delegat del govern, Estanis

Felip, el diputat al govern, Isidre Gavín,el delegat d’ensenyament, RamonAlturo, dos senadors, els senyorsCardona i Varela, el delegat carreteres,Jordi Benet, el diputat de la diputació,Josep Batalla, a part d’alcaldes i alcal-desses de localitats veïnes, va iniciar

una passejada pels carrers del pobleper tal de mostrar als assistents lesmillores fetes. A mig camí, es va fer una paradaper tallar una altra cinta per inaugu-rar el nou casc antic. Finalment, l’ex-pedició va arribar a la plaça de l’es-glésia, on molts cubellesos icubelleses esperaven de feia estona.Allà, abans d’un engrescador picapica, en Josep Roig va demanar aju-des pel poble, ja anticipades per LaPalanca en números anteriors, totagraint la sempre generosa col-laboració de la Generalitat amb elpoble. Per concloure la part política del’acte, el conseller Mas, mostrant ungran sentit de l’humor, va destacarla bellesa del poble, la sensibilitat

dels seus vilatans i vilatanes, va felici-tar l’Ajuntament i l’alcalde per la feinafeta i va anunciar que, talonari en mà,faria el possible per ajudar al màxim lavila de Cubells.

Text i fotos: Martí Regué i Roig

E

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

22

la P

alan

ca

La cúpula de la Noguera expulsada d’UPDissabte 2 de juny, va tenir lloc l’expulsió d’una desena demembres de la Comissió Permanent del sindicat agrari dela comarca de la Noguera, per part del Consell Nacionald’Unió de Pagesos. Les fortes discrepàncies sorgides entre les dues parts, il’incompliment sistemàtic des de fa quatre mesos dels acordssubscrits en el Consell Nacional per part dels responsablesdel sindicat a la Noguera, han obligat a prendre tan dràsticasolució, que comptava amb el recolzament dels delegats dela resta de les comarques lleidatanes. Al mateix temps, elsresponsables noguerencs han procedit a la creació d’unamena d’oficina paral·lela d’Unió de Pagesos a la ciutat deBalaguer, agreujant-se més la situació

El Congost de Mont-rebei, tindrà set miradorsA finals del mes de juny es preveu que hagi finalitzat elprojecte de senyalització i col·locació de set miradors alcongost de Mont-rebei. Aquest es va iniciar a partir del diatres de juny gràcies a la iniciativa de la Fundació Territori iPaisatge de Caixa de Catalunya, entitat que va adquirir elsterritoris, ara fa dos anys, per a preservar-los com a reservanatural.

Garrins provinents d’Holanda causen preocupació aOliolaDe forma “increïble” van arribar a l’explotació de la firmaNooyen, a Renant (Oliola-Noguera), 1.169 garrins provi-nents d’Holanda, país que juntament amb Gran Bretanya idues regions franceses on es van detectar focus de febreaftosa, tenen prohibida l’exportació de bestiar que puguiarribar a propagar la malaltia. Fet que va aixecar la preocu-pació a Oliola i va obligar a la Generalitat a prendre mesu-res i posar la granja en quarantena. De moment, han quedatpendents de determinar les possibles sancions als propieta-ris i s’han retornat els garrins al país d’origen.

La Muerte de un viajante tanca l’actual cicle teatral aBalaguerCom calia esperar, el Teatre Municipal de Balaguer haprocedit a tancar l’actual temporada de representacionsteatrals amb una de les obres de més èxit dins el panoramateatral d’arreu de l’estat. La representació el diumenge 17de juny de l’obra del dramaturg nord-americà Arthur Miller(famós també pel seu casament amb la mítica Marylin), enla versió de José López Rubio dirigida per Juan CarlosPérez de la Fuente, ens endinsà dins la vida de WillyLoman, un viatjant que deambula per tota Nord-americarealitzant les seves vendes. Aquest es troba en el momentfinal de la seva vida laboral impulsat al fracàs econòmic,social i familiar a causa d’un sistema mercantilista que creixengolint totes les esperances que havia dipositat en el futuri que l’absorbeix en la “voragine” de l’individualisme mésexacerbat i de la competitivitat més assassina, que acaba-ran deteriorant les seves relacions familiars i lessevesfacultats mentals, abocant-lo a un final esglaiador itremendament dramàtic. La magnífica escenografia d’Òscar Tusquetsaconsegueix marcar perfectament els contrapunts entre elpassat de Willy i el seu llastimós present, encara que elsustent bàsic de l’obra es deu a la magnífica representació deJosé Sacristán, el qual es posa dins la pell de Willy Loman iens ofereix una impactant representació de la solitud i lafrustració humana. Sacristán està perfectament secundat perMaría Jesús Valdés, com a Linda Loman, que aconsegueixfer aflorar les llàgrimes a la major part de la platea amb elmonòleg final de comiat del seu marit al peu de la tomba.Definitivament, dues mostres sublims d’interpretació teatral.

23

la P

alan

ca

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

La fetillera nit de Sant Joannmig la corranda dels dies, l’estiureclama el seu anyal plat a la taula

dels esdeveniments, mentre que la pri-mavera fa mutis damunt l’escena delGran Teatre del món; de tot el qual s’in-fereix que a no tardar haurem arribat aljorn més llarg de l’any i que, altra voltaen virtut d’aquesta immutable llei queregeix els destins de l’Univers, la llumsolar iniciarà, de bell nou, una novadavallada que assolirà el seu punt cul-minant pels volts del Nadal, amb l’ar-ribada del solstici d’hivern... I cal dir, perquè és veritat, que arreude la catalanitat l’estació de la xardor ide la calitja gaudeix d’un poder excep-cional, doncs el dia 24 de juny, recententrada la dita estació, arriba la Diadade Sant Joan –el dia més gran- ambla seva peculiar revetlla. Aquesta efe-mèrides assoleix sostres d’insospitatarrelament popular, tot i fent bona aque-lla afirmació de Montesquieu asseve-rant que un poble defensa més afer-rissadament les seves tradicions queles seves lleis. A rel de lo anterior volem deixarconstància que la nit de Sant Joan ésuna nit amarada de màgia i de misteri i,conjuntament amb la Nit de Nadal, sensdubte de cap mena es constitueix en lanit més intensa en la pràctica d’ances-trals costums i creences, les quals arri-ben a assolir la seva máxima expressió

al bell punt de la mitja nit. I cal matisarque la gènesi d’aquestes encestralsmanifestacions, a tenor d’alguns eru-dits en la matèria, cal cercar-la en larecordança de les Palílies romanes; ésa dir, a les Festes en honor de Pal·las,que havia estat en la mitologia de laRoma imperial la divinitat del foc i ladeessa dels prats i els ramats. Al seu conjur, de punta a punta de lacatalanitat, lesfogueres brollende la terra i lagent continuasaltant-les ambla convicció queaquells que salten el foc en aquesta en-cisadora nit, tenen la salut asseguradaper tot l’any; però sempre sota el con-dicionament d’acomplir el ritual esta-blert, indicador que El focs de SantJoan se salten pel davant i els de SantPere se salten pel darrere. I conjuntament amb tal incandescenttradició, en el decurs de la singular nitcomentada, són peculiars les falles (orodes de foc), tan característiques de lesterres pirinenques, les danses al voltantde les fogueres, les ordalies amoroses,la virtut de les aigües, les herbes i elsvegetals... havent estat un costum moltestès en la ruralia sortir al bosc, pelsvolts de mitja nit, per collir herbes benaromàtiques, fer una creu amb les ma-

teixes i posar-la a laporta de la casa o lamasia, amb la creen-ça que la creu enqüestió els guardariadel diable, de lesbruixes i dels malsaveranys, mante-nint-la fins al dia deSant Joan de l’any

vinent, quan hom la tirava a la foguerai la substituïa per una altra. Aquesta secular tradició fou recolli-da per Mossèn Cinto en un meravellóspoema que comença sixí: La nit de SantJoan, les noies del Pirineu, pengen unram a la porta, des del dia que n´hihagué, una de la cella rossa, portavaun clavell al front, i a cada galta unarosa.

Són tants i tant formosos els vellscostums i creences existents a l’entornd’aquesta emotiva nit, que no podencondenar-se en el contingut d’un co-mentari periodístic; però, com a la clo-enda d’aquest sintètic glossari, volemrecordar la vessant gastronòmicad’aquesta misteriosa nit, significada perla quasi obligatorietat de menjar la tra-dicional coca de Sant Joan, ben rega-da amb bons traguinyols de moscatello malvasia, tot i aconsellant-se menjar-la al ras, al carrer o al camp, doncs homcreu que menjar-la sota teulada portadesventura. Una vegada més, i sota aquesta menade misteriós influx de la NitSantjoanenca, nit de foc, de mals hà-bits i consuetuds, pregonament arrela-da en els substrat anímic del poble pla-ner, hem volgut rememorar aquest es-deveniment popular triomfant de mu-tacions, dels anys i dels panys... Men-trestant, Espanya va bé i Andorra també.

Sícoris

E

24

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

El Segre Mitjà, fet comarcal i capitalitates que es va conèixer l’anomenat Informe Roca, la possibilitat de creació d’una nova comarca anomenada SegreMitjà amb capitalitat a Ponts (inclou les rodalies d’Artesa, Ponts i Oliana) ha encetat la polèmica sobre la

viabilitat d’aquesta comarca però sobretot sobre la seva capitalitat. A La Palanca heu pogut llegir notícies i opinions al respecte. També la gent de Ponts ho ha pogut fer a través de larevista Portaveu. Després d’uns mesos d’haver-lo encomanat, l’Ajuntament d’Artesa ja disposa d’un informe elaborat pel geògrafIgnasi Aldomà i Buixadé. El mes passat ja avançàvem als nostres lectors i lectores que en aquest número informarí-em sobre aquest tema. Sota el títol El Segre Mitjà, fet comarcal i capitalitat, el que anomenarem Informe Aldomàrecull una exhaustiva anàlisi sobre la possible comarca i la seva capitalitat en un total de 176 pàgines. En general,l’estudi afavoreix Artesa pel que fa a la capitalitat. Hem preferit, però, publicar íntegrament les pàgines que corres-ponen a les conclusions. Segons l’Alcalde d’Artesa, aquest informe es farà arribar a la Generalitat i als diferents grups parlamentariscatalans.

