Treball de recerca:

LA IMATGE DE LA MODA

Autores: Marina Cullell i Meritxell Olivera Curs i secció: 2n de Batxillerat D i 2n de Batxillerat E Any Acadèmic: 2013-2014 Tutora: Teresa Moyà

IES Montserrat

Pág. 1

Pág. 2

Agraïm la col·laboració de la nostra tutora, la Teresa Moyà, per proposar la idea d’ajuntar els dos treballs i fer que continuéssim endavant. Voldríem agrair també l’ajuda i la paciència de persones com la Josefa Justo, que a fet possible que el treball de la Meritxell tirés endavant; la M. del Carmen Garcia Ciprian per ensenyar-nos a fer els primers passos a l’hora de cosir, familiars i altres persones que han fet possibles aquest treball: Grete Ribé, Henrique Holsbach, Javier Zamora, professors i alumnat de l’Institut Montserrat.

Pág. 3

Índex: Introducció 4 LA PERSONALITAT DE LA MODA per Meritxell Olivera 5

1.- Introducció 7

2.- La personalitat de la moda 9

3.- De la idea al paper, del paper a la realitat 20

4.- Conclusions 34

5.- Annex 35 LA CARA PÚBLICA DE LA MODA per Marina Cullell 52

1.- Introducció 54

2.- Adobe Photoshop 55

3.- El Photoshop a la moda 57

4.- Errades del Photoshop en revistes 60

5.- Treball de camp (Entrevistes i Annex) 68

6.- Conclusions 81 Conclusió conjunta 83 Annex conjunt 84 Revista

Pág. 4

Introducció La Marina Cullell i la Meritxell Olivera no teníem previst fer el treball conjuntament, però la nostra tutora, la Teresa Moyà, ens va proposar de fer-ho juntes. En aquell moment ens van venir un munt d’idees que podríem relacionar i vam decidir afrontar aquest repte. Conjunta i paral·lelament, hem fet dos treballs: “La personalitat de la moda” i “La representació de la moda”. El nostre treball conjunt, titulat “La imatge de la moda” explica bàsicament què i com es representa la moda. Per part de la Meritxell, s’explica com trobem la personalitat d’una societat representada en la moda, el fet que fa que uns ens vestim d’una manera o d’una altra. Per l’altra banda, la part de la Marina ens explica com es representa la moda a través de l’objectiu, com es pot mostrar una imatge irreal de manera que la creguem real i la prenguem com a model a seguir. Per aquest treball la Meritxell ha dissenyat i confeccionat roba que després ha estat fotografiada i retocada per la Marina. Per aprendre dels dos treballs, la Marina ha confeccionat una samarreta i un fulard, també conjuntament amb la Meritxell ha dissenyat l’estampat per una camisa. La Meritxell, per aprendre una mica més de Photoshop, ha fotografiat i retocat totes les imatges disposades en el seu apartat 3. (De la idea al paper, del paper a la realitat). Conjuntament i reunint totes les imatges s’ha creat una revista que barreja la moda i la fotografia. Aquesta revista conté imatges realitzades per nosaltres dues on predominen els dissenys ideats per la Meritxell i les imatges pensades i retocades per la Marina. Es presentarà en forma de revista en un annex a part del propi treball de recerca.

Pág. 5

Treball de recerca:

LA PERSONALITAT DE LA MODA

Autora: Meritxell Olivera Curs i secció: 2n de Batxillerat E Any Acadèmic: 2013-2014 Tutora: Teresa Moyà

IES Montserrat

Pág. 6

Índex 1. Introducció 7

1.1 –Motivació 7 1.2 –Objectius 7 1.3 –Hipòtesi 7 1.4 –Metodologia 7

2. La personalitat de la moda 9

2.1 -Entrevista a Gretelain Ribé 12 2.2 -Entrevista a Josefa Justo 13 2.3 -Entrevista a Henrique Holsbach 14 2.4 -Entrevista a Javier Zamora 15 2.5 -Qüestionari virtual 16

2.5.1- Anàlisi del qüestionari virtual 16 3. De la idea al paper, del paper a la realitat 19

3.1 –Procediment 20 3.1.1 Idees 21 3.1.2 Esbós 22 3.1.3 Disseny i patronatge 22 3.1.4 Material 22 3.1.5 Punts fluixos 24 3.1.6 Emprovar 24 3.1.7 Cosir 24 3.1.8 Detalls 24

3.2 –Confeccionant 25

3.2.1 Samarreta estampada 26 3.2.2 Faldilla marinera 27 3.2.3 Samarreta de blonda 29 3.2.4 Fulard 31 3.2.5 Vestit al vent 32

4. Conclusions 34 5. Annex 35

5.1 -Patrons utilitzats en el punt 3.2 (Confeccionant) 36 5.2 -Qüestionari virtual 35 5.3 -Altres dissenys i patrons 39 5.4 -Apunts i anotacions 41

Pág. 7

1. Introducció 1.1 Motivació He escollit aquest tema perquè des de petita m’he interessat per àmbits relacionats amb el dibuix i l’art i sobretot en el disseny. Quan era petita, el meu avi em va regalar material de pintura, aquarel·les, pinzells, colors…ell tenia com a afició la pintura i s’hi va dedicar bastant al tema, fins i tot va arribar a vendre algunes de les seves obres. Podríem dir que vaig començar a dibuixar gracies a la iniciació que em va aportar el meu avi. Al principi eren simples paisatges, animals poc elaborats, sense detalls, més tard vaig decidir dissenyar roba, no sé ben bé per quin motiu, però em va agradar. D’això ja ha passat molt temps i ara estic en un punt en què alguns dels meus dissenys han cobrat forma. Saber com és el procés de confecció m’intrigava, per aquest motiu, el meu treball parla del temps, l’evolució, els canvis, la personalitat… tot vist des d’un punt de vista diferent, no només amb entrevistes i recerca. És un treball artístic i pràctic, en el que la Marina i jo tindrem l’oportunitat d’endinsar-nos en els petits detalls, des del disseny a l’elaboració i el significat que atorguem al conjunt. Per posar en comú amb el treball de la Marina, he retocat totes les fotografies adjuntes utilitzant el Photoshop. 1.2 Objectius La finalitat d’aquest treball ha estat la recerca del significat de l’expressió de la moda, el que s’amaga darrere de cada peça de roba, i cada nou disseny. El motiu que fa que la moda estigui en constant canvi i busqui sempre una manera de revelar-se i cridar l’atenció en una societat on hi ha una gran diversitat. Els objectius també han estat crear conjuntament amb la Marina Cullell, una petita “revista” amb imatges de les peces de roba creades. Per la meva part, he confeccionat peces de roba que posteriorment ha fotografiat la Marina. Aquestes fotografies han estat elaborades mitjançant Photoshop, ja que el treball de la meva companya consisteix en elaborar i treballar aquestes fotografies i adequar-les al món de la imatge i el retoc. Totes les entrevistes realitzades han estat supervisades per les dues, ja que la informació aportada era útil per als dos treballs. Paral·lelament al treball escrit, he realitzat una part pràctica i artística en la qual he tingut l’oportunitat de comptar amb l’ajuda de professionals en el tema que m’han ajudat a dissenyar, elaborar i confeccionar alguna peça de roba (una samarreta, una faldilla, un fulard i un vestit). 1.3 Hipòtesi En aquest treball vull entendre el significat de la moda en la societat, el que comporta vestir-nos d’una manera o d’una altra. Com es crea el principi bàsic d’aquesta moda des del patronatge, fins al resultat final. 1.4 Metodologia Per elaborar aquest treball he consultat alguns llibres com “El imperio de lo efímero” de Gilles Lipowski o “El sistema de la moda” de Roland Barthes. Altres fonts de documentació i recerca han estat internet, entrevistes i un qüestionari interactiu publicat a la xarxa.

Pág. 8

LaPersonalitatdelaModa

Meritxell Olivera Palau

«Ya me está comunicando su sexo, su edad y la clase social a la que pertenece por medio de lo que lleva puesto; y muy posiblemente me está dando información sobre

su profesión, su precedencia, su personalidad, sus opiniones, gustos, deseos sexuales y estado de humor en ese momento» 1

1 El lenguaje de la moda – Alison Lurie (pág 21) Ed. Paidós Ibérica, Edició 1994

Pág. 9

2. La Personalitat de la Moda La moda ha estat des de temps immemorials una forma de distinció social i de sexes, una manera d’expressar-se com a individu i representant de la modernitat. En el transcurs del temps crec que es pot apreciar una gran evolució en la moda. Però a què és deguda exactament aquesta evolució? Com ens distingim a nosaltres mateixos en una societat on les grans empreses marquen les tendències? Com representem la nostra forma de ser? Com a representants directes del canvi progressiu de la moda, trobem les tradicions i les diverses cultures existents; una manera d’expressar un fet lluint una determinada roba. Es busca sempre una forma de diferenciació en la qual l’individu recerca contínuament una forma per demostrar a la societat el seu estatus social, la seva personalitat o el seu caràcter; d’aquí la cita: «Hay que ser como los demás pero no abolutamente como ellos» 2 La moda consisteix en destacar el suficient per a que els altres es fixin en tu però dins de les tendències del moment. Hi ha persones que simplement es dediquen a imitar, intentant adaptar-se aquestes tendències o aquests nous passos que han servit per pujar un nou esglaó en aquesta contínua metamorfosi que és la moda. Al llarg del temps la societat ha passat d’una manera de vestir a una altra completament diferent i sense forma concreta, un altre canvi també seria el fet de retornar al Hand-made i a un estil diferent de la tendència del moment degut a un intent de contradir a la societat. D’aquesta manera l’individu pretén trencar amb les normes estètiques, el qual entra en una gran contradicció del món de la moda, ja que aquest estil té com a idea bàsica i principal. Tornar a crear per un mateix la roba que volem portar, una manera senzilla d’expressar el que realment som. Per una altra banda, hi ha la tendència de portar coses que van estar de moda fa anys creant així un nou estil. És a dir, el que fa temps es va portar i el qual podríem considerar un pas enrere en l’avenç de la moda. Una barreja entre el que és antic i el que és nou. Durant molts anys algunes organitzacions, per exemple de caràcter religiós, han imposat una determinada forma de vestir, tradicional i amb pocs canvis. Això suposa un endarreriment en l’evolució no només de la moda en sí, si no que a més representa un tancament a la manera d’expressar-se d’una persona, ja que se la priva del seu dret a decidir com vol que la societat la vegi. Es busca una resposta en la societat, una forma de cridar l’atenció, bé sigui utilitzant peces de roba amb colors cridaners (fúcsia, groc i altres colors fluorescents) o bé amb aquesta nova tendència que s’ha exagerat molts aquests últims anys a partir del 2012, que és que moltes noies per cridar l’atenció porten poca roba o roba molt curta, ja que segons el pensament de la societat actual quanta menys roba, millor. Evidentment no tothom pensa d’aquesta manera, però és el que ens impulsen a pensar, mediant la publicitat, sobretot en les revistes o inclús en les passarel·les de moda. En aquestes ens ensenyen una dona prima, i que com menys roba porti, serà més “bonica i sensual”. Mediant l'observació, he pogut diferenciar diversos estils. 2 El imperio de lo efímero, Gilles Lipovetsky – pág 47 Editorial Anagrama Edició 1990

Pág. 10

En els exemples dibuixats a continuació, es mostra els diversos estereotips que hi ha en la societat. Aquest estudi es basa principalment en l'observació d'adolescents del carrer, de l'escola... és a dir, de diferents cultures i àmbits socials. Per elaborar els exemples no només m'he basat en l'observació, també he utilitzat els llibres següents, on s'expliquen les característiques de cada subjecte: "El imperio de lo efímero" (Gilles Lipovetsky), "El lenguaje de la moda" (Alison Lurie) i "El sistema de la moda" (Roland Barthes). Vegem aquí diferents exemples de tendències i estils que expressen les grans diferències respecte la visió que s’ofereix i es transmet a la societat: Exemple 1: El subjecte 1 és una noia que vesteix de forma més aviat còmoda, no crida l’atenció i vesteix amb roba de poc cost. Per l’altra banda, el subjecte 2 vol expressar que el seu estatus social és alt (marca costosa visible). Busca roba en la qual es pugui apreciar ràpidament que l’important per aquesta persona és la visió externa. (Altres senyals serien el maquillatge, el pentinat o la bijuteria)

Subjecte1 Subjecte 2

Exemple 2: En aquest cas podem diferenciar en els subjectes 1 i 2 que no pertanyen a un mateix pensament. El subjecte 1 mostra una aparença més aviat “hippy” mentre que el subjecte 2 podríem dir que mostra una actitud “Punk”.

