LA NOVEL·LA DE VIATGE Volum I La literatura de viatges Tàrik de

El gust per la lectura

LA NOVEL·LA DE VIATGEVolum I

La literatura de viatges

Tàrik de la gran caravanaPau Joan Hernàndez

SEMINARI“El gust per la lectura”

2006-2007

Direcció General d’Innovació

Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social

Servei d’Ensenyament del Català

La novel·la de viatge

Volum I

La literatura de viatges

Tàrik de la gran caravanaPau Joan Hernàndez

GABRIEL FERRER PUIG

NÚRIA ROFES OLIVÉ

5

ÍNDEX GENERAL

VOLUM I

INTRODUCCIÓ . . . . . . . . 9

ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT . . . . 13

I. LA LITERATURA DE VIATGES . . . . . 21

1. Fer maletes, fer projectes . . . . . . 232. Postals des de lluny o moltes maneres

de viure i d’explicar un viatge . . . . . . 303. Comiat i retorn . . . . . . . . 40

II. TÀRIK DE LA GRAN CARAVANA . . . . 431. Abans de llegir . . . . . . . . 452. Mentre llegim . . . . . . . . 513. Després de llegir . . . . . . . 75

BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . 81

ANNEXOS . . . . . . . . . 93

Annex 1. Glossari . . . . . . . 95Annex 2. Solucionari . . . . . . . 97

VOLUM II

III. LA VOLTA AL MÓN EN 80 DIES. . . . . . 91. Abans de llegir . . . . . . . . 112. Mentre llegim . . . . . . . . 133. Després de llegir . . . . . . . 44

IV. 17 ANYS PRIMER VIATGE A ITÀLIA . . . . 471. Abans de sortir, abans de llegir . . . . . 492. Mentre llegim, viatgem . . . . . . . 513. Després de llegir, vacances i un àlbum . . . . 63

V. EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL . . . . 711. Preparant la fugida, abans de llegir . . . . . 732. Durant la fugida: tres dies d’un Nadal diferent . . . 733. Després de llegir, quin regust us n’ha quedat? . . . 91

ANNEXOS . . . . . . . . . 99

Annex 1. Els mapes del món . . . . . . 101Annex 2. «Adaggietto» . . . . . . . 105Annex 3. «Josep Pla i el nen interior» . . . . . 107Annex 4. «Studenti veronesi, boom di assenze» . . . 109Annex 5. Solucionari . . . . . . . 111

7

ÍNDEX VOLUM I

INTRODUCCIÓ . . . . . . . . 9

ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT . . . . 13

I. LA LITERATURA DE VIATGES . . . . . . 21

1. Fer maletes, fer projectes . . . . . . 232. Postals des de lluny o moltes maneres

de viure i d’explicar un viatge . . . . . . 302.1. Una narració realista o fantàstica: una experiència que ensenya 302.2. Una guia turística, moltes llengües per aprendre . . 322.3. Una postal, per exemple: la imatge no hi val més que mil paraules 322.4. Una notícia, un article d’opinió i una crònica periodístics . 352.5. Un diari personal: un viatge al món exterior i al món interior . 38

3. Comiat i retorn . . . . . . . . 40

II. TÀRIK DE LA GRAN CARAVANA . . . . 431. Abans de llegir . . . . . . . . 45

1.1. Formulem hipòtesis i establim el propòsit de lectura . . 451.2. Projecte de treball: els deserts . . . . . 47

2. Mentre llegim . . . . . . . . 512.1. «A les portes del desert» . . . . . . 512.2. «Tàrik dels assaonadors» . . . . . 562.3. «La gran caravana arriba» . . . . . 592.4. «Una carretada de sandàlies» . . . . . 612.5. «Selim ben-Sefer» . . . . . . 642.6. «El colom i l’home savi» . . . . . . 662.7. «El Geni de Sorra» . . . . . . 682.8. «Desert Profund» . . . . . . . 702.9. «Targha de les Veus Mortes» . . . . . 722.10. «El savi que va perdre les claus» . . . . 74

3. Després de llegir . . . . . . . 75

BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . 81

ANNEXOS . . . . . . . . . 93

Annex 1. Glossari . . . . . . . 95Annex 2. Solucionari . . . . . . . 97

9

INTRODUCCIÓ

Des de la guia d’itineraris narrada amb finalitats utilitàries fins a l’expressió poètica detrajectes viscuts o imaginats, la literatura de viatges té un ampli ventall de possibilitatsi, doncs, presenta una taxonomia ben diversa. Si Josep Maria Sala-Valldaura, a Gualde camins, ens proposa una anada i tornada en vers i alhora crítica per la marMediterrània del nord i del sud, Mercè Rodoreda, a Viatges i flors, ens parla ambaquella prosa lírica que li és tan característica de paisatges filtrats pels sentiments i lesolors. Tot passant per les experiències redactades en forma de dietari com ara elViatge a Itàlia, de Goethe, per les ficcions més amarades d’aventura gràcies a L’illa deltresor, de Robert L. Stevenson, per expedicions bèl·liques com el nostre Tirant loBlanc, de Joanot Martorell, o per exilis econòmics o polítics com Tots tres surten perl’Ozama, de Vicenç Riera Llorca, el viatge, aquesta experiència literaturitzada deformes tan diverses, és un tema excel·lent per aprendre a fer de la lectura un procésd’aproximació al coneixement del paisatge exterior i, també, del món interior decadascú. Vet aquí com expressa aquesta idea el periodista i crític literari GasparHernàndez:

Tenint en compte que viatgem a l’altra punta del món per acabar retrobant-nos anosaltres mateixos, alguns mortals estem a favor dels viatges interiors: el resultatsol ser el mateix sense cues ni maletes ni la massificació d’aquesta plagamoderna anomenada turisme (o, millor dit, el resultat no és el mateix; llegintestablim una mena de comunió amb l’autor del llibre –amb la ment de l’autor delllibre– que no aconseguim visitant monuments). Tanmateix, podem optar per unamena de via intermèdia consistent a llegir llibres de viatges.1

O, en paraules de l’editor i crític literari Isidor Cònsul:

En el trànsit cap a l'adolescència, la gent del meu temps es va fer un tip deviatjar per les novel·les de Jules Verne (1828 - 1905), de qui enguany escommemora el centenari de la seva mort. Rere la saviesa geogràfica d'aquellescriptor que gairebé no es va moure del seu estudi d'Amiens, vam ser capitansen mars del tròpic, vam habitar illes misterioses, vam baixar al centre de la terrapel cràter d'un volcà escandinau i ens vam perdre al galop per centenars depàgines plenes de màgia i exotisme. També la meva generació va tenir accés alsprimers àlbums de Tintín en català i s'hi va submergir sense vergonya malgratpassar per l'edat fatxenda dels 16 o 17 anys. No era, només, per l'enjòlit de leshistòries que hi dibuixava Hergé sinó perquè, com en el cinema i en les novel·lesde Jules Verne, al costat de l'esprimatxat repòrter belga, el carreter capitàHaddok i el petaner Milú continuàvem viatjant per tot el món sense moure'ns decasa.2

La lectura pot ser, ella mateixa, un viatge, entès com a procés lector que començaabans de la lectura pròpiament dita amb l’aproximació al llibre, a l’obra, a l’autor, quecontinua amb el trajecte que marca l’argument i la successió de fets protagonitzatspels personatges en joc i que es clou amb l’assaboriment de la conclusió, de la visióglobal de l’obra, una vegada feta l’operació de la construcció del sentit final. Per aixòles propostes didàctiques que aquí us proposem tenen aquesta estructura trièdica:abans, durant i en acabat.

En aquest sentit, els apartats de què consta aquest dossier són una manera possibled’organitzar les tasques a propòsit de les lectures:

1 HERNÀNDEZ, Gaspar. «Viatges literaris a l’altra punta del món». El Punt (9 de juny del 2005); p. 37.2 CÒNSUL, Isidor. «Literatura excursionista». Avui. Suplement de Cultura (12 de maig del 2005); p. IX.

10

• El primer apartat, Literatura de viatges, pretén fer una proposta genèricad’aproximació al tema o gènere dels viatges i la literatura que s’hi refereix.L’estratègia didàctica que proposem per fer aquesta introducció prèvia als quatrellibres és el treball per projectes. També es pot emprar com a conjunt d’activitats afer en acabat d’haver llegit algun dels quatre títols del dossier.

• El segon apartat, Tàrik de la gran caravana, de Pau Joan Hernàndez, és unaproposta didàctica amb diverses intencions:

a) En primer lloc, pretén ajudar els mestres a promoure en els nois i noies lautilització d’estratègies que els permetin interpretar i comprendre autònomamentla novel·la. Es parteix de la perspectiva interactiva de la lectura segons la qualllegir és un procés d’interacció entre el lector i el text, i en què l’alumnat és unlector actiu que processa i examina el text.

b) En segon lloc, intenta que l’alumnat senti plaer i gust per la lectura, que gaudeixide la musicalitat de les paraules, de la bellesa de les descripcions, ques’emocioni amb les aventures del protagonista de la novel·la, que s’hi identifiqui,que sàpiga posar-se a la seva pell...

c) També vol promoure una lectura per aprendre, partint dels coneixements previsde l’alumnat (Teoria de l’aprenentatge significatiu d’Ausubel, 1963): aprendresobre els deserts, aprendre geografia, descobrir oficis desapareguts de la nostrasocietat, conèixer costums i maneres de viure d’altres indrets del món...

d) I, finalment, permet l’atenció a la diversitat, tant per les propostes d’agrupamentsd’alumnes (gran grup guiat pel mestre, per discutir, per explicar, per decidir...;petit grup o parelles, per llegir cooperativament, per interactuar, per pactar, percompartir, per ajudar-se...; individual, per opinar, per llegir en silenci...) com perla tipologia d’activitats, que proporcionen molta bastida, molt ajut: preguntesd’elecció, pluges d’idees, esquemes, plantilles...

• El tercer apartat, La volta al món en 80 dies, de Jules Verne, segueix elplantejament del procés lector detallat a l’apartat segon, dedicat a Tàrik de la grancaravana. És convenient, per al treball del grup-classe, poder disposar almenysd’un exemplar de la versió de l’editorial Cruïlla. Les il·lustracions i peus de fotod’aquest llibre faciliten la comprensió de la lectura ja que aporten testimonis del’època. És recomanable que cada alumne pugui disposar d’un planisferi mut demida DIN A3 per poder situar el recorregut de la novel·la. Aquesta activitat ésimportant perquè al llegir sentim la necessitat de saber on succeeixen els fets. Coma activitat complementària i col·lectiva es proposa de fer un mural-planisferi. Es potrealitzar amb el retroprojector. Un dels principis que s’ha tingut en compte a l’horad’elaborar aquesta proposta didàctica ha estat el de la interacció. Ens hem basat enel constructivisme, que considera que l’aprenentatge és el resultat d’un procésd’interacció a través del qual la informació externa és interpretada per la nostrament, que va construint models explicatius cada cop més complexos i potentsd’interpretació i de manipulació de la realitat propera. Per aquest motiu, quasi totesles activitats que es proposen requereixen aquesta interacció professor-alumnes ialumnes-alumnes. Les úniques activitats individuals que es proposen són la lecturasilenciosa de cada capítol i les activitats d’escriptura prèviament enriquides pelscomentaris amb el professor i els companys.

• El quart apartat, 17 anys primer viatge a Itàlia, d’Oriol Vergés, aprofita l’itineraridel llibre per anar una mica més enllà en la descoberta d’un espai geogràfic,privilegiat en les arts, que la trama presenta i, alhora, proposa l’anàlisi del grup

11

humà protagonista de l’expedició. Per això conté activitats de registre diferent apartir, això sí, de la narració del viatge de final de curs a Itàlia d’uns estudiantsd’educació secundària: des de les que intenten aprofundir en les referènciesliteràries, artístiques i culturals que el llibre només apunta (Dant i Petrarca, Mann iGoethe...), fins a les que pretenen motivar els lectors a reflexionar sobre l’evoluciódels personatges i a produir textos d’elaboració pròpia: omplir el·lipsis, adaptar algènere teatral, organitzar debats a l’entorn de temes plantejats... I, tot sovint,mitjançant la intertextualitat, que remet a l’obra de Josep Pla com a viatger a Itàlia ia la Mediterrània. La metodologia suggerida és la descoberta per mitjà de larecerca.

• El cinquè apartat, El vigilant en el camp de sègol, de Jerome David Salinger, esvertebra a l’entorn del paisatge humà, sobretot, i del geogràfic i cultural, també:d’una banda, pretén fer èmfasi en la novel·la com a Bildungsroman, és a dir, com anovel·la de formació, de narració de la crisi de creixement que suposal’adolescència, aquest viatge de traspàs en el temps vital, en la biografia de totindividu, de la infància a la maduresa; però, d’altra banda, les activitats també esrefereixen a la descoberta d’un paisatge geogràfic emblemàtic: Nova York i elsEstats Units d’Amèrica. L’activació de mecanismes de comprensió i de reflexió al’entorn del personatge central, Holden Caulfield, partint de la idea del joc de mirallsque és, de fet, tota representació artística (i, doncs, també literària) de la realitat i laproposició de producció de textos orals i escrits de gèneres diversos (sobretot, detipus argumentatiu, però també expositiu, narratiu, dramàtic i fins i tot poètic comcançons de pop, rock i rap...) són criteris que han guiat la confecció d’aquestconjunt de tasques. Una de les metodologies apuntades és la lectura cooperativaen petit grup.

Pel que fa a la bibliografia i la citació de fonts consultades, hem intentat de fer unaaproximació al tema des de vessants diferents:

1. Treballs teòrics i pedagògics sobre la literatura de viatges que poden ajudar elprofessorat a aprofundir en l’anàlisi d’aquest tipus de literatura i que, alhora, podensuposar altres enfocaments possibles al treball sobre les lectures.

2. Repertori literari que tracta d’alguna manera el viatge com a tema central, organitzatgeogràficament (els sis continents en són els àmbits a l’entorn dels quals ordenem lescitacions), amb esment especial als territoris de parla catalana i amb un subapartat dellibres que presenten el viatge amb un tractament més particular perquè hi aboquengrans dosis d’imaginació, fantasia, poesia o bé perquè són de llarg recorregut.

3. Llibres per a la biblioteca de la classe, molt útils per ajudar l’alumnat a situar-se enla lectura, a comprendre millor, a buscar informació sobre temes que s’hi relacionen(atles, llibres científics amb un tractament adequat a l’edat de l’alumnat, relats...). Lesreferències s’organitzen i s’inicien amb les edicions dels quatre llibres que hem empratper explotar didàcticament en aquest dossier i les publicacions que hi fan referència.

4. Filmografia i recursos TIC. Finalment, fem esment de recursos TIC i de filmografiaque pot ser útil per abordar el viatge com a tema literari a l’aula.

Aquells llibres de la bibliografia que corresponen a la literatura juvenil, en el sentit quesón especialment adequats per a ser llegits pels alumnes als quals va adreçat aquestdossier, els marquem amb un asterisc.

Als annexos, hi trobareu, primer, documents complementaris sobre els llibres i, enacabat, el solucionari de les activitats que no tenen respostes obertes.

13

ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT

1. Objectius

L’alumne, en haver realitzat algunes de les activitats d’aquest dossier, hauria de saber:

1. Trobar sentit en la lectura com a activitat de descoberta de nous horitzonshumans i geogràfics.

2. Endinsar-se en la trama que li proposa l’autor per disposar-se a fer la sevainterpretació activa i lliure dels temes que s’hi apunten.

3. Reconèixer i destriar realitat i ficció, i entendre les diverses narracions com apossibles miralls on es reflecteixen dades, persones i indrets de la realitat més omenys propera.

4. Operar en els diversos registres, gèneres i tipus de narradors que els llibrespresenten.

5. Planificar i exposar oralment i per escrit un viatge viscut o imaginari.

6. Identificar i presentar alguns dels referents literaris, culturals i artístics queapareixen a les obres treballades.

7. Comprendre i respectar la diversitat lingüística i cultural que les obres llegidesmanifesten.

8. Fer ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a larecerca, l’elaboració i la transmissió d’informació contrastada i d’opinió crítica.

9. Compartir i debatre amb respecte les opinions sobre lectures i activitats dutes aterme.

10. Valorar la creació literària com a font de plaer, com a mecanisme útil per alpensament i com a expressió de la sensibilitat de cadascú.

2. Continguts

Procediments

1. La lectura i la relectura personal i en silenci com a activitat d’autoregulació.

2. L’escriptura a partir de models i de fets llegits.

3. L’exposició oral de textos expositius, narratius, descriptius i argumentatius.

4. El debat oral: organització i execució.

5. L’anàlisi individual i compartida de situacions i de personatges.

6. L’ús de les TIC per a la redacció.

7. La comprensió d’expressions i de textos.

8. La recerca d’informació amb finalitat d’aprofundiment.

9. L’anàlisi de recursos literaris.

10. La reflexió a partir de les lectures.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. El viatge en l’espai: geografia humana, física, econòmica i política.

14

2. El viatge en el temps: biografia, edats, èpoques històriques i durada.

3. Gèneres literaris i periodístics: el diari, el reportatge, la crònica, la novel·la.

4. Sentit recte i sentit figurat: la ironia i el sarcasme.

5. Autor i narrador: qui és qui.

Valors, normes i actituds

1. Interès per la lectura individual.

2. Valoració de la diversitat humana, geogràfica i cultural.

3. Sensibilització per textos diversos.

4. Participació en el treball de petit grup cooperatiu i de gran grup-classe.

5. Respecte per les opinions dels altres.

3. Orientacions didàctiques

Per a l’ensenyament/aprenentatge

La invitació a la lectura mitjançant una aproximació suggeridora prèvia més que no pasla imposició d’un llibre que formarà part del programa del curs fóra, tal vegada, unabona orientació didàctica per tal d’afrontar la proposició al nostre alumnat de llegiralgun dels llibres que integren aquest dossier.3 Per això les tres parts (abans, durant idesprés de llegir) en què s’estructura la seqüència d’activitats proposades per al’explotació de cada llibre tenen sentit, cadascuna, al seu moment i necessàriamentadaptades al tipus de grup social que integra la classe: una introducció que convida ala formulació d’hipòtesis i a l’explicitació de motius i perquès de la lectura dóna pas al’acompanyament capítol a capítol fins a la reflexió global final.

També compartim l’opinió de l’escriptor i professor Vicenç Pagès en el sentit que no ésaconsellable demanar resums, comentaris o treballs feixucs sobre els llibres que elprofessor o professora proposa de llegir, i reivindiquem, doncs, el gust per la lecturaper ella mateixa. Per això advertim que l’ampli ventall d’activitats sobre els quatrellibres que conté aquest dossier són propostes, suggeriments i aportacions que nos’haurien d’exigir i ni tan sols de proposar de manera total i absoluta, l’una activitat rerel’altra, del començament al final, de la A a la Z. No: aleshores, aquest dossier podriatenir unes conseqüències perverses, esgotadores, contràries precisament a l’objectiu ial títol mateix del seminari de què forma part. Cal que el professorat, animador de lalectura, faci una feina prèvia de tria, de selecció segons el grup o club de lectura,segons les possibilitats reals de desenvolupament en el temps de la lectura dins de laprogramació, amb mesura, amb cura, a fi que el dossier no esdevingui una feinaimposada i inabastable que impedeixi una lectura relaxada i atenta. L’aplicaciódidàctica adequada del dossier ha de permetre poder fer, de la lectura del llibre, unaexperiència viscuda sense l’angoixa d’uns deures complementaris estroncadors delplaer de la lectura; ha d’ajudar i ha d’orientar una valoració assossegada de l’obra, had’esdevenir una font de debat raonat i de col·loqui distès, i, finalment, ha de ser motiuper a reflexions i produccions posteriors o en l’endemig i tot.4

3 Vegeu PENNAC, Daniel: Com una novel·la. Barcelona: Empúries, 1992; (p. 126–131)4 Vegeu PAGÈS, Vicenç. De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil. Barcelona: Proa,2006.