Conclusions de l’Informe Aldomà

L’article 2 de la llei 6/1987 d’orga-nització comarcal de Catalunya deixaclars els criteris de la divisió i organit-zació comarcals: a) Els àmbits territorials resultants hande coincidir amb els espais geogràficsen què s’estructuren les relacions bàsi-ques de l’activitat econòmica i hand’agrupar municipis amb característi-ques socials i històriques comunes. b) Els àmbits territorials resultants hand’ésser els més adequats per a fer efec-tius els principis d’eficàcia, de descen-tralització i de participació en la pres-tació dels serveis públics. La concentració d’aquests dos prin-cipis no resulta, però, fàcil i l’exercicide delimitació d’una entitat territoriales presta a diferents enfocaments queacostumen a donar resultats divergents.L’anàlisi que procedeix mira d’abordarel territori en tota la seva complexitat ia partir d’aquí descobrir els elementsde coincidència i de divergència en lanova comarca que es proposa. Per altra part, no es pot deixar de te-nir present que, tal com mostra el pro-cés d’implantació i reestructuració co-marcals els darrers anys, qui té la dar-rera paraula és el mateix territori i, enparticular, els ajuntaments, que repre-senten l’entitat territorial bàsica que ésel municipi.

Sobre els municipis i la base territo-rial de l’àrea d’estudi No és el propòsit d’aquest informel’anàlisi de les propostes de reorganit-

zació institucional i territorial del ni-vell municipal, sinó en tant represen-ten la base de la delimitació i organit-zació comarcal que s’ha d’estudiar. Alrespecte, les pàgines anteriors (*) po-sen de relleu diferents observacions. (*L’autor es refereix a la totalitat de l’in-forme).- La base de la colonització i organit-zació del territori estudiat són els petitsnuclis i les masies, que en total consti-tueixen uns 78 “llocs” habitats segonsels Nomenclàtors de població, que pre-senten lleugeres variacions d’uns anyscensals a uns altres.- Els límits municipals no reflecteixendel tot correctament l’organització ter-ritorial real de les anteriors unitats debase. Entre les disfuncions més evidentses troben les dels nuclis del sudd’Oliola, que de-penen per a tots elsserveis d’Agra-munt; o els nuclisde la Ribera Sala-da, Altès i Orgen,que es relacionenestretament ambSolsona i tenenpoc a veure ambels altres nuclis deBassella, a més dela Valldan i laMóra Comtal(Odèn), fortamentunits a Oliana.M o n t c l a r(Agramunt) es tro-

ba per la seva banda en un punt d’equi-libri entre Artesa de Segre i Agramunt.- Ara bé, en els límits municipals actu-als xoquen radicalment amb l’organit-zació del territori estudiat, ni en els ca-sos anteriors, que incideixen en les àre-es de mercats i serveis, impliquen ne-cessàriament que s’hagin de canviar elslímits municipals. La població afecta-da per les disfuncions és molt poca i, amés a més, les divisions administrati-ves no tenen perquè ajustar-seestrictament a unes relacions territori-als que poden variar en el temps, i no-més cal veure la incidència que el pan-tà de Rialb i les noves comunicacionstenen en la reorganització de l’àrea es-tudiada.- Fetes les anteriors precisions, els lí-mits de la comarca que es proposa re-

D

25

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

sulten força coherents.Sanaüja presenta forçarelacions amb Ponts;menors, però, que en al-tres èpoques, i la sevapertinença a la Segarraapareix com a força as-sumida. Més intensos són els lligamsde Cubells a Artesa de Segre, les duespoblacions dins de la mateixa comar-ca; però els vincles de Cubells ambBalaguer també són intensos.- No solament el territori estudiat hasofert un gran despoblament, sinó queels petits nuclis i masies que colonit-zen el país es troben en un estat social ieconòmic molt precari; els qui quedensón vells i una bona part dels censatsde fet no hi resideixen; en alguns, defet, no hi resideix ningú. Aquestes cir-cumstàncies compliquen extraordinàri-ament qualsevol delimitació adminis-trativa.- El territori es resumeix cada cop mésals centres principals: Artesa de Segre,Ponts i Oliana, que són els qui concen-tren tota l’activitat i la major part delsresidents, mentre la resta del territories converteix en segona residència oresidència de cap de setmana.

Sobre la coherència d’una nova co-marca del Segre Mitjà La proposta de comarca del SegreMitjà no és un invent nou. Algun trac-tadista ja l’havia escollit, de vegadesamb un topònim diferent, i la comarcaproposada pot tenir, també, algunes re-ferències d’identitat:

- El precedent més clar i significatiu dela nova comarca és la proposta d’UrgellMitjà de Pau Vila, que antecedeix elstreballs de la Ponència de la divisió ter-ritorial de 1931, tot i que els límitsd’aleshores no són estrictament coin-cidents amb els actuals.- El nom de Mig Urgell o Urgell Mitjà,que s’ha utilitzat per designar la zona,recorda la identitat històrica com a zonade transició del Comtat d’Urgell i delmateix Bisbat en el seu desplaçament dela muntanya cap a la plana. Amb tot,aquesta referència històrica no es corres-pondrà amb cap unitat senyorial, eclesi-àstica o administrativa determinada.- La proposta toponímica del SegreMitjà, que és més correcta gramatical-ment que la més usual de Mig Segre,es pot relacionar amb una identitat detipus fisiogràfic. L’àrea representa, re-alment, una posició intermèdia en laConca del riu Segre, tot i que els seuslímits no siguin estrictament els de laconca, sobretot a llevant (Ribera Sala-da i Llobregós). El riu Segre represen-ta, per altra part, el nexe d’unió de lacomarca proposada i les terrasses im-mediates al riu el lloc on es situa la ma-jor part de la població i l’activitat.- L’àrea del Segre Mitjà es presenta in-evitablement com un territori relativa-

ment trencat a migcamí entre la pla-na i la muntanya,i això crea identi-tats a nivell ecolò-gic i complicats anivell de produc-cions agràries i al-ternatives de pro-ducció, per bé quees fa difícil a par-tir d’aquests ele-ments establir di-ferències marca-des amb les àreesveïnes.- Econòmicamenti cultural més apa-

rellada amb la plana queamb la muntanya, l’àrea delSegre Mitjà mostra un des-poblament i un deseiximenteconòmic que en molts ca-sos recorda la greu crisi deles comarques pirinenques.

A partir d’aquí es podria buscar un pro-jecte engrescador de territori o comar-ca a desenvolupar; però els projectesque avui es mouen des dels municipistampoc parteixen de la unitat de l’àreaestudiada. Ara bé, a banda dels dubtes que esplantegen en els elements d’homoge-neïtat i cohesió apuntats, la proposta denova comarca té algunes mancancesimportants:- D’entrada, tant pel relleu com per lescondicions geoecològiques es plantejaun contrast significatiu entre la una partnord i nord-occidental on el Prepirineuimposa la seva força, una part centrald’altiplans entretallats i una part sudmés planera, diferències que incideixenen les possibilitats de desenvolupamentagrícola i econòmic en general.- El dèficit més important és en qualse-vol cas, la manca d’un centre històricque serveixi de punt de relació icohesioni de zona. Les tres poblacionsmés grans, Artesa, Oliana i Ponts, te-nen grandària i projecció semblants is’han situat o se situen, com a molt, al’entorn els 2000 habitants.- El territori no funciona en cap cas comuna comarca, sinó com tres rodalies, lesd’Artesa, Oliana i Ponts, tant a nivelld’àrees de mercat, com de mobilitat dela població, com d’organització de l’en-senyament i la sanitat i d’altres serveispúblics i privats. Aquesta manca decomplicitat té també una forta tradicióhistòrica, que ha portat pròpiament aidentificar com a comarca la pròpia ro-dalia i que ha provocat rivalitats localsencara força vigents.- A una escala superior, les tres rodali-es no miren tampoc, a nivell de serveisi de mercat i a nivell també administra-tiu, cap al mateix lloc; la d’Oliana miramés aviat cap a la Seu i Solsona, lad’Artesa cap a Balaguer i Lleida, i lade Ponts, entremig, mira una mica méscap a avall que cap amunt i també unamica cap a llevant, Manresa.

Si es té en compte la població atesa, fins i totamb la inclusió d’Oliana, Artesa de Segrepresenta una centralitat lleugerament supe-rior a la de Ponts.

26

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Sobre la viabilitat d’una nova comarca Des del punt de vista de l’eficiència i equi-libri com a nova administració local, la novacomarca comença a ser una mica petitaquant a magnituds comparatives:- La nova comarca es crea a expensesde la Noguera i l’Alt Urgell,que són comarques relativa-ment grans tant a nivell depoblació com de territori icontinuen sent-ho un cop se-parats els municipis en qües-tió. En tot cas, l’Alt Urgellés una comarca força equili-brada políticament quant amunicipis integrats, 19,mentre els 30 municipis ac-tuals de la Noguera fan unamica més complicat el censmunicipal.- La nova comarca que es pro-posa es troba entre les més peti-tes quant a població, 9852 ha-bitants (1999), i més aviat entreles grans quant a territori, 870,6quilòmetres quadrats.- Si es treu la rodalia d’Oliana,el quadre comparatiu no can-via molt; quant a territori estroba en una posició intermè-dia i per població només estroba per damunt de les co-marques pirinenques de laVall d ‘Aran, Pallars Sobirà iAlta Ribagorça, o de la recent-ment proposada Vall deCamprodon. Pel que fa més concretament a lescompetències que ha d’assumir direc-tament l’administració comarcal o lesque implica indirectament, la mancad’un perfil clar de les competènciesactuals de les comarques fa difícil ava-luar la idoneïtat de la nova comarca;però l’anàlisi permet observar:- La presència d’una nova administra-ció comarcal significa la presencia demés administració a la capital; però noimplica menor atenció a nivell de ser-veis, perquè des de les capitals comar-cals actuals es cobreix tots el territoriamb desplaçament in situ.- Algunes rodalies troben un encaix

força adequat en el marc de les comar-ques actuals, a partir de mancomuni-tats, consorcis i/o associacions de tipusdivers. Aquest és el cas de la rodaliad’Oliana, que junt amb els municipisd’Organyà, Coll de Nargó, Cabó, Fígols

i Alinyà i, en algun cas, també de lesValls d’Aguilar gestiona temes tantimportants com els residus sòlids i eldesenvolupament local, i que es trobaplenament integrada en la comarca del’Alt Urgell. Per bé que amb una me-nor tradició i intensitat, la rodalia dePonts representa un cas similar en rela-ció a la Noguera, a través de la Manco-munitat de Serveis del Mig Segre.- Pel que fa als serveis públics, com araalgunes oficines descentralitzades de laGeneralitat o de l’administració de jus-tícia, que pugui implicar indirectamentla creació d’una nova comarca, aquestssón molts pocs i depenen tant o més de

la grandària de la població que del fetmateix de presència d’una administra-ció comarcal. Molt més vàlida resultaaquesta conclusió pels serveis munici-pals o pels comerços i serveis privats.- Artesa de Segre, Ponts o, fins i tot,

Oliana tenen unes dotacionscaracterístiques de les capi-tals de rodalia que són moltimportants a nivell d’ocupa-ció i cobertura de necessi-tats: centre d’assistència pri-mària, institut i altres méspuntuals. Al mateix temps hicomencen a aparèixer al-guns serveis que són típicsde l’àmbit comarcal, comara la formació professional,comissaria de policia, queavui es reparteixensubstancialment entreArtesa de Segre i Ponts. Davant la creació d’una novacomarca del Segre Mitjà s’ofe-reixen, per altra part, altres al-ternatives d’organització:- La mateixa Comissió d’ex-perts preveu un Plad’”agrupaments munici-pals”, que per l’àrea estudi-ada es concreta en el reco-neixement de les tres roda-lies. Aquests “agrupaments”permetrien desplegar unabona oferta de serveis pú-blics municipals en el con-junt del territori.

