2
Museu del Ferrocarril Àrea d’Educació Museu del Ferrocarril Àrea d’Educació Àrea d’Educació Museu del Ferrocarril Àrea d’Educació Museu del Ferrocarril La locomotora Santa FE Una catalana potent L’empresa encarregada de la seva construcció fou la Maquinista Terrestre i Marítima, ubicada a Barcelona. La seva presentació es va fer l’any 1942 en el trajecte Barcelona- Vilanova-Sant Vicenç de Calders. Després foren enviades a la línia per la que foren concebudes i on circularen fins l’any 1961, encara que es mantindran en actiu fins el 1969 donant altres serveis. Ocasionalment remolcaren trens de viatgers però, a causa del seu pes adherent i potència, resultaven més adequades per al remolc de trens de mercaderies, la qual cosa feren amb gran eficàcia. Aquesta màquina fou projectada l’any 1934 per a la companyia ferroviària del Nord. Es pretenia tenir una locomotora que fos capaç d’afrontar la difícil explotació, per motius orogràfics de la línia de Palencia-Coruña. Un primer grup de tres xifres indica el nombre i la disposició d’eixos amb què compta la màquina. Aquesta disposició aporta la identitat de la locomotora, de la que provenen els noms pels quals moltes màquines són conegudes: American (220), Mikado (141), Mastodonte (240), Confederación (242), Montaña (241), Santa Fe (151) etc. Hi ha un segon grup amb quatre xifres de les quals la primera indica el nombre de cilindres si es una locomotora amb tènder; si es tracta d’una locomotora tanc, aquesta xifra és sempre 0. La 2ª, 3ª i 4ª xifra indiquen el número d’ordre de la locomotora dins d’una sèrie. En cas de locomotores tanc la 2ª xifra indica el nombre de cilindres. Entre els dos grups de xifres, s’inscriu una “F” si la màquina utilitzava fuel-oil com a combustible, i si feia servir carbó, no portava cap inscripció. Les rodes d’una locomotora, a més de sostenir i repartir el seu pes, condicionen les seves prestacions. El seu nombre i disposició es reflecteixen a la “matrícula” o codi de numeració. Fins la constitució de Renfe l’any 1941 no existia un sistema unificat de matriculació a Espanya. Finalment, Renfe va adoptar el mètode francès. Locomotora Santa Fe 151F-3101 Visita’ns amb el bitllet combinat TREN + MUSEU, des de qualsevol estació de la xarxa de Rodalies de Catalunya

La locomotora Santa FE

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: La locomotora Santa FE

Museu del Ferrocarril Àrea d’Educació Museu del Ferrocarril Àrea d’Educació

Àrea d’Educació Museu del Ferrocarril Àrea d’Educació Museu del Ferrocarril

La locomotora Santa FE

Una catalana potent

L’empresa encarregada de la seva construcció fou la Maquinista Terrestre i Marítima, ubicada a Barcelona. La seva presentació es va fer l’any 1942 en el trajecte Barcelona-Vilanova-Sant Vicenç de Calders. Després foren enviades a la línia per la que foren concebudes i on circularen fins l’any 1961, encara que es mantindran en actiu fins el 1969 donant altres serveis.

Ocasionalment remolcaren trens de viatgers però, a causa del seu pes adherent i potència, resultaven més adequades per al remolc de trens de mercaderies, la qual cosa feren amb gran eficàcia.

Aquesta màquina fou projectada l’any 1934 per a la companyia ferroviària del Nord. Es pretenia tenir una locomotora que fos capaç d’afrontar la difícil explotació, per motius orogràfics de la línia de Palencia-Coruña.

Un primer grup de tres xifres indica el nombre i la disposició d’eixos amb què compta la màquina. Aquesta disposició aporta la identitat de la locomotora, de la que provenen els noms pels quals moltes màquines són conegudes: American (220), Mikado (141), Mastodonte (240), Confederación (242), Montaña (241), Santa Fe (151) etc. Hi ha un segon grup amb quatre xifres de les quals la primera indica el nombre de cilindres si es una locomotora amb tènder; si es tracta d’una locomotora tanc, aquesta xifra és sempre 0. La 2ª, 3ª i 4ª xifra indiquen el número d’ordre de la locomotora dins d’una sèrie. En cas de locomotores tanc la 2ª xifra indica el nombre de cilindres. Entre els dos grups de xifres, s’inscriu una “F” si la màquina utilitzava fuel-oil com a combustible, i si feia servir carbó, no portava cap inscripció.

Les rodes d’una locomotora, a més de sostenir i repartir el seu pes, condicionen les seves prestacions. El seu nombre i disposició es reflecteixen a la “matrícula” o codi de numeració. Fins la constitució de Renfe l’any 1941 no existia un sistema unificat de matriculació a Espanya. Finalment, Renfe va adoptar el mètode francès.

Locomotora Santa Fe 151F-3101 Visita’ns amb el bitllet combinat TREN + MUSEU, des de qualsevol estació de la xarxa de Rodalies de Catalunya

Page 2: La locomotora Santa FE

Àrea d’Educació Museu del Ferrocarril

Museu del Ferrocarril Àrea d’Educació

Les locomotores “tipus Santa Fe” Aquestes locomotores formen part del conjunt de màquines amb numeració 151, disposició que assenyala la primera identitat de la locomotora i vol dir que la màquina disposa d’un eix portador davanter, 5 eixos motors i un eix portador al darrere. Són les úniques màquines de cinc eixos acoblats que han circulat a la xarxa espanyola. Disposen d’expansió simple i tres cilindres. Amb un pes de 213 tones són les locomotores més pesants dels ferrocarrils espanyols. La seva potencia en CV era de 3960, arribant a una velocitat màxima de 100 km/h, la qual cosa les convertia en les màquines de major esforç de tracció.