LA FORMACIÓ DEMOCRÀTICA LA FORMACIÓ DEMOCRÀTICA DELS CIUTADANSDELS CIUTADANS

1.1.LA INTRODUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA A L’ESCOLA1.1.LA INTRODUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA A L’ESCOLA

1.2. LA IMPORTÀNCIA DE LA COMPETÈNCIA SOCIAL I 1.2. LA IMPORTÀNCIA DE LA COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANACIUTADANA

1.3. DEMOCRÀCIA, DRET I LLEI. CONCEPTES CLAUS PER 1.3. DEMOCRÀCIA, DRET I LLEI. CONCEPTES CLAUS PER EL DESENVOLUPAMENT D’UNA CIUTADANIA EL DESENVOLUPAMENT D’UNA CIUTADANIA PARTICIPATIVA I RESPONSABLEPARTICIPATIVA I RESPONSABLE

1.1. LA INTRODUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA A 1.1. LA INTRODUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA A L’ESCOLAL’ESCOLA

La educació com element preferent per La educació com element preferent per aconseguir el benestar individual i col·lectiu. aconseguir el benestar individual i col·lectiu.

A nivell personal permet construir la pròpia A nivell personal permet construir la pròpia personalitat i desenvolupar al màxim les personalitat i desenvolupar al màxim les capacitats individuals.capacitats individuals.

A nivell social com element transmissor dels A nivell social com element transmissor dels coneixements i la cultura, i de foment de la coneixements i la cultura, i de foment de la convivència democràtica i la cohesió social. convivència democràtica i la cohesió social.

La incorporació en el sistema educatiu de La incorporació en el sistema educatiu de l’ensenyament dels continguts per a la formació l’ensenyament dels continguts per a la formació democràtica. Dificultats i reptes a Espanyademocràtica. Dificultats i reptes a Espanya

L’evolució de l’educació democràtica a Espanya L’evolució de l’educació democràtica a Espanya condicionada per la convulsa història del paíscondicionada per la convulsa història del país

La transició democràtica i el sistema La transició democràtica i el sistema educatiu. Les mancances en el nivell de educatiu. Les mancances en el nivell de coneixements cívics dels estudiants coneixements cívics dels estudiants espanyolsespanyols

Implementar continguts cognoscitius i Implementar continguts cognoscitius i programar la formació d’actituds i formes programar la formació d’actituds i formes de conductade conducta

Les dificultats per consensuar un marc Les dificultats per consensuar un marc normatiu del sistema educatiunormatiu del sistema educatiu

La LO 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. La LO 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. La qualitat i l’equitat en l’ensenyament La qualitat i l’equitat en l’ensenyament com a principis complementariscom a principis complementaris

1.2. La importància de la competència social i 1.2. La importància de la competència social i ciutadanaciutadana

Comprendre la realitat social, cooperar, conviure i exercir la Comprendre la realitat social, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com ciutadania democràtica en una societat plural, així com contribuir a la millora del sistema. contribuir a la millora del sistema.

Conèixer i valorar l’evolució i l’organització de las societats Conèixer i valorar l’evolució i l’organització de las societats i els principis i valors del sistema democràtic. i els principis i valors del sistema democràtic.

Valor la importància de l’exercici actiu i responsable els Valor la importància de l’exercici actiu i responsable els drets i deures dels ciutadans.drets i deures dels ciutadans.

Entendre els elements característics de les societats Entendre els elements característics de les societats actuals, en particular el seu pluralisme. actuals, en particular el seu pluralisme.

Entendre que els conflictes de valors i interessos formen Entendre que els conflictes de valors i interessos formen part de la convivència i preparar-se per resoldre’ls amb part de la convivència i preparar-se per resoldre’ls amb actitud constructiva i responsableactitud constructiva i responsable

Acceptar que per resoldre els conflictes cal practicar el Acceptar que per resoldre els conflictes cal practicar el diàleg i la negociació, tan en l’àmbit personal com social.diàleg i la negociació, tan en l’àmbit personal com social.

