La Passió de la Selva del Camp - cossetania.com · l’any 1617, hereva de la Confraria del Nom de Jesús, documentada ja l’any 1581, tot i que les Reials Ordenances del 1793 li

La Passióde la Selva del Camp

La Passio� de la Selva.indd 1 14/3/11 10:58:58

La Passióde la Selva del Camp

DaviD Jou i Mirabent

Coordinadora de la publicació:Núria Cavallé FoNts

• Col·lecció El Tinter - 117 •


Primera edició: abril del 2011

© del text: els autors© d’aquesta edició: Congregació de la Puríssima Sang

de la Selva del Camp i Cossetània edicions

edita:reial Congregació de la Puríssima Sang de nostre Senyor Jesucrist

Cantó d’en Vagué, 2 • 43470 La Selva del Camp

Cossetània edicions C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91 • Fax 977 61 43 [email protected] • www.cossetania.com

Disseny i composició: imatge-9, SL

Fotografia de la coberta:isabel Pinyol

impressió: Gràfiques Moncunill, SL

iSbn: 978-84-9791-866-4

Dipòsit legal: T-125-2011

edició coeditada amb:


5

L’encaix entre tradiciói modernitat per una nova

lectura d’un drama immortal

teniu entre les vostres mans un text de la Passió escrit amb la sensibilitat del nostre segle. un text actual i directe, cru, punyent, però alhora poètic i ple d’humanitat, i, sobretot, ple de reflexions.

La Passió de la Selva del Camp és una obra escrita per David Jou; inter-pretada per un apassionat grup d’actors, cantants i músics amateurs; dirigida per Josep M. Puig i baiget; bastida per molts col·laboradors desinteressats i sentida per les més de tres mil persones que van assistir a les diferents representacions celebrades a l’església de Sant andreu.

La reial Congregació de la Puríssima Sang de nostre Senyor Jesucrist va acollir un projecte llargament concebut i planejat per Josep M. Puig i baiget i en va assumir la paternitat institucional, però ha estat la vila de la Selva que s’ha fet seva aquesta Passió.

La Sang, com és coneguda popularment, neix a la Selva probablement l’any 1617, hereva de la Confraria del Nom de Jesús, documentada ja l’any 1581, tot i que les Reials Ordenances del 1793 li atribueixin una existència encara més antiga. L’activitat principal de la Confraria de la Sang és la de mantenir, promoure i organitzar els actes de la Setmana Santa.

Per als impulsors de la Passió, aquest va ser un projecte en què calia conjugar tradició amb modernitat. una Passió que aplegués els valors d’avui amb els d’ahir i que esdevingués una nova aproximació a la Passió. volíem que aquesta nova Passió no en fos, simplement, una de més. un text i un espectacle més sobre el turment de Jesucrist.

aquest encaix ens obligava a buscar un text obert a tothom: no un text catequístic per a creients, ple de sobreentesos, sinó un text que per la seva profunda humanitat fes que tothom s’hi sentís interpel·lat. És així com en aquesta Passió, estimat lector, podeu cercar-hi l’obra literària, el drama sacre,


6

Presentació •

la lectura històrica o el debat moral i intel·lectual d’uns personatges vius, complexos, contradictoris com cal, que s’interroguen sobre si mateixos, que dubten, que s’acusen mútuament o que es defensen, que s’equivoquen, que reflexionen, que pateixen.

tradició i modernitat van conviure així mateix amb una posada en escena austera, senzilla, gairebé sense escenografia ni attrezzo, però també fent bon ús dels audiovisuals i de les tecnologies més actuals en un marc de la magnificència de l’església de Sant Andreu, la joia arquitectònica més important del renaixement català.

La història que sou a punt de llegir la coneixem tots a bastament, però així i tot és possible que sentiu la Passió com si de fet fos la primera vega-da que la llegiu. el text de David Jou us permetrà veure la Passió amb ulls diferents, amb nous i renovats interrogants. De ben segur que de la seva lectura no en tindreu una sensació de reedició.