15

Les activitats proposades en aquest dossier van adreçades a alumnes de ciclesuperior d’educació primària (Tàrik de la gran caravana, de Pau Joan Hernàndez); aalumnes de primer cicle d’ESO (La volta al món en 80 dies, de Jules Verne), i aalumnes de segon cicle d’ESO (17 anys primer viatge a Itàlia, d’Oriol Vergés, i Elvigilant en el camp de sègol, de Jerome David Salinger).

En el primer apartat, el dedicat a Tàrik de la gran caravana, la intervenció del docentha d’anar encaminada, sobretot, a facilitar informació, a donar suport i a proposarreptes assolibles a l’alumnat. Per això en el dossier queden ben explícites lesestratègies que el mestre ha de modelar en aquest guiatge, abans, durant i després dela lectura.5 En l’abans, des de la creació d’expectatives:

Avui us he portat un llibre. L’he llegit, i a mi, m’ha encantat, per això he deciditensenyar-vos-el. Bé, ben pensat, de moment només us n’escriuré el títol a lapissarra: Tàrik de la gran caravana

Passant per l’activació de coneixements previs i la predicció sobre el contingut de lahistòria, tant a partir del títol del llibre:

− Què us suggereix aquest títol?− Quin deu ser l’argument d’aquest llibre?− Què o qui deu ser Tàrik?− És un nom?− Coneixeu algú que s’ho digui?− És un nom d’un poble o d’una ciutat?− En coneixeu cap que tingui aquest nom?− Si ho és, on deu estar situat? En quin continent?− Per què?− No el trobeu exòtic aquest nom?− Sabeu què vol dir exòtic?− I per què, Tàrik de la gran caravana?− Sabeu què és una caravana?− De què pot ser una caravana?− Per on pot anar una caravana?

Com a partir de la portada:

− Qui és Tàrik? (Hi ha moltes possibilitats que sigui el noi de la portada: ferveure que n’ocupa un lloc central i que és l’únic que està pintat amb colors.També podria ser, però, l’home de la barba i el bastó, o una ciutat...)

− De què deu ser la caravana?− Aquests camells i elefants, per on deuen caminar?− És clar, els camells, caminen pel desert. Però, quins altres elementsevidencien que el lloc és un desert? (Fer veure la boca tapada dels homes,per a no empassar-se la pols, i l’abundància de colors torrats i grisencs a laportada.)

I de la contraportada:

− Fixeu-vos en aquest text curt que hi ha a la contraportada del llibre. Sabeuquè és?

− Quina informació ens dóna aquest text?− Per a què la podem utilitzar?

Fins a l’establiment del propòsit de lectura: llegirem per...

5 A partir de SOLÉ, I. Estrategias de lectura. Barcelona: ICE UB/Graó, 1992.

16

En el durant, ajudant l’alumnat a fer noves prediccions, a formular hipòtesis i acomprovar-les, a partir dels títols dels capítols, de la informació que va apareixent en lalectura. Formulant-los preguntes de comprensió literal, inferencial i crítica o profunda.

En el després, acompanyant-lo en l’avaluació de la consecució del propòsit de lalectura, proporcionant-li bastides per sintetitzar tota la informació...

Quant al llibre adreçat als alumnes de primer cicle d’ESO, La volta al món en 80 dies,convé dir que també valorem la possibilitat d’atendre certa diversitat mitjançant tresedicions diversificades: la de Cruïlla, com a suport complementari a la lectura de totsels alumnes, ja que pot facilitar l’ampliació de coneixements lèxics, històrics igeogràfics per fer-ne una lectura més aprofundida; la de Barcanova, com a text basede lectura, i la de Castellnou, −que és una versió reduïda de la història− per a alumnesamb determinades dificultats. A l’hora de configurar els grups de treball per dur a termela lectura i les activitats didàctiques proposades en aquest dossier a diferents nivells,és necessari tenir en compte que han d’estar integrats per alumnes heterogenis queemprin l’edició de Castellnou i la de Barcanova. En aquest sentit, detallem tot seguit larelació existent entre els capítols d’una i altra editorial:

Correspondència de capítols

Editorial Castellnou Editorial Barcanova

1 1 - 52 6 - 123 13 - 194 20 - 235 24 - 276 28 - 317 32 - 338 34 - 37

En el dossier, hem especificat a quin llibre pertanyen les activitats proposades amb lesindicacions VC (versió completa), si ens referim a l’edició de Barcanova, i VR (versióreduïda), si ens referim a la de Castellnou. També convé aclarir que el personatge quefa de criat es diu Passepartout a l’edició de Castellnou, respectant l’original francès, iRossinyol, a la de Barcanova.

Pel que fa als dos llibres triats per a ser treballats per part d’alumnes de segon cicled’ESO, 17 anys primer viatge a Itàlia i El vigilant en el camp de sègol, el professorpodria oferir les dues lectures alhora, en el benentès de plantejar la lectura opcionald'algun d’aquests dos llibres per part de l'alumnat, i podria proposar una mena dediàleg entre els dos llibres per tal com fóra interessant de tractar, entre molts altresaspectes organitzats segons el procés lector, de com el viatge pot tenir gènesis,finalitats i finals molt diversos, de com els viatges que emprenen els protagonistes deles històries tenen a veure amb vivències en instituts i el seu entorn −familiar, afectiu,sociològic... I també de com la polifonia de veus del llibre de Vergés contrasta amb elmonòleg del llibre de Salinger, com a tècniques narratives diferents mitjançant lesquals es poden explicar històries interessants, per exemple.

També hem intentat combinar activitats que tinguin a veure amb les quatre habilitatscomunicatives productives i receptives, orals i escrites (comprensió, lectura, expressióescrita i expressió oral), amb activitats reflexives a l’entorn de qüestions que el text decada llibre plantejava explícitament o que podien tenir a veure amb eixos temàtics

17

transversals i que les narracions suggerien. La diversitat de les tipologies textuals éstinguda en compte i, en aquest sentit, el concepte de literatura hi és observat en unsentit molt ampli, a la manera de Todorov6. Finalment, hem intentat aplicar-hi una certainterdisciplinarietat per tal com les activitats poguessin tenir punt de contacte i detreball amb la majoria d’àrees curriculars. De tot plegat, vegeu-ne el quadre adjunt, quen’intenta fer una petita síntesi:

Habilitats comunicatives

Escritespower point / word (taula) / diari / peus de foto / postals / SMS de telèfonmòbil / correu electrònic / xat / cartes / prediccions...

Oralsdebat / col·loqui / telenotícies / teatre (monòleg, diàleg, escena polifònica)/ cançó

Altres suports a tenir en compte poden ser: l’àlbum de records / la capsa de records /el racó d’exposició d’objectes relacionats amb el viatge...

Relacions amb altres àrees

Ciències Socials Estudiar la geografia política, física, econòmicai humana; cartografia: mapes; guies...

Educació Visual i Plàstica Dibuixar personatges, paisatges, ciutats; pintarmapes; metàfores visuals; difuminar colors;fotografiar i manipular...

Matemàtiques Fer pressupostos (de despeses i d’ingressos);llegir factures; percentatges de rebaixes perpreus col·lectius; problemes de càlcul,distàncies...

Educació Musical Posar música a un llibre, a un capítol...

Idiomes Traduir, vocabulari bàsic, intertexualitat...

Tecnologia TIC...

Educació Física Hàbits saludables, jocs...

Ciències Experimentals o Naturals Paisatge, flora i fauna; clima...

Tutoria Educació emocional.

6 Vegeu TODOROV, Tzvetan. «La noció de literatura». Els Marges. Revista de Llengua i Literatura[Barcelona: Curial Edicions Catalanes] (gener de 1979), núm. 15; p. 27-36.

18

Aspectes que es poden treballar en cada apartat del dossier:Part o

llibre

Estratègiesdidàctiques

---------------------Agrupacions

socials del grup

Diversitat

Habilitatscomunicatives---------------------Tipologies textuals

InterdisciplinarietatEixos

transversals

I. La literatura

de viatges

Treball perprojectes---------------------Treball individualPetit grupcooperatiu

Alumnatautòcton

Alumnatnouvingut

DiariCartaPostalReportatgeCrònicaNarració

Llengua catalanaCiències socialsMatemàtiquesTutoria

TICInterculturalitat

II. Tàrik de la gran caravana

Treball perprojectesEstratègies delectura------------------ Grup-classe(dirigit pelmestre)- Petit grup- Per parelles- Treballindividual(lectures,aportacionspersonals...)

Alumnatautòcton

Alumnatnouvingut

Text expositiu: elsdeserts.La descripció:paisatges,personatges,ambients...

Textconversacional:l’entrevista ambl’autor.

Llengua catalanaCiències socialsTutoriaEd. Visual iPlàstica

TICInterculturalitatEducacióemocional

III. La volta al m

ón en 80 dies

Treball perprojectesEstratègies delectura------------------ Grup-classe(dirigit pelmestre).- Petit grup- Per parelles- Treballindividual(lectures,aportacionspersonals...)

AlumnatautòctonAlumnatnouvingut

Text expositiu:exposició oral imural explicatiudels temesescollits pels grupsde treballd’alumnes.Text narratiu: lanotícia.

Llengua catalanaGeografiaHistòriaTutoriaEd. Visual iPlàstica

TICEducacióemocionalInterculturalitat

IV. 17anys primer

viatge a Itàlia

Treball perrecerca-----------------Petit grupcooperatiu

Alumnatautòcton

ExposicióDebatNarracióDiàleg: drama

Llengua catalanaLlengüesestrangeres(italià)Ciències aocials(Història de l’Art)

TICConsumSalut

19

V. El vigilant en el

camp de sègol

Lecturacooperativa-----------------Treball individualPetit grupcooperatiuGran grup-classe

Alumnatautòcton

Exposició:argumentDebatDescripció: retratNarracióCarta

Llengua catalanaLlengüesestrangeres(anglès)Tutoria

TICAdolescència

Per a l’avaluació

I. Literatura de viatges

Avaluació inicial:

• Activació de la motivació per l’experiència i la imaginació.• Coneixements previs de llibres de viatges i d’aventures.• Coneixements previs de geografia i d’història...

Avaluació formativa:

• Desenvolupament del projecte de redacció segons la tipologia textual escollida ila destinació preferida.

• Observació de les tasques del projecte en petit grup...

Avaluació sumativa:

• Presentació del producte elaborat mitjançant el projecte.• Observacions sobre el treball individual i de petit grup...

II. Tàrik de la gran caravana

Avaluació inicial:

• Coneixements previs sobre els deserts.• Intervenció en les posades en comú del «què sabem» i del «què volem saber».• Participació a l’hora de formular hipòtesis i fer prediccions.


• Registre de les actituds davant el treball en equip: participació, responsabilitat,lideratge, solidaritat, capacitat per ajudar i per ser ajudat...

• Valoració de la realització de les diferents activitats del dossier.• L’autoavaluació: pautes d’autorevisió.• Motivació: interès i esforç per aprendre, implicació, aportació de materials...


• Presentació del dossier.• Valoració del «què he après».

III. La volta al món en 80 dies

Avaluació inicial:

• Coneixements previs sobre La volta al món en 80 dies (llibres, versionscinematogràfiques, dibuixos animats, CD-ROM...).

• Intervenció en les posades en comú del «què sabem».• Participació a l’hora de formular hipòtesis i fer prediccions a partir de la portada i

la contraportada.

20


• Registre de les actituds davant el treball en equip: participació, responsabilitat,lideratge, solidaritat, capacitat per ajudar i per ser ajudat...

• Valoració de la realització de les diferents activitats del dossier.• L’autoavaluació: pautes d’autorevisió.• Motivació: interès i esforç per aprendre, implicació, aportació de materials...


• Presentació de la selecció d’activitats del dossier, a més de l’observació delprocés de treball en equip.

IV. 17 anys primer viatge a Itàlia

Avaluació inicial:

• Coneixements previs d’Itàlia, de la història de l’art, d’experiències de viatge engrup escolar, de planificació de sortides extraescolars...


• Identificació i caracterització dels diversos narradors.• Localització de l’itinerari en un mapa.• Valoració de l’actuació dels diversos personatges.• Exposicions orals i narracions breus complementàries.• Observació del treball en petit grup...


• Reflexions sobre el desenllaç, sobre l’evolució experimentada pels personatgesal final del viatge.

• Conclusions sobre temes apuntats...

V. El vigilant en el camp de sègol

Avaluació inicial:

• Coneixements previs de l’experiència de l’adolescència, del sistema educatiunord-americà, de Nova York i dels Estats Units d’Amèrica...


• Anàlisi de les diverses situacions viscudes per Holden Caulfield: col·loqui i debatsobre temes apuntats.

• Observació del treball en petit grup...


• Comentaris sobre el desenllaç: aprofundiment de temes apuntats i de lecturessuggerides...

I. LITERATURA DE VIATGES

23

1. FER MALETES, FER PROJECTES

Per tal d’organitzar socialment el grup d’alumnes de classe que desenvoluparanaquest primer apartat general a manera de treball per projectes, podem optar pergenerar grups de treball cooperatiu, heterogenis en la seva configuració interna, ambtasques concretes a fer, a fi de dur a terme un projecte comú de treball, ambseguiment del procés per part del professor i amb exposició col·lectiva final delsresultats obtinguts.

1. Voleu anar de viatge? Asseieu-vos, els del grup, els de la colla, davant d’un globusterraqüi, tanqueu els ulls i assenyaleu, cadascú, amb un dit, l’indret del món on podríeuanar: és el vostre país mateix? És més lluny? No és enlloc? Doncs inventeu-vos-el:llegiu tot seguit com ho va fer l’Abel un bon dia i, en acabat, proveu d’imaginar-vosvosaltres l’indret on voldríeu viatjar, ençà o enllà, a la Terra o a l’Univers.

Una vegada, un nen que es deia Abel, es va inventar una paraula nova:antaviana. Se li va acudir de sobte, com una revelació, i qui sap si era el resultatd’un somni. L’Abel va enamorar-se d'aquella paraula tan seva i, de moment, sela va guardar com un secret. De bon matí, mentre acabava una tasca abansd’anar a l’escola, es distreia sovint, deixava vagar la mirada i repetia: antaviana,antaviana...

Què dius? –li preguntà la seva mare, que preparava l’esmorzar.

No res, no res –respongué l’Abel–. És la lliçó de geografia.

Era una mentida, és clar, i la consciència va començar a fer-li retrets. Però noperjudicava ningú i, de fet, la seva paraula tenia realment una dignitat geogràfica:Antaviana hauria pogut ésser el nom d'un continent llunyà, una mica perdut i malexplorat, amb indis i plantes carnívores. Si ell en descobrís un de semblant,enfocant-lo amb els binocles des del pont d'una nau, el batejaria sense pensar-s'hi. Ja es veia dibuixant el mapa –per enviar-lo de seguida a una societatcientífica de Londres–, humitejant el llapis amb la punta de la llengua i fent elcontorn de tots els accidents de la costa. El pintaria de color taronja i després,mirant-s’hi molt, traçaria les lletres en forma d'arc, espaiant-les bé perquè notapessin cap riu: An-ta-vi-a-na.

Pere Calders, «En començar el dia». Dins Obres completes7

a) Feu la descripció de l’indret imaginat, dibuixeu-ne el mapa, inventeu-ne el nom,planteu-ne la vegetació, imagineu-ne els habitants i escriviu-ne els mots en lallengua del país.

b) Poseu en comú les vostres destinacions enganxant els vostres projectes viatgersa la cartellera de la classe.

2. Ara, si ho preferiu, toqueu de peus a terra, amics. Si voleu anar-vos-en de viatge,primer us cal decidir on realment anireu. Consulteu aquests suggeriments i cerqueu elsignificat dels mots clau del text (remarcats en negreta), que són els que tot viatgerexperimentat ha de saber:

7 CALDERS, Pere. «En començar el dia». Dins Obres completes. 5 vol. Barcelona: Edicions 62, 1984-1988.

24

De viatge!

S’acosta l’estiu, la temporada de vacances per excel·lència, i comença a ser horaque els que volen planificar algun viatge s’asseguin davant d’un mapa i una guiade viatges i prenguin unes quantes decisions importants: on aniré?, amb qui?, dequina manera?

La llista de destinacions, properes i llunyanes, és certament seductora. Però detota manera, i sobretot si l’objectiu triat garanteix aventura i exotisme,l'organització pot ser la clau de l’èxit o el fracàs de l’expedició.

Si opteu per un viatge per lliure, convindrà que us documenteu sobre elrecorregut més interessant, els mitjans de transport disponibles, l’allotjament, ladocumentació requerida i, llevat que viatgeu fora de temporada, haureu de ferles reserves o prereserves pertinents.

I si opteu per un viatge organitzat, programat per una agència de viatges o unoperador turístic, també heu de prendre algunes decisions, com ara si us vemés de gust un paquet turístic preestablert, amb un guia acompanyant, o unviatge a mida (o forfet), dissenyat especialment segons les vostres necessitats iamb el suport d’un guia local. Això sí, per a evitar sorpreses desagradablessempre heu de llegir atentament les condicions generals de qualsevol serveiestipulat.

En qualsevol cas, és recomanable que contracteu una assegurança de viatge,actualitzeu el vostre certificat de vacunació i us proveïu d’una farmaciolapreparada per a possibles eventualitats habituals entre els viatgers, com aradiarrea, trastorn d'horari i mal de muntanya o mal d’altura.

I sobretot, si aneu amb avió recordeu-vos de reconfirmar els vols abans de latornada i arribeu amb prou temps a l’aeroport per a fer la facturaciótranquil·lament i evitar que us pugui afectar una sobrereserva.

Bon viatge!

<http://www.termcat.cat>

Mot clau Significat

25

3. Organitzeu-vos, dins del grup, per anar a les agències de viatge o visitar les pàginesweb que ara us facilitem per tal d’organitzar el viatge:

o Per viatjar pel territori de parla catalana:

http://www.lamalla.net/especials/rutesxcatalunya/index.asp

http://www.paisos-catalans.com

http://lamalla.net/canal/turisme/noticies/article.asp?id=95483

http://personales.com/espana/castellon/On_vols_caminar/

o Per viatjar arreu del món:

http://lamalla.net/especials/de_vacances/intro3.htm

http://www.ajuntament.gi/rodamon/index2.htm

4. Ara toca elaborar el pressupost. Feu una relació de despeses, amb dues columnes:els conceptes i el cost previst. Analitzeu amb realisme quants diners necessiteu iprioritzeu a què destinar-los, començant per les necessitats bàsiques: desplaçaments,menjar i dormir. El programa informàtic Excel us anirà la mar de bé. I, si no, lacalculadora.

