Matadepera es prepara per tor-nar a viure una nova FestaMajor. Entre el 28 d’agost i l’1

de setembre, el poble acollirà una setan-tena d’activitats per a tots els gustos, ambmúsica, cultura, esports, tradicions i jocspels més petits de la casa. “La FestaMajor és sempre un moment de retroba-ment entre tots els veïns després de lesvacances d’estiu. I quina millor manerade fer-ho que gaudint d’un munt de pro-postes d’oci”, explica la Regidora de Fes-tes, Carme Querol. Com sempre, l’extens programa d’activi-tats és possible gràcies a un treball con-

junt de l’Ajuntament amb les nombrosesentitats de Matadepera. Aquesta edició de la Festa Major seràmolt especial, ja que es celebren els 30anys de l’Agermanament amb Mariap-farr. Per això, una delegació del pobleaustríac tornarà a visitar Matadeperadurant aquests dies. També s’aprofitaràper retre un gran homenatge als Gegantsde Matadepera, que van propiciar laconeixença entre els dos municipis. Ells,en Llorenç i l’Agnès, seran els encarre-gats de llegir el Pregó des del balcó del’Ajuntament i, just després, es descobri-rà un monument en el seu honor.

La Gran Guerra de Confetti és un dels moments més espectaculars i màgics de la Festa Major de Matadepera ©Miquel Badia

gMGaseta de

Matadepera

TEMA DEL MES

Matadepera torna acelebrar la seva festaMúsica, cultura, esports, activitats infantils... Matadepera acollirà entre el 28d’agost i l’1 de setembre una setantena d’activitats per celebrar la FestaMajor, un dels moments més esperats de l’any. La commemoració del 30èaniversari de l’Agermanament i l’homenatge als Gegants marcaran la festa.

TEMES DESTACATS DEL MES

PÀGINA 6

Les piscines obrentots els diesLes piscines municipals estaran ober-tes ininterrompudament, entre les11h del matí i les 20h del vespre, totsels dies de la setmana, inclosos festi-us, fins al proper 14 de setembre.

PÀGINA 12

Entrevista a Teresa CapellaL’artista local ha estat l’encarregadade dissenyar el nou monument dedi-cat als Gegants de Matadepera, quepresidirà la plaça de l’Ajuntament apartir d’aquesta Festa Major.

PÀGINA 6

Acaben les obres de lacarretera BV-1221 El dia 7 d’agost es restablirà el tràn-sit a la carretera de Terrassa a Tala-manca, després que s’hagin finalitzatles obres d’urbanització i millora d’a-quest tram de carretera. Només falta-rà enjardinar l’entorn.

PÀGINA 10

Mia Mas continuasumant èxits en billarEl matadeperenc Mia Mas ha acon-seguit un nou èxit en la seva carreracom a billarista professional, des-prés de guanyar la final per equipsdel darrer Campionat Nacional de laLliga de Divisió d’Honor de Billar.

PÀGINA 9

La Festa de SantLlorenç, el 10 d’agostEl 10 d’agost, el cim de la Mola aco-llirà una nova celebració de la Festade Sant Llorenç. Aquest any seranels homes els encarregats de portarla imatge del Sant a les espatlles.

ENDEVINA QUI VE A SOPAR

“Vaig créixer jugant amb els veïns a la plaça

Corcoy, la de l’Ajuntament, al Bosquet i explorant

i caçant tota mena d’insectes a la Riera”

Un infant jugant a submergir-se a la piscina ©MB

Ago14

PÀGINA 5

La Policia Local celebra 30 anysEl cos local de Policia ja ha celebratel seu 30è aniversari. La PoliciaLocal de Matadepera es va crear enun Ple extraordinari de l’any 1984 i,actualment, ja compta amb mésd’una vintena d’efectius.

PÀGINA 5

Un monument als GegantsAquesta Festa Major s’inauguraràel monument dels Gegants que haestat dissenyat per l’artista localTeresa Capella i que recorda que elpoble és Ciutat Gegantera.

L’Agnès i el Llorenç per Festa Major ©MB

PÀGINA 6

L’ADF treballa perprevenir els incendisL’Agrupació de Defensa Forestalestà treballant activament per ade-quar els camins i franges de protec-ció per tal de prevenir possiblesincendis forestals.

Encara creieu en els Reis?Aquesta reflexió va dirigida a qui tédubtes de votar SÍ/SÍ el 9N. Als quivotaran NO, només els demanaria queabans de fer-ho preguntessin als seusfills o néts què volen. El futur són ells!Segurament, ara començaran les ofer-tes d’estiu per part de l’Estat. Cants desirena! Els respectius governs, tant de dretescom d’esquerres, MAI, repeteixo, MAI,han complert les seves promeses. Ésmés, no ho han fet ni amb les sevespròpies lleis. Sempre a favor dels seusinteressos i sempre en contra dels nos-tres. Volem continuar així pels seglesdels segles? O volem participar en laconstrucció d’un nou país? Un paísmés just i més democràtic. On els nos-tres fills puguin fer el seu projecte devida amb dignitat. On les lleis s’apliquinamb sentit comú i sense demores. On elnostre govern prengui decisions a favordels nostres ciutadans i empreses.Podem triar: 1. Un país caducat i desprestigiat inter-nacionalment en totes les seves institu-cions: Monarquia, Tribunal Constitucio-nal (no cal fer cap comentari), Justícia,partits polítics, corrupció, amiguisme,AVEs que no van enlloc etc. etc. etc. 2. Un PAÍS NOU on tots hi tenim molta dir i entre tots el farem molt millor.P.D. Si marxem, potser pagarem unapart del deute. Si ens quedem, ELPAGAREM TOT!Josep Mª Argemí

Qui se’n riu de qui?Aquesta podria ser la pregunta, i m’es-tranya que amb tantes caminades ques’organitzen al nostre municipi peraquests camins i caminets que tenim alnostre Parc Natural, ningú –que josàpiga– ha protestat per l’estat delbosc i els camins, avui plens de brutíciadesprés de fer el desbrossat, deixant totel que s’ha tallat al mig del camí i pelscostats.A la Gaseta del mes de juny es parlavade la feina que s’està fent per prevenirel foc i com s’eixamplen alguns caminsper facilitar el pas dels camions deBombers; però algun d’aquests profes-sionals ha pensat què passaria davantd’un hipotètic foc amb la quantitat debrossa que s’ha deixat allà on s’ha des-brossat? Això és pólvora que cremaràcom si fos benzina. Pot haver-hi algú–o alguns– interessat en cremar la nos-tra muntanya o s’estan rient de nosal-tres? Feu alguna cosa millor i pregun-teu als Bombers com es pot fer unaneteja com cal.L’altre dia, en un reportatge de televi-sió, va sortir un poble bastant més petitque el nostre, però amb el cervell des-pert, doncs ha creat una petita empre-sa que fa, amb només tres persones, laneteja dels boscos propers al poble. I, amés, fan com els boscaters, o sigui,recullen tot allò que s’ha desbrossat, hocremen en uns forns de ferro instal·latsdins de la seva petita empresa i fancarbó per a les barbacoes que venen aparticulars i restaurants. I els hi vamolt bé! Crec que això també espodria fer aquí, ara que tanta propaga-da es fa per ser emprenedor. Aquí teniuuna feina que podria ser rentable sis’organitza bé. A veure si algú ambganes de treballar s’hi apunta. Jo l’a-plaudiré.Albert Puig

Catalunya està legitimada?L’article 1 de la Constitució, en elsseus apartats 1r i 2n, diu que “Espa-ña se constituye en un Estado social ydemocrático de Derecho”, i en l’altre,que “la soberanía reside en el puebloespañol del que emanan los poderesdel Estado”.En l’article 2, diu “La Constitución sefundamenta en la indisoluble unidadde la Nación española”.D’aquí neixen els arguments dels quidefensen que la sobirania rau en tot elpoble espanyol i que Espanya és indi-soluble. Motius per negar que els ciu-tadans de Catalunya puguin ser con-sultats. Com veiem en l’aticle primer, Espanyaes constitueix en un Estat social idemocràtic de dret. Per conseqüent, lademocràcia és un valor reconegut perl’Estat espanyol, un valor sobre el qualha de pivotar tot el debat entorn laconstrucció d’un nou Estat.L’origen de l’autodeterminació es des-cobreix en el mateix moment en ques’afirma que “tots els homes neixenlliures i iguals”. En conseqüència, “nohi ha poble lliure si no ho són els seusmembres entre ells, sense dominaciódels uns sobre els altres”. La Carta deles Nacions Unides parla del respecteal principi de la igualtat dels drets delspobles i el seu dret a la lliure determi-nació.De fet, esdevindrà un dels tretscaracterístics de l’autodeterminació: laseva estreta relació amb la pau i elrespecte mutu entre pobles. Una sego-na conclusió extreta, també, de laCarta de les Nacions Unides és que quiexerceix aquest dret, qui n’és subjecteactiu, són els pobles. Aquests són elsque s’autodeterminen i no els Estats.El procés iniciat a Catalunya no éscontra ningú. Per tant, ningú s’ha desentir demandat o jurídicamente ata-cat. En no haber-hi un demandat,aquest no forma part del procés. Elque vol dir que el conjunt dels ciuta-dans espanyols no han de formar partni del procés ni de la decisió que esprengui a Catalunya. Dit ras i curt: ladecisió sobre el futur de Catalunyanomés l’han de prendre els ciutadansde Catalunya. En cap cas correspon-drà a la col·lectivitat decidir-ho, sinó ala part que es planteja sortir. Lacol·lectivitat, respecte d’ella mateixa,només està legitimidada per decidir sivol expulsar algú del seu si, però maiobligar algú a romandre-hi, i més con-tra la seva voluntat. Ningú no pot serobligat a romandre si no ho vol. Lamateixa existència de la col·lectivitatcomporta el dret a marxar. La divisió de la cosa comuna no ésfruit de la tradició jurídica espanyola,sinó que té les seves arrels en el dretromà. Els romans van tenir molt clarque una copropietat pot esdevenir, ensí mateixa, difícil de gestionar, d’admi-nistrar, d’exercir-ne la defensa i, fins itot, repartir-ne els fruits. Conscients detot això, varen resoldre que qualsevoltitular en pogués demanar la separa-ció sense que cap dels altres poguessinoposar-se a la decisió presa. Quan algúvol separar-se, no ha d’invocar causes,no se li’n pregunten els motius: homanifesta i prou. L’altre no s’hi potoposar; únicamente s’haurà de centraren la negociació del conveni. Aquí, raula nostra legitimitat. Miquel Caballé Enrich

SERVEIS

Policia Local 092Mossos d’Esquadra 112Bombers 112Emergències trànsit 112Urgències mèdiques 112Sanitat respon 061

Ajuntament de Matadepera

Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) 93 787 02 00 oac@matadepera.cat / www.matadepera.cat

Fax de l’Ajuntament 93 730 00 48

Obres i Serveis 93 730 17 77

Urbanisme 93 730 17 77

Cultura 93 730 01 32

Esports 93 730 03 97

Benestar Social 93 730 17 71

Casal Gent Gran (Benestar Social) 93 787 17 69

Organisme de Gestió Tributària 93 730 16 56

Jutjat de Pau 93 730 17 82Dl-dv: de 9h a 14h

Aigües de Matadepera, S.A. 93 787 02 06

Arxiu Municipal 93 730 17 77Dl-dv: de 9h a 14h / Tardes: amb cita prèvia

Associació de la Gent Gran 93 730 11 46

Pàrquing Casal de Cultura 93 787 06 76

AutoTaxi Matadepera 619 782 255

AutoTaxi Matadepera 610 225 956

Autobusos

Estació Central Terrassa 93 733 11 12

Estació Central Sabadell 93 727 92 92De Sabadell a Matadepera(Gran Via - Pavelló) Dl-ds: 8h (arriba a Les Pedritxes), 14h i 18h Festius: 8h (arriba a Les Pedritxes) i 18h De Matadepera a Sabadell (Pavelló / Gran Via) Dl-ds: 8:45h (des de Les Pedritxes), 14:50h i 18:50hFestius: 8:45h (des de Les Pedritxes) i 18:50hDe Terrassa a Matadepera (Estació Central - Plaça de La Mola)Dl-ds: cada hora de 6h a 21hFestius: cada hora de 7h a 21hDe Matadepera a Terrassa(Plaça de La Mola / Estació Central)Dl-ds: cada hora de 6:55h a 21:55hFestius: cada hora de 7:55h a 21:55h

Biblioteca Àngel Guimerà 93 730 01 92Dl, dm, dc, dv i ds: de 10h a 13hDl-dv: de 16:30h a 20:30h

Bombers 112 / 93 730 00 18

Bar del Casal de la Gent Gran 93 730 03 44

Cementiri MunicipalDv, ds, dg i festius: de 10h a 18:00h

CAP Matadepera 93 787 10 55De 8h a 20h. El CAP no tanca al migdia

Correus 93 730 05 75

Deixalleria de Matadepera 902 464 465Avinguda Rocafort, 2 (al costat de la riera) Abril a setembre Dl-dv: de 10h a 13h i de 16h a 19h Ds: de 10h a 15h. Dg: de 10h a 14hOctubre a marçDl-dv: de 10h a 13h i de 15:30h a 18:30h Ds: de 10h a 15h. Dg: de 10h a 14hRecollida de voluminosos 902 464 465

Escola de Música 93 730 02 52

Escola Ginesta - Primària 93 787 00 68

Escola Ginesta - Infantil 93 787 11 11

Escola Joan Torredemer 93 787 06 94

Escola Bressol Ralet-Ralet 93 730 18 96

Farmacia Brugueras 93 787 00 01

Farmacia Ballbè 93 730 17 20

Institut Matadepera 93 787 16 14

La Mola 93 743 54 54

Matadepera Ràdio 93 730 00 00www.matadeperaradio.cat

Matadepera Televisió 93 730 16 49www.matadeperatv.cat

Parc Natural 93 831 73 00Centre d’Informació del Coll d’EstenallesCtra. BV-1221 de Terrassa a Talamanca km 14,8

