Pàgines especials DIMARTS22 DE MARÇ DEL 2011 el Periódico 1

MONOGRÀFICSANÀLISI DELS RECURSOS HÍDRICS

a destacarLA RECLAMACIÓEl sector reclama més inversions,revisar un sistema que consideradeficitari i una pujada de les tarifes

LA SITUACIÓAugmenta la consciència socialperò no és suficient per assegurar el proveïment a Catalunya

D D

ecòpolis

Dia Mundialde l’Aigua

L’especial Ecòpolis que avuipubliquem respon a la im-periosa necessitat de refle-xionar sobre el fet que més

de la meitat de la població mundial viuen ciutats i això vol dir que l’ecologia, talcom l’enteníem fa uns anys, ha de fer unpas endavant per convertir-se en ecour-banisme.

Aquest any el Dia Mundial de l’Aigua,promulgat pel Consell Mundial de l’Ai-gua del departament d’Hàbitat de l’ONU, se celebra sota el lema Aigua pera les ciutats: respondre al desafiamenturbà, i el seu acte principal tindrà llocaquest any a Ciutat del Cap (Sud-àfri-ca). La Unesco, que participa en aques-ta celebració, organitza una sèrie de tro-bades directament relacionades amb eltema de la jornada, que té com a ob-jectiu primordial despertar consciències.

És evident que l’aigua és un dels ele-ments clau, a més a més de l’energia,per definir la capacitat de creixement,estabilitat i qualitat de vida de les per-sones, i per aquesta raó resulta inajor-nable una gestió correcta d’un recursbàsic per a les persones.

En aquest monogràfic especial es re-cull una visió àmplia de la situació actuala Catalunya. Ara que no tenim un perí-ode agut de sequera és un bon momentper planificar i dimensionar els nous rep-tes que vindran, des d’una òptica se-rena i en què prevalguin els aspectestècnics i no la demagògia que acom-panya regularment un tema tan delicatcom el de l’aigua.

La nostra societat demostra el seugrau de compromís i sensibilització re-baixant cada any el consum d’aigua al’àrea metropolitana. Aquest gest, quedemostra la maduresa de la població,ha de venir acompanyant d’una políti-ca racional de l’ús industrial i de regadiude l’aigua, en definitiva, hem de fer unbon ecourbanisme.

És un fet que la meitat de la pobla-ció mundial viu avui en ciutats. En elspròxims 20 anys aquest percentatgeaugmentarà fins gairebé el 60%, és a dir,5.000 milions de persones, i per això ca-da vegada es fan més necessàries no-ves polítiques de gestió de l’aigua tanta nivell local com internacional.

És d’esperar que al Dia Mundial del’Aigua, governs i autoritats s’inspirin pertreballar més i planificar millor perquè elproblema encara es pot aguditzar ja quepronòstics com el de l’ONU preveuen uncreixent deteriorament de les ciutats alspaïsos en desenvolupament, especial-ment a l’Àfrica.2

ecourbanisme

El planetanecessitadespertarconsciències

www.catalunyaconstruye.com/ecopolis

2 Pàgines especials DIMARTS22 DE MARÇ DEL 2011 el Periódico Pàgines especials DIMARTS

22 DE MARÇ DEL 2011 el Periódico 3

L’opinió dels expertsLa planificació dels recursos hídrics

“El dèficit de Catalunyano és conjuntural, sinóque ja s’ha convertit en estructural”

Carles

CHICACOMISSIÓ AGUA I ENERGIA DELCOL·LEGI D’ENGINYERS DE CAMINS

“Podríem utilitzar l’aiguade menys qualitat per als regadius i elspantans per al consum”

Fernando

MARTRUSDEPARTAMENT D’OPERACIÓ IMANTENIMENT D’ACCIONA AGUA

“Ha faltat una política de preus consistent,i una pujada del cànon no serà suficient”

Fernando

RAYÓNDIRECTOR DE R+D+ID’AGBAR

“S’han d’instal·larcomptadors per controlarel consum de reservessubterrànies”

