La necessitat d’explicar GavàLa necessitat del relat, d’explicar allò que està succeïnt en un lloc i

moment donats, d’entendre-ho i de donar-li sentit, és tan vell com la

humanitat. L’inici del llenguatge simbòlic, dels relats mítics, de les

sagues, se situa en aquest àmbit: la humanitat necessita conèixer allò

que l’envolta, i necessita explicar-ho i explicar-s’ho. És evident, doncs,

que l’objectivitat no existeix en cap relat. A partir d’uns mateixos fets,

cada mentalitat es forja el seu relat.

La invenció de la impremta va facilitar que aquests relats de la

quotidianeïtat comencessin a posar-se per escrit. A Catalunya, les

primeres gasetilles impreses amb notícies apareixen durant la Guerra

dels Segadors, a mitjan segle XVII, per part dels dos bàndols enfrontats.

Calia relatar la realitat, i explicar-la segons el punt de vista de cadascú,

per justificar-se i per explicar-se, per unir els propis i convèncer els que

no ho eren. A inicis del segle XVIII, la premsa impresa reneix amb força

a Barcelona, especialment arran del setge de la ciutat que acabà el

1714. La Gazeta de Barcelona, impresa durant el setge, és un dels

primers periòdics regulars d’Europa i del món.

Amb la democratització i l’adveniment de l’estat liberal, la llibertat

d’impremta esdevé un dels drets fonamentals, inalienables, dels

col·lectius humans. Així, totes les ideologies troben en la premsa escrita

el mitjà per captar adeptes i per explicar el món des del seu punt de

vista. Des de mitjan segle XIX fins al 1936, és l’edat d’or de les gasetes,

dels fulls volants, de la premsa ideològica i de partit. És en aquesta

etapa, l’any 1921, que neix el primer periòdic local, L’Aramprunyà.

Amb aquesta petita exposició volem retre un homenatge a tots aquells

que, des d’aleshores, han engrandit la pluralitat local amb les seves

aportacions periòdiques.

Fonts: Col·lecció de publicacions locals del Centre d’Estudis de Gavà.

Treballs d’Albert Ollés Pascual, «75 anys de premsa a Gavà», Materials del Baix Llobregat, núm. 2 (1996) p. 119; Josep Campmany Guillot,

Petita història de la premsa gavanenca, inèdit, 1994.

PREMSA LOCAL MENSUALPremsa independentL’aventura de projectar un periòdic

mensual per a Gavà, fet des de la

independència institucional, i sota el

prisma del catalanisme i el progrés

neix a Gavà a inicis del segle XX, de la

mà d’un grup de joves noucentistes:

Marian Colomé, Miquel Tintorer, Joan

Baranera, Josep Sèculi, Vicenç

Badosa. Ells van crear el primer

mensual gavanenc que va veure la

llum, el 6 de gener, diada de reis, de

l’any 1921: L’Aramprunyà

El maig de 1922, el periòdic inclou a

la capçalera el subtítol «periòdic

mensual nacionalista». El producte

desapareix a principis de 1923,

després de dos anys i escaig

d’existència, i 24 números publicats.

La publicació es reprendrà el febrer

de 1934, dirigida per Marian Colomé i

amb la participació de Bartomeu

Fabrés. Publicarà 11 números, de

periodicitat quinzenal. En aquesta

etapa, la capçalera porta el subtítol

«portantveu d’Esquerra».

Finalment, la capçalera és

recuperada seixanta-nou anys

després, i el setembre de 2003 es

torna a publicar, amb la grafia

normalitzada a L’Eramprunyà, i amb

el subtítol «L’esquerra de Gavà», que

aviat serà canviat pel de «periòdic

d’informació municipal». De moment

porta 119 números publicats.

El primer periòdic local va aparèixer el 6 de gener de 1921, amb el nom de L’Aramprunyà

Premsa del govern municipalEl poder instituït sempre ha sentit la necessitat d’explicar les

seves realitzacions, bé per propaganda, bé per justificar-se. Va

ser a finals dels anys cinquanta, el 1958, quan la Falange, únic

partit polític permès aleshores, es va plantejar d’editar un

mensual local, que va veure la llum per la festa major de Sant

Pere. Per denominar-lo, es va escollir un nom oposat al seu

predecessor. Si el nom casteller de L’Aramprunyà evocava el

catalanisme d’esquerres i laic, es va escollir el nom de Brugués,

indret geogràficament proper però lligat a la religió i la tradició.