Subjecte 1 Subjecte 2

Pág. 11

Exemple 3: En aquest exemple es pot comprovar el gran impacte d’algunes religions com és la musulmana, ja que els seguidors més devots han de seguir aquesta forma de vestir (subjecte 1), en canvi, el subjecte 2 mostra una dona quasi nua que busca una certa provocació.

Subjecte 1 Subjecte 2

«Pero la moda no ha sido únicamente una escena donde apreciar el espectáculo de los demás, sino que ha supuesto asimismo una trastocación del propio ser, una autoobservación estética sin precedentes» 3 Es busca la diferència radical, una nova forma de definir-se. Quan va començar la crisi, sobre l’any 2008, les petites empreses van anar tancant, de manera que, avui en dia les grans empreses dominen aquest “imperi” que és la moda. Per aquest motiu moltes persones tornen al Hand-Made, una manera econòmica i creativa de crear tu mateix un estil de roba adequat a l’estil propi. Les petites empreses i botigues creaven roba dirigida a un determinat públic, i ara amb el tancament d’aquestes empreses, aquest públic busca el seu estil únic. 3. El imperio de lo efímero Giles Lipovesky – pág. 41 Editorial Anagrama Edició 1990

Pág. 12

2.1 Entrevista a Grete Ribé Hem parlat amb la Grete Ribé, petita emprenedora que es dedica al Hand-Made i ven els seus productes de bijuteria per internet i en algunes fires. Va començar a petita escala, és a dir, ella feia complements i manualitats com a hobby amb la demanda que tenia dels seus productes amb la gent coneguda, la va inspirar a crear i vendre un producte únic i artesanal, va crear una marca i va començar a vendre en fires, mercats de joves dissenyadors i a través del seu blog i web. En aquests temps de crisi, hi ha més gent que comença aquest tipus de feina, mentre que la Grete fa uns vuit anys que té la seva marca. Abans, las seva marca era una marca reconeguda però ara es veu enfrontada a una certa competència que va augmentant progressivament. En aquest link trobareu el blog on la Grete ven els seus productes: http://gretelain.blogspot.com.es/

Grete Ribé

Estand de productes “Gretelain”

Pág. 13

2.2 Entrevista a Josefa Justo La Josefa s’ha dedicat des dels 14 anys a la confecció i disseny de moda. Va començar treballant en un taller, més tard, als 19 anys, va aprendre confecció i escalat en un curs de tall. En aquells temps era molt comú per a les noies posar-se a aprendre i treballar des de ben joves en l’àmbit de la confecció; ja fins i tot a l’escola aprenien a fer algunes costures. Els anys no passen per aquest negoci que està en decaiguda, abans hi havia més gent als tallers per poder confeccionar-ho tot de forma ràpida i eficaç, però amb l’exportació comercial, els petits tallers on es treballava a mesura van deixar de tenir sortida i molts d’aquests tallers van tancar. Per tant, que hi va haver una forta decaiguda en el número de professionals que s’hi dedicaven i poc a poc la tradició d’aprendre a confeccionar s’ha anat perdent. La crisi sembla no notar-se en els petits tallers, on hi entren diàriament molts clients sense distingir entre homes, dones, grans i vells per fer-se roba a mesura o arreglar algunes peces de roba (durant l’entrevista van entrar una dóna amb la seva filla i més tard també un home). En definitiva podríem dir que és un sector que va tenir molt d’èxit en el passat i el nombre d’interessats en aprendre’n ha disminuït bastant al llarg dels anys encara que últimament amb el Hand-made hi podem apreciar un petit increment, però la demanda no disminueix, és més, augmenta, ja que el procés de confecció és complicat i només uns pocs en coneixen el procés. La Josefa m’ha ensenyat al llarg del treball el procés bàsic de patronatge i confecció. Els patrons aportats als punts 3.2 (Confeccionant) i 5 (Annex) els va fer ella quan estudiava aquest procés de confecció. M’ha ensenyat a seguir els diversos passos que fan possible la creació de les diverses peces de roba mostrades en aquest treball.

Meritxell Olivera i Josefa Justo

Pág. 14

2.3 Entrevista a Henrique Holsbach L’Henrique és un jove model que va començar als 16 anys a treballar com a professional en grans agències de models no només d’Espanya sinó també de Portugal i Brasil, i ha treballat per grans marques com “Bershka” o “Levi’s”. L’Henrique ens explica que les grans marques de moda no sempre busquen vendre els seus productes, moltes vegades volen expressar una idea, una personalitat o simplement crear un disseny tan estrany que aconsegueixi cridar l’atenció de la gent. La roba diferent vol implantar una nova tendència, un nou estil que al principi ens pot semblar massa extravagant. Aquesta roba no és simplement roba, és “art”, volen transmetre creativitat, demostrar que hi ha dissenyadors que poden permetre’s el luxe de crear una peça de roba tan diferent i ostentosa que possiblement ningú la vulgui comprar, però que se’n parli. La roba ha de representar un ideal de perfecció i és important que la imatge que s’ofereix al públic mostri clarament aquesta idea. Quan es pren una fotografia o es fa un anunci de moda, el model i l’escenari que surten han de representar d’alguna manera el significat del que et volen vendre: una peça de roba, una personalitat, un nou estil o tendència que volen cridar l’atenció de la societat.

Henrique Holsbach

Pág. 15

2.4 Entrevista a Javier Zamora En Javier Zamora és un fotògraf professional que porta des dels 18 dedicant-se a la professió. Les fotografies que fa, moltes vegades no pretenen mostrar la roba, si no una idea, un sentiment... En Javier ens posa com a exemples alguns anuncis d’ “Estrella Damm” o de “Nespresso” on el que s’intenta no és vendre el producte. Es mostra el sentiment que et transmet aquest determinat producte d’aquesta manera la gent compra el producte només per la idea o el sentiment que et transmet. Aquí unes fotografies realitzades per ell:

Pág. 16

2.5 Qüestionari virtual Aquest qüestionari virtual ha estat realitzat a 50 persones d’edats compreses entre els 10 i els 50 anys d’edat i de diverses nacionalitats. Els resultats han estat fonamentals a l’hora d’explicar com la moda defineix la nostra personalitat i quina és la manera d’escollir a l’hora de comprar o confeccionar la roba. 2.5.1 Anàlisi del qüestionari virtual He analitzat les preguntes de forma individual i aportant resultats numèrics. He obtingut la següent valoració: El món de la moda i la confecció i l’evolució en les noves tendències són temes actuals que han interessat a un 71% dels enquestats, molts han tingut l’oportunitat de participar en passarel·les, assistir a cursos de costura o fins i tot a dedicar-se de forma professional a les passarel·les, la confecció... La gent s’interessa sobretot en portar roba còmoda i simple (22%), roba de temporada (20%) i també m’agradaria d’estacar que un 15% dels enquestats ha escollit la roba de marca com a roba que la gent es sol posar. Aquests són els resultats obtinguts a la pregunta “Quin tipus de roba sols portar?” :

1 Roba simple, còmoda 22% 2 Estampada i amb molts colors 9% 3 Personalitzada 11% 4 De baix preu 10% 5 De marca 15% 6 De temporada 20% 7 Qualsevol que segueixi amb la tendència de la gent de la meva mateixa edat 11% 8 Una altra resposta 2%

A l’hora de comprar la gent es fixa més en el disseny (39%) i en el preu (35%), sembla ser que la qualitat del producte no es té gaire en compte, nomes un 20% ha seleccionat la qualitat com a principi bàsic a l’hora de comprar. El disseny és el factor més important. És el que aconsegueix atreure’ns a comprar una determinada peça de roba. El disseny ens defineix. Si hi ha, per exemple, un dibuix amb el qual ens sentim representats, aquesta roba tindrà moltes possibilitats d’acabar al nostre armari.

Pág. 17

A l'hora de comprar, en que et fixes més?

Preu 35% Qualitat 20% Disseny 39% Altres 6%

El resultat a la pregunta: “Que és per tu més important: el fet de portar la roba d'una determinada marca o portar roba que no sigui de marca reconeguda?” m’ha sorprès bastant, ja que no hi ha una gran diferència de respostes. Un 60% ha respost que porta roba que els agrada encara que no sigui de marca, però la resta, un 40%, ha respost que prefereix dur roba de marca. Això significa que la marca realment té una influència en la forma en la que volem que els altres ens interpretin. Moltes vegades portem camises simples on l’únic que hi ha d’especial és la marca i no ho considerem marketing, ho considerem normal, ja que mostra a quin estatus social pertanyem. No obstant, els resultats a les següents preguntes m’han semblat curiosos. Vegeu aquí les dues preguntes: La marca influeix sobre el producte?

Sí 65% No 35%

La marca influencia de manera decisiva la nostra forma de pensar quan anem a comprar. Només un 35% no creu que la marca tingui alguna influencia sobre el producte.

Pág. 18

Pagar per la marca és garantia de qualitat?

Sí 21% No 79%

Si un 79% dels enquestats diu que la marca no ens dona qualitat, a les hores per que comprem roba de marca? M’agradaria aportar que el tema ha resultat força interesant entre els enquestats que han resolt el qüestionari penjat a la xarxa. Del 1 al 5, com qualificaries aquest tema?

Molt poc interessant 2 % Poc interessant 2 % Interessant 33 % Força interessant 39 % Molt interessant 24 %

Del qüestionari es dedueix que marca ens influencia a l’hora de comprar però això no significa que una peça de roba sigui de més qualitat. És a dir moltes vegades paguem només per el fet que sigui d’aquella determinada marca que ens agrada encara que sapiguem que el producte que estem comprant potser no durarà gaire. La societat ens impulsa a comprar roba de marca encara que sapiguem que de vegades no és garantia de qualitat només pel fet d’ensenyar que ens hem gastat uns determinats diners en aquella peça de roba.

Pág. 19

3. De la idea al paper, del paper a la realitat

Meritxell Olivera Palau

«Describir lo que podríamos llamar expresiones de la personalidad»4

4 - El sistema de la moda – Roland Barthes (pg 359) Editorial Paidós, Edició 2003

Pág. 20

3. De la idea al paper i del paper a la realitat Com crear del no res una peça de roba que expressi tot allò que no diem verbalment, tot allò que no cal preguntar, i que a simple vista hem de notar…? Com ensenyem la nostra personalitat? No és tan senzill com sembla, s’han de seguir uns certs passos que fan possibles l’elaboració d’una personalitat, d’una peça de roba que mostri exactament el que estem pensant.