Xavier

ALBORTPRESIDENT DE LA SECCIÓ DE MEDIAMBIENT DEL COL·LEGI DE QUÍMICS

“S’han trobat solucions per alsproblemes a travésde la innovació”

Jaume

ALEMANYRESPONSABLE DE L’OFICINAD’INVESTIGACIÓ DE L’ICRA

El sector reclama més inversions i revisar un sistema que considera estructuralmentdeficitari per la disminució de l’amortització del cànon aplicat a la factura

La gestió de l’aigua depèn de l’increment de les tarifes

El ritme de pluges que s’ha re-gistrat en els últims mesos aCatalunya ha permès que lesreserves d’aigua estiguin en undels seus millors moments.

Actualment, segons dades de l’AgènciaCatalana de l’Aigua (ACA), els embas-saments de les conques internes estan amés del 95% de la seva capacitat. Ambaquestes dades sobre la taula, la seque-ra que va patir tot el territori entre els anys2007 i 2008 sembla que quedi molt lluny,que sigui un record borrós del passat;però els experts que van participar en lataula rodona organitzada per EL PERIÓ-DICO DE CATALUNYA, al Col·legi d’En-ginyers de Camins, Canals i Ports de Ca-talunya (CECCP), no opinen el mateix.

“Amb les pluges que hi ha hagut,la sequera ha disminuït. S’estan re-cuperant els afluents, s’estan recu-perant les conques, però hi ha d’ha-ver una llavor a llarg termini perquèsom un país deficitari energètica-ment”, va començar Xavier Albort, pre-sident de la secció de Medi Ambient delCol·legi Oficial de Químics de Catalunya.En aquesta línia es va pronunciar Car-les Chica, de la comissió d’Aigua i Ener-gia del CECCP, que va assegurar que“Catalunya pateix un dèficit que noés conjuntural, sinó que ja és es-tructural”. Chica també va advocar peruna optimització de les infraestructuresper no malgastar aigua. El responsablede l’Oficina d’Investigació de l’Institut Ca-talà de Recerca de l’Aigua (ICRA), Jau-

me Alemany, va fer referència al que ellmateix va qualificar d’obvietat, però queno es pot passar per alt en qualsevol pla-nificació de l’aigua per a tot un territori:el clima. Catalunya pateix les conse-qüències del clima mediterrani, amb pre-cipitacions irregulars. “Les reserves de-penen de si plou o no plou, i ara, ambels embassaments plens, no tenim lapercepció de la necessitat d’aigua”.Tot i així, Alemany va assegurar que,encara que la quantitat d’aigua és im-portant, en la creació d’infraestructurestampoc s’ha de perdre de vista la quali-tat, per poder completar un binomi d’è-xit. En aquest sentit, el director de R+D+Id’Agbar, Fernando Rayón, va vaticinarque l’època de sequera es tornarà a re-petir i que, per fer-hi front de manera efi-caç, hem d’estar preparats. “Amb mo-tiu de la sequera es van posar enmarxa infraestructures que incre-menten la garantia de subministra-ment, però és cert que una poblaciócom la de l’àrea metropolitana deBarcelona, que inclou uns cinc mi-lions d’habitants, no està ni de llunyen la situació de seguretat que hi haen altres ciutats d’importància simi-lar”, explica Rayón.

Una manera d’incrementar el nivell d’ai-gua disponible per a la ciutadania seriaadaptant la qualitat de l’aigua al seu ús.Segons Fernando Martrus, membre deldepartament d’Operació i Mantenimentd’Acciona Agua, “el que s’ha de bus-car actualment, a part de transvasa-ments o dessalinitzadores, són novesfonts d’aigua i adaptar-les a l’ús quese n’hagi de fer. Si podem reutilitzar

aigua amb una qualitat més baixa,però bona per als regadius, aprofi-tem-la i alliberem l’aigua de qualitatmés alta dels embassaments per aproveïment”. Això podria alliberar prouaigua per ser autosuficients, això sí, enuna època de bonança, ja que, segonsMartrus, “depèn de la sequera; si ésmolt dura, ni dessalinitzadores, nitransvasaments”, va sentenciar el re-presentant d’Acciona.