Tot i que el Brugués estava sota l’aixopluc de Falange, ja que era

aleshores l’única manera d’editar una revista, va gaudir d’una

certa independència de les consignes municipals, tot i que sempre

estava vigilat de ben a prop. Sota la direcció de Joan Grau, primer,

i Antoni Tarrida, després, va esdevenir un referent de l’activitat

ciutadana i de la història local, a més de ser portaveu d’alcaldia.

Antoni Tarrida va deixar la direcció l’any 1974, que va passar a

mans d’Antoni Barba, regidor de cultura. En aquesta nova època el

periòdic es governamentalitza i esdevé la veu municipal. Aquesta

etapa va acabar l’any 1976, amb el canvi de règim.

Amb la democratització municipal, els nous governants locals van

tornar a sentir la necessitat de disposar d’un mitjà propi. Així va

néixer, el desembre de 1980, el Boletín de Gavà, que l’any 1982 va

recuperar la històrica capçalera del Brugués.

Des d’aleshores, el Brugués, que el febrer de 2006 catalanitza el

nom i esdevé El Bruguers, ha estat el periòdic portaveu del govern

municipal, elaborat sempre sota l’estructura d’alcaldia.

El maig de 1922, L’Aramprunyà va canviar de capçalera i es va subtitular «periòdic mensual nacionalista».

L’any 1934, L’Aramprunyà va reaparèixer i va ser editat durant mig any.

La històrica capçalera de la premsa local va ser recuperada l’any 2003.

El gener de 2012, L’Eramprunyà va canviar a format tabloide. Els continguts estan centrats en la vida associativa i política local.

El primer número del Brugués Als seixanta va incorporar color Als setanta va renovar disseny

La darrera etapa acaba el 1976 El nou portaveu municipal La capçalera recuperada, 1982

El març de 1990, el Brugués va canviar de format i passà a editar-se en format tabloide. Inicialment tenia una periodicitat quinzenal.

La nova capçalera catalanitzada, a partir de l’any 2006, és El

Bruguers. D’aleshores ençà apareix amb periodicitat mensual.

PREMSA LOCAL COMERCIALL’auge dels gratuïtsEls anys de creixement econòmic que va viure el nostre país entre 1986 i el 2006, juntament amb l’expansió sense precedents del mòn de la imatge i publicitat,

i la popularització de l’edició i maquetació assistides per ordinador va possibilitat l’eclosió de tot un món de publicacions locals fins aleshores desconegut,

finançat pràcticament en la seva totalitat a través de la publicitat.

Aquesta situació va atreure tant grups econòmics locals com d’altres de caire comarcal o nacional, que van editar productes de periodicitat ben definida –

generalment mensual– d’abast local. En totes aquestes publicacions periòdiques la publicitat o els publireportatges hi tenien una presència abassegadora, de

forma que els continguts solen quedar en un segon pla. Amb redaccions molt reduïdes, aquestes publicacions bevien usualment dels comunicats dels gabinets

de premsa oficials, tot i que en alguns casos també tenien redactors encarregats de preparar reportatges o articles de temàtica pròpia.

Totes aquestes publicacions tenien la caractérística de ser gratuïtes per als lectors, i la difusió es feia fonamentalment a través d’expositors col·locats a

botigues o equipaments d’accés públic.

Aquest ric món de la premsa autofinançada mitjançant publicitat va desaparèixer, pràcticament, amb l’arribada de l’actual crisi econòmica, de forma que, a

partir de 2007 ja no en queden representants.

El Boscater Negre: premsa per subscripcióUna publicació singular en el marc de la premsa comercial local va ser El Boscater Negre, editat per un col·lectiu de joves aplegat sota l’entitat denominada El Centre-

l’Ateneu Gavanenc. Aquesta publicació mensual, que va aparèixer entre 1986 i

1988, es finançava a través d’anunciants però també gràcies a una extensa xarxa

de col·laboradors econòmics i subscriptors, cosa que va permetre la continuïtat de

la publicació durant gairebé tres anys. Un intent de reaparició basat exclusivament

en la publicitat, fet l’any 1991, se saldà amb un fracàs econòmic. Només se

n’editaren tres números.

El Boscater Negre era la rèplica al periòdic governamental Brugués. Estava molt centrat en la vida associativa i política local, i tenia un apartat específic de caire humorístic que repassava mensualment l’actualitat local. Aquest apartat s’inspirava en un de semblant que publicava L’Aramprunyàdels anys vint. Part del col·lectiu que editava la revista va propiciar la reaparició de l’Eramprunyà, l’any 2003.

Després de diversos intents que se saldaren amb publicacions molt efímeres,

d’un, dos o tres números com a màxim, aparegué una iniciativa remarcable de

caire exclusivament local, que va ser la revista A Gavà, editada conjuntament pels gabinets Publibaix i J&C Disseny.

