Upload
others
View
12
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
La profecia de les granotesJacques-Rémy Gired
Material didàctic de la pel·lícula
Cicle mitjà
w w w. d r a c m a g i c . c a t
Sant Pere Mitjà, 66
08003 Barcelona
tel.: 93 216 00 04
fax: 93 215 35 19
correu electrònic:
d r a c @ d r a c m a g i c . c a t
Amb el suport de:
3 Fitxa tècnica
3 Sinopsi
3 Objectius
4 Assaig
5 Propostes de treball
6 Glossari
7 Filmografia complementària
í n d e x
2
3 Fitxa tècnica
3 S i n o p s i
3 Què treballem?
4 El treball del color
5 Proposta d’activitats
5 Els efectes sonors: paraula +
soroll + música
6 Proposta d’activitats
7 Per una convivència pacífica
8 Proposta d’activitats
8 G l o s s a r i
í n d e x
2
La profecia de les granotes
Títol original: La prophétie des gre -
nouilles
Direcció: Jacques-Rémy GirerdGuió: Jacques-Rémy Girerd, AntoineLanciauxMúsica: Serge Besset. OrquestraSimfònica de BulgàriaProducció: França, 2003Durada: 90 minutsVersió: doblada al català
L’assemblea de granotes ha vaticinat un
diluvi que s’allargarà 40 dies i 40 nits. El
petit Tom, els seus pares adoptius, en
Ferdinand i la Juliette, la seva amiga Lili
i tots els animals del zoològic es refugia-
ran al graner de capdamunt del turó.
Però el pitjor no serà resistir el xàfec. La
convivència pacífica en comunitat, el
rebuig a la violència i la solidaritat entre
humans i animals hauran de plantar
cara i sobreviure a la malícia i l’egoisme. f i t x a t è c n i c a
s i n o p s i
3
La profecia de les granotes és una faula realista i poèti-
ca que revisa, de manera tragicòmica, el mite del Diluvi
i les faules tradicionals d’animals per elaborar un conte
que, tot i fer referència a un imaginari poètic i universal,
sap superar els models i els codis més reconeguts. El
film és excepcional, tant en la capacitat de formular
nivells de lectura diferenciats per accedir a qualsevol
tipus de públic, com en la voluntat de presentar-ho a
partir d’un tractament visual minuciosament estudiat i
molt proper a les il·lustracions dels contes.
Pel seu treball poètic i delicat, amb textures tipus llapis
o pastel i colors tornassolats, i per la seva acurada
posada en escena, detectarem, a primer cop d’ull, que
som davant d’una pel·lícula d’animació que es presenta
com a alternativa a les produccions de grans estudis
com Pixar, Dreamworks o Disney.
Optar per la construcció d’un univers més proper a lli-
bres infantils preciosistes i al traç pictòric que a l’estèti-
ca 3D, present a gran part del cinema d’animació
actual, significa assumir uns riscos, perquè es tracta
d’un procés complex i d’un ambiciós, i costós, esforç de
realització. Darrere d’aquest títol hi ha el segell i la filo-
q u è t r e b a l l e m ?
sofia de treball dels estudis francesos
Folimage, que agafen el relleu d’una tra-
dició francesa iniciada pel cineasta Paul
Grimault i que s’ha perllongat amb títols
de renom com Les triplets de Belleville,
de Sylvain Chomet, o Kirikú, de Michel
Ocelot. Aquestes pel·lícules saben evocar
universos propers als contes a través
d’un grafisme original i poètic que acon-
segueixen amb el dibuix a mà de les
seves animacions. Aquest és un model
molt pròxim a la cinematografia dels paï-
sos escandinaus, proveïdors de títols
molt interessants dins del panorama del
cinema d’animació per a infants.
L’equip encapçalat per Jacques-Rémy
Girerd volia recuperar la mirada poètica i
el grafisme dels contes i de les faules tra-
dicionals, aportant un caràcter líric i
expressiu gràcies a una aparent simplici-
tat, molt propera a la ingenuïtat dels
dibuixos infantils.