5. Decidiu quin itinerari seguireu. Proveïu-vos d’un bon mapa de la zona, del país.Consulteu les pàgines web següents:

http://www.paisos-catalans.com

http://www.viamichelin.es

http://www.guiacampsa.com

http://www.rutabike.com

6. Abans de marxar, però, ens cal fer l’equipatge. Aquest sí que és un tema entretinguti, alhora, feixuc. Proveu de fer la relació de coses que necessitareu endur-vos per alvostre viatge. No oblideu la farmaciola. Consulteu:

http://www.farmaceuticonline.com/familia/familia_viatges.html

Mireu si us cal vacunar-vos abans.

7. Finalment, trieu bé el mitjà de transport. Amb què viatjareu? Amb avió? Amb tren?Amb cotxe particular? Amb autobús? Amb bicicleta? A peu?

a) Si trieu aquesta última opció (fer el viatge a peu), per decidir l’itinerari, exploreules Grans Rutes (GR) a les pàgines web: http://www.senderisme.com.

Us en suggerim dos: La ruta dels 9 refugis8 i El Camí de Sant Jaume.9

També podeu consultar la web: http://www.firallibremuntanya.org.

Abans de sortir de viatge, us anirà bé de llegir les recomanacions per feractivitats a la muntanya que la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya(FEC) us suggereix al cartell que us presentem tot seguit:

8 BUENACASA, David; SUBIRÀ, Marc. La ruta dels 9 refugis. Valls: Cossetània, 2005. i9 FIOL, Joan. El Camí de Sant Jaume. Valls: Cossetània, 2006.

26

Recomanacions per fer activitats a la muntanya

Font: Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEC)10

10 Reproduït al diari Avui (diumenge, 28 de juliol de 1996); p. 23.

27

b) Si trieu la penúltima opció (anar amb bicicleta), podeu consultar la web:http://www.rutabike.com i decidir-vos a fer una ruta al vostre abast.

Si us cal més assessorament i, fins i tot, llogar una bicicleta, consulteu la xarxade centres BTT a: http://www.gencat.es/turisme/btt.

Hi ha una via verda de dificultat baixa, la que va d’Arnes a Tortosa, de la qualpodeu llegir l’explicació tot seguit:

D’Arnes a Tortosa

Presència, del 8 al 14 de setembre del 2006 (p. 33)

28

8. Els darrers consells abans de salpar. Si la vida és un viatge, vegeu què en diu elpoeta grec Konstandinos P. Kavafis. En podeu llegir la versió traduïda de l’original pelpoeta català Carles Riba11 i l’adaptació cantada per Lluís Llach.

ÍTACAQuan surts per fer el viatge cap a Ítaca,has de pregar que el camí sigui llarg,ple d’aventures, ple de coneixença.

Els Lestrígons i els Cíclops,l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:

són coses que en el teu camí no trobaràs,no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una

emoció escollidaet toca l’esperit i el cos alhora.Els Lestrígons i els Cíclops,

el feroç Posidó, mai no serà que els topissi no els portes amb tu dins la teva ànima,

si no és la teva ànima que els dreça davant teu.Has de pregar que el camí sigui llarg.Que siguin moltes les matinades d’estiu

que, amb quina delectança, amb quina joia!Entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;

que et puguis aturar en mercats fenicisi comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,

coralls i nacres, ambres i banussosi delicats perfums de tota mena:

tanta abundor com puguis de perfums delicats;que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,per aprendre i aprendre dels que saben.Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.

Has d’arribar-hi, és el teu destí.Però no forcis gens la travessia.És preferible que duri molts anys

i que ja siguis vell quan fondegis a I’illa,ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.

Res més no té que et pugui ja donar.I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.

Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

<http://www.uoc.es/humfil/ct/Hiper_educatius/itaca/itaca.htm>

ÍTACA

I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,has de pregar que el camí sigui llarg,ple d’aventures, ple de coneixences.Has de pregar que el camí sigui llarg,

11 KAVAFIS, K. Poemes. Barcelona: Curial, 1977. [Reedició de les versions de Riba publicades aBarcelona: Teide, 1962.] [Traduïts i anotats per C. Riba; pròleg d’Alexis Eudald Solà.]

29

que siguin moltes les matinadesque entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.

Has d’arribar-hi, és el teu destí,però no forcis gens la travessia.És preferible que duri molts anys,que siguis vell quan fondegis l’illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t’ha donat el bell viatge,sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítacat’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més llunydels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyattingueu ben present no aturar-vos.Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l’avui que ara us encadena.I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,més lluny del demà que ara ja s’acosta.

I quan creieu que arribeu,sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrersque al seu poble són fidels,afavoreixi el Déu dels ventsel velam del seu vaixell,i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrerssi al seu poble són fidels,el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,i malgrat llur vell combat

l’amor ompli el seu cos generós,trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences.

<http://www.lluisllach.cat/>12

12 Per saber-ne més, podeu consultar: http://www.uoc.es/humfil/ct/Hiper_educatius/itaca/itacallachhtm.htm

30

9. El poema d’en Llach és ple de metàfores (recordeu: A = B) que relacionen aspectespropis d’un viatge (A) amb fets que una persona pot viure amb el pas del temps, durantla seva vida, a la recerca d’un ideal (Ítaca), de la felicitat... (B).

Establiu, doncs, aquestes relacions en almenys un element del text d’algunes estrofes:

Poema:estrofes

Viatge Vida

1 Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca

2 Ítaca t'ha donat el bell viatge.

3 Més lluny, heu d'anar més lluny,dels arbres caiguts que ara us empresonen.

4 I quan creieu que arribeu,sapigueu trobar noves sendes.

5 Bon viatge per als guerrersque al seu poble són fidels.

6

2. POSTALS DES DE LLUNY O MOLTES MANERES DE VIURE I D’EXPLICAR UNVIATGE

2.1. Una narració realista o fantàstica: una experiència que ensenya

1. Fixeu-vos en el bon exemple que us dóna la prosa de Josep Pla per tal de confegirla vostra pròpia narració. Es tracta d’un fragment d’una narració d’un viatge que, dejove, ell i dos amics més fan per la costa dels Països Catalans, en un vell quillatmallorquí, des de Cadaqués fins a Peníscola. Llegiu-lo i feu, en acabat, les activitatsque us proposem:

MARINA DE CAMBRILS

Navegada la boca del port i l’espai del Francolí, posàrem la proa sobre el cap deSalou, que es veia en la llunyania i tenia un color verdelós. Albert i Martinetanaren a fer la migdiada. Em vaig quedar al timó. El mar i el vent eren de proa.El mar, monòton, a penes rompia. El vent tendia a desmaiar-se: just per a teniruna mica de fresca.

Passàrem al llarg però una mica forejats del platjar de la costa. Des del mar esveia la part més rica del Camp de Tarragona: un tou de verd, espès i dens sobreel pla de la terra. El color uniformava les varietats botàniques i tot plegat formavauna massa arbòria inextricable i vasta, d’una verdor dura i espessa. Hauríeu ditque era un altre paisatge que el que veuen els terrícoles. La terra era invisible:només es veia el gruix d’arbres, de la part de sobre, plantats sobre la terra. Noera pas un paisatge: era una extensió de color, igual, dilatadíssima. El paisatgeera a sota; amb la terra, les soques, les cases, els pobles, els cultius i aquellesbarrancades pètries de les rierades, solitàries, recollides, de llum immòbil,calentes, i aquell punt de misteri en la claror, que el Camp suscita, perfumatd’herbes seques. Al fons, més a ponent, les muntanyes de Prades semblavensuspeses en la incandescència de la llum, encalitjada i trèmula.

31

El quillat, a mitja màquina, caminava lentament. Les petites onades es rompienen el tallant de la proa, sense bleix. Així, vaig poder anar veient la successivaaparició dels detalls del cap de Salou, que és un accident sense monstruositatsgeològiques, ni desorbitats exabruptes de la mineralogia. El cap uneix duesplatges llargues, d’una concavitat insinuada i dolcíssima.

El promontori de Salou no és pas gaire alt i és ple de pins grossos, potents,d’una forma una mica arrauxada. Hi ha un foc a mig aire: reinando Dª Isabel II –com quasi sempre. És un indret que té l’aspecte de no ser ni massa solitari nimassa freqüentat. Just la bona mida. No costa pas gaire de comprendre, però,que d’aquí a pocs anys s’hi produirà una forma o altra d’urbanisme, i hi hauràmolta més gent. En aquest sentit, és un lloc fatídic. Sobre la terra seca, rocosa iblanquinosa, els pins tenen, sobre e brancatge, un verd lluent.

Josep Pla, Navegació d’estiu13 (p. 127–128)

a) Què hi predomina: la narració o la descripció? Quina és la seqüència narrativa? Iamb quin ordre organitza la descripció?

b) Pinteu el paisatge que descriu Pla i que diu que no és pas un paisatge.

c) És de to realista o fantàstic, el text?

d) Quin futur preveu per a aquest paisatge tan natural?

2. Compareu la descripció de Josep Pla amb la que en va fer, del mateix indret, anysavenir l’escriptor reusenc Ramon Gomis:

Mentre el peix es rosteix, preparo l’amanida de tomaca. La brisa és molt suau iencara amb prou feines sacseja la barca. Tinc una ampolla de vi blanc deCambrils en fresc, i un termos amb cafè. Creua la mar la barca del cap de Sucreque ve de xorrar el tremall. Hi navega el Jaume i els seus dos fills i per latrajectòria suposo que han calat a les roques de Vila-seca.

M’instal·lo a proa de la balandra, encara que sigui la part més incòmoda del’embarcació. El roquissar del cap de Salou està enlletgit per un muntd’edificacions turístiques, sense cap respecte pel paisatge, de molt mal gust, iaclapara esmorzar davant d’un panorama tan trist. Cal situar-se de cara al mar,amb la vista perduda en el dibuix de l’horitzó o en el fil llunyà de la costa.

Tot està a punt perquè celebri amb tranquil·litat el meu primer esmorzar d’aquestviatge per la Frau. L’horitzó, el llençol blau de la mar, el sol que s’enfila, el pagellrostit, el vi blanc i fresc. Sembla que sigui al bell mig d’un racó idíl·lic. Nomésfalta que s’alci una mica de vent.

Ramon Gomis, Viatge per la Mar de la Frau14 (p. 27)

3. I, ara, com deia Pla, només hi ha una manera de fer les coses, que consisteix a fer-les. Redacteu vosaltres mateixos la vostra pròpia narració, real o inventada, realista ofantàstica.

13 PLA,Josep. Navegació d’estiu. Barcelona: Destino, 1985.14 GOMIS, Ramon. Viatge per la Mar de la Frau. Barcelona: Proa, 1995.

32

2.2. Una guia turística, moltes llengües per aprendre

1. Ara farem un supòsit i ens ho mirarem a l’inrevés: suposem que el vostre institut ésl’indret on es fa una trobada d’estudiants d’educació secundària d’Europa i la direcciódel centre us fa l’encàrrec de fer d’amfitrions d’aquests estudiants per mostrar-los lavostra ciutat:

a) Heu d’organitzar-vos per redactar-los una guia bàsica, breu i útil, d’informacions iun programa d’itineraris, concís i resumit, amb activitats per als tres dies queseran amb vosaltres. Per si us fa servei, us reproduïm tot seguit l’índex d’unaguia de Londres:

Londres15

1. Editorial

2. La ciutat més cosmopolita d’Europa

3. Resum d’història de la ciutat

4. Cultura, ahir i avui

5. Incursions culinàries

6. Allotjament

7. Passar-s’ho bé, no sols al vespre

8. La gran temptació

9. Museus

10. Transport

11. A les portes de Londres

12. Informacions de la A a la Z

13. Índexs

14. 10 itineraris a través de Londres

b) Un cop redactada, aniria bé que la traduíssiu a les llengües dels estudiants queus visiten, els quals vénen des de Verona, Lió, Frankfurt, Liverpool i Còrdova.Esbrineu quina llengua es parla a cada ciutat de procedència i, si la coneixeu ol’esteu estudiant, feu-ne la traducció.

2.3. Una postal, per exemple: la imatge no hi val més que mil paraules

1. Vet aquí, tot seguit, un manual d’emergència per escriure postals adreçades a vés asaber qui: la família, l’amic que no ha pogut venir a darrera hora, la xicota, el xicot, elgos, el gat, l’MP3 que t’has oblidat de ficar a la motxilla i s’ha quedat a casa ensilenci... Va, que cadascú s’assegui a la taula del cafè de la plaça i n’escrigui, si mésno, una, que no costa tant!

Si en feu més d’una i, encara més, en feu una des de cada lloc que visiteu, podeumirar de recuperar-les un cop hàgiu retornat a casa i, ben col·leccionades en unàlbum, poden ser un bon record de l’escapada.

15 GREVER, Josephine. Londres. Guia de viatge. Barcelona: Pòrtic, 1998.

33

Atenció: les postals tenen, per la cara que no està escrita, una fotografia i, per tant, usheu d’espavilar per il·lustrar-les d’alguna manera prou decent. Ànims!

Manual d'emergència per escriure postals

És un clàssic de cada estiu: enviar postals a la família, als amics o alscompanys de la feina que s’han quedat treballant. Ara bé, tot i ser un clàssic,pot acabar sent una tortura i sembla que el petit espai que cal omplir es vagifent més i més gran. Per això, és habitual comprar-les, deixar-les a la bossa iescriure-les el dia abans de marxar, ben arrugades (això si no es compren,directament, l'últim dia).

Per facilitar-vos la feina i que quedeu com uns senyors, hem preparat unmanual que us pot ajudar. De tota manera, aquells que odieu, profundament,aquests escrits ja sabeu que podeu recórrer a la clàssica excusa que us heuoblidat les adreces a casa.

Normalment, aquests petits escrits es divideixen en tres parts fonamentals:salutació, explicació i comiat.

Començar...

Pel que fa a les salutacions, sempre es pot començar amb un:• Hola família,• Estimats tots o bé Benvolguts companys.• O fer-vos els xulos i utilitzar la salutació del lloc on sou: Xin chào, envietnamita; o Ei Je, en idioma de Bangladesh, etc.

Nucli de la postal o explicacions

Hi ha múltiples opcions, però sempre resulta un bon recurs parlar delspaisatges, del menjar, del temps que fa, de la gent del país, etc. Us oferimalgunes frases que podeu utilitzar ordenant-les com vulgueu ja que, de fet,l’ordre no altera el resultat.

Pel que fa al menjar:• El menjar és molt picant, quan s'acosta l'hora de dinar ja tremolo!• El menjar és deliciós!• Trobo a faltar la truita de patates i el pa amb tomàquet!• He tingut diarrees i vòmits. Ara ja estic bé.

Pel que fa al paisatge són típiques frases com:• Per aquí tot és molt maco.• El paisatge és molt bonic.• És com un conte de fades!

El temps:• Ens està fent molt bon temps.• Ahir va ploure tot el dia.• Llàstima que ens segueix un tornado!

La gent:• La gent és molt agradable.• Llàstima que no ens entenem amb la gent.• Les titis estan boníssimes (en el cas dels nois)• Aquí són tots guapíssims, és un bon lloc per trobar parella. (en el

cas de les dones)

34

El preu de les coses:• Tot és molt barat, això si, cal regatejar!• Està tot caríssim, ens estem arruïnant.

Amenaces:• He après a cuinar algunes receptes locals. Ja les tastaràs!• Bé ja no t'explico res més, ja ho veuràs a les diapositives,fotografies, vídeo...

Comiat

És habitual afegir deures per aquell que rep la postal del tipus:• Recorda de posar menjar al gat.• Suposo que m’hauràs anat regant les plantes.• Arribo divendres, oi que em faràs una paella?• Em vindreu a buscar a l’aeroport?

Per acabar amb:• Llàstima que quan rebis la postal ja ens haurem vist (és un bon

recurs si s'envia el darrer dia).• Petons.• Abraçades. (o la versió més efusiva Abraçades i petons)• Molts records.• A reveure o Fins aviat.

I la sempre inevitable post data:• PD: Crec que m’haureu de venir a buscar perquè no tinc ganes detornar.

Si, tot i tenir aquest manual, continueu pensant que és una tasca massa dura,sempre podeu recórrer a formats encara més breus:

Format telegrama:

• Petons des de Roma.• Records des de la ciutat de l'amor.• O un simple: Abraçades!!!!!!!!! (que es pot allargar fins que es vulgui

amb signes d’admiració)• O un simple Petons (seguit d'una llarga llista de noms. Penseu que

podeu fer signar tot l’autocar o tot l'avió, tot i que no els coneguin).

Anna Garcia (2/08/2001)<http://lamalla.net/canal/turisme/noticies/article?ids=95483>

2. A més del «Manual d’emergència per escriure postals», us pot fer servei de llegir lasegüent postal amb l’objectiu de tenir-ne un exemple com a model a imitar o adescartar. Llegiu, doncs, aquesta postal, com a botó de mostra, que l’escriptor iperiodista David Pujol i Fabrelles fa a la seva columna, «La galeria», del diari El Punt:

Postal des de Marràqueix

Us escric, ben banyat de sol, des de Marràqueix, la ciutat roja del Marroc centralque ahir va ocupar les meves hores. Dijous ja hi vaig fer estada i avui encara hicontinuaré la visita durant tot el dia. Em vaig dedicar a veure alguns dels seusmillors monuments i a resseguir un tros de muralla però, sobretot, a viurel'ambient i el misteri de la ciutat. Un ambient «penetrant, fresc i ple de colorit»,per dir-ho com Elias Cannetti. A l'hora de sopar vaig dubtar entre fer una bona

35

sopada al Tobsil, un dels restaurants d'anomenada de la ciutat, o menjar a laplaça Jemaa el-Fna, al cor de la medina: al final vaig optar pels tastets a la plaça(un bol de harira, uns cargols amb licor de comí i una mica de cuscús ambmerguez), i no me'n penedeixo pas. L'experiència s'ho val, perquè la plaça, comla ciutat en general, és una font contínua de sorpreses —Josep Piera, aSeduccions de Marràqueix, diu que el Marroc és un país que fa savis—, però sivoleu que us digui la veritat, ja estic una mica cansat de tanta calor abrusadora.Per això diumenge, que ja seré a casa, me n'aniré a fer una bona remullada acala Montjoi. Viatjar, amics, potser també és això: marxar lluny per tornar i poderassaborir millor la riquesa i la bellesa del que tenim ran de nas. [Confesso queaquesta postal la vaig deixar escrita a finals de juliol, just abans de marxar cap alMarroc. Intueixo, però, que tot el que us hi explico s'ajusta més o menys a larealitat. O així ho espero.]

David Pujol i Fabrelles, El Punt (divendres, 11 d’agost del 2006)

a) Busqueu quins dels temes del «Manual d’emergència per escriure postals»esmenta en David Pujol.

b) Comenteu, també, la darrera frase del text, la que va entre claudàtors. Això detenir redactada la postal abans d’anar-hi, quin sentit té?