LA GESTIÓ DELS RECURSOS Els assistents al debat van coincidir queés necessària una bona planificació delssistemes hídrics de Catalunya i que perpoder aconseguir-la s’han de deixar debanda velles batalles per centrar-se enuns resultats òptims. De fet, Carles Chi-ca va anar més enllà i va assegurar quela gestió de l’aigua en territori català ha-via pecat de convertir-se en un debat po-lititzat. “El que fa falta és un debatserè. Precisament ara, que els em-bassaments estan per sobre del 85%de capacitat, és bona època”, va co-mentar Chica. “Fa falta un consens persaber quines fonts d’aigua es ne-cessitarien o serien bones, perquèhem viscut una etapa en què tottransvasament era dolent, i no és ve-ritat”. De totes maneres, Fernando Ra-yón va voler “trencar una llança a fa-vor de l’anterior Govern, perquè enaquella situació de sequera galopantsemblava que la construcció de des-salinitzadores era una solució pos-sibilista”. Segons Rayón, aquest tipusd’infraestructures “permeten el ja m’hofaré; no has de demanar permís a

ningú ni entres en conflictes per fertransvasaments. Va ser una solució,encara que no va ser la més econò-mica ni la més eficient”, va dir Rayón,que també va assegurar que omplir elterritori de dessalinitzadores no és la pa-nacea a tots els problemes.

LA PUJADA TARIFÀRIALa majoria d’experts van coincidir a as-segurar que una pujada de la tarifa del’aigua és condició sine qua non per po-der continuar amb bons recursos hídrics.Com a representant d’Agbar, FernandoRayón va insistir que “la situació actualobliga a optimitzar els recursos i peraixò necessitem un criteri econòmici tècnic”. Rayón va posar sobre la tau-la la situació deficitària per la qual estàpassant l’Agència Catalana de l’Aigua iAigües Ter-Llobregat. “Ha faltat una po-lítica de preus més consistent. En lasituació actual, en què el deute estàal voltant dels 2.500 milions d’euros,és molt difícil que amb un incrementde les tarifes es pugui recuperar.S’hauran de buscar solucions mésvariades, com introduir eficiència”,va proposar.

Encara que va estar d’acord amb lagran majoria de punts, Albort va lamen-tar que la interferència de polítics senseconeixements tècnics alterés les es-tratègies per a una bona gestió dels re-cursos. “Els tècnics, amb el consen-timent dels polítics, hauríem de feruns plans d’actuació, d’optimitzacióde paràmetres, que tinguessin unaviabilitat i, amb aquestes dades, dira la ciutadania per què s’augmenta

l’aigua”, va explicar Albort.No obstant, els experts no van dubtar

a reconèixer la ironia de la situació. El ciu-tadà català és un dels més conscienciatsen la utilització dels recursos hídrics, ambun consum mitjà rècord de 120 litres/anyper persona. Si la població ja és cons-cient que ha de tancar l’aixeta, ¿com jus-tificar ara que també s’ha d’estrènyer elcinturó? “Com que l’aigua té aquestsmatisos tan culturals, socials, polí-tics, tècnics…, com que s’ha barre-jat tot, el problema no és quant potpujar l’aigua, sinó si estem disposatsque pugi; i per això hem de fer unexercici de transparència i d’expli-cació del perquè”, explica Carles Chi-ca. “¿S’ha explicat quines obres esnecessiten perquè, quan obrim l’ai-xeta, surti aigua quan vulguem i laquantitat que necessitem? Es ne-cessiten unes xarxes a la ciutat, unescanonades per anar-la a buscar onsigui; haver fet un embassament, unadessalinitzadora o el que sigui; una

depuració perquè tingui bona quali-tat, etcètera. Hem fet molt, però tam-bé amb fons europeus, i ara ensveiem en la necessitat de finançar-ho nosaltres”.

