LA

INDÚ

STRI

A EL SECTOR INDUSTRIAL: FACTORS DE LOCALITZACIÓ I FORMES

D’0RGANITZACIÓ

Fuente: Banco de Imágenes CNICE

FASES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ LES TRES REVOLUCIONS

1. La primera revolució industrial es va desenvolupar des de finals del segle XVIII fins a la meitat del segle XIX (Anglaterra i Europa Occidental), i es va fundar en el carbó com a font d'energia per a les màquines de vapor, el ferrocarril com a mitjà de transport, les principals indústries que es van desenvolupar van ser la Siderúrgia (ferro), la Metal·lúrgia (metalls) i la Tèxtil (cotó).

2. La segona revolució industrial es situa cronològicament entre el final del segle XIX i primera meitat del XX (Europa Occidental, EE.UU. I Japó), es difon l'energia elèctrica i els derivats del petroli, es desenvolupen les indústries químiques, i apareix l'automòbil com a vehicle de transport massiu. El gran centre de producció és la fàbrica (taylorisme, fordisme...)

3. La tercera revolució industrial es desenvolupa a finals del segle XX i principis del XXI. És impulsada pels països centrals i afecta a tot el planeta (globalització). Els sectors dominants són la robòtica, la informàtica, la microelectrònica, aeroespacial, enginyeria biològica, les TIC, etc. Apareixen noves formes d’organització empresarial: post-fordisme (toyotisme, just-in-time, producció flexible, descentralització productiva,...)

TIPUS DE INDÚSTRIES

Segons el tonatge de matèries primeres que utilitzen:

a) Indústria pesant: treballen amb grans quantitats de matèria primera que converteixen en productes semielaborats, per exemple la siderúrgia, que transforma el mineral de ferro en làmines o blocs de ferro que seran usats en altres indústries per elaborar productes finals.

b) Indústria semi lleugera: treballen amb productes semielaborats, per la qual cosa el seu pes és menor. Solen ser les indústries de béns d'equip, això és la fabricació de maquinària, automoció, o altres.

c) Indústria lleugera: el pes de la matèria primera amb què treballen és reduït, facilitant així la seva transformació. No necessiten grans instal·lacions, i solen estar localitzades pròximes al mercat de destí. Entre aquest tipus d'indústria podem classificar les tèxtils, calçat, i en general totes aquelles que produeixen béns de consum.

TIPUS DE INDÚSTRIESSegons el grau de desenvolupament tecnològic:

a) Indústries punta: són aquelles indústries que estan en plena expansió i creixement de la seva producció. Base de l’actual Revolució Tecnològica. Actualment aquest tipus d'indústries són les relacionades amb la informàtica, telecomunicacions i electrònica en general. Tecnologia molt avançada. Poc volum de primeres matèries i d’energia. Necessita moltíssima inversió de capitals (R+D). Normalment són grans empreses ubicades als països rics, prop centres investigadors(Universitats)

b) Indústries madures: són aquelles indústries que han arribat al seu màxim desenvolupament, havent-se estancat la seva producció, degut principalment a l'ús de tecnologia antiquada. En el món desenvolupat, aquest tipus d'indústries solen ser les pesades, com ara les metal·lúrgiques, drassanes, etc.

3. TIPUS DE INDUSTRIAS

PETITA INDÚSTRIA

Menys de 50 treballadors

MITJANA INDÚSTRIA

Entre 50 y 1000 TREBALLADORS

GRAN INDÚSTRIA

Més de 1000 TREBALLADORS

Segons el tamany de la indústria:

LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL:Factors de localització

La localització de les indústries al llarg del territori no es deu a un fet casual, sinó principalment a una decisió empresarial presa seguint criteris de rendibilitat econòmica, és a dir, procurant els màxims beneficis industrials i les mínimes despeses de producció.