3.1. Procediment En aquesta part del treball comentaré tots els passos que he seguit a l’hora de confeccionar les peces de roba presentades. Ho explicaré tot, començant pel principi i explicant les possibles dificultats que trobarem en el camí per a crear el nostre disseny. He seguit els següents passos: 3.1.1 Idea 3.1.2 Esbós 3.1.3 Disseny i patronatge 3.1.4 Material 3.1.5 Punts fluixos 3.1.6 Emprovar 3.1.7 Cosir 3.1.8 Detalls

En aquesta part del treball he tingut l’oportunitat de rebre les indicacions de primera mà, ja que és un treball complex que costa entendre per un mateix. Primer m’agradaria explicar com vaig tenir la idea, la inspiració i el que em va impulsar a seguir endavant. Tot va començar amb un disseny que havia pensat per a una festa de halloween de l’any 2010. Se’m va acudir dissenyar un vestit, primer vaig pensar que el vestit no seria únicament per a una festa juvenil, havia de ser un vestit elegant i divertit. Vaig valorar diverses idees, i, després de molts esbossos, vaig tenir per fi el resultat final. Com que el disseny final era bonic, vam decidir amb la família portar-lo a fer a una modista. Finalment el vestit va quedar molt bé i em va impulsar a dissenyar roba pensada per portar al dia a dia, és a dir, roba que pogués crear dins dels meus límits. Aquí ensenyo el principi de tot, la primera creació, del paper a la realitat:

Disseny Resultat

Pág. 21

3.1.1 Idea Per començar, el més important és tenir una idea exacta de que és el que volem fer, un vestit, una faldilla, uns pantalons… també és important pensar per a que farem servir la peça de roba: per poder lluir en un acte social, com una festa o més aviat per portar pel carrer sense cridar massa l’atenció. Podríem seguir l’exemple proposat: Aquí es mostra una taula referencial on es resumeixen les principals idees depenent de la situació en la que es porta la peça de roba.

Entorn

Característiques depenent de cada entorn segons els exemples del mercat

Exemples en el mercat

Esdeveniment

social

-Ha de ser cridanera: La gent ha de fixar-se en la peça de roba. -Estampat simple: És preferible no portar un estampat massa carregat. És més, en roba elegant predominen els estampats llisos i uniformes. -Roba amb moviment: Utilitzar alguna tela com gasa o seda dóna més llibertat al caminar i, al ser poc pesada, atorga més gràcia a l’hora de caminar. «Ropa que al mismo tiempo oculta y revela»5 Per donar un efecte sensual i femení. No en excés, més aviat dissimulat. -Efectes visuals: Afegir llaços, pedreria, dibuixos petits… Aquests elements aporten una gran diferència, ja que és en els petits detalls en què ens fixem.

Entorn quotidià

-No molt cridanera: No es busca cridar l’atenció. -Qualsevol estampat: Serveixen tots els tipus d’estampats (s’ha de tenir en compte la temporada de l’any, ja que els tons càlids acostumen a ser per estiu i els freds més per hivern). -Forma: No molt carregada, simple.

5 El lenguaje de la modaAlison Laurie pág 236, Editorial Paidós, Edició 1994

Pág. 22

3.1.2 Esbós Per a l’esbós hem de tenir en compte les característiques comentades a la taula anterior i intentar plasmar la nostra idea pensada en què després l’hem de crear a partir d’uns certs patrons. Aconsello prendre notes dels detalls que volem afegir, com per exemple tipus de pedreria, o si volem afegir un encaix… Exemple d’esbós:

3.1.3 Disseny i patronatge Partint de l’esbós, crear el disseny final i partir dels patrons bàsics. Per poder crear el vestit tal i com volem és important saber crear un patró adequat i que s’ajusti al que hem dissenyat. Aquest el dibuixarem sobre una làmina de paper fi, i després farem les modificacions necessàries. Tots els patrons que he pres com a referència estan en el punt 2.3 (Confeccionant) i en el punt 6 (Annex). Mostra del paper que s’utilitza per dibuixar els patrons: 3.1.4 Material Volem que sigui una roba plana o amb moviment? Depenent de l’esbós realitzat en el punt 3.1.2, sabrem quin és l’efecte visual que volem transmetre, en aquest pas és aconsellable visitar una botiga on es venguin teles. En aquestes botigues podríem fins i tot demanar un petit retall de les teles que més ens agraden. D’aquesta manera ens serà més senzill comparar-les i decidir-nos per una en concret. Les teles que es venen en botiges com ”Ribes i Casals” o “Gratacos” estan en constant canvi, es preferible que si trobem la tela adequada no dubtem en comprar-la el mateix dia, ja que potser al dia següent ja no en queda.

Pág. 23

Exemples de diversos retalls:

Pág. 24

3.1.5 Punts fluixos En aquest punt ja hem de tenir la roba tallada seguint el patró que hem dibuixat al punt 3.1.3. Primer podem ajuntar les parts de la roba amb agulles que ens serviran com a guia. En aquest moment hem de començar a cosir les teles amb punts fluixos6 de tal manera que ens serveixi com a referència per cosir després. S’ha de cosir la capa on no es veu l’estampat, de manera que l’estampat quedi per dins. Cosirem amb un fil blanc i gruixut la part que després quedarà amagada al costat on la roba toca el cos. Quan cosim és important no apretar massa el fil, ja que després l’haurem de retallar. 3.1.6 Emprovar Ara ja tindrem la roba cosida amb els punts fluixos i ens la podrem emprovar. Hem de comprovar que ens vagi bé de mida i que quedi com nosaltres esperem que sigui el resultat. Si no ens queda com hem desitjat hem de desfer els punts fluixos i tornar-los ha fer fins que la peça de roba quedi com volem. 3.1.7 Cosir Una vegada tenim els punts fluixos definitius, hem de començar a cosir, a màquina o bé a mà, la costura definitiva. A màquina ho farem d’una manera eficaç i senzilla i aconseguirem que no es vegin tant les costures. D’altra banda, a mà aconseguirem una costura més precisa. 3.1.8 Detalls A continuació afegirem els últims detalls: podem utilitzar botons, pedreria, punta… tot allò més decoratiu ho cosirem o adaptarem en aquest punt formant llaços, relleus, estampats...

6 Els punts fluixos serveixen per indicar per on cosirem definitivament

Pág. 25

3.2 Confeccionant Per confeccionar la roba que he fet al llarg del treball, he seguit els mateixos punts explicats en l’apartat 3.1. He confeccionat aquesta roba amb l’ajuda de la Josefa, una dona que ha dedicat tota la seva vida a la costura i m’ha ensenyat a cosir i també els principis bàsics del patronatge. La roba confeccionada segueix un esquema individual en forma de fitxa. Les peces estan ordenades de forma cronològica a la seva creació. Alguna no segueix l’ordre dels passos explicats en el punt 3.1. Les peces són les següents: 3.2.1 Samarreta estampada 3.2.2 Faldilla marinera 3.2.3 Samarreta de blonda 3.2.4 Fulard 3.2.5 Vestit al vent

Pág. 26

3.2.1 Samarreta estampada Idea: La samarreta ha estat dissenyada per a la Marina que volia una peça de roba específica per assistir a les seves classes de Hip-Hop. La samarreta no ha de ser ajustada, més aviat gran. Hi ha d’haver el dibuix d’un radiocassette i la frase “Bailar es soñar con los pies”. Esbós: L’esbós el vaig fer conjuntament amb la Marina, ja que ella va decidir l’estampat. Pel dibuix del radiocassette vam buscar diferents imatges a internet, vam escollir una a la que vam haver d’apujar els colors amb un programa de retoc fotogràfic. Vaig tenir la idea d’escriure la frase que volia la Marina sobre un pentagrama musical, i la Marina, utilitzant un altre programa fotogràfic va poder col·locar la frase dins d’un pentagrama. El cost total de la samarreta va ser de 21 €, ja que hi havia dues impressions. Resultat

Pág. 27

3.2.2 Faldilla marinera Idea: Amb la faldilla m’agradaria seguir un estil vintage però juvenil. Per fer-ho, hauré de buscar un estampat més aviat simètric, i el toc juvenil el traurem del moviment que li donarem a la faldilla. La he titulat faldilla marinera ja que vull que sigui de color blau i el moviment representi les onades del mar. No ha de ser massa cridanera, ja que vull que sigui una peça de roba per utilitzar al dia a dia. Esbós:

Disseny i patronatge: Per confeccionar aquesta faldilla he utilitzat el patró d’una faldilla bàsica. He pres les mesures de cintura i de l’altura aproximada que ha de tenir la faldilla; l’elaboració d’aquesta peça de roba ha estat força senzilla, ja que només s’ha de arrufar (la tela i el folre) la part de la cintura de la faldilla. Hi ha una funció a les màquines de cosir que serveix per arrufar de forma uniforme, d’aquesta manera no ens resultarà complicat tot i que de vegades pot resultar difícil agafar-li el truc. Més tard només hem d’afegir o bé una cremallera o bé una goma a la cintura. Després d’afegir la cremallera (en el meu cas) s’ha de posar un tros de tela que faci de cinturó i tapi les costures que hem fet a la part de dalt de la faldilla. Hem de seguir el següent esquema:

Llargada de cintura

Tela i folre

Alçada faldilla

Pág. 28

Cost: Tela: 4,05 € Folre: 2,91 € Cremallera: 0.70 € Total: 7,16 € Resultat:

S’ha de cosir un cinturó fet de la mateixa tela, cosir els costats de la faldilla i ajuntar amb una cremallera.

Pág. 29

3.2.3 Samarreta de blonda Idea: Volia fer una samarreta més aviat elegant, i em vaig inspirar en la frase també citada en el punt 3.1.1: «Ropa que al mismo tiempo oculta y revela»7 A la samarreta també li podríem afegir una altra samarreta a baix d’aquesta manera també la podríem portar al dia a dia. Com indica el nom de la camisa, està feta de blonda. Esbós:

Disseny i patronatge: Per fer el patró he seguit l’esquema d’un patró de camisa bàsica, al qual li he afegit algunes modificacions (he fet la camisa més ampla i llarga). Tela: La tela que he escollit és de color crema amb un bonic estampat de flors. Elaboració: Una vegada tallada la tela seguint el patró que em fet, només hem de cosir amb punt fluixos la part no estampada de la samarreta, de manera que aquests quedin per la part on la samarreta toca amb el cos. Aquí un esquema gràfic del procediment:

7 El Lenguaje de la moda pág. 236 Editorial Paidós Edició 1994

Fer el patró seguint les mesures corresponents

Afegir modificacions i retallar el patró

Pág. 30

Cost: Tela: 11,80 € Total: 11,80 € Resultat:

Col·locar patró tallat sobre la tela i retallar la tela, finalment cosir.

Puntsfluixos

Partinteriorsamarreta

Pág. 31

3.2.4 Fulard Idea: La idea era fer un fulard senzill i útil, amb un estampat que estigués de moda. Vam escollir un estampat simètric de colors foscos per a l’hivern, vam comprar també un encaix per posar al voltant del fulard, d’aquesta manera vam poder crear un fulard bonic i poc cridaner. Elaboració: Per a la elaboració només hem comprat una tela que ens agradés a la Marina i a mi i que tingues un tacte més aviat suau. Hem comprat també una punta negra que em posat al voltant del fulard. Cost: Tela: 4,95 € Punta: 5,25 € Total: 10,20 € Resultat:

Pág. 32

3.2.5 Vestit al vent Idea: Volia un vestit amb moviment i amb un estampat alegre. Un vestit diferent i amb petits detalls, el toc diferent que té el vestit és la forma (amb una sola espatlla i una llarga cua). Vaig comprar una tela amb els colors blau, lila i verd, ja que em semblaven colors estranys que al combinar-se creaven un estampat cridaner però elegant. També volia incloure altres elements de decoració com un cinturó de trena a la cintura i una punta a la part de la obertura de la part de baix del vestit. Esbós:

Disseny i patronatge:

Pág. 33

Elaboració: Seguint els patrons bàsics de camisa i faldilla s’ha de crear amb el folre, un vestit simple i ajustat. Alguns canvis com el fet de treure una espatlla fan que el vestit comenci a tenir una determinada forma. Si tenim suficient folre, recomano retallar-lo igual a la forma del vestit de gasa que posarem a sobre, és a dir, el vestit de folre és només per a donar forma i per a que no ens quedi un vestit transparent, aquest el retallarem i el farem més curt que el vestit de gasa. Quan hem acabat aquest vestit fet amb el folre procedirem a cosir de igual manera, seguint els mateixos patrons, el vestit de gasa que va a sobre del folre. Finalment els cosirem junts. És important deixar un espai a un dels costats per a la cremallera, altres detalls com els botons de darrere, l’encaix i el cinturó els posarem al final, quan el vestit ja estigui cosit. Cost: Tela: 18,00 € Folre: 38,80 € Punta: 2,40 € Total: 59,20 € Resultat:

Pág. 34

4. Conclusions Ha estat molt interessant i a la vegada complicat fer aquest treball, però gràcies a ell, ara puc comprendre els fonaments bàsics en els quals es basa la societat per escollir una determinada peça de roba. Com vesteixen uns i com ho fan els altres, la gran diferenciació que trobem en la presentació de la persona que som, és a dir, el caràcter, l’estatus social, l’origen, els gustos... El que fa que la moda avanci al llarg del temps També he après a cosir i fer algun patró bàsic, aquesta part del treball és la que m’ha costat més, ja que jo sempre m’havia dedicat a dissenyar i no a confeccionar la roba. Ara entenc el gran treball i esforç que s’amaga darrere de cada peça de roba. I m’he adonat que la roba feta per un mateix és molt més barata i ens agrada molt més que la roba comercial. El retoc fotogràfic no m’ha resultat complicat, ja que a l’igual que el disseny, és una afició que tinc des de que era petita, fins i tot vaig guanyar, l’any 2011, els jocs florals de fotografia de l’Escola Suïssa. Per aprendre el procés bàsic del patronatge i de la confecció he tingut la gran sort de conèixer a la Josefa, que m’ha ensenyat aquest determinat procés de manera comprensible i amb paciència. Per fer aquest treball també he comptat amb l’ajuda d’alguns dels entrevistats, com l’Henrique Holschbach o la Grete Ribé. Tots dos antics coneguts meus.