- Sinó, la Comissió d’experts ofereixen el seu document de propostes unaaltra alternativa, els “òrgansdesconcentrats de gestió”, que podenarticular-se al voltant dels municipisterritorialment més significatius i quepoden arribar a configurar espaissubcomarcals com a àmbits unitaris deplanificació i gestió.- Independentment de la traducció afec-tiva de les propostes de la Comissiód’experts, els territoris que hauriend’integrar la nova comarca del SegreMitjà s’organitzen com a rodalia iaquest és el punt de partida per a trobarl’encaix d’aquest territori.

L’anàlisi de la jerarquia demogràfica i econòmica presenta la superioritat d’Artesade Segre, seguida per Ponts i Oliana, entre els centres de la comarca proposada.

27

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Sobre la capitalitat comarcal No hi ha nova comarca sense capi-tal, i aquest ha de ser forçosament unelement de disputa en un espai on hi hatres centres de grandàries similars, unsnivells de prestació de serveis bastantsemblants i unes àrees d’influència cla-rament diferenciades:- A banda dels mèrits d’haver reivindi-cat des de fa molts anys una nova co-marca, que no poden servir com a cri-teri per fixar la capitalitat, Ponts bene-ficia d’una posició geogràfica centralen la nova comarca proposada i aquestés el principal criteri per assignar-li lacapitalitat.- Sense una tradició històrica al darre-ra, sense unes magnituds demogràfi-

ques i d’activitat destacades i sense re-lacions econòmiques i socials intensesamb l’àmbit comarcal que es proposa,l’assumpció de la capitalitat per part dePonts es troba mancada, en qualsevolcas, de força de fonaments.- Sigui com sigui, difícilment es potconcebre una nova comarca del SegreMitjà amb la rodalia d’Oliana; entred’altres motius perquè aquesta rodaliaha trobat un grau d’integració força sa-tisfactori en la comarca de l’Alt Urgelli perquè el seus representants volen ro-mandre clarament a l’Alt Urgell.- El criteri de centralitat ja no afavo-reix a Ponts, sinó Artesa de Segre, si larodalia d’Oliana no s’integra a la novacomarca. La rodalia d’Artesa es troba

més habitada que la de Ponts i això de-canta els arguments de proximitat capa la rodalia d’Artesa, tal com s’ha ob-servat en les anàlisis de la centralitat.Si es té en compte la població atesa,fins i tot amb la inclusió d’Oliana,Artesa de Segre presenta una centralitatlleugerament superior a la de Ponts.- L’anàlisi de la jerarquia demogràficai econòmica presenta la superioritatd’Artesa de Segre, seguida per Ponts iOliana, entre els centres de la comarcaproposada. Els tres centres es mouen,sense grans diferències, en l’esglaó delscentres o capitals subcomarcals, bastantper davant de les prestacions i magni-tuds que ofereixen els centres comar-cals com la Seu, Solsona o Balaguer.

Habitants 1996 km2 Densitat Municipis*

Comarques més gransBarcelonès (població)** 2131378 143.7 14832.1 5Alt Empordà (territori) 93685 1356.7 69 51

Comarques més petitesTerra Alta 12584 740.0 17.0 11Priorat 9505 510.0 18.6 16Moianès 9284 335.2 27.7 8Alta Segarra 7243 512.2 14.1 8Vall d’Aran 7130 620.5 11.5 5Pallars Sobirà 5811 1349.1 4.3 8Vall de Camprodon 4313 294.2 14.7 5Alta Ribagorça 3657 566.2 6.5 3

Àrea Segre MitjàRodalia Artesa 3916 347.7 11.3Rodalia Oliana 2560 158.3 16.2Rodalia Ponts 3158 341.5 9.2

Total Segre Mitjà 9634 847.5 11.4 8Total Sense rod. Oliana 7074 689.2 10.3

(*) Nombre de municipis després dels canvis de la Comissió d’experts.(**) El Barcelonès és la comarca amb el territori més reduït.

29

la P

alan

ca

Des del SenaDes del SenaDes del SenaDes del SenaDes del Senattttt

Anorèxia i bulímiaal considerar els trastorns delcomportament alimentari, com

són l’anorèxia i la bulímia, com ma-lalties típicament socials. Entenemcom a malalties socials aquelles en lesque primer, perquè en la seva inci-dència i prevalença influeixen factorsetiopatogènics de caire social; segon,perquè tenen una gran importànciasociosanitària per les seves repercus-sions a la societat tan a nivell perso-nal com col·lectiu i de caràcter humà,social i econòmic i tercer, perquè calaplicar mesures socials i solucionsintegrals per tal de lluitar-hi,combatir-les i guarir-les. En aquestsentit, doncs, tenen totes les condici-ons al respecte. Diríem més, incideixen fonamental-ment en l’entorn familiar, perquè aques-ta participa en tots els actes d’aquestveritable drama familiar. Aquest tras-torns estan influenciats per l’entorn mesíntim, família i grups d’amics, que po-den induir, amb la seva actitud davantla dieta i el pes, en certes personalitatscom a factor desencadenant per desen-volupar la malaltia. El seu paper en laprevenció, quin dubte hi ha, s’explicaamb el mateix raonament. Però tampoccal oblidar la importància que podenjugar en la detecció precoç, que ajudia fer un diagnòstic en les fases inicials,on el tractament i la reinserció seranmes efectius, alhora que serà quan mesajut per la seva part farà falta. En els darrers anys , aquests tras-torns, s’han constituït com un greu pro-blema de salut amb un fort impacte so-cial, no només a la nostra societat, sinótambé en els països del nostre entorn.En aquest sentit, cal tenir en compte tantels nous valors socials i culturals, comels canvis en l’estructura familiar i els

rols tradicionals, que han influït en elfet que cada vegada més l’alimentacióes desmarqui del seu paper biològic ies vinculi amb més força a circumstàn-cies socials i culturals, així com que elculte a la imatge, on el cos, esvelt i enperfecta harmonia, se’ns presenti comun dels paradigmes per assolir la feli-citat, amb tota la influència de lapublicitat i les modes. Totsaquests factors han incidit i con-tinuen incidint de forma molt im-portant en l’augment de la preva-lença d’aquestes patologies. L’abordatge de les mateixes, noha d’ésser exclusivament sanitari, sinóque ha de ser integral, interdisciplinar.Un element que esdevé clau, és l’edu-cació i la prevenció des dels diferentsàmbits i espais de vida on desenvolupala seva activitat quotidiana la poblacióadolescent i jove. Així, la família, l’es-cola i els centres d’esbarjo i de lleuresón un àmbit clau per a potenciarl’autoestima, l’acceptació de la pròpiaimatge corporal, el valor de l’amistat ila capacitat de presa responsable dedecisions dels joves en un moment derecerca de la pròpia identitat. Davant aquest escenari, les iniciati-ves parlamentàries han sovintejat. Aixía la legislatura passada simples moci-ons del Congrés i el Senat varen instaral Govern a intensificar les actuacionsvers la prevenció i tractament de lesmateixes. Precisament va ésser al Se-nat on es va crear una Ponència en el síde la Comissió d’Educació i Cultura,per tal d’estudiar els condicionantsextrasanitaris. Malgrat reconèixer el bontreball de la mateixa, continuo pensantque no és bo separar una part de tot elconjunt, i com vaig manifestar en el seumoment crec que hagués sigut mes adi-

ent crear una Comis-sió d’estudi de totsels components queincideixen en l’ano-rèxia i la bulímia. En l’actual legis-latura, el grup soci-alista va presentaruna moció desprèsd’interpel·lar al Go-

vern sobre el compliment de les reco-manacions que havia fet la Ponència.El grup popular hi va presentar una es-mena, lo mateix que altres grups comel nostre de CiU. Al no acceptar l’es-mena dels populars, la moció no vaprosperar i per tant no es va aprovar eltext de la moció dels socialistes.

Què és lo que podem fer nosaltres,els grups minoritaris, quan no hi haacord entre populars i socialistes?Doncs, intentar apropar posicions, in-tentant arribar a acords, i que prosperiun text consensuat en el més alt nivellpossible, encara que haguem de renun-ciar a alguns punts que considerem po-sitius. Això és el que vàrem fer presen-tant una moció, conjuntament amb elgrup parlamentari popular i el de Coa-lició Canària, i que ens van fer la con-fiança al defensar-la en el Ple. Què vàrem fer? Senzillament reco-llir les esmenes dels populars i nostra ifer-ne un text refós, que coincidia ambla moció socialista en aquells punts quedemanaven el compliment de les reco-manacions extrasanitàries. Ambl’afegit d’un punt sobre l’atenció sani-tària, que havia estat el motiu de lesdiferències entre els grups majoritaris.Concretament demanant l’increment dela dotació de recursos assistencialsd’atenció psiquiàtrica de salut mental,principalment per a la població adoles-cent, garantint que aquests serveis dis-posin de programes i protocols perl’atenció de trastorns del comporta-ment alimentari. La moció va ésser aprovada per una-nimitat. Aquesta és la manera que no-saltres entenem de fer política. De pas-sada, però, em va permetre donar a co-nèixer al Senat, el Pla Inter-departa-mental de la Generalitat de Catalunya.