1.3. Democràcia, Dret i llei. Conceptes claus per el 1.3. Democràcia, Dret i llei. Conceptes claus per el desenvolupament d’una ciutadania responsbledesenvolupament d’una ciutadania responsble

L’ensenyament de la democràcia pretén aconseguir:L’ensenyament de la democràcia pretén aconseguir: la formació de persones lliures, la formació de persones lliures, amb criteri propi, respectuoses, participatives i solidàries, amb criteri propi, respectuoses, participatives i solidàries, que coneguin els seus drets, assumeixen els seus deures i que coneguin els seus drets, assumeixen els seus deures i

obligacionsobligacions desenvolupin hàbits cívics en una societat plural i desenvolupin hàbits cívics en una societat plural i

globalitzada.globalitzada. Per aconseguir aquest objectiu cal recórrer a una Per aconseguir aquest objectiu cal recórrer a una

sèrie de conceptes socials claus relatius a les sèrie de conceptes socials claus relatius a les relacions humanes:relacions humanes: els acords o pactes socialsels acords o pactes socials la participació ciutadana en la pressa de decisionsla participació ciutadana en la pressa de decisions la superació dels conflictes a partir de l’acord i la negociació.la superació dels conflictes a partir de l’acord i la negociació.

Matèries que s’han de treballar per assolir Matèries que s’han de treballar per assolir aquesta competència:aquesta competència: Què és i perquè serveixen les constitucions. Què és i perquè serveixen les constitucions.

Quin és l’origen i la significació de la Quin és l’origen i la significació de la Constitució de 1978.Constitució de 1978.

Quin és el significat del principi democràtic Quin és el significat del principi democràtic adoptat per la Constitució de 1978adoptat per la Constitució de 1978

Quina és la forma d’exercir el poder polític en Quina és la forma d’exercir el poder polític en el sistema espanyol i quina és la forma el sistema espanyol i quina és la forma d’exercir el govern. d’exercir el govern.

Com i perquè es constitueixen les comunitats Com i perquè es constitueixen les comunitats autònomes. De quina manera la autònomes. De quina manera la descentralització territorial de l’Estat descentralització territorial de l’Estat contribueix a la consolidació de la democràcia.contribueix a la consolidació de la democràcia.

1.3.1. Què és i perquè serveix una Constitució1.3.1. Què és i perquè serveix una Constitució

La Constitució és una norma jurdíca que:La Constitució és una norma jurdíca que: Estableix qui i com s’exerceix el poder públic Estableix qui i com s’exerceix el poder públic

(el que s’exerceix en nom dels ciutadans per (el que s’exerceix en nom dels ciutadans per part dels òrgans legislatius, executius i part dels òrgans legislatius, executius i judicials)judicials)

Regula les relacions que s’han d’establir entre Regula les relacions que s’han d’establir entre els ciutadans i l’Estat que garanteixen la els ciutadans i l’Estat que garanteixen la convivència en pau i llibertatconvivència en pau i llibertat

Serveix per donar estabilitat a les normes que Serveix per donar estabilitat a les normes que determinen la forma en s’exerceix el poder determinen la forma en s’exerceix el poder públic. públic.

1.3.1. Què és i perquè serveix una Constitució1.3.1. Què és i perquè serveix una Constitució

Les característiques de la Constitució de Les característiques de la Constitució de 1978 que la fan diferent de la resta de 1978 que la fan diferent de la resta de constitución històriquesconstitución històriques El procés d’aprovació de la Constitució fou llarg El procés d’aprovació de la Constitució fou llarg

i complex. ni el govern ni l’oposició es varen i complex. ni el govern ni l’oposició es varen esforçar per accelerar el procés constituent. esforçar per accelerar el procés constituent.

La política del consens per aconseguir un acord La política del consens per aconseguir un acord en els punts més conflictius del text en els punts més conflictius del text constitucional: la forma de govern, la qüestió constitucional: la forma de govern, la qüestió religiosa, el model econòmic, la religiosa, el model econòmic, la descentralització territorial, etc.descentralització territorial, etc.