Aparegueren cinc números, entre abril-maig de 1992 i desembre de 1993, que

s’editaven trimestralment, aprofitant esdeveniments locals com ara les festes majors d’hiver i estiu, o la Fira d’Espàrrecs. A finals de 1993, els dos gabines

es van separar, i cadascun d’ells va produir dos productes per separat. El gabinet J&C Diseño SCP va produir la revista Viure a Gavà, que en diversos

formats aparegué fins al maig de l’any 2004, amb un total de 32 números publicats, amb un promig de tres números cada any.

Per la seva banda, el gabinet AGP&P va editar La revista de Gavà, de la qual en van aparèixer fins al juny de l’any 2000, amb un total de vint números

publicats.

La bombolla immobiliària que iniciada a principis de segle XXI va propiciar noves experiències de premsa comercial local

promogudes per empreses de fora de la ciutat.

La més duradora fou el mensual La ciutat de Gavà, editat des de Cornellà pel grup Expresser, SA, que editava, en l’àmbit

comarcal, el setmanari Guia-Express. Apareix el novembre de 1998 i dura fins al juliol-agost de 2004, amb 52 números.

Una altra iniciativa va partir del grup immobiliari santboià

Serveis 62, que el juny de 2002 va començar a editar el

mensual Tribuna Gavà. Discrepàncies internes van motivar, el setembre de 2002, la marxa del seu director, Joan Batiste

Lloret, que va fundar un altre editora, Estudis Far East SL, i va treure un mensual competidor, Tribuna@Baix, amb edició

local de Gavà. Ambues empreses van acabar a tribunals, a causa de la semblança del nom de la capçalera.

Del periòdic original, que a partir d’octubre de 2002 fou dirigit

per Carmina Meneses, van aparèixer 22 números, i va desaparèixer el desembre de 2004. De Tribuna@Baix, també

en van aparèixer 22 números, i es va deixar de publicar el

setembre de 2004.

L’Opinió estava editada per «Ediciones independientes de

Gavà» i es finançava amb

anuncis. Van sortir-ne 3 exemplars, de desembre de

1992 a maig-juny de 1993.

BUTLLETINS D’ENTITATS LOCALS

La premsa també ha estat un poderós mitjà d’expressió per a la joventut,

almenys fins a l’aparició de la xarxa. Durant el franquisme, la primera

publicació periòdica que va aparèixer va ser El Crit, portaveu del moviment

juvenil del Centre Cultural, de

periodicitat setmanal o quinzenal. Sota la direcció d’un vicari de Sant Pere de

Gavà, mossèn Poch, van sortir-ne 23 números entre gener i desembre de

1958.Després d’aquesta experiència, un grup

també sorgit de la parròquia, però amb vida pròpia i independent, Juvens, va

publicar la revista del mateix nom, des d’inicis de 1964 fins a l’abril de 1966,

amb un total de 23 números editats.

També alguna escola, com la Sagrada Família, va protagonitzar l’edició d’una

revista juvenil, el Rotativo COU, entre octubre de 1974 i maig de 1977. Van

publicar-se 21 números, de periodicitat mensual o bimensual.

L’ecologisme és un moviment social implantat a Catalunya a inicis dels setanta. La publicació de butlletins, pamflets o octavetes ha estat, des de sempre, una eina al servei de la difusió de les idees ecologistes. Gavà

ha patit dos problemes mediambientals que han suscitat oposició diversa. D’una banda, l’abocador del Garraf (1972-2006) que no va generar premsa publicada perquè l’oposició es va desenvolupar

majoritàriament en època franquista, on no hi havia llibertat de premsa. D’altra, la protesta ciutadana

contra el Pla de Carat / Pla de Ponent (1991-2007). Aquesta segona reivindicació va generar diverses publicacions, que en cap cas foren periòdiques, els anys 1992, 2001/2002 i 2007.

D’altra banda, els dos grups ecologistes existents a la ciutat (el Grup Ecologista Quercus i el Grup Ecologista Les Agulles – Ecologistes en Acció) han generat dos butlletins, d’aparició esporàdica. La Savina, portaveu

del primer, va aparèixer a inicis de l’any 2000, i se’n van editar 7 números, fins al desembre de 2002. Per la seva banda, el Butlletí d’informació del segon grup va aparèixer el maig de 2008, i fins al 2011, data del

darrer exemplar, se n’han publicat tres números.