FACTORS DE LOCALITZACIÓ

FÍSICS HUMANS

1. Proximitat a matèries primeres2. Proximitat a fonts d’energia3. Topografia4. Conservació del medi ambient

1. Mà d'obra2. Mercats propers3. Capital4. Transports5. Factor aglomeració6. Polítics

Els factors de localització industrial són clau, ja que una bona localització reduirà despesa i augmentarà beneficis. Tradicionalment es consideraven el transport, les primeres matèries, l'energia, el mercat i la mà d’obra.

LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL:Factors de localització

LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL:Factors de localització físics

Primeres matèries

Primeres matèries

Font d’energia Font d’energia

La localització ideal seria entre les primeres matèries i fonts d’energia vermelles, doncs les negres, al trobar-se més lluny, el cost del transport augmenta.

La proximitat a les primeres matèries: suposa una menor despesa de transport. Aquest és un factor important sobretot en les indústries de base, que consumeixen una gran quantitat de primeres matèries de gran volum, que acostumen a tenir un transport difícil i car.

La proximitat a les fonts d'energia: suposa una menor despesa productiva. Aquest factor va ser decisiu en les primeres indústries, situades a prop de les mines de carbó. Actualment, la millora del transport energètic (xarxa elèctrica, gasoductes, oleoductes) afavoreixen la localització industrial en altres llocs.

LOCALIZATCIÓ INDUSTRIAL:Factors de localització físics

Topografia: els llocs plans, o la proximitat a ports marins o fluvials, afavoreixen l'accés als mercats i les primeres matèries.

Zona propera al mar amb més facilitats per al transport. Més industrialitzada.

Zona interior amb relleu elevat.Menys industrialitzada.

Conservació del Medi Ambient: Avui en dia els països desenvolupats imposen restriccions a la instal·lació d'indústries contaminants. Això condiciona la seva localització en països menys restrictius, normalment en vies de desenvolupament. És a dir, afavoreix la deslocalització industrial.

Contaminación en China. Banco de imágenes del CNICE

LOCALIZATCIÓ INDUSTRIAL:Factors de localització humans

Mà d'obra: Existència d'abundant mà d'obra barata, amb la qualificació adient a la indústria corresponent.Aquest factor explica la reubicació a escala global de les indústries que necessiten molta mà d'obra, que traslladen els seus centres de producció a països subdesenvolupats que els ofereixen millors condicions laborals que els països desenvolupats.

Cost del transport menor

Cost del transport Cost del transport

Cost del transport

Mercats propers: La proximitat a la demanda implica menor despesa en transport. Per això moltes indústries, principalment amb productes de consum, es situen a prop de les grans aglomeracions urbanes.

.

Porto de Cádis. Imagen google.map

Port

Ferrocarril

LOCALIZATCIÓ INDUSTRIAL:Factors de localització humans

Capital: La necessitat de grans inversions a l'hora d'instal·lar algunes indústries fa que aquestes es localitzin a prop dels inversors o capitalistes.

Transport: La facilitat d'accés a primeres matèries, energia, mercat... demanda xarxes de transport perfectament estructurades i ràpides. Les infraestructures relacionades amb les comunicacions són claus a l'hora d'explicar la localització de les indústries en una determinada zona. Per aquesta raó les indústries s'ubiquen prop de ports, ferrocarril, autopistes...

Aglomeració: per aconseguir economies d'escala (empreses que serveixen a altres empreses dins la mateixa zona industrial), acostumen a concentrar-se les empreses de sectors afins en els mateixos llocs, per d'aquesta manera estalviar en transport i amortitzar la despesa d'instal·lació (polígons industrials).

Polítics: els Estats acostumen a ajudar de manera directa (mitjançant empreses públiques) o indirecta (subvencions, impostos, atorgant sòl industrial, desenvolupant legislacions laborals flexibles...) la localització d'indústries en determinats llocs.

Polígon Industrial el Nevero (Badajoz). Imagen google.map.