Pág. 35

5. Annex 5.1 Patrons utilitzats en el punt 3.2 (Confeccionant) Apunts: Patró bàsic samarreta Contorn Davant (+2 cm.)

1) Marcar ¼ contorn 2) Escot (9 x 5 cm) davant

Partó 3) Espatlla uns 10 cm + 5 bàsic 4) Mesura aixella 15 (sisa) samarreta 5) Talla (fins a la cintura) 6) Maluc 7) Deixar 2 cm baix, 1 cm la resta

Davant, darrere: només és Canvia l’escot (3 x 5 cm)

Mesures del patró de samarreta de la Meritxell

Pág. 36

Pág. 37

Pág. 38

5.2 Qüestionari virtual

En el següent link trobareu el qüestionari virtual: https://docs.google.com/forms/d/1aeD0ULbN9upx3Dhm9C2SzjPG_M7H_D‐2l49CmTiOty4/viewform

Pág. 39

5.3 Altres dissenys

Pág. 40

Pág. 41

5.5 Apunts i anotacions

Pág. 42

Pág. 43

Pág. 44

Pág. 45

Pág. 46

Pág. 47

Pág. 48

Pág. 49

Pág. 50

Pág. 51

Pág. 52

Treball de recerca:

LA CARA PÚBLICA DE LA MODA

Autora: Marina Cullell Curs i secció: 2n de Batxillerat D Any Acadèmic: 2013-2014 Tutora: Teresa Moyà

IES Montserrat

Pág. 53

ÍNDEX:

Introducció 54

Motivació 54

Motius de l’elecció del tema 54

Objectius 54

Hipòtesi 59

Adobe Photoshop 55

Què és el Photoshop? 55

Història 55

Característiques 56

Aplicacions del Photoshop 56

El Photoshop a la moda 57

Errades del Photoshop a les revistes 60

Treball de camp 68

Entrevista a Grete Ribé 68

Entrevista a Josefa Justo 68

Entrevista a Henrique Holsbach 68

Entrevista a Javier Zamora 69

Transcripcions vídeo Dove 69

Annex I: Projecte de confecció de roba i retoc de fotografies 76

6. Conclusions 81

Pág. 54

1. Introducció 1.1 Motivació Quan vaig encarar l’elecció de la temàtica del meu Treball de Recerca, ja sabia bé sobre què el volia desenvolupar. Des de fa força temps tinc clar que vull enfocar el meu futur professional en el món del reportatge gràfic i sóc conscient de les meves aptituds per a la fotografia, tant des de la captura de l’instant mateix fins a l’edició posterior i retoc informàtic. La meva experiència prèvia en el tractament d’imatges amb Photoshop (entre d’altres programes) em donava ja una introducció bàsica en l’extens món de la fotografia. El que sí m’ha costat més ha estat triar en quin àmbit enfocar la meva recerca, ja que el Photoshop té moltes aplicacions i en camps totalment diferents (des de l’edició de la lluminositat d’un paisatge fins al retoc d’una model de passarel·la). Ha estat la meva tutora, la Teresa Moyà, qui em va ajudar a enfocar el meu tema cap a la moda, i em va obrir les portes a fer el meu treball de recerca amb una companya, doncs ambdós treballs es complementàven. 1.2 Motius de l’elecció del tema de recerca He triat el tema concret de l’aplicació del photoshop per a la meva recerca perquè ja havia utilitzat aquest recurs informàtic i em semblava una eina de distracció i diversió amb la qual desenvolupar una mica més el treball de la destresa i l’habilitat amb la fotografia. És per això mateix que també volia profunditzar una mica més en la seva técnica, doncs sempre l’he utilitzat d’una manera intuïtiva i no li havia tret tot el potencial al programa. L’aplicació del Photoshop al món de la Moda ha produït que el meu treball hagi desembocat més en les conseqüències de l’abús d’aquesta eina informàtica i de les seves implicacions en la societat, que en l’aprofundiment pur i dur del coneixement del programa. 1.3 Objectius Els objectius del meu treball són dos diferents: Per una banda, aprofundir en la tècnica que ens ofereix el Photoshop en la actualitat per millorar o canviar fotografies, vídeos, etc. , estudiant els seus inicis i veient la seva evolució i, per l’altra, demostrar l’ús i abús del Photoshop en el món de la Moda, obrint així un debat sobre la manipulació de la imatge que es difon per exercir una influència sobre la societat, crear models impossibles, etc. 1.4 Hipòtesi No ha estat fàcil tampoc, trobar una bona pregunta a respondre durant el meu treball, ja que, malgrat estar molt interessada en aquest tema, em resultava difícil trobar alguna pregunta concreta que es pogués respondre. Solament volia trobar informació per saber-ne més, poder parlar tant amb fotògrafs com amb models, i saber la seva opinió. Un dels meus interessos també era saber si

Pág. 55

la gent estava d’acord en utilitzar el photoshop o si, pel contrari, creien que només és una eina per manipular a la societat proposant prototips impossibles d’imitar. Així, tot preguntant-me perquè fer un treball de recerca sobre aquest tema, vaig trobar la pregunta que més buscava: ÉS EL PHOTOSHOP UNA EINA PER CREAR BELLESA O UNA ARMA PER MANIPULAR LA HUMANITAT?

2. Adobe Photoshop

2.1 Què és el Photoshop

L’Adobe Photoshop (conegut popularment amb el nom de Photoshop) és un programa informàtic que consisteix en un taller de pintura i fotografia destinat a l’edició, retoc fotogràfic i pintura a base d’imatges de mapa de bits. El seu nom en català significa, literalment, “taller de fotografies”. La seva capacitat de retoc i modificació d’imatges li ha donat una gran importància, fins a arribar a ser el programa de retoc i edició d’imatges més conegut del món. Inicialment va ser creat exclusivament per a usuaris del sistema operatiu Apple (MAC), però més tard, degut a l’interès del mercat, també va ser desenvolupat per a PC amb sistema operatiu de Windows. 2.2 Història Tot va començar gràcies a Thomas Knoll, un estudiant de doctorat de la Universitat de Michigan. L’any 1987, Knoll va sentir la necessitat de crear un programa per mostrar imatges en escala de grisos, doncs llavors només hi havia pantalles monocromàtiques. Aquell mateix any va desenvolupar un programa anomenat Display que va captivar al seu germà, John Knoll, qui el va assessorar recomanant-li fer un programa complet d’edició i retoc d’imatges. L’any 1988, Thomas va deixar temporalment els seus estudis per dedicar-se de ple en aquest nou projecte amb el seu germà John, ja expert en temes informàtics gràcies a la seva feina. Thomas va canviar el nom del seu producte i després d’uns quants entrebancs, li va posar de nom Photoshop. També va negociar i tancar un acord amb un creador d’escàners de fotografies, doncs aquesta va ser la forma de llençar el seu nou producte informàtic amb la distinció de més de 200 copies de Photoshop. Durant el llançament de la seva nova marca “Photoshop”, Knoll va viatjar a Silicon Valley i va realitzar una demostració del seu nou programa davant dels enginyers d’Apple i d’en Russell Brown, director d’art d’Adobe. Totes dues demostracions van ser exitoses i així va començar el negoci de Photoshop: Adobe va decidir comprar la llicència per a poder distribuir el programa al Setembre de 1988. El primer llançament al mercat de Photoshop 1.0 va tenir lloc al 1990, exclusivament per a usuaris Macintosh (MAC).

Pág. 56

No va ser fins dos anys més tard, al 1992, que es va presentar el Photoshop per a PC amb sistema operatiu de Windows. En aquest moment, ja es tractava de l’actualització Photoshop 2.5. La darrera actualització de Photoshop va sortir al mercat el 7 de Maig de 2012, amb el nom de Photoshop CS6. Aquest nou software permet crear, fins i tot, imatges i figures en 3D, un gran avençb, beneficiós sobretot pels dissenyadors. 2.3 Característiques Als inicis del Photoshop, només era possible treballar en un espai d’per una sola capa (bitmap) on es podien aplicar diversos efectes, textos, i tractaments fotogràfics. Tot i que era un gran avenç en comparació als programes anteriors, seguia sent bastant primitiu i no tenia res a veure amb l’actual versió. Un dels principals avantatges és que ara es pot treballar amb múltiples espais, i en més d’una capa, cosa que permet crear molt més dinamisme al retoc de la imatge. A mida que ha anat evolucionant, el software ha inclòs moltes millores fonamentals, com la gestió avançada del color (contrastos entre elements de la mateixa imatge), el tractament extens de tipografies (es poden crear noves lletres o retocar-ne de ja creades), efectes creatius (fer sortir la pròpia imatge del seu marc), exportacions per a llocs web, blogs, etc. (inclou molts formats per guardar les imatges). 2.4 Aplicacions del Photoshop El Photoshop s’ha convertit, des dels seus inicis, en un bàsic del retoc fotogràfic, però també s’utilitza extensament en multitud de disciplines del camp del disseny i la fotografia, com ara el disseny web, disseny d’interiors, disseny gràfic, composició d’imatges en mapa de bits, estilisme digital, fotocomposició, edició i grafismes de vídeo i, bàsicament, qualsevol activitat que requereixi el tractament d’imatges digitals. El Photoshop ha deixat de ser una eina només utilitzada per prestigiosos dissenyadors, per a convertir-se en una eina utilitzada en profunditat per fotògrafs professionals de tot el món, que l’utilitzen per realitzar el procés de retoc i edició digital, sense haver de passar per un laboratori d’imatges com es feia abans. Amb la popularitat que està adquirint la fotografia digital en aquests últims anys, el Photoshop ha anat obrint-se a nous horitzons, fins deixar de ser una eina per professionals per arribar al gran públic, a tot aquell qui vulgui fer un bon retoc d’imatges. El Photoshop és, potser, el programa que resulta més familiar a la gent que vol començar en aquest terreny, gràcies a la seva popularitat i a la facilitat que hi ha ara pel retoc “amateur”. Encara que el propòsit inicial del Photoshop és l’edició fotogràfica, també pot ser utilitzat per crear imatges, efectes i gràfics, entre d’altres, amb molt bona qualitat. Actualment, hi ha d’altres programes lliures, com el GIMP, que pretenen ser utilitzats com el Photoshop fins a arribar al punt que es poden utilitzar els mateixos filtres i es pot treballar, pràcticament, amb les mateixes característiques.