Parròquia de Sant Joan 93 787 01 08MissaFeiners (excepte dijous), ds i vigilies de festius: 19:30hDg i festes de precepte: 9h, 12h i 20hMissa a la Residència Sagrada FamíliaFeiners: 9:30h / Dg: 10:30hHoraris de despatx parroquial Dl i dc: de 20h a 21h

Pavelló Municipal 93 730 06 94

Piscines Municipals 93 730 16 15

Camp de Futbol Municipal 93 730 10 33

Camp de Golf Municipal 93 730 05 16

Policia Municipal 092 / 93 787 01 35

Punt Jove 93 787 02 58www.matadeperajove.cat

Gas

eta de

Mat

adep

era A

gost 2

014

gM

Opi

nió

02

OPINIÓ

Número 314 Agost de 2014

Revista municipal i mensualEdita Ajuntament de MatadeperaRedacció: Carrer Pere Aldavert, 4 08230 MatadeperaDirectora: Míriam VilaEquip de redacció: Míriam Vila i Iván PalomaresHan col·laborat en aquest número: Albert Beorlegui (Agenda d’acti-vitats, El Film del mes), Cesc Bosch (El Llibre del mes), Xavi Solane-llas (El Disc del mes), BadiaCasanova (Fotografia), Ignasi Pons (MotsEncreuats) i Edi (Edioteses)Disseny original: Xavier RocaPublicitat: 93 730 16 49Composició: Modest RiveraImpressió: Arts Gràfiques Grinver, S.A.Distribució: A tota bústia S.L. 93 408 47 18Dipòsit Legal: B-7208-06

La Gaseta de Matadepera publicarà les cartes que els lectors ensfacin arribar a la redacció del carrer Pere Aldavert, 4; 08230 Matade-pera, indicant al sobre GASETA: “El Poble Opina”; o a través d’uncorreu electrònic a lagaseta@matadepera.catSiguin o no publicades, la Gaseta de Matadepera agrairà totes les cartes i correus electrònics que puguin fer arribar elsseus lectors i escollirà preferentment aquelles el text de les quals no superi les trenta línies tot i que dependrà de l’espaidisponible cada mes. Malgrat que només es publicarà el nom del remitent, serà imprescindible que les cartes o missatgeselectrònics vagin signats amb nom i cognoms i haurà de constar-hi al sobre o al correu l’adreça i el telèfon. No es publica-ran escrits ni missatges que vagin signats amb pseudònim o inicials. La Gaseta es reservarà el dret de resumir o extractarel contingut de les cartes i de publicar aquelles que consideri oportú. No es mantindrà correspondència ni s’atendran visi-tes o trucades telefòniques respecte als originals no publicats.

EDITORIAL

Petjades d’estiu

El mes d’agost comença amb molt de movi-ment. La calor ha arribat i sembla que s’ins-tal·la per fer estiu de veritat, mentre als car-rers creix la circulació de veïns que vénen imarxen de vacances, amb el ressò delsesquitxos d’aigua de les piscines municipals,que s’omplen matí i tarda de gom a gom. Queden enrere els anys en què durant elsmesos de calor, el poble triplicava el nombred’habitants amb els veranejants vallesencs ibarcelonins que venien a estiuejar. I tambéqueda enrere la recurrent innocentada quepatien els ingenus veranejants que eren con-vidats a anar al bosc amb els natius locals acaçar la xibeca, unes curioses aus nocturnesque només volaven de nit a Matadepera ique, en arribar al bosc, es convertien en unagalleda d’aigua freda al cap. Costums bencuriosos que de ben segur uns quants tenenben gravades a la memòria dels records dejoventut.D’aquell increment de població puntual quevivia el poble tots els estius encara en que-den els vestigis quan arriba l’esperada FestaMajor, uns dies en què els carrers tornen aestar plens a vessar de gent, somriures,retrobaments i activitats per a totes les edatsi gustos. Aquest any la gran festa d’estiu començaràel dia 28 d’agost i tindrà uns protagonistesben especials, ja que s’inaugurarà el monu-ment dedicat als Gegants de Matadepera i,amb ell, es commemorarà que el poble ésCiutat Gegantera, un títol adquirit coinci-dint amb la destacada efemèride de la IITrobada Internacional de Gegants. Entre música, danses, sopars, jocs i passeja-des, la vitalitat festiva tornarà a envair, unany més, els carrers dels poble i de ben segurque deixarà petja.

GASETA DE MATADEPERA

LA GASETA es distribueix gratuïtament a tot Matadepera.Si per alguna raó no la rebeu,

feu-nos-ho saber al 93 730 01 32o a lagaseta@matadepera.cat

CARTES DELS LECTORS

Matadepera tornarà a viure en pocsdies un dels moments més esperatsde l’any. La Festa Major omplirà els

carrers del poble amb una setantena d’acti-vitats per a tots els gustos entre el 28 d’agosti l’1 de setembre.

Dijous, l’inici de la Festa!Els primers batecs de la Festa Major arriba-ran durant la tarda del dijous 28 d’agost. Percomençar, l’habitual taller de graffitis a les17h i, una hora després, una exhibició debicitrial, una de les novetats d’aquest any. Ales 19h també s’inaugurarà la tradicionalexposició del Col·lectiu d’Art, que ocu-parà la Sala d’Actes del Casal de Cultura.I per gaudir de la primera nit, una doble pro-posta. D’una banda, els Tastets de lesEntitats a la plaça del Casal, amb l’actuaciódel grup Musikkapelle St. Göriapfarr deMariapfarr. O de l’altra, un sopar jove aVilagatzara amb l’actuació de grups locals.

Divendres: el pregó del Llorenç i l’AgnèsEl divendres començarà ben d’hora amb elja habitual Torneig de Festa Major alCamp de Golf Municipal, que s’estendràdurant tot el cap de setmana, i també ambtot un seguit de jocs pels més petits a laplaça de Cal Baldiró.A la tarda, tindrà lloc una nova edició de ladivertidíssima Baixada de vehicles sensemotor, amb una doble versió per a nens(16:30h) i per a adults (17:30h). Just des-prés, també s’estrenarà una competició delongboard.Tot i aquestes activitats prèvies, l’inici oficialde la Festa Major arribarà a les 19:30h, quanles campanes de l’Església repicaranalhora. I un quart d’hora després tindrà llocel Pregó, que aquest any serà molt especial.Els pregoners seran en Llorenç i l’Agnès, elsGegants de Matadepera, que van jugar unpaper fonamental en l’Agermanament ambMariapfarr, ara fa 30 anys. Per això, justa-ment després s’inaugurarà a la mateixa plaçael monument d’homenatge als veïns més

alts del poble. Just després del Pregó,començarà la Cercavila que portarà elsveïns fins a la plaça de Cal Baldiró, on tindràlloc la Gran Guerra de Confetti.Per acabar el dia, nova cita als Tastets deles Entitats i, a les 22:30h, recital d’hava-neres amb els Mariners de Riera i Port Bo,que aquest any actuaran divendres en comp-tes de dilluns. Pels més joves, Vilagatzaratornarà a obrir les seves portes al costat delPavelló amb un munt de música i festa finsque surti el sol.

Dissabte: activitats per a tothomEl dissabte és un dels dies més atapeïts, ambactivitats a totes hores i per a tots. Al llarg delmatí tindran lloc les Miniolimpíades deFesta Major, l’Anem a fer un tomb, laMeditació de Festa Major, el Campionatde Petanca i les primeres finals delTorneig de Futbol Sala. Al centre de Matadepera, a més, tindrà llocla Concentració de vehicles clàssics, laTaula de solidaritat, l’Art al carrer, laFira de Jocs (amb hoquei, bicicletes itambé, per primera vegada, passejades ambponis), a més del concorregut Concurs deTotxos i Maquetes.Després del Vermut a la plaça de Cal Bal-diró, a les 12:30h, amb la Banda de Matade-pera i els Musikkapelle St. Göriapfarr deMariapfarr, la tarda també arribarà carrega-da d’activitats. A més de la inauguració del’exposició del Concurs de Totxos i elstallers de dibuix amb cavallet i de fang,la principal cita serà amb l’esport, amb laCursa Popular de Matadepera 2014, quesortirà des del Pavelló a les 18h.Al llarg de la tarda també tindrà lloc l’es-pectacle infantil Queviures al Bosquet,seguit de la Festa de l’Escuma al carrerJoan Paloma; un SkateJam al Complex deles Piscines i una multitudinària ballada desardanes amb la Cobla Contemporània a laplaça del Casal.I a la nit, nova edició del Sopar de Germa-nor a la plaça de les Acàcies amb l’acompa-

nyament de l’Orquestra Parfills. I pels quevulguin continuar la festa, Vilagatzara con-tinuarà oberta durant tota la matinada.

Diumenge de Cercavila, jocs i castellsEl diumenge començarà amb força esport,amb la 16a edició de l’Open BTT Infantili Juvenil, el Torneig de Billar i el deFrontó. L’acte més popular, però, serà laGran Cercavila de Festa Major, a les12h, just després de l’Ofici Solemne.A la tarda, a més dels partits de futbol quetindran lloc al Camp de Futbol Municipal,es celebrarà a partir de les 16h una novaedició de La Gran Animalada, una de lespropostes més esbojarrades de la festa. Peraquells que vulguin activitats més tran-quil·les, tarda de bridge, scrabble, escacs itrencaclosques als carrers del centre. I a les18h, nou espectacle infantil amb el Pro-fessor Karoli i un agradable Anem a ferun tomb a la fresca, amb la companyia delCor de Noies de Matadepera.Per acabar el dia, a les 19:30h tindrà llocl’exhibició castellera amb els Castellers deTerrassa i els d’Esparreguera, a més de lesfinals del Torneig de Futbol Sala i, ja a lanit, el Chill-Out al Parc Pep Ventura.

Dilluns de comiat amb la Cursa de RucsEl dilluns -dia festiu- s’iniciarà amb una jor-nada de portes obertes al Camp deGolf, el 35è Concurs de Pintura Infantili, al migdia, el Vermut per a la Gent Granal Pavelló amb l’Orquestra Rekors. I a la tarda,nova edició d’un dels actes més bojos: laCursa de Rucs, just després de les passe-jades amb rucs i la xocolatada, que repar-tirà unes 2.000 racions gratuïtes.I per acabar el dia, missa de difunts a l’Es-glésia i la tradicional lectura de poemesdel Nopotsermentida de Matadepera Rà-dio. I com a final de festa, el Pavelló acollirà ales 22h un gran espectacle musical gratu-ït: A força de cançons, amb el matadeperencXavi Duch, Elena Gadel, Albert Doz, LauraOlivella i Pau Doz.

Gas

eta de

Mat

adep

ere A

gost 2

014

03gM

Tem

a de

l mes

TEMA DEL MES

El 28 d’agost es donarà el tret de sortida a cinc dies de festa, amb activitats per a tothom que ompliran d’alegria idiversió els carrers del poble. Entre les novetats, un peculiar Pregó amb els Gegants, la recuperació de l’espectacleteatral i alguns canvis de dia de diverses activitats. L’objectiu, però, seguirà sent el mateix: passar-ho d’allò més bé!

UNA SETANTENA D’ACTES PER A TOTS ELS GUSTOS ENTRE EL 28 D’AGOST I L’1 DE SETEMBRE ENDEVINA QUI VE A SOPAR

La divertidíssima Cursa de Rucs, que es celebrarà el dilluns 1 de setembre, ens tornarà a deixar imatges espectaculars ©Miquel Badia

La Festa Major ja és aquí

A casa... de bolo!!! Matadepera va ser la meva primera casa desde què vaig sortir de l’hospital, ara fa tot just30 anys. Gran part dels meus records d’infàn-cia són d’aquí, ja que hi veníem cada cap desetmana i tots els estius. Vaig créixer jugantamb els veïns a la plaça Corcoy, la de l’Ajun-tament, al Bosquet i explorant i caçant totamena d’insectes a la Riera. El fet de tenir un pare molt vinculat a l’orga-nització de les festes, va fer que no ens en per-déssim ni una, ja fos amb els Gegants, amb laBanda, Sant Sebastià o les Festes Majors… Quan vaig començar a decantar-me per la partartística, a part del teatre, que era i segueixsent la meva màxima passió, vaig aprendre atocar el saxo i vaig formar part de la BandaMunicipal durant una bona temporada. Als meus 12 anys, ens vam mudar definitiva-ment a viure al poble, tot i que amb el tempsvaig anar descobrint que jo tenia set de ciutat.Un cop vaig tastar Barcelona al començar elsmeus estudis artístics, vaig caure enamorat.Vaig tenir moltíssima sort i vaig debutar pro-fessionalment força d’hora. De fet, fa 10 anysque visc exclusivament de la meva professió(amb èpoques de tot tipus!). La vida nòmadad’actor m’ha portat sempre a viure lluny delpoble, movent-me entre Barcelona, Madrid ide gira, però aquí és on tinc afincada la mevafamília. Els meus pares, que heu de saber que són elsmillors pares del món, sempre al peu del canói recolzant-me en tot el que la vida m’ha anatdeparant, són força populars al poble. Ell,il·lustríssim Jutge de Pau, que per molt quem’hi esforci sempre serà més famós que jo (imés després del casament del Guardiola!); iella, delegada de l’ONG Agermanament SenseFronteres, i millor persona! I també hi tinc repartits els meus germans,cunyats i els cinc nebots preciosos… Sóc l’ú-nic que ha emigrat! L’artista! És per això queem fa molta il·lusió venir per primera vegadade bolo per Festa Major amb un petit musicalartesà que vam muntar entre amics: A ForçaDe Cançons… Vindràs?

Xavi DuchActor matadeperenc

L’Ajuntament ha signat recentment un nou conveni de col·laboració amb Matadepera Comerçamb l’objectiu de dur a terme diverses actuacions de difusió del potencial comercial del muni-cipi. Amb l’acord, el Consistori atorga a l’associació de botiguers una subvenció de 6.000€per “consolidar i incrementar els beneficis dels comerciants integrats a Matadepera Comerçfomentant diverses iniciatives”. L’acord el van signar l’Alcaldessa Mireia Solsona; la Regido-ra de Comerç, Montse Royes; i el president de Matadepera Comerç, Pere Pasqual.