Jaume Cardona i VilaSecretari Quart de la Mesa

Grup parlamentari CiU

En els darrers anys , aqueststrastorns, s’han constituït comun greu problema de salutamb un fort impacte social

C

La Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els Planells

30

la P

alan

ca

Viatge a Andalusia de 4t d’ESO d’Els Planellses que vàrem iniciar el curs, totspensàvem en el mateix: el nostre

viatge de fi d’etapa de l’ESO. A partird’aquell moment, vam començar a pre-parar activitats per finançar-nos part delviatge, entre elles vendre loteria del nen,samarretes, sudaderes... Després vavenir l’hora d’escollir el destí. Volíemun lloc nou i diferent, on poguéssim tro-bar tant sortides culturals com estonesde lleure. Finalment, el lloc que com-plia tots aquests requisits i que ens cri-dava més l’atenció era Andalusia, con-cretament: Granada, Sevilla i Còrdova. Vam marxar cap a Granada la mati-nada de l’u d’abril. A quarts de sis delmatí ens vam concentrar a la Plaça del’Ajuntament, carregats de maletes i deganes de marxar a gaudir d’aquells fan-tàstics dies amb els nostres companysde classe. Van ser unes dotze hores deviatge en autocar, que vam procurar quefossin el menys pesades possible. I aixívan ser perquè les ganes de passar-hobé hi van ajudar molt. L’arribada a l’hotel, situat als aforesde Granada, fou als voltants de les vuitdel vespre. Després d’instal·lar-nos,desfer maletes, inspeccionar les habi-tacions i reconèixer l’hotel... cap a so-par. Aquella nit ja no ens en vam mou-re perquè tots teníem moltes ganes dedescansar. Tot i així, s’ha de reconèi-xer que la nostra presència a l’hotel esva fer força notable fins a certes hores

de la matinada. L’endemà,quan ja estàvem tots a punt,vam agafar l’autocar en di-recció a Granada per visitarel monestir de la Cartuja, elsbarris de l’Albaicín i delSacromonte. El primer d’ellsés un barri típic granadí, co-negut pels seus Càrmenes(jardins), i el segon destacaper la construcció de les ca-ses de façanes blanques i ex-cavades a la roca. Després de dinar, visità-rem la Catedral i annexada aella, la Cripta amb els sarcò-fags dels Reis Catòlics. Ambel temps molt just, i passantmolta calor, anàrem correntcap a l’Alhambra. Una visitamolt diferent a les quals es-tem acostumats, ja que sónunes construccions d’estilàrab, pròpies de la comunitatandalusa. Allí recorreguéreml’Alhambra, l’Alcazaba, el Palau deCarles V, i els Jardins del Generalife...De tornada a l’hotel, i acabats de so-par, anàrem a descobrir Granada de nit. El tercer dia, després d’esmorzar,arreglar-nos i recollir les nostres coses,vam tornar al vehicle que s’havia con-vertit en el nostre company de viatgemés fidel: l’autocar. Bé doncs, aquestcop va ser per portar-nos fins a Sevilla,

curt trajecte que vam aprofitar per re-cuperar les hores de son. Vam arribar-hi, amb el temps just per deixar l’equi-patge a l’hotel, i anar a dinar. Haventdinat, visita a la Catedral i l’Alcázar, idesprés, vam disposar de temps lliureper passejar pel call jueu i comprar elstípics records de tot viatge. Després desopar, i tot seguit, ens vam disposar aconèixer la nit sevillana.

El matí del quartdia, visita a les cone-gudes mines de RíoTinto, on vam desco-brir el seu museu i lesmateixes mines d’im-pressionants dimensi-ons excavades a celobert. En aquesta vi-sita, el temps no ensva acompanyar mas-sa, ja que no vam veu-re el sol i es van esca-par algunes gotes.Després de dinar, i decamí cap a Sevilla,ens vam aturar a feruna breu visita de lesruïnes romanes d’Ità-

D

31

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Festa de final de curs de l’Escola Bressoll dia 10 de juny, a les 5 de la tarda,es va celebrar la festa de final de

curs de l’ESCOLA BRESSOL al Pa-velló Poliesportiu. Hi havia uns gransinflables, que contribuiren a que elmuntatge de dintre fos una Festa per apetits i grans, junt amb taules i cadiresper passar una tarda divertida amb coca,entrepans per a tothom i també amb ser-vei de bar. També hi vam tenir un trenque es passejava pel poble, on hi podiapujar tothom. En aquesta Festa també vam oferiren un vídeo la tasca d’aquest APA du-rant el curs que ha acabat. Tasca que haestat molt ferma i amb molt bones acti-vitats per als nens, com la Castanyada,

el “Cagatió”, el “PareNoel”, el Patge, Carna-val, la col·laboració ambl’Escola de Música fentque els nens i nenes dela Guarderia coneguessinels sons i els instruments,els titelles del Grup Si-dral, el dia de Sant Jordi,la visita al Xiqui Park(una tarda per poder gau-dir amb els infables), undia de colònies a Cal Pe-tit... Tot això es va poderveure en el vídeo, ambuna televisió cedida per Cal Rellotger. Als nens de P-2, que serà l’últim any

que assisteixen a l’ES-COLA, se’ls va regalaruna orla amb tots elsseus amics i mestresd’aquests anys passatsa l’ESCOLA. Tot aixòacompanyat amb músi-ca en viu del nostre ar-tista local MARTINO. A les 7 de la tardavam tindre l’assistènciadel batlle, Sr. JaumeCampabadal, que ensva dedicar unes parau-les sobre aquesta Festa

i la tasca de l’APA. La Festa va acabar a les 8 de la tardaamb una gran assistència de públic. Peracabar el curs, ens falta la festa del dia17 de juny (en redactar aquestes líni-es), organitzada conjuntament ambl’Escola de Música, on hi esperem lamateixa assistència. Desitgem que la tasca que ha fetaquesta APA hagi estat de l’agrat de totsel pares. Per acabar, només ens faltadonar les gràcies per la seva col-laboració a l’Ajuntament, a Cal Rellot-ger, a Electricitat Aldavó, al Martino ia La Caixa.

APA de l’Escola Bressol

E

La Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els Planells

lica, amb un important amfiteatre. Al-tre cop a Sevilla, vam visitar: l’anticrecinte de l’EXPO, la Torre del Oro, elParque de Maria Luisa i finalment, laPlaça España, on vam poder trobar elmapa de la província de Lleida, en elqual, desgraciadament, hi consta el nomde la nostra ciutat amb una considera-ble errada, ja que en lloc d’Artesa deSegre, hi posa Artesa de Segels. El penúltim dia de la nostra estada aAndalusia, el vam passar a Còrdova. Enarribar-hi, vam tenir el temps just perdinar en un petit bar situat en unscarrerons molt estrets i turístics, ja quehavíem d’anar a visitar la Mesquita;visita no molt llarga i no massa pesada.

En acabar, vam tenir temps per visitarla ciutat i finalitzar les últimes compres.Al vespre, després de sopar, a donar unvolt per la ciutat. El sisè dia al matí, empreníem el vi-atge de tornada força aviat. Tots està-vem contents. Per una banda, teníemganes de tornar a casa, però, per unaaltra, no ens hagués fet res quedar-nosuna altra setmana. Altre cop repetíemla mateixa ruta però, aquesta vegada ala inversa. Tornaven a ser unes dotzehores de camí, que trobàrem breus i,fins i tot divertides, gràcies a la músi-ca, les hores de pel·lícules i les nostresconverses on recordàvem cada momentviscut en aquella intensa setmana que

havíem estat esperant tant de temps.Quan l’autocar va arribar a Artesa, però,tots vam baixar amb moltes ganes d’ex-plicar allò que havia fet que ens ho pas-séssim tan bé. I aquest va ser el nostre tan esperatviatge. Havia estat genial! Ens ho ha-víem passat molt bé, havíem rigut, pas-sejat, visitat, ballat... En definitiva, quehavíem passat uns dies inoblidables,amb els nostres amics, i érem de nou acasa carregats d’experiències, vivènci-es, records i anècdotes que mai oblida-rem, ja que van ser uns dies molt espe-cials per a tots nosaltres.

IES Els Planells

32

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Projecte museològic del Museu del Montsecl Museu del Montsec com a as-sociació va néixer l’any 1972

amb la creació del Patronatd’Antona, sota la direcció del Dr.Joan Maluquer de Motes. El Patronat va acollir a totes les per-sones sensibilitzades per la constantdestrucció d’alguns dels edificis mésemblemàtics del patrimoni culturalartesenc, ja que van ser els anys en quees va “destruir” l’edifici de La Granjao es va enderrocar l’església antiga.Aquesta actitud urbanística insensibleal patrimoni cultural feia suposar l’en-derroc d’un edifici situat al casc antic iconstruït l’any 1560 per a construir-hila Casa de la Vila i que, després d’ha-ver patit un seguit de reformes (a talld’exemple, durant la Guerra Carlinas’hi van obrir túnels) havia arribat alsanys 70 convertit en unagranja de pollastres. Així,aquell mateix any, el Patro-nat, amb la col·laboració del’Ajuntament, el Club deLectures i particulars, va ini-ciar les obres de restauracióde l’edifici, per tal de reha-bilitar-lo i convertir-lo en laseu del Patronat i en el futurMuseu del Montsec. El Mu-seu es va inaugurar durant laFesta Major del 1980. A la mort del Dr.Maluquer, el Club de Lec-tures va assolir la gestió delMuseu, fins que l’any 1997, la regido-ria de cultura de l’Ajuntament, sent re-gidor Ramon Giribet, va decidir iniciarun nou camí que l’havia de transfor-mar i d’adaptar a les noves tendènciesmuseològiques i que havia de perme-tre l’entrada de nous col·laboradors icol·laboradores que havien de ser elrelleu dels dels anys 80. Fins al moment, el Museu continuadepenent de l’Ajuntament d’Artesa ifunciona gràcies a l’esforç de personesvoluntàries. La voluntat d’incloure el Museu delMontsec a la Xarxa de Museus de laGeneralitat de Catalunya feia necessa-ri portar a terme una importantremodelació, adequant-lo a les exigèn-

cies imposades pel Servei de Museus,tant a nivell estructural com de gestió.Aquesta necessitat es materialitza en laconfecció del projecte museològic degestió del patrimoni d’Artesa, realitzatper Josep Ros i Eva Solanes, i que hacomptat amb la participació de profes-sionals vinculats tant als diferents àm-bits que s’hi relacionen com a Artesa. El projecte planteja un nou model demuseu que s’adapta a les condicionsespecífiques del territori on s’emmar-ca i que segueix les noves tendènciesmuseològiques de gestió patrimonial enles quals es proposa la creació d’infra-structures obertes a la societat i com-promeses amb el desenvolupament eco-nòmic i social del territori on actuen.Un model de museu obert, dinàmic i al ser-vei dels ciutadans i ciutadanes del món, però,

sobretot i fonamentalment, al servei delsciutadans i ciutadanes del propi territori,entenent-lo com una institució que neix ambla necessitat de complir una forta funciósocial. Un nou model de museu definit coma Centre d’Interpretació del Territori -Museu del Montsec. El Centre d’Interpretació del Terri-tori - Museu del Montsec es defineixcom un organisme públic i local al ser-vei dels ciutadans i ciutadanes ambl’objectiu de conservar, protegir i di-fondre el patrimoni cultural del muni-cipi d’Artesa de Segre i amb un plante-jament i contingut que proposa una vi-sió global de l’evolució històrica i deles característiques humanes i naturalsdel municipi d’Artesa. S’entén com un

òrgan públic en tant que ha de depen-dre de l’Ajuntament d’Artesa de Segre,i local en tant que té un paper decisiucom a potenciador de la dinàmica cul-tural del nostre territori. El C.I.T. s’organitza a partir de trespilars fonamentals, íntimament lligatsentre ells i sense els quals no té sentitcap mena de política de gestió del pa-trimoni: la protecció del patrimoni ar-queològic, històric, artístic, arquitectò-nic i natural del municipi; ladinamització social de tot aquest; i eldesenvolupament econòmic i socialdel municipi. La protecció del patrimoni és undels objectius i una de les funcionsprioritàries, entenent que, sense aques-ta, cap dels programes que pretén des-envolupar el Centre no és possible.