Gavà ha tingut una rica vida associativa veïnal, i moltes

d’aquestes entitats han publicat butlletins o fulls informatius dedurada diversa. El primer va ser el portaveu de la primera

associació de veïns legalitzada a la ciutat, l’Associació de Veïns L’Eramprunyà (1976), que va editar un butlletí denominat

rpecisament L’Eramprunyà. Va aparèixer a principis de 1981, i en

van sortir tres números. L’any 1992, l’AV de Can Tries va editar la publicació Can Trias, nuestro barrio. D’aparició aleatòria, en van

sortir 4 números, dins al maig de 1994. L’any 1993, l’AV d’Ausiàs March va començar a editar la revista Convivència, de periodicitat

anual. Se’n van publicar uns pocs números, i va deixar de publicar-se a finals dels anys noranta del segle passat. L’any

2002, l’ Associació Veïnal del Barri del Centre va publicar GavàCentre, sense continuïtat. El juliol de 2004, l’AV Les Bòbiles-

Diagonal-Balmes començava a editar la Hoja informativa.

Després d’un parèntesi, l’any 2006 se’n va reprendre l’edició, amb la capçalera catalanitzada, Full informatiu. D’aparició irregular,

van sortirn-ne, fins a l’any 2011, disset exemplars. L’any 2005, l’AV de Gavà Mar va editar la revista Veïns, de la que només en

van sortir dos números, el 2005.

Un dels butlletins locals amb

més continuïtat ha estat el Diàleg, de la parròquia de Sant

Pere de Gavà. El primer número es va editar el maig de 1970, i

encara que ha canviat de format, segueix editant-se. De moment

n’han aparegut 247 números.

Un altre exemple de butlletí amb molta continuïtat, encara que en

aquest cas ha canviat diverses vegades de nom, format i

periodicitat, és el de la Unió

Muntanyenca Eramprunyà. El primer número va aparèixer el maig

de 1972. Després d’un cert temps de no publicar-se, l’any 1994 se’n va

reprendre la publicació, amb nova numeració, però va desaparèixer al

cap d’uns pocs anys.Finalment, el novembre de 2008 va

aparèixer de nou, amb nou format i

la capçalera canviada. Ara es denomina El Grup, i encara s’edita.

Un típic butlletí d’entitat ens el

proporciona La veu de FAGA, editada per l’associació de

Familiars de malalts d’Alzheimer. El primer número va aparèixer

l’any 1998 i té una periodicitat aproximadament anual.

Una experiència singular va ser la

del butlletí de l’Associació d’Amics del Museu, La Sentiu, que nasqué

l’any 1980 com a portaveu de l’entitat. Se n’editaren 14 números,

fins que l’any 1990 la capçalera va

ser municipalitzada, i a partir d’aleshores va passar a ser editada

pel Museu de Gavà –organisme públic de titularitat municipal–. En

un primer moment era anual, però ha esdevingut d’aparició irregular.

L’activitat sindical ha

propiciat l’aparició de moltes publicacions, però poques

han passat del número 1. Les més duradores van ser

Tasca, editada pels treballa-dors de l’empresa col·lecti-

vitzada Hules.N’aparegue-ren 8 números, entre

octubre de 1936 i novembre de 1937. L’altra publicació

amb una certa continuïtat va

ser Roca en lucha, editada pels treballadors de Roca

durant la vaga de 1976-77. Van sortir-ne cinc números.

La veu del món associatiuUna de les funcions de la premsa ha estat la de

donar veu a col·lectius o entitats locals (veïnals,

juvenils, associacions, sindicats) que mitjançant

butlletins, revistes o publicacions donen a

conèixer les seves activitats tant als socis com

al públic en general.

Amb l’arribada de la

democràcia als ajuntaments,

fou aquesta institució la que prengué la iniciativa d’editar

revistes juvenils. La primera apareguda va ser L’Ou, amb tres

números editats entre setembre de 1981 i setembre de 1982.

Més endavant, l’any 1994, nasqué una iniciativa de més

continuïtat, editada amb el suport del Casal de Joves. Es

denominava també El Crit i,

entre desembre de 1994 i maig de 1998 se’n van editar 17

números diferents.

PREMSA LOCAL DE PARTITLa lliure expressió de les ideologies i de les opcions polítiquesLa llibertat de premsa pren la seva màxima expressió quan es parla de premsa política o de partit. De fet, la lluita per la llibertat de premsa va ser propulsada, al llarg del segle XIX,

pels liberals, que creien que amb la lliure expressió de les opcions polítiques, la ciutadania estaria suficientment informada per decidir, mitjançant el sufragi universal, lliure i

secret, el millor per a la seva col·lectivitat.