3. Ara us toca a vosaltres. Aquí hi teniu l’espai pautat en blanc: ompliu-lo amb imatgesi lletres.

(Imatge) (Text)

2.4. Una notícia, un article d’opinió i una crònica periodístics

1. El dissabte, 5 d’agost de 2006, el diari El Punt publicava una notícia amb el titularsegüent: Rescaten uns 260 immigrants a les Canàries que anaven en tres bots. Llegiu-la:

Rescaten uns 260 immigrants a les Canàries que anaven en tres bots

Una de les embarcacions en portava un de mort i hi ha un desaparegut

Una embarcació de Salvament Marítim va rescatar ahir a dues milles de la costasud de Tenerife 66 immigrants que viatjaven en un bot. Un dels immigrants haviamort durant el trajecte i un altre, segons el testimoni dels rescatats, va caure almar durant la travessia. Amb aquesta víctima mortal, ja són quinze elsimmigrants morts des de principi de juliol en l'intent d'arribar a les Canàries. Un

36

total de 260 immigrants van arribar ahir a l'arxipèlag o van ser localitzats a propde la costa en tres bots.

Salvament Marítim va localitzar el bot amb 65 persones i un mort a la zona de lesGalletas, a Tenerife. Tots els tripulants eren homes adults d'origen subsaharià,del Senegal i Guinea Conakry. Van explicar que havien sortit feia onze dies delSenegal. Tres d'ells van ser ingressats a l'hospital, un per una fractura al braç, unaltre perquè tenia hipotèrmia i un tercer per un cop al cap. Tot i així, no teniencap problema greu i s'esperava que es recuperessin correctament. Hores abans,aproximadament a les cinc de la matinada, s'havia interceptat una altraembarcació amb 103 immigrants més. Tots eren d'origen subsaharià i van arribaren bon estat, tot i que presentaven problemes de cansament. Una terceraembarcació amb 92 persones també va ser localitzada, i una embarcació deSalvament Marítim va acudir a rescatar-la, però no arribaran fins avui. Dijouspassat, els banyistes de la platja de la Tejita (Tenerife) van ajudar 49subsaharians quan acabaven d'arribar.

Banyistes de la Tejita (Tenerife) ajuden 49 immigrantsque arriben en una barcassa. Foto: EFE

Núria Segura, Santa Cruz de Tenerife. El Punt (5 d’agost de 2006)

−−−− Mireu de trobar resposta a les anomenades en anglès 6 w (who?, what?, when?,where?, how? and why?) o en català: qui?, què?, quan?, on (en quin indret)?, com(de quina manera)? i per què? del fet que s’hi narra llegint el text de la notícia. Sipodeu completar la taula amb les respostes a les sis preguntes, la notícia està benredactada:

La notícia(titular)

Rescaten uns 260 immigrants a les Canàries que anaven entres bots

1 Qui?

2 Què?

3 Quan?

4 On

5 Com?

6 Per què?

2. I pocs dies després, al mateix periòdic, el dimecres, 9 d’agost de 2006, JosepMurgades escrivia aquesta columna -o article d’opinió- sobre el fet de què donavanotícia la periodista Núria Segura. Llegiu-la també i, tot seguit, feu les activitats que usproposem.

37

El despullat i el nu

Ja fa temps que s'ha convertit en tòpic —és a dir, en realitat banalitzada a còpiade ser habitual— l'afirmació festiva que diu que, a l'era colonial, eren els blancsels qui, impecablement vestits, oferien enmig de la selva quincalla a tribusafricanes totes a pèl, mentre que a l'era actual són els negres els qui,llampantment vestits, venen oripells per quatre xavos a blancs en platges més omenys o gens tèxtils. Tot canvia...

Des de no fa tant de temps, per bé que tot ell en sigui ja injustament massa, elsegon d'aquests mateixos escenaris ha deixat de ser relativitzable en to migirònic, mig jocós, per convertir-se en un de tants espais de l'horror possible delsnostres dies.

En una qualsevol platja del sud peninsular o de les illes dites (per estupidesa oper sarcasme?) afortunades, ara i adés hi fan cap, escopits més que guiats, totd'emigrants subsaharians. Hi arriben, si no han mort abans, en una condiciólímit. Llavors el contrast entre uns blancs ociosos i tipets tot daurant-sepanxacontents al sol, i uns negres depauperats víctimes en molts casosd'hipotèrmia i deshidratació, és simplement brutal. Com designar amb senglesadjectius aquesta tan tremenda desigualtat?

El negre hi és el despullat; el blanc, el nu. Partint de la distinció, d'ordreeminentment estètic, que Kenneth Clark establia entre the naked i the nude —aquell com a sinònim de desvestiment i, doncs, de situació embarassosa; aquestcom a equivalent d'una forma ideal, resultat d'un determinat estadi de lacultura—, podríem ara semblantment inferir-ne una de més aviat ètica. El nu ésel fruit d'una evolució material que permet la llibertat, econòmica i mental, dedesprendre's de tot allò eventualment tingut per accessori. El despullat ésconseqüència d'una explotació que obliga a aferrar-se almenys a quatre parracscom a única pertinença. La dignificació del despullat passa per vestir-lo demanera que algun dia pugui aspirar també al nu.

Josep Murgades, El Punt (9 d’agost de 2006)

−−−− Mireu de resumir la paradoxa que planteja l’article d’opinió sobre les motivacionsben oposades i els desenllaços prou diferents que han tingut els viatges delsbanyistes, d’una banda, i dels immigrants, de l’altra. Tot seguit, establiu-ne lesconclusions:

Banyistes Immigrants

Conclusions

3. La periodista de Televisió de Catalunya Núria Bacardit, presentadora delTelenotícies, era de vacances a Nova York quan van esdevenir-se els atemptats de

38

l’onze de setembre del 2001. El seu viatge de turisme va convertir-se en un viatge perfeina. I el viatge dels passatgers dels avions sinistrats va acabar tràgicament.

a) Ara, sou un grup d’amics periodistes de TV3 ben avinguts de vacances al’extrem oriental de la Mar Mediterrània, al Líban, i el canal nacional de televisióus demana que hi reforceu l’equip de reporters arran de l’esclat d’un conflictebèl·lic a la zona. Vosaltres us presteu a fer la crònica diària dels fets (ambinformació i opinió). Repasseu els reportatges que se’n van realitzar, tant delsfets de Nova York com dels del Líban, a l’hemeroteca i a la videoteca, estudieu-ne l’estructura i disposeu-vos a enregistrar amb el vídeo les emissionscorresponents.

b) Busqueu a l’Especial Periodisme de http://www.vilaweb.cat/www/diariescola lainformació sobre el reportatge com a gènere periodístic (que va més enllà de lanotícia perquè hi incorpora més documentació, entrevistes, interpretacions delsfets o imatges il·lustratives) i expliqueu així el vostre viatge.

2.5. Un diari personal: un viatge al món exterior i al món interior

La literatura de viatges pren, de vegades, la forma d’un diari personal, amb apuntsbreus, anotacions ràpides, impressions fugisseres, dades bàsiques, pensamentsoportuns, preguntes sense resposta... Fixeu-vos en aquests dos exemples que uspresentem tot seguit, analitzeu-los mitjançant les activitats que us proposem i, enacabat, per què no ho proveu vosaltres, d’explicar el viatge a manera de diari personalreal o de ficció?

1. El primer exemple es tracta del diari del viatge que l’escriptor Franz Kafka va feramb un seu amic anomenat Max des de Lugano (Itàlia) fins a Erlenbach (Alemanya)passant per París (França), entre altres indrets, amb tren. Llegiu-lo i, després, feu lesactivitats que us suggerim:

Viatge Lugano – París - Erlenbach

Agost – setembre de 1911.

Partença, 26 d’agost de 1911. Al migdia. Una mala idea: la descripció simultàniadel viatge i de la nostra disposició interior en relació amb el viatge. Laimpossibilitat d’aquest propòsit ha quedat demostrada quan hem travessat unvagó ple de camperoles. La camperola heroica (sibil·la de Delfos). L’una riu, a laseva falda en dorm una altra que es desperta i ens fa signes. Si descrivís lasalutació que Max els ha fet, s’esmunyiria una falsa hostilitat en aquestadescripció. [...] A l’estació de Munic anem al lavabo a rentar-nos cara i mans.Hem deixat les maletes al vagó. [...] Llac de Constança. L’he vist com unanebulosa que contemplés el moll estant. Suïssa abandonada a si mateixa durantles primeres hores del matí. En veure aquest pont, desperto en Max [...], iaquesta vista és la primera impressió intensa de Suïssa per bé que ja feia estonaque la contemplava mentre anava deixant el crepuscle del tren per endinsar-meen l’alba de l’exterior. [...] Estadística patriòtica: quina superfície deu tenir unaSuïssa escampada per la plana? [...] Zuric. [...] Compràrem un plànol de Zuric.[...] La vista del llac. Una forta sensació de diumenge en imaginar-me que visc enaquest lloc. La reserva d’aire que constitueix aquest llac; no s’hi pot edificar.

Franz Kafka, Diaris 1910-192316

16 KAFKA, Franz. Diaris 1910-1923. Barcelona: Edicions 62, 1995.

39

a) Marqueu amb colors diferents les diverses classes de seqüències:

− la descripció de persones i llocs (vermell, per exemple),− la narració de fets i successos (blau, per exemple)− els comentaris que expressen l’estat d’ànim i els pensaments del redactor

(verd, per exemple).

b) Les frases sense verbs que hi apareixen denoten un estil característic de lapresa d’apunts ràpids, d’una redacció apressada i necessitada d’una economiade recursos, d’un ritme àvid de resolució de l’expressió. Reescriviu les següentsfrases del text, que contenen forma verbal, de manera que, elidint-ne el verb (i,doncs, marcant-ne l’elisió amb la coma o els dos punts corresponents), no perdinsentit:

Frase amb verb Frase sense verb

Hem deixat les maletes al vagó

Llac de Constança. L’he vist com unanebulosa que contemplés el mollestant.

2. L’Ivan té 14 anys, viu a Cerdanyola i durant les vacances d’estiu decideix escriureun diari. Vet aquí, doncs, un altre exemple de la narració d’una escapada, aBenicàssim (País Valencià) en aquest cas, amb anotacions personals.

Dilluns, 7 d’agost.

Avui ens hem llevat a les nou per anar a Benicàssim, un poble situat a unsvint quilòmetres de Castelló de la Plana. El pare ha dit que en Josep Garí –el veídel cinquè, amic de tota la vida- li va comentar que un amic seu li havia dit queaquest és un poble meravellós. La veritat és que quan una cosa passa per bocade tantes persones el significat acostuma a variar considerablement.

Sense anar més lluny, la tardor passada les males llengües deien que el profede ciències naturals i la d’anglès havien passat una nit de luxúria. Finalment varesultar que tan sols havien pres xocolata amb xurros al bar de davant l’escola.

Les males llengües trastoquen el món! I per aquest motiu he tingut lasensació que la sortida familiar no ens duria res de bo. Ben segur que acabaríemenmig d’una ciutat industrial de platja contaminada, arbres ennegrits per la plujaàcida i gent d’aspecte malaltís...

Però, no. He de reconèixer que m’he equivocat del tot. És dur d’acceptar,però cert. Benicàssim és un poble digne de veure, com tants altres pobles dellitoral mediterrani, amb un encant diferent. Potser el que més m’agrada és lagent que l’habita.

Aquesta tarda, després de cruspir-nos una deliciosa paella valenciana, plenad’aquelles cuques que tan poc agraden a la Laura –mai les ha tastades i quan hofaci caurà al vici del marisc com tot ésser humà- hem fet un tomb pel poble.

Ivan Parra, Hola diari!17

17 PARRA, Ivan. Hola diari! Barcelona: la Magrana, 1997.

40

a) Subratlleu les formes verbals de les frases següents i analitzeu-ne la personagramatical i el temps verbal que hi predominen: és important perquè ambdóstrets morfològics són característics del gènere del diari:

Frases del fragment del diari Persona gramatical Temps verbals

Avui ens hem llevat a les nou peranar a Benicàssim, un poble situat auns vint quilòmetres de Castelló de laPlana.

Però, no. He de reconèixer que m’heequivocat del tot.

b) En aquest fragment, l’Ivan fa una observació general a partir de la narració d’unfet concret o més, és a dir, passa de l’anècdota a la categoria, arriba a unaconclusió mitjançant la reflexió que li provoca un esdeveniment o més.Identifiqueu i expliqueu amb les vostres paraules quina és l’anècdota i quina ésla categoria:

Anècdota Categoria

3. COMIAT I RETORN

1. Finalment, de retorn, de tornada, fem balanç i recordem què n’hem après, del’experiència, del viatge.

a) Llegiu aquest poema de Miquel Martí i Pol, subratlleu-ne què valora de l’anada iquè valora de la tornada del viatge. En acabat, feu el mateix vosaltres: una llistade les coses que hi heu après positivament.

El retorn

No fóra lícit que ara demanéssimque algú –qui?– ens garantís que aquest retornserà definitiu; no fóra digne.Tant tu com jo sabem perfectamentque els horitzons són sempre provisorisi no oblidarem pas amb quin esforçhem arribat on som. ¿Què val la vidasense cap risc? Fem-nos-la, doncs, obertaa tota llei de sons, des d’aquest clar

41

silenci d’ara en què tot té la càlidatendresa de les coses retrobades.

Miquel Martí i Pol: Les clares paraules18

b) La Sophie sempre ha somiat en el mar. Ara, finalment podrà fer allò que hadesitjat tota la vida: una travessia. En companyia dels seus oncles i cosins,travessarà l’Atlàntic en un veler que ells mateixos han construït. La Sophie estàemocionada i impacient per salpar, però també està molt inquieta, perquè sapque no només haurà d’enfrontar-se amb vents i tempestes, sinó que, en el fons,el viatge serà un retorn al seu passat, als misteris de la seva infantesa, que ellano està segura de voler conèixer.

Llegiu-ne aquest fragment del darrer capítol, comenteu quin balanç s’entreveuque fa de l’experiència i animeu-vos a llegir el llibre. I a redactar el final del vostreviatge, amb el balanç corresponent:

(Capítol) 78 A casa

Ja sóc a casa, i us puc assegurar que no hi ha cap lloc on s’estigui més bé.En Cody i en Brian també són aquí: es quedaran un parell de setmanes.

Es veu d’una hora lluny que els meus pares «actuals» es van treure un bonpes de sobre quan vaig arribar sana i estàlvia. Cada vespre entren a la mevahabitació, s’asseuen a la vora del llit, i així que obro els ulls em pregunten:

Et trobes bé? Necessites alguna cosa?

I jo els contesto:

Em trobo la mar de bé.

[...]

No sóc la Sophie del cap de pardals, ni la que toca de peus a terra, ni latossuda com una mula. Sóc la Sophie, i prou. Així que acluco els ulls encarasento l’olor del mar, però em fa l’efecte que m’han remullat dins aigua clara ifresca, i n’he sortit completament neta i renovada.

Adéu, Bompie. Adéu, mar.

Sharon Creech: La travessia19

2. «Roda el món i torna a Camprodon», diu el refranyer popular català. De dites queparlen d’una manera divertida de pobles i ciutats del territori de parla catalana i d’arreuon potser heu estat, n’hi ha un munt: «Barcelona és bona si la bossa sona», «Reus,París i Londres», etc. Feu-ne un recull i mireu d’explicar-ne el significat. Demaneu-neals pares o als avis: segur que ells en saben i us en poden fer cinc cèntims.

3. Aneu a la pàgina web www.llibres.com i escriviu al cercador per títol el mot clauviatge. Quins llibres us hi surten relacionats? Feu un clic damunt de les icones delsllibres i proposeu-vos de començar a llegir-ne un. Feu una exposició dels llibres triats ala cartellera de classe.

18 MARTÍ I POL, Miquel. Les clares paraules. Barcelona: Edicions del Mall, 1983.19 CREECH, Sharon. La travessia. Barcelona: Cruïlla, 2002.

II. TÀRIK DE LA GRAN CARAVANA

45

1. ABANS DE LLEGIR...

1.1. Formulem hipòtesis i establim el propòsit de lectura

1. Després d’haver-ho comentat amb el mestre i amb tots els companys de la classe,en petit grup, penseu i escriviu qui o què podria ser Tàrik:

Tàrik podria ser...

• ..................................................................

• ..................................................................

• ..................................................................

• ..................................................................

• ..................................................................

2. Mireu la portada del llibre i comenteu-la. Un cop fet, per parelles, ompliu aquestafitxa:

La portada del llibre:

Títol: ........................................................................................................................

Autor: .......................................................................................................................

Editorial: ..................................................................................................................

Col·lecció: ................................................................................................................

Edició: ......................................................................................................................

Any de l’edició: ........................................................................................................

3. Descriviu la il·lustració. Primer, però, llegiu-vos el recordatori que teniu a continuaciósobre els passos a seguir per fer una bona descripció, i feu una pluja d’idees delsaspectes que voleu que hi surtin.

Recordeu que per descriure cal...

1. Observar detalladament les característiques de la il·lustració.

2. Recopilar en forma de llista el vocabulari relacionat amb el temaque volem descriure.

3. Redactar seguint una estructura:

- d’allò més general a allò més concret.

- d’allò més llunyà a allò més proper.

- de dalt a baix.

- d’esquerra a dreta.

Proveu-ho!

Quins personatges hi ha (persones, animals...)?_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

46

Com van vestits els personatges (roba, complements...)?________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

On estan situats i què fan els personatges?________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

Quines sensacions (moment del dia, lluminositat, colors...) volem descriure?________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

Quins adverbis de lloc podem utilitzar?________________________________________________________________

________________________________________________________________

Feu, ara, la descripció de la il·lustració:

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

4. Analitzeu la contraportada del llibre:

47

Edat de lectura recomanada: ......................................

Il·lustrador: ...................................................................

Resum, sinopsi o ressenya:

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

5. El resum que apareix normalment a les contraportades dels llibres tambés’anomena ressenya o sinopsi. Aquest text breu i concís ens aporta informació generalsobre el contingut del llibre i sobretot ens crea expectatives, ens motiva, ens fa agafarganes de llegir-lo.

En petit grup, després d’haver llegit aquest resum, penseu què us agradarà saber, quèhi voldreu descobrir... És a dir, establiu el propòsit de lectura: per què voleu llegiraquest llibre?

El llegirem per...

� ...............................................................................................................................

� ...............................................................................................................................

� ...............................................................................................................................

� ...............................................................................................................................

� ...............................................................................................................................

1.2. Projecte de treball: els deserts

1. Heu llegit a la ressenya que el somni d’en Tàrik és travessar amb els caravaners eldesert i viure les aventures i prodigis que s’hi amaguen. En petit grup, expliqueu-vosquè en sabeu dels deserts i anoteu la informació que obtingueu:

Què en sabem dels deserts? Pluja d’idees:

� ..............................................................................................................................

� ...............................................................................................................................

� ...............................................................................................................................

� ...............................................................................................................................

� ...............................................................................................................................