Pág. 57

3. El Photoshop a la moda Com hem dit, el Photoshop és una eina que existeix des de principis dels anys noranta. En els seus començaments era molt bàsic i ha anat millorant amb el pas dels anys. Al principi, s'utilitzava per fer els ajustos de laboratori com neteja i calibratge de color, però després es van començar a canviar caps, afinar malucs, estirar cames o canviar boques i nassos ", va explicar Ànec Battellini, fotògraf que treballa des de fa deu anys en el món de la moda. I va afegir: "Encara que un no vulgui, se li sol treure profit per corregir errors que no van poder ser solucionats en la presa, o per a generar efectes que amb les lleis físiques de la fotografia seria impossible aconseguir en una única presa. Avui en dia, totes les fotos que un veu publicades han passat pel Photoshop”. Com podem veure en unes declaracions d’un reconegut fotògraf, antigament el Photoshop era un recurs poc utilitzat i per fer tan sols canvis en el color o en el conjunt de la imatge, no per retocar tot el subjecte d’una manera exagerada. Ara, és pràcticament inevitable veure una fotografia publicada en qualsevol tipus de medi sense haver passat per un estudi de retoc digital. I és que, actualment, el programari s'ha transformat en una de les eines més requerides entre les revistes i els fotògrafs de moda. Gràcies a la seva utilització, la possibilitat de modificar una fotografia és il·limitada i només es requereixen alguns minuts per la majoria dels retocs. Així totes les fotos que es veuen en els mitjans de comunicació han patit algun tipus d'alteració, de vegades perceptible, d’altres no. El problema del Photoshop sorgeix en el moment en que s’abusa del seu ús, de forma que el que va començar com una manera de millorar un aspecte acaba convertint-se en quelcom irreal. Gastón Perelló, també fotògraf de moda, ha declarat que, si bé els clients solen demanar l'ús del programa, en general és perquè alguna peça es veu arrugada o defectuosa. "M'agrada experimentar amb el Photoshop, no m'agrada quan es nota que una foto ha perdut la seva puresa", ha afirmat. I ha assenyalat: "Em resulta molt incòmode veure una foto a la via pública o en una revista que tingui excés de retoc o estigui mal retocada, tot en la seva justa mesura" "El límit de on acaba l'ús i comença l'abús, el posa cadascú o l'objectiu del treball", va aclarir Battellini i va assenyalar: "Els clients moltes vegades demanen retocs vinculats amb la millora del producte o la millora de les siluetes i les pells. Per sort no em demanen coses molt extravagants, ja que tinc la sort de treballar amb gent que prefereix imatges 'naturals' ". No obstant això, és inevitable que sorgeixin unes qüestions com ara: fins a quin punt sap el públic que les figures humanes han estat millorades? Com d'ètic és aprimar una model i deixar-la encara més prima del que és? I esborrar les arrugues, com si el temps no passés en els personatges de revista al contrari que en la resta dels mortals?

Pág. 58

La polèmica per l’abús del Photoshop va aconseguir tal repercussió que la diputada francesa Valerie Byer va proposar que s'indiqui a cada fotografia si ha estat modificada. Al seu torn, la revista “Elle” de França va fer diferents portades amb Monica Bellucci, Sophie Marceau i Eva Herzigova sense Photoshop, sota el títol "Una bellesa veritable", com podem observar en la fig.1, on es veuen totes les imperfeccions de les models (arrugues, ulleres, cansament,…). Aquesta edició va tenir molt d’èxit en tot el món, ja que era un fet molt sobtant que no s’utilitzés Photoshop una revista amb tant de renom.

Fig. 1: 3 Portades de la revista ELLE sense Photoshop

A Alemanya, la popular revista femenina “Brigitte” va anunciar que no usaria més imatges de models esculturals a les seves pàgines a causa de les repetides queixes dels seus lectors que denunciaven estar cansats de veure cossos que no eren naturals. A l'Argentina, amb prou feines es veu que les dones amb corbes comencen a guanyar terreny, però del Photoshop poc es parla. "Hi ha descuits gravíssims", ha considerat Perelló, i alhora ha aclarit que, de totes maneres, "les marques en general busquen idealment la model més prima amb aspecte saludable" per protagonitzar les campanyes. També va ressaltar que l'excés del programari pot distorsionar la realitat pel que fa a la imatge de la dona. "És una cosa que passa des de fa molts anys, però lamentablement no crec que la indústria de la moda canviï per això". Per la seva banda, Battellini també es va referir a l'efecte que pot provocar en la societat. "El Photoshop ha contribuït molt amb la indústria de la moda, col·laborant per generar imatges fantàstiques i súper dones que no existeixen en el món real. Però què importa, si de totes maneres les imatges de moda són formes de vida ideals i irreals cent per cent, així com aspiracions per a l’espectador? ". Com podem veure, tots aquests fotògrafs (Battellini, Perelló, etc.) han reconegut haver utilitzat el photoshop en els seus treballs, encara que diuen que no per fer massa retocs, que no els hi sembla massa natural. Tot i així, l’últim fotògraf citat, Battellini, li

Pág. 59

treu importància al Photoshop en quant a la repercussió que té a la societat, i accepta mostrar models retocades fins a l’últim centímetre del cos ja que creu que a la societat li sembla un model a seguir, a la vegada que una persona tant ideal com irreal. Les models han arribat a un extrem molt exagerat. La revista francesa “Numero” ha retocat la foto de la model Karlie Kloss, de 20 anys, per aparèixer massa prima en una sessió fotogràfica. Per evitar fer apologia de l'anorèxia, els editors han 'engreixat' a la noia perquè semblés una mica més saludable. El fotògraf s'ha queixat i considera "inacceptable" que hagin modificat la seva obra... (Figura 2)

Fig. 2: Abans i després del Photoshop al engreixar a una model

ABANSDESPRÈS

Pág. 60

4. Errades del Photoshop a les revistes Les revistes de moda han provocat més d’una polèmica per l’ús desmesurat del Photosop en els seus anuncis i reportatges. Entre els exemples de mal ús que han causat les més absurdes errades destaquem l’incident produït per la marca Ralph Lauren que va traspassar la frontera del bon gust: va retocar tant la foto d'una model per aprimar-la que el seu cap va acabar sent més gran que la cintura (Figura 3). Degut a l’ús del Photoshop, les “celebrities” cada vegada tenen menys arrugues, un cutis més perfecte i, fins i tot, es poden arribar a quedar sense melic, com podem observar a la figura 2.

En el següent cas, podem veure a una model fotografiada per la revista Vogue Espanya que ens mostra un fet insòlit: Una noia amb doble aixella... (Figura 4)

Fig.3: Filippa Hamilton amb la cintura més estreta que el seu cap

Pág. 61

Fig. 4: Una model amb dues aixelles Com podem veure en aquesta imatge extreta d’una pàgina de venda de productes per internet (Figura 5), hi ha una gran incongruència pel que fa a un dit polze que no correspon.

Fig.5: Imatge web de venda per Internet

A la figura 6 salta a la vista una mà que no està on hauria d’estar, així, ens podria recordar talment a la mà de la Família Adams. De fet, no només podem veure una mà que no hi correspon, sinó que també podem apreciar un braç que va cap avall amb la seva corresponent mà.

Fig.6: Catàleg de roba Australià amb un home amb dues mans

Pág. 62

Si observem bé la següent imatge (figura 7), veurem que hi ha una noia amb un cavall. Bé, això és el que intenten mostrar, però en realitat es converteix en una foto molt macabra, ja que la noia de la fotografia només sosté entre les seves mans el cap del cavall. On estarà el cos?

Fig.7: Catàleg de la revista American Apparel

La següent imatge (Figura 8) sembla molt normal: tres dones molt maques i elegants en un camerino. On està l’errada? En aquest, l’errada es fa patent en el reflex del mirall. El fotògraf o editor de Louis Vuitton, una prestigiosa marca de bosses i accessoris, va aplicar Photoshop per augmentar els pits d’una de les models de la fotografia, però no s’hi va fixar en el mirall... Aix,í podem apreciar el desastre de Photoshop fet per una marca de gran renom.

Fig.8: Anunci Louis Vuitton amb un desastre de Photoshop

Pág. 63

Com podem veure a la següent imatge (Figura 9), la marca H&M s’ha inventat un nou model de barret molt innovador. Et fa desaparèixer la cara! Per completar la foto, podem veure que la mà és molt irreal (sembla que no estigui recolzada enlloc) segurament degut al canvi de volum de cadera que li han aplicat a la model. També podem apreciar que les cames són impossibles, ja que són extremadament primes i no li donen cap sentit realista a la imatge, sinó tot el contrari.

Fig.9: Model de la marca H&M

En el següent exemple podem veure una model sense braç. És un error bastant freqüent, ja que l’he pogut trobar en més d’un lloc diferent com podem observar en les figures 10 i 11, on hi ha el mateix error però en revistes o webs diferents.

Fig.10: Model sense braç en una revista Fig.11: Model sense braç en una pàgina web

Pág. 64

Aquesta model sembla molt feliç utilitzant el seu gel de dutxa favorit però, i aquesta cama? Com podem veure en la figura 12, la model d’aquest anunci de gel de dutxa, té el cos aparentment normal, encara que sembla estar-se agafant la cama. Cos o cama, una pregunta difícil de respondre.

Fig.12: Anunci gel marca Suave

En la figura 13, treta del lloc web d’una marca de moda per internet, la model d’aquesta vesteix una preciosa faldilla però, no s’han passat una mica amb el Photoshop? Doncs si, han arribat a l’extrem de treure-li una cama!

Fig.13: Una model de la marca de roba per internet “Talbot” sense cama

Pág. 65

La següent imatge (Figura 14) sembla una imatge normal i sense cap problema, però si ens hi fixem bé podrem veure que hi ha dos nens que s’han afegit posteriorment amb una molt mala aplicació del Photoshop, ja que els podem veure volant per damunt de l’inflable i ni tan sols toquen al terra amb els peus.

Fig.14: Falsa diversió d’uns nens en un castell inflable

Quan van fer aquesta fotografia (Figura 15) no li van donar unes instruccions clares a un dels nens que hi apareix. Tant és així, que surt en una fotografia amb els braços rectes i a la vegada creuats...

Fig.15: Anunci ZEEMAN on hi ha un nen amb les mans creuades i rectes a la vegada

Pág. 66

En aquesta imatge (Figura 16) podem apreciar una ombra que no es correspon amb la imatge. Així, podem deduir que la fotografia va ser realitzada sense el cartell i posteriorment es va afegir utilitzant Photoshop.

Fig.16: Publicat a boredpanda.com l’ombra traicionària

A simple vista sembla una imatge d’una mà tocant la guitarra normal. Però com es mostra a la figura 17, és un tant estranya ja que la mà que s’hi mostra té sis dits, un fet molt anormal.

Fig.17: Manual de guitarra per a gent amb sis dits a les mans

Pág. 67

En l’últim exemple que es mostra (Figura 18), s’hi pot veure una model passejant al costat d’unes plantes però, on és la cama dreta? Aquesta és la pregunta, i la resposta és evident: L’han tret utilitzant el photoshop.

Fig.18: Catàleg marca “I am”

Pág. 68

5. Treball de camp

En el treball de camp es van realitzar un total de 4 entrevistes. Dues de les persones entrevistades van visionar un anunci de la marca de cosmètica DOVE (http://www.youtube.com/watch?v=U0kGK8GOROU) on es mostrava l’evolució d’una model des que arriba a l’estudi fins que es publica l’anunci final.

5.1 Entrevista a Grete Ribé (artesana Hand-made)

Durant l’entrevista, la Grete ens diu que utilitza habitualment el Photoshop per publicar tots els seus productes “hand-made” al seu blog, però que només hi retoca la lluminositat i detalls superficials, mai el contingut de la foto en sí mateixa.

Per la Grete, sense Photoshop les fotografies no es veurien tan ben fetes, i això provocaria sens dubte una davallada en el volum de les seves vendes. Després d’aquesta entrevista veiem que la Grete té molt clar que el Photoshop influeix en la societat, ja que si no hi hagués Photoshop no tindrien tant d’èxit els productes que es vénen.