El treball del color
Com es pot mantenir l’expectativa en una
pel·lícula d’animació adreçada als infants
en què el 75% de l’acció es desenvolupa
en l’espai limitat d’un graner flotant?
Precisament, part del mèrit s’ha d’atribuir
al treball cromàtic i sonor. Es parteix del
color i la llum com a expressió. El color
comunica, emociona i és indissociable del
que s’hi explica. És la matèria narrativa
del mateix film, el fil conductor de la dra-
matúrgia, que aconsegueix traduir, de
manera instantània, l’evolució dels senti-
ments dels personatges i les situacions
que han d’afrontar. La pel·lícula parteix
d’un grafisme global, dissenyat per Iouri
Tc h e r e n k o v, en què no hi ha distancia-
ment entre els personatges i el decorat,
que formaran part d’un gran tot sense que
hi hagi cap pèrdua de qualitat en el pas
de la imatge fixa a la imatge en moviment.
L’aproximació a aquest meravellós univers
càlid, amb els seus banys de llum i de
c o l o r, diferencia aquesta proposta de l’ac-
tual saturació de productes seriats i ens
desplega un món màgic i surrealista
seguint un criteri de qualitat visual i tex-
t u a l .
Aquesta voluntat la podem copsar si ens
fixem en la presència d’un color i una
il·luminació específiques per a cada
seqüència, que ens evoquen diferents
estats d’ànim. Les escenes inicials de la
vida al voltant del turó són rutilants i càli-
des gràcies a les tonalitats groguenques,
que desprenen emocions d’alegria i des-
preocupació. En canvi, les escenes noc-
turnes –poc freqüents en pel·lícules infan-
tils– addueixen sentiments de melangia i
de desassossec. El color vermell augura
violència i el blau fosc anticipa la catàstro-
fe. És amb aquest exercici formal que la
pel·lícula s’allunya de la realitat per atan-
sar-se a la poesia, a un nivell simbòlic i
emocional pròxim als nenes i a les nenes.
La incorporació de la infografia i l’anima-
ció per ordinador en les pel·lícules de
dibuixos animats ha atorgat un major
verisme a molts films, però no necessària-
ment ha comportat una aproximació còm-
plice als universos i les fantasies dels
infants. La profecia de les granotes no és
pionera en la seva posada en escena,
4
però recupera una tradició plàstica
segons la qual el dibuix pla pot ser
vibrant i suggestiu gràcies a la línia de
contorn i a un treball cromàtic impressio-
nista.
En l’alegria cromàtica i la plenitud dels
colors trobem certa inspiració en les
obres d’artistes de finals del segle XIX i
principis del segle XX, com les pintures
de Gauguin o pintors expressionistes
com Marc, Macke i la primera etapa de
Kandinsky o fauvistes com Derain,
Matisse, Dufy o Vlaminck. Molts d’a-
quests pintors propugnaven que el color
era una qualitat que podia atorgar signifi-
cat i transmetre emocions i sentiments.
La pel·lícula adopta aquest criteri plàstic
per afavorir la transmissió d’unes expe-
riències i unes emocions sense oblidar la
proesa i l’espectacularitat visuals.
La profecia de les granotes pot ser una
eina útil dins del marc de l’educació per a
la comprensió de la cultura visual i per a
la introducció dels infants en la interpreta-
ció del llenguatge figuratiu. Els nens i les
nenes copsen ràpidament la força i la
sensibilitat d’aquestes imatges i les seves
claus interpretatives, presentades tant a
nivell cromàtic com a nivell sonor, com
veurem tot seguit.
Proposta d’activitats
• Iniciar els nens i nenes en la transmis-
sió d’emocions i sentiments mitjançant
els colors. Quines són les tonalitats
“fredes” i quines les “càlides”. Prenent
el mateix escenari, per exemple l’inte-
rior d’una casa, d’una sala d’estar, es
pot acolorir-ho dues vegades amb gam-
mes cromàtiques diferents. Una amb la
gamma dels grocs, taronges i vermells,
i l’altra amb la dels blaus, grisos i
blancs. Quines sensacions ens trans-
met cada dibuix?
