Barcelona, 21 de juny de 1936Estimada Colometa,Potser et sorprendrà rebre aquesta carta perquè, de fet, tu i jo no hem estat mai gaire amigues, però jo no tinc ningú més a qui adreçar-me per saber notícies de vosaltres,. M’agradaria molt saber com esteu tots, i sobretot saber coses d’en Mateu. Potser t’estranyarà, però el trobo molt a faltar.

Segur que et deus preguntar: però si el va deixar? Per què m’està dient que el troba a faltar? No se’n va anar amb un altre i va plantar en Mateu? No el va deixar sol, sense la nena i sense res? Jo et responc. M’he adonat que res es igual sense ell i que el necessito al meu costat.

Sóc conscient de la situació... sé perfectament que us vaig deixar-vos a tots amb una mà al davant i una altra

al darrere, sense que sabéssiu res de mi ni de la nena.. i també sé,

perquè el conec i sé que m’estima molt ,més del que em mereixo, que ell es va

quedar molt trist amb la meva partida. Però, jo no sabia què

fer, estava en una situació que no vaig poder controlar, no vaig saber com

sortir d’aquella angoixa que tenia i no sabré explicar mai, volia més, volia un home més jove, més decidit, més ric...

Ja sé que tot Això que estic dient costad’entendre, però va ser així. Ara no tincmes remei que dir que m’he equivocat, quem’he penedit de la decisió que vaigprendre aquell dia, que no va serl’adequada i reconec que jo tinc tota laculpa i que tota la responsabilitat és meva.Vull tornar, però no ho volia fer sense fer-t’ho saber abans. Necessitava parlar d’aixòamb algú per no fracassar i he pensat quetu series la més adequada, perquè tu sapscom està en Mateu, si estaria disposat aperdonar-me, encara que només sigui perla nena...

que volia, no em va bé, perquè aramés que mai m’adono que el meulloc des de sempre es aquí, ambtots vosaltres, la meva família deveritat i que no m’interessa unhome decidit, jove i ric, perquèno em sento estimada com amb elmeu Mateu. Passarem com sigui,perquè junts no m’espanta ni laguerra ni la pobresa.

Parla amb ell, si us plau, parla-hi i fes-lientendre la meva situació. Sé que ellm’entendrà i tornarà amb mi perquè séque igual que jo, també em necessita alseu costat. Però, ho he d’aconseguir apoc a poc. Sé que ell ho ha d’anarassimilant i que llavors tot sortirà bé ique farà cas de vosaltres, sobretot detu.Ajuda’m, no vull tornar a perdre’l.Espero que m’intentaràs entendre im’ajudaràs i per això esperaré ambimpaciència la teva resposta.Moltes gràcies, Colometa.

Treballrealitzat per:

Paula TorresAndrea GarciaAnna GalindoMª Àngels PerrelliLaia Pavón