5.2 Entrevista a Josefa Justo (Confecció)

La Josefa, una modista de llarga trajectòria, va opinar sobre l’anunci de DOVE que la noia del final de l’anunci tenia molt de Photoshop però que, contràriament, no semblava extremadament artificial. Simplement una noia guapa i prou.

Des del primer moment no dubta en que una campanya publicitària amb Photoshop tindrà més èxit que una sense, ja que la primera cridarà més l’atenció, i per això, influenciarà en la societat.

5.3 Entrevista a Henrique Holsbach (Model)

L’Henrique va estar fent comentaris referents a tots els canvis que li anaven fent a la model durant la projecció del vídeo de DOVE que li vam mostrar. Per ell, té clar que el Photoshop sl’aplica molt més a les imatges de models femenines que als masculins, ja que en el món de la moda les dones han de ser o semblar “perfectes”. Així, totes les imperfeccions o petits defectes es veuen més (màquillatge, depilació, etc.) mentre que en el cas dels homes, no han de ser perfectes, i en el cas de grans o imperfeccions de la pell es poden dissimular fàcilment amb el maquillatge.

Quan li vam preguntar què li semblava el vídeo que li havíem mostrat, ens va explicar que veia molt exagerada la feina dels editors, ja que segons ell, normalment no s’aplica tant el Photoshop, només que en casos excepcionals on realment es vol mostrar el retoc.

També ens va donar a entendre que el Photoshop no ho és tot, sinó que sense el maquillatge i la perruqueria, és a dir, el muntatge anterior a les fotografies, no es podrien fer les “meravelles” que podem veure publicades.

Pág. 69

Ens va comentar que encara que molta gent critiqui el Photoshop, el subconscient actua per ell mateix i pot influir molt en el comportament de la societat.

Ja per acabar, l’Henrique ens va manifestar que per ell el Photoshop no és tant important, sinó que ell veu més naturals i més boniques les fotografies sense el retoc.

5.4 Entrevista a Javier Zamora (Fotògraf professional)

En Javier Zamora té una trajectòria de mes de 20 anys com a fotògraf professional i la seva aportació és força important en aquest treball.

Reconeix que retoca les seves fotografies en un percentatge molt alt. Això ens fa veure que, fins i tot fotografies que no surten publicades als medis, sinó que són per particulars, estan retocades d’alguna manera.

Sosté que el Photoshop es pot utilitzar bé o malament, tot depèn de les mans que l’apliquen, i també opina que el Photoshop és simplement una eina per fer coses que d’altra manera serien molt costoses o difícils de realitzar. Així, diu que no troba que sigui perjudicial per la societat, sempre que estigui èticament utilitzat.

5.5 Transcripcions literals de les enquestes sobre el video Dove Evolution (http://www.youtube.com/watch?v=U0kGK8GOROU)

Professora 1:

Marina: Que en penses d’aquest vídeo?

Professora: Que és una concentració del que ja sabem que passa a la publicitat.

Marina: N’ets conscient de que és molt comú?

Professora: Si si, en sóc completament conscient.

Marina: Creus que la societat està mentalitzada s’això o pel contrari es deixen influenciar molt pels anuncis?

Professora: La gent es deixa influenciar moltíssim pels anuncis. Jo crec que la gran majoria no sap tots els retocs que fan a la publicitat.

Meritxell: Creus que és molt exagerat?

Professora: Si sí, per suposat, moltíssim.

Meritxell: Creus que de veritat sempre ho fan així?

Professora: Sí, crec que sempre ho fan així, normalment si. Les grans marques si, i de fet, no sé si fa dues setmanes o així, va sortir una entrevista molt controvertida d’uns anuncis d’una actriu, no sé si va ser de la Penélope Cruz o d’alguna... No sé qui ha fet ara la campanya de Mango, que ha estat controvertit perquè està molt, molt retocada i es veu tant... Clar, va ser molt controvertida.

Pág. 70

Marina: I tu, veus molt als anuncis això que li han fet a aquesta noia (el Photoshop), la veus molt artificial o es nota que esta retocada perquè no té imperfeccions i ja està?

Professora: El problema és que estem tan acostumats a veure tant això que tu acabes oblidant que això és retocat i penses que és natural. És clar, has com de parar-te i pensar: No, això està retocat. Sempre, una cosa que passa moltíssim i que a mi en dona molta ràbia també és amb les cames. Amb les cames passa moltíssim, quan arriba l’estiu totes són aprimades, totes són allargades i clar, també passa moltíssim durant tot l’estimu a la promoció dels banyadors, biquinis i tot això...

Marina: Res més, gràcies.

Meritxell: Ja està, gràcies.

Professora: De res!

Professora 2:

Marina: Tu ja havies vist aquest vídeo, però què en penses?

Professora 2: Aquest vídeo? Depèn del que vulgui mostrar la campanya de Dove, perquè fan aquesta campanya de la naturalitat i per això denuncien, no? Amb això la manipulació que en fan de la imatge. Però per una altra banda també s’anuncien ells, vull dir que és part de la hipocresia.

Marina: Creus que està molt distorsionada aquesta dona?

Professora 2: Sí, és evident, com totes. Totes estan molt distorsionades. Ara que parlaves tu de les cames (Professora 1), es parla molt de les cuixes que fan com un espai enmig i dius doncs és absurd, no? Ninguna mujer tiene eso...

Marina: Veus molt evident que a tot arreu es fa el Photoshop?

Professora 2: Si me’n adono que està fet el Photoshop? A veure, de vegades és tan evident i s’han passat tan, que és molt clar. D’altres estas tan acostumat que no ho notes, però sempre dones per fet que segur que hi ha “Photoshock”, com diu la mare d’una amiga meva, que em sembla molt més diver... “Photoshock”.

Marina: Si a tu et poséssin una imatge d’una model sense Photoshop, creus que identificaries si en té?

Professora 2: No ho sé perquè de vagades la realitat supera la ficció, no? Mai ho saps...

Marina: Creus que el Photoshop només afecta a la cara de la persona o també hi ha canvis en la roba, complements, ...?

Pág. 71

Professora 2: Jo suposo que afecta a tot, que ja deu ser una filigrana el que fan... Segurament és molt sofisticat.

Meritxell: Creus que es ven millor el producte si s’utilitza el Photoshop?

Professora: Jo crec que això ja està en les arrels de la publicitat. La publicitat viu, és un mirall del que és la societat, i si la societat té uns estereotips, la publicitat els explota i llavors mai és innovadora. Sempre procura incidir en els estereotips que hi ha. Si “lo que se lleva” és la dona d’aquest tipus, pressionarà en aquest sentit. Osigui la publicitat mai revoluciona, sempre marca l’estereotip i se’n aprofita d’ell, només quan evoluciona la societat. Per exemple, als productes de neteja ara surt un home, de tant en tant, perquè ara ja els senyors també renten, van al súper, ... Però sempre són molt conservadors i més en el paper de la dona, els rols masculí i femení.

Marina: Creus que es fa més Photoshop en la dona que en l’home?

Professora: Suposo que si caus en els estereotips també. La tableta aquesta de xocolata que els hi posen no ho sé. Tan és, jo penso que potser no és el més greu. Él mes greu és l’estereotip que representa i suposo que ens enganyen, clar, perquè és fàcil, la tècnica pot ser fantàstica. I arriba un moment que si té l’ull més gran o menys potser tan és, no? El que interessa és perquè ho fan...

Tres alumnes de tercer d’ESO:

Marina: Què en penseu d’aquest vídeo?

Alumne 1: Jo crec que és veritat perquè les fotos de publicitat i això estan totes fetes així.

Alumne 2: I jo crec que en realitat no s’hauria de fer tant...

Alumne 3: Però es que és molt fort perquè la maquillen i desprès li editen la cara. Però no poden agafar a una guapa directament?

Alumne 1: Bueno jo crec que, aveure, si una tia veu això pel carrer, es pensarà que si ho utilitza serà molt guapa i tal. Però si veiés com es la noia que ho fa, doncs s’ho repensaria...

Alumne 3: Ja, és que veus això i et deprimeixes saps? Perquè la tia és molt guapa.

Marina: Osigui, vosaltres creieu que realment la societat no hi pensa en que això sigui Photoshop, simplement es creu el que veu.

Alumne 1: La gent s’ho creu. És com els anuncis aquests de Pantene i això que ho fan amb el cabell... És tot mentida!

Alumne 3: Posen un “pelazo” allà i després és mentida.

Pág. 72

Alumne 2: Jo crec que la gent sap que moltes coses són mentida, però s’ho segueix creient, osigui no s’ho repensa, no...

Marina: Veieu molt artificial la dona del final o simplement la veieu molt retocada pero podria ser una persona normal?

Alumne 2: Jo veig que casi tot això es podria haver fet tot per ordinador sense necessitar la dona en si. Osigui...

Alumne 1: No té res a veure, res a veure... Si les poses al costat jo no et sabria dir que és la mateixa.

Alumne 3: És que és molt virtual!

Marina: Creieu que el maquillatge també és una forma d’aplicar Photoshop? Osigui de retocar a la persona, o que el maquillatge és més natural i el Photoshop és simplement una eina informàtica?

Alumne 3: És que, a veure, amb el maquillatge ets tu mateixa però retocada. Amb l’altre no ets tu mateixa...

Alumne 1: És que fins i tot han fet més grans els ulls!

Meritxell: Creieu que es ven millor el producte si posen una dona així de guapa?

Alumne 2: Sí, jo crec que sí.

Alumne 3: Si fiquen a la dona del principi no vendran...

Meritxell: Perquè creus que no?

Alumne 3: Perquè és fea!

Alumne 1: No li agradarà a ningú. Perquè si veus una dona així (retocada i guapa) diràs “joder” i llavors intentaràs ser com ella.

Meritxell: Creieu que existeixen les dones com la que ha sortit al final?

Alumne 3: Sí, o sigui sí però poques...

Alumne 1: I tant!

Alumne 2: Però una o dos.

Alumne 3: Una o dos no, que hi ha més, eh!

Meritxell: I no podria ser que és un invent de totes aquestes marques per que creieu que de veritat existeixen?

Alumne 2: Però és que tu no has vist pel carrer les dones així, osigui...

Alumne 3: Sí, sí que les veus. I les models que desfilen.

Pág. 73

Alumne 2: Però les models tu les veus molt maquillades i tampoc són així...

Marina: I llavors si dieu que també hi ha gent així, o sigui que també és molt guapa pel carrer, perquè diríeu que aquesta foto té Photoshop?

Alumne 1: Perquè ens ho han ensenyat.

Alumne 3: Però igualment es que és molt virtual...

Marina: si no ho veiéssiu i només veieu l’anunci?

Alumne 1: Si no ho veiem doncs passarà igual que a la gent normal. Només veus l’anunci i llavors ens enganyen a tots perquè no sabem el que hi ha darrere.

Marina: Creieu que la gent està molt influenciada per els anuncis?

Alumne 1: Sí.

Alumne 3: És que a veure, en aquesta societat és casi el més important saps l’exterior? Si ets fea pues no tindràs èxit.

Marina: Hem parlat amb professors, i també ens han dit que la societat sí que es dona compte dels retocs, però que estem tan acostumats que no ens afecta. Creieu que és així o que simplement no ho veiem?

Alumne 2: Jo crec que la gent si que ho sap però si veiéssin un anunci sense Phtoshop tampoc ho comprarien, o sigui que encara que la gent ho sàpiga, no li dóna igual, però no...

Marina: Si poséssin una foto d’un model sense Photoshop creieu que no tindria tant d’èxit la campanya?

Alumne 3: Doncs no.

Alumne 2: Per una parts si que tindria perquè seria com novedós, ja que ningú fa això. Osigui tothom fa Photoshop però...

Marina: Llavors temptaria més a la societat? O veurien a la persona no tan guapa i no ho comprarien igualment?

