La Nàutica Esportiva a Espanya Comparada Amb La de Altres Païssos

8182019 La Nagraveutica Esportiva a Espanya Comparada Amb La de Altres Paiumlssos

httpslidepdfcomreaderfullla-nautica-esportiva-a-espanya-comparada-amb-la-de-altres-paissos 116

LA NAgraveUTICA ESPORTIVA A ESPANYA COMPARADA AMB LADrsquoALTRES PAIumlSOS

TREBALL DE CURS

FACULTAT DE NAgraveUTICA DE BARCELONA

UPC

Barcelona desembre del 2005



1

983107983151983150983156983145983150983143983157983156

PROgraveLEG 2

INTRODUCCIOacute 3

DE LA NAgraveUTICA EN GENERAL I DE LES ASSOCIACIONS 4

TIacuteTOLS PER GOBERNAR EMBARCACIONS 6

NORMES DE CONSTRUCCIOacute 8

ZONES DE NAVEGACIOacute 9

REGISTRE I MATRICULACIOacute 10 FISCALITAT 13

MATERIAL DE SEGURETAT SALVAMENT I AJUDA A LA NAVEGACIOacute 13

BIBLIOGRAFIA 15



2

PROgraveLEG

Aquest estudi tracta sols de fer certes comparacions entre la legislacioacute aplicada a lanagraveutica esportiva que es fa a Espanya i a altres paiumlsos perograve quasi no si fa capcomparacioacute entre el que es porta en aquest sentit a Catalunya o a la resta de lEstat

Espanyol No podem oblidar que un elevat percentatge de la legislacioacute espanyola queregula des del disseny duna embarcacioacute fins a la utilitzacioacute de la mateixa eacutes lamateixa doncs sols algunes quumlestions referides al cobrament drsquoimpostos i tambeacute auna part de lensenyament i emissioacute de titulacions estagrave traspassada a determinadescomunitats autogravenomes No parlarem de ports esportius perquegrave ja que excepte els delEstat soacuten competegravencies traspassades a la Generalitat



3

INTRODUCCIOacuteLa legislacioacute que compregraven des del disseny duna embarcacioacute desbarjo fins a luacutes de lamateixa en general depegraven molt de cada Estat Contragraveriament la que fa referegravencia amarina de pesca i marina mercant estagrave sotmesa a disposicions dorganismesinternacionals com soacuten lOMI (Organitzacioacute Mariacutetima Internacional) o tambeacute

anomenada IMO que eacutes el mateix perograve dit en anglegraves (Internacional MariacutetimOrganization) Aquesta organitzacioacute va ser creada al 1958 Tambeacute estagrave afectada pelSOLAS (Save Our Life At Sea o sigui Salveu la Nostra Vida al Mar) que eacuteslorganisme tegravecnic que homologa els materials recomanats per la ja esmentada OMIEs tracta concretament duna companyia que homologa aquest material i determina elque es teacute que portar

La navegacioacute desbarjo sols estagrave regulada a nivell internacional per tresreglamentacions de caragravecter internacional que afecten a temes molt concrets Per unabanda es tracta del reglament dabordatges que es comuacute a tot el moacuten Estagrave tambeacutereglamentada per una Directiva Comunitagraveria (la 9425) que fa referegravencia a la

construccioacute de les embarcacions amb eslores que estan entre 25 i 24 metres Totaaltra embarcacioacute doncs encara que estigui matriculada dintre de les anomenadesllistes 6ordm o 7ordm estagrave sotmesa ja a altres reglamentacions nacionals o internacionalsAixograve tambeacute succeeix amb la fabricacioacute de material de seguretat i salvament perogravenomeacutes quan es tracta del producte individual com per exemple ars i guardapitssalvavides els quals estan regulats per una Directiva Comunitagraveria (9395) quecompregraven allograve que es diu EPI (Elements de Proteccioacute Individuals) Tots els altres compoden ser per exemple titulacions material que deu portar-se exceptuant el que espugui incloure a les Directives 9425 i 9395 matriacutecules registres zones denavegacioacute etc soacuten legislats per cada paiacutes i per aixograve no ens ha destranyar les gransdiferegravencies que dins daquests apartats ens trobem entre ells En altres ocasions elmaterial dajuda a la navegacioacute encara que sigui per a embarcacions desbarjo eacuteshomologat pel SOLAS que avui dia reconegut per la CE i marcat per un timoacute com amarca distintiva eacutes tambeacute acceptat

De moment i tot i que existeix la possibilitat de que la nagraveutica desbarjo estiguisubjecte en algun punt a altres aspectes del Dret Mariacutetim Internacional i afegintampliacions de Directives Comunitagraveries referides a assumptes derivats de la lluitacontra la contaminacioacute nascudes despregraves de la catagravestrofe del Prestige tota la resta decoses soacuten legislades per cada paiacutes

Tambeacute dintre de les quumlestions fiscals la diferegravencia eacutes molt gran Segurament sabeuque dins de les esmortitzacions dels paiumlsos de la UE les de tipus fiscal seranpossiblement les uacuteltimes en produir-se ja que aquests paiumlsos utilitzen la possibilitat deser flexibles en aquestes per equilibrar els seus pressuposts Tal eacutes el cas de ladiferegravencia entre els impostos aplicats a cada paiacutes Veurem en aquest apartat que ladiferegravencia de lrsquoIVA en paiumlsos de la UE eacutes de 6 punts Meacutes clara eacutes la cosa quan veiemles grans diferegravencies de preus que existeixen a cada paiacutes en la venta de carburants

