Periòdic gratuïtJuliol 2014 / Nº 229 Associació de Mitjans de Comunicació Local www.lamarinadigital.cat

Alberto Fernán-dez Díaz (PPC): "La ciutat està paralit-zada, no es prenen decisions" (Pàg. 14)

Les festes majors i les Bacanals enimatges (Pàg.12)

"El tràfic de drogues no pot quedar impune, l'eradicarem". (Pàg. 2-3)

Tema del mes

Tomàs Rodríguez, Intendent de la comissaria dels Mossos d'Esquadra del districte:

Les dues caresde l'estiu

▶ A dalt, una noia mirant l'aparador d'una agència de viatges/ A sota, una col·laboradora de la campanya "La Fam no fa vacances" Foto: Unió d'Entitats

Iris Vieiros

Rafel Vidal

2 TEMA DEL MES

Tel. 932965007redaccio@amcl.catwww.lamarinaditigal.catC.C. La BàsculaC. Foc, 128, 1a planta08038, Barcelona

DirectorJuan Antonio ReyesCap de redaccióSara TorremochaEdició i maquetació Ricardo BenettiCorreccióAran Comín i Estel Oleart

Redacció i fotografiaAgustín Forteza, Carla Genís, Estel Oleart, Eric Barrachina, Eva Albiol, Jor-di Gispert, Sònia Maza, Raquel Martí-nez, Natalia Morales, Sara Torremocha, Miquel Vera, Rafel Vidal, Iris Vieiros, Araitz Pipers.

Col·laboradorsJulio Baños, Juan Bibián, Julio García Mireia Gargallo, Marc Gispert, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Anna Mir, Myriam Reyes, Gemma Roig, Xavier Sanz, Guillermo Segador, Paula Stanislavsky i M. Jesús Valderas.

Publicitatcomercial@amcl.cat (652566846) AMCL (932965007)Impressió: GestXXITirada6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

amclassociació mitjans comunicació local

juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Intendent Tomàs Rodríguez: “El tràfic de drogues no pot quedar impune, l’eradicarem”

Entrevista al cap dels Mossos d'Esquadra del districte de Sants-Montjuïc

|| Miquel Vera || REDACCIÓ

La seguretat ciutadana és una de les principals preocupacions de molts veïns i veïnes. Sovint s'ha dit que els barris de La Marina són conflictius i que suposen un pol d'inseguretat dins el conjunt de la ciutat de Barcelona. Aquestes afirmacions es contradiuen amb les dades oficials. Segons les estadístiques de la Taula de Coordinació Policial de Sants Montjuïc, que agrupa Mossos i Guàrdia Urbana, l'any 2013 es van cometre 11.500 delic-tes al districte de Sants-Montjuïc, dels quals 231 van cometre's als barris de La Marina i la Zona Franca. La majoria d'aquests delictes són furts i robatoris amb violència.

D'aquestes qüestions n'hem parlat amb Ra-món Tomàs Rodríguez, intendent dels Mossos d'Esquadra al districte de Sants Montjuïc.

Ramón Tomàs Rodríguez entrà als Mossos a l'any 1991, abans havia estat funcionari de justí-cia. El seu primer servei com a agent de policia va ser controlar l’INEF de Montjuïc durant els JJ.OO. de Barcelona 92.

Quines són les seves tasques com a intendent?Sóc el cap visible comandant dels 200 policies del districte, coordino la seguretat ciutadana, la unitat d’investigació pels delictes més greus i la policia de proximitat, que és la que patrulla pel carrer. El districte també disposa d’una oficina de denúncies i un punt d’atenció a les víctimes que fa una tasca molt important.

Per què?Malauradament en aquest districte hi ha moltes víctimes de violència de gènere i aquest servei les ajuda moltíssim.

Quina és la relació entre els Mossos i les enti-tats del districte?Ens reunim de forma oficial i extraoficial pe-riòdicament per parlar dels seus problemes. A través de l'oficina de relacions amb la comuni-tat ens poden comunicar les seves necessitats, alertes o queixes. Coordinar-se amb ells és útil i important.

“Ens reunim sovint amb les enti-tats del districte per conèixer les seves preocupacions”

Quins són els principals problemes de segure-tat del districte?Com a tot Barcelona, per volum serien les faltes de furt, robatoris per “descuido” d’un valor infe-rior als 400 euros. Si supera aquesta xifra ja és un delicte. A Sants Montjuïc també hi ha hagut un repunt de robatoris a l’interior dels habitatges.

Pel que fa la violència de gènere, s’ha avançat en la seva eradicació a Sants- Montjuïc?Es manté, no es redueix, estem amb unes xifres força antes que no baixen. Si en coneixem un cas, s’ha d’anar als mossos immediatament, no tractar-ho com un tema interior dels veïns.

Quines són les seves prioritats en la lluita contra el tràfic de drogues?En aquest districte hi ha uns quants punts importants de venda de drogues. Un seria la “Plaça del Nou” a la Zona Franca, és un dels punts de venda de cocaïna més importants de Barcelona, estem molt atents per tal de detenir a tots els que s’hi dediquin. Més relacionat amb l’oci nocturn tindríem la zona del Poble Sec, on els venedors de llaunes també aprofiten per vendre tot tipus de substàncies.

Calen més efectius dels Mossos al districte?Els recursos humans i materials són limitats, però crec que tenim un equip ben dimensio-nat i operatiu, podem realitzar la nostra tasca correctament. Tenim la mateixa proporció de policies que a la resta de la ciutat.

Quina valoració faria de l’actuació policial

Dels 11.300 delictes comesos al districte de Sants-Montjuïc, 231 van produir-se als ba-rris de La Marina i la Zona Franca • Furts i robatoris amb intimidació són els delictes més habituals • La sensació de seguretat augmenta, però queda feina per fer.

▶Ramón Tomàs Rodríguez, entrevistat al Portes Obertes de La Marina FM (102.5 FM) Miquel Vera

TEMA DEL MES 3juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Arriba l’estiu, i és en aquesta època de l’any quan fem un ús més intensiu de l’espai públic, dels carrers, de les places, de les terrasses i bars; és quan més hem de treballar en la prevenció per garan-tir les normes bàsiques de convivèn-cia; el bon ús dels espais públics, com parcs i zones verdes, i així contribuir a minimitzar el soroll excessiu en zones de lleure nocturn. A més, és durant aquests mesos quan més hem de tre-ballar en la prevenció de les activitats delictives més comuns que poden afectar els turistes que visiten al nostra ciutat, tan nacionals com estrangers, així com al disseny de la millor assis-tència especialitzada a les víctimes. Els Mossos d’Esquadra de la Comis-saria de Sants-Montjuïc estarem aler-ta per tal de poder detectar qualsevol indici que ens porti a prevenir i evitar qualsevol fet delictiu. La millora de la seguretat en aquesta època de l’any, consisteix en el foment de la més àm-plia col·laboració i coresponsabilitat de tothom, fent imprescindible la partici-pació activa i passiva de tots els ciuta-dans en aquesta tasca de seguretat.Per què aquesta col·laboració passi-va? Perquè hem d’intentar minimitzar tant com sigui possible les situacions de risc. Evitar difondre que us absen-teu de casa és un dels consells per duur a terme aquesta participació passiva. És important a més, simular que hi ha algú al domicili (no tancant totalment les persianes, fent servir temporitza-dors automàtics de llums, ràdio o TV, etc). També és important que si teniu una persona de confiança els hi demaneu que us recullin el correu de la bústia i els hi faciliteu un telèfon de contacte per si heu de ser localitzats. És molt útil elaborar un inventari dels objectes de valor que deixeu al vostre domicili amb números de sèrie, marques i mo-dels i fotografies per poder identificar-los millor en cas de sustracció.

Per què aquesta col·laboració acti-va? Perquè tots som part de la nostra societat i hem de participar i implicar-nos per millorar la qualitat de vida de tots els veïns dels nostres barris i també dels que ens visiten. Per això es dema-na la màxima participació ciutadana, la coresponsabilitat de tots i totes per prevenir i evitar que es produeixin fets delictius al nostre Com treballem els Mossos d’Esquadra? Des de la comissaria de

Sants-Montjuïc ens impliquem com a part activa en la seguretat del districte, abocant-hi tots els nostres recursos i mitjans per poder garantir aquesta protecció. Treballem donant resposta a les trucades del 112 i prevenim els delictes en relació amb les diferents entitats del barri, amb una comunica-ció fluida, integrant-nos com una en-titat més, per tal de millorar el nostre servei al ciutadà i tenir presents totes i cadascuna de les problemàtiques del districte. Què cal fer si sou víctimes d’un fet delictiu? El primer pas és posar en coneixement de la policia el fet delic-tiu a través de la trucada al 112 (amb la màxima informació disponible). És molt important que ens feu arribar la vostra denúncia, adreçant-vos a qual-sevol comissaria del Cos de Mossos d’Esquadra o per Internet. Aquest tràmit és molt important per nosaltres perquè ens dóna la informació que necessitem per poder treballar. Tam-bé és imprescindible per nosaltres, els policies, tota la informació que ens pugueu fer arribar, perquè vosaltres, els comerciants i veïns del districte, sou els que coneixeu tot allò que succeeix als nostres carrers i que ens ha d’ajudar a analitzar i tractar els casos que han de servir per millorar la seguretat dels barris.

Des de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat (ORC) de la comissaria de Sants-Montjuïc es treballa per integrar aquesta policia en el dia a dia del dis-tricte, oferint diferents serveis com són les xerrades de seguretat per a la gent gran del barri, les visites a les escoles i els tallers d’activitats per als més men-uts, per tal de donar a conèixer a tots els veïns la vostra policia, els Mossos d’Esquadra.

No volem acabar l’article sense recordar-vos que el nostre desig és aconseguir que aquesta integració de la policia amb la resta del teixit associatiu doni el resultat que tots esperem. Només entenent que la seguretat és una tasca comuna, en la qual tots estem implicats i hem de par-ticipar. Així, ara que arriba l’estiu, només ens haguem de preocupar d’organitzar les sortides de cap de setmana i gaudir d’elles en família. Aquest és el nostre desig. ■

ABP Sants-Montjuïc

Gaudir amb seguretat a l'estiudurant el desallotjament de Can Vies?Va ser exemplar, no hem de lamentar ni ferits greus, ni grans danys materials. Es va produir de forma esglaonada, sempre que vam carregar, abans havíem estat molta estona avisant.

“L'acció dels Mossos a Can Vies va ser exemplar”

Com es va planificar el tot plegat?Els mossos vam rebre una ordre del jutge, per fer fora als ocupants de Can Vies. Des de Maig ja veiem que el centre social s’estava fortificant. Tot va acabar amb més de 60 de-tinguts de totes les nacionalitats, molts d’ells delinqüents co-muns que es van apuntar a “la festa”.

Parli’ns de l’operació contra els llauners-traficants del Po-ble Sec...Vam ser avisats d’aquesta qüestió pels veïns. Es venia heroï-na, haixix, cànnabis, cocaïna, speedball, en petites quantitats, sobretot a turistes, per la zona de la discoteca Apol·lo. Vam fer un seguiment d’aquests llauners i la investigació va durar més d'un mes perquè prenien molta precaució.

Al pis hi van trobar alguna cosa més a part de drogues?Hi havia moltes llaunes, drogues per valor de 6.000€, do-cumentació falsa, ja que tots els detinguts eren immigrants il·legals a qui s’haurà d’expulsar, i alguns electrodomèstics. Aquests aparells podrien ser robats, així que si algun veí ha patit un robatori d’aparells, pot reclamar-lo a veure si està en-tre els que vam decomissar. Tot i això, no vam trobar armes.Actualment són en llibertat, em sorprèn però és així. El per-què se li hauria de demanar al jutge.

“Hem desmuntat un dels punts de tràfic més importants de Barcelona"

Aquesta no és l’única actuació contra el tràfic de drogues que s’ha realitat recentment...Efectivament, fa poc vam localitzar uns dels pisos més ac-tius en venda de droga a la Marina, amb desenes de clients durant les 24 hores del dia. Vam entrar amb grups especials, tenien una doble porta blindada, i un sistema per desempa-llegar-se de la droga llançant-la pel baixant cap a les clave-gueres. Aquesta operació va acabar amb un detingut.

Quin tipus de persones compren droga a La Marina?Són clients sobretot espanyols, molts pocs turistes. A Barce-lona els dos grans punts de venta de droga són la Zona Fran-ca i la Minam que reben persones de tota la zona metropoli-tana per proveir-se amb les seves dosis d’autoconsum.

La prostitució és un fenomen a l’alça al barri?Jo crec que no, hi ha un grup reduït de noies, la majoria d’elles drogodependents que causen pocs problemes, i que estan ben ateses per serveis socials i controlades per la poli-cia. Intentem que vagin cap al cementiri, on s’ha habilitat la circulació de vehicles. Cal recordar però que la prostitució només està prohibida a les carreteres . ■

La gent opinaVicente (72 anys)

"El tema de la seguretat el veig

força bé, però amb diàleg i més igualtat

encara aniríem millor"

Estem en un barri segur?

Manuel (64 anys)

"Crec que hi ha un problema amb els “cha-tarreros” i els

indigents, sem-bla que vinguin

tots aquí"

“Crec que el barri és molt més tranquil

que abans, em tranquil·litza veure parelles de policies pel

carrer”

Rosalia (32 anys)

Alicia (63 anys)

“Fa temps que no pateixo

robatoris ni atracaments, no és un barri insegur, però no ens em de

relaxar”

▶ La reciente expedición rusa al Ártico despertó críticas de Dinamarca, Canadá, Noruega y Estados Unidos. Foto Ice

4 OPINIÓ juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Les millors piulades

mirada crítica

Ja fa temps que l’accés a la plaça de Sant Cris-tòfol des del carrer Fo-neria està en mal estat, fins i tot fa por passar-hi. El fals sostre està destrossat: falten moltes làmines, cauen trossos de l' aïllament, man-quen alguns llums i els coloms han trobat allà la seva colònia perso-nal. Sent un lloc de pas i d'accés a les dues porte-ries, no creuen que algú hauria de fer-se càrrec d'arreglar-ho abans no prengui mal un vianant?

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.catO per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, Barcelona

@lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

EDITORIAL“Roda el món i torna al Born” és una dita catalana que fem servir per indicar que en-cara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d'origen. Una dita que resumeix perfectament l’estratègia encetada per l’Associació de Mitjans de Comunica-ció Local (AMCL) aquest 2014, entitat que com bé saben els nostres lectors celebra en-guany els seus 20 anys d’història.

El 1994 l’AMCL naixia com a paraigües de dos projectes comunicatius de proximi-tat: aquesta publicació que ara tenen a les mans (centrada en els barris de la Marina) i Sants-Montjuïc Ràdio, emissora de dis-tricte que havia arrencat les emissions cinc anys abans com a Ràdio Zona Franca.Però tranquils, no tornarem a recordar en aquest espai els orígens d’aquests dos mitjans i les diferents etapes que han viscut. És moment de parlar de present i futur.

Fa tres mesos –en l’edició d’abril de 2014- LA MARINA estrenava nova imatge. Un nou disseny que no només és més “agrada-ble” visualment, sinó que a més va en sinto-nia amb la voluntat de fer d’aquesta publica-ció un espai més reservat a l’anàlisi, l’opinió i les entrevistes i reportatges en profunditat. I és que en ser aquesta una publicació de pe-riodicitat mensual, té lògica que l’actualitat del dia a dia (que avança a un ritme cada dia més ràpid) quedi recollida a Internet i a les xarxes socials.

Ara hem fet un pas més. Sants-Montjuïc Ràdio -que va néixer com a Ràdio Zona Franca i va viure fins i tot una etapa com a Alternativa Barcelona- torna als orígens i es reconverteix en La Marina FM. Com dèiem a l’inici: “Roda el món i torna al Born”. El motiu i l’objectiu és clar. Volem centrar el focus de l’actualitat en la Marina (millor dit, les Marines: de Port i el Prat Ver-mell), mantenint com a marc de referència el nostre Districte (Sants-Montjuïc) i la nos-tra ciutat (Barcelona).