Joan Vives reviurà la història de la música catalana

Joan Vives torna a posar-se alcapdavant d’un dels cursos del’AIUMA. El divulgador musi-

cal repassarà els episodis més destacatsde la història de la música catalana,aprofitant la commemoració del Tricente-nari, revivint “l’aportació del Monestir deMontserrat, les músiques que narren elsesdeveniments de la Guerra de Successióo la força de personalitats com EduardTolrà, Frederic Mompou i Pau Casals”.El curs es celebrarà els dies 2, 3, 8, 9 i 15de setembre al Casal de Cultura. Mésinformació a www.aiuma.cat i als telèfons629 590 348 i 93 787 02 00.

Mariners de Riera a la Cantadade Calella de Palafrugell

Els matadeperencs Mariners deRiera, que tornaran a actuar alpoble aquesta Festa Major, van ser

escollits per participar a la 48a Cantadad’Havaneres de Calella de Palafrugell,que es va celebrar el passat 5 de juliol i esva retransmetre en directe per TV3.Aquesta ha estat la tercera vegada que elgrup, format per Jordi Casas, Joan Caste-lló, Jordi González, Carles Massó i RafaPino, actua a l’emblemàtic escenari de laplatja de Port Bo, que reuneix cada anymés de 40.000 persones.

MeM prepara nous cursosMeM Fotografia ja prepara nouscursos per després de les vacan-ces. Al setembre es tornaran a fer

els dos cursets d’iniciació per a càmeresreflex i compactes, impartits per la foto-periodista Sònia Giménez. A l’octubretambé es durà a terme un de postproduc-ció digital per aprendre els secrets delretoc fotogràfic, a càrrec del col·labora-dor de El Pais Nacho Adeva. A més,també es prepara un més cap a finalsd’octubre sobre la realització de paisat-ges de tardor, també amb Sònia Giménez.Els interessats poden contactar ambMeM al 93 730 06 28, 93 787 04 69 i afotografiamem@gmail.com. A més, durant la Festa Major s’exposaranal Bar del Casal les millors fotografies delCurs de Blanc i Negre, que es va realitzarara fa uns mesos.

Edgar González, segon al MillorCuiner de l’Any

El cuiner del Restaurant Can Vi-nyers, Edgar González, ha quedaten segona posició al Concurs del

Millor Cuiner de l’Any, que va tenir llocdurant la Festa Major de Terrassa, el pas-sat 7 de juliol. González ja havia aconse-guit el guardó en tres ocasions. En aques-ta ocasió, el vencedor va ser Marc Castro,cuiner del Ristol de Viladecavalls.

És no

tícia

Gas

eta de

Mat

adep

era A

gost 2

014

BREUS

ÉS NOTÍCIA

gM

04

Matadepera ha arribat als9.000 habitants per primeravegada en els mil anys d’his-

tòria del municipi. Ho va fer a finalsdel mes de juny, quan el PadróMunicipal registrava 9.008 habi-tants, concretament. D’aquesta ma-nera, el municipi continua incre-mentant el nombre de veïns, encaraque en els darrers anys s’havia notatun cert estancament de la poblaciói, fins i tot, un lleuger retrocés. De fet, des de l’any 2006, en què esvan assolir els 8.000 matadeperencs,la progressió ha estat irregular, crei-xent proporcionalment durant elsprimers anys i estabilitzant-se entre2009 i 2011. Des de llavors, lapoblació ha crescut, de mitjana,prop d’un centenar d’habitants nous

cada any. D’aquests 9.000 habitantsque ara té Matadepera, la proporcióentre homes i dones és pràcticamentde la meitat, amb un 50,3% d’ho-mes i un 49,7% de dones.

Per edatsLa piràmide d’edat mostra, com acuriositat, com fins als 30 anys hi hamés homes que dones, una tendèn-cia, però, que s’inverteix a partird’aquesta edat. La franja de pobla-ció més nombrosa és la de més de60 anys, amb gairebé 900 dones i840 homes; seguida de la que vaentre els 41 i 50 anys, amb 770dones i 760 homes. La franja ambmenys matadeperencs és la d’entre21 i 30 anys, amb 460 dones i 520homes.

Matadepera supera els 9.000 habitantsEl municipi va superar a finals de juny, per primera vegada a la història, els 9.000 habitants. Matadepera continua, doncs,incrementant la seva població, tot i l’estabilització que s’havia estat registrant durant els darrers anys.

LA PROPORCIÓ ENTRE HOMES I DONES ÉS PRÀCTICAMENT DEL 50%: 50,3% D’HOMES I 49,7% DE DONES

Els Mariners de Riera, al poble l’any passat ©MB

La Diputació de Barcelona i l’Obra Social La Caixa han presentat una cadira, anomenadaJoëlette, que permet que les persones amb problemes de mobilitat puguin moure’s pel ParcNatural de Sant Llorenç del Munt amb més facilitat. La cadira la podrà fer servir gratuïta-ment qualsevol persona amb discapacitat física que vulgui fer una activitat al Parc Natu-ral. Aquest servei inclusiu, que s’estrena a Matadepera, servirà de prova pilot per valorar-ne la introducció a la resta de parcs i equipaments de la Xarxa de Parcs Naturals.

La gran quantitat de per-sones que decideixen par-ticipar en el Sopar de Ger-

manor, que aquest any tindrà lloc eldissabte dia 30 a la plaça de les Acà-cies, pot comportar certs riscosdavant d’una possible emergència.Per això, l’Ajuntament tornarà aactivar un pla especialment disse-nyat per garantir la seguretat delsassistents.En el mapa es detallen -marcadesamb fletxes verdes- les vies d’eva-cuació en cas que es produeixi unaemergència. També s’especifica ones col·locaran els serveis d’ajudaexterna, com la Policia, els Bombers

i l’Ambulància, i per on hi podenaccedir a la zona del sopar -la fletxablava- en cas de necessitat.El mapa d’aquest pla de seguretattambé reflecteix el punt exacte on escol·locaran les graelles, les taules,l’escenari, la zona de ball, els lava-bos i els contenidors; i també s’es-pecifica -amb un punt vermell- ones col·locaran els extintors que calutilitzar en un primer moment si esprodueix un foc.Finalment, el pla també contempla-marcat amb un to groc- els carrersper on estarà completament prohi-bit aparcar i circular durant la cele-bració del sopar.

El Sopar de Germanor, amb seguretatL’Ajuntament tornarà a activar un pla de seguretat especial durant el Sopar de Germanor, degut al gran nombre de personesque reuneix aquest acte de la Festa Major. El sopar tindrà lloc el dissabte 30 d’agost a la plaça de les Acàcies.

EL PLA GARANTEIX LA SEGURETAT DE LES PERSONES QUE ASSISTEIXIN A AQUESTA TROBADA FESTIVA

Una panoràmica de Matadepera, que aquests dies ha superat els 9.000 habitants ©Miquel Badia

Edgar González a la cuina de Can Vinyers ©MB

Un grup de joves del poble ocupa l’anticClub Esportiu de Sant Llorenç dels PinsFa més de quatre mesos que un grup de joves va ocupar il·legalment l’antic Club Esportiu de Sant Llorenç dels Pins perrecuperar un espai que fa anys que està abandonat. Els veïns del barri, que en són els propietaris, han denunciat l’ocupació.

L’AJUNTAMENT RECORDA QUE LA INICIATIVA “NO HA ESTAT IMPULSADA NI ORGANITZADA” PEL CONSISTORI

Afinals del mes de març, ungrup de joves van entrar al’antic Club Esportiu de Sant

Llorenç dels Pins, al carrer Garbínúmero 27. Segons un comunicatemès pels ocupants, la iniciativa sor-geix “davant les dificultats amb lesque durant els darrers anys ens hemtrobat per aconseguir un espai detrobada per al jovent de Matadeperael qual poder gestionar i organitzarnosaltres mateixos sense interme-diaris”. Al comunicat també explicaven quela seva intenció és rehabilitar l’espaii convertir el Casal Popular Els Pinsen “un espai de participació on totsels matadeperencs amb ganes de ferpoble i comunitat puguin trobar-se

i organitzar activitats, prenent deci-sions de forma assembleària”. Desde finals del mes de març, en què esva ocupar il·legalment l’espai, pro-pietat dels veïns del barri de SantLlorenç dels Pins, els joves hanorganitzat diverses jornades de nete-ja i rehabilitació i, el 14 de juny pas-sat, es va fer una inauguració, ober-ta a tothom.

Els veïns denuncien l’ocupacióEl president de l’Associació de Veïnsde Sant Llorenç dels Pins, PereSanz, ha explicat que van ser conei-xedors de l’ocupació dels terrenys el28 de març i que el dia següent vanpresentar una denúncia a la PoliciaLocal exposant els fets, ja que no hi

havia cap veí ni membre de l’asso-ciació veïnal que en tingués coneixe-ment. Tot i que l’Associació de Veïns vaaprovar en assemblea la cessió delseu patrimoni a l’Ajuntament, volendeixar constància que els terrenys deSant Llorenç dels Pins encara conti-nuen sent propietat de l’Associacióde Veïns i lamenten la manera enquè s’han produït aquests fets.

L’Ajuntament se’n desmarcaL’Ajuntament, per la seva banda,s’ha desmarcat de la iniciativa i tantl’Alcaldessa Mireia Solsona com elRegidor de Joventut, Jordi Roca, hanmanifestat la seva “sorpresa davantaquesta ocupació de terrenys de pro-

pietat privada, ja que els joves delpoble ja disposen d’un espai juvenil,l’Hotel, obert a tothom que el vulguiutilitzar, a més d’altres equipamentsmunicipals que també estan a la sevadisposició”, asseguren.Responent al comunicat emès pelsjoves que han impulsat el CasalPopular Els Pins, el Regidor deJoventut, Jordi Roca, ha puntualitzatque “aquesta iniciativa o activitat noha estat impulsada ni organitzadaper l’Ajuntament” i, d’altra banda,ha reafirmat el compromís munici-pal amb “les polítiques de joventutque s’estan duent a terme i el recol-zament a tots els joves i entitats juve-nils que participen i organitzen acti-vitats al municipi”.

L’ANC llogarà autocars per anara Barcelona l’11 de setembre

L’ANC Matadepera llogaràdiversos autocars per a totsaquells que vulguin anar a Bar-

celona l’11 de setembre. L’entitat orga-nitzarà una gran concentració en formade V que tindrà el vèrtex a la plaça de lesGlòries i que ocuparà la Diagonal i laGran Via. Amb aquesta V, que serà visibledes de l'aire, es mostrarà al món la deter-minació del poble català a votar, junta-ment amb la voluntat de ser indepen-dents. El mateix dia 11, al mati, estàprevista una concentració davant de l’A-juntament de Matadepera, i el lliuramentdels compromisos de les entitats i orga-nitzacions a l’equip de govern. Matadepe-ra té assignat el tram 22, de manera queles persones que vulguin reservar unaplaça d’autocar es poden posar en con-tacte amb: matadepera@assemblea.cat.

Els Minyons fan de la Mola una plaça de nou

La Mola i el Monestir de SantLlorenç del Munt van contem-plar una nova proesa dels Mi-

nyons de Terrassa, que van decidir cele-brar el seu 35è aniversari aixecant unespectacular 3 de 9 amb folre a més demil metres d’altura. I així va ser. La collaterrassenca va reunir més de mig miler depersones per aconseguir aquesta fita. Amés, l’actuació es va enregistrar des del’aire amb l’ajuda d’un drone. El vídeo espot veure a la web dels Minyons de Ter-rassa: www.minyons.cat.

Final de curs d’EntreactesLa mostra de final de curs delcentre Entreactes, dirigit perEster Gutés, va tenir lloc el pas-

sat 1 de juny al Centre Cultural de Terras-sa. Alumnes, familiars i amics van podergaudir d’una completa mostra amb nom-brosos balls protagonitzats per les alum-nes de totes les edats del centre. Tots elsassistents van gaudir d’una molt bonaexperiència. El centre Entreactes estàubicat al carrer Sant Joan, 21. Les ins-cripcions de cara al curs vinent ja estanobertes. Per a més informació, es potenviar un correu electrònic a l’adreçaentreactes@hotmail.com.

La meditació tractarà l’efecte de les noves tecnologies

Agermanament Sense Fronteresorganitzarà el dissabte de FestaMajor (30 d’agost) una nova

meditació -la número 45- que es pregun-tarà si les noves tecnologies de la comu-nicació són excloents. La sessió tindràlloc a les 11h al Parc Pep Ventura. Encas de pluja, la meditació es traslladaràal Casal de Cultura.

És no

tícia

05gM

ÉS NOTÍCIA

BREUS

El 25 de juliol es va presentar el Pacte pel Dret a Decidir a Matadepera, una iniciativa promogudaper l’ANC que té per objectiu “convocar entitats, moviments socials, partits polítics i persones atítol individual de Matadepera amb la idea que Catalunya pugui decidir el seu futur”. Es tractad’un manifest en el qual, entre altres qüestions, es dóna suport a les resolucions aprovades pel Par-lament de Catalunya a favor del dret d’autodeterminació. L’acte va comptar amb la intervenció deJoan Rigol, coordinador nacional del Pacte pel Dret a Decidir; i de l’Alcaldessa Mireia Solsona.

Gas

eta de

Mat

adep

era A

gost 2

014

L’ANTIGA FONT DE MARIAPFARR JA ESTÀ UBICADA AL BOSQUET, AL COSTAT DEL CASAL DE LA GENT GRAN

Coincidint amb la celebra-ció del 30è aniversari del’Agermanament entre Ma-

tadepera i Mariapfarr, que es va sig-nar el juny de 1984, aquesta FestaMajor s’inaugurarà un monumentd’homenatge als Gegants de Mata-depera, Llorenç i Agnès, que s’ubi-carà a la plaça de l’Ajuntament, a onfins ara hi havia la font de Mariap-farr. La font, per la seva banda, ja esva traslladar el juny passat a la sevanova ubicació, a l’espai del Bosquet,després de ser netejada i restauradaper l’equip de la Brigada d’Obres deMatadepera.El monument dels Gegants deMatadepera ha estat dissenyat perl’artista Teresa Capella, reproduint lafigura que van dissenyar amb el seumarit Hans Leicht, en motiu de la IITrobada Internacional de Gegantsque es va celebrar a Matadeperal’any 1992.