Seran aquests aspectes amb els que desenvoluparem la nostra exposicioacute en eltranscurs de les hores que destinem a lassumpte Parlarem de construccioacute permisosde govern dembarcacions registre i matriculacions seguretat i salvament fiscalitat

zones de navegacioacute



4

Cal dir que Espanya com a paiacutes Llatiacute eacutes molt meacutes rigoroacutes en el moment de legislarque altres paiumlsos i fem aquiacute especial mencioacute a la gairebeacute manca absoluta dereglamentacioacute en els paiumlsos del nord dEuropa Cal explicar que a Espanya com he ditabans amb una de les reglamentacions meacutes dures dEuropa no exigia fins fa quatreanys la necessitat duna asseguranccedila de responsabilitat civil de danys a tercers Aixograve

eacutes totalment oposat per exemple al cas de la Gran Bretanya que en moltes ocasionsluacutenic que exigeix des de sempre eacutes precisament una bona asseguranccedila

Dit tot aixograve comenccedilarem a tractar les diferents quumlestions que fan que cada paiacutes tinguiuna nagraveutica desbarjo diferent i en moltes ocasions aquest fet diferencial perjudica eldesenvolupament de lactivitat Com a nota final recordar doncs que la majoria decanvis que jutgem generalment com a necessaris nomeacutes impliquen el desig poliacuteticper part dels governants doncs en moltes ocasions el mencionat canvi uacutenicamentdepegraven de la variacioacute duna Circular un Reial Decret un Ordre Ministerial o inclogravesduna trucada telefogravenica etc En certes ocasions el canvi podria representar tambeacute elvariar certs punts dalguna llei Com he dit els canvis dependran sempre de la voluntat

de fer-ho quelcom difiacutecil de comprendre per aquells que continuen considerant alpropietari com un armador i a lembarcacioacute com una nau

En tot aquest annex existeix una certa critica contra lAdministracioacute de qui depegraven lareglamentacioacute actual Cal denunciar la manca de sensibilitat cap a la navegacioacutedesbarjo i la clara consideracioacute darticle de luxe cap a les embarcacions petites i per sifos poc els poliacutetics actuen molt pressionats pels mitjans dinformacioacute i en moltesocasions prenen decisions equivocades pel fet de que es produeixen lamentablesaccidents que els obliguen sense temps de reflexioacute a modificar les disposicionsvigents Eacutes aquest per exemple el cas de les motos daigua que han perdut un 50 devendes per haver canviat la reglamentacioacute de titulacions encara que aquest no eacutes elmotiu de la davallada sinoacute que ho eacutes la complexa ordenacioacute de tot el que teacute relacioacuteamb les motos de lloguer La incomprensible regulacioacute del sistema de plataforma ialtres condicionats ha ocasionat un dany irreparable Un cop meacutes no es va considerarlimpacte sobre el turisme que en general es veu afectat per decisions poc meditades

DE LA NAgraveUTICA EN GENERAL I DE LES ASSOCIACIONSCuriosament aquells paiumlsos amb climes meacutes durs tenen un major desenvolupament ital eacutes el cas de Suegravecia Noruega Dinamarca Gran Bretanya etc Tambeacute es doacutena el casdel major desenvolupament de la nagraveutica desbarjo en zones de climatologia meacutes duradins dun mateix paiacutes i aquest eacutes el cas de Franccedila doncs la zona de la Bretanya

representa un elevat percentatge de la induacutestria francesa Sembla difiacutecil trobar elsfonaments daquestes contradiccions

Fent referegravencia a Espanya si beacute en quant a nombre dembarcacions les dades ensdonen una clara avantatge a favor de climes meacutes suaus com eacutes el cas de CatalunyaBalears Llevant i el Sud No succeeix aixiacute amb certes induacutestries i meacutes concretamentamb les drassanes En aquest cas Catalunya i Balears no representen la majoria delvolum econogravemic de la produccioacute estant en aquest moment la balanccedila decantada afavor de Llevant el Sud i Galiacutecia Possiblement en aixograve influeix en fet de que certeszones industrials menys desenvolupades reben majors ajudes quelcom que nosucceeix a Catalunya que disposa duna potegravencia industrial ja meacutes assentada i

tradicional en altres sectors



5

Franccedila eacutes la major productora de vaixells de vela a Europa i Itagravelia ho eacutes de vaixells amotor Gran Bretanya i Alemanya tenen el repartiment de la produccioacute meacutes equilibratEspanya que eacutes aproximadament el vuitegrave paiacutes en produccioacute reparteix la mateixa entreun 80 de motor i la resta de vela Espanya eacutes deficitagraveria en subproductes i per tantnecessita importadors com en el cas de productes electrogravenics magravestils etc En conjunt

la produccioacute francesa eacutes cinc cops superior a lespanyola i la italiana vuit cops no enunitats sinoacute en volum econogravemic per construir vaixells deslora superior

Un petit repagraves respecte a les associacions en diferents paiumlsos Existeix a nivellmundial una associacioacute que estagrave constituiumlda per les daltres paiumlsos similars a la DINconeguda com ICOMIA (International Council of Marine Industries Associations) Laseva seu estagrave a Londres 25 paiumlsos estan adherits a ella uns amb plens drets i altresnomeacutes com a colmiddotlaboradors o sigui sense els anomenats drets poliacutetics Espanyacompte amb tots els drets perograve no forma part del Comitegrave Executiu per quumlestions depressupost Sha de tenir en compte que la quota anual eacutes equivalent a meacutes dun 10dels nostres ingressos i nomeacutes el fet dassistir al Congreacutes Anual (i meacutes encara si teacute lloc

a altre continent) i a tres reunions anuals representaria un 30 del nostre pressupost

El nombre dassociats drsquoADIN eacutes de 110 en aquests moments quelcom que representaaproximadament un 25 del nombre dempreses que considerem que haurien destarassociades o sigui unes 450 Gran Bretanya Franccedila Itagravelia i Alemanya que tenencensades meacutes de 1400 empreses cadascuna disposen en tots els casos dunpercentatge dassociats superior al 80 Els pressuposts de les associacions meacutesconegudes soacuten de 50000 euros per Espanya un milioacute per Franccedila i Gran Bretanya igairebeacute un milioacute i mig per Itagravelia Es curioacutes detallar que la venda destudis econogravemicseditats per la revista IBI ha estat a Espanya gairebeacute cinc cops inferior a la vendarealitzada en altres paiumlsos