• Escolliu una obra de Gauguin com, per
exemple, qualsevol dels seus autore-
trats o alguna pintura de l’etapa haitiana
i comenteu tan el treball de la línia com
el color. És gaire fidel a la “realitat”?
Això dificulta que ens pugui emocionar
o agradar? Ho podem complementar si
comparem el treball de Gauguin amb el
d’artistes del s. XIX, però d’estil realista
com Courbet o Millet. Quines diferèn-
cies hi trobem?
Els efectes sonors: paraula +soroll + música
En el tractament sonor del film, com hem
vist en el tractament visual, especialment
pel que fa al cromatisme, cada seqüència
requereix un tempo concret, una orques-
tració diferent, un tractament singular
estretament vinculat a la narració, a la
dramatúrgia del moment.
«És necessari reactivar, dramatitzar,
r e d u i r, destacar, contrastar, precisar cada
seqüència de la pel·lícula a partir d’aquest
e s t r a n y, i alhora perillós art, que és la
música. És estranya, perquè una senzilla
melodia d’oboè pot fer oscil·lar una acció
cap un indret que no ens esperàvem. És
perillosa, perquè la música pot convertir-
se en excessiva i caure en la redundàn-
c i a » .
Aquestes són paraules de Serge Besset,
el compositor de la banda sonora de La
profecia de les granotes. Aquest text ens
introdueix en la importància d’allò audible,
del que sentim i que es coneix com a
banda de so d’una pel·lícula, que inclou la
música, els efectes sonors i les veus (en
la seva versió original o doblada).
5
6
El músic parla dels efectes dels elements
sonors en els espectadors i espectado-
res: ens pot aportar informació, emoció,
atmosferes. La música simbolitza el film,
ens remet al seu univers.
Des de fa milers d’anys que la música ha
estat un generador d’estructures de pen-
sament i un vehicle per transmetre sen-
sacions i emocions. Són molts els valors
educatius de la música. És una activitat
intel·lectual i és el llenguatge més univer-
sal que existeix. Però, a banda del ves-
sant cognitiu, la música subjectivitza, té
qualitats afectives, creatives i emocionals.
Una pel·lícula que no tan sols es presen-
ta com un model d’imaginació i creativitat,
sinó com un referent de qualitat visual i
textual, no pot oblidar la influència del
llenguatge musical a l’hora d’expressar
emocions, especialment al públic més
menut. La música “acompanya” el que
veuen a la pantalla i és el motor del que
van “sentint” al seu interior. Les cadèn-
cies, els compassos i el sistema tonal
contribueixen a crear una atmosfera, i,
més encara, poden servir per la compren-
sió de qüestions tan importants com la
temporalitat. Amb l’ús d’un crescendo,
per exemple, a la seqüència de la tem-
pesta, reforçat pel so d’uns poderosos
efectes de trons, els infants són capaços
d’anticipar i generar expectatives sobre el
que succeirà.
El compositor, Serge Besset, és un estret
col·laborador de Jacques-Rémy Girerd.
Amb un estil inclassificable, la seva músi-
ca mescla sonoritats de països àrabs
amb melodies clàssiques i cançons popu-
lars i evoca sentiments que van des de
l’alegria fràgil a la malenconia. A l a
pel·lícula s’alternen els apunts orquestrals
amb les cançons de Ferdinand, acom-
panyades només per una guitarra i que
ens alliçonen sobre temes com la convi-
vència pacífica o l’amor als altres.
La seqüència del diluvi és un dels
moments en què la música interpretada
per l’Orquestra Simfònica de Bulgària
pren més rellevància. Un dels instru-
ments que podem sentir a La profecia de
les granotes és el duduk, una flauta sem-
blant a l’oboè i d’origen armeni que pro-
dueix un so carregat d’espiritualitat, molt
similar a la veu humana. El duduk e l
podem associar a la música del diluvi i
aporta a la seqüència una força emocio-
nal insospitada.