El president dels Amics delsGegants de Matadepera, Joan Cor-tada, ha explicat que “el monumentreprodueix el record que es va entre-gar a totes les colles geganteres quevan participar de la II Trobada Inter-nacional, quan Matadepera es va ferCiutat Gegantera. Ara ja fa 22 anysd’aquella gran trobada i, tant pelsque la van viure, com pels que n’hansentit a parlar, aquest monumentservirà per a homenatjar l’efemèridei recordar que Matadepera també ésCiutat Gegantera”. Un cop inaugurat el monument, laSala Parroquial acollirà una exposi-ció de fotos sobre la II TrobadaInternacional de Gegants de l’any1992. A banda de l’exposició, durantla Festa Major, els Amics delsGegants també recuperaran la músi-ca del ball de Gegants, que es balla-va fa anys. La partitura de la músicaoriginal era de Joan Torruella i de

Joan Alavedra i Quico Beltrà en vafer una adaptació per a gralla.

S’estrenen les rèpliques dels GegantsAquesta Festa Major també s’estre-naran les rèpliques que s’han fetdels històrics Gegants Llorenç i

Agnès, per tal de fer-los més lleu-gers i que les noves generacionss’engresquin a portar-los, tot revita-litzant, així, una de les tradicionsmés populars del poble. L’encarre-gat de fer les rèpliques ha estat l’ar-tista Ramon Aumedes.

Un monument d’homenatge als GegantsEl monument als Gegants, que s’ubicarà a la plaça de l’Ajuntament i que es descobrirà durant la Festa Major,simbolitza el vincle d’unió entre Matadepera i Mariapfarr i recorda que el municipi és Ciutat Gegantera.

El passat mes de juny es vapublicar una notícia encoratja-dora relacionada amb la inves-

tigació del tractament del càncer depàncrees. Investigadors de l’Institutde l’Hospital del Mar d’Investiga-cions Mèdiques (IMIM) han identi-ficat una nova proteïna, la Galectina-1, com a possible diana terapèuticadel càncer de pàncrees. La investigadora matadeperencaNeus Martínez, que forma part delgrup de recerca en mecanismesmoleculars de tumorigènesi de l’I-MIM i és la primera signant de l’ar-ticle, ha explicat que, tenint el comp-

te alguns estudis preclínics per aaltres malalties, en què s’usavenmolècules inhibidores i anticossosdirigits contra la proteïna Galectina-1, “és possible el seu ús en el càncerde pàncrees, ja que s’ha vist que l’e-liminació d’aquesta proteïna en rato-lins no té efectes perjudicials, fet queindica que podria tractar-se d’unadiana terapèutica segura i sense efec-tes adversos”. Fins ara, les estratègies per tractaraquest tumor anaven dirigides a ata-car les cèl·lules tumorals i tenienmolt poc èxit. Els últims estudisapunten que intentar destruir el que

envolta el tumor és, possiblement,una estratègia millor.Tot i que els resultats són molt enco-ratjadors, els investigadors apuntenque cal ser prudent, ja que hi hamolts factors a tenir en compte. Aravolen traslladar els resultats obtin-guts a estudis preclínics on tractaranels ratolins amb càncer de pàncreesamb inhibidors químics o anticossoscontra la Galectina-1. Els expertstambé subratllen que, en cas d’obte-nir resultats positius, l’ús en pacientsrequereix temps, ja que la translaciód’estudis en animals a humans és unprocés lent.

Avenç en la lluita contra el càncer de pàncreesLa investigadora matadeperenca Neus Martínez forma part de l’equip de científics de l’Hospital del Mar que han fet eldescobriment, que rau en la inhibició d’una proteïna que permet atacar el càncer sense efectes adversos.

ELS ESTUDIS EN RATOLINS HAN MOSTRAT UN AUGMENT DE LA SUPERVIVÈNCIA DEL 20%

En Llorenç i l’Agnès estrenaran les seves rèpliques bessones durant la Festa Major ©Miquel Badia

Un instant de l’espectacle de final de curs ©EA

Els Minyons carreguen el 3 de 9 a la Mola ©Minyons

EL COS HA EVOLUCIONAT DURANT AQUESTES TRES DÈCADES I ARA COMPTA AMB MÉS DE 20 EFECTIUS

El 20 de juliol la Policia Localcelebrava els seus primers 30anys. Aquell mateix dia, però

de l’any 1984, els Regidors de l’A-juntament celebraven una sessióextraordinària del Ple per aprovar lacreació del cos i la ratificació de laplaça de caporal.En aquell moment, Matadeperaaplicava la Llei de Règim Local de1955. Tot i que la normativa restrin-gia la creació de Policia als munici-pis de més de 5.000 habitants, Ma-tadepera -que amb prou feina entenia 2.700- va poder crear el seucos de seguretat perquè a l’estiu lapoblació podia superar sense difi-cultats els 10.000 habitants. A més,la llei també contemplava altres fac-

tors específics, com ara que el muni-cipi tingués una gran superfície.Des d’aquell Ple d’ara fa 30 anys, elsfuncionaris que llavors treballavenen el servei deixaven de ser “auxiliarsde la Policia Municipal” a ser “poli-

cies municipals”. Es van crear qua-tre places més que, amb el temps,s’incrementarien notablement: l’any1989 es van convocar una desena deplaces més i, actualment, la plantillasupera la vintena d’efectius.

Vetllar per la seguretatEntre les tasques que estaven enco-manades al nou cos, hi havia l’elabo-ració d’informes per deficiències enla senyalització, denúncies perincompliments de les ordenancesmunicipals, assistències per alarmesi accidents domèstics, identificacióde persones sospitoses, denúnciesper actes de bretolades, interven-cions en incendis, recuperació devehicles robats, intervenció en plagu-es d’insectes o recollida d’animals,entre d’altres.Per commemorar aquests primers30 anys, diversos efectius del cos vanfer el passat 20 de juny una sortidaen bicicleta de muntanya des deMatadepera a Sitges.

La Policia Local de Matadepera fa 30 anysEl cos policial matadeperenc va celebrar el mes passat els seus primers 30 anys de vida. La Policia Local es va crear enuna sessió extraordinària del Ple de l’Ajuntament que va tenir lloc el 20 de juliol de 1984.

Efectius de la Policia Local al pati de la Comissaria, abans de començar la pedalada ©Policia

La investigadora Neus Martínez ©NM

És Not

ícia: Aju

ntam

ent

Gas

eta de

Mat

adep

era A

gost 2

014

AJUNTAMENT

06gM

Inscripcions obertes per apuntar-se a la Cursa Popular

El 30 d’agost es celebraràuna nova edició de la CursaPopular, organitzada per

l’Ajuntament i l’Associació Esporti-va Mitja Marató de Terrassa. La car-rera recuperarà la sortida i arribadaal carrer Enric Genescà, al costat delPavelló. A les 18h es donarà el tretde sortida a la Cursa Mini, per a nas-cuts a partir de l’any 2010, querecorreran mig quilòmetre. A les18:15h sortirà la Cursa Infantil, pera nascuts entre 2001 i 2009, amb1,5 km. I a les 18:30h començarà laCursa Popular, amb un recorregutde 10 km. La carrera estarà contro-lada pel sistema de chip. El preu d’inscripció és de 3€, i esdedicarà un €uro solidari a Càritas.Les inscripcions es poden fer a lesPiscines i a www.mitjaterrassa.orgfins al 27 d’agost a les 19h. Tambés’acceptaran inscripcions a les Pisci-nes els dies 28 i 29, però els partici-pants no constaran a les classifica-cions ni podran rebre cap premi. Larecollida del dorsal i l’obsequi espodrà fer el dia 29 al Gimnàs Muni-cipal i el mateix dia de la cursa alPavelló des de les 16:30h. Aquellsque hagin adquirit el xip groc (alpreu d’11€) també el podran recollir.

Nou arbrat al passeig del Pla L’Ajuntament ha finalitzatles obres d’urbanització d’untram del passeig del Pla, des-

prés de substituir els lledoners exis-tents per nous arbres. Les arrelsdels lledoners havien fet malbé bonapart de les voreres, obligant al Con-sistori a intervenir-hi per evitar unpossible accident. Els antics arbress’han canviat per quatre freixes deflor i quatre roures americans. Elsdos tipus són caducifolis i les sevesalçades poden arribar a uns 15 i 25metres respectivament. A més, perprimera vegada s’utilitza a Matade-pera un sistema per intentar que lesarrels dels arbres creixin cap avall ino cap als costats, evitant que lesarrels aixequin les voreres.

Un homenatge a les alcaldesses catalanes

L’Associació de Dones Perio-distes de Catalunya ha pre-sentat les conclusions de

l’estudi “Dones i homes en els go-verns locals catalans”, que mostracom ha evolucionat la figura de ladona als ajuntaments. L’acte, presi-dit per l’Alcaldessa Mireia Solsona,que també és diputada d’Educació,Igualtat i Ciutadania, es va plantejarcom un reconeixement a les alcal-desses catalanes. “Aquest treballens ha permès prendre consciènciadel que queda per fer, però tambéde tot el que hem avançat les donesen aquests darrers 35 anys d’ajunta-ments democràtics”, va explicarMireia Solsona.

BREUS

El diputat d’Esports de la Diputació de Barcelona, Josep Salom, va visitar Matadepera aprincipis de juliol per conèixer de prop l’actualitat esportiva del municipi. El diputat, acom-panyat per l’Alcaldessa Mireia Solsona i el Regidor d’Esports, Quico Sala, va passar pelsdiversos equipaments esportius del poble, com les Piscines i el Gimnàs Municipal, el Pave-lló, el Camp de Golf Municipal i el Camp Municipal de Futbol on s’hi ha d’acondicionar lazona social. En la reunió també es va tractar la futura construcció del Camp d’Hoquei.

L’Agrupació de Defensa Fo-restal de Matadepera s’encar-rega constantment d’adequar

l’espai natural i els boscos per preve-nir un possible incendi. Per això, unade les tasques que es realitzen regu-larment és el manteniment delscamins i les franges de protecció queenvolten el municipi.Així, el mes passat es van realitzardiverses tasques de neteja i manteni-ment dels camins de la zona del Turódel Pujol. A més, també s’ha fet elmanteniment de la franja de protec-ció d’incendis de la carena de laCosta del Tet, del Turó del Pujol endirecció a la Mola.Aquests camins i tasques s’inclouen

en el Pla de Prevenció d’Incendis dequè disposa Matadepera, i els treballses fan en el marc del conveni decol·laboració entre l’Ajuntament, laDiputació i l’ADF Matadepera.

L’ADF adequa lesfranges de proteccióL’Agrupació de Defensa Forestal realitza el manteniment delscamins i les franges de protecció contra els incendis.

Els emprenedors ja comptenamb una nova eina per inten-tar tirar endavant les seves

idees de negoci. L’Ajuntament ha sig-nat un conveni de col·laboració ambel Rotary Club Terrassa -presidit desde fa pocs dies pel matadeperencJaume Suana- per promoure a Mata-depera el SEJOV, un servei d’acom-panyament als joves emprenedors. Els joves que tinguin una iniciativaempresarial poden rebre el suportdels empresaris i professionals delRotary Club, que aportaran la sevaexperiència per intentar que el negocitingui viabilitat. “Sovint hi ha ideesmolt bones, però falta experiència perdesenvolupar un pla de negoci sòlid,

aconseguir finançament i garantir laviabilitat del projecte”, explica elcoordinador del SEJOV, Enric Mata.Els interessats poden posar-se encontacte amb l’OAC (93 787 02 00)i, gràcies a l’acord, els assessors del’entitat es podran reunir amb elsemprenedors a les aules del Casal deCultura.

El Rotary Club promoul’emprenedoriaL’entitat signa un conveni amb l’Ajuntament per portar aMatadepera el SEJOV, un servei de suport a emprenedors.

EN EL MARC DEL PLA DE PREVENCIÓ D’INCENDIS JAUME SUANA ÉS EL NOU PRESIDENT DEL ROTARY

Enric Mata és el coordinador del SEJOV ©MTV

Efectius de l’ADF en plena actuació ©ADF

Un instant de la carrera de l’any passat ©MB

L’Ajuntament torna a posar adisposició dels ciutadans lesPiscines Municipals, que es

van obrir al públic el 14 de juny. Les Piscines obren cada dia -tambéels festius- entre les 11 i les 20h inin-terrompudament . El servei comptaamb una gran piscina a l’aire lliure iuna altra especialment dedicada alpúblic infantil, ambdues vigilades persocorristes. També hi ha vestidorsamb dutxes i armariets, una àrea depícnic i servei de premsa a disposiciódels usuaris.

A més, les Piscines s’han posat al diaaquesta temporada, solucionantalguns desperfectes. També cal recor-dar que la piscina gran compta ambuna cadira motoritzada que permetaccedir a l’aigua a les persones ambproblemes de mobilitat.El preu d’entrada individual és de7,85€, amb descomptes pels menorsde 25 anys i pels majors de 60 anys ijubilats, que paguen 5,25€. Tambéexisteixen abonaments de temporadai entrades a preus reduïts per aquellsque hi entrin a partir de les 15h.

Les Piscines, obertesfins al 14 de setembreObertes cada dia fins al 14 de setembre, festius inclosos, entreles 11h del matí i les 20h del vespre, sense tancar al migdia.

Aquest mes d’agost finalitza-ran les obres d’urbanització imillora de la carretera de

Terrassa a Talamanca, la BV-1221.Segons les previsions, la data previstaper acabar les tasques d’arranjamentés el 7 d’agost, data en què es podràrestablir la circulació a tot el tram que

fins ara estava tallat al trànsit rodat.Així, durant la primera setmana d’a-gost es realitzaran els treballs d’asfal-tat i senyalització de la calçada. Per

això, la nova rotonda a la cruïlla delcarrer Joan Camps haurà de tancar-se temporalment durant un parell dedies per poder realitzar aquestes tas-ques. A més, encara quedaran pen-dents les feines de jardineria, que esrealitzaran a l’octubre, ja que és lamillor època per plantar la vegetació.