A Espanya es doacutena a meacutes el cas de lexistegravencia dassociacions paralmiddotleles o sigui pergrups de produccioacute o beacute per proximitat geogragravefica Si beacute sha estudiat la possibilitat decrear una Federacioacute dAssociats no sha arribat a un acord per raons econogravemiques Nosrsquoha drsquooblidar que una federacioacute tindria que estar financiada per les altresassociacions Corve (Girona) Asociacioacuten de Empresas de Baleares Construnaacuteutica(Madrid) ANIMERA (Madrid) i Asociacioacuten de Escuelas de Ensentildeanzas (Madrid) soacutenun exemple daixograve ADIN eacutes la que major nombre dassociats posseeix i experimentaun augment lent perograve constant En molts casos ha sigut lassoliment dimportantsmillores allograve que ha portat a noves empreses a incorporar-se a la associacioacute En altres

soacuten els propis associats aquells que fan de transmissors de la necessitat de comptaramb una associacioacute forta

ADIN tracta en tot moment de facilitar per lusuari final la navegacioacute fent arribar alAdministracioacute la necessitat duna legislacioacute agravegil i aquest eacutes el paper de la restadassociacions encara que lAdministracioacute prefereix tenir com a interlocutor a menysassociacions perograve suficientment representatives Costa trobar el perquegrave Espanya nodisposa duna associacioacute forta Evidentment deu ser una manca de gestioacute per part delexistent perograve eacutes difiacutecil gestionar sense recursos Srsquoha intentat diverses vegades crearuna nova associacioacute perograve els que ho han provat srsquohan trobar sense colmiddotlaboracioacute delsfuturs associats i a pesar dels anys ADIN ha continuat Nomeacutes Construnagraveutica ha

tingut una vida meacutes llarga perograve sols acull 8 associats dels que 5 ho soacuten tambeacute dADIN



6

Cal dir que el paper dADIN ha estat certament important i diguem com exemple laCircular 795 que com veieu per la data teacute ja 8 anys dexistegravencia i eacutes per la que esregeix gran part de la nagraveutica desbarjo en aquest moment la exencioacute de titulacionsper determinades potegravencies i eslores el canvi de 9 a 12 metres leslora de lesembarcacions per que les puguin governar els que tenen el tiacutetol del PER la

desaparicioacute del Certificat de Navegabilitat per embarcacions fins a 6 metres deslorala creacioacute de la primer molt discutida i despregraves acceptada inspeccioacute per part decompanyies privades etc

Dins dels elements que contribueixen en gran mesura a crear una dinagravemica necessagraveriai positiva sense cap dubte soacuten els Salons Nagraveutics Existeix una associacioacuteinternacional anomenada IFBSO (International Federation of Boat Show Organisers)On 40 Salons Internacionals estan afiliats a ella perograve evidentment nrsquoexisteixen moltesmeacutes com a les Balears Madrid Vigo Bilbao etc Perograve no eacutes aquest el moment dedebatre aquiacute quin eacutes el nombre ideal daconteixements daquest tipus perograve siacute eacutesinteressant que es conegui per exemple el fet que grans salons com Londres Pariacutes i

Gegravenova soacuten organitzats per associacions del seu paiacutes i ells fan la part meacutes importantdels seus ingressos i logravegicament permet tractar als seus associats de forma adequadaen allograve que fa referegravencia a tarifes sent per aixograve un atractiu meacutes per pertagravenyer alassociacioacute

No eacutes aquest el cas del Saloacute de Barcelona ni daltres Tots han nascut de la magravedadministracions locals o provincials amb la colmiddotlaboracioacute tegravecnica dassociats oempreses

ADIN va neacuteixer pragravecticament amb el Saloacute de Barcelona i si beacute el ComitegraveOrganitzador estava format en gran part amb representants dempreses del sectorestava dirigit amb el personal de la progravepia Fira de Barcelona financiant a meacutes elmateix aconteixement Tambeacute els salons esmentats anteriorment que tenen lloc aEspanya han nascut amb lrsquoajut i el financiament de les diverses administracions i maiper mitjagrave de la capitalitzacioacute de les empreses expositores

Cal fer saber que aquest eacutes lorigen de la majoria del salons que tenen lloc en elrecinte firal de Barcelona si beacute en alguns casos meacutes tard shan independitzat i aquesteacutes per exemple el drsquoAlimentagraveria que lrsquoorganitza una empresa privada i amb el plecontrol de les empreses expositores i per tant interessades llogant les instalmiddotlacions ideterminats serveis a la Fira Realment el Saloacute ideal seria el financiat pels propis

expositors perograve aquest no eacutes el camiacute pel que van naixent els nous Hem dafegir que sibeacute a Espanya han proliferat els salons aixograve tambeacute ha succeiumlt a drsquoaltres paiumlsos LaRochelle Cannes i altres aixiacute com Nagravepols Viareggio Venegravecia etc a Itagravelia o aSouthampton tant important avui dia com el de Londres soacuten un clar exemple

TIacuteTOLS PER GOBERNAR EMBARCACIONSJa eacutes prou coneguda la situacioacute espanyola Existeixen quatre titulacions que soacuten eltiacutetol de navegacioacute bagravesic el patroacute dembarcacioacute desbarjo el patroacute de iot i el capitagrave Ameacutes existeix una autoritzacioacute federativa (Federacions de Vela o de Moto Nagraveutica)Aquestes titulacions aixiacute com lautoritzacioacute federativa no soacuten vagravelides per activitatsprofessionals o sigui que no poden rebre remuneracioacute en funcioacute daquesta activitat i

per tant no els estagrave premeacutes el treball de patroacute de les embarcacions de charter ni dedeterminats serveis portuaris rebent compensacioacute econogravemica per la feina