Tenint en compte la legis-lació que considera aquestapartat com a una de les obli-gacions de qualsevol museu,fem referència a la manca decap mitjà de protecció delpatrimoni dins del municipi.És per això que cal ser moltconscient de la pròpia reali-tat i reflexionar sobre la pro-tecció i conservació de tot elnostre patrimoni cultural: deres no serveix crear un cen-tre que difongui el patrimo-ni si no aconsegueix evitarla seva degradació.

Igualment, l’acondicionamentd’aquest patrimoni ha de ser el puntfonamental del discurs museogràfic, jaque en la mesura que hi haurà més in-drets adequats per a poder ser visitats,el discurs es veurà completat i s’acce-lerarà la seva capacitat de convocatò-ria i de difusió de l’entorn. La protecció, conservació i restau-ració del patrimoni històric, arqueolò-gic, artístic i natural del municipid’Artesa es converteix en un punt in-substituïble per a assegurar el creixe-ment i bon funcionament de la tasca delCentre, ja que aquestes es converteixenen el pas previ i necessari per a assegu-rar la dinamització científica, educati-va i lúdica del patrimoni, com a un ins-

El passat 3 de juny va ser presentat al públic el projecte museològic. Foto RGB

E

33

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

trument adreçat a la comunitat a laqual serveix. El Centre d’Interpretació del Ter-ritori - Museu del Montsec preténconvertir-se en un equipamentdinamitzador del territori, peròtambé de la població que hi viu. Peraixò, és resolt com un espai oberten el sentit més ampli del terme; ésa dir, obert quant a la dimensió del’espai que assoleix i quant al dis-curs museològic que segueix, ja queels límits d’actuació són els matei-xos límits del municipi. Aquesta concepció ha de perme-tre difondre el patrimoni del muni-cipi d’Artesa en totes les seves ves-sants socials i humanes. El Centrees converteix en un equipament so-cial capaç d’articular tots els elementshumans que caracteritzen la zona. Això s’ha d’aconseguir a partir de lacreació d’espais repartits pel territorique serveixin com a centres de difusiói coneixement dels diferents indrets ide les diferents condicions socials quedefineixen el nostre territori. Així, el discurs museològic del C.I.T.pretén fugir de l’error d’atorgar al pú-blic el paper passiu. Per això, es des-carta, com a única projecció, la típicasala d’exposicions on el visitant obser-va les vitrines i els diferents materialsexposats que s’organitzen per mitjàd’un discurs. Ha de fomentar l’aprenen-tatge de reforç, d’observació i de des-cobriment; ha d’actuar com a transmis-sor, oferint al visitant les bases neces-sàries per a què, de manera lògica, pu-gui deduir o descobrir nous conceptes.El visitant s’ha de convertir en un indi-vidu actiu, que sigui capaç de conce-bre i entendre la seva pròpia visió del’evolució del municipi, que es conver-teixi en autosuficient a l’hora d’enten-dre l’entorn i el medi on es mou. La seva funció principal ha de ser lad’aproximar el territori al visitant, do-nar-li les pautes per a poder descobrir ientendre in situ el territori. A més,aquesta mobilitat permet que el visitantentri en contacte amb la realitat de lazona i, per tant, amb les persones quehi viuen; alhora, la reciprocitat d’aques-ta relació permet que la gent de la zonaes senti integrada en el discurs del Cen-tre, ja que es convertirà en la protago-

nista de tot el discurs museològic. Aquest procés d’aprenentatge obertha de ser capaç de sensibilitzar tant a lapoblació autòctona com forània sobrela importància del patrimoni com a unrecurs econòmic de potencialització delmunicipi. Les noves tendències turístiques quemanifesten una forta demanda d’aspec-tes culturals revaloritzen el paper delC.I.T. Aquestes posen en evidència lanecessitat de convertir-lo en una infra-structura que permeti gestionar total’oferta turística cultural i desenvolu-par el creixement econòmic i socialdel municipi. Tanmateix, malgrat el Centre d’In-terpretació s’ha de convertir en la ins-titució que integri totes les polítiquesde dinamització del territori, és neces-sari que entri en contacte amb totes lesentitats, organismes i persones que tre-ballin en aquest aspecte. Això implicauna estreta relació entre tots els equi-paments de la zona, públics o privats,que en puguin obtenir beneficis tanteconòmics com socials: restaurants,botigues, escoles… Alhora, la creació de tot aquest equi-pament cultural s’ha de convertir en unpossible recurs laboral per a la gent dela zona. El desenvolupament del pro-jecte s’ha de contemplar com un recursque sigui capaç de crear nous llocs detreball permetent que, no només en elstreballs de gestió, sinó també en els tre-balls d’adequació de l’edifici i de totsels monuments sobre els quals n’adqui-

reixi la gestió el Centre, vinculi alsprofessionals de la zona en la sevarealització pràctica. Igualment, lacapacitat d’oferir nous àmbits devisita ha d’anar estretament lligadaa la vinculació de noves personesque ofereixin els seus serveis pro-fessionals al Centre. L’oferta turística que desenvolu-pa el patrimoni ha de permetreatraure públics i oferir la possibili-tat de crear nous llocs de treball i,per tant, desenvolupar econòmica-ment la zona; però també permetdignificar el patrimoni, ja que lademanda dels visitants fa que la gentde la zona revaloritzi el seu patri-moni en veure que la gent de fora eltroba interessant. La dinamització

del patrimoni assoleix, llavors, una fortafunció social, en tant que és la mateixagent de la zona qui es sensibilitza delseu valor. El C.I.T. neix al servei del patrimo-ni, però, també i fonamentalment, alservei del territori i dels seus ciutadansi ciutadanes, que han d’actuar com aprotagonistes, ja que n’esdevenen elsseus pilars, tant com a persones huma-nes que s’han i l’han adaptat, com aindividus que les han de descobrir igaudir. En definitiva, parteix de lesnecessitats de la gent del municipi. El Centre es planteja com un ens fo-namentalment local, amb una forta fun-ció social, que permet racionalitzar elsentiment d’identitat, destinat a facili-tar l’accés a la cultura històrica, arque-ològica, artística, arquitectònica i na-tural de la població. Aquests tres pilars configuren la fi-losofia i la línia de futur cap a on volcaminar el museu que proposem. Noobstant, tant l’adequació de l’espai ons’ubica com els recursos necessaris perassolir aquesta fita, requereixen un es-forç pressupostari i humà que, de bensegur, no es assumible en un curt perí-ode de temps. Per això, el desenvolu-pament del projecte s’ha adequat ensuccessives fases, de tal manera que,des d’avui, es comenci a treballar per aquè aquesta idea es converteixi en unarealitat.

Eva Solanes i PotronyJosep Ros i Mateu

Solars per a la futura ampliació del Museu del Montsec

Foto MRG

35

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Sortides d’aquesta temporadaAquesta és la tercera tem-porada de sortidesorganitzades perl’associació de dones

Artesenques Actives. Hem d’agrair lacol·laboració dels senyors Rafel Gomài Manuel Gabriel. Les activitatsrealitzades són les següents:10 de setembre: Sortida al municipid’Oliola. Claret, Maravella, ermita desant Pol, Coscó, església romànica desanta Magdalena dels Arquells (s. XII)i tornada cap a Artesa.12 d’octubre: Sortida als Pallars.Castell de Llordà, petjades de dinosaurei Mare de Déu de la Possa (Isona), pre-sa de sant Antoni (Tremp), Gerri de laSal, congost de Collegats, santuari deNostra Sra. d’Arboló... fins a Sort.19 de novembre: Visita a Alentorn.Ermita de sant Salvador i obrador delforcaire Sr. Casimir Brescó.1 de desembre: Sortida a la boca de laMina de Montclar (Canal d’Urgell).14 de gener: Excursió a la cova delBandoler (Montsonís).11 de febrer: Sortida a Balaguer. Visitaguiada al Castell Formós, Pla d’Almatà iMuseu Comarcal de la Noguera.11 de març: Sortida a Vilanova deMeià. Pintures rupestres del Cogulló.22 d’abril: Sortida a Alòs de Balaguer. Vi-sita al castell d’Alòs i a l’ermita de santMiquel (actualment en restauració).13 de maig: Sortida a Argentera. Visi-ta a Cal Petit, riu Boix i església de laMare de Déu del Remei.10 de juny: Sortida a Ponts. Visita a lapresa del Canal d’Urgell, esglésies desant Isidre i de sant Bartomeu, poblede El Tossal.17 de juny: Cloenda de la temporadaamb un dinar a Vilanova de Meià.