Amb aquestes obres, la carretera gua-nya en seguretat i també en el seuaspecte visual, quedant més integra-da en l’entramat urbà.

Punt i final a les obresde la carretera BV-1221Aquest mes es restablirà el trànsit al tram de la ctra. de Terrassa aTalamanca que ha estat en obres durant els últims mesos.

EXISTEIXEN ABONAMENTS I ENTRADA DE TARDA GUANYA EN SEGURETAT I S’INTEGRA AL POBLE

La nova rotonda del carrer Joan Camps, ara fa unes setmanes. Estarà acabada en pocs dies ©MB

Un grup de noies juga a la Piscina de Matadepera, oberta cada dia d’11 a 20h ©Miquel Badia

PolíticaPar

tits

Gas

eta de

Mat

adep

era

Ago

st 2

014

07gM

Política Partits

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I UNITS PER MATADEPERA

Estiu 2014

La Gaseta del mes de juliolens informava abastament del’acord entre l’equip de

govern i una companyia telefònicaper fer arribar la fibra òptica al 90%del municipi abans que acabi l’any.La notícia és, sens dubte, positivatant per a les persones que necessitenmés velocitat en les seves connexionsa Internet com per a aquells queencara avui no reben el mínim senyalper poder-s’hi connectar.

Entenem que, ateses les característi-ques urbanístiques del nostre munici-pi, la instal·lació de fibra òptica ésd’una gran complexitat, la qual cosadificulta que estigui acabada en eltermini anunciat. La decisió de nosoterrar la instal·lació s’hauria deconsensuar entre tots el vilatans, queen més d’una ocasió han expressat elseu rebuig per la gran quantitat decablejat ja existent. El fet que elsgrups de l’oposició no hagin estatinformats de l’acord entre l’Ajunta-ment i la companyia telefònica ens fatémer que la notícia sigui tan sols elreflex d’un propòsit purament electo-ralista, com ho va ser en el seu dial’anunci de la connexió Wi-Fi gratu-ïta per a tota l’àrea municipal.

Pel que fa a les persones que els cal-gui fer ús de la Biblioteca municipaldurant el mes d’agost, es trobaran,com cada any, que aquest equipa-ment romandrà tancat durant la pri-mera quinzena. Una vegada més, hemde parar atenció sobre els argumentsque utilitza l’equip de govern pel tan-cament de la Biblioteca: la manca depersonal substitutori. Des del nostregrup tornem a exigir que es busquiuna solució que permeti el funciona-ment ininterromput de la Biblioteca.

Quan es publiqui aquesta columna ala Gaseta faltaran escasses setmanesper a la celebració de la DiadaNacional i poc més de dos mesos pera la cita més important de la nostrahistòria contemporània: el referèn-dum del 9 de novembre. Des d’ERCMatadepera animem tots els matade-perencs i matadeperenques a partici-par en els actes de la Diada i a man-tenir la fermesa i el compromís ambla democràcia i la llibertat nacional.Decidim lliurement el nostre futur.Ara és l’hora!

Finalment, us desitgem a tots i atotes una bona Festa Major. Fempoble, fem Matadepera!

@ERCMatadepera

PARTIT POPULARDE CATALUNYA

Eliminem lesplusvàlues

El PP de Matadepera vaproposar a l’actual governde CiU, ara fa més d’un any,

eliminar l’Impost sobre l’Incrementdel Valor dels Terrenys de Naturale-sa Urbana (plusvàlua) en cas devenda d’un immoble per sota delpreu que va costar, ja que si això esproduïa, no es generava cap plusvà-lua, sinó tot el contrari, es generavauna pèrdua patrimonial. Nosaltresvam exposar al govern municipal deCiU que no tenia sentit cobrar unimpost que, com a raó principal,grava els guanys i no les pèrdues.La resposta del govern de CiU vaser que legalment això no es podiafer i, per tant, no s’hi podia fer res.

Avui podem afirmar que ja hi hahagut sentències, com la del 18 dejuliol del 2013 de la secció 1a de lasala del contenciós del TribunalSuperior de Justícia de Catalunya,que va dictar sentència obligant al’Administració Pública, concreta-ment a l’Ajuntament de Montcadai Reixac, a no exigir l’impost (plus-vàlua) a un ciutadà que va tenirpèrdues quan va vendre el seuimmoble. En aquest sentit, el Tribu-nal Superior de Justícia de Catalu-nya exposa amb meridiana claredat,que quan s’acrediti i es demostrique en termes reals no hi ha hagutplusvàlua per part del venedor, l’A-juntament no podrà exigir l’impost(plusvàlua) sota cap concepte.Aquesta sentència està refrendadaen altres resolucions de casos simi-lars pel TSJC.

Per tot això, des del PP de Matade-pera demanem al govern que apliquiaquest criteri d’equitat i justícia capals ciutadans de Matadepera que esvenguin el seus immobles per sotadel preu al que van comprar en elseu dia i, per tant, ja no els hi recla-min el pagament d’aquest impost.Volem recordar que les Administra-cions Públiques estan per servir alsciutadans conforme els principis delegalitat, objectivitat, eficàcia i sen-tit comú.

Un cop més, emplacem al govern deCiU a què sigui sensible amb lesdemandes dels seus ciutadans aMatadepera.

Bon estiu a tothom.

SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA

Finançar la independència

Concentrar els esforços en lacelebració d’una consulta éspositiu perquè, com s’ha demos-

trat, permet cohesionar la societat alvoltant d’un gest democràtic i, en unaltre sentit, les expectatives creades sóntals que el 9-N representa una prova defoc decisiva per a l’estament polític, jaque marcarà clarament la seva capaci-tat de complir o no amb el compromísadquirit. No obstant això, la insistènciadel debat en el vot sobre la independèn-cia sembla diluir la política independen-tista o, en d’altres paraules, el conjuntd’accions que cal preveure i executar perconstruir un estat.El balanç és especialment magre en laqüestió financera, fet sorprenent si tenimen compte que ha estat l’asfíxia provo-cada per Espanya un dels principalsmotors de configuració de la majoriasocial independentista. No oblidem queel gir de Mas a favor de la consultasobre l’estat propi es promou davant delfracàs del pacte fiscal, un capítol quecontribueix a mantenir la injusta apro-piació de recursos per part de les auto-ritats espanyoles i col·loca la Generali-tat al caire de l’abisme financer amb undeute que en l’actualitat voreja els60.000 milions d’€uros. La pregunta és:hi ha alguna estratègia des del governcatalà per assegurar que el gros delsimpostos generats a Catalunya (a mésde les cotitzacions socials) es mantin-guin en poder de les autoritats catalanesi permetin finançar el període de transi-ció cap al nou estat sobirà? A quatremesos de la fita democràtica que ha demarcar un abans i un després en el pro-cés de secessió no es copsa cap pla quesatisfaci aquests factors infraestructu-rals cabdals per preveure l’èxit del repte.I segurament no es contempla perquètambé en aquest camp, com succeeix enl’àmbit constitucional, sembla difícilseparar-se d'Espanya sense una dinàmi-ca de ruptura unilateral i de via de fet enla qual el govern català no està disposata embarcar-se per bé que, com més tri-gui, més dramàtica serà la situació.Les formes de desobediència encoratja-des des de sectors de la societat civil enrelació a dipositar la liquidació delIRPF a l’Agència Tributària Catalanaencara presenta més llacunes, bàsica-ment perquè un moviment contundentde retenció de rendiments derivatsd’IRPF requereix la cobertura i l’accióenèrgica de la Generalitat, de cap mane-ra d’un voluntariat que s’exposa a lasanció tributària i penal. Això deixantde banda que la iniciativa només operaen la liquidació de l’IRPF i que, demoment, és impracticable en les reten-cions que les empreses realitzen encadascun dels seus pagaments i transfe-reixen a l’agència espanyola, que és elmoment clau a tenir en compte si dedebò es vol impedir que les autoritatsespanyoles tinguin accés immediat alsrendiments del referit impost (una con-sideració que també caldria aplicar a lesliquidacions trimestrals d’IVA).

Per Héctor López Bofill

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

Ampli suport a lallei de consultes

El passat 16 de juliol, laComissió d’Afers Institucio-nals del Parlament va aprovar

el dictamen de la llei de consultespopulars no referendàries. La llei haestat aprovada amb una àmplia majo-ria formada per CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP i amb els vots en contrade PP i Ciutadans. Aquesta aprovaciósuposa l’últim pas abans que aquestallei sigui aprovada de forma definitivapel Ple del Parlament el proper mesde setembre.És una llei que desplega íntegramentallò que diu l’article 122 de l’Estatut,que no només parla de les consultesno referendàries, sinó que també con-templa altres sistemes de participacióciutadana i posa sobre la taula tots elsinstruments per tal que els ciutadanspuguin participar activament en lapresa de decisió política i puguinexpressar la seva opinió sobre les deci-sions i les polítiques públiques a travésd’una votació o de qualsevol altremecanisme de participació ciutadana.

Un marc legal per al 9-NLa llei de consultes és la llei queempararà la consulta i permetrà queels catalans i catalanes puguin decidirdemocràticament el seu futur el pro-per 9 de novembre. Tot i això, cal des-tacar que la llei no només es limita al9-N, sinó que permetrà també la pos-sibilitat de dur a terme consultesd’àmbit local i sectorial i aprofundiren la participació ciutadana a travésdels mecanismes recollits a l’Estatut ique ja s’utilitzen avui als ajuntamentsi ens locals, com són les enquestes, elsfòrums de participació i les audiènciespúbliques.A més a més, la llei crea un sistemesde garanties a través de meses de par-ticipació i comissions de control iseguiment per tal que la voluntatexpressada pels ciutadans tingui lamàxima força.

Màxim rigor jurídicAquesta és una llei que es fonamentaens dos principis de gran solidesa, comsón el principi democràtic i el principide participació ciutadana; i que estàplenament avalada per l’article 122de l’Estatut d’Autonomia de Catalu-nya. Aquesta llei s’ha fet amb lavoluntat que tingués operativitat polí-tica i que fos extremadament rigoro-sa des del punt de vista jurídic.De forma consensuada amb altresgrups polítics del Parlament, s’hadecidit sotmetre aquesta llei de con-sultes populars no referendàries al cri-teri del Consell de Garanties Estatu-tàries per resoldre qualsevol dubte quepugui existir sobre el rigor constitucio-nal i estatutari d’aquesta llei.

Rep

orta

tge

Gas

eta de

Mat

adep

era A

gost 2

014

08gM

Vaig pensar que una novel·la policía-ca seria una bona opció per acabarde passar les vacances d’estiu. I acasa dels meus pares vaig trobaraquesta novel·la de detectius, Papelmojado (1983), i no vaig dubtar aagafar-la. A més a més, mai haviallegit res de Juan José Millás.

Ja l’he tornat, la meva dona diu que a casahi ha massa llibres. El cert és que si bé lesperipècies de Manolo G. Urbina m’han dis-tret un parell de nits, la novel·la en si nom’ha acabat de convèncer, i això que el girfinal té certa gràcia... Crec que és el to, laforma de narrar, que no m’acaba d’agradar...perquè s’ha de reconèixer que el ritme i l’es-tructura són impecables.Caldrà llegir alguna cosa més de Juan JoséMillás, escriptor i periodista que compte,entre d’altres reconeixements, amb el PremioPlaneta (2007) per la novel·la autobiogràfi-ca El mundo o el Premio Nacional de Narra-tiva (2008).

Un grup de persones adinerades sónconvidades a una festa particular,acabada la qual, no hi ha ningú quemarxi de la sala: una força invisiblei desconeguda els ho impedeix. Pas-sen els dies i, poc a poc, la capa desofisticació i artificiositat que te-

nen es va diluint, sorgint entre els atrapatsconvidats els instints més primaris. Aquesta és la trama d’un dels films mésconeguts de l’etapa mexicana de Luís Buñu-el, El ángel exterminador (1962), unapel·lícula opressiva, claustrofòbica però fas-cinant, que resulta adequada per aquestscalorosos dies d’agost. Amb innegables tocssurrealistes (repeticions de seqüències, efec-tismes visuals, un final sorprenent), lapel·lícula va ser rodada immediatament des-prés de l’enrenou de Viridiana (1960) i vaconsolidar Buñuel com a cineasta interna-cional. La seva influència ha arribat finsavui: Woody Allen li va dedicar un homenat-ge a la notable Midnight in Paris (2011).

Mark Oliver Everett és el nom delcompositor i intérpret de la vete-rana banda Eels. I el que reco-mano aquest mes és el seu dar-

rer disc, The Cautionary Tales Of MarkOliver Everett, del que podriem traduir-ne elnom com Les històries disuassives deMark Oliver Everett. Són cançons que rela-ten drames personals i familiars, i això per-met que la banda recuperi sons angoixantsoblidats en l’anterior àlbum. No són, però, composicions depriments. Aestones fosques, però no depriments. Això sí,no trobo que cap cançó destaqui especial-ment per sobre de cap altra. Formen totes unbon equip de càrrega emocional que, segonsel moment, pot ser una molt bona compa-nyia. Tanmateix, no ho serà si necessitem unaintensa dosi d’alegria i positivisme.Instrumentació clàssica, sense estridències, iveu modulada, agradable, permeten repetirl’escolta sense saturació ni aburriment. Aca-barà sent, dins de l’escena alternativa, undels millors àlbums de 2014. Espero que elpogueu gaudir.