A Gavà no es pot parlar pròpiament de premsa de partit fins a la segona restauració monàrquica i la legalització de la majoria de partits polítics, a partir del 1977. Aquell mateix any

es començava a publicar, a Gavà, el butlletí Llibertat, òrgan de premsa del PSUC local. Amb una periodicitat mensual, tot i que no sempre, van arribar-se a publicar 13 números,

entre octubre de 1977 i novembre de 1980. Aquest primerenc òrgan de partit local va ser replicat, de forma gairebé immediata, per un partit situat a l’altre extrem de l’arc ideològic,

Fuerza Nueva –defensora de l’antic règim dictatorial– que va publicar el butlletí Patria, començat a editar l’abril de 1978. De tota manera, aquest butlletí va ser efímer, ja que el

partit que el sustentava es va desfer, a Gavà, poc després del fallit intent de cop d’estat de febrer de 1981.

A partir d’aquests dos butlletins, la resta de forces que han tingut representació municipal, o que hi han optat, han anat editant diversitat de fulletons o revistes, de periodicitat

bastant irregular i de poca continuïtat, per anar explicant les seves propostes i divulgar el seu punt de vista polític sobre la ciutat.

ERC va editar el butlletí L’esquerra de Gavà, entre març de 1995 i maig

de 2003. Van aparèixer una dotzena de números, editats en els mesos

anteriors a les eleccions municipals de 1995, 1999 i 2003.

Un dels partits que més cura ha posat en difondre la seva activitat

han estat els de l’esquerra. Després del primerenc Llibertat, la coalició

ICV, hereva del PSUC, va publicar a

partir del 15 d’octubre de 1993 el butlletí Informació i debat, que s’ha

mantingut, amb aparicions molt irregulars, fins a l’actualitat.

Per la seva banda, l’escissió d’ICV denominada EUiA va editar també, a

partir de gener de 2000, el butlletíL’Espurna, que també s’ha

mantingut, amb aparicions irregulars relacionades amb períodes

electorals, fins a l’actualitat. L’any

2009, quan es va recuperar la coalició, es va editar la capçalera

Alternatives, sense continuïtat.

El PSC també ha publicat els seus propis butlletins, però mai ha consolidat una capçalera amb continuïtat. Així, entre gener i juny de 1991

va editar tres números de El Progrés Gavanenc. Entre març de 1995 i entre febrer de 1995 i abril de 1999 va publicar sis números de PSC-Gavà.

El novembre de 1996, el Partit Popular de Gavà va fer un seriós

intent de dotar-se d’un butlletí

propi adreçat a tota la ciutat. Va ser així que va néixer Gavà. Revista popular de la ciutat.

L’esforç necessari per editar-la,

però, no va poder ser sostingut, i només en van aparèixer tres

números, fins al l’octubre de 1997. D’aleshores ençà, el PP

edita, de forma esporàdica, el

fulletó Gavá popular, amb el que informa de l’activitat del seu grup

municipal.

El que durant anys va ser el primer partit de l’oposició

municipal, CiU, no va arribar a consolidar cap publicació pròpia

d’aparició irregular. Durant molts

anys, almenys des de 1991 i fins al 2005, CiU va anar editant un

fulletó informatiu que es distribuïa entre la militància i

simpatitzants, denominat Convergència. L’intent més

seriós de publicar una revista va succeir l’any 2006, amb l’aparició

de Parlem-ne, una capçalera comuna a la que editava CiU en

altres ciutats. Se’n van publicar

una dotzena de números, fins a les eleccions de 2007.

Els partits més excèntrics en l’arc polític local també han

editat o editen publicacions per informar de les seves activitats i

criticar els altres partits o el govern local. A la capçalera del

plafó ja hem fet referència al butlletí Patria, editat entre 1978 i

1981 per la delegació local de Fuerza Nueva – Fuerza Joven.

Un altre d’aquests partits,

Ciutadadans – Ciudadanos, que precisament va tenir el seu

naixement i desplegament en l’àmbit nacional gràcies a una

agressiva política de comunicació, edita, des que va

entrar a l’Ajuntament l’any 2003, un fulletó denominat Ciutadania,

que els darrers anys ha passat a

denominar-se Acció ciutadana. Aquest fulletó, d’aparició

irregular, encara s’edita.

L’abril de 2001 va canviar de

capçalera i va editar Segle vint-i-u.Aquesta publicació, de la qual en van

aparèixer pocs números, va ser substituïda l’any 2007 per Actualitat socialista. Aquesta publicació va ser la que va tenir més continuïtat, amb

una desena de números editats.

Finalment, el 2012 va

editar 08850, del qual n’han aparegut tres

números fins al present.