Mercè Giribet i Boneta

Foto de grup davant el castell de Llordà (Pallars Jussà)

El Sr. Brescó fa una demostració del treball de les forques Església de Claret (Oliola)

Les altres activitats realitzades per lesArtesenques Actives el 2000-2001 són:5 d’octubre: Taller de manualitats30 de novembre: Xerrada sobre comnavegar per Internet3 de desembre: Bingo

13 de desembre: Celebració de SantaLlúcia14 de desembre: Xerrada sobre Inteneti telecomunicacions.27 i 28 de desembre: Xerrada sobreprimers auxilis5 de febrer: Festa de Santa Àgueda18 de febrer: Bingo

8 de març: Vídeo-cinema amb el film“Erin Brockovich”23 d’abril: Visita a Càrniques Pijuan28 d’abril: Vídeo-cinema amb el film“Bailar en la oscuridad”14 de maig: Excursió a Girona7 de juliol: Cloenda de la temporadaamb sopar i ball

Activitats AA 2000-2001

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Concert de Fi de Cursl passat diumenge 10 de juny de2001, l’Orfeó Artesenc i, conjun-

tament, la Coral Infantil Brots d’Il·-lusió i els conjunts corals de l’AulaMunicipal de Música, van oferir al’Església Parroquial el concert de fide curs, tot mostrant el treball rea-litzat de Nadal fins ara. En una primera part, l’Orfeó Artesencva oferir tot un seguit de cançons tradi-cionals catalanes i d’autors catalans, en-tre les quals cal destacar les harmonit-zades per Mossèn Albert Vives i Mird’Oliana (1907-1992). Albert Vives vaser un gran enamorat de la cultura i lallengua catalana, i va lluitar tota la sevavida pels aquests ideals. En el camp dela música catalana, va harmonitzar ungran nombre de cançons catalanes, i enespecial de les comarques lleidatanes id’Andorra. Per la seva tasca realitzadaen pro de la cultura, la música catalanai la llengua catalana, el 1988 va ser-liconcedida la Creu de Sant Jordi. Aquestprimer bloc de cançons va finalitzar

amb una marxaa u s t r í a c a(Zottelmarch). Tot seguit,oferiren els seuscants els grupsde petits i mit-jans de la CoralInfantil Brotsd’Il·lusió i elsConjunts Coralsde l’Aula Muni-cipal de Música.Ens oferiren untotal de 10 can-çons de diversos orígens: cançó catala-na, francesa, cançó d’autor (la lletra ila música de les quals són del mateixcompositor) i algunes peces d’algunmusical de Walt Disney. Tot seguit l’Orfeó Artesenc va con-tinuar amb repertori català, deColòmbia, un tema dels Beatles (HeyJude), una sardana i un cant de J.Brahms. El concert va finalitzar amb

E

un cant de Lluís Millet amb lletra deJoan Maragall, que el primer va com-posar com a himne de l’Orfeó Català ique tots els orfeons i corals deCatalunya han adoptat com a himne delcant coral català: El Cant de la Senye-ra. Aquesta darrera peça va ser inter-pretada pel grup de mitjans i l’OrfeóArtesenc i va posar dempeus a tot elpúblic assistent.

36

la P

alan

ca

37

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Concert musical a la Dàlia Blancal diumenge 17 de juny, el grupsde cambra, el grup de grans de

la coral infantil Brots d’Il.lusió i elConjunt Instrumental de l’Aula Mu-nicipal de Música oferiren un concerta la Dàlia Blanca organitzat conjun-tament entre l’Aula Municipal deMúsica i l’AMPA de la Llar Munici-pal d’Infants El Bressol.

El concert va començar un xic méstard de dos quarts de vuit i va iniciar-se amb els alumnes de cambra en for-ma de trio: violoncel i piano a quatremans, violí i piano a quatre mans i flau-ta travessera i piano a quatre mans. Totseguit, tres peces a càrrec del grup degrans de la coral infantil Brots d’Il·-lusió i dels conjunts corals de l’Aula

Municipal de Música. Ja per acabar elconcert el Conjunt Instrumental va in-terpretar un total de sis peces sota ladirecció de Josep Lluís Guzman. Aquest concert va ser la darrera deles activitats que han organitzat conjun-tament l’Aula Municipal de Música il’AMPA de la Llar Municipal d’Infantsel present curs.

Matrícules curs 2001/02 Informació i matrícula: De dilluns a divendresAula Municipal de Música del 28/06 al 10/07 de 10.30 a 14Artesa de Segre Carrer Escoles, 24 - 973.40.07.57

-Ensenyament LOGSE en conveni amb el Departament d’Ensenyament a partir de 5 anys (P5 al curs 2001/02).

-Classes de Llenguatge (solfeig) i d’instrument per Adults.

-Instruments que s’hi imparteixen: VIOLÍ, VIOLONCEL, GUITARRA, PIANO, FLAUTATRAVESSERA i PERCUSSIÓ (bateria inclosa).

E

Text: Sergi Valls i Jové - Fotografies: Meritxell Cirera, Miquel Regué i Ramon Giribet

El Pont d’Arcalís actua a Artesal diumenge 3 de juny el grup demúsica tradicional El Pont

d’Arcalís va oferir un concert demúsica tradicional a la Dàlia Blanca,fent gaudir d’allò més a la setantenade persones que hi assistiren. Durant el concert aquest reconegutgrup de música tradicional, ens oferi-ren diferents peces que componen el seunou disc, que estan presentant arreu de

les contrades catalanes. Aquest disccompacte, està integrat per cançons quehan recollit per diversos pobles lleida-tans. L’eina que els ha proporcionataquestes tonades i cançons ha estat fruitd’un treball de camp que ha consistiten passejar-se per diferents pobles totpreguntant als més grans si recordavenalguna cançó que cantaven tot realit-zant les tasques del camp, en moments

de lleure, etc, quan ells eren joves. El concert va ser molt interessant idistés, puix que els mateixos compo-nents del grup anaven explicant les can-çons que tocaven i els diferents instru-ments que portaven (viola de roda,acordió diatònic...). A més, qualitativa-ment, el concert fou molt interessant iva fer gaudir d’allò més al públic as-sistent.

E

38

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Les pestes porcines ila planta de purins de Foradada

La pesta porcinaclàssica ha arri-bat a la comarcadel Segrià; laseva descobertaa Soses té en estat d’alerta no solamentel sector porcí català, sinó també l’es-panyol; fins al punt que s’han establertcontrols a València, Múrcia i Galícia.El tema ha despertat l’interès del con-seller Josep Grau i també del ministreMiguel Arias Cañete; per tant, es trac-ta d’una qüestió delicada que pot con-vertir-se en una catàstrofe dins del sec-tor porcí si no es prenen les mesures deseguretat adequades i si estem de malasort, ja que sempre hi ha un risc de con-tagi per mínim que sigui. La ComissióEuropea, possiblement escarmentadaamb els anteriors brots de febre aftosa,va tancar fa pocs dies les fronteres ambCatalunya pel que fa al porcí viu queen pugui sortir. Esperem que tot s’aca-bi aquí, però cada cop sembla més im-portant l’aplicació de mesures per evi-tar tot aquest tipus de situacions i per-què s’incrementi la cura de cara a res-pectar les normes. En aquest sentit espronuncià també el Reial Decret 324/2000 pel qual s’estableixen les mesu-res bàsiques de l’ordenació de lesexplotaciosn porcines, on es diu quel’Estat espanyol pretén protegir el mediambient i reduir al màxim la difusió demalalties. Tot seguit passa a establir me-sures d’higiene per evitar contagis iestableix unes distàncies mínimes en-tre les diverses instal·lacions que tenena veure amb les explotacions porcines. Els continuats intents per part de l’al-calde de Foradada per a que la instal-lació d’una planta de purins es faci efec-tiva en un lloc situat prop de la carrete-ra, del canal d’Urgell, de les poblaci-ons (sobretot d’Artesa), de les nombro-ses granges i masies de la zona i de lafàbrica de pinsos de la Cooperativad’Artesa, demostren la seva poca curapel que fa als perjudicis que pot causara la indústria en la seva actual situació.No s’ha tingut en compte ni les malesolors ni els possibles contagis de ma-lalties ni tampoc les seves possiblesconseqüències, que com es veu podri-en ser desatroses; ja no solament perles granges de la zona sinó també pertot el sector porcí català.

Seran moltes les granges que porta-ran els purins a la hipotètica planta i,per tant, és segur que arribarà a emma-gatzemar dejeccions d’animals malalts(ja que aquestes no se separaran delsexcrements sans). En el cas que aques-tes malaties siguin d’efectes devasta-dors com els que produeixen la febreaftosa o la pesta porcina clàssica, ambla instal·lació de l’empresa de purins es-tem contribuint a escampar les malalti-es per tot Catalunya i Andorra; ja quela seva insòlita ubicació actual (en elcas que es faci) es troba al costat de laC-1313 (a uns 25 metres), una de lescarreteres més transitades de la zona perla seva connexió amb Andorra i França.Si tenim en compte les mesures presesper la Generalitat, recentment, en el brotde la pesta porcina clàssica a Soses; quesón impedir el moviment de bestiar a10 Qm. Com es podrà tallar el trànsitde la C-1313? I encara una preguntamés preocupant: Com sabrem si hi haalguna dejecció d’algun animal afectatper la malaltia, un cop tots els excre-ments estiguin barrejats als enormesdipòsits que es troben a l’aire lliure?S’ha de tenir en compte que el viruscircularà per la carretera, que difícil-ment podrà ser tallada, i pel Canald’Urgell, produint una possible conta-minació massiva i imparable de lesgranges de gran part de les comarquesde Lleida i, en el pitjor dels casos, deCatalunya. Quan parlem de contagi de malalti-es, no solament hem de fer referència ales malalties més greus, sinó també ales comunes, les quals també esdistribuiran de la mateixa manera queles altres, i suposaran una despesa ambmedicaments quehaurà de suportar elsector porcí. Si es produeix uncontagi en algunade les nombrosesgranges que envia-ran els purins a laplanta de tractament(cosa segura un dia

o altre), ens hemde preguntar qui-nes seran les me-sures a prendreper la Generali-

tat. El més lògic per evitar el contagi ésla paralització de la planta (tot i que elsresidus seguiran als dipòsits que es tro-ben a l’aire lliure). Seguidament, s’evi-taria el transport de bestiar o de deri-vats que hi tinguin relació directa enun radi de 10 Qm., i això suposaria laparalització de totes les granges de lazona ja que la majoria es troben enaquest radi, i també l’aturada de la fà-brica de pinsos de la Cooperativad’Artesa per un temps segurament moltmés llarg que l’habitual en aquests ca-sos, degut al fet que la solució d’aquíno seria la de sacrificar porcs, sinó queseria potser el buidatge i transport delcontingut dels grans dipòsits de la plan-ta, amb uns mitjans que desconeixem. Aquest és un motiu més dels diver-sos que hi poden haver per a rebutjarl’actual ubicació de la planta de purinsa la zona. Tant la planta que es vol po-sar a Foradada com la que es vol instal-lar a Seró, son complementàries l’unade l’altra i s’haurien de situar juntes enuna zona on puguin ser fàcilment aïlla-bles i d’accés limitat, allunyades delsnuclis poblats i de qualsevol carreteratransitada o canal. Així s’evitaria la pro-liferació de contagis, els perjudicis eco-nòmics al sector porcí i a la Cooperati-va d’Artesa, la desvalorització dels ter-renys, inversions i cases o masies de lazona, i totes les molèsties als ciutadansmés propers. Esperem que l’Ajunta-ment de Foradada es replantegi el temai se n’adoni ben aviat que s’està equi-vocant, si el que vol és actuar a favordels interessos generals de la comuni-tat.

Elisabet Jové

39

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Domènec Alsina i ComaEl dia 15 de juny, a l’edat de 92 anys,morí a Barcelona en Domènec Alsina iComa. Va néixer a Artesa de Segre, al’Artesa que ell sempre recordava i dela qual en parlava amb gran afecte.