Autovia Madrid-Lisboa

Ferrocarril

LOCALIZATCIÓ INDUSTRIAL:Factors de localització humans

LOCALIZATCIÓ INDUSTRIAL:Tipus d’aglomeracions industrials

La localització industrial deguda a quests factors pot conduir a una aglomeració de diverses indústries en un territori relativament escàs, donant lloc a:

Complexes industrials: paisatge dominat únicament perindústries i altres instal·lacions fabrils en grans extensions deterreny, com per exemple la conca del Ruhr, o concentracionsurbanes de l'estil Tokio-Yokohama, Rótterdam, etc...

Centres industrials: de menor tamany i localitzats prop del seumercat (polígons industrials, parcs tecnològics...)

Dispersió industrial: l'existència cada cop de millors xarxes detransport i la baixada de preus del mateix, està produint ladescongestió d'aquests territoris donant lloc a la dispersióindustrial, en la que les indústries es localitzen disseminades pel territori.

Acería Krupp en la cuenca del Rhur

Parc tecnològic de Barberà del Vallès

Cementera Montcada

LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL ACTUAL

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

FACTORES DE LOCALIZACIÓN

CLÁSICOS

CRISIS DE

LOS 70

FACTORES ACTUALES DE LOCALIZACIÓN

1. Proximidad a la materia prima2. Proximidad a la fuente de energía3. Proximidad a los mercados4. Topografía 5. Facilidad de transporte6. Abundancia de mano de obraEtc.

1. Accesibilidad: autopistes, aeroports, etc. (no tanta importancia de la proximidad a las materias primas)2. Mundialización: Menor dependencia de los mercados locales.3. Mano de obra: abundante y especializada i cualificada4. Acceso a la innovación y a la información (Universidades, centros tecnológicos, etc.)

Localizaciones industriales en espacios periféricos y áreas

urbano-industriales

Localizaciones industriales actuales heredadas

http://personales.ya.com/isaacbuzo

NOVES FORMES D’ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL

Post-fordisme

La crisi industrial dels 70 coincidí amb la revolució tecnològico-informàtica. Revolució tecnològica i científica, basada en les computadores, la programació informàtica de les operacions, la robòtica, els nous sistemes de gestió i control de la producció, etc., està en la base dels canvis actuals en els processos industrials

Es desenvolupà aleshores una nova etapa, anomenada post-industrial, post-fordista, informacional o tercera revolució industrial. S'originà un nou model industrial. Les grans unitats de producció que concentraven milers de treballadors i produïen mercaderies en sèrie, entren en crisi (FORDISME). Les característiques fonamentals del nou model productiu són les següents:

Producció flexibleGrans inversions en I+D i noves tecnologies (TIC)Disminució de la mà d’obra directaEstratègies empresarials a escala mundialCentralització del capital unit a la descentralització productiva

NOVES FORMES D’ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL

Post-fordisme

Producció flexible: • Producció adaptada a la demanda• La demanda canvia amb rapidesa, doncs la indústria s’adapta amb rapidesa: jus-in-time• Les noves tecnologies permeten reprogramar amb facilitat les noves operacions industrials• No es fabriquen grans masses de mercaderies

NOVES FORMES D’ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL

Post-fordisme

Grans inversions en R+D i disminució de la mà d’obra directa:• Les grans empreses realitzen més inversions en R+D que en salaris• Es produeix un procés dual:

- Demanda de mà d’obra qualificada amb alts salaris pels sectors punta- Precarització del treball en els sectors poc qualificats

NOVES FORMES D’ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL

Post-fordisme

Estratègies empresarials a escala mundial:• Les empreses multinacionals impulsen la globalització• Es produeix el fenomen de la descentralització productiva: externalització i subcontractacions• Cada part del producte es fabrica en un lloc (país) diferent cercant avantatges comparatives (barator)• Això porta a la deslocalització vers països subdesenvolupats (NPI) (Zones Franques i Maquiles)

Centralització del capital unit a descentralització productiva:• Cada vegada hi ha menys empreses importants, però amb major domini de l’economia (fusions, compra, etc.• Les unitats productives són més petites, treballen en xarxa, subordinades unes a altres, però controlades per l’empresa matriu (cas Inditex)

Deslocalización

Fenómeno de finales del S. XX

Traslado de empresas occidentales a países del

tercer Mundo

Búsqueda de mejores condiciones productivas

Salarios muy bajos Ventajas fiscales

Falta de legislación medioambiental

Falta de legislación laboral

Efectos en los países desarrollados

Crisis sectores industriales tradicionales: textil,

siderurgia… Incremento del paro

Reducción de salarios obreros, facilidad para el

despido, etc.