7

Per governar embarcacions de motor fins a 4 metres i 10 kW de potegravencia aixiacute com devela fins a 5 metres no es necessita cap tiacutetol Recordem a meacutes que els tiacutetols esmentatsanteriorment basen el govern de les embarcacions segons eslores o distagravencies de lacosta Eacutes a dir existeixen tres tiacutetols diferents per a les motos daigua on la resta detiacutetols que es necessiten per a les embarcacions convencionals tambeacute soacuten vagravelides

Tot aixograve deixa un important buit en el cas dactivitats de monitors auxiliars de clubspatrons dembarcacions dauxili per a la seguretat mariacutetima etc Si les embarcacionsestan a la llista 7ordm no poden rebre cap compensacioacute econogravemica Si estan a la 6ordm handestar en possessioacute del tiacutetol professional al igual que les de la 8ordm No oblidem que untitulat professional ha dacreditar al renovar la seva tarja que ha navegat un importantnombre de dies en una embarcacioacute de meacutes de 20 tones de RB quelcom queevidentment no ha fet cap dels mencionats anteriorment Tota aquesta situacioacute eacutesalarmant per certes activitats dels clubs de nagraveutics entitats colmiddotlaboradores ensalvament mariacutetim etc

Es doacutena el cas curioacutes que els patrons de les embarcacions a bord de les qualssimparteixen les classes pragravectiques per a lobtencioacute dels tiacutetols desbarjo que estan a lallista 8ordm han destar en possessioacute per tant dun tiacutetol professional Cada 5 anys han derenovar la seva tarja i en consequumlegravencia acreditar haver navegat en un buc de meacutes de20 tones de RB quelcom que no compleixen els anteriors casos Per tant difiacutecilmentpodran disposar de tal renovacioacute i continuar amb el seu treball La solucioacute ha estat lade sempre

Una circular que els autoritza a continuar fent el seu treball On passats uns 5 anys esrepeteix un altre cop el problema o en qualsevol canvi dins del personal delAdministracioacute No oblidem que una circular mai por anulmiddotlar un Reial Decret ADINha lluitat des de fa temps perquegrave els que tinguin aquestes titulacions puguindesenvolupar tasques que fins ara no els estan permeses perograve en aquest sentit srsquohaavanccedilat molt poc Es tractaria de programar uns cursos referits a seguretat salvamentprimers auxilis i supervivegravencia o semblants Seguidament explicarem la situacioacuteactual en altres paiumlsos

Begravelgica Fins lany 95 no es necessitava cap permiacutes En aquest moment sols esnecessita titulacioacute per embarcacions a partir de 15 metres o per velocitats superiors a10 nusos Pels estrangers exigeixen un permiacutes equivalent perograve tot aixograve nomeacutes eacutes peraiguumles continentals Per quumlestions relacionades amb activitats esportives i sense

transportat personal de pagament soacuten vagravelids els tiacutetols esportiusDinamarca A Dinamarca exigeixen una titulacioacute per embarcacions de planeig i perpotegravencies superiors a 25 cavalls Les embarcacions de vela no necessiten cap tiacutetolAquest paiacutes ha adoptat la mateixa solucioacute pels casos de colmiddotlaboradors amb tiacutetolsdesbarjo

Finlagravendia A Finlagravendia no es necessita cap tipus de titulacioacute Aquest paiacutes ha adoptatla mateixa solucioacute pels casos de colmiddotlaboradors amb tiacutetols desbarjo Aquest paiacutes haadoptat la mateixa solucioacute pels casos de colmiddotlaboradors amb aquests tiacutetols

Franccedila A Franccedila existeixen 3 tipus de titulacions Si beacute no es necessita cap permiacutesper governar embarcacions de vela o de motor de fins a 5 cavalls Aquest paiacutes eacutes el



8

que teacute una reglamentacioacute meacutes complexa Des de fa poc temps shan introduiumlt els tiacutetolsper les motos daigua Existeix tambeacute el de navegacioacute fluvial

Alemanya A Alemanya hi ha alguna reglamentacioacute especial per navegar per aiguumlescontinentals perograve en general es necessita un permiacutes que el donen generalment les

autoritats locals quan es tracta dembarcacions de motor per damunt dels 7 cavallsAquest paiacutes ha adoptat la mateixa solucioacute pels casos de colmiddotlaboradors amb tiacutetolsdesbarjo

Gregravecia A Gragravecia es necessiten titulacions per damunt els 10 kW si soacuten forabordaAmb la resta eacutes obligat el permiacutes a partir dels 25 cavalls

Irlanda Irlanda no exigeix cap permiacutes

Itagravelia Itagravelia exigeix un permiacutes per navegar a partir de les 12 milles i aixograve eacutes vagravelid tantper la vela com pel motor Des de fa poc temps srsquohan introduiumlt els tiacutetols per a les

motos drsquoaigua Aquest paiacutes ha adoptat la mateixa solucioacute pels casos de colmiddotlaboradorsde posseiumldors de tiacutetols desbarjo

Holanda A Holanda es necessita permiacutes a partir dels 15 metres deslora i tambeacute pelsque puguin arribar a una velocitat superior a 12 milles Des de fa poc temps shanintroduiumlt els tiacutetols per les motos daigua Aquest paiacutes ha adoptat la mateixa solucioacutepels casos de colmiddotlaboradors amb els tiacutetols desbarjo

Portugal Portugal teacute un reglament molt semblant al dEspanya Des de fa poc tempsshan introduiumlt els tiacutetols per les motos daigua

Suegravecia A Suegravecia nomeacutes necessiten permiacutes a partir de 12 metres Aquest paiacutes haadoptat la mateixa solucioacute pels casos de colmiddotlaboradors amb tiacutetols desbarjo