Alumne 1: Home, tempta molt més veure a una noia així (guapa) que no pas la que estava abans.

Alumne 3: Però jo crec que, o sigui, la gent tampoc compra això per l’anunci. Jo crec que ho compra i ja està...

Marina: Llavors per a què serveixen els anuncis?

Alumne 3: Per fer publicitat. Perquè sàpiguen que existeix el producte...

Meritxell: Creieu que en el futur, ens donarem copte de... Per exemple en el “cine” quan ara mirem una pel·lícula antiga veiem els efectes especials i diem: Ala que cutre

Pág. 74

que és això, no? Doncs creieu que en el futur ens passarà el mateix amb el Photoshop?

Alumne 3: És que jo crec que en el futur, el Photoshop haurà evolucionat.

Alumne 1: I anem a pitjor. Això cada vegada ho trobo més artificial...

Alumne 2: Sí, per això. Al final veuràs aquesta foto i diràs: Ah, doncs no està tan mal fet.

Meritxell: Però, o sigui, creieu que en el futur la gent serà més artificial que ara?

Alumne 2: Sí

Alumne 1: Probablement

Marina: Creieu que la gent cada vegada es fa més operacions d’estètica que abans, i que és una manera de retoc, és a dir de Photoshop?

Alumne 1: Sí sí.

Alumne 3: Aviam però, operacions d’estètica tampoc és res dolent, saps? Si no t’agrada el teu cos pues... T’el pots operar! Jo em vull operar de gran, què vols que et digui...

Alumne 2: Pues no ho sé. Bueno, jo crec que si s’operen perquè no els hi agrada, pues serà perquè no és l’ideal.

Meritxell: Però a vegades hi ha gent que s’opera perquè diu: Ai! Jo no tinc els llavis de la Scarlett Johanson (exemple) i per això no sóc guapa.

Alumne 3: Bueno però hi ha gent que diu: No tinc “tetas”, vull tenir “tetas”, pues es fica “tetas”...

Meritxell: Perquè et vols posar tetes?

Alumne 3: No noo!! Jo no he dit que em vulgui posar tetes!

Meritxell: Osigui és un exemple. Però en general, perquè la gent es posa pits? Perquè es més maco tenir-los grans?

Alumne 3: Home, doncs si. Osigui aviam grans però no gegants, perquè hi ha cada una que porta les “tetas” més grans... Que semblen dos pilotes.

Marina: Llavors tu creus que la societat realment està molt influenciada pels ideals i pel Photoshop?

Alumne 1: Sí sí, totalment.

Alumne 3: És que cada vegada les noies anorèxiques són més joves saps? I tot això és pels anuncis.

Marina: Creieu que a les revistes si no hi hagués Photoshop no la compraria ningú?

Pág. 75

Alumne 1: Home, la comprarien, però tindria molt menys èxit. Perquè, que t’aporta una dona que sigui igual que tu? Osigui si tu veus una dona que ensenya mitja teta i mitja teta doncs vale. Però si veus una noia molt prima i que no té res no ho compraràs.

Alumne 2: Clar. Perquè no serà igual que tu. I llavors doncs, milloraràs.

Alumne 3: Voldràs arribar a ser com ella.

Marina: Creieu que el Photoshop influencia cap a bé o cap a mal?

Alumne 2: Jo crec que cap a bé en quant a les empreses perquè guanyaran més diners i tot això.

Marina: Però de cara a la societat, de cara al dia a dia?

Alumne 2: Malament.

Alumne 1: Malament.

Alumne 3: Jo crec que el vídeo està molt exagerat. És que és molt fea la tia del principi.

Alumne 2: Bueno, jo crec que potser ho han fet a propòsit.

Meritxell: No no. Però molts models són així eh. Osigui l’altre dia vam fer una entrevista a un model, que a mi personalment no m’agradava, però mira... A les fotos sempre surt molt guapo.

Pág. 76

5.6 Annex I: Projecte de confecció de roba i retoc de fotografies

En aquest projecte la Meritxell ha confeccionat unes peces de roba. Seguidament hem fet fotografies i jo les he retocat per tal de publicar-les en una revista a part del nostre treball de recerca. Per complementar la feina de la Meritxell, jo també m’he confeccionat una brusa (Brusa color bordeus) que també es mostrarà a la revista.

En aquest annex no es mostraran tots els retocs que s’han aplicat a les fotografies, ja que sinó es faria molt extens.

En aquesta imatge he retocat el color per tal de que es veiessin els colors del fulard més intensos i per definir millor les dues models dins de la fotografia. Aquesta foto ha estat feta en el precís oment per a que es veies el fulard moure’s amb el vent, ja que era important per a mi veure el material semitransparent del fulard així com les propietats que li aporta a la peça de roba.

En aquesta segona imatge li he pujat l’exposició i la brillantor, ja que volia ensenyar com es veia el fulard amb el sol: les propietats que adquiria i els colors del mateix.

Pág. 77

Aquesta imatge estava bastant cremada pel sol. És per això que he hagut de baixar la brillantor i pujar el contrast per tal de que es pogues distingir la figura de la model i també es veiés millor el fons. Em semblava interessant que es veiés el pentinat de la model així com l’expressió de la seva cara mirant-se el fulard.

En aquesta fotografia no predominava el fulard, ja que a la mateixa alçada de la vista hi havia cases que dirigien la visió. En aquest cas he pujat la brillantor així com també el contrast, i ha quedat un efecte molt interessant, on els colors del fulard, pantalons i llavis ressalten sobre el conjunt de la fotografia.

Pág. 78

En aquesta fotografia he volgut ressaltar el color dels cabells de les models així com el pentinat de les mateixes. Porten un llaç ornamental fet amb el seu propi cabell i el fulard les dues a conjunt. He pujat l’exposició, la lluminositat i la brillantor principalment, a part de fer retocs a la seva pell.

En aquesta imatge es volia mostrar tant el vestit i l’expressió de la cara de la model com els complement que porta (collaret i polsera) S’hi ha aplicat unes llums taronges per donar-li un toc més càlid a la fotografia, a part de retocar el contrast, lluminositat, etc.

Pág. 79

En aquesta imatge he pujat la lluminositat així com també el contrast per donar-li un toc més urbà. També li he aplicat llums càlides i li he retocat els signes de cansament a la cara. Aquesta fotografia ha estat realitzada torta per donar-li més moviment.

En aquesta imatge s’ha aplicat un filtre de color rosa per donar-li calidesa i feminitat a la imatge. També s’han retocat els valors de l’exposició, el contrast i la lluminositat, a part de retocar també els signes del cansament.

Pág. 80

En aquesta imatge he volgut mostrar el detall de la samarreta de blonda, ja que era important veure-hi el color així com el dibuix que hi ha. He pujat el color, la lluminositat, el contrast i les sombres per donar-li un efecte més selvàtic i solitari.

En aquesta fotografia volia mostrar la samarreta i la posició de la model. M’era igual el fons del darrere, així que he pujat la lluminositat perquè no es veiés tant la sorra del fons de la imatge. També he pujat els colors i les ombres perquè volia resaltar la mirada penetrant de la model i donar-li un toc més urbà i desenfadat.

Pág. 81

6. Conclusions Un cop concluit aquest treball de recerca, miro endarrere i veig molts mesos de recerca intentant poder respondre la meva hipòtesi. Finalment, crec que la meva hipòtesi “ÉS EL PHOTOSHOP UNA EINA PER CREAR BELLESA O UNA ARMA PER MANIPULAR LA HUMANITAT?” no té una resposta clara. Durant tot aquest temps he pogut parlar amb experts del sector, així com amb persones més “amateurs” per tal d’aclarir tots els meus dubtes entorn a la pregunta i he trobat de tot: des de persones que diuen que afecta negativament a la societat, fins a d’altres que em diuen que és molt beneficiós i que els retocs no volen fer cap tipus de mal a la societat. He contrastat els pros i els contres del Photoshop i he arribat a la conclusió que tot depèn de les mans que l’utilitzin. El fotògraf és qui decideix què pretén ensenyar amb una fotografia, i com vol influir en la societat. Moltes vegades, el Photoshop pot influir negativament en la societat, incidint en el nostre subconscient que ens farà voler assolir els models impossibles que són els ideals de bellesa imperants en els mitjans. Aquesta recerca intensiva també m’ha servit per aprofundir més en la fotografia, la meva gran passió, i ensenyar-me a veure les revistes, anuncis, publicitat i materials publicats diversos, d’una manera molt diferent i amb una mirada molt més crítica.

Pág. 82

WEBGRAFIA

http://moda.infobae.com/el‐photoshop‐en‐la‐moda‐%C2%BFuso‐o‐abuso‐del‐retoque‐digital/

http://2ltr.blogspot.com.es/2009/01/negrito.html

http://www.blogdecine.com/noticias/vetar‐el‐photoshop‐en‐los‐posters‐de‐las‐

peliculas

http://www.lavanguardia.com/gente‐y‐tv/noticias/20090618/53724967712/la‐guerra‐de‐los‐profesionales‐contra‐el‐abuso‐del‐photoshop.html

http://www.fotonostra.com/biografias/histfoto.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Adobe_Photoshop

http://www.efectosps.com/

http://www.photoshop‐designs.com/foro/viewtopic.php?t=4212‐

http://www.taringa.net/posts/noticias/3731754/El‐uso‐del‐Photoshop‐en‐la‐

moda‐en‐la‐mira‐Logout‐X‐Comunid.html

http://www.taringa.net/posts/ciencia‐educacion/12205985/El‐photoshop‐en‐la‐moda‐Uso‐o‐abuso‐del‐retoque.html

http://www.lavanguardia.com/se‐lleva/20130729/54378062043/diez‐abusos‐

descarados‐del‐photoshop.html#/?numPage=4

http://www.huffingtonpost.es/2012/11/23/desastres‐de‐photoshop‐en_n_2176742.html

Pág. 83

Conclusió conjunta Pensem que ha estat molt productiu fer aquest treball juntes, ja que ens ha permès afrontar un projecte comú, el de confeccionar una revista amb roba feta per la Meritxell i fotografies realitzades i retocades per la Marina mitjançant el Photoshop. Una experiència enriquidora ha estat el fet que, amb aquest treball conjunt, cadascuna s’ha posat en la pell de l’altra i ens hem intercanviat els papers: La Marina ha confeccionat una brusa (Brusa color bordeus) i la Meritxell ha retocat les fotos que hi han al seu apartat 3.2 Confeccionant. La combinació de la moda en les seves variants, corrents, el per què dels estils que defineixen a les persones segons com vesteixin, entrant en la base de la confecció i les seves regles bàsiques amb la cara pública d’aquesta moda en els mitjans de comunicació, de vegades lleugerament embellida i d’altres descaradament alterada per eines informàtiques com el Photoshop, ens ha donat una visió molt més àmplia del que inicialment havíem previst. Un fet cultural com la moda, que defineix generacions, corrents culturals i marca diferents etapes en la vida de la Humanitat és utilitzat com a base per a intentar uniformitzar a la societat, imaginant i creant models que, intentant ser perfectes i impossibles, acaben sent, molt sovint, refusats per la pròpia societat, que finalment és qui decidirà sobre el que vol o no vol pel seu futur.