1.3.1. Què és i perquè serveix la Constitució1.3.1. Què és i perquè serveix la Constitució

Valoració de conjunt de la Constitució de 1978Valoració de conjunt de la Constitució de 1978 Constitució imprecisa. És un text imprecís que té Constitució imprecisa. És un text imprecís que té

algunes insuficiències notables. A més a més, moltes algunes insuficiències notables. A més a més, moltes de les seves formulacions són ambigüesde les seves formulacions són ambigües

Permet lectures distintes del mateix text i, per tant, Permet lectures distintes del mateix text i, per tant, possibilita que amb la mateixa Constitució puguin possibilita que amb la mateixa Constitució puguin governar forces polítiques distintes amb models governar forces polítiques distintes amb models socials i econòmics diferents.socials i econòmics diferents.

Constitució molt rígida. La Constitució de 1978 és molt Constitució molt rígida. La Constitució de 1978 és molt difícil de reformar. difícil de reformar.

Constitució adequadaConstitució adequada. . La Constitució de 1978 no ha La Constitució de 1978 no ha sigut imposada per una part del país a l’altra part. sigut imposada per una part del país a l’altra part.

Constitució d’origen popular.Constitució d’origen popular. Fou elaborada i aprovada Fou elaborada i aprovada per un Parlament democràtic i fou ratificada per un Parlament democràtic i fou ratificada mitjançant referèndum popular.mitjançant referèndum popular.

1.3.1. Què és i perquè serveix la Constitució1.3.1. Què és i perquè serveix la Constitució

Els valors superiors de la Constitució de 1978Els valors superiors de la Constitució de 1978 La llibertat. totes les persones puguin actuar amb La llibertat. totes les persones puguin actuar amb

autodeterminació, que puguin desenvolupar llurs autodeterminació, que puguin desenvolupar llurs potencialitats i facultats. potencialitats i facultats.

La justícia. S’exigeix a cada persona segons les seves La justícia. S’exigeix a cada persona segons les seves possibilitats i s’ofereixi a cadascú segons les seves possibilitats i s’ofereixi a cadascú segons les seves necessitats.necessitats.

La igualtat:La igualtat: igualtat davant la llei. Es prohibeix tot tipus de igualtat davant la llei. Es prohibeix tot tipus de

discriminació.discriminació. La igualtat material o igualtat dins la llei. La intervenció La igualtat material o igualtat dins la llei. La intervenció

mitjançant uns tractaments diferencials als col·lectius més mitjançant uns tractaments diferencials als col·lectius més desafavoritsdesafavorits

El pluralisme. assumir que la diferència i la diversitat són El pluralisme. assumir que la diferència i la diversitat són valors en ells mateixos i que enriqueixen la societatvalors en ells mateixos i que enriqueixen la societat

La dignitat de la persona humana. Tothom ha de La dignitat de la persona humana. Tothom ha de desenvolupar lliurement la seva personalitat, tot i que desenvolupar lliurement la seva personalitat, tot i que sigui distinta. sigui distinta.

1.3.2. Significat del principi democràtic1.3.2. Significat del principi democràtic

Els ciutadans participen, d’acord amb Els ciutadans participen, d’acord amb una concepció plural de la societat, una concepció plural de la societat, en les decisions públiquesen les decisions públiques

La democràcia representativaLa democràcia representativa La democràcia directaLa democràcia directa El principi democràtic a la ConstitucióEl principi democràtic a la Constitució

La sobirania popularLa sobirania popular El pluralisme polític i socialEl pluralisme polític i social El dret de participació políticaEl dret de participació política

1.3.3. Com s’elegeixen els poders. Quina és la 1.3.3. Com s’elegeixen els poders. Quina és la forma d’exercir el poder políticforma d’exercir el poder polític