Gran Bretanya A Gran Bretanya els permisos soacuten voluntaris si beacute la majoriadentitats (per exemple els clubs) estenen els seus propis certificats de capacitat i lescompanyies dassegurances exigeixen algun dels molts certificats privats queexisteixen

Com es pot veure existeixen importants diferegravencies entre les tendegravencies dels paiumlsosnograverdics i els llatins

NORMES DE CONSTRUCCIOacuteTots els paiumlsos de la UE han de seguir les normes regulades per la DirectivaComunitagraveria 9425 en embarcacions que tenen entre 25 i 24 metres drsquoeslora Elprincipi bagravesic de la Directiva eacutes construir lembarcacioacute tenint en compte les distagravenciesde la costa en que navegaragrave la forccedila del vent i laltura de lona Si lembarcacioacute nocompleix els requisits que exigeix la Directiva no es comercialitzable dins la UE Sidesitgen acollir-se a altres normes perquegrave el vaixell no seragrave comercialitzat a la UEEspanya disposa duna norma progravepia al igual que passava amb anterioritat perqualsevol eslora Noruega i Suiumlssa han adoptat tambeacute la Directiva Comunitagraveria

La norma utilitzada per les embarcacions no acollides a la Directiva Comunitagraveriafigura a la Circular 795 que ja hem dit recull moltes altres disposicions Lesmentada



9

circular coneixent ja lAdministracioacute laparicioacute en poc temps de la Directiva 9425estagrave ja adaptada en gran part a la mateixa i daquiacute poc temps quedaragrave ja fora duacutesperquegrave sespera que dos Ordres Ministerials canviiumln en gran part allograve que fa referegravenciaa material de seguretat i salvament i a material de radiocomunicacions Per part de laDirectiva Comunitagraveria sespera tambeacute que hi hauragrave importants modificacions entre

elles la incorporacioacute a la mateixa dallograve que fa referegravencia a les motos daigua que finsara quedaven excloses i tambeacute un important apartat sobre lrsquoemissioacute de gasos i sorollsAbans de lexistegravencia de la 9425 la majoria de paiumlsos o disposava duna norma progravepiacom Espanya o treballaven amb la normativa de companyies de classificacioacute Hemdafegir a allograve dit que en molts paiumlsos entre ells Espanya moltes companyies desegurs exigeixen tambeacute el certificat de companyies de classificacioacute i aixograve eacutes moltnormal a iots grans

No es pot aquiacute deixar de fer algun comentari sobre la Directiva 9425 ja que contealguns detalls curiosos dignes de ser tinguts en compte La precipitacioacute eacutes dolentaconsellera i els que podriacuteem anomenar misteris de la Directiva soacuten un exemple

El compliment va ser obligat en 1998 quelcom que es va fer sense estar encaraharmonitzades les normes ISO que definien leslora lestabilitat i la flotabilitat Encaraen aquests moments estagrave per esmorteir la norma que defineix el que eacutes leslora i comes mesura Actualment es treballa amb lrsquoesborrany de la mateixa

Els que fan referegravencia al estabilitat i la flotabilitat van ser harmonitzats en novembredel 2002 perograve no han estat norma espanyols fins fa un mes aproximadament i de fetno soacuten normes oficials fills que apareguin publicades en el BOE Recordem que elcamiacute a seguir per que una norma ISO sigui aplicable a Espanya eacutes ISO - EN - UNE ipublicacioacute en el BOE

Finalment cal dir que els motius de tal retard soacuten exclusivament dordre econogravemic alno ser el sector de la nagraveutica desbarjo suficientment fort per financiar la urgentposada al dia de tota la normativa

ZONES DE NAVEGACIOacuteSi beacute la Directiva 9425 es basa en una construccioacute adequada a la distagravencia de la costaper la que navega lembarcacioacute i a laltura de lona soacuten molts els paiumlsos tambeacutereflecteixen la distagravencia a que es pot navegar segons el tiacutetol o lequipament aixiacute comleslora

Begravelgica A Begravelgica no es permet navegar a les embarcacions de menys de 6 metresdeslora a unes 6 milles amb vent duna forccedila 4

Dinamarca A Dinamarca srsquoha establert una zona de reduiumlda navegacioacute en el pontque uneix Suegravecia i Dinamarca

Finlagravendia Finlagravendia sols teacute normes locals

Franccedila Franccedila teacute establertes 6 zones diferents

Alemanya Alemanya teacute establertes 6 zones diferents



10

Irlanda Irlanda no teacute cap zona establerta

Itagravelia Itagravelia teacute establertes 4 zones

Gran Bretanya Gran Bretanya teacute establertes zones de navegacioacute perograve nomeacutes per

aiguumles continentals

Espanya Espanya teacute establertes diverses zones segons lrsquoequipament la distagravencia etcEacutes potser en aquest moment una de les reglamentacions meacutes complicades ja que peruna banda depegraven dels tiacutetols i per laltra logravegicament de la Directiva Comunitagraveria9425 del material referit a seguretat i salvament mariacutetim i tambeacute de lesradiocomunicacions En aquests moments srsquoestan discutint dos importants OrdresMinisterials referides a dites quumlestions Nomeacutes per donar una lleugera idea de lamentalitat dels nostres legisladors es preteacuten obligar a portar una radio-boya a lesembarcacions que naveguin fora del liacutemit de les dues milles i tambeacute srsquoha intentatobligar a les embarcacions a partir de determinades zones a equipar-se amb el

material de radiocomunicacions adaptat a la trucada selectiva digital quan en realitatlacord de la UE eacutes sols de recomanacioacute Cal dir que cap dels paiumlsos drsquoEuropa amb elsque ADIN ha consultat ha dit que aquesta exigegravencia estegraves prevista pel moment