Per tots els que vàrem participar en aquest projecte col·lectiu és una satisfacció el poder-vos oferir aquesta publicació.

reial CoNgregaCió de la Puríssima saNg

de Nostre seNyor JesuCrist

* * *

El Divendres Sant selvatà, reconegut per la Generalitat de Catalunya com a Festa Tradicional d’Interès Nacional

no podíem deixar de mencionar en aquesta presentació el reconeixe-ment que el Govern de la Generalitat ha fet a la nostra Setmana Santa. el passat 23 de novembre de 2010 va aparèixer publicada al DOGC l’ordre per la qual es reconeixia el Divendres Sant com a Festa Tradicional d’Inte-rès Nacional i el Via Crucis del Calvari com a Element Festiu Patrimonial d’interès nacional.

Festa Tradicional d’Interès NacionalEs considera Festa Tradicional d’Interès Nacional la celebració recupe-

rada, reconstruïda o de nova creació, sempre a partir d’uns antecedents transmesos de generació en generació i amb una trajectòria mínima de 25 anys de celebracions ininterrompudes, que ha assolit caràcter identitari en la comunitat que sustenta la festa i que té una projecció nacional.

Element Festiu Patrimonial d’Interès NacionalEs considera Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional aquell acte o

expressió corpòria o immaterial, de caràcter identitari o simbòlic, d’origen


7

• La Passió de la Selva del Camp

remot, que forma part substancial del ritual festiu de la comunitat a la qual pertany.

Són reconeixements com aquests els que ens esperonen no tan sols a mantenir les celebracions de la Setmana Santa a casa nostra, sinó a fer-ho prioritzant la seva preservació. Les tradicions perviuen perquè en tot moment s’adapten a la realitat de cada societat que l’ha viscut i l’ha sentit. Per això hem fet com hem fet la Passió de la Selva i per això any rere any incorporem, sense trencar l’ànima de la celebració, nous col·lectius i noves vivències que enriqueixen la nostra Setmana Santa.


Passióde la Selva del Camp

text deDaviD Jou i Mirabent

Direcció i muntatge originals deJoSeP Maria PuiG i baiGet

imPulsada Per la CoNFraria de la Puríssima saNg de la selva del CamP

estreNada a la selva del CamP el 27-28-29 de març de 2009


17

Pròleg del director

La Selva del Camp té una llarga tradició teatral i associativa, ben reco-neguda a tot Catalunya i profundament arrelada en el nostre poble. una tradició que ens ha estat transmesa pels nostres avis i pares i que ha sabut perviure als diferents girs de la història. no puc deixar de recordar, en aquest sentit, fills il·lustres de la vila com Joan Puig i Ferreter i Ventura Gassol. El Misteri de la Selva (conegut també com Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria), que es representa cada mes d’agost, des de ja en fa trenta, n’és un altre exemple. L’estimació dels selvatans per les manifesta-cions que els distingeixen la trobem també en les seves festes, i especialment, encara avui en dia, en l’emoció i intensitat amb què és viscuda la Setmana Santa, coneguda per trets ben distintius com el concorregut via Crucis de la matinada del Divendres Sant, o les composicions musicals de tradició pròpia que la singularitzen.

És de les inquietuds d’aquest poble que neix la nova Passió, el text de la qual teniu ara a les mans. Ja els anys 1971 i 1972 n’havíem representat una (jo mateix hi havia pres part, fent el paper de Jesús), a partir d’una versió anònima d’un drama sacre medieval. amb aquest record a la memòria, la reial Congregació de la Puríssima Sang de nostre Senyor Jesucrist (que, coneguda popularment com la Confraria de la Sang, és l’entitat que des de fa segles organitza la major part dels actes de la Setmana Santa selvatana) em va venir a trobar l’any 2003 per encarregar-me que n’assumís una nova posada en escena. vaig acceptar l’encàrrec amb molta il·lusió, però com més ho madurava i més clars tenia els objectius a assolir, menys adient em semblava l’antic text per dur-los a terme.

volia que el relat de la mort de Crist, malgrat que per tothom fos per-fectament conegut, o precisament per això, pogués ser vist amb ulls nous.