Els nostres barris creixen, evolucio-nen, es transformen... I és que si els pronòstics municipals es compleixen, en menys d’una dècada hauran multi-plicat la seva població. Caldrà, per tant, disposar d’uns mitjans forts capaços de donar resposta en l’actualitat del territori i la necessitat d’informació de proximitat dels seus veïns i veïnes. Amb aquesta renovada publicació, l'acabada d'estrenar Marina FM, el nostre nou portal web (www.lamarinadigital.cat) i els nostres espais a Facebook (“Diari la Marina-La Marina FM”) i Twitter (@lamarinacat i @lamarinafm) intenta-rem, si més no, aconseguir-ho.

El túnel del terror

▶@xaviertrias @CJCZonaFranca @AdaColau Insisteixo, garantim l'allotjament a la família afectada, a més de tot el suport que necessitin. ▶@AdaColau Ahir @xaviertrias va dir q ga-rantia aturar desnonament i reallotjament per #IreneSeQueda i els seus 3 fills pero avui no-més @PAH_BCN ho fa.

▶facebook/Josinma Jose e Inma: (sobre la festa de l’escuma a Ca l’Alena) “Una idea genial para los niños del barrio!!! Espero que sirva de precedente para los próximos años!!! Jejeje”

▶facebook/Jordi.martigalbis Jordí Martí: (sobre el chupinazo de les festes de Sant Cristòfol) “L’he sentit des de la seu de l’Associació de Veïns de Sant Cristòfol!”

▶facebook/dani.cpedrosa Dani Castro Pedrosa: (entrevista Alberto Fernández Díaz) “Esperpento es lo que es su grupo político. E igualmente esperpéntico es que los primeros planos del <M> de La Marina daten de 1976 y nuestro regidor salte con que la culpa es del estado español. Con todos mis respetos Jordi Martí. O es un ignorante o se está intentan-do reír de nosotros en la cara. O lo que es peor, tomarnos por tontos.”

OPINIÓ 5

La columna gregaPer Míriam Reyes

juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

No és el ressorgir del fènix però gairebé...la columna ha estat de baixa...i just quan caminava cavil·lant què escriure vaig rebre la seva carta. Una miqueta trista i malenconiosa, però em va traslladar a un mes d'agost de la meva infància:

"Sembla que va ser ahir quan asseguda a la porta de casa prenia una gran tassa de cacau i esperava que la meva veïna, en aquells dies la meva millor amiga, vingués a buscar-me per anar a jugar. Clar, només ho sem-bla perquè no va ser ahir ...d'això fa ja molt temps. Tant que la meva millor amiga, que ja no és ni veïna ni amiga, i jo gairebé, no recordo quan vàrem canviar de domicili i quin va ser el segon o tercer o lloc on a les escales esperava que algú vingués a jugar ... Els estius van deixar de ser llargs i fins i tot avorrits, i em diuen per aquí que això és 'el pas del temps'.

La gran bola de foc que surt per l'est i es posa per l'oest...i s'han pre-guntat el perquè d'aquest fet?... Encara que si fos seguiria sortint pel ma-teix lloc dia després de dia... seria doncs, un saber per gust. I per plaer m'agradaria saber tantes coses... i en canvi ... es deixa de pensar i preferei-xes mirar aparadors ...i si pot ser dins d'un centre comercial millor...que hi ha aire condicionat. Potser el proper estiu recuperi la tassa de cacau i cridi a la meva veïna..aquest el tinc complicat...com a molt ficaré els peus a la font del poble on em deixi caure".

Gràcies per la vostra paciència.■

L’acomodador por Juan Bibian (cineasta)

trobo en una cantonada, al costat d'unes vies de tren, giro la vista i tenim el Centre Catòlic de Sants; amb l'Església hem topat? Té a veure amb el cobriment de les vies? És tot desconcertant. O no. I l'abdicació. No-més el rei ha d'abdicar? No hi ha molts totpoderosos dins d'aquest regne dels que ja en tenim prou? No us sembla que realment ja no som ciutadans sinó súb-dits de qualsevol mamarratxo? A vegades el temps passa i tot continua igual per a què tot canviï però no canvia res. Un altre tema per parlar és com Podemos irromp a l'escena política. Un fenomen que comença amb una manifestació un 15 M a Madrid, que ja està trastocant-ho tot, però tot. Tanmateix podríem par-lar de com crear llits d'hostaleria per al turisme però com, simultàniament, estem tancant llits hospitalaris, aquest tema l’envoltarem de silenci.■

El sueño de EllisJames Gray realiza en “El Sueño de Ellis” la que podemos decir que es su obra más seria y con la que se encuentra más comprometido. Se nota que el director ha realizado los deberes y se ha empapa-do del cine de inmigración como América, América de Kazan o la gran Érase una vez en América de Sergio Leone para no caer en los tópicos de la mafia y los italianini de turno.

El guión a ratos es magistral y otros flaquea un poco aunque no desmerece el resultado final. Esto es Estados Unidos y aquí hay que vender amor, libertinaje y religión formando un tríptico ideal para desarrollar una historia potente que, sin pretensiones, intenta con-tar un relato de apego y desconfianza, de esperanza y desespera-ción en un Nueva York decrépito donde conviven fulanas y proxe-netas. El final sigue el estilo libre de una Casablanca de yanqui sin héroes y pone la guinda a un buen proyecto.

Joaquin Phoenix está grandioso, balanceándose entre la dulzura y la atención de un enamorado y la cólera y frustración del que se siente traicionado. Marión Cotillard también está perfecta con un dominio excelente de su acento polaco, en el papel de una des-dichada inmigrante que se ve arrastrada a un mundo ingrato del que parece que no hay forma de salir. Resignada, frágil y sufrido-ra, la francesa se muestra como baluarte de la lucha sin descanso por conseguir su sueño americano. El primo chulo y guaperas de Phoenix, encarnado por Jeremy Renner, es un guay de la vida que enseña un doble juego de caridad y de egoísmo mezclado con or-gullo y bravuconería. Gran film sobre la inmigracion a los USA en los años 20. FELIZ VERANO!!! ■

La crònica

Guillermo Segador

Podem parlar de l'abdicació i de l'abstenció de CiU a continuació i de Can Vies. Podem parlar de la se-gona transició i de Podemos. O podem parlar de tot alhora. Can Vies: Un matí comencen a enderrocar l'edifici ocupat, incidents previstos, manifestacions, detencions, violència, més manifestacions, presó i fi-nalment tot torna al principi. Algú s'ho explica? Obro el maps a la recerca de la seva ubicació i me'l

Nascuda l’any 1928 al bar “La Joya” del barri de l´Animeta a la muntan-ya de Montjuïc, d’un grup de nois i noies que es divertien cantant cançons humorístiques, fins que varen deci-dir formalitzar el grup adherint-se a la Federació de Cors de Clavé. El fill d’una d’aquestes noies és avui dia el nostre soci degà, en Julián Gómez.La societat va quedar inactiva durant la Guerra Civil i es va reiniciar l’any 1948.Som membres de la Unió d’Entitats de la Marina. En Paco Candel ha sigut un dels personatges rellevants, amic, col·laborador i soci d’honor.

Des de l’any 1972 tenim llogats els locals al Patronat de l’Habitatge. Amb la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), se’ns va aplicar la pujada considerant-nos com a local comercial 490€/mes es fan molt difícils de pagar. Es sufraguen entre les quotes dels socis, las aporta-cions voluntàries de particulars, i dels llocs on col·labora la banda musical com festes majors, Tres Tombs o cercaviles.

Si us agrada la xerinola de les Festes de la Verema, Caramelles, o tocar algun instrument us esperem.

La Joia de Montjuïc ha passat de ser la degana entitat cultural del

barri a ser l’entitat amb més pro-blemes econòmics del barri, ja que és una de les poques, per no dir l'única, que paga un lloguer (co-mercial) pel seu estatge social.Ens hi reunim pels assaigs de la coral tots els dilluns de 20h30 a 22h30.

Paco Candel va ser un-personatge rellevant, amic, col·laborador i soci d’honor.

Pel que fa a la banda, que assa-ja tots els dissabtes de 12h a 14h, d'un temps ençà, no en pot gaudir. Després d’una denúncia presenta-

da per un veí molest pel “soroll” de la música, ens veiem obligats cada dissabte, per prohibició expressa de la Guàrdia Urbana, a carre-gar els instruments fins el Centre de La Bàscula, on ens ha adreçat l’Ajuntament, anada i tornada evi-dentment. La pregunta que ens fem és de què serveixen els esfor-ços que fem per abonar tal quan-titat de lloguer si no podem fer ús dels locals com ho portàvem fent fins ara.

Cantar és una activitat social enriquidora i tota una filosofia de vida.

Les nostres fites de futur són, com sempre, portar el cant coral i la cul-tura arreu. Seguir amb les tasques del treball diari i, a curt termini aconse-guir, salvant les dificultats, arribar a celebrar el 90è aniversari ja que tan sols falten 4 anys. Bo seria poder comptar amb noves incorporacions que farien aquest esdeveniment la mar de lluït, a part de recordar que cantar és una activitat social enriqui-dora i tota una filosofia de vida. Reu-nir-se i escoltar la veu dels companys transmet una energia positiva que t’atrapa i sense dubte recomanem.

La Joia de Montjuïc porta 86 anys oferint la seva música

La Joia de Montjuic

6 ACTUALITAT juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

|| Raquel M. Martínez || REDACCIÓ

Participació desigual a la Selectivitat Vint-i-tres alumnes dels instituts públics de la Marina han participat a les PAU (Proves d'Accés a la Universitat). L'INS Montjuïc ha presentat a dos alumnes, da-vant dels vint-i-un de l'INS Doménech i Montaner

Enguany 26.148 alumnes s’han presentat a selectivitat. El 95’48% ha aconseguit supe-rar les proves d’accés a la universitat, segons “Unportal”. La nota mitjana a Catalunya és un 6’474, una mica més alta que el 2013; des del 2007 el número d’aprovats ha augmentat cada any. Per això ha pujat unes dècimes la nota mitjana d’accés a la universitat, que es calcula a partir del 60% de l'expedient de Batxillerat i el 40% de la qualificació de la fase general de la Selectivitat, i es situa en un 6’95, respecte el 6’88 de 2013.

El 2014 han millorat les notes de Català, Història de la Filosofia, Castellà i Anglès, aquestes dues últimes significativament. Només es manté (una centèsima per sota) la d’ Història. S’han batut dos rècords: el nú-mero d’estudiants amb notes superiors a 9 ha passat de 226 el 2013 a 323 enguany i un alumne ha sigut el primer en treure un 10.

A la Marina dos instituts d’educació pú-blica han presentat estudiants als exàmens: l’ INS Montjuïc i l’ INS Lluís Domènech i Montaner. Els directors d’ambdós cen-tres, Domingo Espot i Amparo Brull res-pectivament, aporten les següents dades. Els resultats contrasten, ja que només dos alumnes del Montjuïc van presentar-se, enfront dels 21 del Domènech. Tant els

dos participants del primer com el 90’47% (19 alumnes) del segon centre han supe-rat les PAU. Entre els alumnes de l’INS Domènech i Montaner la nota mitja ha estat de 6’3 i la millor nota de 8’5, sense afegir-hi les assignatures específiques, que poden sumar fins a quatre punts amb un màxim de 14.

Al barri, dos instituts d'educació pública han pre-sentat estudiants als exàmens

Crida l’atenció que la majoria d’alumnes que han aprovat batxillerat al Domènech i Montaner (23, 2 amb matrícula d’honor, i 4 aprovats a la convocatòria extraor-dinària de juny d’un total de 39) opten per presentar-se a les PAU, deixant els Cicles Formatius de Grau Superior com a sego-na opció; com confirmen la directora del centre i l’alumna Yarait Prada.

En canvi, al Montjuïc només 2 dels 7 aprovats a Batxillerat (d’un total de 15 es-tudiants matriculats a segon) ha optat per aquest camí. Són l’Ivan Alba i el David Aguilera, que comenten que entre els seus companys marxar a un Grau Mitjà o Grau Superior són les opcions amb més adep-

tes. Expliquen també que no han sentit gaire pressió del centre per fer Selectivitat.

En Domingo Espot atribueix la poca participació dels alumnes del seu centre a que es tracta d’una promoció reduïda. Afirma que tenint en compte això i que molts estudiants troben els seus interessos en cicles formatius, no troba preocupant aquest fet i està satisfet amb les qualifica-cions. L’ Amparo Brull considera que el percentatge d’aprovats a les PAU del seu centre no és dolent i espera que encara puguin presentar-se més alumnes a la convocatòria de setembre.

En l’opinió dels alumnes, el Batxillerat és dur i sobretot segon, un curs amb molta pressió i exigència per acabar el temari a temps; però pot compaginar-se amb acti-vitats extraescolars i aprovar si l’objectiu està clar.

En David i l’Ivan creuen, però, que potser si fos de tres anys enlloc de dos més estudiants l’acabarien, ja que hi hau-ria menys pressió i no tan desgast. Als exàmens s'hi suma, a més, el Treball de Recerca obligatori. La Yarait, per facilitar les coses, proposa no fer classe durant els períodes d’exàmens i poder triar a princi-pi de curs entre fer Història o Història de la Filosofia, ja que només cal presentar-se a una de les dues a les PAU. Afirma, però, que el Batxillerat es pot superar amb faci-litat amb treball constant. ■

Parlem amb els alumnes de les PAU

La Yarait té Matrícula d'Honor a Batxillerat (9'15) i opta al Premi Extraordinari de Batxillerat. Va cursar el Batxillerat Biosanitari. "Anava ben preparada a Selectivitat perquè des de l'escola havíem fet repàs i els exàmens no van ser especial-ment difícils" - explica - "no m'havia plantejat cap opció que no fos acabar Batxillerat per entrar a Veterinària".

La Sara volia entrar a Comunicació Audiovisual, però com que la nota era molt alta finalment ha optat per Periodisme. Va cursar el Batxillerat Social. "Excepte l'examen de Català, la resta em van semblar fàcils d'entendre, tot s'havia fet durant el curs" - afirma - "al Batxillerat, segon m'ha semblat més fàcil que primer, però els professors han estat molt per nosaltres".

Ivan Alba INS Montjuïc8'62 a les PAUL'any vinent cursarà ADE a la UB L' Ivan va escollir cursar Batxillerat Social perquè li agradaven les matèries i la seva família també ho trobava bé. ADE era la seva primera opció, tot i que havia contemplat també Economia com a alternativa. Ha compaginat el Batxille-rat amb els entrenaments i la competi-ció de beisbol, amb molt d'esforç i hores de biblioteca. "Penso com el David, m'hagués agradat tenir més ajuda, però em sento molt bé amb el resultat, trobo que l'esforç val la pena".

David Aguilera INS Montjuïc 5' a les PAU L'any vinent cursarà Història a la UABEn David va fer primer de batxillerat a l' INS Domènech, però en repetir segon va canviar al Montjuïc. S'havia plantejat fer un grau, però finalment va cursar Batxillerat Social. "M'hagués agradat te-nir més ajuda per preparar els exàmens en algunes assignatures, suposo que no s'han fet tantes classes de repàs perquè erem només dos" -això sí, afegeix - "estic content amb la nota, però podria haver sigut més alta treballant més".

Sara Agharbi INS Domènech i Montaner 9'6 a les PAUL'any vinent cursarà Periodisme a la UAB

Yarait PradaINS Domènech i Montaner 12'29 a les PAU L'any vinent cursarà Veterinària a la UAB

PUBLICITAT 7juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

8 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

ww

w.c

omer

cian

tsla

mar

ina.

cat

a.c.

lam

arin

a@gm

ail.c

omTe

l i fa

x: 9

3421

2386

▶

14a Fira de Primavera del Petit ComerçLa Fira de Primavera de les Parade-tes de La Marina celebrada el pas-sat 14 de juny, va ser una jornada festiva i ben calorosa( vam viure un dels dies més xafogosos del mes de juny).