“El Mingo de la Fassina de Cal Boet”va ser molt i molt estimat durant tantsanys per nosaltres. Aquest és un delsmotius del meu nostàlgic record, que

fa que senti la necessitat d’escriure-liuns mots com a petit homenatge alnostre estimat Mingo, que en paureposi. Fou un home senzill i discret, peròple de bondat i lleialtat i, per sobre detot, d’honradesa (que ell tenia com afita i norma de conducta), no tan solsen el seu treball, sinó també en tots elsactes de la vida.

Ha mort un home de bé, una bonapersona, i nosaltres amb sentimentvolem dir-li ADÉU!, amb aquests breusmots des de La Palanca perquè pensoque s’ho mereixia i estaria molt content. Que reposi en Pau.

Laura Rosell

AgraïmentsLa família POVEDA-FONTANET (Cal Recader d’Artesa) vol donar les gràcies a tothom per les mostres de condolrebudes a causa del traspàs de la nostra mare, àvia i besàvia, FRANCESCA VENTURA i MUNNÉ, que morí el passat30 de maig.

La família MARTÍNEZ-PLASENCIA vol donar les gràcies a la Residència de la Gent Gran d’Artesa de Segre pelservei i el tracte donat a la Sra. Gregoria.També vol agrair a tots els companys de la Residència la companyia i l’estima que li han mostrat en el darrer tram de laseva vida.

40

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de maig de 2001SESSIONS DEL PLE

08-05-00 - Ple ordinari

Absències: Per CIU Sra. Segú i perERC Sra. Bròvia.

Aprovació de l’acta de la ses-sió anterior, ordinària del dia 10 d’abril.

Aprovació per unanimitat del’acceptació de les següents subvenci-ons per obres del PUOSC 2001.- Trams finals dels carrers Les Mon-ges, Les Escoles i Jesús Santacreu,26.345.993 ptes.- Renovació de la xarxa de clavegue-ram a Baldomar, 5.687.500 ptes.- Pavimentació de carrers a Seró (1afase), 5.687.500 ptes.

S’aprova per unanimitat con-córrer a la convocatòria del Pla d’Elec-trificació Rural (PERC 2001) amb lesmemòries pendents de l’any anteriorque no van percebre subvenció i ambla memòria valorada de la masia Colls.

S’aprova per unanimitat l’ac-ceptació dels terrenys de La Palanca,cedits per la Sra. Maria Trepat i Andreu,els quals es destinaran a equipamentsper espais públics, preferentment dedi-cats a esbarjo o espai de lleure.

Aprovació per unanimitat de laproposta de concórrer a l’exposiciópública del projecte de transformacióen reg de la zona regable del CanalSegarra-Garrigues i presentar-hi elssegüents suggeriments:- Que s’incloguin dins la zona regableles finques aptes per a ser regades situ-ades al marge dret del canal Segarra-Garrigues compreses entre la cota 430i la 475, tal i com s’ha fet amb les delmarge esquerra.- Que se’ls reservi una dotació del mateixrègim (reg de suport) que a les zones delmarge esquerra, és a dir 1500 m3/ha.- Que qualsevol de les alternatives ques’esculli contempli el cabal per a lesdotacions de subministrament d’aiguaa les poblacions d’Artesa de Segre,Tudela de Segre, Seró i Coll del Rat,

incloent-hi la dotació necessària per aramaderia i indústria.

Aprovació per unanimitat de laMoció de suport de la dècada per a lacultura de la pau i la no violència, im-pulsada per la ONG “Fundació per laPau”, amb el suport i la col·laboracióde la FMC.

Aprovació per unanimitat de laMoció sobre el referèndum del SàharaOccidental.

Aprovació per unanimitat decontribucions especials per a l’execu-ció d’obres:- Trams finals dels carrers Les Mon-ges, Les Escoles i Jesús Santacreu, ambun cost previst de 73.653.796 ptes. queun cop descomptades les subvencionsrebudes i l’aportació de l’Ajuntament,queda una quantitat a repartir entre elsbeneficiaris de 31.227.322 ptes.- Renovació de la xarxa de clavegue-ram a Baldomar (1a fase), amb un costprevist de 8.394.689 pts, que un copdescomptades les subvencions rebudesi l’aportació de l’Ajuntament, quedauna quantitat de 2.436.470 ptes.- Pavimentació de carrers a Seró, ambun cost previst de 8.543.249 ptes., queun cop descomptades les subvencionsrebudes i l’aportació de l’Ajuntament,queda una quantitat de 2.570.174 ptes.

S’aproven per unanimitat elsplecs de condicions per regular el pro-cediment de contractació i es treuen alicitació mitjançant tramitació ordinà-ria les següents obres:- Trams finals dels carrers Les Mon-ges, Les Escoles i Jesús Santacreu, ambun pressupost d’execució per contractade 73.653.796 ptes.- Renovació de la xarxa de clavegue-ram a Baldomar (1a fase), amb un pres-supost d’execució per contracta de8.394.689 ptes.- Pavimentació de carrers a Seró, ambun pressupost d’execució per contractade 8.543.249 ptes.

Aprovació per unanimitat del’ordenança fiscal núm. 23 reguladorade la Taxa per a la prestació del Serveide Llar d’Infants Municipal, que que-da actualitzada en els següents termes:

- S’estableix una bonificació del 10%en la quota mensual per als alumnes defamília nombrosa.- Matrícula per alumne per al curs 2001-2002, 6.090 ptes.- Quota mensual per alumne per al curs2001-2002, 8.295 ptes.

Aprovació per unanimitat delnomenament de la Sra. Maricel Segú iPeralba com a nou membre de la Co-missió Especial de Comptes, en substi-tució del Sr. Joan Camats i Campabadalque va dimitir del seu càrrec, com a re-gidor d’aquest consistori.

Aprovació per unanimitat delspadrons fiscals de l’any 2001 per unimport de 36.518.028 ptes.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 2, 8, 14, 21 i 28)

Absències: Per ERC Sr. Sabanés el 14/05/01.

Aprovació de les actes de lessessions ordinàries de 23 d’abril, 2, 8,14 i 21 de maig de 2001.

Proposar a l’Alcaldia l’aprova-ció de les següents certificacionsd’obres:- Certificació única, per import de1.977.858 pts per l’obra “Arranjamentsde camins a Artesa de Segre”, signadaper l’arquitecta Sra. Espar i realitzadaper Excavacions Jumela S.C.P.- Certificació única, per import de4.166.544 pts per l’obra “Construccióde 60 nínxols al cementiri municipald’Artesa de Segre”, signada perl’arquitecta Sra. Espar i realitzada perJosep M. Sala i Amigó.- Certificació primera, per un import de2.036.582 pts de l’obra “UrbanitzacióPolígon I. Culs de sac. Sector Indus-trial El Pla”, signada per l’arquitectaSra. Espar i realitzada per Sorigué S.A.- Certificació primera, per un import de10.022.837 ptes. de l’obra “Urbanitza-ció Polígon II. Sector Industrial El Pla”,signada per l’arquitecta Sra. Espar i re-alitzada per Sorigué S.A.

41

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Proposar a l’Alcaldia l’aprova-ció de les resolucions per les al·lega-cions a les contribucions especials deles obres següents, segons els informestècnics pertinents:- Dipòsit d’aigua a Tudela de Segre.>>S’accepten les dues al·legacions pre-sentades pels Srs. Magí Melgosa i En-ric Llorens per indicar que tenen duesconnexions al servei de subministra-ment d’aigua, en lloc d’una, com cons-tava a l´expedient.- Urbanització del Carrer Roca delCudòs.>>S’accepta l’al·legació presentada pelSr. Salvador Cardona i Vila, per tal d’in-cloure el Sr. Ramon Parra i Pizarro enla relació de contribuents, assignant-liuna parcel·la de 12 m lineals de façanadins la parcel·la inicial del Sr. Cardona.>>Es desestima l’al·legació del Sr. JoanTomàs i Navines, quant al canvi delmòdul de repartiment. I s’accepta pelque fa a promoure la modificació pun-tual de les NNSS introduint-hi el canvid’edificabilitat de les parcel·les del C/Roca del Cudòs, que actualment solstenen reconegudes 2 plantes, per igua-lar l’edificabilitat de totes les parcel·-les.>>Es desestima la reclamació formu-lada pel Sr. Antoni Fons i Armengol enla seva totalitat, excepte en el referenta la quantia total a repartir entre totsels contribuents, que passarà a ser del90% del cost suportat pel municipi.>>S’accepta la reclamació formuladapel Sr. Josep Bertran i Miranda, queindica que els metres lineals de la sevafaçana són 20 en lloc de 18.

Proposar a l’Alcaldia l’accep-tació de la proposta de segregació de lafinca rústica anomenada “Sot de davantde Vernet”, propietat de la Sra. MariaTrepat i Andreu, per obtenir-ne unapeça que serà cedida a l’Ajuntament perla família Maluquer per adequar-hi unazona lúdica.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió de l’autorització inicial per al projec-te “Redistribució i modificació d’explo-tació porcina a Anya, TM d’Artesa deSegre”, per considerar-se un Canvi noSubstancial de l’Explotació.

Proposar a l’Alcaldia l’aprova-ció de les següents memòries valorades:

- “Arranjament de camí a Vernet», re-dactada per l’arquitecta Sra. Espar, ambun pressupost d’execució per contractade 464.155 ptes.- “Redistribució i informatització de laBiblioteca Joan Maluquer i Viladot”,redactada per l’arquitecta Sra. Espar,amb un pressupost d’execució per con-tracta de 2.288.703 ptes.

Proposar a l’Alcaldia que sol-liciti a l’Excma. Diputació de Lleida,una petita ajuda de 250.000 pts per dura terme les obres d’arranjament de camía Vernet.

Proposar a l’Alcaldia que dis-posi l’obertura del procediment de con-tractació de l’obra “Informatització dela Biblioteca Joan Maluquer i Viladot”,redactada per l’arquitecta Sra. Espar.

Proposar a l’Alcaldia reconèi-xer al Sr. Jaume Farrando i Alés, unaantiguitat de 3 triennis amb efectes deldia 4 de juny de 2001.

Proposar a l’Alcaldia l’adjudi-cació de les següents obres:- Reforma d’una sala del Museu delMontsec, a Conspamone per un importde 820.000 ptes.- Millora de l’Enllumenat Públicd’Artesa de Segre, a Carles AndreoTugues, per un import de 944.473 ptes.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió de les següents llicències d’obres i guals:- Al Sr. Joan Terré i Ribó, autoritzaciód’entrada de vehicles a través de la vo-rera, a l’edifici situat al C/Monges, 28.- Al Sr. Josep Feixes i Castellana, pereixamplar porta i arrebossar paret del’edifici situat al C/Calvari, 26.- Al Sr. Pere Borrell i Riart, autoritzaciód’entrada de vehicles a través de la vore-ra, a l’edifici situat al C/Monges, 15.- Al Sr. Pere Borrell i Riart, per canviarrajoles de la cuina de l’edifici situat alC/Ctra. Agramunt, 23.- A la Sra. Teresa Escolà i Pascuet, perpavimentar local i col·locació de portaa l’edifici situat al C/Afores de Vall-llebrera.- A Creacions Tersir, S.L., per rebaixde terra, enderroc d’envà i posteriorconstrucció d’aquest, al local destinata fàbrica de gèneres de punt situat al C/St. Antoni M. Claret, 9.