18

Josep Maria Puig i Baiget •

aconseguir que un espectador d’avui, a inicis del segle xxi, pogués sentir-se directament interpel·lat per la nostra proposta. aquest afany de renovació no era pas un caprici superficial, sinó una autèntica necessitat, després dels canvis culturals tan accelerats que hem viscut en el darrer quart de segle. La cultura i les tècniques audiovisuals han obert un nou ventall de possibilitats escèniques que obren noves capacitats expressives més afins a la sensibilitat actual. D’altra banda, la presència del fet religiós s’ha tornat menys acla-paradora i més desconeguda, i la incertesa que caracteritza els nostres dies calia que fos plasmada en uns personatges més complexos, plens de dubtes, interrogants i contradiccions.

L’estímul inicial cap a una innovadora posada en escena partí de la necessitat de reordenar l’espai on la Passió seria representada: l’església de Sant andreu de la Selva del Camp, una excel·lent mostra de l’arquitectura religiosa renaixentista a Catalunya. volia que qualsevol espectador pogués tenir la mateixa visibilitat de l’espai escènic, i per tant caldria que aquest fos situat al bell mig de la nau central, amb les grades per al públic envoltant-lo per tres costats i deixant el presbiteri lliure per ubicar-hi músics i cor, que en alguns moments de la representació interpretarien, a més, el paper de Poble. es tractaria d’un espai buit d’elements escènics, d’un muntatge volgudament auster, amb un vestuari senzill i intemporal, per tal que fos la paraula qui prengués tot el protagonisme.

Assajos. (Foto: Sílvia Ribé)


19


19

Aquesta manca d’elements escenogràfics ens permetia donar cabuda a una gran pantalla on es projectarien imatges que en certs moments reforçarien l’acció escènica i el treball dels actors, per tal de donar més dinamisme a la representació i alhora entroncar-la amb la tradició local de la Selva, amb la introducció d’imatges i músiques tradicionals de les processons (professons, en diem els selvatans) del Divendres Sant.

La decisió de donar protagonisme als mitjans audiovisuals esdevingué una mena de fil conductor que ajudaria a definir les principals escenes: el Sant Sopar podria combinar la taula, amb Crist i els apòstols, amb unes imatges d’un capvespre sobre el nostre temple parroquial; la sortida de Judes del sopar cap a la seva traïció podria anar acompanyada d’imatges d’un laberint de carrerons foscos (els nostres escorralons) que suggerissin els seus dubtes, la seva angoixa, la seva incertesa; la pregària de Jesús a l’hort de Getsemaní aniria il·lustrada amb fotogrames d’oliveres, amb l’expressivitat dels seus troncs retorçats i potents; la mort de Judes seria representada a la pantalla amb la seva desesperada cursa escales amunt, cap a les tribunes de l’església, fins trobar-se amb la figura de la Mort, que l’embolcallaria en la seva capa. La representació tradicional de la Crucifixió podia ser substitu-ïda per imatges del via Crucis, tan arrelat en la Setmana Santa de la Selva. Podríem intercalar-hi altres imatges, deslocalitzades i universals, sobre el dolor del món: guerres, fam, devastacions, violències. Així, la Crucifixió, sense perdre la presència central en l’escena de Crist en la Creu, guanyava un ritme com de batec de cor que s’expandia vers el dolor del món i es

L’escenari: l’església de Sant Andreu. (Foto: Glòria Torrents)


20


contreia cap a la síntesi de la Creu, subratllant el significat religiós i humà de la Passió. el monòleg de Maria, després del davallament de la Creu, seria subratllat per les imatges de la Pietat de Paret Delgada (l’ermita tan estimada pels selvatans). I l’escena final, la resurrecció, la volia simple i senzilla: en escena, la llum del Ciri Pasqual, ampliat en pantalla, encès per uns infants que anuncien la bona nova.