Hi va haver una àmplia partici-pació dels comerços del barri: 24 parades van exposar els seus pro-ductes i serveis als veïns i veïnes de la Marina. Durant el dia es van apropar a la Fira tant els clients ha-bituals dels comerços participants, molts d’ells animats per les ofertes i promocions especials que aquests oferien durant la jornada, com una part del veïnat que desconeixia la diversitat comercial que hi ha als barris de la Marina.

Aquesta desconeixença comer-cial té una explicació: La Marina està constituïda per diferents ba-rris que urbanísticament queden dispersos. És la nostra realitat i això fa que una diada comercial com la celebrada aquell dia, en una ubicació popular com és la de la plaça de la Marina, es converteixi en l’oportunitat de molts veïns per conèixer quins són els comerços i

on s’ubiquen aquests al barri. Així ho van manifestar les persones que s’apropaven a les paradetes i xerra-ven amb els comerciants. Aquí és on aquest públic estableix un pri-mer contacte amb el comerç que

fins aleshores no coneixia i que s’amplia més endavant per amb-dues parts quan el nou client visita la botiga.

La novetat d’aquesta Fira del Petit Comerç va ser la gran parti-cipació del sector de l’hostaleria de la zona que va donar un aire més lúdic a la jornada. Es va poder beu-re, picar suggerents tapes, gaudir de bones pizzes,...tot acompanyat amb un bon ambient.

Com a cloenda van actuar el grup The Xarrots que van oferir per primera vegada el seu ritme i les seves llestres a aquesta festa co-mercial i als barris de la Marina.

L’Associació de Comerciants i els comerços que participen en aques-tes jornades del comerç al carrer fan un gran esforç humà, logístic i econòmic per dur a terme aques-ta jornada.Una activitat comercial d’aquests tipus implica una prepa-ració anticipada de mesos de tre-ball que sempre es considera posi-tiva per la dinamització comercial que això suposa per la zona i també per la bona acceptació dels veïns i veïnes del barri. ■

Organitzada per l’Associació de Comerciants La Marina

▶ Jordi Martí, Regidor del Districte de Sants Montjuïc, va visitar la Fira de la Primavera.

▶ La fira va ser organitzada per l' Associació de Comerciants de la Marina.

Comerços participants a la Fira de la Primavera

TU CERRAJERIA.COMÈXIT DONA HOME I COMPLEMENTSART I DECORACIÓCHARCUTERIA SANTYRELLOTGERIA JOIERIA RAMON CARNÉESPAI PER VESTIRCERVESERIA LA PLAÇAELECTROUTLETLA PIRULETAASSOCIACIÓ CIVIL DE DIANÈTICAPIZZERIA MAMMA MIAFRANKFURT SINENCAMBIOASSOCIACIÓ DE DONES PUNTAIRESSAMANTHAPATCH MERCERIACELLER PEÑAMARIA ROSA PERFUMERIA GÈNERES DE PUNTLA MARINA FMROSTISSERIA LA PLAÇAMODES MARILÓ

ADMINISTRACIÓ LOTERIAADMÓN. LOTERIA 137 COSTAMare de Déu de Port, 379-381Tel. 93 331 52 98

ANIMAL DOMÈSTICMon AnimalFoneria, 43-45 Telf. 93 431 74 02

ASSESORIES-GESTORIESAssesoria Comercial Anna Ma. MadridGran Via, 146 7è 2a Telf. 607 338 236

GESTORIA FRANCISCO JAVIER BOFILL LAMAMineria , 4-6 Esc. A 7º 4ªTelf. 609 932 494 93 298 99 77

AUTOESCOLESAUTOESCOLA ZONA FRANCAPG ZONA FRANCA, 186Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILSKIA AR MOTORSPg. Zona Franca, 6- 8Telf. 93 223 92 88

BRICOLATGE (Parquet, portes, cuines)BRICOLAGE ZONA FRANCAFoneria, 43 Telf. 93 432 32 54

BUGADERIA-TINTORERIESBUGADERIA-TINTORERIA MARIAlts Forns, 81Telf. 93 332 28 96

CELLERSCeller PeñaAviador Franco, 15Telf. 93 332 63 95

COPISTERIESCOPISTERIA SANT JORDIMare de Déu de Port,337-339Telf.93 421 33 23

CORREDURIES D’ASSEGURANCESICALI CORREDURÍA DE SEGUROSMare de Déu de Port, 252Telf. 93 223 33 09Telf. 93 223 33 09

ELECTRODOMÈSTICSELECTROUTLETAlts Forns,78Telf. 93 421 17 89

ESTANCSESTANC ZONA FRANCApg. Zona Franca, 244Tel. 93 332 69 46

EXPENDURÍA Nº 276Alts Forns, 70-72Telf. 93 332 65 66

FARMÀCIESFARMÀCIA CUSCÓPg. Zona Franca, 162Telf. 93 421 81 29

FARMÀCIA FORNS-GIRÓMare de Déu de Port, 234Telf.93 332 21 94

FERRETERIES -LAMPISTERIESBAYOT COLLADO, S.LMare de Déu de Port, 168-170Telf. 93 421 49 22

COMERCIAL ÁLVAREZEnergia, 20Telf. 93 421 59 77

TU CERREJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173Telf. 661 991 144

FORNS DE PA365. CAFÈ I FORN DE PA I DEGUSTACIÓMare de Déu de Port, 271Telf.93 421 87 26

365.CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓMare de Déu de Port, 379Telf.93 422 38 47

FOTOGRAFIAFOTOSISTEMAPG. Zona Franca, 177- 179Telf. 93 332 57 97

INMOBILIARIESTECNOCASA ZONA FRANCAAlts Forns, 71Telf. 93 432 77 80

JOIERIESJOIERIA RAMON CARNÉRuiz de Alda, 8Telf. 93 332 02 06

JOYERÍA LURAAlts Forns, 7593 422 14 48

LLAMINADURESLA PIRULETAAviador Ruiz de Alda, 6Telf. 93 667 22 77

LLAR D’ INFANTSEL GALL I LA GALLINAMare de Déu de Port, 355Telf. 93 332 26 78

LLAR D’ INFANTS ELS GEGANTSPg. Zona Franca, 168 esc A 1aTelf. 93 296 48 18

LLAR D’ INFANTS XUMETSEnergia, 10. Telf. 93 431 76 72

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓMACARROFerrocarrils Catalans, 87-89Telf. 93 332 78 56

MOBLESMUEBLES EL CISNEPg. Zona Franca, 224Tel. 93 332 26 98

MacMOBLES ZONA FRANCAPg. Zona Franca, 141Telf. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2Ctra. Del Prat, 11Telf. 93 421 20 70

MODA I COMPLEMENTSESPAI PER VESTIR (Confecciones Ray)Pg. Zona Franca, 200Telf. 93 93 332 30 46

EXIT DONA I COMPLEMENTSMare de Déu de Port, 337- 339Telf. 93 296 88 92

WALA SPORTPg. Zona Franca, 191-205Telf. 93 332 04 13

ÒPTIQUESJOSA ÒPTICSPg. Zona Franca, 155Telf. 93 432 24 98

ZONA ÒPTICAMare de Déu de Port, 252Telf. 93 331 40 47

PERFUMERIES I DROGUERIESDROGUERIA FELIAlts Forns, 74Telf.688 89 30 77

PERRUQUERIESBALLESTERS PERRUQUERS UNISEXMare de Déu de Port, 413 baixos local 3. Telf. 93 422 10 48

QUADRES I MARCSART I DECORACIÓMineria, 17Telf. 93 296 70 03

QUEVIURESALIMENTACIÓN RUIZEnergia, 3 93 332 31 43

CARNISSERIA ÀNGELFoneria, 26 bTelf. 93 332 64 44

CHARCUTERIA SANTYAlts Forns, 74Tel. 93 431 01 82

CONDIS SUPERMERCATSPg. Zona Franca, 210- 214Telf. 93 431 84 78

QUEVIURES MIQUEL CARNÉMare de Déu de Port, 198Telf. 93 250 22 96

TOCINERIA CHARCUTERIAPLUS ULTRAAviador Ruiz de Alda, 24Telf. 93 332 64 94

RESTAURACIÓGRANJA ELENA, S.C.PPg. Zona Franca, 228Telf. 93 296 98 43

RESTAURANTE GRANJA LA MASIAAlts Forns, 61Telf. 93 431 84 37

▶MAMMA MIA (NOU SOCI)

Foneria, 37-39Telf. 93 331 11 06

LA PATATONAFoneria, 40Telf. 93 331 02 38

ROSTISSERIA LA PLAÇA (NOU SOCI)Pg. Zona Franca, 174- 176Telf. 93 432 25 96

WOK PALACIO MANDARIN (NOU SOCI)Pg. Zona Franca, 241-243Telf. 93 421 87 15

REVISIÓ CARNET DE CONDUIRCERMASA CENTRE MÈDICGran Via, 162Telf. 93 431 431 05 89

SALUT CENTRE D’ INFERMERIA I PODOLOGIAMineria, 17Telf. 93 332 14 98

TEXTIL- DECORACIÓ- LLARDECORACIÓN MARI CARMENFoneria, 11Telf. 93 332 3316

TOLDOS DURANMare de Déu de Port, 260Telf. 93 331 63 49

TALLERS MECÀNICSTALLERES J.FMare de Dèu de Port, 279Telf. 93 332 89 95

TALLERES PÉREZ- ALONSOMare de Déu de Port, 124Telf. 93 223 30 42

TELECOMUNICACIONSI.T.C. SYSTEMSMare de Déu de Port, 305- 319Tel. 93 421 56 17

Botigues associades:

PUBLICITAT 9juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Escola Lluís Vives i Institut Lluís VivesC. Canalejas, 107

De dilluns a diumenge, de 17.30 a 20.30 h

Escola Enric GranadosPg. Zona Franca, 98 (entrada pel C. Foc)

De dilluns a diumenge, de 17 a 20 h

Escola Lluís Vives i Institut Lluís Vives

ESPAI DE LLEURE, EDUCATIU I COMPARTIT

VACANCES D’ESTIUDel 23 de juny al 31 de juliol

S A N T S - M O N T J U Ï C

Els nens i nenes que hi accedeixin ho faran sota la responsabilitat de les seves famílies

Amb el suport de: Fundació Jaume Bofill

CURS

201

3 - 2

014

· fot

o: ©

iSto

ckph

oto

· diss

eny:

tere

saca

nal.c

om

bcn.cat/educacio

10 ACTUALITAT juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

El nostre és un barri viu i actiu, amb diversitat i potencial suficients per a or-ganitzar activitats de tota mena on tot-hom tingui cabuda i només cal que ens expressem i compartim. En poc temps però amb molta empenta, La Marina Viva ha esdevingut una entitat revolu-cionària que, com el Dani Fernández i el Javier López ens asseguren, “tracta de ser el reflex de la veu del barri”. Ens expliquen com la iniciativa porta el dia a dia del barri als veïns i potencia que ens sentim més part d’ell.

Com sorgeix La Marina Viva?Va néixer fa 3 anys i mig per la neces-sitat d’informar sobre el dia a dia del barri. Volíem donar veu als veïns i, les xarxes socials van ser fonamentals per fer-ho possible. És un projecte petit i fruit d’una il·lusió que s’ha realitzat i, del qual, tots en traiem recompensa. La gent es va bolcar amb la iniciativa i per això vam convertir-ho en entitat.

Quins són els objectius?Són pocs però clars: la coordinació as-sociativa, el treball en xarxa i la fomen-tació i participació veïnal. Això reque-reix comunicació i motivació i, per ara

s’està aconseguint.

Com es fan realitat els objectius?La Marina Viva intenta fer de vincle entre la resta d’entitats, associacions i grups de veïns del barri. Si tots tre-ballem conjuntament i en la mateixa direcció, enfortim el barri i les seves relacions. A més, no deixa de ser una plataforma per donar veu al barri, per això és indispensable la participació veïnal. La gent té curiositats i propostes i senten la necessitat de contactar amb algú que pugui canalitzar-ho cap a on puguin ser d’interès i ateses. Al final, els protagonistes de les accions i de les publicacions que fem a les xarxes són, majoritàriament, els mateixos veïns fent-nos-ho arribar la informació.

Quin tipus d’activitats organitzeu? Doncs, projectes de tot tipus: alguns diaris i variats, altres permanents com ara “La Marina Patina” i projectes més grans i elaborats com, per exemple, el vídeo que vam realitzar per les 10 Ba-canals. Però no volem involucrar-nos només en temes lúdics i culturals sinó que apostem per propostes reivindica-tives que preocupen el barri, com les manifestacions per un transport pú-blic digne. Són iniciatives importants.-

Amb quins recursos compteu? Explotem les eines que ens propor-ciona el barri i les que la gent posa al nostre abast, de forma desinteressada.

Quines línies de participació estan obertes actualment a la xarxa?De moment fem publicacions sobre: 1.Incivisme/Denunciem: tractem de conscienciar i fomentar el civisme i, les denúncies, es comuniquen a les

Institucions. 2.+Info/+Barri: tractem temes i activitats que sorgeixen al barri. 3.Flaixos: compartim imatges curioses del barri. 4.Memòria Viva: facilitem la història del barri a partir d’imatges antigues.Per totes elles, la col·laboració veïnal és indispensable.

Qui treballa darrere La Marina Viva?Ara, l’equip dinamitzador està format per 15 persones diàriament actives. A

part d’aquests, per cada activitat con-creta creem un equip organitzador format per uns 10 membres. També tenim col·laboradors en pràctiques i, no cal dir, la gent del barri. Són moltes persones les que ens ajuden contínuament.

Com es viu el treball diari? A vegades, has d’implicar la família per tal de compaginar-ho tot, però d’això tracta aquest projecte. Compensa no-tar que el barri es posa en marxa i que fas xarxa entre aquells que el formem.

Podríeu avançar-nos algun projecte que s’estigui preparant?Ara estem centrats en una campanya enfocada en aquest estiu perquè, aque-lles persones que es quedin al barri aquests mesos, puguin gaudir també.

Quina valoració n’extraieu de La Ma-rina Viva i quin és el vostre missatge ?La valoració és molt positiva i volem continuar treballant tots junts. La gent té ganes de fer barri i de fer coses en ell, fer-ho visible i sentir-se actius i, això, motiva. Als veïns, dóna’ls-hi les gràcies per la participació i col·laboració que tan fonamental és. Com diu l’eslògan: “La Marina Viva viu per tu”, és a dir, entre tots la fem possible. ■

La Marina Viva: "Intentem reflectir la veu de barri"

|| Araitz Pippers || REDACCIÓ

▶Javier López, esquerra, i Dani Fernández, dreta, de l'equip de la Marina Viva Marina Viva

L'entitat, que va néixer fa tres anys a les xarxes socials, basa la seva activitat en la participació veïnal

Paralitzat el desnonament d'Alts Forns 61El quart intent de desnonar la família de l'Irene Garcia, amb tres menors, també ha estat fallit. Els veïns van mostrar la seva solidaritat durant els dos dies en els quals es podia produir, 2 i 3 d'aquest mes

|| Estel Oleart || REDACCIÓ

L’historial del cas és encara més llarg: la Irene i els seus fills ja van ser desnonats fa cinc anys i van anar a viure amb l’àvia. Aquest cop, doncs, es tractava del pis de la mare de la Irene.

Una concentració va tenir lloc davant de la casa de l’afectada durant tot el matí del dimecres dia 2. Tot i que el desnonament podria haver tingut lloc fins a les tres de la tarda, el matí va acabar tranquil.

Membres de la PAH i veïns es van concentrar de nou davant del pis el dia 3. A mida que avançava el matí més gent es va acostar per demostrar el seu suport mentre de banda sonora sonaven xiulets, botzines i frases diverses.   Les samarretes verdes demanaven als cotxes que toquessin el clàxon en passar, i així ho van fer la gran majoria.