48

2. Conjuntament amb el mestre i tots els companys de la classe, elaboreu un mapaconceptual o esquema del vostre projecte de treball. Escriviu-lo a la pissarra i,després, copieu-lo a la llibreta:

Mapa conceptual o esquema

49

3. En petit grup, decidiu què us agradaria saber sobre els deserts i anoteu lespreguntes.

Què volem saber dels deserts? Pluja d’idees:

� ...............................................................................................................................

� ...............................................................................................................................

� ...............................................................................................................................

� ...............................................................................................................................

� ...............................................................................................................................

� ...............................................................................................................................

Després d’haver posat en comú les idees amb la resta de grups, afegiu-les al mapaconceptual. Escriviu-les en un altre color, per diferenciar-les del que ja sabeu sobre elsdeserts.

4. Per grups, trieu un bloc de continguts del mapa conceptual. Busqueu-ne informació(a la biblioteca de l’escola, a la biblioteca municipal, a les pàgines web que usrecomanarà el mestre...).

Us pot anar bé...

a) Per obtenir informació

1. Marcar amb papers o punts de llibre les pàgines on heu trobatinformació que us interessa.

2. Fotocopiar els fulls dels llibres que contenen informacióinteressant.

3. Llegir en veu alta mentre els altres companys del grup escolteni prenen notes.

4. Marcar amb retoladors de colors les informacions quecorresponen als diferents punts.

b) Per organitzar i integrar la informació

1. Fer mapes conceptuals, gràfics, esquemes, llistes, dibuixos,seqüències…

2. Agrupar la informació subratllada del mateix color i posaretiqueta, títol o subtítol.

3. Dictar a l’adult o algun membre del grup la informacióelaborada (dir-ho amb les pròpies paraules).

5. Per poder traspassar la informació als altres grups, prepareu-vos l’exposició amb elguió que teniu a continuació:

50

Guió de conferència

TÍTOL:_______________________________________________________________

PRESENTACIÓ:

1. Començarem a parlar de _______________________________________________

_____________________________________________________________________

2. Després parlarem de __________________________________________________

_____________________________________________________________________

3. Continuarem ________________________________________________________

_____________________________________________________________________

4. Per acabar, parlarem de _______________________________________________

_____________________________________________________________________

DESENVOLUPAMENT:

1.____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

2. ___________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

ACABAMENT:

En resum, ____________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

Fonts d’informació: _____________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

51

2. MENTRE LLEGIM...

2.1. «A les portes del desert»

1. Feu una lectura individual i silenciosa d’aquest capítol.

Recordeu que...

Si no sabeu el significat d’alguna paraula, continueu llegint, potserho podreu deduir pel context i fent-ne una relectura. Si, així i tot, noho endevineu, subratlleu-la.

2. Comenteu amb els companys i amb el mestre el significat de les paraules que heusubratllat. Busqueu-ne la definició al diccionari o a l’enciclopèdia. Per ajudar-vos, hemincorporat un petit glossari que podeu consultar a l’annex 1 d’aquest dossier.

Comenceu també vosaltres a elaborar un glossari amb totes aquestes paraules. Aneu-hi afegint les dels altres capítols.

3. En aquest capítol, l’autor del llibre, ens situa en l’espai on es desenvolupa lahistòria. Sabríeu dir on?

___________________________________________________________________

4. També ens descriu aquest lloc. Per fer-ho, utilitza un recurs molt original:

a) Marqueu amb una X aquest recurs:

� Explica la passejada del protagonista per tots els indrets de la ciutat.

� Ho fa «des de l’aire», utilitzant el vol d’uns ocells. Explica que la seva ombra esprojecta per diversos llocs i així ens els va anomenant.

� Comença dient: A la ciutat hi ha...

b) Anoteu els llocs que sobrevolen les cigonyes per fer-vos una idea de com és laciutat:

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

5. Amb aquesta informació imagineu com és la ciutat i intenteu dibuixar-la en un full.Després, compareu els treballs amb els dels vostres companys. Feu un mural a laclasse amb tots els dibuixos. Hi podeu posar aquest títol: «Jarraim, la ciutat».

6. Les cigonyes arriben a Jarraim amb l’arribada del bon temps. Us atreviu a concretarmés? A quina època de l’any es refereix l’autor? A Jarraim, hi fa bon temps, però, i aCatalunya, i a Europa, quin temps comença a fer? Enceteu una conversa a la classe

52

sobre aquest tema. La lectura de la següent notícia us pot ajudar a justificar les vostresaportacions:

Un grup de 400 cigonyes fa parada a la ciutat

Banyoles va rebre aquest diumenge una visita excepcional. Un grup de 400cigonyes va fer parada al nucli urbà per passar-hi la nit. ... Les cigonyes vanatraure l’atenció dels veïns i el dilluns van marxar per prosseguir la seva rutamigratòria, a la recerca d’un clima més càlid.

Les cigonyes van arribar a Banyoles entre les 18:00 i les 19:00 hores deldiumenge. Poc a poc, les aus van anar ocupant posicions elevades per tal depassar la nit amb tranquil·litat...

Després de passar la nit a la ciutat, de bon matí les cigonyes es van agrupar enun camp proper a la variant i a l’abocador. Al voltant de les 10:00 hores, elsocells van començar a enlairar-se i van formar dues grans bandades que vandesaparèixer cap al sud. Les aus segueixen la seva ruta migratòria per passarl’hivern a l’Àfrica, com és habitual cada any. De fet, és habitual veure grups

nombrosos a la zona de l’estany cada anyentre el 20 i el 30 d’agost.

Tal com relaten els ecologistes, les cigonyes«es van convertir en un meravellós espectaclepels banyolins, que van sortir a mirar-les benembadalits». No obstant, els qui més vangaudir de l’espectacle van ser els aficionats al’ornitologia, que van poder comprovar commolts dels exemplars estaven anellats.D’aquesta manera, es pot saber que el grupprovenia d’Alemanya, de Suïssa i d’Àustria.

(Tres cigonyes en un teulat de Banyoles)

Marçal Lladó <laMalla.net> (29/08/2006)

7. Formuleu hipòtesis:

o En quin continent situaríeu la ciutat de Jarraim? .................................................

o Per què? ...............................................................................................................

..............................................................................................................................

o En quina zona d’aquest continent? ......................................................................

o Per què? ...............................................................................................................

..............................................................................................................................

8. A la pàgina 8 podem llegir que:

53

Cada any, quan les cigonyes fan el primer vol per damunt de la ciutat, sembla queals carrers de Jarraim es prepari una gran festa.

A la ciutat, aquest esdeveniment, provoca que es visquin situacions diferents.Numereu-les per ordre cronològic:

El soc i els carrers on viuen els artesans de Jarraim s’omplen d’unaactivitat frenètica.

Les cigonyes i la gran caravana arriben a Jarraim.

La ciutat es paralitza.

9. L’autor, per descriure l’ambient general que viu la ciutat, utilitza diferents verbs oexpressions. Per parelles, busqueu-los a les pàgines 8, 10 i 11:

Verbs i expressions per descriure la ciutatparalitzada

Verbs i expressions per descriure la ciutatfrenètica

10. L’autor ens explica què passa a la ciutat quan arriben les cigonyes:

Per això, quan les cigonyes arriben a la ciutat anunciant que la data de la granreunió s’acosta, el soc i els carrers on viuen i treballen els artesans de Jarraims’omplen d’una activitat frenètica... (p. 10)

Feu una relació de tots els oficis de la ciutat de Jarraim i l’activitat que desenvolupen:

Ofici Activitat que desenvolupa

AIGUADER Traginar o vendre aigua.

54

La medina de Tunis. Tunis: Alif; editions de la Méditerranée, 1989.

55

11. Us ha cridat l’atenció l’ofici de cercador de roses del desert? Sabeu que són lesroses del desert? N’heu vist mai cap? Porteu-ne alguna a classe. La podeu demanar aalgú que hagi anat de viatge a algun país amb desert. Pregunteu-li on la va comprar iper què. Busqueu informació sobre la seva composició i la seva formació:

NOM:

Tipus de mineral:

Composició:

Color:

Formació:

Localització:

Utilitats:

12. Marqueu amb una X la resposta correcta sobre la gran caravana:

La gran caravana es reuneix a Jarraim...

� cada dos anys.� dos cops l’any.� cada any.

La gran caravana es reuneix...

� a l’esplanada fora la ciutat.� a la plaça del mercat de Jarraim.� al costat de la torre del Palau del batlle.

56

La gran caravana la formen...

� els cercadors de roses del desert.� els titellaires, els malabaristes i els contadors de contes.� la unió dels comerciants de les petites caravanes.

Els caravaners fan parada a Jarraim per...

� escoltar les històries terribles del Desert Profund.� preparar el viatge cap al Desert Profund i completar el carregament de la gran

caravana amb productes propis de Jarraim.� descansar.

La gran caravana...

� no tornarà a Jarraim fins al cap d’un any.� tornarà més aviat o més tard, depèn del temps que faci.� tornarà a Jarraim al cap de sis mesos carregada de productes exòtics del sud.

La travessia del desert, del nord fins al sud...

� només la realitza la gran caravana.� la realitzen tot tipus de caravanes, les grans i les petites, però les petites

tarden més temps.� la realitza la gran caravana i, de vegades, els artesans de Jarraim.

13. Aneu subratllant al llibre aquelles paraules, frases, fragments, que us agradin moltper la seva originalitat, per la seva musicalitat, per la seva bellesa... Aneu-les copianten un full. Poseu-hi un títol bell i vistós, per exemple «Paraules, frases, fragments queens han agradat molt...»

Aneu-lo completant a mida que aneu llegint els altres capítols.

14. La majoria de nens de les ciutats de vora del desert juguen al prohibit joc delsterbolins. Formuleu hipòtesis:

− En què deu consistir el prohibit joc dels terbolins?

− Per què és un joc prohibit?

2.2. «Tàrik dels assaonadors»

1. Feu una lectura individual i silenciosa d’aquest capítol. Recordeu les recomanacionsque us hem fet abans de començar a llegir el capítol 1. Afegiu al glossari les paraulesque heu hagut de buscar al diccionari o a l’enciclopèdia.

2. Mireu si en els vostres llibres de coneixement del medi social hi ha informació sobreels gremis. Pot ser un bon moment per llegir-la.

Després, expliqueu què vol dir que tota la família d’en Tàrik pertanyia al mateix gremi.(p. 15)

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

57

3. A les pàgines 15 i 16 se’ns descriu un altre ambient: els carrers del soc de Jarraim.Segurament, l’autor de la novel·la, en primer lloc, s’ha plantejat com vol que els lectorsens imaginem el carrer.

a) Marqueu amb una X les característiques de l’ambient del carrers del soc deJarraim:

� Silenciós

� Sorollós

� Amb molta activitat

� Amb molta tranquil·litat

� Ple de gent

� Solitari

� Sense cap olor

� Molt olorós

b) Després, ha buscat paraules que l’ajudin a descriure aquest ambient. Marqueu-les amb un retolador fluorescent:

En Tàrik s’estimava aquells jocs i aquells oficis. S’estimava els carreronspolsegosos del soc de Jarraim, el batibull de les parades i les botigues, els critsdels aiguaders, els regatejos dels compradors, els cants dels músics ambulants,les mil olors canviants de cada racó: els perfums intensos fins a ser marejadorsdels carrers dels especiers, les exòtiques olors de les parades dels herbolaris iels marxants de te, l’olor aspra i intensa de les cledes dels venedors de bestiar...fins i tot s’estimava la forta olor de cuiro nou de l’obrador del seu pare. (p. 15-16)

c) Classifiqueu-les segons que siguin noms o adjectius:

Llista de noms per descriure Llista d’adjectius per descriure

4. En Tàrik vol i dol. Per parelles, i després de llegir la pàgina 16, expliqueu el significatd’aquesta frase.

Primer, penseu què voleu escriure i, després, com ho voleu escriure. Feu-vos una llistade les paraules que podrien sortir al text:

58

connectors noms adjectius verbs

d’una banda

d’altra banda

al mateix temps

...

somni

estimació

desert

gran caravana

família...

trist

ensopit

content

alegre

...

somniar

estimar

sentir-se

marxar

quedar-se...

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

5. Els Nois de Jarraim practicaven el joc dels Terbolins:

a) Poseu-vos al lloc d’en Tàrik i expliqueu aquest joc seguint el model del textinstructiu.

Nom del joc:

Nombre de jugadors/res:

Edat:

Espai:

Materials necessaris: (en forma de llista)

Com s’hi juga: (amb els passos que cal seguir numerats)

Perills:

b) Els nois i noies de la classe que heu arribat d’altres indrets del món, podeuexplicar jocs dels vostres països. Després, entre tots, comenceu a fer un muralper a la classe que porti el títol de «Jocs del món».

59

6. En aquest capítol, l’autor de la novel·la ha començat a fer la presentació delspersonatges.

Comenceu a fer un estudi dels personatges omplint la taula que teniu a continuació. Lapodeu anar completant a mida que aneu llegint l’obra i vagin sorgint aspectesinteressants sobre ells o apareguin personatges nous.

Els personatges de la novel·la

NomTrets físics ipsicològics

ProfessióInfluències sobre el

protagonista

7. Abans d’enllestir el treball sobre aquest capítol, però, comproveu les hipòtesis queheu formulat abans de començar-lo a llegir:

− Heu encertat en què consistia el joc dels terbolins?

− Heu endevinat per què era perillós jugar-hi?

8. La idea de que el somni d’en Tàrik és travessar el desert amb la gran caravana esrepeteix sovint en la novel·la. L’àvia Aziza ens ho torna a dir valent-se d’una frase feta.Sabeu quina és?

________________________________________________________

2.3. «La gran caravana arriba»

1. A partir del títol d’aquest capítol, formuleu hipòtesis:

− Concretament, qui forma aquesta gran caravana?

− ...

60

2. Feu una lectura individual i silenciosa d’aquest capítol. Recordeu les recomanacionsque us hem fet abans de començar a llegir el capítol 1. Recordeu-vos d’anarcompletant el glossari.

3. En aquest capítol trobem la descripció d’un paisatge: el que observa en Tàrik des dela muralla de Jarraim mentre espera l’arribada de la gran caravana. Per fer-ho, l’autorutilitza diversos connectors que li permeten descriure’n ordenadament els diferentselements.

En la descripció següent, marqueu amb retoladors fluorescents, les paraules iexpressions que serveixen per situar les parts del paisatge:

El paisatge que es dominava des del capdamunt de la muralla era realmentimpressionant. Cap al nord, la mirada d’en Tàrik es perdia entre els camps i elssecs turons esquitxats de garriga que s’alternaven fins als límits dels aiguamolls.Entre els camps i els turons primer, i després evitant els aiguamolls, corrial’ampla carretera per on cada any arribaven les caravanes. Si mirava enrere, alsud, els ulls d’en Tàrik dominaven la ciutat...

I més enllà de la ciutat, mirant cap al sud, la ruta que es perdia a les Planes dePedra... (p. 23-24)

4. Feu una llista amb els components de la gran caravana, seguint l’ordre que hi tenen.

Composició de LA GRAN CARAVANA

1. _________________________________

2. _________________________________

3. _________________________________

4. _________________________________

5. La família d’en Tàrik es mostrava satisfeta que el noi escoltés les històries del vellSelim; en canvi, no els agradava gens que seguís les dels caravaners. Per què?Doneu la vostra opinió. Abans, però, Primer analitzeu les característiques dels relats.Per fer-ho, us pot anar bé utilitzar el quadre següent:

Característiques de les històries que agradaven a en Tàrik

Les històries del vell Selim

Les històries dels caravaners

61

La vostra opinió _______________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

6. A la família d’en Tàrik hi ha diversos parers sobre les històries del Desert Profundque expliquen els caravaners. Resumiu les seves opinions i doneu també la vostra:

Qui opina Què opina

7. En petit grup, inicieu un col·loqui sobre les reflexions del vell Selim quant a «què ésfer-se gran» i «què és fer-se gran del tot». Argumenteu-ho amb experiències vostressobre el tema.

8. Abans de començar a llegir el capítol següent comproveu les hipòtesis que heuformulat sobre aquest: Heu coincidit amb l’autor en la composició de la gran caravana?

2.4. «Una carretada de sandàlies»

1. Abans de començar, i amb el que heu llegit fins ara, formuleu més hipòtesis:

− Quina serà la veritat sobre les històries del Desert Profund que expliquen elsgrans caravaners?

També a partir del títol del nou capítol:

− Què pot passar amb una carretada de sandàlies?

− ...

62

2. Feu una lectura individual i silenciosa d’aquest capítol. Recordeu què heu de fer perentendre el significat de totes les paraules, i tingueu present el glossari.

3. Després d’una nit de feina esgotadora, en Tàrik va anar al taller i:

Quan va entrar al taller, va trobar el pare assegut al banc de treball, amb un airetan cansat com satisfet. (p. 33)

a) En gran grup, comenteu situacions en què us hàgiu sentit cansats i satisfets a lavegada.

b) Individualment, escriviu un d’aquests moments en un full. Feu un mural per a laclasse. Hi podeu posar un títol que digui: «Com ens sentim».

4. Aquesta novel·la, com totes les narracions, inclou fragments propis d’altres tipus detext:

Bon dia, pare.

Bon dia –els ulls del pare eren alegres–. Has descansat bé?

En Tàrik va fer que sí amb el cap.

Necessito que em facis un favor –va continuar el pare–. Tothom ha sortit ja, iem queda per servir aquesta comanda de sandàlies –va assenyalar amb un gesttotes les que s’amuntegaven al seu voltant-. M’aniria bé que les duguessis alcampament dels caravaners... –es va fixar en la llum als ulls del seu fill–, i és unencàrrec que em sembla que faràs de gust! –va afegir, rient.

Qui he de buscar? –va preguntar el noi, amb la veu plena d’alegria: tindrial’ocasió de conèixer un caravaner!

Busca el mercader Mekub... (p. 33-34)

a) Aquest fragment, quin tipus de text representa?__________________________

b) Marqueu amb colors els signes de puntuació que hi apareixen i ompliu la taulasegüent:

Signes de puntuació

Signe Nom Funció (serveix per...)

5. La descripció d’un personatge:

Allà, plantat en l’espai entre dos carros, va veure un noi si fa no fa de la sevamateixa edat, vestit amb la túnica dels caravaners. Era magre i sec, però se’l

63

veia fort i viu com una fura; tenia la cara de trets aspres, marcats, i un serrell decabells negríssims li feia ombra a uns ulls que brillaven de malícia, fent joc ambel somriure burleta que se li dibuixava als llavis. (p. 36)

a) Per parelles, analitzeu l’ordre i els recursos que utilitza l’autor per fer ladescripció de l’Assier.

b) Subratlleu al text, amb colors diferents, les parts que es corresponen amb elsapartats 1) 2) 3) i, després, copieu aquestes frases a la taula:

Ordre i recursos per a descriure unpersonatge

Frases

1) Situa el personatge en l’espai.

2) En descriu els aspectes mésgenerals (edat, com va vestit,aspecte general...)

3) En descriu la cara, que és lapart més expressiva.

6. En aquest capítol han aparegut uns quants personatges més. Afegiu-los a la taulade «Personatges de la novel·la».

7. Al final d’aquest capítol, en Tàrik pren una decisió molt important. Aquesta decisióes desencadena fruit d’una successió de fets:

a) Col·lectivament:

− Anomeneu els fets.