Paral·lelament a aquestes —i moltes altres— intuïcions visuals, volguérem incorporar el màxim nombre possible de persones a la representació per fer-ne un esdeveniment més autènticament col·lectiu, més viu, més plural. volíem que fos una Passió del poble i per al poble. Creients o no creients, convençuts, vacil·lants o reticents, la nostra ambició era que tots s’hi po-guessin sentir cridats i acollits.

teníem, doncs, totes aquestes idees, que ens semblaven atractives, però necessitàvem un text nou. era evident que el vell, malgrat els seus valors, no podia adaptar-se a la magnitud dels canvis escènics i culturals a què volíem obrir la nova representació. amb la mediació de mossèn armand Puig, vam

Muntatge i il·luminació.(Foto: Isa Garriga)


21


encarregar el nou text a David Jou i Mirabent, de Sitges, catedràtic de física a la universitat autònoma de barcelona, autor d’una àmplia obra poètica i assagística, en la qual destacava, entre d’altres aspectes —científics, filosòfics, cívics, cinematogràfics—, una explícita dimensió religiosa, ben propera a l’esperit que inspirava la nostra recerca escènica: un gust per la profunditat i la reflexió, una sensibilitat d’obertura cap a les persones poc sensibles a la vivència religiosa, que trobava en els seus dubtes una font d’inspiració, i dotat d’una fascinació sincera envers el món de la imatge. ens vam trobar una tarda de juliol de 2006 a barcelona. Les reticències inicials de Jou a participar en el projecte, a causa de l’acumulació de compromisos i projectes científics i literaris urgents, s’anaren esvaint així que li començàrem a parlar dels detalls escènics que havíem concebut, que l’atragueren immediatament.

Quedà clar que el text s’inscriuria en un marc audiovisual com el que ens centrava i que l’autor podria anar amplificant i diversificant en la mesura del que li ho dictés la inspiració. també quedà clar que el text s’amararia tant com fos possible de les inquietuds del nostre temps, amb sinceritat i autenticitat, amb el màxim respecte per la dimensió religiosa del projecte, procurant que els diversos personatges aportessin un toc humà d’una certa profunditat i riquesa, que anés més enllà d’un simplisme convencional i d’un esperit excessivament catequètic. Pocs mesos després, David Jou ens enviava un primer text, amb el prec que li féssim arribar els nostres comen-taris, esmenes i suggeriments, que ell va incorporar a versions successives, que ens anàvem enviant i comentant. així, text i muntatge escènic es van

Graderies. (Foto: Joan Curieses)


22


Caramelles (Schola Cantorum i Banda de Música). (Foto: Glòria Torrents)

Ball de la Mort. (Foto: Laura Girona)


23


anar desenvolupant paral·lelament durant uns quants mesos, en un diàleg enriquidor per a totes dues parts i que contribuí a una unitat més gran del conjunt de l’espectacle. al llarg d’aquest procés, anàrem pensant noves possibilitats escèniques, cada vegada més precises, més nítides.

La Passió fou estrenada oficialment el dia 27 de març de 2009, amb una acollida excel·lent per part del públic i la crítica durant els tres dies de representacions. els actors aconseguiren donar una vida intensa i convincent als diferents personatges, posant en relleu les raons, les vacil·lacions i la humanitat de cadascun; els músics i el cor enriquiren amb un acompanya-ment eficacíssim les diverses escenes; l’escenografia, el so i la luminotècnia saberen donar el relleu adient a les dimensions acústiques i visuals de la representació; el cartell, sobri i original, destacà la voluntat contemporània de l’espectacle. Més de dues-centes persones hi van participar: el nucli d’actors del grup de teatre local Moixera de la Defensa agrària va ser ampliat amb altres persones del poble, algunes d’elles disposades a actuar per primera vegada per cobrir els més de quaranta personatges que van sortir a escena. amb ells, la coral de l’Schola Cantorum, la banda de Música, el ball de la Mort, els tècnics audiovisuals, els nens i nenes que s’incorporaren a l’esce-na final de la resurrecció i, en definitiva, totes aquelles persones que d’una manera o altra van contribuir amb la seva aportació a fer realitat aquest projecte, després de set mesos d’assaigs i feina intensa. a totes elles, el meu més sincer agraïment.