A mig matí es va rebre una trucada de les persones que eren a la Ciutat de la Justícia intentant aturar l’ordre de desnonament

durant la qual van informar que no ho havien pogut fer i que els Mos-sos estaven en camí. Ràpidament es va formar una assemblea on membres de la PAH van explicar el procediment per a bloquejar pací-ficament la porta. Però els Mossos no van arribar i més tard es va sa-ber mitjançant un mediador que no vindrien. La comitiva judicial, però, encara havia d’arribar, ja que l’ordre seguia en peu.

Paral·lelament, una vintena de membres de la PAH ocupa-va el Consorci de la Vivenda

de Barcelona per exigir una in-tervenció per aturar el possible desnonament.

Aquella mateixa tarda l’Ajuntament va emetre una nota de premsa en la qual es comunica-va que es garantiria allotjament per a la família i que s’ajornaria el des-nonament. Això es farà per dues vies: l’Oficina d’habitatge de Sants-Montjuïc   i el Centre de Serveis Socials La Marina. Així, es va com-plir amb el que ja s’havia afirmat al compte de twitter de Xavier Trias, en ser interpel·lat per Guanyem,

la PAH de Barcelona i Ada Colau. L'alcalde va dir a través de la xarxa social que no es desnonaria la fa-mília sense donar una solució ha-bitacional abans. ■

L'Ajuntament va comunicar la garantia d'allotjament a la família per una nota de premsa

1SUPLEMENT ESPECIALjuliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

juliol 2014 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 3

pàg. 4

pàg. 2

pàg. 4pàg. 3

Els infants posen nota al barri

La TIAF es presenta a l'Espai Ensems

La família opina

Com son les teves vacances?

Església Evangèlica Filadelfia

Joves sempre a punt per a participar

A la Marina, també és estiu

A l’estiu tota cuca viu! S’acosta la ca-lor i arriba el temps

d’anar a la platja; de gaudir de la família , dels amics i co-neguts... Bé! Ja és aquí l’estiu!

Des de la TIAF us volem desitjar a tots i a totes unes molt bones vacances es-tiuenques. Nosaltres apro-fitarem aquestes setmanes de descans, per recarregar les piles i tornar amb mol-tes energies al proper se-tembre; per encarar nous projectes i noves activitats. Entre les quals, volem des-tacar la realització de les Terceres Jornades Anuals de la TIAF, que tindran lloc el proper mes de novembre. A les quals esteu tots convi-dats i convidades. Estigueu atents als propers suple-ments, en els quals anirem detallant tota la informa-ció. Comptem amb la vos-tra participació.

Així que ens tornem a veure al setembre, per con-tinuar amb molta força, treballant conjuntament des de les diferents comis-sions i grups de treball de la TIAF.

I... recordeu el que diu l’Article 31 de la Convenció dels Drets dels Infants: el dret de l’infant al descans, a l’esplai, al joc i les activitats d’esbarjo.

Bon estiu!

Grup i Comisions de treballTIAF

Nota Editorial

Fem vacances i carreguem les piles

Arriba la calor i s’acaba l’escola. És temps de viure la natura, de jugar, d’estar amb els amics, d’anar a la platja, de trobar la teva primera feina... • Però, com s’organitzen les famílies per continuar treballant i que els seus infants continuïn gaudint de l’estiu? • Quines opcions hi ha al barri? pàg. 2-3

▶ Foto: Arxiu TIAF

info

2 info juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Web: www.tiaflm.orgA/e: tiaflm.comunicacio@gmail.comAdreça: La Bàscula Espai MusicalC. Foc, 128, 1a planta08038 BarcelonaTel. 93.965.007

Consell de redacció:Grup de comunicació de la TIAF-Districte Sants-MontjuïcDirecció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González.-Associació de Mitjans de Comunica-ció Local (AMCL): Joan Barutel.-Equip Socioeducatiu en Medi Obert: Gemma Andreu i Jordi Llistosella-Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB): Ancor Mesa.-Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i Eveline Chagas (ITER-BSO).

Edició i maquetació:Ricardo BenettiImpressió: GestXXITirada:6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Amb el suport de:

La família opina

Mirian (9 anys)Juan Carlos (pare)

Oscar (17 anys)Família Mercedes

Jo jugaré amb els meus amics i aju-daré a la meva família. M’agraden molt les vacances, i el que més m’agrada és estar amb els meus tiets.

Durant el mes d’agost, setembre i el que queda de juliol treballaré. Tinc vacances però les treballaré. Em quedaré al barri i aniré a la platja algun cap de setmana, però la resta estaré aquí.

Aniré de vacances a casa dels meus tiets a Cardedeu, hi estarem uns dies. Anirem a la platja algun altre dia si el temps acompanya.

Edita aquest suplement:

Al barri, cadascú té el seu estiuFamília, conciliació laboral i estiu

Com són les teves

vacances?

Els infants ja estan de vacances • Els pares i mares continuen treballant • Als avis i àvies els hi toca fer de pares • Els joves tenen temps per a trobar la seva primera feina

D'altres gaudeixen les activitats que es fan al nostre barri • Aquest mes us ensenyem les diferents maneres de viure l'estiu a la Marina.

Arriba l’estiu i s’acaba l’escola. És temps de viure la natura, de jugar, d’estar

amb els amics, d’anar a la platja...Però com s’organitzen els pares,

per continuar treballant i que els seus fills/es continuïn gaudint de l’estiu?

Hem anat al Mercat de la Mari-na, i hem preguntat a mares, pares i avis, com es distribueixen el pe-ríode de vacances escolars.

Si un dels membres de la pare-lla no treballa, pot dedicar el seu temps a estar amb els fills/es i fer activitats estiuenques amb ells/es. Ja que hi ha mares que ens comen-ten que: “No hay dinero”, “Todo es muy caro” i per tant, no poden pagar campaments o casals d’estiu i ho passen conjuntament.

En el cas que els dos treballin, pare i mare; poden continuar amb les seves feines, perquè reben un suport molt gran per part dels avis. Hi ha avis i àvies que es desplacen des d’ altres barris cap a la Marina

per tenir cura dels seus néts. Però, a la vegada hi ha nens i nenes que vénen d’altres llocs, per estar a casa dels seus avis. Fins i tot, hem tro-bat dues àvies que fan torns per atendre les seves nétes.

I què fan tots plegats? Van al parc, a comprar, a passejar, fan la migdiada... Una àvia molt eixerida ens comenta que va al gimnàs amb la seva néta de set anys; totes dues aprofiten per a fer esport.

Trobem el cas d’un pare que treballa mentre té cura de les se-ves dues filles. O el cas de la mare que ens comenta, que: “Si no tens avis, tot es complica”. Ja que són un suport molt gran i eficient per a la família.

Veiem que el recolzament dels avis en aquest període de l’any és prou important pels pares i pels propis nens/es, ja que enforteix els vincles de tota la família.

Elisenda i Merc, Tècniques de Suport de la TIAF

El Submarí i la Fundació Mans a les mans treballen amb infants i joves del barri que tenen entre 8 i 23 anys, desenvolupant diferents projectes de caire socio-educatiu durant el curs escolar i en el pe-

ríode de vacances lectives. Durant juliol realitzarem diferents activitats segons l’edat dels participants.

Casals d’estiu per nois i noies d’entre 8 i 14 anys (es funcionarà en 3 casals diferents). Els casals giraran en torn a l’art i l’expressió. A part dels diferents tallers plàstics i estones lúdiques es realitzaran activitats relacio-nades amb l’expressió corporal, la cuina o el teatre. També es realitzaran diferents sortides lúdiques: a la platja, a la piscina i al TIbidabo.

Ep Jove!, tu sí que pintes. Aquesta activitat està dirigida a nois i noies de 15 a 17 anys. És una activitat que cerca l’autogestió del grup a partir d’una acció col·lectiva que pugui tenir incidència en el barri. A partir de les propostes dels mateixos joves es triaran accions, sortides, activitats... i ells/es seran els encarregats de posar-les en marxa amb l’ajuda d’un equip educatiu.

L’activitat estrella seran les Colònies, a les que participaran infants joves d’entre 8 i 18 anys, dividits en 4 grups segons la seva edat. Passarem una setmana a la Garrotxa, al costat del Croscat, visitarem diferents in-drets com el Volcà de Sant Margarida o la Fageda d’en Jordà. Gaudirem a l’aire lliure, nedarem a la piscina, farem jocs de pistes, jocs de nit... i, ens han avançat que les bruixes de la Garrotxa vindran a passar diferents estones amb nosaltres i a posar-nos a prova, segur que demostrarem que els infants de la Marina s’atreveixen amb tot.

Conciliació familiar Casals i colònies de la TIAF La Marina

▶ Els nens i nenes de l'Esplai La Platgeta de colònies. Foto: Arxiu

3infojuliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Al barri, cadascú té el seu estiu

Som un esplai del barri de la Ma-rina que  va néixer el 2008. Ofe-rim un espai d’educació   en el

lleure per als infants i els joves,   amb valors crítics, cooperants i de com-promís, i actituds participatives. 

  A l’Spai-T fem tot tipus d’activitats d’educació en el lleure: jocs, gimcanes, sortides  de natura, tallers, excursions ... i a l’estiu mar-xem de CAMPAMENTS!!!

Entre els dies 26 i 29 de juny estarem acampats a PLANOLES. Anirem tots els infants i joves de l’esplai, des del 7 anys fins el 17 anys. Aprendrem a muntar ten-des de campanya i a fer-nos dels dinars, serà tota una experiència! També farem excursions, jocs de nit i fins i tot, farem vivac.

El passat 13 de juny, Amor, Eveline i José Manuel van presentar la TIAF al grup

de pares i mares de l’esplai EN-SEMS, membre de la TIAF. Du-rant els propers mesos continua-rem presentant la TIAF a pares i mares de la Marina als diferents espais a on es troben.

Es va plantejar als pares i mares com podria ser la seva participa-ció activa a la TIAF i molts d’ells ens van demostrar interès en fer-ho. A mes, els pares van contes-tar un qüestionari amb preguntes relacionades a la participació dels nens i nenes a la família.

Ens van sorprendre molt positivament els resultats. La majoria dels pares partici-pants (un 87%) afirma que:

Cada dia xerren una es-tona amb els seus fills/les a l'hora dels àpats, en sortir de l’escola, abans d’anar a dor-mir perquè els expliquen com ha sigut el dia i com els va tot.

Quan posen un càstig als fills/es, sempre té relació di-recta amb l’incompliment de la norma i els expliquen molt bé el perquè.

Aquestes dos punts asse-nyalen que hi ha diàleg en-tre els pares i fills i això es fonamental al desenvolupa-ment dels nens/es.

Si vols, pots també con-testar el qüestionari que està disponible a www.tiaflm.org i així reflexionar i debatre a casa teva sobre la presa de decisions, les normes, com es dona la participació dels infants a la família!

L’esplai La Platgeta de la Marina és un indret de trobada d’infants i joves d’entre 3 i 16 anys, un espai educatiu, de valors, creat per atorgar als infants i joves la possibilitats de viure unes experièn-

cies inigualables i úniques. Junts, desenvolupem projectes al llarg de l’any per a que nens i adolescents coneguin l’essència de l’espai on viuen i la possibilitat d’aprendre fora l’entorn familiar i escolar que perseguei-xen dia a dia. Gimcanes, tallers, acampades de cap de setmana i fes-tes i celebracions, són algunes de tantes i tantes activitats que cerquen aquests objectius. És, doncs, un espai de tots i totes, que es gestiona de manera assembleària i que té per eix l’educació en valors, tals com la sostenibilitat, la responsabilitat, l’altruisme, la cooperació i el respecte. Durant l’estiu, La Platgeta de la Marina continua el seu projecte educa-tiu i les colònies i el casal en són una bona prova.

Aquest mes marxarem de colònies. Nens i monitors agafarem un au-tocar per anar a Olot, on ens espera la nostra casa de colònies. Aquest any les excursions seran divertidíssimes perquè veurem volcans apa-gats i com la terra escup aigua. A més, anirem al riu tots junts i ens banyarem si fa bon temps. Per les nits, farem jocs ple d’enigmes per ajudar al nostre amic extraterrestre a tornar al seu planeta. I l’últim dia, farem una gran festa per acomiadar el nostre gran amic que ens haurà acompanyat durant tot aquest viatge. Quan tornem de colònies, con-tinuarem al casal. En aquestes setmanes farem jocs, tallers i gimcanes. Però no seran com les que fem cada setmana a l’esplai, sinó que amb elles coneixerem les cultures de diferents països i la importància de la diversitat, una paraula que fins ara no coneixia. Com que fa molta calor, també anirem a la piscina, on els monitors ja ens han explicat que serà molt xula. I fins i tot, farem una mega-excursió cada dimecres per anar a visitar els racons de Barcelona més increïbles i al·lucinants. Ja tenim moltes ganes que comenci l’estiu per poder gaudir al màxim de tot!

Aquest estiu, la Carmen va tenir la sort de pocs joves: trobar feina. I per a ella no

significa solament una ocupació qualsevol, sinó el seu primer tre-ball!-Com vas començar a cercar tre-ball?-Mirant moltes pàgines webs i con-tactes de la meva família.-Recomanaries alguna pàgina web per la recerca de treball?-Infojobs, per exemple.-Com vas trobar tu el teu primer treball per aquest estiu?-A través d'Infojobs.-Com et vas sentir quan et van dir que hi eres contractada?-Bé, emocionada i amb ganes de començar.-Com serà el teu primer dia?-Doncs com el primer dia de cole però sabent que m'anava a portar calerons a final de mes.-Com et vas sentir ara que portes un dies treballant a la teva prime-ra feina?-Igual de bé-Quina és la sensació que tens al llevar-te abans d'anar a Treballar?-Tinc són i a vegades penso, la ma-jor part dels meus amics estan dor-mint i jo aquí... Però després se'm passa i ho porto bé em sento beé

amb mi mateixa aprofito el temps i és que és productiu, no són hores perdudes.-Ets sents realitzada?-Sí, bastant.-Què és el que et motiva per tre-ballar?-Saber que obtindré recompensa.-Quin consell donaries a una per-sona que no sap com moure's i vol començar a treballar?-Que comenci mirant per Internet, que posi sobretot actitud guerrera encara que pensi que aquesta fei-na que està disponible no és prou bona, que posi afany perquè nin-gú neix aprenent, i potser trobis un lloc de treball que encara que no t'agradi, t'ajudi a conseguir el que necessites per als teus capricis i fins i tot et fa sentir a gust sense ser el que t'agrada. A part, que co-neixeràs gent nova que t'ajudarà. Sobretot que comenci buscant per Internet i que no miri dient això sí i això no, tot és agafar experiència i després podràs triar més tenint un currículum extens. I sobretot, no cal desanimar-se perquè no t'agafin a la primera, cal insistir i sobretot actitud positiva i proactiva.

Hugo Aguilar

La il·lusió de la primera feina

L'esplai La Platgeta

Entrevista a Carmen Romero

▶ Els nens i nenes de l'Esplai La Platgeta de colònies. Foto: Arxiu

L'Spai-T

La TIAF es presenta a l'esplai Ensems

▶ L'Amor, l'Eveline i el José Manuel presentat la TIAF a les famílies de l'esplai Ensems. Foto: Arxiu

▶ Els nois i noies de l'esplai, de colònies el any passat. Foto: Arxiu

Resultats del qüestionari relacionat amb la atenció als infants:

Aques any els nois d'Ensems marxem de colònies a la Vall de Boí durant 9 dies. Estarem a una casa "xulíssima" a Erill la Vall. Durant aquests dies sortirem molt a la muntanya (que aquesta zona és espec-tacular), visitarem les esglèsies romàniques de la vall i compartirem molts moments amb la gent del poble ja que la nostra casa està dins el poble. El nostre centre d'interés son els estels i les constel.lacions. Apren-drem a reconèixer constel.lacions durant les nits i ens aproparem a la seva mitologia. EnsemStars comença!