El Llibre del mesper Cesc Bosch

El Disc del mesper Xavi Solanellas

REPORTATGE

EL MATADEPERENC ÒSCAR PÉREZ HA IMPULSAT EL PROJECTE TOPSWIMMITS

Hi ha persones que constantment esplantegen nous reptes i això és el quehan fet un grup de nedadors, entre elsquals es troba el matadeperenc ÒscarPérez. El seu repte consisteix en tra-vessar els tres litorals catalans nedant,és a dir, recórrer la costa de Tarrago-na, Barcelona i Girona des de l’aigua.L’aventura es remunta a fa tres anys,quan uns quants nedadors de diversosclubs es van començar a aventurar apracticar la natació en aigües obertes.El punt de trobada era a Badalona i,des d’allà, organitzaven sortides set-manals. El motiu de la cita no era capaltre que el de trobar-se amb un grupde persones amb qui compartir l’afi-ció per nedar. D’aquelles sortides enva sorgir, de forma quasi anecdòtica,el projecte de la Travessia CatalunyaNedant (TCN). El que inicialment era només una ideallençada a l’aire, de mica en mica vaanar agafant forma, fins que es vaconvertir en un ambiciós projecte, queno s’havia programat mai en la histò-ria esportiva del país. L’Òscar Pérez explica que “el que pri-mer semblava una bogeria, es va con-vertir en un projecte real. I, a mi, per-sonalment, em va motivar moltíssimel fet d’intentar assolir un nou repteque no m’havia plantejat fins llavors”.I d’idea a projecte, i de projecte asomni fet realitat.

Mirant les xifres de la travessia, un sen’adona de la complexitat del repte:77 etapes, entre 500 i 600 km de distàn-cia a recórrer i nedant a temperaturesd’entre 11ºC i 16ºC durant els mesosd’hivern i primavera. La seva intencióés fer la travessia en un termini d’en-tre dos i tres anys, de manera que pro-gramen dues etapes per mes, el pri-mer i tercer diumenge de cada mes.Moguts per l’afició al mar, a cadatram hi participen un promig d’entreset i deu persones que neden sense capànsia competitiva i s’organitzen demanera que tothom pugui anar al seuritme, nedant amb seguretat i amb latranquil·litat que, en cas que tinguinalgun imprevist, tenen el suport decaiaquistes que acompanyen els neda-dors durant la travessia. L’Òscar també destaca que, d’entreels valors, “el que més preval persobre de tot és el companyerismeentre els nedadors i el fet de passar-nos-ho bé i gaudir de la travessia i elcontacte amb la natura. La idea delprojecte TCN és que sigui participa-tiu, amb molt bon ambient i que hiparticipi tothom que vulgui”. Tot i que el projecte consta de 77 eta-pes, no cal fer tots els trams, sinó quecada participant pot escollir els quevulgui o pugui fer a cada moment i,anar completant la resta quan tinguiocasió.

La Batalla de RandeUn altre dels reptes aquàtics a què esva aventurar Òscar Pérez fou l’ano-menada Batalla de Rande, la traves-sia de la Ría de Vigo, que consisteixen nedar els 27 quilòmetres que sepa-ren les illes Cíes de l’illa de SanSimón, al Parc Nacional de les illesatlàntiques. El matadeperenc, que representavael Club Natació Terrassa - Topswim-mits, va estar acompanyat d’unatrentena de nedadors més en aquestaprova. Els participants van haver defer front a tota mena de condicionsadverses com pluja, vent, canvis decorrent freqüents, onades, baixestemperatures i boira. I és que fins a12 caiaquistes dels 15 que acompa-nyaven als nedadors van bolcar, fetque va obligar a reagrupar algunsnedadors per tal que poguessin serassistits. La Batalla de Rande està consideradala prova més dura de l’Estat en aques-ta especialitat.

Topswimmits: nedar per un somniEngrescat pel projecte de la TravessiaCatalunya Nedant, l’Òscar Pérez, elVíctor Galve i el Josep Vivas, tots tresapassionats per la pràctica de la nata-ció en llibertat i sense cap esperitcompetitiu, van idear un altre projec-te conjunt, que han anomenat Tops-wimmits. Aquesta nova aventura consisteix enunir els cinc continents nedant: d’À-sia a Amèrica per l’Estret de Bering;d’Europa a Àsia per l’Estret deGibraltar; d’Àsia a Oceania per l’Illade Nova Guinea; d’Àfrica a Àsia pelGolf d’Aqaba i d’Europa a Àsia perl’Estret de Bòsfor.Aquests tres aventurers de mar con-ceben la natació en aigües obertescom la seva forma de vida i el marcom el seu hàbitat natural i, per això,s’han proposat projectes que els per-metin compartir els seus coneixe-ments sobre aquest esport i contribu-ir així, a què també es practiqui deforma més segura i sostenible.Aquest mes d’agost duran a terme unnou repte esportiu, que consisteix encreuar el Canal de Menorca nedant.En total seran més de 10 horesnedant, per cobrir els 40 quilòmetresque uneixen les illes de Menorca iMallorca.A més, aquest projecte té un caràctersolidari, ja que tots els fons que esrecaptin aniran destinats íntegramenta l’ONG Pallapupas, els pallassos quees dediquen a portar una mica d’ale-gria i humor als nens malalts ingres-sats als hospitals de Catalunya.

Salut i mar és la filosofiade la travessia TCNUn grup de nedadors han començat un ambiciós repte que consisteixen resseguir nedant tota la costa catalana. El projecte s’anomena Tra-vessia Catalunya Nedant i hi participa el nedador i waterpolista mata-deperenc, Òscar Pérez.

Fotografia de família amb els integrants de la Travessia Catalunya Nedant ©TCN

La Sala d’Actes del Casal de Cultura va acollir el passat 31 de maig una exposició del’obra gràfica de l’artista Marcel·la Sambeat Marie. La mostra recollia les 25 nadalesque ha fet l’artista durant els darrers 25 anys, petites obres d’art que amaguen molteshores de feina. La Marcel·la Sambeat, que forma part del Col·lectiu d’Art de Matade-pera, ha desenvolupat la seva faceta artística practicant l’esmalt vidriat, l’esmalt enfred, el dibuix, la pintura sobre teixits i el collage.

El Film del mesper Albert Beorlegui

Diu 3 22.00 * Matadepera Grindhouse CineJove Matadepera p.9Dime 6 22.00 Plaça del Casal Sardanes amb la Cobla Nova Vallès Agrupació Sardanista La Mola p.9Diu 10 11.00 Cim de la Mola Festa de Sant Llorenç a la Mola Parròquia de Sant Joan p.9Diu 10 22.00 * Matadepera Grindhouse CineJove Matadepera p.9Dime 13 22.00 Plaça del Casal Sardanes amb la Principal de Terrassa Agrupació Sardanista La Mola p.9Diu 17 22.00 * Matadepera Grindhouse CineJove Matadepera p.9Dime 20 22.00 Plaça del Casal Sardanes amb la Cobla Ciutat de Terrassa Agrupació Sardanista La Mola p.9Diu 24 22.00 * Matadepera Grindhouse CineJove Matadepera p.9Dime 27 22.00 Plaça del Casal Sardanes amb la Cobla Jovenívola de Sabadell Agrupació Sardanista La Mola p.9

REBEU L’AGENDA PER CORREU ELECTRÒNIC INSCRIVINT-VOS A www.matadepera.cat

DIA HORA LLOC ACTE ORGANITZA +INFO

+info a www.matadepera.catAgenda d’activitats de Matadepera

Més informació dels actes de la Festa Major al Programa de Festa Major i a la pàgina web de l’Ajuntament de Matadepera

* Més informació: cineclubmat.blogspot.com.es

Més

tem

esGas

eta de

Mat

adep

era A

gost 2

014

09gM

BREUS

MÉS TEMES

Elvis, el Rei

El cantant matadeperenc Litusposa la veu a un projecte con-junt amb l’Orquestra de Cam-

bra Terrassa 48, que porta per títolElvis, el Rei, un concert d’homenatgea la figura i música d’Elvis. A l’espec-tacle s’interpreta l’Elvis ConcertiGrosso núm. 4, la peça que el compo-sitor eslovac Peter Breiner va crearbasant-se en melodies de les cançonsd’Elvis Presley i harmonitzant-les al’estil barroc. Al llarg del concerttambé s’inclouen fragments de lesJuliet Letters del cantant britànicElvis Costello que, juntament amb elBrodsky Quartet, van posar música atextos anònims enviats a la Universi-tat de Verona i dedicats a la Julietade Shakespeare. El concert acabaamb la Suite núm. 1 Atom HeartsClub, del japonès T. Yoshimatsu.

El Club Futbol Matadeperaja prepara la nova temporada

L’escola del Club FutbolMatadepera es tornarà aposar en marxa l’1 de setem-

bre per afrontar la nova temporada.Tots els interessats en formar-hi part,poden consultar els detalls awww.cfmatadepera.cat. El club vacomptar durant la temporada passa-da amb uns 300 jugadors de totes lesedats, des dels prebenjamins als ama-teurs. I cal recordar la gran tasca queel CF Matadepera fa amb el futbolfemení, amb una destacada presènciaa les competicions que organitza laFederació Catalana de Futbol.El CF Matadepera, a més, també essumarà a la celebració de la FestaMajor. El 31 d’agost, a les 17h, el pri-mer equip i l’Amateur B disputaranels seus primers partits de pretempo-rada, enfrontant-se a rivals de la Ter-ritorial Catalana.

Continuen les projeccionsdel Matadepera Grinhouse

El cinema fantàstic i de ter-ror continua tenint aquestmes el seu espai al poble. El

Matadepera Grindhouse programacada diumenge a la nit, a partir de les22h, dobles sessions de cinema ambclàssics d’aquests gèneres. Els films que es projectaran aquestmes són Space truckers i Battle bey-ond the stars (3 d’agost), Vampire'skiss i Las hijas de Drácula (20 d’a-gost), Pumpkinhead i The Fun House(el diumenge dia 17) i Jigoku i Vee-rana (24 d’agost). Més informació sobre les projeccionsal bloc del Cineclub Matadepera:cineclubmat.blogspot.com.es.

El primer cap de setmana de juliol, un gran nombre de jugadors del CD Terrassa van disputar el TorneigInternacional de Pozuelo -a la fotografia-, en el qual van aconseguir quedar entre els tres primers clas-sificats en més d’una categoria. Per altra banda, el 12 de juliol passat, el CD Terrassa Hockey va orga-nitzar una nova edició del Torneig Nocturn de Pàdel, en el qual van participar un total de 30 parelles. Abanda d’aquesta competició, el club va acollir durant tot el mes de juliol el seu Campus d’Estiu, dedicata nois i noies de totes les edats i en el qual es promovia la pràctica de tennis, pàdel i hoquei.

El Festival Internacional deMúsica ha posat el punt i finala la seva 34a edició aconse-

guint un gran èxit de públic a tots elsconcerts. Entre juny i juliol, la Regi-doria de Cultura va programar vuitconcerts de gran nivell musical. Durant el primer mes, el certamen vacomptar amb tres propostes locals:els concerts de l’Escola Municipal de

Música Frederic Mompou, del Cor deNoies de Matadepera amb The Gour-mets, i de l’Agrupació Coral de Mata-depera. El mes passat, a més, també es vanprogramar diversos concerts del pe-culiar Pòdium Internacional de Mata-depera -que combinaven assaigs i reci-tals- a més de les actuacions del TrioPedrell i el Trio Barroc del Cafè.

Èxit del 34è FestivalInternacional de MúsicaEl FIM omple de música el municipi amb diversos recitals deformacions locals i de músics de renom internacional.

EL PÚBLIC HA RESPOST OMPLINT TOTS ELS CONCERTS

Matadepera, el seu entorn i laseva gent han inspirat diversessardanes al llarg dels últims

anys. Per això, l’Agrupació Sardanis-ta La Mola ha decidit publicar undisc que recull totes aquestes crea-cions. Matadepera mil anys és el títolde la producció, que es va presentarel 30 de juliol, amb una gran balladapopular a la plaça del Casal.El disc recull un conjunt de sardanesvinculades al poble i al seu entorn,

interpretades per la Cobla Mediterrà-nia. A més, el CD també incorporadues composicions inèdites: Matade-pera Mil, obra de Jesús Ventura; i Elturó del Montcau, creada per JosepFreixes. Les dues peces es van estre-nar justament durant aquesta balladade sardanes.A més, l’Agrupació Sardanista LaMola continua programant cadadimecres d’aquest mes, a les 22h, unaballada a la plaça del Casal.

Un disc amb sardanesvinculades al pobleL’Agrupació Sardanista La Mola edita un disc que recull tot unseguit de sardanes relacionades amb Matadepera.

ES VA PRESENTAR OFICIALMENT EL 30 DE JULIOL

El Pòdium Internacional, que combinava assaigs i concerts, va ser una de les novetats d’aquest any ©MB

Diu la tradició religiosa queSant Llorenç va viure el seumartiri un 10 d’agost, quan

fou posat en una graella i crematviu. Per recordar aquest esdeveni-ment, aquest diumenge 10 d’agostes tornarà a celebrar la festa en elseu honor que té lloc, cada any, alcim de la Mola. El ritual començarà a les 11h, ambla tradicional missa al Monestirmateix. Un cop acabada, es celebra-rà la processó, encapçalada per laimatge del Sant, que recorrerà el cimde la muntanya. Aquest any, seran els homes elsencarregats de portar la figura a lesseves espatlles. Durant la festa no hi

faltaran les lloances i els goigs a SantLlorenç, el tast de coca i el vi bo. Amés, també es celebrarà un dinar uncop acabada la celebració.

Celebrant els 950 anysD’altra banda, l’Església del Mones-tir de Sant Llorenç va acollir el pas-sat 28 de juny l’acte de celebraciódel 950è aniversari de la consagraciód’aquest espai. Desenes de persones van pujaraquell dia a la Mola per participar ala missa i la festa de commemoració,que va estar presidida pel Bisbe deTerrassa, Josep Àngel Saiz Meneses;l’Alcaldessa de Matadepera, MireiaSolsona; i el rector de l’Església de

Sant Joan, David Abadías.Després de l’acte a la Mola, moltsassistents es van desplaçar fins alParc Audiovisual de Catalunya, ones va celebrar el dinar d’aniversariper bufar les espelmes del pastís.

El 10 d’agost torna la Festa de Sant LlorençEls homes portaran la figura de Sant Llorenç durant la tradicional festa que es celebra al cim de la Mola. A més de la missa i laprocessó, també es repartirà coca, vi i s’hi celebrarà un dinar de commemoració de la jornada.