Actors i col·laboradors. (Foto: Laura Girona)


24


Creiem que el propòsit d’una nova Passió va arribar a bon terme i va iniciar un camí que voldríem que fos ben llarg, al servei de la profunditat espiritual i cultural del nostre poble, com a ferment de trobada, unió i compenetració de la gent de la Selva i dels espectadors de fora que ens vulguin acompanyar. Per facilitar que aquesta intenció es faci realitat i el públic interessat tingui accés al text i pugui aprofundir-lo i emprar-lo com a acompanyament a les seves reflexions, el volem atansar al lector, com a complement d’allò més essencial del nostre projecte: la compenetració entre text i escena, entre paraules escrites i veu viva i parlada, entre religiositat profunda i inquietuds contemporànies, entre la representació i el seu públic, entre la Selva i la seva història.

JoseP maria Puig i Baiget

La Selva del Camp, desembre de 2009

Banda de Música i Schola Cantorum. (Foto: Laura Girona)


27

Passió

esCeNa 1

Narrador (adreçant-se al públic, o bé veu en off): Per a la nostra sensibili-tat, la Passió de Jesucrist és un episodi incòmode. La seva brutalitat ens esglaia i, d’altra banda, situa Jesús en el límit de la condició humana, en el sofriment més extrem, que el fa proper a tants humans que han patit, com ell, tortures i injustícies, i han experimentat la buidor desolada d’un abandonament total. en el Sant Sopar, l’amor té més d’enigma que

El calze i el pa.(Foto: Laura Girona)


28

David Jou i Mirabent •

no pas de consol i d’evidència. el silenci de Déu durant la Passió —i durant tant de dolor del món!— ens aclapara. La resurrecció ens obre una esperança però posa a prova allò que creiem saber sobre la natura, sobre Déu i sobre nosaltres mateixos. Però cal tornar, de tant en tant, a la Passió, i gosar plantejar-nos els seus interrogants. Per a alguns de nosaltres és una història coneguda, repetida; fins i tot, ens cal esforçar-nos a veure-la amb ulls nous per sentir la sorpresa i la promesa que en algun moment ens va suscitar i que el costum ha afeblit. Per a d’altres, és un episodi més o menys històric, remot en el temps, massa ple de preguntes i d’incerteses per trobar-hi un fonament per a cap convicció. tant se val: en certa manera, som allò que són les nostres preguntes més que no pas allò que són les nostres certeses, perquè les certeses són com una llar, acollidora però limitada, i les preguntes, en canvi, s’eixamplen a un univers, amb espais desconeguts, perspectives per a descobrir i tresors per a guanyar. i quines preguntes hi ha tan punyents com el silenci de Déu o la insolidaritat del món davant del dolor innocent, i tan inquietants com el destí, després de la mort, d’aquells a qui hem estimat amb passió i profunditat? Per això, tant els uns com els altres sou benvinguts a aquesta representació, respectuosa però relativament lliure, de la Passió, per sentir per primer cop o per tornar una vegada més a preguntes que toquen de ple la nostra condició humana i el nostre desbordament més enllà de la mort.

esCeNa 2

Entren Andreu i Judes. Es queden quiets, expectants. Estan sols a l’escenari. Passa un jove. Dubten. Passa una dona, passa un vell. Passa un altre jove, amb una àmfora. S’atura.

Judes: Ha dit que seria un jove amb una àmfora.aNdreu: Deu ser ell, doncs. Jove: Sou vosaltres, els amics de Jesús?aNdreu: Sí.Jove: veniu amb mi i us ensenyaré la sala. És tal com ell va dir que la volia:

reservada, senzilla, alta, amb un balcó. Ja hem deixat preparat el sopar, però no hi haurà cap servent, tal com ell va dir. Però, voleu dir que no s’equivoca de dia? el sopar de Pasqua és demà, divendres, i no pas avui.

aNdreu: Ja li ho hem comentat, però ens ha dit que és una celebració es-pecial.

Judes: Potser vol celebrar l’èxit de la seva entrada a Jerusalem, fa quatre dies. La gent l’aclamava amb les palmes a les mans, tractant-lo de Messies.