Possiblement les futures zones de navegacioacute seran A (sense liacutemits) B (60 milles) C(15 milles) D-1 (5 milles) i D-2 (2 milles) perograve logravegicament aixograve queda tambeacutereglamentat per les categories de construccioacute (A B C i D) que indica la DirectivaComunitagraveria

REGISTRE I MATRICULACIOacuteExisteix tambeacute una notable diferegravencia dintre dels paiumlsos comunitaris a on Espanyaestagrave a la banda dels paiumlsos amb una legislacioacute meacutes complicada

Begravelgica A Begravelgica existeix un registre i matriculacioacute semblant a lespanyol amb unestaxes que van des de 80 euros fins a 500

Dinamarca A Dinamarca el registre eacutes voluntari a partir de 5 Tn de RB El cost eacutes elmateix per tots els tipus dembarcacions si beacute hi ha una diferegravencia entre vela i motorPels de motor eacutes de 115 euros i pels de vela de 80 Fins a 5 tones no existeix elregistre

Finlagravendia A Finlagravendia existeix un registre perograve nomeacutes per a embarcacions forabordaper damunt dels 26 kW i quan es tracta de motor intern Per sobre de 64 kW lesmotos tambeacute tenen que registrar-se quan la potegravencia es superior a 64 kW Com es potobservar les embarcacions de vela en surten molt beneficiades

Franccedila A Franccedila existeix un registre per embarcacions a partir de 3 kW i per vela apartir de 4 metres deslora Les exigegravencies del registre i matriculacioacute soacuten moltsemblants a les espanyoles

Alemanya A Alemanya les embarcacions que naveguen en aiguumles continentals shande registrar a traveacutes de les autoritats locals (semblant al que passa a Espanya com es

veuragrave meacutes tard) Tambeacute sadmet el registre fet per certes associacions drsquousuaris que aAlemanya tenen una gran forccedila Per aiguumles mariacutetimes eacutes obligat el registre a partir de



11

15 metres drsquoeslora tant per motor com per la vela si beacute en alguns llocs srsquoobliga a queles de menys eslora tinguin tambeacute un registre emegraves per una autoritat local queacostuma a ser o drsquoun municipi o drsquouna agrupacioacute de municipis

Gregravecia A Gregravecia existeix com a Espanya un registre oficial per tot tipus

dembarcacions

Irlanda A Irlanda nomeacutes eacutes obligat el registre de lEstat a partir de 14 kW Els bucsde vela no es registren

Itagravelia A Itagravelia nomeacutes existeix el registre a partir de 75 metres drsquoeslora enembarcacions a motor i per les de vela per damunt de 10 metres quan portin motorauxiliar Aixograve eacutes el que volia fer lantic Director General de la Marina Mercant perogravenomeacutes va aconseguir per la gran oposicioacute que existia la creacioacute drsquoun certificat denavegabilitat sense caducitat

Holanda A Holanda existeix tambeacute un registre oficial per les embarcacions de motorque poden fer meacutes de 20n

Portugal A Portugal existeix un registre nacional tan complicat com lrsquoespanyol perograveque agafa totes les eslores a partir de 25 metres i de 4 metres els de vela

Suegravecia A Suegravecia no existeix el registre perograve algunes empreses privades emetendocuments similars perquegrave aixiacute ho demanen algunes companyies drsquoassegurancessobretot en embarcacions de motor

Gran Bretanya A Gran Bretanya el registre eacutes voluntari on moltes companyiesdrsquoassegurances exigeixen el registre

Suiumlssa A Suiumlssa existeix un registre nacional a partir de 25 metres deslora perembarcacions a motor i a partir de 4 metres deslora per embarcacions de vela

Espanya A Espanya existeix un registre estatal i la corresponent matriculacioacute per aembarcacions des de 25 metres tant per les de motor com per les de vela No constauna excepcioacute especiacutefica perograve sacostuma a actuar en aquest sentit per part de lescapitanies Si beacute no existeix una notificacioacute oficial la majoria de CapitaniesMariacutetimes admeten la navegacioacute sense certificat ni matriculacioacute de les embarcacions

de regata Les embarcacions han de disposar drsquoun certificat de navegabilitat que per aeslores de fins a 6 metres ja no caduca Les de meacutes de 6 metres tenen que renovar elcertificat de navegabilitat i el temps depegraven del material amb que estagrave construiumlda itambeacute algunes vegades de si pertanyen a la llista 6ordm o 7ordm Nomeacutes Begravelgica teacute tambeacutereglamentada aquest tipus drsquoinspeccioacute Aquiacute aquestes inspeccions les fan empresesprivades equivalents al ITV dels automogravebils

Diguem tambeacute que molts paiumlsos que estan obligats al registre i matriculacioacute tambeacute hoestan a portar pintats els nombres o lletres corresponents de forma clara al casc

Mereix una especial atencioacute a lrsquoestranya situacioacute en allograve que fa referegravencia a la

navegacioacute per aiguumles continentals mal anomenada a vegades aiguumles interiors LaDireccioacute General de la Marina Mercant no fa certificats de navegabilitat per navegar