Pág. 84

Annex conjunt Entrevista a Grete Ribé (Emprenedora del Hand-Made) 1.- Des de quan et dediques al "hand-made"; com vas decidir començar? Doncs sempre m'han agradat les manualitats i la costura, i a poc a poc vaig començar a crear els meus propis complements, i les meves amigues em van començar a demanar, i sense adonar-me ja tenia la meva pròpia marca de complements. 2.- Quin tipus de productes ofereixes i com els vens? Ofereixo productes dissenyats i fets per mi. En esser productes artesanals, cadascun és diferent a l'anterior, i això m'agrada. Els venc en petites fires artesanals, en mercats de joves dissenyadors i a través del blog i la web. 3.- Creus que ara el "hand-made" té més sortida; notes un increment a l'hora de vendre els teus productes? Tot el contrari! Jo vaig començar farà uns 8 anys, i abans en havien molt poques marques com la meva, així que era bastant coneguda.... ara amb la crisi cada dia neixen més marques, perquè la gent necessita buscar-se la vida. A més, cada vegada la gent té menys diners i decideix comprar en multinacionals a meitat de preu.... 4.- (hi ha increment en la demanda) Creus que la crisi té alguna influència? Totalment, la crisi i l'atur. (la crisi perquè la gent no compra, l'atur perquè hi ha més gent que com no té treball, decideix emprendre) 5.- Com promociones els teus productes; utilitzes Photoshop en les fotografies que anuncien els teus productes? Els anuncio en el blog i a la pàgina de facebook!. Sí, sempre utilitzo photoshop per a il·luminar més la foto, o retallar-la. Mai retoco el producte en si. 6.- (si utilitzes Photoshop) Creus que es venen millor els productes anunciats amb Phosotshop? Si, perquè la foto queda més neta, més professional.... I el que venc és la imatge. Si el teu producte és bo, però les fotos no, no vendràs. Si el teu producte és normal, però les fotos són bones, llueix moltíssim més. (que quedi clar, que com he dit abans, utilitzo el photoshop per millorar la qualitat de la imatge, no per retocar el producte.) Entrevista a Josefa Justo (Professional en confecció) Meritxell: Des de quan es va dedicar a cosir? Des dels 14 anys. Meritxell: Com és que va començar tan aviat? Perquè no vaig seguir estudiant, pues en vaig aprendre un ofici i he cosit. Meritxell: Com ho va aprendre?

Pág. 85

Això ho vaig aprendre fent un curs de “Tall i Confecció” , ja que en aquells anys era molt habitual que les dones els fessin i com jo havia començat a cosir a 14 anys en un taller de costura, després a 19 anys vaig fer aquest curs. Marina: En aquells anys era molt comú deixar els estudis i posar-se a treballar? Sí, abans als 14 anys si no estudiaves, era comú posar-se a treballar d’aprenenta. Marina: Entre les noies era habitual fer aquest tipus de feina? En general sí. Meritxell: I els nois? No, feien altres tipus de feines, principalment al camp. Marina: I a l'escola va rebre alguna classe en aquest sentit? Sí, alguna cosa es feia a l’assignatura de treballs manuals, un dia a la setmana es dedicava a cosir, em sembla que era els dijous a la tarda. Meritxell: Abans hi havia més demanda que ara, o més o menys sempre ha estat similar? Per a cosir? Meritxell: Sí, els clients i també de la gent que es posava a treballar en aquest sector? Abans n'hi havia més, perquè es feia tot aquí, es va començar a confeccionar més a fora i a les hores, els treballadors van haver de tancar. Meritxell: Creu que ara hi ha sortida en aquest tipus de treball? Nosaltres aquí tenim treball, tenim clientes que es fan la roba a mesura. Meritxell: Els clients solen ser joves, majors, homes...? De tot, tenim: avies i netes. Meritxell: Es nota la crisi actual en aquest sector? Es nota, però crec que influeix més en els tallers que confeccionaven per talla i amb volums més grans, però la roba a mesura i arranjaments segueixen igual Meritxell: Ja més gent que es fa un arranjament o més que es fan roba a mesura? Hi ha més d’arranjaments. Meritxell: Però també hi ha gent que es fa roba a mesura, no? Sí. Marina: Ara li passaré un vídeo de Photoshop i m’agradaria que en donés la seva opinió.

Pág. 86

Meritxell: És sobre els anuncis que retoquen a les models per a que quedin molt més guapes, creu que alhora d’anunciar la roba, influencia que la model sigui guapa o tingui molt retoc fotogràfic. Clar, si la veuen guapa, ja ho volen tot. Veu el vídeo. Marina: Que n'opina d’aquest vídeo? De la transformació que li han fet a la noia? Meritxell: Sí, creu que és necessari tant canvi? No queda malament, es veu bé. Marina: No ho troba massa artificial? No, es veu bé i crida l’atenció. Entrevista a Henrique Holsbach (Model) Meritxell: Des de quan et dediques a aquesta professió? Ja fa uns dos anys que vaig començar aquí a Barcelona, la meva mare em va dir que ho probes i vaig anar a un parell d’agències, vaig preguntar que havia de fer, en van fer un parell de fotografies per veure si era fotogènic i després ja em van trucar. Meritxell: Que buscaven ells en les fotografies, alguna característica en especial? En principi si algú és fotogènic o no, si sempre és posa la mateixa expressió en les fotos, no els hi agrada, però si amb la mirada pots expressar-te, ja és bo per a l’agència. Marina: Creus que les agencies, actualment demanen més models o per la crisi va a menys? De fet l’agencia no paga al model. L’agencia presenta el model a una empresa de publicitat, per sempre els interessa tenir com més models possibles millor, per aquest motiu a les agències els interessa tenir molts models per a cada treball, d’aquesta manera, poden presentar més gent de varietat, els qui paguen són les empreses que volen fer el treball. Marina: Creus que aquestes empreses si volen presentar una línia de roba, busquen diferents models, perquè és vegi que no és la mateixa persona o els hi és igual? En les probes hi ha com a màxim dues o tres persones, el més habitual és una sola persona. Meritxell: Quants càstings has fet i per què t’han servit? Els càstings són per a buscar treballs, l’agencia amb un petit càsting els serveis, si és per fotos o passes de models, amb el càsting se seleccionen els models que creuen

Pág. 87

que tenen potencial, i també hi han preguntes i així poden comparar els resultats i escollir els models adequats. Marina: Les preguntes que fan, com són?, de cultura? O relacionades amb la feina que proposen? Les més usuals són les relacionades amb la professió de model, quant temps fa que et dediques, si fas més fotografies o més passes de moda, si has viatjat per fer algún treball. Marina: I tu que és el que més fas? O que és el que t’agrada més fer? Jo faig més posar per a fotografies, per a revistes, webs i també alguna passa de models. Meritxell: La roba que et fan col·locar creus que és roba que la gent normal es posaria? Això depèn de cada treball, de vegades si que he fet fotografies amb roba que no és posaria ningú, però és més usual amb roba més normal Meritxell: I perquè creus que et fan fer aquests treballs amb roba que no es posaria ningú? Depèn dels objectius que vulguin aconseguir amb la fotografia, amb la roba normal és busca identificar-se amb el que és normal, amb l’altra transmeten una roba més creativa, perquè va un públic molt més restringit i exclusiu. Meritxell: Com creus que les fotografies amb aquesta roba, un tan extravagant, poden transmetre una idea o un objectiu? Crec que és més com a art, busquen transmetre que són creatius, que poden fer uns treballs cridaners i que es diferencien d’altres, pot esser que a algú els agradi. Meritxell: Per a quines marques has treballat? Para Breska, Levi’s i també diverses revistes de moda Marina: Creus que el Photoshop canvia molt al model inicial? Sí, depèn del que vulguin fer amb la fotografia, l’utilitzen més o menys, he vist fotografies que són totalment diferents de l’inicial, depèn del fotògraf. Meritxell: Per què creus que la canvien? Per a què sigui més com un ideal. Per a cada fotografia en fan unes 100 per a trobar la millor. Marina: Creus que el maquillatge, també és una forma de Photoshop? Clar, per als nois per dissimular alguna ferida o petita imperfecció i en les noies per a ressaltar i ajudar a què quedi millor la fotografia, així després no fa falta retocar per ordinador.

Pág. 88

Marina: Creus que es ven millor la roba que és anunciada amb més retoc fotogràfic, o tot tipus de roba es ven per igual? Es ven més la roba que és ben representada, no crec que influencií tant Meritxell: Creus que si el model fos lleig, afectaria molt? Probablement tindria menys audiència Marina Creus que el Photoshop influencia positivament o negativament? Molta gent pensa que tot s’aconsegueix amb el Photoshop, però de fet hi ha molt treball abans i gent molt bona aconseguint el que volen representar (llum, fons...) Marina: Creus que no és que els models siguin lletjos i amb el Photoshop es tornin guapos sinó que el Photoshop, s’utilitza més per retoc d’imperfeccions? Sí, s´ha de tenir en consideració que s’utilitzen bons equips de fotografia i la il·luminació d’estudi és molt professional, les fotografies canvien molt del que la gent normal esta acostumada a veure i es pensen que estan molt retocades, quan de fet no n’estan. Marina: Ara t’ensenyen un vídeo i després ens dones la teva opinió. (Vídeo) Marina: Que t’ha semblat? Crec que és un vídeo molt exagerat, aquest fotògraf utilitza el Photoshop al màxim, però la majoria l’utilitzen sols per petits retocs i no canvien quasi res. Marina Creus que aquesta noia és molt diferent abans d’entrar a l’estudi comparada amb el resultat final? Sí, però la meitat també és per part del maquillatge i la perruqueria. Marina: Creus que això afecta la societat, si veuen aquesta noia tan guapa amb ulls blaus, amb la pell tan perfecta, creus que si s’anuncia una crema per exemple, aquesta es vendrà més o simplement la gent pensarà que és molt artificial? Pot esser que la gent ho critiqui, però crec que al final es vendrà més, ja que encara que sigui subjectiu, la gent es queda més amb la idea de què per ha esser tan ideal he d’utilitzar cremes. Meritxell: Creus que és necessari utilitzat tant Photoshop? No, crec que no és necessari. Entrevista a Javier Zamora (Fotograf) 1. Quan i com vas començar a dedicar-te professionalment al món de la fotografia? Des de els 18-19 anys

Pág. 89

2. Retoques les teves fotografies? Si es així, quin programa sols utilitzar per fer-ho? el 95% de les fotos si es retoquen amb els programes Ligthroom i Photoshop 3. Ets partidari d'utilitzar el photoshop en tot tipus de fotografia? (especialment en la moda) Es imprescindible per fer acabats que si es tinguessis que fer directament en el disparo serien molt costosos econòmicament y molt complexos de realitzar 4. Creus que el photoshop es beneficiós per la societat? Es una eina, i com tal es pot utilitzar correcta o incorrectament segons les mans que la facin servir. 5. Acostumes a fer més fotos a l'estudi o en altres llocs? (parcs, zones urbanes, ...) On t'agrada més treballar? Principalment a l'estudi o bé a les instal·lacions del client Quan faig fotos per mi solen ser paisatges o situacions quotidianes de qualsevol poble o ciutat 6. Els models no "triomfarien" tant sense el photoshop? Ara mateix es una qüestió de massificació, hi han molts fotògrafs i molts models... però el 95% son només aficionats que amb una càmera barata y fons de tela y una model disposada a posar juguen a la moda. Professionals que es guanyin dignament la vida amb aquesta professió son els de sempre, els que portant molts anys en cosetes "petites" i el bons de veritat, els que publiquen a les grans revistes de moda i preparen i participen las campanyes de publicitat de les grans marques, 7. Quines idees vol transmetre la fotografia i la roba que es mostra? Els bons fotògrafs busquen transmetre l' imatge, branding i estratègia comercial de la marca que representen a traves de la seva visió particular, aportant la seva experiència i professionalitat per arribar a bon fi. potser lo menos important sigui mostrar la roba, lo imprescindible de veritat es transmetre: -sentiment --exclusivitat - necessitat - benestar - seguretat - etc etc etc. Recordes l'espot de "m'agrada conduir" de BMW en cap moment es veia el cotxe, nomes les emocions de poder-lo conduir, fixat en tots els anuncis "elaborats" ESTRELLA DAMM - LOTERIES - NESPRESSO COCACOLA - FINS I TOT EL DE BALAY amb aquells homes que ho feien tot.... 8. Creus que el photoshop és una eina per crear bellesa o una arma per destruir humanitat (naturalitat, societat, ...)? en remeto a la qüestió nº4 les mans que l'utilitzen son les responsables del resultat.

Pág. 90

Altres fotografies

Pág. 91

Pág. 92