29


Narrador. (Foto: Laura Girona)

n’hi ha per celebrar-ho! Potser avui, amb motiu del sopar, ens explicarà quina mena de projectes té després d’aquest triomf.

aNdreu: Has dit a algú que vindríem?Jove: He preferit no fer-ho. Hi ha tanta gent que el vol veure! uns estan a

favor d’ell i el segueixen amb entusiasme; d’altres no li volen cap bé. ell va demanar discreció, intimitat.

aNdreu: també ens ho ha dit a nosaltres. Guia’ns. et seguim, per comprovar que tot és a punt i tenir cura dels últims detalls. Jesús vindrà d’aquí a poca estona, amb els altres.

esCeNa 3

Andreu i Judes entren en una sala preparada per al sopar, amb coixins i una taula parada. Van parlant mentre esperen l’arribada de Jesús i els altres apòstols.

Judes: Quin triomf, la seva entrada a Jerusalem! Potser ara que ha vist que la gent li fa costat, que el surten a rebre amb tant d’entusiasme, es decidirà finalment a guiar-nos cap a la llibertat, cap a la victòria.


30

David Jou i Mirabent •

aNdreu: De quina victòria parles? Sempre de la del Messies triomfant i alliberador d’israel? Però ja fa temps que la gent li fa cas, i que es con-grega una multitud així que saben que ha arribat a algun poble. i malgrat això no es decideix a tocar cap tema polític. Li interessa més anar al fons d’allò que som.

Judes: Però Jerusalem no és una ciutat qualsevol! És la nostra capital, un lloc escollit per Déu! Haver aconseguit que tanta gent l’aclami aquí, és decisiu. Però temo que no gosi fer el pas. Hi ha moments en què em sento decebut.

aNdreu: Decebut? Per què?Judes: Perquè en lloc d’aprofitar el triomf i unir la gent al seu entorn, ho ha

malbaratat tot amb l’enrenou al temple.aNdreu: Jo el comprenc. allò semblava un mercat, i no pas un temple. els

diners havien substituït Déu, el comerç havia suplantat el culte, el benefici semblava l’únic objectiu. a més, no acabes de dir que trobes Jesús massa conformista? allà no ho va ser pas. a mi em va agradar veure’l furiós, a fuetades contra els mercaders, encès per la seva passió per la casa de Déu. i com dringaven les monedes en caure a terra, i com rodolaven sobre les lloses, i quin xiscles feien els mercaders per por de perdre-les!

Judes: Però els mercaders donen al temple una bona part dels seus guanys, i faciliten que els treballs de restauració avancin, i són necessaris perquè la gent pugui comprar les ofrenes que després presentaran, i perquè el culte tingui tota l’esplendor possible.

aNdreu: Però hi ha moments que sembla que s’hagin apropiat del temple i que el diner sigui l’únic déu, l’únic valor i l’única paraula.

Judes: Però no em negaràs que també va semblar que Jesús s’apropiés del temple. “Fora de la casa del meu Pare!”, cridava. La gent, que potser hauria aprovat que moderés l’avarícia dels mercaders, va quedar atuïda. una cosa és dir “Pare” a Déu en la pregària, i una altra és apropiar-te del temple, que és de tots, com si fos la casa del teu Pare, i voler-hi imposar el teu ordre. només ens faltava això!

aNdreu: Potser sí. reconec que ens hauríem pogut estalviar força maldecaps si hagués estat una mica més prudent. Però ha respectat sempre allò que el temple representa!

Judes: respecte, dius? i quan va dir, fa uns quants mesos, “Destruiré aquest temple i en tres dies el reconstruiré”? tant de bo s’hagués estalviat aquesta frase que ens ha causat tants problemes. Els saduceus van aprofitar-la per convocar una reunió del Sanedrí. van titllar Jesús de blasfem contra la Llei de Moisès, i d’enganyador del poble. Dir que ho pot fer ell s’acosta massa a una blasfèmia. i dir que el reconstruirà en tres dies fa riure: tants anys que milers d’homes hi treballen per restaurar-lo, i ara ell el vol reconstruir en tres dies!


Documents

La Passió de la Selva del Camp - cossetania.com · l’any 1617, hereva de la Confraria del Nom de Jesús, documentada ja l’any 1581, tot i que les Reials Ordenances del 1793 li