El principi de la separació de poders a la El principi de la separació de poders a la ConstitucióConstitució Determina l’existència dels tres poders clàssics de Determina l’existència dels tres poders clàssics de

l’Estat,l’Estat, Corts Generals (títol III), entre d’altres, la funció d’elaborar i Corts Generals (títol III), entre d’altres, la funció d’elaborar i

aprovar les lleisaprovar les lleis Govern (títol IV) exerceix, entre d’altres, la funció executivaGovern (títol IV) exerceix, entre d’altres, la funció executiva Poder Judicial (títol VI) du a terme la potestat jurisdiccionalPoder Judicial (títol VI) du a terme la potestat jurisdiccional

Inclou altres elements o institucions Inclou altres elements o institucions Tribunal ConstitucionalTribunal Constitucional mecanismes especials per a la reforma constitucional.mecanismes especials per a la reforma constitucional.

La distribució territorial del poder, conforme al principi La distribució territorial del poder, conforme al principi d’autonomia (art. 2) implica una divisió vertical del d’autonomia (art. 2) implica una divisió vertical del poder. L’articulació de l’Estat autonòmic ha significat un poder. L’articulació de l’Estat autonòmic ha significat un important correctiu a la concentració del poder.important correctiu a la concentració del poder.

1.3.3. Com s’elegeixen els poders. Quina és 1.3.3. Com s’elegeixen els poders. Quina és la forma d’exercir el poder políticla forma d’exercir el poder polític

El model de govern parlamentari. La El model de govern parlamentari. La monarquia parlamentàriamonarquia parlamentària La plena intervenció de les Corts en el procés La plena intervenció de les Corts en el procés

polític, que comença per la investidura del polític, que comença per la investidura del President del Govern per part del Congrés dels President del Govern per part del Congrés dels Diputats. Diputats.

El Cap d’Estat (el Rei) és una institució El Cap d’Estat (el Rei) és una institució diferenciada del Govern i es limita a assumir les diferenciada del Govern i es limita a assumir les funcions representatives de la unitat de l’Estat. funcions representatives de la unitat de l’Estat.

El rei no té poders implícits o de reserva del El rei no té poders implícits o de reserva del Intervenció de les Corts en la institució Intervenció de les Corts en la institució

monàrquica (mitjançant les institucions de la monàrquica (mitjançant les institucions de la regència, la tutela, la prohibició del matrimoni regència, la tutela, la prohibició del matrimoni de persones amb drets successoris, etc.)de persones amb drets successoris, etc.)

1.3.3. Com s’elegeixen els poders. Quina és 1.3.3. Com s’elegeixen els poders. Quina és la forma d’exercir el poder políticla forma d’exercir el poder polític

El principi de legalitat. El poder de la lleiEl principi de legalitat. El poder de la llei És l’expressió de la voluntat popular. És És l’expressió de la voluntat popular. És

elaborada per un Parlament democràtic elaborada per un Parlament democràtic lliurement elegit.lliurement elegit.

Desenvolupa de forma més concreta tots els Desenvolupa de forma més concreta tots els drets, obligacions i procediments que afecten drets, obligacions i procediments que afecten als ciutadans.als ciutadans.

És un instrument de govern, a través del qual És un instrument de govern, a través del qual el Govern i la majoria parlamentària que li el Govern i la majoria parlamentària que li dona suport apliquen les polítiques que dona suport apliquen les polítiques que consideren més convenients.consideren més convenients.

1.3.4. Com i perquè es constitueixen les 1.3.4. Com i perquè es constitueixen les comunitats autònomescomunitats autònomes

Les dificultats per donar una solució a Les dificultats per donar una solució a l’organització territorial de l’Estatl’organització territorial de l’Estat

La Constitució no dissenya un model La Constitució no dissenya un model territorial concret.territorial concret.

Diferents vies d’accés a l’autonomia políticaDiferents vies d’accés a l’autonomia política L’aprovació dels Estatuts d’autonomiaL’aprovació dels Estatuts d’autonomia La constitució de les comunitats autònomesLa constitució de les comunitats autònomes La evolució i transformació de l’Estat La evolució i transformació de l’Estat

autonòmic. La Consolidació del pluralisme autonòmic. La Consolidació del pluralisme polític i territorialpolític i territorial