- Al Sr. Joan Vidal i Sans, autoritzaciód’entrada de vehicles a través de la vo-rera, a l’edifici situat al C/Balmes, 25.- Al Sr. Josep Vendrell i Tarré, per po-der legalitzar l’explotació avícola deproducció de pollastres situada al polí-gon 13.- A la Sra. Lluïsa Tarroja i Solé, perrealitzar reformes diverses a la casa si-tuada al C/Font, 1 de Baldomar.- Al Sr. Francesc Bernaus i Inglavaga,per tancat d’un pati de 900 m2 situat alC/Vescomte d’Àger, 6.- A la Sra. Anna Ruiz i Ortiz, per col-locar fals sostre, enrajolar i netejar fa-çana del local situat al C/Ctra.Agramunt, 2.

Informes d’Alcaldia:

El geògraf Sr. Ignasi Aldomài Buixadè, ha presentat a aquest Ajun-tament el treball “El Segre Mitjà, fetcomarcal i capitalitat”, que aquest Con-sistori li va encomanar per presentaral·legacions a l’Informe Roca amb ra-onaments tècnics i objectius.

La Direcció General d’emer-gències i Seguretat Civil ha concedituna subvenció de 1.000.000 pts, per aconstrucció, rehabilitació i equipamentdel parc de bombers voluntaris.

La Diputació de Lleida ha con-cedit un ajut extraordinari de 1.000.000pts, per a l’arranjament de camins aColldelrat.

Per dur a terme el dipòsit deTudela de Segre, s’ha pactat amb el pro-pietari dels terrenys, colindants ambl’actual dipòsit d’aigua que subminis-tra a la població, l’adquisició de 400m2 de superfície per instal·lar-hi el di-pòsit de 500.000 l que s’hi ha deconstruir.

La Direcció General de Cen-tres Docents, ha concedit una subven-ció de 1.276.170 pts per a la creació deplaces de Llars d’Infants.

Aprovació de despeses del’Emissora Municipal de Ràdio per unimport de 107.540 ptes.

Aprovació de despeses per unimport de 9.198.163 ptes.

M. Neus Bròvia i Pijuan

43

la P

alan

ca

XaXaXaXaXat Jt Jt Jt Jt Jooooovvvvveeeee

Canya a l’estiu...!!!!!últim examen ja s’ha acabat. Per fi! La Diana i la Beasón al cafè del poble a prendre’s el merescut granissat

de maduixa. Mentrestant, discuteixen sobre què els esperaaquest estiu.

Diana: Per fi s’han acabat els exàmens!! Aquest d’històriam’ha matat. Tres hores allà tancats i amb la calor que feia.No es podia resistir!!!Bea: No hi pensis més! No veus quin estiu que ens espera! Ia més, tu que no tindràs res a estudiar! I encara et queixes!Jo que ja porto tres carabasses del primer quatrimestre, isuma-n’hi un parell del segon com a mínim, i estic més feliçque un anís!Diana: Perquè tu ets així de panxa contenta!Bea: Panxa contenta, no, però tia, no te n’adones que jas’ha acabat el patiment? Estarem tres mesos sense tocar elsllibres. Bé, l’última setmana potser els hauré de tocar unamica, però… tant se me’n dóna!Diana: Què dius? Jo em penso apuntar en un curset d’an-glès al juliol i en un d’alemany a l’agost. A més, vull iniciar-me en el món de la fotografia.Bea: Estàs tronada. A tu et sembla normal fer idiomes al’estiu? I la fotografia… de què et ve? És que no recordes lacançó? Canya a l’estiu, beu, salta i riu i munta-t’ho bé... Jom’ho penso prendre al peu de la lletra. Aniré de festa majoren festa major i de farra en farra.Diana: Tot això, molt bé pels cap de setmana, però... i laresta dels dies? No penses fotre brot?Bea: No ho sé, tia! Ma mare potser em farà currar una mica!Ja saps: fregar plats, fer els llits, treure la pols… però res,com a molt durarà una setmana perquè no tinc cap ganes deposar-me a fer de xaxa.Diana: Tu ets una malcriada! Que et costa ajudar els de casa?Bea: Molt em costa! I més quan he passat tot un curs treballant!

Diana: Calla, exagerada, si no n’has aprovat ni la meitat!Bea: I què!? L’estiu és per a fer vacances.Diana: I per estudiar i aprofitar el temps enriquint els teusconeixements!Bea: Bla, bla, bla… Tu sempre amb el mateix rotllo!Diana: No em vinguis amb cuentos! Jo, el dia de demà vullser alguna cosa i per això, ara que és l’hora i tinc l’oportuni-tat, vull aprofitar al màxim el temps estudiant tant com pu-gui! El saber no ocupa lugar!Bea: No em vinguis amb cutrades! Sembla que m’estiguiparlant el meu padrí! Ets més carrinclona!Diana: Mira, deixem-ho córrer, tu i jo som incompatibles.Saps què?Bea: Cafè!Diana: Ai… ja la pujarem dreta, ja…! Tu ves-te’n a jeureque jo me n’aniré a treballar. Apa, noia, ja t’ho faràs i bonestiu!

Nosaltres

L’

44

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

45

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Jeroglífics per www.enigmacard.com

Cada un d’aquest quatre jeroglífics és un nom femení de persona.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

12 13 14

12

Horitzontals1. Empresa que té la botiga oberta arreu del món.- 2. Cor-redor de ral·lis que té nom d’ocell. Relatiu als símbols.- 3.Instrument de percussió ha fet famosa una població arago-nesa. Consonant vibrant. Peça de ferro que obre la terra.-4. Suc d’una fruita de secà. Mil. Unitat de mesura usadapels britànics i pels amos. Al revés, embarcació.- 5. Acordper trobar-se en un lloc. El pronom més possessiu. Arran.Consonant dental.- 6. Estat de la Mediterrània que va néi-xer el segle passat. Consonant alveolar. Tresor públic.- 7.Plural, qualitat de caduc. Conjunt de flors.- 8. Cinquanta.Natural d’Oman. Est. Consonants.- 9. Consonant tossuda.Atmosfera. Que segueix la norma.- 10. Titani. Consonantvelar. Dia assenyalat i precís. Un dels derivats de la llet.-11. Consonants d’una arcada. Lent o element del genoll.Consonant dental. Consonant vibrant.- 12. Individu que vaper sota de l’aigua. Vocal oberta.

Verticals1. Motos.- 2. Nom comercial d’un tipus de teulada. Al revés, ajuntar.- 3. Que posa límits. L’inici de l’abecedari.- 4. Al revés,salt brusc d’una persona. Marca registrada d’un aliatge lleuger de l’alumini i de magnesi. Mil.- 5. Al revés, lloc on el blat estransformava en farina. Al revés, aquí. Part del cos amb què s’escriu.- 6. Nord. Consonant vibrant. Home que té cura de lacanalla.- 7. Individu que excel×leix en un esport. Vocals. Metall amb nom mític.- 8. Participi passat del verb circular. Alrevés, la part més fosca del dia.- 9. Prefix negatiu. Consonant vibrant. Toix, ingenu.- 10. Treballadores. Lletra rodona.Consonants que poden sonar igual.- 11. Ecologista per ordre divina. Argó. Camp no treballat o improductiu. Consonantamb teulada.- 12. Donar forma lleugerament arquejada. Pren la vida.- 13. Nom de planta o barreja del blau i del roig.Conjunt d’animals que pasturen.- 14. Petit abeurador portàtil de l’excursionista.

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1.- Multinacional. 2.- Oriol. Simbòlic. 3.- Tambor. R. Rella. 4.- Oli. M. Acre. uaN. 5.- Cita. Meu. Ran. T. 6.- Itàlia. L. Erari.7.- Caducitats. Ram. 8.- L. Omanita. E. MP. 9.- Erra. At. Normal. 10.- Ti. G. Data. Mató. 11.- Ena. Menisc. T. R. 12.- Submarinista. A.VERTICALS: A partir de les horitzontals.Jeroglífics1) Vanessa (van, essa); 2) Neus (suen al revés); 3) Teresa (Te resa); 4) Dolors (D, olors);

46

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Modistes per santa Llúcia. 1942

n aquells anys de postguerra, hihavia a Artesa molts cosidors on

anaven les noies a aprendre a fer-se lapròpia roba. La immensa majoria, quanacabaven els estudis, anava a aprendrede cosir. La confecció en sèrie encaraestava molt lluny. Era el dia de Santa Llúcia, patronade les modistes i els sastres. Era la sevafesta gran, anaven a la plaça per fer sela foto de grup i encara ens diuen queno hi eren totes. Aquesta plaça va canviar de nomvàries vegades. Primer se’n deia la pla-ça de la Planta de la Granja, després laplaça del “cuartel” (quan la caserna te-nia molta activitat de Guàrdia Civil),més tard la plaça d’Espanya i darrera-ment ha quedat com la plaça de l’Ajun-tament. Les noies de la fila de dalt, d’esquerraa dreta, són: la Mília del Gili, la Mariadel Portomeu (avui a Buenos Aires), la

Carmeta de Baldomar, la Mercè delPortomeu (modista i cap del cosidor),la Maria del Samarà de la Fàbrica i laCarmeta del cal Xeró. A la fila del mig: la Sisqueta de calPujol de Vernet, una noia de la Fàbri-ca, la Nieves de cal Peret i la Maria delPont. A la fila de baix: l’Antònia Ticóde cal Borges de Vernet, la Tresina delJoselito, la Sisqueta del Rufino, unanoia de Vall-llebrera, la Montserrat delCarlà i una noia d’Alentorn. Es pot identificarel corral de calPotomeu, el corraldels Molinés i elcorral del Badia,lloc on avui hi hal’edifici de l’Ajun-tament, bastit els1945 pel Ministeride Regions Devas-tades.

Els xops que adornaven la part dedalt de la plaça no sobreviurien gairetemps la destral i el ciment. És curiós que, ja en aquells anys, lagent escollís aquest indret per a fer-sefotos, igual com avui en dia.

Foto extreta de la revista Lecturesnúm. 2 del Club de Lectures Artesenc

Text: Bartomeu Jové i Serra

E