Aquest any, colònies a Boí

4 info juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Escola Dominical de l'Església Evangèlica Filadelfia

Escoles participants

▶ CEIP El Polvorí

▶ CEIP Enric Granados

▶ CEIP Ramón Casas

▶ CEIP Can Clos

▶ CEIP SEAT

Aquest any se celebra el 25è ani-versari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Es tracta d’un acord internacional, redactat per les Nacions Unides, per protegir els drets de les nenes i els nens. Per primera vegada es van reco-llir en un únic document tots els drets que tenen els infants i que són de compliment obligat.

Formen part dels drets de l’infant, entre d’altres: el dret a la identitat, dret a l’atenció especial, dret al joc, dret a la comprensió i l’afecte, dret a la protecció, dret a la salut, dret a la igualtat, dret a

l’educació, dret a la participació, dret a la pau i al benestar, i dret de la petita infància a una atenció i cura adequada a les seves neces-sitats.

No es una declaració teòrica, sinó que son guies d’acció per as-segurar el benestar dels infants en tots els països del mn. Pots conèi-xer els drets dels infants d’una manera molt divertida a les webs: www.coneixelsteusdrets.cat/www.dretsinfant.cat/w w w. s i n d i c . c at / e s / p a g e .asp?id=113

Sabies què...?“El Barri Espai de Convivència"

(BEC), és un projecte portat a terme per la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) als barris de La Marina des de finals de 2012.

Aquesta és una mostra dels 294 dibuixos que hem recollit i quina és la percepció sobre allò que més i menys els hi agrada als infants dels barris de la Marina.”

Els nois i noies de l’Escola Do-minical de l’Església Evan-gèlica de Filadèlfia sempre

estan a punt per participar en qual-sevol esdeveniment del barri, amb la finalitat de donar-se a conèixer i de col·laborar en les activitats co-munitàries que s’impulsen des de les diferents entitats.

El passat diumenge 22 de juny van organitzar, a la Plaça de la Ma-rina i en el marc de la Festa Major del barri, dues activitats per a in-fants i joves a través d’una propos-ta de la Comissió de Participació de la TIAF. D’onze del matí a una del migdia, van dinamitzar un ta-ller de maquillatge i perruqueria (amb la col·laboració de la perru-queria Ballester), un taller de cup-cakes i un espai de maquillatge de fantasia infantil. Nombroses famí-lies van participar a l’activitat i els nois i noies van gaudir sentint-se partícips de la festa.

Dos mesos de preparacióLa preparació d’aquestes activitats

ha comportat que el grup de joves

dediquessin dos mesos a preparar-se per poder dinamitzar els tallers amb qualitat, amb l’acompanyament educatiu dels monitors de l’Escola Dominical i els Educadors A Partir del Carrer, i el suport del Servei So-cioeducatiu de la Marina.

Esperem que l’any vinent

disposar de l’espai i els recursos necessaris per desenvolupar les activitats amb qualitat.

Gemma Andreu EstruchComissió de Participació

d’Infants i Joves

d’altres entitats juvenils se sumin a la matinal d’activitats organitzades per joves de la Marina i poguem celebrar una Festa Major Jove en majúscules. Agraïm la disponi-bilitat de la Unió d’Entitats que ha facilitat que els joves pogessin

"Tot infant té dret a descansar i jugar, i ha de tenir l’oportunitat de participar en tot tipus d’activitats artístiques i cultu-rals". (Article 31 de la Conven-ció sobre els Drets de l'Infant)

Joves sempre a punt per a participar

▶ Joves de l'Escola Dominical dinamitzen el taller de maquillatge de fantasia infantil. Arxiu

Escales del Polvorí

Trànsit i bruticia als carrers

Metro inacabat

Els infants posen nota al barriNo m'agrada: M'agrada:

Els parcs

Canxes públiques

La biblioteca

11ACTUALITATjuliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Des de fa anys, el dia 28 de Juny es celebra a diversos països del món el dia de l’Orgull Gai, un esdeve-niment que té la intenció d’instar a la tolerància i la igualtat de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.

A Catalunya existeixen prop de 21 organitzacions que ajuden i do-nen recolzament a aquest sector. “Gais positius” és una organització del districte de Sants-Montjuïc que ajuda a homes amb VIH. Catalun-ya es la regió europea amb més diagnosticats de VIH, un 0,46% de la població pateix la malaltia. A “Gais Positius” ajuden a que to-tes aquestes persones portin una vida normal, i lluiten pels drets del col·lectiu LGTB. Parlem amb en Juan Castillo, un dels treballadors de l'associació.

Els homes tenen més risc a contagiar-se del virus durant d'acte sexual.

Des de quan existeix l’associació? La nostra associació es va crear

l’any 1994 i d’una manera una mica clandestina, ja que llavors no exis-tia tanta informació sobre el VIH.

Aquest any es celebren els 20 anys d’història de l’associació i estem organitzant diverses activitats per commemorar l’inici: un docu-mental i una festa entre les asso-ciacions del sector. Ens agradaria poder portar a algun personatge de caràcter mediàtic perquè po-gués fer un discurs. Però tot això serà a la fi d’aquest any i principis del que ve.

Quina és la vostra missió?La nostra missió és la d’ajudar

homes  amb VIH. Moltes persones ens han preguntat que perquè no-més brindem ajuda als homes, i la qüestió és que realment els homes tenen més risc a contagiar-se del vi-rus durant l’acte sexual. Prestem els nostres serveis a persones que han estat ja diagnosticades. De tant en tant convidem a l’associació a met-ges i infermeres que donen xerra-des sobre nous medicaments, nous tractaments. Pretenem ajudar-los a que segueixin amb la seva vida, igual que una persona corrent.

Quin és el vostre funcionament? Funcionem amb socis, qui vulgui pot ser membre de la nostra asso-ciació de manera gratuïta. Molts d’ells vénen amb la intenció de conèixer gent, fer amics. D'altres necessiten ajuda psicològica, per això el nostre psicòleg els ajuda de manera personal  cada dimecres i cada divendres.

Creieu que a la gent li costa acu-dir a vosaltres?

Sí, encara que hi ha de tot. Hi ha gent que ja coneix la seva malaltia i la seva situació i únicament vol ve-nir a conèixer gent que estigui pas-sant pel mateix o fins i tot ajudar a altres persones.

Uns altres vénen amb la por al cos perquè li han donat el resul-tat fa dos dies i necessita molt de suport. Són aquests últims els que creiem que els hi costa més accedir i obrir-se a explicar el seu proble-ma perquè en la majoria de casos ni ells mateixos són encara cons-cients del que els ha passat.

Quants membres sou?Gairebé 500, però no tots vénen a cada taller ni activitat que realitzem. La majoria són de Barcelona, en-cara que també tenim membres de Tarragona o de Girona. Vinguin d’on vinguin, nosaltres atenem a tothom.

L’Ajuntament de Barce-lona us ofereix ajudes? Sí, de fet a Catalunya són molt comprensius amb el tema i fins i tot ens han ajudat bastant en èpoques de crisi. L’Ajuntament ens ofereix una sèrie de subvencions, igual que el Govern central. Realitzem el treball lleig, atenem a aquelles per-sones de les quals els hospitals no s'encarreguen. ■

Juan Castillo: “Fem el treball lleig, atenem a aquells dels qui els hospitals no s'encarreguen”L’AssociacióGais Positius ajuda els malalts de VIH a portar una vida normal i lluita pels drets del col·lectiu LGTB || Natàlia Morales || REDACCIÓ

En aquest últim, Plus Ultra, es duu a terme la urbanització dels tres carrers Aviadors (Franco, Ruiz de Alda i Duran) i la desafectació de la zona. Des del districte es va triar aquesta opció per evitar l’expropiació i garantir, així, la història del barri.

Hem parlat amb Francesc Boix, president de l’Associació de Veïns de Plus Ultra, per saber què opinen sobre la Llei de Barris.

En què consisteix l’ampliació del barri de Plus Ultra?

De moment s’ha aprovat que, per després de la trepitjada (del raïm, al setembre), es farà la remodelació dels carrers per fer-los de vianants i se soterraran les línies elèctriques, els telèfons... En principi això és el que està aprovat.

Quin impacte creu que tindrà per a la salut de la gent del barri, pels veïns més grans?

Els únics perjudicats per aquesta

situació seran els pocs del barri que tenen cotxe i que l’aparquen aquí, que hauran de buscar algun altre modus vivendi.

Creu que és una reforma necessària? Més important que el metro o alguna altra cosa?

No, alto, el metro està per damunt de tot. No lliguem les coses. El metro correspon a la Generalitat i això (Llei de Barris) a l’Ajuntament. I no té res a veure el que puguin gastar aquí, que seran quatre rals, amb el que s’ha de gastar pel metro.

Com veu l’Associació de Veïns l’ampliació del barri?

L’ampliació del barri és una cosa que està aprovada per una part, però ara s’està fent un estudi per canviar-ho.

El que era remodelar i fer nou el tros entre Mare de Déu de Port amb Ruiz de Alda està molt para-litzat, i ara s’està lluitant per una altra cosa. L’Ajuntament, pel fet de que no hi ha diners, va enda-rrerint les coses però fa algunes re-

paracions a les cases, dóna efecti-vitat pel que té planta baixa per tal de que pugui posar un pis. O sigui, dins del que és el barri, rentar una mica la cara.

Creu que aquestes millores s’haurien de portar a altres barris de la Marina?

Sí, la vertat és que hi ha llocs que estan tan o més abandonats que com puguin estar els nostres.

Jo sempre faig una hipòtesi so-bre un particular: quan ens varen anunciar que la Fira de Mostres vindria a la Marina, ens vam dir tots “això serà la solució i podrem arreglar el nostre barri”. I resul-ta que baixant cap al mar a mà dreta estan fent millores, però a l’esquerra no se n’ha fet cap.■

Baixant cap al mar a mà dreta s'estan fent millores però a l'esquerra cap

La Llei de Barris arriba a Plus UltraEls tres barris de la Marina afectats per la Llei de Barris són La Vinya, Can Clos i Plus Ultra

|| Estel Oleart || REDACCIÓ

▶Vista aèria de Plus Ultra. Districte Sants Montjuïc

▶ Juan Castillo, un dels treballadors de l'associació. Arxiu Gais positius

12 ACTUALITAT juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

La crisi econòmica ha provocat el tancament de 1.000 agències de viatges des del 2009, incapaces de fer front a les seves despeses, llançant amb això a prop de 5.000 professionals a l'atur. Les agències de viatges es nodreixen del pressu-post que en cada llar es destina a l'oci, pressupost que sol ser el pri-mer en retallar en època de crisi.

Com si ja no n'hi hagués prou amb Internet, l'eliminació de les comissions sobre bitllets aeris i la reducció dels percentatges que co-bren sobre paquets de vacances, les agències de viatges espanyoles s'han enfrontat en els últims anys a una crisi del turisme mundial sen-se parangó en dècades; una caigu-da dels viatges aeris que només al juny del 2013, segons la IATA, va suposar una reducció del 9,2% del benefici del sector.

Al 2009 ja s'augurava aquesta situació. A aquest any, Francisco Carnerero, president d'ACAV, i Paul de Villiers, director general d'Amadeus Espanya, van elaborar el primer estudi estratègic de les agències de viatges espanyoles. In-forme que recull, per primera ve-gada a Espanya, una anàlisi quanti-tativa i qualitativa del sector de les agències de viatges. Segons aquest informe, al juny del 2009 hi havia a Espanya un total de 8.174 punts

de venda, 980 menys que els d'un any abans.

Ara, al 2014, la situació sembla que comença a millorar. I és que el turisme a Espanya està vivint una època de creixement accelerat recu-perant-se, d’aquesta manera, de la gran davallada patida des del 2009. El sector va llençar coets a finals del passat curs i amb raó: el nom-bre de visitants va arribar gairebé als 60 milions, un rècord històric. Així mateix, també han augmentat les pernoctacions hoteleres, tant pel que fa als residents espanyols com als turistes internacionals, regis-trant un increment interanual del 5,5% al febrer del 2014. A més, se-gons les dades d’Eurostat, Espanya és el país on els turistes estrangers han passat més temps al 2013. Però d’aquesta afirmació els turistes es-panyols només en representen el 35% del total que han passat les va-cances a Espanya.

La majoria dels turistes que estiuegen al nostre país són estrangers

L'Institut d’Estudis Turístics (IET) del Ministeri d’Indústria, ha publicat la dada de quants espan-yols viatgen cada mes, sigui quina sigui la destinació i el motiu del

viatge. De la seva enquesta Fami-litur, de moviments turístics dels espanyols, es desprèn que al 2007 els nacionals van realitzar 158 mi-lions de viatges, xifra que roman constant fins el 2014. Llavors, du-rant els sis anys de crisi, el turisme a Espanya va caure només un 2%, xifra pràcticament insignificant.

I a què es deu això? Doncs a que la gent continua viatjant tot i la crisi però es gasta menys. Així ho demostren les múltiples enquestes d’ocupació hotelera (INE): al 2007 el nombre de pernoctacions hote-leres de residents a Espanya va ser de 117 milions; del 2009 al 2011 es va estabilitzar al voltant dels 112 milions; i al 2012 i 2013 va baixar a 102 i 100 milions respectivament.

Les principals víctimes d’aquesta situació no en són altres que les agències de viatges, que opten per tancar les seves portes en no re-bre clients o no poder suportar els costos dels seus serveis amb el poc producte que venen.

Sense anar molt lluny, al barri de la Marina actualment només hi ha dues agències a peu de ca-rrer i una altra als grans magat-zems Gran Via 2. Aquest és el cas de Carrefour Viatges. La Melanie, una de les seves treballadores, es reafirma en que “tot i la crisi la gent continua viatjant”. A més, ha

afegit que aquest estiu a Carrefour Viatges "han augmentat les vendes respecte el passat" però que ara la gent “busca millor preu que abans i redueix els dies d’estada”.

Es continua viatjant, però de forma més ba-rata i a nivell nacional

D’altra banda ha assegurat que algunes destinacions han patit més la caiguda que d’altres, com per exemple Egipte, Tunísia, Israel o Jordània, a arrel dels conflictes so-cials i polítics que s’estan donant en aquestes zones. “D’Egipte només hem venut un viatge aquest estiu, i en canvi abans era una de les destinacions més sol•licitades”, ha afirmat. A més en aquesta agència el nombre de viatges nacionals ha augmentat, ja que així moltes famí-lies “s’estalvien els bitllets aeris”.

D'altra banda, la Sandra, de Nau-talia Viatges al Passeig de la Zona Franca 145, ha explicat que la gent segueix viatjant perquè ho necessi-ta: “A tothom li va bé desconnectar i tornar a la realitat amb més força i energia renovada”. Pel que fa a les destinacions més afectades per la

crisi, a Nautalia succeeix el mateix que a Carrefour Viatges, i és que Egipte torna a ser la destinació amb més reducció de demanda. Però tot i la inestabilitat actual dels països àrabs, la Sandra ha assegurat que el Marroc i Tunísia continuen sent dels més sol•licitats, almenys en aquesta agència.

Pel que fa el turisme local, tant per Catalunya com per la resta de la Pe-nínsula, “a la Zona Franca té un pes molt important”, sobretot el turisme d’estiu per les costes. Però, tot i així, quina és la clau per sobreviure? Se-gons Javier Bellido, director de Odi-geo, "la solució és haver realitzat una migració important cap als canals low cost".