− Poseu-vos d’acord sobre què succeeix primer i què, després.

− Aneu-ne fent un esquema a la pissarra.

b) Per parelles, redacteu una llista amb aquests esdeveniments.

Selecció de la informació més important d’un capítol

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

64

8.

9.

10.

11.

12.

8. En petit grup, primer, i en gran grup, després, poseu-vos a la pell d’en Tàrik i:

a) Feu una relació de sentiments i estats d’ànim que deu experimentar en aquestcapítol.

b) Valoreu les seves reaccions i penseu com hauríeu actuat vosaltres.

9. Feu prediccions: apunteu en un full...

a) la decisió tan important que, segons vosaltres, prendrà en Tàrik;

b) de quina manera creieu que aconseguirà dur a terme la seva decisió.

2.5. «Selim ben-Sefer»

1. Prepareu-vos per a la lectura d’aquest capítol...

− Recordeu qui és el vell Selim?

− Quina relació hi haurà entre la decisió d’en Tàrik i el vell Selim?

2. Feu una lectura individual i silenciosa d’aquest capítol. Recordeu què heu de fer perentendre el significat de totes les paraules i tingueu present el glossari.

3. Marqueu amb una X la resposta correcta:

En aquest capítol, en Tàrik:

� Coneix millor el vell Selim perquè escolta les seves històries.

� Prepara el viatge cap al Desert Profund.

� Discuteix amb el vell Selim, que no troba bé que marxi amb la gran caravana.

4. Ser organitzat és el millor que hi ha quan un ha de sortir de viatge!

Va molt bé agafar un paper i ...

1. decidir el lloc i el mitjà de transport.

2. anotar tot el que hem de prendre.

3. deixar enllestits aspectes importants.

Per parelles, ompliu la següent nota d’en Tàrik:

65

Organitzo el meu somni!

On aniré i com: ______________________________________________________

___________________________________________________________________

Les provisions: ______________________________________________________

Aspectes importants que he d’enllestir abans de marxar: _____________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

Tàrik

5. Comenteu els consells dels savis que surten a les històries del vell Selim. Creieuque serien útils a la nostra societat? Justifiqueu les vostres respostes.

Retoleu amb lletres boniques els consells i pengeu-los a la classe. Penseu un títol peral mural. «Consells del vell Selim», potser?

6. Imagineu quina deu ser la llengua d’en Tàrik i del vell Selim. Intenteu escriurealguna paraula en aquesta llengua. Potser algun company vostre la coneix i us potajudar.

7. Com és la relació amb la família? Torneu a llegir aquest fragment de la novel·la:

Quantes vegades t’ha dit l’àvia Aziza que duus el desert als ulls, Tàrik? Ella hosap, igual que ho saben els teus pares, i els teus oncles... saben que un diamarxaràs amb la gran caravana, que si no és aquest any serà un altre, i que aixòno vol dir que no els estimis, ni que no estimis Jarraim, el soc i el Carrer delsAssaonadors. (p. 45)

a) Esteu d’acord amb aquestes paraules del vell Selim?

b) En gran grup, expresseu les vostres idees sobre què significa estimar la família.

c) Valoreu la relació entre estimar i prendre decisions per un mateix; entre estimar iseguir el camí que un creu més convenient, encara que hi hagi discrepànciesamb les opinions de la família.

d) Opineu sobre la decisió d’en Tàrik.

e) Feu un resum de les vostres idees:

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

66

8. Aneu comprovant les prediccions que heu fet. Ara ja podeu saber...

− què volia en Tàrik del vell Selim en aquest capítol.

− en què consistia la decisió tan important d’en Tàrik.

− com s’ho ha fet per marxar amb la gran caravana.

− per a què li va servir a en Tàrik l’encàrrec de la carretada de sandàlies.

− per a què li va servir el carretó.

9. Formuleu noves hipòtesis...

− Tindrà prou provisions?

− Resistirà?

− El descobriran? Qui? Com?

2.6. «El colom i l’home savi»

1. Feu una lectura individual i silenciosa d’aquest capítol. Recordeu què heu de fer perentendre el significat de totes les paraules, penseu en anar completant el glossari.

2. En Tàrik té problemes de subsistència. Havia previst com solucionar algunsaspectes per poder sobreviure amagat al carro del mercader Mekub, però no tots!

Expliqueu quin problema, que no havia previst, se li va presentar, i expliqueu com el varesoldre.

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

3. En aquest capítol coneixem el nom d’un personatge i també descobrim la relació deparentiu entre el noi, la noia i en Mekub. Aneu completant la taula de personatges dela novel·la.

4. En Tàrik, amagat tant de temps a la caravana d’en Mekub, aviat va perdre el sentitde l’orientació i la noció del temps. Quins indicis li servien per situar-se?

� ...............................................................................................................................

� ...............................................................................................................................

� ...............................................................................................................................

67

5. En la seva situació, en Tàrik es recorda del conte del colom i l’home savi. És unahistòria curta que pot fer riure en determinades situacions, però que en situacions«límit», com la que està vivint en Tàrik, té un altre objectiu.

Per parelles, expliqueu quins beneficis aporta aquest conte a en Tàrik quan ja és apunt de rendir-se:

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

6. Col·lectivament, penseu situacions en què les coses us han anat malament ibusqueu-hi, entre tots, la part positiva.

Situació Costat bo

7. Expliqueu-vos els uns als altres el sentit del conte del colom i l’home savi.Completeu el mural dels «Consells del vell Selim». Feu-ho amb les reflexions d’enTàrik sobre el conte i, també, amb les vostres.

8. Comproveu les hipòtesis que havíeu formulat:

− Respecte a les provisions, ho heu encertat?

− Resisteix?

68

2.7. «El Geni de Sorra»

1. Formuleu més hipòtesis...

− Qui deu ser el Geni de Sorra?

− Hi ha genis al desert?

− Qui pot tenir la força d’un geni, al desert?

2. Feu una lectura individual i silenciosa d’aquest capítol. Recordeu què heu de fer perentendre el significat de totes les paraules i penseu d’anar completant el Glossari.

3. Aneu comprovant les vostres hipòtesis:

− En Tàrik ha resistit amagat al carro tant de temps?

− Ara ja sabem qui són els genis de la terra. Ho havíeu endevinat?

4. En aquest capítol, busqueu el fragment que descriu quines sensacions tenia enTàrik quan es trobava atrapat dins el geni de la sorra:

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

5. Recordeu aquest fragment:

...I va comprendre que allò que els caravaners anomenaven Genis de la Sorra, ique havien donat nom a l’Erg dels Genis, no eren res més que això: immensosterbolins de sorra i vent que corrien a l’atzar. (p. 61)

Com hi va arribar en Tàrik, a relacionar els genis de la sorra amb els terbolins de vent?Trieu la resposta correcta:

� Per les explicacions que li va donar en Mekub.

� Va connectar les sensacions que li produïa el Geni de la Sorra amb les quetenia quan jugava al joc dels terbolins.

� Gràcies a les històries dels caravaners, que explicaven molt clarament quèeren els genis de la sorra.

6. Comenteu amb els vostres companys per què en Tàrik, tot i estant atrapat dins elgeni de la sorra, de sobte, va perdre la por.

a) Expliqueu també alguna experiència vostra en què hàgiu tingut por i què heu fetper vèncer-la.

b) Després, ompliu aquesta taula:

69

En Tàrik tenia por de ... Per vèncer la por, el va ajudar...

Jo he tingut por... Per vèncer la por, em va ajudar...

7. En Tàrik tenia molt clar què havia de fer per sortir d’un terbolí. L’únic que havia defer era________________________________________________________________

8. Rellegiu la pàgina 62. De les paraules i expressions que teniu a continuació, trieules que millor descriuen el comportament d’en Tàrik. Afegiu-ne més!

defallença covardia fermesa coratge

esforç constància suar sang desànim

lluita tenacitat instint de superació

9. En aquest capítol hi ha dos fragments que transmeten molta tranquil·litat. Un és a lapàgina 64 i l’altre, a la 65. En petit grup, busqueu-los, poseu-vos d’acord en quins són,trieu-ne un i feu-ne el dibuix. No us oblideu cap detall.

10. En Tàrik va salvar la Laila del terbolí de sorra. Expliqueu què en pensen elscaravaners sobre:

− Ajudar.

− Parlar amb algú sobre el fet d’haver-lo salvat.

11. A la pàgina 66, quan en Mekub es retroba amb en Tàrik, al mig del desert, lipregunta:

Digues qui ets, tu que no vesteixes com un caravaner...

Recordeu com vesteixen els caravaners? Si no és així, busqueu-ho a la pàgina 38.Justifiqueu per què deuen anar vestits d’aquest color:

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

70

12. Quin fet porta en Tàrik a autoanomenar-se Tàrik de la gran caravana i al mercaderMekub i als seus nebots a no riure-se’n? Primer, comenteu-ho entre els companys;després, feu una llista de paraules que podrien sortir a la justificació. Per exemple...

superar una prova – demostrar - aconseguir - vèncer – agrair - ...

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

2.8. «Desert Profund»

1. Feu una lectura individual i silenciosa d’aquest capítol. Recordeu què heu de fer perentendre el significat de totes les paraules. Penseu d’anar completant el glossari.

2. Formuleu hipòtesis...

− Què més hi descobrirà en Tàrik, en el desert profund?

− Com deu ser el desert profund?

3. Subratlleu, en aquesta descripció, els noms i adjectius que fan referència als colorsdel desert:

El carro avançava en solitari per l’erg sense límits. Tot al seu voltant, el paisatgeestava fet de dunes, la sorra groga i bruna lluint sota el sol del matí. Al cel, d’unblau tan net que no semblava de debò, no es podia veure ni un sol núvol, ni unsol ocell... només el daurat d’un sol sense pietat que queia damunt el sorral comsi el volgués fondre. (p. 72)

4. Feu una llista amb els colors de la descripció i amb altres que imagineu vosaltres:

Els colors del desert: ................................. .................................

................................. ................................. .................................

................................. ................................. .................................

5. En un full DIN-A3 i utilitzant com a material ceres, pintures, guixos de colors, sorrade la platja, sal, etc., experimenteu amb els colors i les formes del desert.

6. Una altra història sobre el desert profund. Relacioneu amb fletxes:

Nom de la història. Terreny molt insegur.

Fet natural que la provoca. El terra podia cedir i devorar uncarro com si es tractés d’un drac

Conseqüències per a la caravana. Els dracs de la sorra.

71

7. Escriviu la història dels dracs de la sorra ordenadament. Utilitzeu les idees delsquadres de la dreta:

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

8. Al capítol 2 ja heu fet una primera llista amb els components de la Gran caravana.Ara, gràcies que en Tàrik es troba immers en el desert profund i la pot observar en laseva totalitat, podreu completar aquesta llista.

La gran caravana

Posició a la caravana Qui són Funció que realitzen Com es distingeixen

72

9. Marqueu la resposta correcta:

La gran caravana té una llargada de...

� més de dos quilòmetres.� més de dos cents metres.� més de vint metres.

10. Per parelles, imagineu-vos la llargada de la caravana prenent com a referènciaalguna distància que conegueu.

La gran caravana és tan llarga com _____________________________________

__________________________________________________________________

11. Els llaüts surten diverses vegades en aquesta novel·la. També en aquest capítol,perquè els músics formen part de la gran caravana:

Fins i tot a aquella distància es podien sentir els crits d’uns homes, els cantsd’altres, els brams de les bèsties, la música d’algun tocador de llaüt... (p. 76)

Per parelles, feu una descripció d’un llaüt. Per fer-la, no us oblideu de...

� Origen de la paraula llaüt.

� Què és.

� Quina forma té.

� Les parts del llaüt.

� Tipus de llaüts.

� Origen dels llauts.

� Dibuixar-ne un o enganxar-hi una fotografia

Podeu trobar informació a la pàgina web: ca.wikipedia.org/wiki/llaüt i a diferents llibresd’educació musical. Demaneu ajut al vostre mestre d’Educació musical.

2.9. «Targha de les Veus Mortes»

1. Formuleu hipòtesis: Targha de les Veus Mortes és...

2. Feu una lectura individual i silenciosa d’aquest capítol. Recordeu què heu de fer perentendre el significat de totes les paraules. Penseu d’anar completant el glossari.

3. La descripció de la ciutat:

a) Rellegiu les dues primeres pàgines d’aquest capítol.

b) Subratlleu tota la informació que trobeu sobre Targha.

c) Copieu tot el que heu subratllat en forma de llista.

d) Escriviu-ho ordenadament. Recordeu l’ordre que cal seguir a l’hora de fer unadescripció.

73

Descripció de Targha

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

4. Targha és famosa per una llegenda. Expliqueu què diu la llegenda d’aquesta ciutat.

5. Expliqueu en què consisteix la prova del valor. En gran grup, comenteu per què elsgenets que superen la prova del valor mai no poden parlar del que han trobat allà.Doneu les vostres opinions i justifiqueu-les.

6. En Mekub i en Tàrik tenen opinions diferents sobre els misteris de la vida i elmoment de descobrir-los. Parleu-ne amb els companys i el mestre i, després, ompliu elquadre següent:

El descobriment dels secrets de la vida

En Mekub opina... En Tàrik creu... Jo penso...

7. La travessa de la ciutat morta. Marqueu amb una X la resposta correcta:

En Tàrik va realitzar la prova del valor...

� tot sol.� amb l’Assier.� amb l’Assier i la Laila.

El més terrible de Targha era...

� que mai no s’hi veia res de concret.� el munt de rostres horribles que espiaven des de les finestres.� el soroll de les veus dels habitants morts de les ciutats.

Si a Targha ningú no hi veia mai res, la por dels qui la travessaven era fruit...

� de la seva imaginació.� de la seva covardia.� de tot el que havien sentit sobre Targha i de la seva imaginació.

74

8. Per parelles, a la pàgina 88, busqueu les expressions que fan evident que tot el queveien els dos nois no era real.

9. Un altre recurs que utilitza l’autor a l’hora de descriure és la comparació. En lescomparacions s’estableix una relació entre allò que es vol descriure i un altre elementmés conegut.

Per parelles, busqueu comparacions en aquest capítol. Subratlleu-les i encercleul’element (conjunció) que ho evidencia.

Després, ompliu aquest quadre:

Element que es descriu Conjunció per comparar Element amb qui escompara

2.10. «El savi que va perdre les claus»

1. Feu una lectura individual i silenciosa d’aquest capítol. Recordeu què heu de fer perentendre el significat de totes les paraules. Penseu d’anar completant el Glossari.

2. Recordeu que en el capítol 3 vàreu llegir les diverses opinions que la família d’enTàrik tenia sobre les històries del Desert Profund. Ara, a punt d’arribar al final delviatge, en Tàrik torna a pensar en qui deu tenir raó. A quina conclusió arriba?

Per poder analitzar les conclusions d’en Tàrik, ompliu aquest quadre. (La informació dela segona columna hauria de coincidir amb la de l’activitat 6 del capítol 3.)

Sobre les històries del desert que inventaven els caravaners...

Tenia raó en... però també s’equivocava en...

El pare

L’àvia Aziza

L’oncleLodan

Jo

3. El llibre acaba amb una altra història, la del savi que va perdre les claus. En grangrup, i amb l’ajut del mestre, comenteu el paral·lelisme que hi ha entre la història d’en

75

Tàrik i aquesta. Després, intenteu relacionar-ho amb alguna experiència vostra.Finalment, entre tots, escriviu-ne la idea principal.

3. DESPRÉS DE LLEGIR...

1. L’argument d’una novel·la és el seu contingut essencial i resumit. Per parelles,redacteu l’argument de Tàrik de la gran caravana. Primer, però, planifiqueu el textutilitzant la pauta següent:

TÍTOL

PLANTEJAMENT

Com comença?

Qui és el protagonista?

Com és?

On viu?

Què fa?

NUS

Què passa?

Quin problema?

On passa?

Quan passa?

DESENLLAÇ

Com acaba?

Com se soluciona el problema?

76

2. Enceteu un col·loqui sobre si us ha agradat o no la novel·la. Penseu quins aspectesus han captivat i quins us han avorrit. Justifiqueu les vostres respostes.

Després doneu la vostra opinió personal per escrit i dieu si la recomanaríeu o no i perquè.

Tàrik de la gran caravana...

� M’ha encantat

� M’ha agradat molt

� M’ha captivat

� M’ha entusiasmat

� ...

Recomanaria llegir-lo per què...

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

Tàrik de la gran caravana...

� M’ha avorrit

� M’ha cansat

� No m’ha dit res

� ...

No recomanaria llegir-lo per què...

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

3. Al primer capítol de la novel·la vàreu formular hipòtesis sobre la localització deJarraim. Heu trobat aquesta informació en els capítols següents?

4. L’autor, quan descriu els paisatges dóna moltes pistes sobre el tipus de desert enquè succeeixen els fets:

a) Col·lectivament, feu una llista d’aquests indicis.

b) Quan tingueu la llista feta, recordeu la informació que vàreu obtenir sobre elsdeserts abans de començar la lectura de la novel·la. Consulteu un atles.

c) Relacioneu les dues informacions:

− En quin desert van esdevenir els fets?

− En quin continent?

77

5. Fileu més prim!

a) En quins països podríem situar l’acció de la novel·la?

b) Quines ciutats podrien ser Jarraim i Karrar?

c) Targha existeix? Busqueu informació sobre possibles ciutats en ruïnes.

6. L’autor de la novel·la és Joan Pau Hernàndez. Si en voleu saber més coses, podeufer-li una entrevista. Però, abans, l’heu de preparar bé.

Seqüència de planificació, desenvolupament i revisió d’una entrevista

1. Abans de l’entrevista

- Establiu el propòsit de l’entrevista: penseu per què voleu entrevistar l’autor de lanovel·la.

- Poseu-vos-hi en contacte. Pregunteu si hi ha possibilitats que us visiti al’escola, que vosaltres el visiteu a ell, o si això no és possible, si us contestariales preguntes d’alguna altra manera.

- Recolliu informació sobre l’entrevistat (www.gencat.cultura).

- Elaboreu un guió a partir de tot el que voleu saber.

- Redacteu les preguntes (senzilles, directes, suggeridores, respectuoses, quesegueixin una prioritat i un ordre lògics). No oblideu els signes de puntuació perreflectir l’entonació oral, els pronoms interrogatius (què, qui, quins...), elsadverbis (quan, quant...), etc.

- Prepareu l’obertura (presentació del personatge i del tema) i el tancament del’entrevista (síntesi, agraïment a l’entrevistat i al públic pel seu interès).

- Organitzeu-vos. Penseu en el temps, l’espai, els enregistraments, la distribucióde les responsabilitats (qui pregunta, qui enregistra, qui anota...).

- Feu-ne un assaig.

2. Durant l’entrevista

Tingueu present:

- La presentació de l’entrevistat.

- Que s’acompleixin els aspectes organitzatius.

- Que es respecti l’ordre previst de les preguntes, però amb un marge deflexibilitat.

- L’enregistrament de la informació.

- Que es mantingui un grau adient d’atenció i escolta.

- El tancament de l’entrevista.