12

per aquestes aiguumles perquegrave segons diu les seves responsabilitats estan nomeacutes dins deles aiguumles mariacutetimes Per tant i tenint en compte que per navegar per les continentals(llacs rius pantans etc) es necessita dun nombre drsquoidentificacioacute o matricula quedonen les autoritats que poden ser segons el cas les confederacions hidrogragravefiques oles entitats moltes vegades dependents de les comunitats autonogravemiques aquestes no

donen el nombre de registre o identificacioacute sense tenir ple coneixement de quelembarcacioacute estagrave construiumlda per fer la funcioacute a la que va destinada Aquestes entitatsno tenen ni personal ni estructures creades per estendre lrsquoequivalent al certificat denavegabilitat i per tant la solucioacute trobada eacutes confiar en el que esteacuten la DGMM iarribem doncs a la complicada situacioacute de que es teacute que disposar primer drsquoaquestdocument de la Marina Mercant per emetre la matricula corresponent lrsquoautoritat que teacutecompetegravencies a les aiguumles continentals Aclarim doncs que Marina Mercant ignoraque aquesta embarcacioacute navegaragrave per aiguumles no mariacutetimes perquegrave si en qualsevolmoment que pot comenccedilar ja en el disseny de lrsquoembarcacioacute se li diu que navegaragraveper aiguumles continentals el projecte no prospera Existeix el cas real drsquouna embarcacioacuteque teacute que navegar pel Pisuerga riu de Valladolid i que es construeix a Santander La

progravepia DGMM ha recomanat als dissenyadors constructors i propietaris que no diguinmai que lagravembit de treball seragrave al prou conegut riu castellagrave La pregunta que cal fer-sees si cal tanta burocragravecia i fins a quin punt eacutes sinogravenim de meacutes efectivitat i utilitat

Taxa de 250 euros al primer registre de les embarcacions de meacutes de 75 metresdeslora A cada canvi de propietari es redueix un 10 i quan passen meacutes de 10 anysdes del primer pagament la taxa queda reduiumlda a zero

LIVA indicat no ho eacutes per les embarcacions comprades pel sistema de leasingAquests sistema drsquoarrendament financer a Franccedila teacute el gran avantatge que pot ser feten benefici de persones fiacutesiques i no nomeacutes de les entitats que arrenden lrsquoembarcacioacuteo altres objectes amb afany de negoci LIVA teacute un graduat descompte segons eltemps drsquoutilitzacioacute de lrsquoembarcacioacute i tambeacute de la distagravencia El sistema encara quesembli molt complicat eacutes molt positiu quelcom que ha motivat una reaccioacute italianaper contrarestar aquesta accioacute

Franccedila paga a meacutes una quota anual per tendegravencia i gaudiment de lrsquoembarcacioacute i com adada orientativa en el cas de 7 metres deslora una embarcacioacute a motor arriba a pagaraproximadament uns 1700 euros

Itagravelia ha suprimit ja un impost especial per embarcacions de meacutes de 24 metres deslora

i a meacutes ha creat un sistema dIVA reduint en sentit invers a lrsquoeslora de lrsquoembarcacioacute osigui a meacutes eslora menys IVA de tal manera que una embarcacioacute de 24 metres pagaun IVA del 6 i una de 75 metres paga el 20 Podria ser que aquest sistema dureacutespoc temps ja que va en contra del principis de la UE de no tenir meacutes de 3 tipus dIVATot aixograve es refereix nomeacutes a les arrendades pel sistema financer del leasing

Els propietaris paguen tambeacute una taxa anual segons les Tn de RB i potegravencia del motorper mantenir els fars i servei de boies per la navegacioacute

Com srsquoha dit a partir de 75 metres deslora es paga un 12 en el moment de lamatriculacioacute A meacutes cal afegir que nomeacutes 2 paiumlsos paguen un impost de transmissions

patrimonials i a aixograve cal sumar a meacutes limpost T-0 que afecta a les menors de 7 metresi menys de 30 kW que es demana tambeacute en el moment de la matriculacioacute Tambeacute



13

existeix la tarifa G-5 en funcioacute de la superfiacutecie daigua ocupada en allograve que fareferegravencia a ports de lEstat a meacutes de les taxes que correspongui en cada cas

FISCALITATPaiacutes

de la UE

IVA en tant per cent

depenent de lrsquoeslora

Impost de transmissions

patrimonialsBegravelgica 21 No

Dinamarca 25 SiacuteFinlagravendia 22 No

Franccedila 196 SiacuteAlemanya 16 No

Gregravecia 18 NoIrlanda 21 NoItagravelia 20 No

Holanda 175 No

Portugal 17 NoGran Bretanya 175 NoEspanya 17 Siacute

Recordem finalment que lrsquoesmentat impost de matriculacioacute no comenccedila fins els 15metres quan es tracta dembarcacions matriculades dintre de la llista 6ordm

Nota en allograve que fa referegravencia al cagraverrec per transmissions patrimonials cal dir que aEspanya els vehicles de transport terrestre (automogravebils motos etc) tenen la caregravenciadrsquoun any en el pagament de lrsquoimpost quan lrsquoempresa compradoravenedora eacutes unaprofessional del sector i en canvi quan es tracta duna embarcacioacute teacute que pagar

immediatament lrsquoimpost que a la seva vegada pagaragrave novament el futur client Cal dirque actualment aquest impost en allograve que fa referegravencia al cobrament i al igual quepassa amb la matriculacioacute eacutes responsabilitat de les Comunitats Autogravenomes Diguemtambeacute que Portugal Itagravelia Alemanya Begravelgica i Suegravecia per determinants tipusdembarcacions paguen petits imposts o taxes per aquesta operacioacute perograve mai arriben apassar de 3000 euros i en alguns casos no arriben ni a 160

MATERIAL DE SEGURETAT SALVAMENT I AJUDA A LA NAVEGACIOacuteBegravelgica A Begravelgica en aquests moments srsquoestagrave revisant el seu reglament ja que nonrsquoexistia cap Fins fa un any era a eleccioacute del propietari

Dinamarca A Dinamarca eacutes obligat portar guardapits salvavides depenent delnombre de persones que naveguin Les normes per a embarcacions drsquoesbarjo soacuten meacutesriacutegides

Finlagravendia Els guardapits salvavides tambeacute soacuten obligatoris perograve al mateix tempstambeacute existeixen disposicions meacutes riacutegides pel charterFranccedila A Franccedila hi ha una de les reglamentacions meacutes riacutegides i excepte en elmaterial de comunicacions eacutes similar a la dEspanya