Al barri el turisme per Catalunya i Espanya té un pes molt important

Sembla que la situació de les agències de viatges tradicionals va vent en popa i les ofertes en són una bona aposta de fu-tur. Tot i així, les agències han de seguir fomentant allò que millor saben fer: oferir una completa informació sobre les destinacions i actuar amb rapidesa en possibles incidències del viatger. ■

Ja ha arribat l'estiu, però l'empremta de la cri-si no s'esborra. Es viatja sí, però més barat i menys dies. Altres sobreviuen gràcies a l'ajuda d'entitats com Càrites i a campanyes socials

com "La fam no fa vacances", organitzada per la Fundació Banc dels Aliments, ha recollit en to-tal 800 kg de menjar pels més necessitats i ha funcionat al barri a través de la Unió d'Entitats.

Les agències noten com el sector turístic es va recuperant de la davallada que patia des de l'any 2009|| Iris Vieiros || REDACCIÓ

Les dues cares de l'estiu al barri

Agències de viatges vs crisi: una croada per viure

▶L'agència Nautalia Viatges al Passeig de la Zona Franca 145 Iris Vieiros

Són molts els que opinen que, en-cara que es recuperi el mercat, els antics temps de bonança del turis-me ja formen part del record. La imparable onada d'Internet amb les agències online fa molt difícil que un mercat com l'espanyol pugui suportar gairebé 7.000 agències de viatges, una de les ràtios més elevats de tota Europa.

Al 2012, Rafael Gallego, presi-dent de la Confederació Espanyo-la d'Agències de Viatges (CEAV), explicava que "hi ha un replante-jament del negoci, no només per la crisi, sinó per la irrupció de les noves tecnologies que fan insoste-nibles tants punts de venda".

I és que les cerques de vacan-ces en línia són cada vegada més senzilles. Moltes persones prefe-reixen planificar els seus viatges de manera independent, assumint

el risc ells mateixos. Aquesta és la gran diferència entre el servei web i l'agència: al local físic sempre hi ha un encarregat que pot respondre en cas de problemes.

Si bé Internet és el culpable del descens de les vendes d'aquestes empreses, és també considerat un gran aliat, ja que suposa una eina útil a través de la qual molta gent va a l'agència amb les seves preferèn-cies ja buscades.

Però tot i les facilitats que ofereix el servei web, no hi ha dubte en que és el major competidor de les agèn-cies de viatges tradicionals. Experts opinen que el negoci de les agències tradicionals seguirà disminuint a favor de les online, com ha passat en mercats més madurs com els Es-tats Units o el Regne Unit, on una de cada dues reserves es realitza per Internet.

Internet, la competència de les agències

13ACTUALITATjuliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Ja som a l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, poc abans de les sis. Ens espera un noi, el Víctor. Porta una factura de l’electricitat de més de 140 euros. “Visc sol, abans encara perquè també hi ha-via la meva germana. Surto de casa ben d’hora i no torno fins a l’hora de sopar. No puc gastar tant”.

Li revisem la factura: la penalit-zació per haver-li tornat el servei d’electricitat. Justifica una part de l’import d’aquella factura. L’altra part és una mica més misteriosa: el Víctor no cuina amb electrici-tat, diu que mira “una estona” la tele abans d’anar a dormir i aquest hivern no ha posat la calefacció. Això sí, el seu sistema per escalfar la casa és una estufa de resistència: l’antieficiència. Això li advertim.

La potència contractada és co-rrecta. Li preguntem al Víctor com escalfa l’aigua per rentar-se. “Tinc un termo”. Aquí està: un termo probablement massa gran per a les seves necessitats, que gasta tot el dia. Un termo al que convé també baixar-li la temperatura del termostat. També l’ajudarà a estal-viar energia i diners.La primera recomanació que li fem és acollir-se al bo social i demanar la tarifa de Discriminació Horària. Els seus hàbits de consum d’electricitat li seran molt beneficiosos.

El seu sistema per escalfar la casa és una estufa de re-sistència: l’antieficiència. Això li advertim.

Seguim, el Víctor té un con-tracte amb una empresa comer-cialitzadora que NO contempla l’abonament social. Cal canviar-se a una de les cinc que sí que ho fan. Ens adonem també que li han encolomat una assegurança d’uns cinc euros mensuals. De mica en mica s’omple la pica.

El Víctor truca per fer el canvi d’empresa i aquí comença el “li passo”, “li poso musiqueta”, “aquí no és” i finalment, li pengen el te-lèfon. L’equip de suport comença també a fer trucades, primer una, després l’altre, després una altra, aconseguim parlar amb un inter-locutor humà però també hi ha so-btades interrupcions de la comu-nicació o esperes incomprensibles.

Finalment, en una demostració de paciència i sabiduria infinites, aconseguem fer el canvi de com-panyia. Animeu-vos! ■

#Lluitem contra lapobresa energèticaUna experiència al Punt d’Informació de Ciutat Meridiana|| Associació Benestar i Desenvolupament

Lluny dels plans de turisme i di-versió, l'estiu deixa veure una cara més trista. La meitat de les famí-lies espanyoles no poden anar de vacances ni tan sols una setmana i el 27,7% dels habitants a Espanya -un de cada tres -, està en risc de pobresa i d’exclusió social.La ten-dència es manté a Catalunya, amb un 26,7%, 325.000 menors cata-lans en aquestes circumstàncies i 95.000 llars sense cap ingrés.

I quina és la situació a la Mari-na? Doncs complexa. Les rendes familiars considerades més baixes es troben, entre altres, als dos ba-rris de la Marina, i la Marina del Prat Vermell ha experimentat la davallada d'ingressos més gran de tota Barcelona amb una caiguda del 13,5%, respecte a l'any 2011.

Molt lligat a la renda trobem l'atur. A la Marina del Prat Vermell s’ha incrementat un 11,2% respec-te al 2012, amb una taxa de 22,7 %, superant en 12 punts la mitjana de la ciutat comtal i sent el barri amb més atur de Barcelona. En el cas de la Marina de Port, la taxa es situa sobre el 12,3%

Parlem amb Ferran Moreno, coordinador de l’acció social de Cáritas Diocesana de Barcelona del territori del barcelonès sud, que engloba els territoris de Sants -La Marina (Barcelona), Hospita-let i Cornellà de Llobregat. La seu està al carrer Mare de Déu de nº Port 344-346.

A Barcelona, Càritas Diocesana atén ara al doble d’usuaris que a l’inici de la crisi, i si al 2007 només el 24% eren espanyols, la xifra arri-ba al 48%.

Quina és la situació socioeconò-mica de La Marina?

Doncs, és una evidència que la petjada de la crisi es manifesta en aquest territori d’una forma més evident que a altres indrets de Barcelona. L’índex d’esperança de vida ho alerta, com els indicatius de la salut genèrics i les condicions laborals de la zona són molt pre-càries en alguns casos. La precarietat augmenta durant els mesos d’estiu?

Realment no, les circumstàn-cies són les mateixes que a la resta de l’any. A vegades, el nombre de voluntaris es redueix i l’ambient festiu d’aquesta època pot invisibi-litzar les dificultats. Però, avui dia, som conscients que si hi ha gent que se’n va de vacances, també hi ha que no ho poden fer i que, amb prou feines poden menjar.

Quins són els col·lectius més per-judicats al barri?

L’abast global de la pobresa en l’actualitat, al nostre país, ha arrbat

a tots els col·lectius: la fam i la cri-si ja no entén de nacionalitats, ni d’edats, ni de cap etiqueta. Aquesta dimensió global, però ens obliga a optimitzar els recursos que tenim i a prioritzar certs col·lectius so-bre d’altres. Creiem que es troben en una situació de risc major les famílies amb nens de 0 a 3 anys i amb menors en general i les per-sones grans, que després d’haver estat treballant durant tota la seva vida, en molts casos han de man-tenir la família amb la seva pensió.

Quines actuacions esteu realit-zant per resoldre o pal·liar les dificultats d’aquestes persones?

Doncs, Cáritas Diocesana té un abast molt ampli i duu a terme moltes accions socials de forma simultània segons les circumstàn-cies dels afectats, tal i com fa, per exemple, Serveis Socials.

"Mires la pobresa als ulls i quan veus el rostre és complicat no actuar".

A la Marina tenim un equip de 40 a 50 voluntaris i hi ha persones que reben un suport econòmic; al-tres, menjar a casa o poder assistir a menjadors socials, però allò més important és l’acompanyament, fer-los sentir que no estan sols, sobretot en el cas dels més petits, que són les víctimes més invisibles de la crisi. Amb la Fundació Pere Tarrés i el Submarí, hem impulsat un casal d’estiu perquè els nens i nenes puguin gaudir d’un ambient educatiu i de lleure durant aquests mesos i rebre un àpat equilibrat.

Des de l'arribada de l'estiu, di-verses onegés han mostratpor a que els nens es quedessin sense l'àpat equilibrat diari que feien a l'escola. Segons Educo, a Ca-talunya, 70.000 nens estaven en aquesta situació. És la gran pre-ocupació de les entitats d’acció social?

És molt important que els nens puguin alimentar-se bé i fer-ho dins d’un context tant normalitzat com sigui possible: si el nen pot rebre el menjar a casa, molt millor que si ha d’assistir a un menjador

social. Cal tenir en compte que la salut física és importantíssima, però també és molt rellevant la sa-lut mental. El nen ha de viure en una situació de normalitat, perquè l’angoixa que senten per les difi-cultats econòmiques, aquest pati-ment, sobreviurà al final de la crisi i estarà dins seu fins que surti.

Què necessita un nen en risc d’exclusió social?

Els nens són persones en cons-trucció i només poden fer front a circumstàncies complicades a par-tir d’una xarxa social forta.És això el que ens salva que la pobresa in-terior.

Sembla mentida, però hi ha nens de la Marina que mai han sortit del barri. La precarietat en el transport públic, clar, no ajuda. Així que anar a la -platja o pas-sejar pel centre de Barcelona els hi proporciona molta felicitat, i aquest sentiment és molt útil per evitar situacions d’exclusió social. L’objectiu és evitar que la pobresa sigui viure al marge de la societat.

Si un de cada tres habitants a Es-panya i Catalunya està en risc de pobresa, és evident que la preca-rietat econòmica és una circum-stància que impregna la societat actual. És una nova pobresa?

Abans es relacionava amb uns determinats col·lectius, però ja no hi ha perfils. Ara, la pobresa és genèrica i això obliga a multiplicar els recursos i les forces per ajudar. I això ha capgirat la nostra mirada vers la pobresa, ja no és quelcom llunyà. Tothom coneix algú que està en unes condicions compli-cades per la crisi, no arriba a final de mes o no sap com començarà el següent. I així mirem la pobresa als ulls i veiem que darrere no hi ha un número, sinó una cara d’un amic o d’un conegut i quan veus el rostre és complicat no actuar. ■

Entrevista a Ferran Moreno, coordinador de l'acció social de Càritas Diocesana a la Marina

"La Fam no fa vacances" és una campanya organitzada per la Fun-dació Banc dels Aliments que s'ha coordinat al barri a través de la Unió d’Entitats i la xarxa d’AMPAS de cen-tres públics de la Marina per recollir aliments pels més necessitats, sota el paraigües de la Fundació Banc

d'aliments. Hi van participar 12 cen-tres dels nostres barris: escoles bres-sol - Collserola, El niu, El cotxet -, es-coles de primària – Bàrkeno, Enrique Granados, Seat, Ramon Casa, El Pol-vorí i Can Clos- i instituts d’educació secundària INS Lluís Domènech i Montaner i INS Montjuïc i el centre

La Mercè. Durant els deu dies que va durar

la campanya van recollir quasi 800 kg. de menjar- llegums, arròs, oli, conserves de peix, tomàquet, cacau en pols, llet, productes per nadons- i enguany i a petició dels destinataris, productes d'higiene personal. Tot el recapte va ser lliurat al grup solidari de Port que els distribueix entre els nostres veïns més necessitats.

Agraïts per la solidaritat de les per-sones que han fet alguna aportació a la campanya i pel suport i compromís dels directors dels centres, la Unió d’Entitats espera tornar a organitzar aquesta campanya per finals d'any i coincidint amb les festes de Nadal.

De les tres campanyes que han organitzat, han recaptat un total de dues tones d'aliments. ■

▶ Ferran Moreno coordina més de 40 voluntaris a la Marina. Càrites Diocesana de Barcelona

Moreno: "Només una xarxa social forta ens pot salvar de la pobresa excloient"

"La Fam no fa vacances" recapta 800 kg de menjar

|| Sara Torremocha || REDACCIÓ

Càrites coordina un casal d'estiu al barri amb El Submarí i la Fundació Pere Tarrés

▶ En les tres campanyes de recollida han recaptat un total de dues tones U. d'Entitats

14 ACTUALITAT juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Des de finals del mes de juny, els veïns del barri de Sant Cristòfol ja poden gaudir d’una nova forma de trobar aparcament. Aquesta nova àrea formada per un total de 691 places se situa en la zona que configura els carrer de la Mecàni-ca, del Platí, de l’Alumini, d’una part del carrer Alts Forns, també de Jane Adams i la Carretera de Prat, incloent-hi diversos carrers interiors situats entre els blocs de pisos.

La implantació de l’àrea verda posa així punt i final a una llarga demanda dels veïns, especialment la d’aquells que viuen a la part in-terior de Sant Cristòfol. “Estàvem farts de no trobar mai aparcament perquè les persones no residents al barri ocupaven totes les places d’aparcament disponibles”, de-nuncia Fernando Abad, president de l’Associació de Veïns de Sant Cristòfol, que afegeix que “fins i tot en algunes zones com la plaça Arboreda no hi havia cap control i la gent aparcava com volia, sense respectar ni el pas de cotxes ni de vianants”.

El problema es veia agreujat durant els actes organitzats per la Fira de Barcelona a causa de que “molts dels seus usuaris venien fins al nostre barri per aparcar i evitar haver de pagar per disposar de la zona d’aparcament que ofe-reix la Fira”.

Disconformitat dels veïnsTot i que la major part dels re-

sidents es mostren satisfets amb l’àrea verda, aquesta iniciativa ama-ga un gran handicap. Sant Cristò-fol és un barri on la major part dels seus veïns són gent gran i no tenen vehicle propi. El problema arriba quan familiars i amics venen a visi-tar-los ja que aquests es troben en l’obligació de pagar l’àrea verda per poder aparcar dins del barri o ha-ver de buscar un lloc on estacionar el seu vehicle per altres zones de la Marina on no estigui implantada la zona de pagament per aparcar. No obstant, el president de l’AAVV de Sant Cristòfol afirma que “és un problema habitual en totes les zo-nes de Barcelona amb àrea verda o blava d’aparcament i per tant, ens hi hem d’acostumar”.

Un altre dels grups perjudi-

cats són alguns dels establiments comercials de la zona, especialment bars i restaurants, ja que els seus clients es veuen també obligats a pagar per aparcar al barri. Com a contrapartida, l’AAVV de Sant Cristòfol va plantejar a l’Ajunta-ment que els propietaris dels co-merços amb vehicle propi també poguessin disposar d’una targeta d’àrea verda i comptessin amb les mateixes condicions que qualsevol veí de la zona, sempre i quan no tinguessin ja una targeta corres-ponent a una altra zona verda de Barcelona perquè els usuaris tan sols poden tenir una targeta per-tanyent a una única zona. Aques-ta mesura deixa fora als empleats, que no poden fer ús de la targeta del propietari.

Per fer-hi front, els establiments afectats s’han dedicat durant aquests mesos a recollir firmes per aturar la iniciativa. No obstant, segons declara Abad, el nombre d’aquestes era “minoritària si te-nim en compte les recollides no-més dins de Sant Cristòfol”.