78

3. Després de l’entrevista

- Valoreu en quin grau s’han complert tots els aspectes que heu preparat abans del’entrevista (l’adequació de les preguntes, els aspectes organitzatius, els aspectesoblidats, l’acompliment de les expectatives,...).

- Elaboreu el text de l’entrevista. El podeu publicar a la revista escolar, municipal,comarcal... Podeu utilitzar la pauta següent:

L’ENTREVISTA

Nom de l’entrevistat:

Ofici/professió:

Titular sobre alguna informació més important que ens ha donat, o que ens hacridat més l’atenció. Amb lletres més grosses.

- Preguntes

- Respostes

Noms dels entrevistadors, lloc i data.

Justificació de l’entrevista.

Fotografia del personatge, o delmoment de l’entrevista.

Perfil de la persona entrevistada

Biografia /Currículum

79

5. Individualment o en petit grup dirigit pel mestre feu aquesta avaluació:

Què he après...

a) A partir del projecte de treball:

�� Sobre els deserts.

b) A partir del contingut del llibre:

�� Sobre les ciutats de la vora del desert:

−−−− Com són.

−−−− Els oficis dels seus habitants.

�� Sobre les caravanes i els caravaners del desert.

�� Sobre els perills del desert.

�� Sobre els consells dels savis i les reflexions d’en Tàrik.

c) A partir de l’entrevista:

�� Sobre l’autor.

81

BIBLIOGRAFIA

1. Sobre literatura de viatges

1.1. Estudis

ALCOVERRO, Carme. «El viatge com a font de coneixement». Escola Catalana (Juliol,agost i setembre de 1999), núm. 362; p. 6–7.

ALOY, Josep Maria. «De fet, llegir ja és viatjar». Escola Catalana (Juliol, agost isetembre de 1999), núm. 362; p. 18 – 19.

«D’incerteses, de proves i d’herois». Escola Catalana (Octubre 2005), núm.423; p. 18–20.

BOU, Enric. «Rodar el món (a l’entorn dels llibres de viatge)». Llengua & Literatura, 5(1992-1993), p. 289-306

CASACUBERTA, Josep Maria de. Excursions i sojorns de Jacint Verdaguer a lescontrades pirinenques. Barcelona: Barcino, 2002.

DELGADO, Josep-Francesc. «Aventurar-se pel viatge, viatjant per l’aventura». Avui[Barcelona] (24 de maig de 1994)

DOMÈNECH, Joan de Déu. Mirant enfora. Cent anys de llibres de viatges en català.Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.

GAROLERA, Narcís. «La narrativa de viatges al segle XIX. Apunts d’iterologiaromàntica». dins Estudis Romànics, XX (1987-1991), p. 555-574.

GRILLI, Giuseppe. Viatges a Orient: la descoberta del cos adolescent. Alacant:Biblioteca virtual Joan Lluís Vives, 2004.

<http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/01474974390169573089079/p0000001.htm>

SAVATER, Fernando. «L’evasió del narrador. Narrativa d’aventures i novel·la burgesa:dues tradicions literàries diferents». L’Illa. Revista de Lletres [Alzira: Bromera](primavera 1994), núm. 10; p 6-9.

VALLVERDÚ, Marta. «Una visió de l’exòtic en els llibres de viatges: els Paradisosoceànics d’Aurora Bertrana». Els Marges (març de 1995), núm. 52; p. 103-114.

1.2. Propostes didàctiques

1.2.1. Crèdits variables i altres

BASSA, Ramon [et al.]. La novel·la d’aventures a l’escola. Mallorca: Moll, 1993.

COMES SOLÉ, Pilar; VILÀ SANTASUSANNA, Montserrat. «Projecte interdisciplinar deLlengua i Ciències Socials: viatge a la carta». Articles de Didàctica de la Llenguai la Literatura [Barcelona: Serveis Pedagògics, SL] (octubre 1994), núm. 2; p. 73–86.

PAGÈS JORDÀ, Vicenç. De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literaturajuvenil. Barcelona: Proa, 2006.

SEDEC. Els viatges. Dossier didàctic. Generalitat de Catalunya. Departamentd’Ensenyament. Curs 1986-1987.

SIMÓ, Maria Josep. Viatges extraordinaris. Barcelona: la Magrana, 1998.

SOLDEVILA, Llorenç. Narracions de viatges i aventures. Barcelona: Text, 1998.

82

1.2.2. Webquest i altres recursos TIC

Explora el paisatge (tallers interactius) Fundació “la Caixa”:http://educalia.educared.net/paisajes/explora_home_taller.jsp?idioma=c

http://educalia.educared.net/externs/est02/c/index.html?taller=1

http://www.epedagogia.com/coneixer_altres_paisos.htm#inici (Webquest intituladaT’agradaria conèixer altres països? creada per Natividad Jiménez Serradilla)

http://www.xtec.es/~cvila4/WQdefinitiva/index.htm (Webquest intitulada Territoriscatalanoparlants, dissenyada per Carme Vilà)

http://www.xtec.es/aulanet/ud/catala/webtour/index.htm (Webquest intitulada Webtourpels Països Catalans, dissenyada per Marta Puig)

http://anna.ravalnet.org/webquesteuropa/top.htm (Webquest intitulada Viatge perEuropa, creada per Anna Pérez)

http://www.xtec.es/~fromeu/english/britishisles/index.htm (Webquest intitulada Aroundthe British Isles, creada per Fernando Romeu)

http://www.xtec.es/recursos/curricul/compacta/naavivia.pdf (Exemple d’unitat didàcticadel crèdit variable tipificat «Narracions d’aventures i viatges» a cura de Josep-Francesc Delgado)

http://www.xtec.es/recursos/curricul/compacta/oriaven.pdf (Orientacions didàctiquesdel crèdit variable tipificat «Narracions d’aventures i viatges» a cura delDepartament d’Educació de la Generalitat de Catalunya)

1.3. Altres recursos sobre viatges i literatura

MARGARIT, Meritxell. Això és la cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic deCatalunya, 2005.

http://bibliotecnica.upc.es/bib310/viatges

http://www.altair.es

http://www.ulyssus.com/primeraplana.php?idioma=1

http://www.viatgeaddictes.com/

http://unviatgepledeveus.gencat.cat/accesible.html#intro

http://www.nationalgeographic.com

http://iesicaria.xtec.net/modules.php?name=News&new_topic=24 (cròniques deviatges de l’IES Icària de Barcelona)

2. Llibres de viatges

2.1. L’Àfrica

BACH, Josep-Ramon. Viatge per l’Àfrica. Barcelona: Barcanova, 2000. (*)20

BADIA, Domènec (Alí Bei). Viatges d’Alí Bei. Barcelona: Llibres de l’Índex, 2004.

BATTUTA, Ibn. Els viatges. Barcelona: Proa, 2005.

Burroughs, Edgar Rice. Tarzan de les mones. Barcelona: La Magrana, 1997.

20 L'asterisc indica que considerem el llibre especialment adequat per a ser llegit per l’alumnat al qual vaadreçat aquest dossier.

83

CARBÓ, Joaquim. Juma i el diamant. Barcelona: Cruïlla, 1999.

COELHO, Paulo. L’alquimista. Barcelona: Proa, 1988.

CONRAD, Joseph. El cor de les tenebres. Barcelona: Edicions 62, 1995.

DINESEN, Isak (BLIXEN, Karen). Memòries de l’Àfrica. Lleida: Pagès, 1999.

ESPAÑOL, Piti. La pista africana. Barcelona: La Magrana, 1996.

KARROUCH, Laila. De Nador a Vic. Barcelona: Columna, 2004.

LARREULA, Enric. Els arbres passaven ran de finestra. Barcelona: Cruïlla, 1995. (*)

LORMAN, Josep. L’aventura de Saïd. Barcelona: Cruïlla, 1995. (*)

MANZI, Alberto. Orzowei. Barcelona: La Galera, 1993. (*)

MORA, Víctor. El meu cor es diu Àfrica. Barcelona: Barcanova, 2003.

O’CALLAGHAN DUCH, Elena. El color de la sorra. Barcelona: Baula, 2005. (*)

PORTELL, Raimon. Una cançó de Cap Verd. Barcelona: La Galera, 2006. (*)

RAYÓ, Miquel. Les muntanyes de foc. Barcelona: Columna, 2000.

RUBIÓ I TUDURÍ, Nicolau Maria. Caceres a l’Àfrica tropical. Barcelona: Columna, 2001.

SALA, Toni. Quatre dies a l’Àfrica. Barcelona: Edicions 62, 2005.

SOTORRA, Andreu. La filla del ral·li. Barcelona: La Galera, 2001. (*)

2.2. Amèrica

ARTÍS-GENER, Avel·lí. Paraules d’Opoton el vell. Barcelona: Edicions 62, 2000.

COLOM, Cristòfor. Els viatges al nou món. Barcelona: Llibres de l’Índex, 2006.

COMPANY, Armand. Viatge a Winona. València: 3i4, 1998. (*)

COOPER, James Fenimore. El darrer dels mohicans. Barcelona: La Magrana, 1986.

CREECH, Sharon. La travessia. Barcelona: Cruïlla, 2002. (*)

HOLMAN, Felice. El Robinson del metro. Barcelona: La Magrana, 1995.

LONDON, Jack. El creuer del Dazzler. Barcelona: La Magrana, 1985.

PLA, Josep. Les Amèriques. Barcelona: Destino, 2004.

POE, Edgar Allan. Les aventures d’Arthur Gordon Pym. Barcelona: La Magrana, 1981.

RIERA LLORCA, Vicenç. Tots tres surten per l’Ozama. Barcelona: Edicions 62, 1980.

RIU-BARRERA, Eduard. «Aproximacions catalanes als EUA». L’Avenç [Barcelona](juliol-agost 2006), núm. 315.

SONTAG, Susan. Cap a Amèrica. Barcelona: Proa, 2002.

TORRENT, Ferran. Living l’Havana. Barcelona: Columna, 2000.

TWAIN, Mark. Les aventures de Tom Sawyer. Barcelona: La Magrana, 1982. (*)

Les aventures de Huckleberry Finn. Barcelona: Barcanova, 1992. (*)

VERDAGUER, Jacint. L’Atlàntida. Barcelona: Quaderns Crema, 2002.

2.3. L’Antàrtida

LONDON, Jack. Els aventurers de l’Àrtic. València: 3i4, 2000.

84

Ullal blanc. Barcelona: La Magrana, 1987.

La crida del bosc. Barcelona: Cruïlla, 1996.

VERNE, Jules. Una hivernada als gels. Alzira: Bromera, 1993.

2.4. Àsia

ARSAND, Daniel. La província de les tenebres. Barcelona: Edicions 62, 2000.

CELA, Jaume; MAGALLON, Jordi. Els gegants adormits. Barcelona: Cruïlla, 1999.

CONRAD, Joseph. Tifó. Barcelona: Columna, 1997.

Lord Jim. Barcelona: Proa, 1979.

En el cor de les tenebres. Barcelona: Edicions 62, 1998.

DELGADO, Joan Francesc. Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent. Barcelona:Laia, 1988; Barcelona: Columna, 1999. ( Columna jove; 10) (*)

La dama descalça. Barcelona: Cruïlla, 1990. (Gran Angular; 37); Barcelona:Columna, 1996. (*)

Nima, el xerpa de Namtxe o la recerca d'una norpa errant. Barcelona:Edicions B, 1993. (*)

Sota el signe de Durga. Barcelona: Columna, 1993. (*)

KIPLING, Rudyard. El llibre de la selva. Picanya: Voramar, 1999.

Les aventures de Mowgli. Barcelona: Vicens Vives, 2001.

POLO, Marco. Viatges de Marco Polo. Barcelona: Llibres de l’Índex, 2005.

SOLER, Muma. La terra és boteruda. Barcelona – Kathmandú amb bicicleta. Barcelona,Raima, 1984.

TODA, Eduard. Viatge a la Xina, Generalitat de Catalunya: Barcelona, 1992.

2.5. Europa

ALIGHIERI, Dante. La Divina Comèdia. Barcelona: Quaderns Crema, 2000. [Traducció icomentaris de Josep Maria de Sagarra. Edició bilingüe.]

Divina Comèdia. Barcelona: Proa, 2000. [Versió de Joan F. Mira.]

BARRIL, Joan. Tots els ports es diuen Helena. Barcelona: Empúries, 1999.

CABRÉ, Jaume. Viatge d’hivern. Barcelona: Proa, 2001.

CERVANTES, Miguel. Don Quixot de la Manxa. Alzira: Bromera, 2005. [Versió deVicente Muñoz Puelles i traducció de Josep Palomero.]

COMADIRA, Narcís. Camins d’Itàlia. Badalona: Ara Llibres, 2005.

ESPINÀS, Josep Maria. A peu per Castella. Barcelona: La Campana, 1999.

A peu pel País Basc. Barcelona: La Campana, 2000.

A peu per Extremadura. Barcelona: La Campana, 2001.

GOETHE, Joham Wolfgang. Viatge a Itàlia. Barcelona: Columna, 1997. [Pròleg per JoséMuñoz Millanes.]

GRAVES, Robert. La guerra de Troia. Barcelona: Empúries, 1996.

85

HOMER. L’Odissea. Barcelona: La Magrana, 1998. [Introducció, traducció i notes deJoan Alberich i Mariné.]

KAFKA, Franz. Diaris: 1910 – 1923. Barcelona: Edicions 62 i “la Caixa”, 1988.

LAGERLOFF, Selma. El meravellós viatge de Nils Holgersson per Suècia. Barcelona: LaMagrana, 1992.

MANN, Thomas. Mort a Venècia. Barcelona: La Galera, 1999.

La muntanya màgica. Barcelona: Proa, 2001.

MAS, Hermínia. L’arpa de les mil cordes. Madrid: Alfaguara Grup Promotor, 2005. (*)

PIERA, Josep. Maremar. Barcelona: Edicions 62, 1985.

PLA, Josep. Itàlia i el Mediterrani. Barcelona: Destino, 1997.

Sobre París i França. Barcelona: Destino, 1989.

Caps-i-puntes. Barcelona: Destino, 1983.

PORTELL, Raimon. L’ombra de Venècia. Barcelona: La Galera, 2006. (*)

PUIG I FERRETER, Joan. Camins de França. Barcelona: Edicions 62 i “la Caixa”, 1982. 2vol.

PUIGPELAT, Francesc. La ruta dels almogàvers. Un viatge a Grècia i Turquia.Barcelona: Proa, 2001. (Alí Bei; 17)

STERNE, Laurence. Un viatge sentimental. Barcelona: Destino-UPF, 1996. [Trad. deJoaquim Mallafrè.]

TERRADES, Tomeu. De la raça dels déus, de la raça dels homes. Barcelona: LaMagrana, 1997.

VALLBONA, Rafael. Viatge a l’Alentejo. El Portugal immens. Barcelona: Columna, 2002.

VALLS, Josep. La ciutat del lliri roig. Barcelona: Brau, 2006.

VILLATORO, Vicenç. País d’Itàlia. Barcelona: Edicions 62, 1984.

Cartografies. Barcelona: Edicions 62, 1988.

VIRGILI. Eneida. Barcelona: Proa, 1992.

2.5.1. Territoris de parla catalana

ALBANELL, Pep. El Barcelonauta. Barcelona: Laia, 1976. (*)

ARAGONÈS, Neus. Carles Bosch de la Trinxeria i l’excursionisme. Valls: Cossetània,2006.

BARBAL, Maria. Pedra de tartera. Barcelona: La Magrana, 1993.

AMAT DE CORTADA, Rafael d’. (BARÓ DE MALDÀ) Viatge a Maldà i anada a Montserrat.Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986. [Edició a cura deMargarida Aritzeta.]

El col·legi de la Bona Vida. Barcelona: Selecta, 1954. [Edició a curad’Alexandre Galí.]

BARRAL, Carlos. Catalunya des del mar. Barcelona: Edicions 62, 1982.

CARBÓ, Joaquim. La casa sota la sorra. Barcelona: Laia, 1986. (*)

CERVANTES, Miguel de. El Quixot a Barcelona. Barcelona: Destino i Biblioteca deCatalunya, 2005.

86

COLL, Pep. Per les valls on es pon el sol. Barcelona: Edicions 62, 2002. (*)

ESPINÀS, Josep Maria. Viatge al Pirineu de Lleida. Barcelona: Selecta, 1957;Barcelona: La Campana, 2000.

Viatge al Priorat. Barcelona: Selecta, 1962; Barcelona: La Campana, 2000.

Viatge a la Segarra. Barcelona: Dopesa, 1972; Barcelona: La Campana,2000.

A peu per la Terra Alta. Barcelona: La Campana, 1989.

A peu per la Llitera. Barcelona: La Campana, 1990.

A peu per l'Alt Maestrat. Barcelona: La Campana, 1991.

A peu per l'Alcalatén. Barcelona: La Campana, 1996.

A peu pel Matarranya. Barcelona: La Campana, 1996.

A peu pel Comtat i la Marina. Barcelona: La Campana, 1998.

ESPLUGAFREDA, Raimon. Hem nedat a l'estany amb lluna plena. Barcelona: Laia, 1981.(*)

FARRÉS, Ramon. D’un lloc a l’altre. Proses de viatge. Cabrera: Galerada, 2004.

GOMIS, Ramon. Viatge per la mar de la Frau. Barcelona: Proa, 1995.

JAUME I. Llibre dels fets. Barcelona: Teide 1991. (Tria de Clàssics; 3) [Introducció,edició, versió modernitzada, notes i bibliografia de Josep M. Pujol.]

LLULL, Ramon. Fèlix o Llibre de meravelles. Barcelona: Edicions 62, 1993.

MARTORELL, Joanot. Tirant lo Blanc. Barcelona: Ariel, 1979. [Edició a cura de Martí deRiquer.]

Tirant lo Blanc. Barcelona: Teide, 1999. [Versió a cura d’Isabel Grifoll.] (*)

MONCADA, Jesús. Camí de sirga. Barcelona: La Magrana, 1994.

MUNTANER, Ramon. Crònica. Barcelona: Teide, 1992. [Versió a cura de Coia Cabré.](*)

L’expedició dels catalans a Orient. Barcelona: Barcino, 1951.

Els almogàvers. València: 3i4, 1998. (*)

PIERA, Josep. Poemes a l’orient d’Al-andalus. Barcelona: Edicions 62, 1983.

PLA, Josep. Contraban i altres narracions. Barcelona: Edicions 62 i “la Caixa”, 1980.

Aigua de mar. Barcelona: Destino, 1969.

Cinc històries de mar. Barcelona, Destino, 1979.

Navegacions d’estiu. Barcelona: Destino, 1985.

PORCEL, Baltasar. Els argonautes. Barcelona: Edicions 62, 1968.

La lluna i el "Cala Llamp". Barcelona: Albertí, 1963.

PUJOL, Josep Maria. «El català, mare de totes les llengües: Notes per a la història d’unjoc lingüístic». Miscel·lània A. M. Badia i Margarit. Vol. VI. Montserrat:Publicacions de l'Abadia 1987. (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes; 14); p.203-229.

RACIONERO, Lluís. Cercamón. Barcelona: Edicions 62, 1982.

RELLA, Ferran. Viatge literari pel Pallars Sobirà. Barcelona: Proa, 2006.