El duduk s’incorpora a la banda sonora
per la seva sonoritat i també com a
homenatge a Armènia. Un dels indrets
més simbòlics per al poble armeni a l’exili
és la muntanya Ararat, coneguda per ser
el lloc on, segons la Bíblia, va anar a
parar Noé amb la seva llegendària A r c a .
Aquí, de nou hi trobem un paral·lelisme
clar amb la història que relata el film.
Proposta d’activitats
• La banda sonora està interpretada per
una orquestra (en aquest cas la
Simfònica de Bulgària). Quines famílies
d’instruments formen part d’una orques-
tra simfònica? Quins instruments no hi
trobarem?
• Busqueu informació i imatges del
duduk. A quina família pertany?
7
• Pareu atenció a la seqüència del diluvide La profecia de les granotes:
Fragment inicial: abans de la pluja
– Què sentim? (Vi o l i n s )
– Quines sensacions ens provoca?
És tristesa, alegria, intranquil·litat, etc.?
Fragment de la meitat: inici de la
t e m p e s t a
– Què sentim? So d’un vent intens i per-
cussió (plats i tambors)
– Quines sensacions ens provoca?
– És tristesa, alegria, alerta de perill,
e t c . ?
Fragment del final: després de la
t e m p e s t a
– Què sentim? Sona un instrument de
vent (podria ser un clarinet o el duduk) .
– Quines sensacions ens provoca?
És tristesa, alegria, por, etc.?
– Quins instruments sonen a l’alba,
abans que obrin les finestres? A m b
quina intensitat?
• Es pot fer una audició a classe amb
exemples de melodies alegres i tristes
(una cançó popular i un fragment de
música clàssica, per exemple). Pareu
atenció a les tonades, els instruments
que sonen, les lletres (si n’hi ha), els
ritmes, etc.
Posaríem un ritme molt ràpid de bateria
en una cançó trista? Per què?
Per una convivència pacífica
Com poden conviure els animals d’un zoo
i un grup d’humans dins d’una torre men-
tre cau el gran diluvi? Els integrants d’a-
questa peculiar família hauran de com-
prendre que hi ha uns drets i uns deures
a l’hora de viure en comunitat. En aques-
ta faula l’amistat, el respecte per la diver-
sitat i la solidaritat seran els millors valors
per aconseguir una convivència pacífica i
sobreviure al xàfec. El pacifisme es pre-
senta com el millor mitjà per vèncer la
tensió dels temps de crisi. És un viatge
iniciàtic, una experiència transformadora
per a tots els habitants del graner, en què
els individualismes, la cobdícia i l’afany
de venjança d’alguns personatges no tin-
dran cabuda. D’altra banda, la pel·lícula
presenta en positiu les diferències. Ningú
no és discriminat pels seus orígens (la
Juliette és africana), per allò que menja
(carnívors/herbívors), pel seu físic (hi ha
des d’elefants fins a porcs o gallines), o
per com cria (mamífers/ovípars). Cada
animal pot ensenyar quelcom que la resta
ignora i pot exposar la situació actual en
què es troba la seva espècie, tot sovint
per culpa dels humans. Aquest intercanvi
d’experiències promou un aprenentatge i
transmet un missatge clar: ningú té privi-
legis i ningú pot ser menyspreat per les
seves particularitats. Quan es deixen
enrere tots els tòpics i estereotips –cada
espècie n’ha de suportar algun–, tots els
habitants del graner seran més feliços. El
graner és un espai que es pot assimilar a
una torre de Babel, una metàfora sobre
els equilibris que hem d’aconseguir a
favor d’una convivència respectuosa. Una
condició que podem traslladar a qualse-
vol context: l’escola, el barri, la llar, etc.
La pel·lícula proposa una renovació, una
relectura d’alguns temes que ja han estat
citats en d’altres films per a infants, com
l’ecologia, l’amistat, els models familiars,
les dificultats de la convivència, el risc de
les tiranies, etc., i s’atansa a qüestions
tan universals com l’origen del món, la
mort, la vida després de la mort i la
reproducció dels animals.