A tots ells, també s’hi han su-mat algunes persones residents a altres zones de la Marina, que denuncien que el problema s’es-

tendrà a tots barris i per tant, serà molt més dificultós aparcar prop de casa. “Una de les solucions és que la resta de barris de la Marina també passin a oferir àrea verda d’aparcament”, comenta el presi-

dent de l’AAVV de Sant Cristò-fol. Tanmateix, fonts del districte asseguren que de moment aquest problema no s’ha manifestat i tampoc s’ha plantejat aplicar-ho a cap altre zona més. ■

Interior dels carrers de Sant Cristòfol amb les noves places d'aparcament

S’estableix la primera àrea verda a la SeatL’AA.VV de Sant Cristòfol defensa l'acció malgrat la crítica d'alguns veïns i locals de la zona

|| Carla Genís || REDACCIÓ

“Barcelona està paralitzada, no es prenen decisions”El candidat popular a l'alcaldia es mostra preucupat pel funcionament de la ciutat en qüestions com l'atur, "Can Vies" o el metro

Entrevista a Alberto Fernández Díaz, líder del Partit Popular a Barcelona

|| Miquel Vera || REDACCIÓ

Alberto Fernández Díaz va néixer l’any 1961 en una família nombrosa de Barcelona, un dels seus germans és l’actual ministre d’interior, Jorge Fernández Díaz. L’Alberto milita al Partit Popular des dels anys 80, i ha estat el candidat a l’alcaldia de Bar-celona per aquesta formació des del 2003. El líder popular va oferir una entrevista a La Marina FM i aquí us n’oferim un breu extracte. La podeu recuperar al complet a LaMarina-Digital.cat

Quina valoració fa de la gestió de l’alcalde Trias al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona?Crec que no està donant resposta al canvi que va prometre, i al seu ob-jectiu de deixar enrere 30 anys de governs tripartits a la ciutat. A això cal sumar-hi que s’ha sumat a la de-riva independentista del President Mas. També ha renunciat a defen-sar els interessos dels barcelonins davant de la Generalitat, per tal de protegir al seu partit.

I de la gestió del “Cas Can Vies”?L’episodi de Can Vies mostra que l’alcalde ha cedit a l’agenda dels violents, paralitzant l’enderroc, i després promovent la seva recons-trucció. Nosaltres vam abandonar l’alcalde quan ell va pactar amb els violents. La fermesa de l’alcalde va

durar 24h. Els espais com Can Vies s’haurien de desallotjar.Percep una sensació de desgovern de la ciutat?Més que desgovern, trobo que vivim una certa paràlisis. Les poques deci-sions que s’han pres han estat grà-cies al suport del Partit Popular, un exemple seria l’augment del pressu-post en polítiques socials en un 30%.Quines haurien de ser les prioritats de l’Ajuntament?

Crear ocupació, mesures per lluitar contra la crisi, i polítiques de segu-retat i de lluita contra la immigració il·legal.

“Als d’aquí se’ns recorden les obligacions permanen-tment i als que venen no”

El seu discurs sobre immigració és més moderat que el de l’alcalde de Badalona (PP)?Cada ciutat és diferent. Barcelona ha de ser una ciutat d’acollida, però exigent. Els immigrants tenen drets, però també l’obligació de complir la llei, i integrar-se a la ciutat. Hauríem de perdre els complexes, als d’aquí se’ns recorden les obligacions per-manentment i als que vénen no.

“Es van gastar 43 milions comprant trens que seguei-xen per estrenar”

Sovint s’excusa la falta d’infraestructures com el metro de La Marina al fet que el govern central no paga el que deu a la Generalitat i l’Ajuntament...Quan es feia la L9 ningú deia que era gràcies a l’Estat. El que no pot ser és que quan alguna cosa es construeix i funciona es digui que és gràcies a l’ajuntament i la Generalitat, i quan no es fa, es diu que es culpa de Ma-drid. En el cas de la L9 es va precipi-tar la compra de combois de metro quan les vies ni estaven acabades, en això ens hem gest 43 milions d’euros. També s’ha prioritzat que el metro arribi abans a l’aeroport, que no a barris com aquest.

Entén la frustració dels veïns?

És evident que no podem deixar els veïns d’aquest barri sense metro, a sobre amb el greuge de veure com els trens passen buits per unes esta-cions ja construïdes al barri per tal d’arribar a les cotxeres. Això és un “esperpento”.

Apart de líder del PP, també té càrrecs al consorci de la Zona Franca i a la Fira de Barcelona, vostè cobra de tots ells?No cobro ni un sol euro, ni tan sols en dietes, ni per transport, ni remuneracions de cap tipus. Zero cèntims. Hi col·laboro perquè són entitats molt vinculades a la ciutat al districte, que creen ocupació i dina-mitzen l’economia.

Coneix el cas del desnonament de la Irene i els seus fills a La Marina?Coneixia el seu cas, si hi ha una sentència judicial de desnonament s’ha de complir. Però hem d’estar al costat de les famílies que no poden pagar, el dret a l’habitatge ha de ser prioritari. La reacció de l’Ajuntament ha de ser immediata, i oferir un pis d’emergències socials.

Està a favor de la dació en pagament? No crec que sigui la solució, s’ha de lluitar contra la mala praxis dels bancs per evitar que abusin de la seva posició davant de molts ciuta-dans. Molts ciutadans s’han hipo-tecat per sobre de les seves possibi-litats, sense entendre la lletra petita del que firmaven. ■

▶Alberto Fernández Díaz (PP) als estudis de La Marina FM Rafel Vidal

Info +Horari de pagament: De dll- dv: 8.00 -20.00 h- No es pot fer un màxim de dos hores- Els residents poden rebre una targeta per obtenir tiquets a un preu inferior (20 cèntims/dia o 1 euro/setmana)

15LA MARINA DE LA FESTAjuliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Les festes de la Marina en imatgesDe nou, els barris de la Marina han estat de celebració, i és que, les deu edicions de la Festa Major de la Marina Bacanals de Barce-lona, la Festa Major del Polvorí i la Festa Major de Sant Cristòfol han omplert els carrers de músi-ca, concerts, espectacles, alegria i celebració. De les Bacanals en podem destacar la matinal es-portiva, les sardanes, els balls i la plantada de gegants; de la Festa Major del Polvorí la seva tradicional fes-ta de l'aigua i paella popular; i de la Festa Major de Sant Cris-tòfol, les havaneres de Folf Montjuïc, l'homenatge a la gent gran amb l'actuació de Víc-tor Guerrero i una vedette i les danses i gaites de Toxos e Xes-tas.

El treball i l'entusiasme dels veïns i veïnes dels nostres barris han fet que les festes d'enguany hagin estat tot un èxit una vegada més. N'oferim un petit tast.

Redacció: Eva Albiol Fotografia: Rafel Vidal, Sara Torremocha, Iris Vieiros .i cortesia

La festa major de Sant Cristòfol La festa major de El Polvorí

Les Bacanals dels 10 anys

16 LA MARINA DE LA FESTA juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Reforç a l'estiu, èxit al setembre

El Far

Si tens un fill que va a l’ESO i vols que aprengui a trobar la informació a Internet de ma-nera àgil i autònoma et propo-sem que participi en el taller “es busquen aliens” que es realitza a la biblioteca Francesc Candel. Està adreçat a joves que partici-pen en “Repesca”, un programa de reforç escolar estiuenc per millorar els resultats acadèmics de l’alumnat de secundària.

El taller consisteix a apren-dre a trobar informació a Inter-net de manera àgil i autònoma. Pretén que la persona partici-pant sigui capaç de cercar, se-leccionar, registrar, organitzar, sintetitzar i analitzar la infor-mació que es troba a la xarxa. En 4 dies el teu fill es convertirà en un expert d’Internet. Haurà de superar missions, enfrontar-se a reptes i resoldre endevina-lles. Aprendrà i es divertirà.

"Es busquen aliens" ensenya a fer millors recerques per Internet.

El taller es farà els dies 21, 22, 23 i 24 de juliol de 16 a 17’30h. Si vols més informació, informa’t al taulell.

L'agenda de juliol i agostFesta major d'Eduard Aunós

Divendres 18 de juliol

18.00 h “Chupinazo”18.30 h Lligueta de futbol infan-til21.30 h Bingo23.00 h Música ambiental i ball

Dissabte 19 de juliol

10.00 h Lligueta de futbol infan-til12.30 h Festa de l’escuma14.00 h Dinar de germanor (bo-tifarra i xoriço amb mongetes, tíquet 2 euros)18.00 h Encanyissada. Joc familiar

20.00 h Bingo23.00 h Música ambiental i ball

Diumenge 20 de juliol

18.00 h Missa19.00 h Processó Verge del Carme20.30 h Bingo i xocolatada

Organitza: Associació de Veïns Eduardo Aunós Casa del Rellotge/Sala Pepita Casanellas

Dijous 17 de juliol

22.00h Cinema a la fresca: "Los juegos del hambre" als jardins de Can Farrero. Activitat gratuïta.

Dijous 24 de juliol

20.00 h. Espectacles gratuïts pera tota la família. Jardins de Can Farrero.

Jardins de la MediterràniaDimarts 22 de juliol

21.00 h Sessió de música clàssica de Konart Group

L'activitat, que dura fins el 28 d'agost, forma part del cicle Mú-sica als Parcs, organitzat aquest estiu per l'Ajuntament de Barce-lona i que ofereix 17 concerts de música clàssica, 18 concerts de jazz, 4 concerts de la Banda Mu-

nicipal de Barcelona, i 5 concerts de bandes.

Castell de MontjuïcDivendres 18 de juliol

20.30 h Cinema a la fresca: Me-tropolis. Actuarà una orquestra liderada pel trompetista nord-americà Thad Wilson.

Divendres 25 de juliol

20.30 h Cinema a la fresca: La vida d'Adèle.

Dimecres 30 de juliol

20.30 h Cinema a la fresca: La caza.

La Capa celebra la festa de l'estiu als Jardins de Ca l'Alena

Enguany és el primer cop que l'Associació de Veïns de La Vinya or-ganitza una celebració de l'estiu alternativa a les festes majors que es duen a terme durant aquesta època de l'any. La Festa de l'estiu dels Jardins de Ca l'Alena va tenir lloc el dissabte 12 de juliol durant tot el dia. Va començar a les 10 del matí amb activitats infantils, va seguir amb una festa de l'escuma, una paella popular i a la tarda hi va haver matalassos i inflables pels més petits amb una sessió continua de mú-sica i ganes de gaudir.

|| Redacció i fotografia: Sara Torremocha

SALUT 17juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Quina llauna, ja els tenim aquí! Els mosquits, juntament amb l’onada de calor, són un dels inconvenients de l’estiu.

Les picadures de mosquits, en general, les fan els mosquits feme

lles, mitjançant una petita trom-pa llarga i prima, semblant a una agulla. Aquesta trompa permet perforar la pell i xuclar la sang de la persona que han picat.

La picada de mosquit, en alguns casos i en determinades persones, pot produir una reacció al·lèrgica exagerada que és un motiu de con-sulta en el centre de salut.

Des del 2004 a Catalunya hi ha també presència de mosquits tigre, originari del sud-est asiàtic. Se’ls reconeix per les ratlles blanques del cap, el cos i les potes. Els ous i les larves viuen en petites basses d’aigua estancada en àrees.

Els símptomes de les picades són immediats i fàcils de reconèi-xer:

-Vermellor-Inflor-PicorQue podem fer quan ens pica

un mosquit?- Rentar la zona afectada amb ai-

gua i sabó, com més aviat millor, i eixugar-la sense fregar-la.

- No rascar ja sigui amb les un-gles o altres objectes per tal d’evitar sobre infectar la ferida.

- Posar fred local, embolicat amb un drap, durant 10 minuts i repetir segons la intensitat de la picor

- El vinagre o l’alcohol poden disminuir la picor.

Aplicant fred amb un drap, vinagre o alcohol la picor pot disminuir.

Quan cal dirigir-se a un servei d’urgències?

- Dificultat per respirar- Inflamació en qualsevol part de

la cara- Sensació d’opressió a la gola- Sensació de debilitat- No prengueu cap medicament

per al dolor o inflamació que no us hagi prescrit el metge

Com podem minvar les pica-des dels mosquits?

- Evitar la presència de mos-quits  tancant finestres o posant

mosquiteres.- A casa, obri l’aire condicionat

i tanqui finestres, als mosquits no els agrada el fred.

- Evitar perfums i roba brillant en les sortides al camp.

- Posar-se repel·lent de mosquits a la pell o la roba, sembla que els repel·lents que porten eucaliptus o llimona són més efectius.

- Els aparells d’ultra so no són sempre efectius.

- Cal buidar i posar sota cobert tots els objectes i contenidors on es pugui acumular aigua (gerros, galledes, joguines, plats d’animals domèstics, plats de test, etc), i evi-tar que s’inundin, capgirant-los. ■

Equip infermeriaCAP la Marina

L’estiu i els mosquits

La calor, quan és excessiva, pot ser un perill per a la salut. Les tempera-tures molt extremes i l’excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals necessaris per a l’organisme (clor, potassi, sodi, entre altres) i això pot agreujar una malal-tia crònica o provocar deshidratació i esgotament.

Per això és molt important: Beure força líquids (hidratar-se)

i protegir-se del sol i de la calor se-guint les següents recomanacions:

•Aprofiteu les hores més fresques del dia: No sortiu a les hores de més calor, sobretot al migdia.

•Feu les activitats a l’aire lliure a les hores més fresques del dia: primeres hores del matí, abans de les 10.30 h,

o a últimes del vespre, després de les 19.30 h.

•Porteu roba de cotó, ampla, no cenyida i sabates còmodes.

•No aneu a cos descobert, la roba

protegeix el cos del sol i contri-bueix a l’evaporació de la suor.

•Protegiu-vos el cap amb barrets •Porteu ulleres de sol homologa-

des per protegir els ulls. •Mulleu-vos la cara i la roba..Vigileu els trajectes amb cotxe

durant les hores de més sol: No dei-xeu persones grans, infants o mas-cotes tancades al cotxe ja que, en tan sols deu minuts, el vehicle pot agafar temperatures molt elevades.

Limiteu l'activitat física intens-Cop de calor

El cop de calor és una situació molt greu que pot arribar a produir

fins i tot la mort. Hi ha alguns símptomes que ens

poden alertar que algú està patint un cop de calor: temperatura molt alta, mal de cap, nàusees, set intensa, convulsions, somnolència o pèrdua del coneixement. Davant d’aquests símptomes, traslladeu la persona a un indret més fresc, doneu-li aigua, mulleu-la i venteu-la.  I aviseu ur-

gentment els serveis sanitaris (112).Hidratació

Quan fa calor, el cos perd líquid en forma de suor; per això és im-portant beure molta aigua, sobretot els infants i les persones grans. És recomanable avançar-se a la set en tot moment i proporcionar aigua a l’organisme abans que la demani.

• Beveu força aigua, encara que no tingueu set, per evitar la deshi-dratació. L’aigua és la millor beguda,

procureu evitar les begudes ensu-crades.

• Refresqueu-vos sovint.• Eviteu les begudes alcohòliques.• Eviteu els menjars molt calents o

de digestió pesada.• Si coneixeu gent gran o malalta

que viu sola, mireu de visitar-la un cop al dia.

• Ajudeu-la a seguir aquests con-

sells.• Si prenen medicació, reviseu

amb el seu metge si aquesta pot in-fluir en la termoregulació i si s'ha d'ajustar o canviar.

• Si trobeu alguna persona amb els efectes de la deshidratació

• Aviseu urgentment els serveis mèdics o el 112.

• Traslladeu-la a un indret més fresc.

• Doneu-li aigua, mulleu-la i ven-

teu-la, fins que arribin els professio-nals de la salut.

• Font d’informacio: canal salut generalitat de catalunya

Cremades solarsLes cremades solars són lesions

a la pell produïdes per una exposi-ció excessiva al sol. Poden afectar la capa més superficial o fins i tot a capes més profundes. Els qui poden presentar-les amb major freqüència són els nadons, els nens, els ancians i les persones de pell clara, ja que aquestes pells són més sensibles.

Els signes i símptomes de les cre-mades solars són:

• Pell vermella i sensible, calenta en tocar-la.

• Augment de la temperatura cor-poral.

• Dolor.• Flictenes i/o descamació de

la pell diversos dies després de l’exposició.

• Reaccions greus: mal de cap, fe-bre, calfreds, nàusees, vòmits i erup-ció cutània.