EL MONESTIR VA CELEBRAR EL 28 DE JUNY ELS 950 ANYS DE LA CONSAGRACIÓ DE LA SEVA ESGLÉSIA

Un instant de la celebració dels 950 anys ©M. Talló

Els més joves també tenen cabuda al club ©CFM

La Cobla Contemporània interpretant Matadepera 1013 durant la Festa Major de l’any passat ©MB

Solsona, Saiz Meneses i Abadías ©M. Talló

Els excursionistes que pas-sen habitualment pel ParcNatural de Sant Llorenç ja

tenen un nou punt d’interès. Estracta de la Font Neda, un puntd’aigua situat al costat de la Caste-llassa del Dalmau i que dóna a lacanal de Santa Agnès. La recuperació ha estat possiblegràcies a un conveni signat entre laDiputació de Barcelona i l’ObraSocial La Caixa, que han decidittornar a donar vida a aquest espai,

sobretot per ser una font situada auna cota relativament alta i per labiodiversitat que hi aporta.Els treballs, a càrrec de les empre-ses Naturalea Conservació i L’Heu-ra, han permès arranjar la vegetaciódel camí per facilitar-ne l’accés desde la Bassota del Dalmau. A més, també s’ha millorar el dre-natge en la captació d’aigua, larecuperació de part del punt d’ai-gua i la neteja i adequació de l’en-torn de la font.

El Parc Natural recupera la Font NedaLa Font Neda, al costat de la Castellassa de Dalmau, té interès perquè és un punt d’aigua situat en una cota força alta. S’ha arranjat la vegetació del camí, el sistema de captació d’aigua i s’ha netejat i adequat tot l’espai.

L’ESPAI S’HA POGUT ARRANJAR GRÀCIES A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA I L’OBRA SOCIAL LA CAIXA

La Font Neda, recuperada per la Diputació, ara fa uns mesos ©trailsantllorenc.blogspot.com.es

Litus amb l’Orquestra Terrassa 48 ©C. Bosch

L’equip Fair Play guanya les24 hores de Futbol Sala

Els jugadors de l’equip FairPlay van aixecar el trofeu devencedors de la quarta edició

de les 24 hores de Futbol Sala, queva organitzar la Penya Blaugrana deMatadepera amb el suport de laRegidoria d’Esports a mitjans dejuliol. Fair Play es va imposar a lafinal a la tanda de penals a l’equip LaBarbacoa, després d’un partit que vaacabar amb empat a un gol. En terce-ra posició va quedar l’equip CafeteriaLa Granja. En total, hi van competiruna dotzena d’equips.

El Torneig Solidari de Golfd’Oncolliga recull 3.777€

Oncolliga ha aconseguitrecaptar 3.777,50€ de la 14aedició del Torneig Solidari de

Golf contra el Càncer, que es va cele-brar al Camp de Golf Municipal entreel 27 i 29 de juny. Salvador Pàez vaguanyar la categoria handicap infe-rior masculí, mentre que SukyungHam va endur-se el primer premi enhandicap inferior femení. En handi-cap superior, els vencedors van serJoan Martínez i Elena Raventós.Anna Millan va guanyar el premi delsmenors de 16 anys i Josep Olivé eld’aproximació indistint al forat 7.

Xapellí, a la final del’Interclubs de patinatge

Marta Xapellí, del Club PatíMatadepera, ha aconseguitclassificar-se per a la final de

l’Interclubs 2014, després de signaruna extraordinària participació a lessemifinals, que van tenir lloc a Sitgesa finals de juny.El Club Patí Matadepera també haanat sumant un munt de pòdiumsdurant el mes passat: Ona Gordún vaaconseguir l’or en Iniciació A al Tro-feu de Festa Major de Terrassa dePatinatge Artístic del passat 5 dejuliol. El dia 12, Emma Cervelló i AbrilRiba van guanyar la medalla de bron-ze en Iniciació B i Certificat, respecti-vament, al 12è Trofeu Ciutat deMollet. I al 16è Trofeu Mediterrani deCastelldefels, que es va celebrar el 19i 20 de juliol, Ona Gordún va guanyarla plata en Iniciació A i Abril Riba elbronze en Debutants.

65 participants a la pedaladafemenina Rond’elles

65 dones van participar a lasetena edició de la pedaladafemenina Rond’elles, que va

tenir lloc el diumenge 29 de junyorganitzada pel Club BTT Matadepe-ra. La cursa, amb sortida i arribada alCasal de Cultura, comptava amb dosrecorreguts: un de 17 km amb un des-nivell de 500 metres i un altre de 28km amb 1.000 metres de desnivell.

El Club BTT a la Vall de TenaUn grup de membres del ClubBTT va viatjar fins a Osca elsdies 22 i 23 de juny per fer

una gran pedalada per la Vall de Tena,passant per Escarrilla, Hoz de Jaca,Panticosa, Sallent de Gállego, Formi-gal, Ibon de Piedrafita, Piedrafita deJaca, Tramacastilla o Sandinies. Entotal, un centenar de quilòmetres ambun desnivell de 2.800 metres.

La Vallès Drac Race recorrerà el Parc Natural

El Parc Natural de SantLlorenç del Munt i l’Obacacollirà el 4 i 5 d’octubre la

nova Vallès Drac Race, una nova pro-va que combinarà, per primera vega-da, la montain bike i el trail running.La cursa a peu tindrà lloc el 4 d’octu-bre, amb una distància de 65 km i undesnivell acumulat de 1.600 metres;mentre que la cursa en BTT es cele-brarà l’endemà, el dia 5, amb unrecorregut d’uns 100 km amb un des-nivell d’uns 3.000 metres. La sortidai l’arribada de les dues proves tindràlloc al Parc de les Nacions Unides deTerrassa, i els atletes podran triarentre córrer una de les dues curses osuperar el repte de fer-ne les dues. Mésinformació a www.vallesdracrace.cat.

Jan Margarit, primer a l’Olla de Núria

El jove atleta matadeperenc JanMargarit es va proclamar elmes passat guanyador a la cate-

goria Júnior de l’Olla de Núria, que vacongregar més de 650 atletes. Sobreun recorregut de 12,5 km, que inclo-uen l’ascensió al Puigmal, Margarites va acabar imposant, amb un tempsd’una hora, 23 minuts i 47 segons.

Més

tem

esGas

eta de

Mat

adep

era A

gost 2

014

10gM

MÉS TEMES

BREUS

Mia Mas guanya el CampionatNacional de Billar per equipsEl triomf obre a l’equip de Mia Mas les portes del Campionat d’Europa, en el qual només hi participen els 20 millors combinats del continent. L’any passat van aconseguir la sisena posició.

El billarista matadeperenc Mia Mas segueixsumant èxits a la seva trajectòria professio-nal amb una nova victòria a la final per

equips del darrer Campionat Nacional de la Lligade Divisió d’Honor de Billar, que organitza laFederació Espanyola de Billar. Mia Mas va compe-

tir amb l’equip de la Societat Coral Colon de Saba-dell, juntament amb els jugadors Daniel Sánchez,Nikos Polychronopoulos i Carlos Crespo, que vanaconseguir proclamar-se campions nacionals imba-tuts, ja que no van perdre cap partit durant tota latemporada regular.Aquesta primera posició els catapulta al Campionatd’Europa, on esperen poder aconseguir un bonresultat. Val a dir que tan sols els dos primers equi-ps classificats al Campionat Nacional poden acce-dir a la competició europea. Cal recordar que ladarrera temporada, l’equip de Mas va quedar sisèd’Europa, en una competició de gran nivell, en laqual tan sols hi competeixen els 20 millors equipsde tot Europa.

Ramon Agut, Campió de CatalunyaPer altra banda, el jugador del Club Billar Matade-pera Ramon Agut Bonsfills va proclamar-se el pas-sat 14 de juny Campió de Catalunya de l’especiali-tat de billar Quadre 47/2, en la categoria 2ªB.

L’EQUIP DE MAS NO VA PERDRE CAP PARTIT DURANT TOTA LA TEMPORADA

El Gimnàs Municipal va acollir el 12 de juliol la tercera jornada de la Lliga Catalana d’Halterofília, organit-zada per la Federació Catalana d’Halterofília. Els esportistes matadeperencs van destacar especialment: encategoria masculina, cinc components del club estan ocupant les deu millors marques de la seixantena decompetidors que hi ha arreu del territori català, amb noms propis com Hernán García, Sebastià Paredes,Alejandro Ruiz, Rafael Santiago i Miquel Àngel Garcia. En categoria femenina destaquen especialment elsmèrits aconseguits per Dámaris Sosa i Bibiana García.

Els matadeperencs Miquel Mas i Eric Riba,que formen part del Centre de Tecnificaciód’Alpinisme de Catalunya, van marxar el passat

30 de juny als Andes de Perú, on continuen formant-se i ampliant els seus coneixements d’alpinisme. Els dos matadeperencs, als quals finalment no s’hi hapogut afegir per temes personals un tercer component,en Ricard Garcia, tindran com a objectiu obrir vies ales parets de les muntanyes de la Serralada Blanca, perescalar-les posteriorment. L’estada per terres peruaneses preveu que sigui d’un mes i s’allotjaran a la ciutatde Huaraz amb la resta de l’expedició, formada per untotal de deu alpinistes. Abans de marxar, els dos components i Ricard Garciavan ser rebuts el 29 de juny per l’Alcaldessa MireiaSolsona i el Regidor d’Esports, Quico Sala. Durant la

recepció, els van lliurar l’escut del poble, que penjarana la muntanya, i uns adhesius amb el lema Matadepe-ra, Territori per l'Esport.

Els escaladors amb les autoritats del poble, el dia abans de marxar ©Cedida

La Masia La Tartana va acollir la primera confe-rència organitzada per Go Trainer, una joveempresa esportiva creada pels entrenadors

Roger Pallarols i Jaume Borràs i del responsable de labotiga Flick Hockey, Jordi Carrera. Segons explicaRoger Pallaros, “l’objectiu és ser un recurs formatiuper a entrenadors, jugadors, metges i qualsevol perso-na vinculada amb l’staff esportiu d’un equip”. Per

això, es van unir per buscar i ensenyar noves maneresd’entrenar, de millorar i de formar equips. A bandad’organitzar jornades d’entrenament especialitzat,també ofereixen stages d’hoquei per a nois i noies, aixícom conferències amb especialistes de diversos àmbitsdel món esportiu.La primera conferència de Go Trainer va tenir lloc elmes passat a Matadepera, i estava centrada en la gestiód’un equip per obtenir el màxim rendiment possible.La jornada va comptar amb la intervenció de diversosespecialistes, com el cap de Psicologia de l’Esport delCAR Sant Cugat, Pep Marí; l’aventurer i emprenedorque ha creuat l’Antàrtida i escalat les muntanyes mésaltes de cada continent, Albert Bosch; el doctor espe-cialista en Medicina Física i de l’Esport, Jorge Ramí-rez; i l’exseleccionador espanyol d’hoquei patins, Car-los Feriche. A la jornada també hi van assistir l’Alcaldessa MireiaSolsona i el Regidor d’Esports, Quico Sala.

Una jornada d’esport d’alt nivellUna cinquantena de persones van participar a la jornada formativa organitzada per l’empresa GoTrainer amb el suport de l’Ajuntament de Matadepera, que va tenir lloc a la Masia La Tartana.

AMB ESPECIALISTES DE DIVERSOS ÀMBITS RELACIONATS AMB L’ESPORT

Mas i Riba escalen als Andes Miquel Mas i Èric Riba han viatjat fins als Andes de Perú, per tal de completar el calendariformatiu d’alpinisme del Centre de Tecnificació d’Alpinisme de Catalunya.

Organitzadors, ponents i autoritats durant la jornada ©Go Trainer

Alguns dels participants al torneig ©Cedida

Mia Mas a punt de fer una jugada, en una imatge d’arxiu ©MM

ELS DOS ESCALADORS ES VAN ENDUR AL PERÚ L’ESCUT DE MATADEPERA

El grup de ciclistes a la Vall de Tena ©Club BTT

Ona Gordún, or a Terrassa ©Club Patí

Un instant del lliurament de premis ©Esports

La sortida de la Rond’elles d’enguany ©Club BTT

La presentació de la cursa a Terrassa ©Cedida

Oci

Gas

eta de

Mat

adep

era A

gost 2

014

11gM

OCI I COMUNICACIÓ

Oci

EDI... OTESES

Oci i

com

unicac

ió

destacatsEls vídeos

AIUMA: “El clima”,amb Francesc Mauri

Ple de l’Ajuntamentdel mes de juliol

Conveni entre el RotaryClub i l’Ajuntament

FIM: Concert del Pòdium Internacional

Visita del diputat d’Esports Josep Salom

Comença la temporadade Piscines

www.matadeperatv.cat | www.youtube.com/matadeperatv

Matadepera Ràdio 107.1 FMwww.matadeperaradio.com

DILLUNS

00.00-07.00 Grans èxits de tots els temps07.00-09.00 Grans èxits de tots els temps +

novetats09.00-09.05 Agenda de Matadepera

Un recull de les activitats del dia al poble

09.05-12.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

12.00-12.05 Agenda de Matadepera Un recull de les activitats del dia al poble

12.05-15.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

15.00-15.05 Agenda de Matadepera Un recull de les activitats del dia al poble

15.05-00.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

DIMARTS

01.00-07.00 Grans èxits de tots els temps07.00-09.00 Grans èxits de tots els temps +

novetats09.00-09.05 Agenda de Matadepera

Un recull de les activitats del dia al poble

09.05-12.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

12.00-12.05 Agenda de Matadepera Un recull de les activitats del dia al poble

12.05-15.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

15.00-15.05 Agenda de Matadepera Un recull de les activitats del dia al poble

15.05-20.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

20.00-22.00 Summertime BluesMúsica de la bona per a les nits de dimarts a l'estiuJordi Pi

22.00-00.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

DIMECRES

00.00-07.00 Grans èxits de tots els temps

07.00-09.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

09.00-09.05 Agenda de Matadepera Un recull de les activitats del dia al poble

09.05-12.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

12.00-12.05 Agenda de Matadepera Un recull de les activitats del dia al poble

12.05-15.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

15.00-15.05 Agenda de Matadepera Un recull de les activitats del dia al poble

15.05-20.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

20.00-21.00 A les portes de Troia Divulgació històricaAlbert Sánchez, Oliver Vergés, Alberto Reche

21.00-22.00 La paparraFusió de ritmes, estils, rumba, reggae, ska, balkan beats...Javi Romero

22.00-00.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Dipu-tació de Barcelona, entre les quals hi ha l’ÀngelGuimerà de Matadepera, ha estrenat un nou ser-

vei per conèixer cada mes les novetats més destacades ques’incorporen al catàleg. Es tracta de la subscripció a nove-tats, una nova eina totalment gratuïta del catàleg virtualde les Biblioteques, l’Aladí.Els usuaris que hi estiguin interessats podran rebre al cor-reu electrònic que tenen assignat al seu carnet d’usuaritota la informació sobre les novetats que s’incorporen mesa mes al catàleg. “Per fer-ho, només cal anar a l’opció Elmeu compte de l’Aladí i pitjar el nou botó Subscripció anovetats. Un cop activat, l’usuari rebrà un correu electrò-nic mensual amb les novetats incorporades”, explica ladirectora de la Biblioteca, Mariàngels Alfonso.El catàleg virtual de la Xarxa de Biblioteques de la Dipu-tació es pot trobar a l’adreça aladi.diba.cat.