87

RUYRA, Joaquim. El rem de trenta-quatre. Barcelona: Edicions 62, 1977. (*)

TEIXIDOR, Emili. L’Ocell de Foc. Barcelona: Cruïlla, 1972. (*)

Cor de Roure. Barcelona: Cruïlla, 1995. (*)

El príncep Alí. Barcelona: Cruïlla, 1995. (*)

La volta al món de la formiga Piga. Barcelona: Cruïlla, 2002. (*)

SÒRIA, Enric. Mentre parlem: fragments d’un diari iniciàtic. Barcelona, Edicions 62,1991.

La lentitud del mar. Dietari, 1989 – 1997. Barcelona: Proa, 2005.

TREE, Matthew. CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix. Barcelona:Columna, 2000.

VERDAGUER, Jacint. Canigó. Barcelona, Quaderns Crema, 1995.

Excursions i viatges de Mossèn Jacinto Verdaguer. Barcelona: La Il·lustracióCatalana. Estampa de Fidel Giró, 1887. // Barcelona: Biblioteca verdagueriana,Barcino, 1991-1992.

VICIOSO MARTÍNEZ, Elena. Un viatge literari per les comarques de Catalunya. (Vegeuhttp://www.xtec.cat/~evicioso/index.htm)

XIRINACHS, Olga. El viatge. Barcelona: Comte d’Aure, 2006.

Indrets dels Països Catalans: http://www.indrets.lateneu.org/index.php

Mapa dels Països Catalans: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/21547

2.6. Oceania

BERTRANA, Aurora. Paradisos oceànics. Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1993.

GARRIGA, Pilar. Un estiu a Borneo. Barcelona: Barcanova, 2003. (*)

MORET, Xavier. Boomerang: viatge al cor d’Austràlia. Barcelona: Empúries, 2000.

SAGARRA, Josep Maria. La ruta blava. Viatge a les mars del Sud. Barcelona: Selecta,1964. (Biblioteca Selecta; 367) Barcelona: Edicions 62, 1986. (Llibres a mà; 40)[Amb il·lustracions de l'autor.]

2.7. Altres viatges

AMORÓS CORBELLA, Xavier. Històries de l’illa. Barcelona: Cruïlla, 1994. (*)

ANÒNIM. Sinbad el mariner. Barcelona: La Galera, 1986. (*)

Bíblia, La. Bíblia catalana interconfessional (bci). Barcelona: Associació Bíblica deCatalunya; Claret; Societats Bíbliques Unides, 1997.

Bíblia. València: 3i4, 2001.

BARRIE, James Matthew. Peter Pan. Barcelona: Edebé, 2005. (*)

BRADBURY, Ray. Les cròniques marcianes. Barcelona : Proa, 2000. [Traducció deQuim Monzó.]

CALVINO, Italo. Les ciutats invisibles. Barcelona: Empúries, 1985.

Si una nit d’hivern un viatger. Barcelona: Edicions 62, 1999.

CANUDAS MATURANA, Sandra. Manual d’una volta al món. Més de 100 consells davantd’un somni que ja és possible. Barcelona: www.consultoriaviajes.com, 2006.

88

CIRICI, David. Robòtia. Barcelona: Empúries: 1996.

CLARKE, Arthur C. 2001, una odissea espacial. Barcelona: Pleniluni: 1996. (*)

DEFOE, Daniel. Robinson Crusoe. Barcelona: Edebé, 2002. (*)

DURRELL, Gerald. El viatge fantàstic. Barcelona: Barcanova, 1992. (*)

ESPLUGAFREDA, Raimon. Viatge a l'interior d’un gra d’arena. Barcelona: Laia, 1988. (*)

FOLCH I TORRES, Josep M. L’extraordinària expedició de Jep Ganàpia. Barcelona: Laia,1985. (*)

FOLCK, Jordi. El viatge extraordinari d’un tap de banyera. València: Edicions delBullent, 1998. (*)

HEMINGWAY, Ernest. El vell i el mar. Barcelona: Proa, 2004.

JANER MANILA, Gabriel. Viatge a l’interior del fred. Barcelona: Cruïlla, 1995.

KAPUSCINSKI, Ryszard. Viatge amb Heròdot. Barcelona: Empúries, 2006.

LARREA, Miguel. Les aventures de Kip Parvati. Barcelona: La Galera, 2005. (*)

LODGE, David. Notícies del paradís. Barcelona: Proa , 1995.

LOVECRAFT, H. P. A les muntanyes de la follia. Barcelona: Laertes, 1993.

MAISTRE DE, Xavier. Viatge al voltant de la meua cambra. València: Universitat deValència, 2006.

MELVILLE, Herman. Moby Dick. Barcelona: Edicions 62 i “la Caixa”, 1984. (*)

MONZÓ, Quim. Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn. Barcelona: Quaderns Crema,2004.

PEDROLO, Manuel de. Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62, 1974.

POE, Edgar Allan. Les aventures d’Arthur Gordon Pym. Barcelona: La Magrana, 1990.

RASPE, Rudolf. Els meravellosos viatges del baró de Münchhausen. València: 3i4,2000. (*)

SALADRIGAS, Robert. El viatge prodigiós d’en Ferran Pinyol. Barcelona: Publicacions del’Abadia de Montserrat, 1971. (*)

SALA-VALLDAURA, Josep Maria. Gual de camins. Barcelona: Edicions del Mall, 1985.

SALGARI, Emilio. El Corsari Negre. Barcelona: La Magrana, 1985.

SAINT-EXUPÉRY, Antoine. El Petit Príncep. Barcelona: Laia, 1979. (*)

STEVENSON, Robert Louis. L’illa del tresor. Barcelona: Quaderns Crema, 2002. (*)

El diable de l’ampolla. Barcelona: L’Atzar, 1987. (*)

PÉREZ, Josep Frederic. Babèlium. Barcelona: Cruïlla, 1999.

RODOREDA, Mercè. Viatges i flors. Barcelona: Edicions 62, 1980.

SOLDEVILA, Carles. Lau o les aventures d’un aprenent de pilot. Barcelona: Joventut,1993. (*)

SWIFT, Jonathan. Viatges de Gulliver. Barcelona: Edicions 62 i “la Caixa”, 1981. (*)

TERRADES, Jaume. El viatge de l’Omoh. Barcelona: Barcanova, 2001. (*)

VALLVERDÚ, Josep. El viatger del Dofí Rialler. Barcelona: Cruïlla, 1990 (*)

Les raons de Divendres. Barcelona: Proa i La Galera, 2003. (*)

89

La caravana invisible. Barcelona: Aliorna, 1986. (*)

3. Biblioteca de la classe

3.1. Sobre Pau Joan Hernàndez i els seus llibres

HERNÀNDEZ, Pau Joan. Tàrik de la gran caravana, Barcelona, Cadí, 1999. (*)http://www.escriptors.cat/autors/hernandezpj/

CORRIUS, Montserrat; VILÀ, Carme. Itineraris de lectura: Pau Joan Hernàndez. Barcelona:Institució de les Lletres Catalanes, 2000. (Podeu consultar-ne l’edició a la versió enlínia a http://194.179.95.78/ilc/itineraris/docs/hernandez.doc)

MORRIS, Neil. Desiertos del mundo. Barcelona: Círculo de lectores SA,1996.

ATLES Geogràfic de Catalunya i del món. Barcelona: Institut cartogràfic llatí/ VicensVives, 2000.

AA.DD. Deserts. Barcelona: Edebé, 2002.

AA.DD. El meu gran atles. Barcelona: Beascoa, 2006.

AA.DD. Los desiertos. Barcelona: SM, 2002. (Mundo clic; 6)

ABDELKAFI, Jellal. La medina de Tunis. Tunis: Alif, 1989.

GRIÑÓ David. Oficis que es perden. Barcelona: Millà, 1981.

MOREY SERVERA, Pere. Allò que conta el vent del desert. Barcelona: La Galera, 1994.

O’CALLAGHAN I DUC, E.; SANTOS HEREDERO, M. J. El color de la sorra. Barcelona:Baula, 2005.

OLLÉ, M. Àngels. Búxara, jo sóc del Marroc. Barcelona: Associació de Mestres RosaSensat, 2003 / Fòrum Universal de les Cultures, 2004.

http://www.everest.es/claves/8447411257.pdf

3.2. Sobre Jules Verne i els seus llibres

ATLES Geogràfic de Catalunya i del món. Barcelona: Institut cartogràfic llatí: VicensVives, 2000.

LOTTMAN, Herbert. Jules Verne. Barcelona: Anagrama, 1998.

NAVARRO, Jesús. Somnis de ciència. Un viatge al centre de Jules Verne. Alzira:Bromera, 2005.

SOLÉ I CAMARDONS, Jordi. «Jules Verne i l’aventura del viatge extraordinari». EscolaCatalana [Barcelona] (octubre 2005), núm. 423; p. 21–24.

Les paraules del futur. Llengües i comunicació en la ciència ficció. València:3i4, 1995.

VERNE, Jules. La volta al món en 80 dies. Barcelona: Cruïlla, 1996. (*)

La volta al món en 80 dies. Barcelona: Barcanova, 2001. (*)

La volta al món en 80 dies. Barcelona: Castellnou, 2005. (*)

La volta al món en 80 dies. Barcelona: La Magrana, 2003. [Traducció deJesús Moncada.] (*)

Le tour du monde en 80 jours. París: Gallimard, 1994. (*)

Dos anys de vacances. Barcelona: La Magrana, 1993. (*)

90

Viatge al centre de la terra. Barcelona: La Galera, 2003.

De la Terra a la Lluna. Barcelona: Barcanova, 1992.

http://www.jules-verne.net

http://www.diba.es/biblioteques/especials/JulesVerne_2005/Centenari.asp

http://www.vilaweb.cat/www/especials/rodamon

http://www.barcanova.es/catalogos/proyecto_lectura/BG00023401.pdf

http://www.geoportail.fr/index.php?action=&langue=fr&event=VisitorConnected

3.3. Sobre Oriol Vergés i els seus llibres

MONTSERRAT, Marta (coord.). Oriol Vergés, escriptor del mes. Barcelona: Institució deles Lletres Catalanes, 1994.

http://www.escriptors.cat/autors/vergeso/index.html

http://cultura.gencat.net/ILC/qeq/FitxaAutors.asp?idregistre=3831

VERGÉS, Oriol. 17 anys primer viatge a Itàlia. Barcelona: Columna, 1997. (*)

http://www.enit.it/default.asp?Lang=ES

3.4. Sobre Jerome David Salinger i els seus llibres

AYALA-DIP, J. Ernesto. «Bildungsroman o la novel·la de la fi de la innocència». EscolaCatalana [Barcelona] (novembre 1996), núm. 334; p. 20–21.

BALLART, Pere. «By Natural Piety, de Gabriel Ferrater, i els modes de la poesia del’experiència». Els Marges (1991), núm. 43.

COTRONEO, Roberto. Si un matí d’estiu un nen. Carta al meu fill sobre l’amor als llibres.Barcelona: Edicions 62, 1995; p. 49–72.

ISERN, Joan Josep. «Descobrir el món dels adults». Avui Cultura (5 de gener de 1991)VII.

MONZÓ, Quim. «Negres, blancs, feministes i tisores». Dins el dossier «Estats Unitsamb ulls catalans». L’Avenç (juliol–agost de 2006), núm. 315; p 49.

PAGÈS, Vicenç. «L’epifania de Huckleberry Finn». El Punt (2 de setembre del 2000), p.18.

PAGÈS, Vicenç. «Apoteosi del narrador no fiable». Presència (Del 25 a l’1 de maig de1999), p. 34.

SALINGER, Jerome David. El vigilant en el camp de sègol. Barcelona: Empúries, 1993.(*) [Traducció d’Ernest Riera i Josep M. Fonalleras]

L’ingenu seductor (The catcher in the rye). Barcelona: Club Editor, 1965 /Grijalbo, 1982. [Traducció de Xavier Benguerel]

The Catcher in the Rye. London: Penguin Books, 1994. (*)

Nou contes. Barcelona: Empúries, 1991.

http://www.geocities.com/deadcaulfields/DCHome.html

3.5. Filmografia (films, videos, devedés)

Rutes per a viatgers intrèpids: http://voltamons.com/index.php

91

Les tres bessones (www.cromosoma.com):

Les Tres Bessones i Jules Verne

Les Tres Bessones i el viatge al centre de la terra

ANDERSON, Michael. (director) La volta al món en 80 dies. EUA, 1956. (Títol original:Around the world in Eighty days). Intèrprets: David Niven, Mariano Moreno“Cantinflas”, Buster Keaton, Shirley Mac Laine. Argument: aventures de PhileasFogg i del seu criat Passepartout en un viatge al voltant del món. Comentari:adaptació lliure de la novel·la homònima de Jules Verne. Va obtenir 5 Òscars.

CORACI, Frank. (director) La volta al món en 80 dies. EUA, 2004. (Títol original: Aroundthe world in 80 days). Intèrprets: Jackie Chan, Steve Coogan, Cécile De France.Argument: aventures de Phileas Fogg i del seu criat Passepartout en un viatge alvoltant del món. Comentari: adaptació lliure de la novel·la homònima de JulesVerne.

DONNER, Richard. (director) Conspiració. EUA 1997. (Títol original: ConspiracyTheory.) Intèrprets: Mel Gibson, Julia Roberts, Patrick Stewart, Cylk Cozart.Argument: Jerry Fletcher és un excèntric taxista de Nova York. Segons ell, elmón es regeix per conspiracions a gran escala de les quals tothom és víctima.Aquest és el principal tema de conversa amb els seus clients, als quals ell posaal corrent de tota mena de trames que dominen el món. Comentari: el llibre quesempre compra convulsivament el protagonista és El vigilant en el camp desègol, de J. D. Salinger.

VAN SANT, Gus. (director) A la recerca d’en Forrester. EUA 2000. (Títol original:Finding Forrester.) Intèrprets: Sean Connery, Rob Brown, F. Murray Abraham.Argument: William Forrester viu reclòs en un apartament del Bronx. Diuen que vaser un famós escriptor que, després de guanyar el premi Pullitzer, es va retirardel món de la literatura. Jamal, un estudiant, intrigat, entra al seu apartament,però, en ser descobert, fuig i s’oblida de la motxilla. Comentari: inspirada en labiografia de l’escriptor J. D. Salinger.

3.6. CD-ROM i webs

Barcelona Multimèdia (Vegeu www.bcnmultimedia.com):La volta al món en 80 dies. (També DVD)Les aventures d’Ulisses. (També DVD)http://www.km33.cat

ANNEXOS

95

ANNEX 1. GLOSSARI

Adobar (cuir o pell): sotmetre’l a un conjunt d’operacions i de reaccions perconservar-lo i donar-li les propietats i l’aspecte necessaris per ser manufacturat.

Aiguader: persona que tragina o ven aigua.

Aiguamoll: terreny inundat o almenys amarat d’aigua de manera permanent.

Alfàbia: gerra, tenalla.

Areny: terrer, platja, riba, llit de riera, etc. format de sorra.

Assaonador: persona que té per ofici assaonar pells.

Batlle: alcalde.

Beina: estoig de la fulla d’una espasa, d’una daga, d’un punyal i d’altres armes, i decerts instruments tallants o punxants, com ara tisores, punxons, etc.

Bregat: avesat a lluitar, ensenyat i enfortit per l’experiència.

Bugadera: persona que es dedica a rentar la roba d’altri.

Camàlic: el qui té per ofici transportar coses de pes a coll.

Caravaner: persona que condueix bèsties de càrrega en una caravana.

Cleda: clos fet amb llistons, canyes, etc. per a tancar-hi el bestiar o l’aviram.

Enclusa: bloc d‘acer de forma característica que s’utilitza en els treballs manuals deforja i sobre el qual es treballen els metalls a cop de martell.

Erg ( àr): extens terreny de sorra cobert de dunes que constitueixen alineacions poc omolt regulars, separades per depressions (gassi). En les parts de depressió lasorra té menys gruix i sovint hi aflora la roca subjacent. La vegetació de l’erg ésescassa, de matolls xeròfits i espècies com el drinn (arístida pungens) que estroben als vessants i a les parts més baixes. Els principals ergs del Sàhara són elGran Erg Occidental, al peu de l’Atlas, i el Gran Erg Oriental, que arriba fins alslímits de Tunísia.

Escardalenc: eixut de carns.

Escepticisme: doctrina filosòfica segons la qual la raó humana és incapaç de conèixerla veritat.

Escorta: tropa que acompanya algú d’un lloc a un altre per curar de la sevaseguretat...

Espectre: imatge d’un mort que s’apareix als ulls d’algú, fantasma, aparició.

Estibar: apilar, disposar (mercaderies, etc.), de manera que ocupin el menor llocpossible.

Fardell: roba, paper o altra mercaderia posada ben pitjada dins un embolcalld’arpillera, roba enquitranada, etc. per a ésser així convenientment transportada.

Flanc: costat, qualsevol de les dues parts laterals d’un cos.

Forjar: treballar un metall pel procediment de la forja.

Frugal: que consisteix en aliments simples.

Fugaç: de molt breu durada.

96

Fura: mamífer carnívor de la família dels mustèlids, petit, de cos llarg i flexible, de pèlgris, emprat en la caça del conill.// FIG. Persona que per tot es fica, que tot hoesbrina.

Garriga: matollar dens de garric o d’arbustos semblants, de fulla plana, petita i dura,persistent tot l’any.

Gremi: reunió de persones del mateix ofici o professió que estan subjectes dins ell acertes ordinacions.

Horda: tribu nòmada, errant.

Impàvid: sense por.

Jou: peça de fusta amb què dos animals són ajuntats pels caps o bescolls a l’arada, alcarro.

Llaüt: instrument músic de corda, de caixa arrodonida per la part de sota, que es tocapolsant les cordes.

Medina: nom donat al nucli antic de les poblacions del nord d’Àfrica i del PròximOrient.

Nafra: ferida.

Obrador: taulell o oficina on es fa algun treball manual.

Odre: bot per a portar vi, oli, etc.

Pescant: peça que surt enfora del costat d’una nau per a penjar-hi alguna cosa.

Rècula: colla d’animals de càrrega.

Regna: qualsevol de les dues corretges de la brida amb què hom governa el cavall.

Soc: en els països àrabs, mercat (suq). A les ciutats és integrat per diversos carrerscomercials sovint coberts de voltes, que ocupen bona part de la medina.

Terbolí: remolí de vent.

Torn: màquina simple que consisteix en un cilindre, tangencialment al qual s’aplica laresistència (esp. mitjançant una corda, un cable, etc., que s’hi enrotlla) i que esmou per mitjà d’una roda de gran diàmetre, una maneta, etc.

Tralla: tros de corda o tira de cuir que forma part d’unes xurriaques, fixada a un delscaps de la vara o al mànec.

Uadi: vall gairebé sempre seca, de règim temporal i intermitent, de les zonesdesèrtiques i semidesèrtiques d’Aràbia i de l’Àfrica del nord.

Xacal: mamífer carnívor de la família dels cànids, més petit que el llop i de costumssolitaris i que es nodreix de mamífers, d’ocells i de fruita, carronya i deixalles.

97

Documents

LA NOVEL·LA DE VIATGE Volum I La literatura de viatges Tàrik de