Cal recordar que poden aparèi-xer hores i fins i tot dies després de l’exposició solar. Els símptomes desapareixen però el dany a la pell roman, podent arribar a produir un càncer de pell. D’aquí la importància de prevenir aquestes cremades.

Com prevenir-les?• Posar-se crema solar 20 minuts

abans de prendre el sol, amb factor de protecció adequat al tipus de pell. S’ha de tornar a posar crema cada dues hores, després de cada bany o si s’ha suat molt. Els dies ennuvolats també cal posar-la.

• Protegir els ulls amb ulleres de

sol amb filtre solar (CE), els llavis amb barres de llavis fotoprotectores i el cap amb un barret.

• No prendre el sol entre les 12 i 16h.

• Estar la major part del temps a l’ombra.

• Beure força líquid. • Com tractar-les?• Dutxar-se amb aigua fresca o

col·locar panys humits sobre la cre-mada.

• Aplicar abundant crema hidra-tant sobre les cremades si no hi ha flictenes. No utilitzar vaselina ni al-tres productes derivats del petroli, les cremes de corticoides poden aju-dar a reduir la inflamació, però cal demanar consell professional.

• Per alleujar el dolor es poden prendre calmants com l’ibuprofé o el paracetamol.

• Usar roba còmoda i de cotó. Quan consultar a un professional?• Anar al seu centre de salut quan

es presentin els següents signes o símptomes:

• Sentir desmai o mareig.• Nàusees, febre o calfred.• Pols ràpid o respiració ràpida.• Sed extrema, absència de diüresis.• Pell pàl·lida, freda o sudoració

profusa. • Flictenes doloroses i intenses• Ulls enfonsats o que molesten i

són sensibles a la llum. • Cremades que precisin cura per

un professional. ■

Equip Infermeria CAP Carles Ribas

Consells per gaudir de l'estiu amb salut

L’esport ha de fer front comú, so-bretot a La Marina. Un territori perifèric de la ciutat, amb moltes mancances en instal·lacions i tam-bé amb pocs clubs i entitats s’ha de donar molt més a conèixer que no pas un espai, com el del vell barri de Sants, amb una tradició molt més arrelada, divulgada i estesa. Les mateixes entitats del territori són les que han de posar-se d’acord i trobar un temps i un espai per reunir-se i per mirar de créixer i promocionar, per cultura, per edu-cació i per salut, tot tipus de pràc-tiques.

"Tastets" inclou un espai pels esports dels clubs adherits dins de la matè-ria docent escolar

La Taula d’Esports, nascuda fa un parell d’anys a partir del Pla de Desenvolupament Comunitari ela-borat per la Unió d’Entitats, no és res més que això. En aquest temps s’ha consolidat; compta amb 11

clubs adherits i ja comença a ser un punt de trobada. El proper pas, que començarà a treballar-se al mes de setembre, és establir clarament uns objectius a curt i a llarg termini, és a dir, elaborar un full de ruta per poder també encarar la feina de manera més eficaç.

La Taula pretén millorar la gestió de les instal·lacions i ampliar-ne l'oferta

Podríem definir el període que va des del febrer del 2012 fins a l’actualitat com un temps de nai-xement i infància d’un projecte que ja existeix en altres espais de la ciutat. S’ha convidat sovint, per exemple, a persones del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta perquè expliquin la seva experiència. Fins ara s’han anat consolidant les entitats adherides i s’ha treballat molt en l’organització d’esdeveniments com la Mati-nal esportiva de La Festa Major o l’Olimpíada, i en la difusió a través de les escoles amb xerrades o ex-hibicions dels diversos clubs. Poc a poc s’ha anat aconseguint que consultes o propostes esportives de particulars s’hagin adreçat directa-

ment a la Taula. S’ha obert també un procés de diàleg periòdic amb el Districte, i s’ha establert un punt comú de trobada i referència per a reunions, informació i peticions com és la seu de la Unió d’Entitats de La Marina, dins el Parc de Can Sabaté.

La Taula té tres eixos bàsics d’actuació: promoció dels clubs i les seves activitats, de cara a mos-trar un ventall de possibilitats el més ampli possible, sobretot adreçat als més joves; pressionar per mirar de millorar la gestió de les instal·lacions i ampliar-ne l’oferta; i divulgar els beneficis que la pràctica de l’esport, en conjunt o en solitari, en un club o per lliure, té per a la nostra salut tant física com mental. Els clubs hi surten guanyant, perquè es difon la seva imatge a través d’activitats i de co-municats diversos, cosa que per-met arribar a més gent i per tant consolidar la seva feina. Una feina que beneficia individualment cada persona i, al final, col·lectivament a tot el territori. Més esport també vol dir menys marginació, menys drogues, menys delinqüència, menys malalties i sobretot més educació i més disciplina. La Taula és un vehicle que ja corre, i s’espera que el 2015 pugui ser ja un bon òr-gan de referència, cabdal i impres-

cindible. De moment, passat l’estiu, s’establiran objectius conjunts i es treballarà en un nou projecte: “Tastets”, que vol incorporar un espai per als esports que compre-nen els diversos clubs adherits, no com a activitat extraescolar, sinó com a part de la matèria docent de les escoles del barri, en el seu espai d’Educació Física.

Formen part de la Taula d'Esports les entitats, els ser-veis i els estaments següents: - Associació Internacional Bushin Ninki Ryu i Arts Mar-cials- BUC (Barcelona Universitari

Club). - Club Cadena Escacs.- Club Ciclista Marina Bikes.- Club Esportiu La Marina.- Club Petanca Casa del Re-llotge. - Escola de Futbol Àngel Pe-draza. - Zona Franca Futbol Club. - Fundació Pere Mitjans. - Marina Viva. - Club Beisbol Barcelona. - Equip Socioeducatiu de la Marina.- APC (Educadors de Carrer). - Unió d'Entitats de la Marina.- Districte. - FEEB

18 juliol 2014 // www.lamarinadigital.catDEPORTES

La Taula d'esports avança per configurar la seva rutaDos anys després del seu naixement, ha esdevingut un òrgan real de debat i decisió comunitari que té com a principal objectiu l'enfortiment i la promoció de la pràctica esportiva als nostres barris

|| Jordi Gispert || REDACCIÓ

▶ Els nens participants a la cursa de la matinal esportiva de Les Bacanals Rafel Vidal

Només un any ha estat el temps que UE Sants ha estat a segona Catalana. Després d’una tempo-rada on s’ha fet la millor segona volta de la història del club (14 victòries i 4 empats), l’equip de Tito Lossio torna a 1ª Catalana.

Una gran temporada que acaba amb el millor premi possible…

Sense dubte ha estat una gran temporada. Crec que tant jugadors com cos tècnic hem gaudit i alhora hem après molt. S’ha creat un gran grup humà que ha crescut molt durant tots aquests mesos que han treballat junts i això és el que ha fet que hem pogut aconseguir el pre-mi de l’ascens.

Una dura eliminatòria davant el Camprodon que a la tornada va fer perillar l’ascens. Com vas veu-re el Play-Off?

El Camprodon va resultar ser

un equip molt dur, sobretot a casa seva. A priori no semblava que fos el pitjor rival que ens pogués tocar i tot i així va ser difícil. Si abans del partit d’anada em diuen que signés el 2-0 sense dubte que ho hagués fet. Però després de veure el partit crec que els vam deixar escapar vius. Al partit de tornada les coses van ser diferents i ells ho van intentar de totes les maneres. De totes maneres, el gol que vam marcar ens va donar vida durant el partit i la seva ansietat per aconse-guir marcar va fer que cometessin moltes errades. Al final, i amb més nervis dels que volíem, vam acon-seguir l’ascens.

Segur que és difícil destacar un de sol, però quin creus que va ser el moment clau de la temporada?

Doncs sí, és complicat. De totes maneres crec que tot va començar a ser real el dia que vam empatar el partit contra el Molletense, que al cap de 15 minuts es va ajornar. Aquell dia vam sortir amb la moral pels núvols i no vam tornar a per-dre cap partit fins a Camprodon.

Què significa pel club recuperar la categoria?

És molt important. Pel club sig-nifica recuperar una categoria d’on

no hauríem d’haver baixat mai. El Sants és un club històric i crec que ha d’estar el més amunt possible.

Era l’objectiu inicial l’ascens?

No ens ho van posar com a objectiu al començament. Érem conscients de la joventut del grup i també que era un equip que es feia nou i havia d’adaptar-se. Això sí, tothom era conscient que s’havia baixat i aquesta era una temporada per estar a dalt, lluitant com a mí-nim pels primers llocs.

Primer any amb el primer equip després de portar el juvenil. Qui-na valoració fas del teu primer any?

He acabat molt content personal-ment. He viscut bons moments i he après molt de tothom. Crec que ha estat un any important de cara a tot el que vulgui fer en un futur.

Un equip molt jove amb molta gent del juvenil. Quin valor li do-nés?

És un equip molt jove però amb

moltíssima qualitat. El fet d’haver fet una temporada com aquesta i amb un equip amb una mitjana d’edat de 20-21 anys té molt valor. Hem respost molt bé a la confiança que des del club se’ns va donar i hem fet que es pugui veure el bon treball que es fa al futbol base.

L’any que ve de nou a 1a Catalana. Com afronta l’equip la nova tem-porada? I Tito Lassio?

Tots afrontem el repte amb molta il·lusió i ganes. Volem seguir creixent i el fet de competir en una categoria superior ens ajudarà molt. Sabem que serà molt difícil però el repte ens agrada i anirem per totes.

S’ha pensat a reforçar l’equip amb algun fitxatge?

Si, algun reforç sí que farem, pocs però en farem. Volem mantenir el bloc perquè crec que s’ho han guan-yat. De totes maneres volem donar sortida a gent que no ha entrat gaire per poder mantenir aquest esperit competitiu.

Tito Lassio: "No hauríem d'haver baixat mai" || Eric Barrachina || REDACCIÓ

Entrevista a Tito Lassio, entrenador del primer equip de la Unió Esportiva Sants

Tito Lassio U.E Sants

19juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat

Joan Barutel: "La fusió dels mitjans ens permet oferir una cobertura millor i més dinàmica"

Barricada feta amb contenidors.

La Marina i La Marina FM es fusionen i creen lamarinadigital.cat per fer front als reptes del futur

|| Sara Torremocha || REDACCIÓ

Quin és l'objectiu

de la fusió dels mitjans?Doncs, així pretenem centrar tota la nos-tra atenció en els esdeveniments que tenen lloc al barri, sense oblidar la informació del districte, però deixant clar que la màxima prioritat és informar als habitants de la Ma-rina del dia a dia dels nostres carrers. I així la fusió permet oferir una cobertura millor i més dinàmica i ens exigeix una entrega total a l'actualitat de la Marina.

S'ha fet pensant en el futur del diari?Hem pensat en el present, en el futur i so-bretot en el passat, en aquests 25 anys que portem treballant en aquest projecte i que es mereixen que el nostre esforç sigui cada cop més gran. És el tresor i el referent per mi-llorar i continuar endavant, tot i les dificul-tats. Però no només hem pensat en la nostra història, sinó que també en les projeccions de futur del barri de la Marina i en les noves dinàmiques que exigirà el gran creixement que veurem de la Marina del Prat Vermell.

La fusió és cohesió de continguts i dinamisme en la metodologia de treball

Ha suposat un canvi en el funcionament? Ara som un únic mitjà amb tres plataformes: el web, els informatius radiofònics i l'edició mensual de la Marina en paper. I aquesta forma d'entendre el mitjà implica una cohe-sió total dels continguts i dinamitza la me-todologia de treball. Per exemple, una com-panya va a cobrir un esdeveniment concret i hi va amb la gravadora per fer un tall de veu per l'informatiu, amb la càmara de fotografia perquè hi vagi a la versió impresa i amb el mòbil per anar pujar la informació a Inter-net. Això significa coordinar les plataformes tenint en comptes la necessitat de cadascuna i que tenen ritmes diferents.

És la web el gran repte?La nova Marina és en sí un gran repte, i sem-pre ha estat una lluita la supervivència d'un diari local, però ara les noves tecnologies ens insten a una dinàmica de instantaneïtat que fa que els esforços es multipliquin i no ens deixa baixar la guàrdia mai. Les xarxes socials, també potencien aquesta dinàmica

d'informació ràpida que no ha d'estar mai en contradicció amb la informació veraç i transmesa amb rigor.

Com ha incorporat La Marina les xarxes socials? S'han d'entendre en cap cas com una competència o com a una eina d'ajuda?Per a nosaltres ha estat, sense dubte, una eina que ens ha ajudat a millorar la visibilitat en l'esfera del barri. Més seguidors a les xarxes socials signifiquen al cap i a la fi més lectors pel diari i pel web i el nostre desig és ampliar la nostra audiència, tenint en compte la nos-tra dimensió local.A part, no és el què del periodisme sinó el com. És una forma més de transmetre la informació i com a mitjà de comunicació local i amb la nostra pretensió de ser un referent per la gent de la Marina, en cap cas ens podem quedar al marge.

Però no tothom té Internet i utilitza el Fa-cebook i el Twitter...Això ho tenim molt clar. La cultura digital d'avui dia sempre ha de ser una eina per informar a la població i en cap cas pot su-posar un mecanisme d'exclusió social d'una part del veïnat que per circumstàncies dife-rents no estan en aquesta dinàmica. És per això que, tot i la feina que significa cada mes treure aquesta publicació, ens sentim en l'obligació moral d'informar a aquells que

porten molt de temps llegint La Marina i que no s'han pujat a l'esfera digital.

És aquest el sentit actual de la publicació mensual de La Marina?Doncs sí. Tots els mitjans de comunicació d'arreu del món han hagut de replantejar-se els seus formats i d'incorporar-se a l'era digital per continuar sent un referent me-diàtic. Jo crec que no hi ha debat digital- paper, potser té lloc quan tota la població tingui accés a Internet, però fins aleshores no hi ha competència perquè tenen dif-erents públics. A més, com som una publi-cació gratuïta necessitem els ingressos de

▶ Joan Barutel, president de l'AMCL, signant el conveni amb Jordi Martí, regidor del districte de Sants Monttjjuïc Arxiu Amcl

publicitat que ens entren a partir del diari imprès bàsicament per sobreviure. Així que ha canviat el sentit de la Marina en paper: abans de l'era digital era una publica-ció d'actualitat i ara ha de ser una publicació d'anàlisi. Els esdeveni-ments concrets ha de ser matèria de la cobertura del web, mentre que el diari, com permet treballar amb més temps, ha d'estar orien-tat a un anàlisi més profund de la situació al barri, centrant-nos en les causes i les conseqüències dels esdeveniments.

Aquesta simultaneïtat de plata-formes ha canviat però l'essència de la publicació?La nostra raó de ser és la informa-ció local, són les coses dels barris el nostre material de treball i les pre-ocupacions del veïnat, el motor per treballar. Està clar que no podem competir amb els grans mitjans, els seus recursos es troben a molta distància dels nostres, però nosal-

tres tenim més a prop que ells una realitat que ens afecta cada dia i això

juga a favor nostre. Sovint passen pel barri de la Marina, sota el nom de la Zona Fran-ca, caient en les etiquetes negatives, però nosaltres valorem aquesta situació i mirem els trets que en té de positiu. Així que en re-alitat, la nostra mirada és única.

El passat 26 de juny l'AMCL va renovar el seu acord de col·laboració amb el dis-tricte de Sants Montjuïc. L'objecte d'aquest conveni és donar suport a l'entitat per a la realització de les tasques que desenvolupa a la ràdio i premsa escrita per tal de fomentar el fet de donar identitat a la convivència i al veïnat. ■

■

▶@lamarinacat > la marina info: 381 seguidors

▶@lamarinafm: 545 segui-dors

▶ w w w . f a c e b o o k . c o m / lamarinacat: 2500 likes

▶www.lamarinadigital.cat

CULTURA20 juliol 2014 // www.lamarinadigital.cat