La Biblioteca, tancada fins al dia 17Com és habitual cada mes d’agost, la Biblioteca romandràtancada entre els dies 1 i 17, degut a les vacances del per-sonal. L’Àngel Guimerà reobrirà les seves portes el dia 18,només durant les tardes de dilluns a divendres. Al setem-bre, la Biblioteca tornarà al seu horari habitual i, ben aviat,es reprendran les activitats habituals, com el Club de Lec-tura o l’Hora del Conte.

Els vampirs ocupen la BibliotecaI just després de les vacances, els vampirs seran els prota-gonistes de l’espai de recomanacions de la Biblioteca. Elsvampirs són personatges mitològics capaços de transfor-

mar-se en ratpanats i que sobreviuen xuclant la sang alséssers humans. La seva figura és present a moltes cultures,però va prendre volada al Renaixement, amb la història delRei romanès Vlad Tepes, que va convertir la regió de Tran-silvània en el bressol dels vampirs.Aquests personatges es van fer famosos a tot el món grà-cies a novel·les com Dràcula de Bram Stoker i l’adaptaciócinematogràfica que va fer Francis Ford Coppola.Per tot plegat, aquests monstres han estat els protagonis-tes de molts contes, llibres, novel·les i pel·lícules, quepodreu trobar al taulell de prèstec de la Biblioteca des del18 d’agost i fins a mitjans de setembre.

La Biblioteca estrena un serveiper conèixer les novetatsÉs una nova opció de l’Aladí, l’eina que permet consultar el catàleg de les Biblioteques a través d’Internet. L’usuari que s’hi subscrigui, rebrà cada mes un correu amb les novetats.

LA BIBLIOTECA TANCA, PER VACANCES, LA PRIMERA QUINZENA D’AGOST

Queda poquíssim per a la Festa Majord’enguany i ja està pràcticament tot en-llestit per rebre amb els braços oberts als

nostres estimats amics de Mariapfarr. Aquest any, durant la Festa Major podrem gaudirde la seva música, interpretada per una orquestra,el que ells en diuen Musikkapelle, de més de 40persones! Gairebé tots són joves del poble, quepractiquen la música des de ben petits. El directorde l’orquestra és el jove Gerold Fingerloss; si elmireu a ell i al gegant austríac de Matadepera, deben segur que els hi trobareu una retirada! Desde la Comissió volem aprofitar aquest mitjàper demanar allotjament per a alguns dels músics,ja que cada vegada són més els que prefereixenviure l’experiència de l’Argemanament allotjant-seamb una família. Busquem famílies que visquin alpoble o a una distància raonable. Només s’ha d’o-ferir l’allotjament i l’esmorzar.

Si teniu ganes de compartir l’Agermanament, nodubteu en contactar-nos: Cristina Robert, 630 693276; o Yolanda Martín, 629 538 911.

Grüß Gott, Mariapfarr

DIJOUS

00.00-07.00 Grans èxits de tots els temps07.00-09.00 Grans èxits de tots els temps +

novetats09.00-09.05 Agenda de Matadepera

Un recull de les activitats del dia al poble

09.05-12.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

12.00-12.05 Agenda de Matadepera Un recull de les activitats del dia al poble

12.05-15.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

15.00-15.05 Agenda de Matadepera Un recull de les activitats del dia al poble

15.05-20.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

20.00-21.00 Matadepera NotíciesInformatiu Local Albert Beorlegui

21.00-22.00 Això és la MolaPrograma dedicat al Parc NaturalLluís Hernández

22.00-00.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

DIVENDRES

00.00-07.00 Grans èxits de tots els temps07.00-09.00 Grans èxits de tots els temps +

novetats09.00-09.05 Agenda de Matadepera

Un recull de les activitats del dia al poble

09.05-12.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

12.00-12.05 Agenda de Matadepera Un recull de les activitats del dia al poble

12.05-15.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

15.00-15.05 Agenda de Matadepera Un recull de les activitats del dia al poble

15.05-20.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

20.00-21.00 La tassa buidaIntimisme radiofònicSamantha Codina, Santi Miquel, Salma i Ona

21.00-22.00 Gran Auditori Un gran concert de música clàssicaMaria Glòria Farrés, Albert Beorlegui

22.00-00.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

DISSABTE

00.00-07.00 Grans èxits de tots els temps07.00-00.00 Grans èxits de tots els temps

+ novetats

DIUMENGE

00.00-07.00 Grans èxits de tots els temps07.00-00.00 Grans èxits de tots els temps

+ novetats

Programació Estiu 2014

Cartell de la pel·lícula Dràcula, de Francis Ford Coppola ©Arxiu

El grup Von Der Partnerschaft-Skomitee de Mariapfarr, l’any passat ©MB

Ent

revist

aGas

eta de

Mat

adep

era A

gost 2

014

12gM

ENTREVISTA Teresa Capella i Martí

per Míriam Vila

Què simbolitza el monument?El monument als Gegants commemora queMatadepera és Ciutat Gegantera des de laII Trobada Internacional de Gegants del’any 1992 i també representa un elementsimbòlic d’unió amb el poble de Mariap-farr. Aquest any, coincidint amb el 30è ani-versari de l’agermanament amb la poblacióaustríaca, tant els Amics dels Gegants comel col·lectiu MeM i els membres de lacomissió de l’Agermanament Matadepera-Mariapfarr, amb el vistiplau de l’Ajunta-ment, van considerar que era el momentidoni per portar a terme aquest monument.

En què està inspirat?El monument és una rèplica en gran formatde l’objecte amb què es van obsequiar totesles colles que van participar a la II TrobadaInternacional de Gegants de Matadepera.Va ser un encàrrec que ens van fer al Hansi a mi els Amics dels Gegants.

Com vau decidir el disseny?El Hans i jo volíem que no fos un típicrecordatori en què un element important essubjecte amb una base. Nosaltres volíemque l’objecte i el suport estiguessin inte-grats, que els dos elements fossin una solapeça. I també teníem clar que havia de serun objecte allargat, estilitzat i de línies ver-ticals, que donés la sensació d’alçada i queno tingués massa ornaments, que fos simplei entenedor. Volíem aconseguir un dissenyesvelt i que la part que ressaltés més fos lasilueta dels gegants al capdamunt. Tambéd’aquesta manera vam trobar la soluciód’incorporar els anagrames dintre de lapeça de la silueta de metall dels gegants, demanera que tota la informació anava grava-da a dintre, ja que les dues peces s’encaval-caven formant un conjunt. Un cop teníemla idea mental, ho vam esbossar, seguint lamateixa metodologia que utilitzàvem a l’ho-ra de dissenyar una joia o ornament.

De quins materials està fet?L’objecte el vàrem fer amb metall i la baseera de fusta. A l’hora de traslladar la figuraal monument, vaig estar donant-hi voltesdurant temps i, finalment, vaig arribar a laconclusió que el més adient per la seva ubi-cació seria que el formigó suplís el peu de

fusta de la figura, de manera que s’integra-ria a la plaça i que la part de la silueta delsgegants es fes amb una planxa d’acer cortenmolt resistent. Finalment, seran tres planxesd’acer, fixades amb unes cunyes entremig iels peus dels gegants cavalcaran cap enfora,igual que a la figura original, emulant elspeus de fusta dels gegants reals.Jo crec que quedarà ben lligat amb l’estèti-ca general de la plaça, ja que el terra és agri-sat; l’Ajuntament té colors clars i el CAP ésblanc i, a més, destaquen els volums cúbics.Jo penso que el monument quedarà unificata la plaça i els edificis de l’entorn.

Quina alçada tindrà?Farà la mateixa alçada que el Llorenç, exac-tament, 4 metres i 75 cm. Amb el Hanshavíem fet algunes peces de certes propor-cions, però res a veure amb aquestes dimen-sions. Per mi ha estat un repte especial iestic molt contenta de què hagin confiat enmi. També he de dir que he comptat en totmoment amb l’assessorament i la col·labo-ració de l’empresa Construccions Baldó.

Has traçat tu la silueta?No. La silueta reprodueix exactament ellogotip original que van dissenyar els Amicsdels Gegants.

Hi haurà alguna inscripció?Al monument, no. En aquest aspecte sócuna mica minimalista, perquè no m’agradaafegir ni “embrutar” l’objecte, perquè aquíel que és més important són els gegants. Elque sí que hi haurà és una placa de planxad’acer corten amb les dades de l’efemèride,que es col·locarà a la paret de formigó delfons de la plaça.

Ha portat molt temps de feina?Portem des de la tardor de l’any passat tre-ballant-hi, que és quan els membres delMeM i els Amics dels Gegants em van venira veure per proposar-me el projecte. I ja estàtot a punt perquè s’inauguri aquesta FestaMajor. Sóc conscient que no serà del gustde tothom, però jo ho he intentat fer elmillor possible i, quan les coses es fan ambbona intenció, ja hi ha molt de guanyat.

CurrículumNascuda a Terrassa, viu a Matadepera des de fa 35 anys. Va estudiar a l’Escola Massana, a on es vagraduar en Arts Aplicades en l’especialitat de joieria. Posteriorment va completar la seva forma-ció a l’escola Kunst + Werkschule de Pforzheim i, més endavant, va ampliar la seva formació enjoieria a la Staatliche Akademie für Werkkunst und Mode de Berlín. En aquesta ciutat és on vaobrir, juntament amb el seu marit Hans Leicht, el seu primer taller de joieria i la galeria Ophir. Alsanys 80 va tornar a Catalunya i es va establir a Matadepera, a on va inaugurar la botiga-galeria LaVitrina. Al llarg dels anys ha participat en nombroses exposicions col·lectives de joieria contem-porània i d’altres d’individuals. A Matadepera, va formar part del Col·lectiu d’Art durant molts anysi actualment és membre de Matadepera ens Mou (MeM) i col·labora amb altres entitats.

Ent

revist

a

“El monument recorda que som Ciutat Gegantera”El nou monument dels Gegants s’inaugurarà per FestaMajor i ha estat dissenyat per l’artista local TeresaCapella, que ha fet una rèplica en grans dimensions del’objecte que es va entregar com a recordatori durant laII Trobada Internacional de Gegants, l’any 1992.

MOTS ENCREUATS Nº 198 Per Ignasi Pons

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Verticals

Solucions al número anterior:

Horitzontals1.Escampar la beixamel damunt delscanalons. 2.Només ella entre totes ésla que cuina que és un desastre. Prefi-xem els africans que provenen de forail·legalment. 3.Part central de totaperla. Té dents però no ha d’anar aldentista; té mànec però no ha d’anara l’ uròleg, i té fulla, però millor noregar-la. 4.Dóna una mica de color ala Toscana. Bonica flor que fa prosa.5.Una que fa pena. Nega a NovaZelanda. No s’acaba mai aquestrecord que tinc. 6.No pot ser bo perla salut barrejar el vi amb les noces.Fem un rot i expulsem tot l’oxigen.7.No recordo massa bé el PIN.Aquest rus no té cor. Obre un armari.8.Acaben mostrant una bona actitud.Paletes maldestres que fan malbé elblat. 9.S’hi poden cuidar bé els ousenmig del biquini eròtic. SempreTenim l’Obligació de Parar. 10.Elssignes especials són el motiu de laseva rapidesa d’escriptura.

1.Tres mots que ens indiquen que entenim o bé un parell , o bé catorze declavades. 2.Inscripció d’escarni. Uneufemisme que és l’hòstia (ambperdó). 3.Sentir-lo és no sentir res.Els dos primers factors de l’equació.4.Invertides en un pacte. Encara s’hade fer un home. Un peruà que no tépa. 5.Ho necessitem un xic contraxa-pat. Visor molt mal enfocat. 6.La mésprima de les cinc. Vocal del comitè.Comencem a respondre pel pres mal-tractat. Gelatina, que dirien els caste-llans. 7.En aquests indrets n’hi haquatre de molt preuades, i no són lesde bar (que també). Res no és. 8.Lagrega que presenta una foscor fulgu-rant en contra del sentit comú. Té unaalçada considerable quan salta. 9.Al’inrevés, el de l’aurora va acabarmolt malament. Hem trobat mitjatòfona. 10.He d’escriure una mica acontracor, i a contracor. Apa!, això éstot.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Teresa Capella al taller a on ha dissenyat el monument dels Gegants ©Miquel Badia

C I E N T I F I C AU N G L A I R A NL E O P A G A R EM A I C A U T I TI S L B E S E NN E T E G E S S AA N A I S AD T A U T O M A TE R A R I E M I RS O P A D E C E B A

Mentides cèlebres

El calefactor només és

per l’hivern.

SherlocksSi aquest estiu no potsveure peixets al mar...Te n’hem amagat un

entre aquestes pàgines.Ens ajudes a trobar-lo?