La guerra civil va ser una època de molta gana a Barcelona, i en general a tota Espanya, ja que a mes a mes va ser un dels causants de la guerra. Juntament amb la religió i la política.

Hi havia dos bàndols principals, els Republicans que anaven amb el govern, i els Franquistes que com ja diu el seu propi nom, anaven amb Franco.

Al 1936, es va iniciar la famosa guerra civil a Espanya, no tenien avions, i llavors no es va preocupar massa la població ja que no els podrien atacar pel cel, només per mar i per terra.

Fins que un dia sense que ningú estigués avisat ni previngut, a Madrid els van atacar aèriament, gràcies a Alemanya, Hitler, els va donar avions perquè Franco pogués atacar a tota la comunitat de Madrid. Més tard a partir del 1937, va passar el mateix a Barcelona, però aquesta vegada gràcies a Mussolini, o sigui a Itàlia. Per culpa d’això i de que no estàvem preparats per una guerra aèria, van decidir emplear la Defensa Activa, que la defensa activa tractava de intentar adonar-se de quan venien els avions, i intentar-ho prevenir. Hi havia diferents tipus:

-Fonolocalitzadors: que augmentaven el soroll que feien els avions per tal de sentir-los abans

-Radioescoltes: eren uns homes que estaven mirant a l’Est, ja que també venien avions de caça de Mallorca, que els va proporcionar la Unió Soviètica, encara que no eren tan eficaços com els de Itàlia.

-Projectors: Que eren uns canons de llum que busquen avions per la nit, al cel de Barcelona.

-Artilleria antiaèria: que són uns quants canons que tiren moltíssimes bombes de cop, i d’aquesta manera impedeixen que passi qualsevol avió, o qualsevol objecte que voli. Encara que aquesta artilleria era molt poc eficaç, ja que com a màxima, de 25000 n’encerten 1. Ja que a la ciutat de Barcelona només n’hi havia 4.

Com que la defensa activa no va funcionar, van optar per la Defensa Passiva: Que animaven a la població a resistir als atacs, i els donaven consells per millorar la seva convivència en aquella situació.

-Els donaven informació: fulls de prevenció als atacs, que explicaven el que havies de fer quan sonava la sirena, ja que quan hi havia un nou atac, feien sonar una sirena a tota la ciutat, i els donaven molt consells per poder salvar la seva vida, i no perdre-la.

-Moralitzaven a la població: els deien que per exemple, si s’ajupien davant d’una bomba no en sortirien perjudicats, i que hi havia molta esperança de que no hi haguessin masses morts, i que se’n sortiria tothom.

LA GUERRA CILVIL

I després de tot això, van començar a construir els refugis subterranis que els protegien de les bombes, on a Barcelona hi ha més de 20Km de túnels subterranis i en total hi havia uns 1400 refugis. Hi havia diferents tipus de refugis, n’hi havia 3, els que construïa l’ajuntament, que eren poc utilitzats, els particulars, que els construïen a sota de les cases, i finalment, els més abundants, els veïnals, que en aquests s’havia de pagar entrades cada vegada que s’hi volia accedir. Exactament el refugi que hem anat a visitar esta a uns 13 metres de terra, més 3 metres de sorra, ja que la sorra frena molt bé les bombes, i d’aquesta manera estaven ben protegits. En aquest refugi hi cabien entre 275 i 300 persones. I depèn del moment en que hi havia atacs, hi havia a dins un tipus de població o un altre diferent. S’havien de pagar 2 pessetes per setmana, i 8 pessetes al mes, o sigui uns 60 Euros aproximadament.

Allà dins hi havia molts problemes per a l’alimentació, i moltes vegades, al final acabaven menjant-se gats. I per culpa dels moments en que estaven passant, hi havia una sèrie de normes, que s’havien de complir, unes d’elles eren:

-Que no es podien baixar armes

-No es podia fumar

-No es podia baixar amb menjar

-No es podia parlar ni de política ni de religió, ja que eren uns dels principals problemes de la guerra en qüestió.