Sometimiento de la tradicional clase obrera

combativa

Facilitada por:-Mejoras en transportes y comunicaciones-Desarrollo nuevas tecnologías informáticas-Incremento en el volumen de los intercambios

Tendencia a mantener sólo los sectores relacionados con una alta inversión en I+D y de Alto Valor Añadido (Robótica, Programación informática, Farmacéutica, Química, Ingeniería biológica, Aeronáutica, Microelectrónica…) y Mano de Obra muy cualificada.

Nuevos países industrializados (NPI)

Economías frágiles por su dependencia de las

exportaciones y de las decisiones tomadas en el

exterior (multinacionales)

Países receptores de empresas occidentales

(deslocalización)

Países con regímenes políticos autoritarios

Existencia de mano de obra abundante y

barata

Países del Sudeste asiático (Taiwán, Indonesia, Malasia,

Singapur, Hong-Kong, Filipinas…)

Instaladas en Zonas Francas

(máximo exponente: maquilas)

•Prácticamente aisladas del control del gobierno•Ausencia de controles medioambientales y laborales•Grandes ventajas fiscales•Proceso que requiere mano de obra muy poco cualificada •Durísimas condiciones laborales (salarios muy bajos, prohibición sindicación, trabajo infantil, ausencia coberturas sociales, despido libre…)• No generan industrialización del país (zonas industriales aisladas)• Dependencia inversiones y tecnología exterior

Abans d’aquesta Tercera Revolució Industrial, els països desenvolupats produïen els productes manufacturats i els subdesenvolupats subministraven primeres matèries. Però això ha canviat. Aplicant aquesta nova lògica de la localització industrial, que anomenem sistema món (Globalització), podem establir la següent classificació:

1) Activitats R+D, que es donen en centres de tecnologia d’alt nivell, centres metropolitans de significació global (tecnòpolis mundials). Es tracta de complexos tecnològics-industrials dels països centrals, com ara Tokio, Silicon Valley, Seattle...

2) Activitats d'alta qualificació, que es donen en les noves àrees de desenvolupament tecnològic i industrial dels països centrals (parcs tecnològics, centres logístics i de disseny...)

3) Activitats dedicades a la producció electrònica. Aquestes necessiten mà d’obra abundant i semi-qualificada, i principalment es concentren en el sud-est asiàtic.

4) Activitats de baixa qualificació que necessiten molta mà d’obra. Es concentren en els països emergents i semiperifèrics.

5) Activitats d’atenció al client (postvenda, reparacions). Demanden proximitat, per això hi són en totes les ciutats.

NOVES FORMES D’ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL

Post-fordisme

Variables Etapa industrial ofordista

Etapa post-industrialo informacional

Capital Predomini del capital d'àmbitnacional

Predomini del capitaltransnacional i concentracionsde capital (fusions d'empreses)

Mercat Predomini del mercat interior Predomini del mercat mundial

Procés de producció Integrat en una unitat defabricació: la fàbrica

Fragmentat en diverses unitats de producció (treball en xarxa)

Tipus de productesGrans quantitats de producteshomogenis, standaritzats: la demanda (client) s’adapta a l’oferta

Productes diversificats en funció de mercats específics. Adaptació a la demanda (client)

Tecnologia Basada en l'electromecànica -química

Basada en la microelectrònica i la informàtica (TIC)

Treball Contractes indefinits i a tempscomplet

Contractes per obra o bé a temps parcialMà d’obra qualificada sectors punta

Paper de l'EstatIntervenció molt important,regulació del procés d'industrialització

Redueix el seu paper i el mercat passa a ser el regulador més important (Neoliberalisme. OMC)