8
Tres dimensions o 3D: les tres dimensions de l’es-
pai i d’una imatge són longitud, latitud i pro-
funditat. Tècnicament, l’únic món en 3D és el
real. L’ordinador tan sols simula gràfics en
3D, perquè tota imatge generada per ordina-
dor només té dues dimensions: l’alçada i
l’amplada. En programació s’utilitzen els grà-
fics en 3D per crear animacions, gràfics,
pel·lícules, jocs, realitat virtual, disseny, etc.
G r a f i s m e : estil a l’hora de traçar línies, corbes i ele-
ments visuals segons un punt de vista estè-
t i c .
S e q ü è n c i a : seguit d’escenes que formen part d’una
mateixa unitat narrativa.
D r a m a t ú r g i a : art i tècnica de la composició d’un text
d r a m à t i c .
Banda sonora / de so: espai de la pel·lícula que
conté el so del film. La música, les veus i els
s o r o l l s .
I n f o g r a f i a : tècnica de creació d'imatges de síntesi i
de representació gràfica mitjançant la utilitza-
ció directa d'ordinador.
És també una tendra història d’amistat
entre un nen i una nena i una demostra-
ció que l’acció de molts humans està
afectant els cicles i fenòmens de la natu-
ralesa. Un dels seus referents més clars
podria ser la magnífica novel·la La revolta
dels animals (1945), de George Orwell.
Proposta d’activitats
• A La profecia de les granotes tot tipus
d’animals han d’aprendre a conviure i
respectar-se: porcs, gats, guineus,
llops, tigres, vaques, granotes, escara-
bats, zebres, gallines, tortugues, coco-
drils, elefants. Classifiqueu-los a partir
de diferents criteris: vertebrats/inverte-
brats (i el seu grup corresponent: rèp-
tils, aus, amfibis, mamífers, insectes,
etc.); carnívors/herbívors; vivípars/oví-
p a r s .
• El Ferdinand diu que «no podríem viure
els uns sense els altres». Què opineu
d’aquesta frase? Què fan per conviure
en pau?
• Al damunt de la torre flotant, quines
regles han d’acceptar els carnívors?
• Com podem tenir cura del medi
ambient? Enumereu algunes accions
que podem fer a casa, a la muntanya i
a la platja, al carrer, a l’escola, per:
– Estalviar energia i aigua
– Llençar les deixalles
– No contaminar el nostre entorn
– Protegir els boscos dels incendis
– Evitar inundacions
g l o s s a r i
La profecia de les granotes
Títol original: La prophétie des grenouilles
Direcció: Jacques-Rémy GirerdGuió: Jacques-Rémy Girerd, Antoine LanciauxMúsica: Serge Besset. Orquestra Simfònica de BulgàriaProducció: França, 2003Durada: 90 minutsVersió: doblada al català
L’assemblea de granotes ha vaticinat un
diluvi que s’allargarà 40 dies i 40 nits. El
petit Tom, els seus pares adoptius, en
Ferdinand i la Juliette, la seva amiga Lili i
tots els animals del zoològic es refugiaran
al graner de capdamunt del turó. Però el
pitjor no serà resistir el xàfec. La convivèn-
cia pacífica en comunitat, el rebuig a la vio-
lència i la solidaritat entre humans i animals
hauran de plantar cara i sobreviure a la
malícia i l’egoisme.
f i t x a t è c n i c a
P r o g r a m a d e m à
C i c l e m i t j à
El cèlebre pintor Vincent Van Gogh (1853-1890) va
crear en llapis el següent dibuix. Et sembla alegre o
trist? Per què no li poseu una mica de color i el
transformeu en una escena alegre, d’estiu? Quina
pintura fareu servir per dibuixar el camp de blat?
(Recordeu que al principi de La profecia de les gra-
notes també surten camps de cereals). Serà un
dibuix alegre o trist?
La profecia de les granotes