Alemanya A Alemanya nomeacutes existeix reglament pel charter

Itagravelia A Itagravelia estagrave modificant el seu reglament apropant-se a la legislacioacute espanyola



14

Holanda A Holanda srsquoestagrave adaptant el seu reglament si beacute existeix una companyia decertificacioacute pel material auxiliar obligant cada cop meacutes a utilitzar lrsquohomologat per laDirectiva 9698 CE o sigui el duacutes professional

Suegravecia A Suegravecia no existeix reglament drsquouacutes obligat

Gran Bretanya A Gran Bretanya per a grans vaixells srsquoateacuten a les especificacions delSOLAS Per a la resta compta amb una reglamentacioacute molt flexible

Nota en conjunt existeix una clara tendegravencia a revisar la situacioacute i es considera quesrsquoha de reglamentar meacutes i que no quedi el material a utilitzar sota la responsabilitatdel propietari Tambeacute existeix una clara tendegravencia a llegir en tots els informes de quedisposem de diferents paiumlsos que no nomeacutes en aquest apartat sinoacute en altres quumlestionsde la navegacioacute drsquoesbarjo soacuten massa complicades i la burocragravecia fa molt difiacutecil lapragravectica de lrsquoactivitat

Espanya A Espanya la ja esmentada Circular 795 indica clarament el material quesrsquoha de portar a bord Nomeacutes petites modificacions existeixen des de la primerapublicacioacute Les transformacions anunciades ja en un altre apartat per la publicacioacute dedos futures ordres ministerials sembla que ens podrien allunyar encara una mica meacutesdrsquoEuropa sobretot en allograve que fa referegravencia a les radiocomunicacions no aixiacute amb elmaterial de seguretat i salvament que experimentaragrave pocs canvis si beacute hem de dir queha estat en gran part degut a la insistegravencia drsquoADIN Un dels canvis importants o meacutesque canvis afegits eacutes allograve que teacute relacioacute amb la lluita contra la contaminacioacute i buidatdrsquoaiguumles negres En allograve que fa referegravencia a les radiocomunicacions la granpreocupacioacute eacutes lextremada utilitzacioacute del sistema de trucada selectiva digital i tambeacuteaquiacute hem aportat proves suficients per demostrar que els paiumlsos amb els que tenimmeacutes contacte (Gran Bretanya Alemanya Franccedila Itagravelia Holanda etc) no utilitzaranel sistema per les embarcacions desbarjo ja que la UE nomeacutes el recomana i per tant eacutesoptatiu



15

BIBLIOGRAFIAPublicacioacute feta per ADIN (Associacioacute drsquoInduacutestries de Comerccedil i Serveis Nagraveutics)

DICCIONARI CASTELLAgrave-CATALAgrave CATALAgrave-CASTELLAgrave De Santiago

Albertiacute Albertiacute editor

DICCIONARI ACTUAL ILmiddotLUSTRAT DE LA LLENGUA CATALANA

Diccionaris Arimany

ENCICLOPEDIA MICROSOFT ENCARTA 99

ENCICLOPEDIA SALVAT CATALAgrave



1

983107983151983150983156983145983150983143983157983156

PROgraveLEG 2

INTRODUCCIOacute 3

DE LA NAgraveUTICA EN GENERAL I DE LES ASSOCIACIONS 4

TIacuteTOLS PER GOBERNAR EMBARCACIONS 6

NORMES DE CONSTRUCCIOacute 8

ZONES DE NAVEGACIOacute 9

REGISTRE I MATRICULACIOacute 10 FISCALITAT 13

MATERIAL DE SEGURETAT SALVAMENT I AJUDA A LA NAVEGACIOacute 13

BIBLIOGRAFIA 15



2

PROgraveLEG





3











4












5












6













7











8

















9















10

















11



dembarcacions















12














13


FISCALITATPaiacutes

de la UE








Holanda 175 No












14








15





Diccionaris Arimany





2

PROgraveLEG





3











4












5












6













7











8

















9















10

















11



dembarcacions















12














13


FISCALITATPaiacutes

de la UE








Holanda 175 No












14








15





Diccionaris Arimany





3











4












5












6













7











8

















9















10

















11



dembarcacions















12














13


FISCALITATPaiacutes

de la UE








Holanda 175 No












14








15





Diccionaris Arimany





4












5












6













7











8

















9















10

















11



dembarcacions















12














13


FISCALITATPaiacutes

de la UE








Holanda 175 No












14








15





Diccionaris Arimany





5












6













7











8

















9















10

















11



dembarcacions















12














13


FISCALITATPaiacutes

de la UE








Holanda 175 No












14








15





Diccionaris Arimany





6













7











8

















9















10

















11



dembarcacions















12














13


FISCALITATPaiacutes

de la UE








Holanda 175 No












14








15





Diccionaris Arimany





7











8

















9















10

















11



dembarcacions















12














13


FISCALITATPaiacutes

de la UE








Holanda 175 No












14








15





Diccionaris Arimany





8

















9















10

















11



dembarcacions















12














13


FISCALITATPaiacutes

de la UE








Holanda 175 No












14








15





Diccionaris Arimany





9















10

















11



dembarcacions















12














13


FISCALITATPaiacutes

de la UE








Holanda 175 No












14








15





Diccionaris Arimany





10

















11



dembarcacions















12














13


FISCALITATPaiacutes

de la UE








Holanda 175 No












14








15





Diccionaris Arimany





11



dembarcacions















12














13


FISCALITATPaiacutes

de la UE








Holanda 175 No












14








15





Diccionaris Arimany





12














13


FISCALITATPaiacutes

de la UE








Holanda 175 No












14








15





Diccionaris Arimany





13


FISCALITATPaiacutes

de la UE








Holanda 175 No












14








15





Diccionaris Arimany





14








15





Diccionaris Arimany





15





Diccionaris Arimany



Documents

La Nàutica Esportiva a Espanya Comparada Amb La de Altres Païssos