Chica es va mostrar convençut queamb informació i transparència la ciuta-dania assumiria que la pujada de la tari-fa de l’aigua és imprescindible. Alemanyva recordar que les característiques dedistribució de població a Catalunya tam-bé compliquen una gestió adequada delsrecursos. “Aquest debat sempre esdóna a causa de la complexitat delterritori, dividit en àrees agrícoles,bàsicament a Lleida, i industrials”,comenta Alemany. La situació és que alsnuclis urbans, concentrats bàsicamenten la costa, consumeixen poca aigua pro-porcionalment per habitant, però en elssectors agrícoles la despesa de recursoshídrics és molt més elevada a causa deltipus d’activitat. Segons Martrus, “cadalitre que s’estalvia en zona urbanaequivaldria a quatre litres en agríco-la”. Per aquest motiu, Xavier Albort vaproposar més control entre els agricul-tors: “S’haurien d’instal·lar compta-dors per saber quin és el consum.També s’haurien de controlar elspous que hi ha i que extreuen aiguadel subsòl”. Albort va reclamar que l’Ad-ministració local exercís un control sobreels anomenats pous il·legals per podergestionar de manera plena els recursosde tot el territori.

INNOVACIÓ I INFRAESTRUCTURESEls participants en el debat van coincidira destacar, malgrat les seves crítiques ala gestió que s’ha fet dels recursos hí-drics i econòmics, que Catalunya està alcapdavant de la innovació tecnològicapel que fa a la gestió de l’aigua. Fernan-do Martrus va advocar per continuar in-vestigant per aconseguir noves fonts d’ai-gua, ja que “el principal problema deCatalunya és una falta d’infraestruc-tures. Tenir el finançament no éscomplicat, només cal atrevir-se aaconseguir-lo”, va dir Martrus en re-ferència a la pujada de la tarifa, i va as-segurar que les empreses catalanes sónlíders en innovació.

Aquesta opinió va ser compartida perRayón, que va fer un pas més enllà i vaassegurar que “podem aportar un grade sorra a nivell d’eficiència. Si tenimen compte que la població mundialarribarà als 9.000 milions el 2050, l’a-limentació serà cada vegada méscàrnia i es necessitarà més aigua”.Rayón va voler llançar un missatge es-perançador: “A Catalunya hem mun-tat una indústria i uns models de ges-tió d’aigua reconeguts mundialment”.Per la seva part, Jaume Alemany no vadubtar a afirmar que “a Catalunya heminnovat molt, ara disposem de moltsmés recursos. S’han buscat solu-cions per als problemes que se’nshan anat presentant, i les hem anattrobant”.

El representant del CECCP, Carles Chi-ca, va aprofitar per reclamar “un ús ra-cional de l’aigua, des del punt de vis-ta mediambiental, econòmic i social,i per això és necessària la trans-parència. En la pràctica, per acon-seguir-ho, necessitem una bonagovernança de l’aigua, que les polí-tiques tornin a ser de prestigi”. XavierAlbort, que va ser l’encarregat d’obrir eldebat i també de tancar-lo, va defensarel treball fet pels tècnics fins al moment:“Comptem amb gent qualificada i po-drien ser una referència a nivell in-ternacional”, especialment en un móncanviant, en què la gestió de l’aiguaadoptarà una dimensió global.�

Vídeo resum de la taula rodona a la web:www.catalunyaconstruye.com

ÁNGELA PLAZAÀrea Monogràfics M

D’esquerra a dreta, Xavier Albort, Fernando Martrus, Fernando Rayón, Jaume Alemany i Carles Chica, al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.

�Barcelona consumeix a l’anyuna mitjana de 120 litres perpersona, i és referent en estal-vi de consum d’aigua en zonesurbanes

�Les àrees agrícoles de Cata-lunya són les que gasten mésaigua a causa de l’ús intensiude la terra i les necessitats deproducció

�La reducció d’un litre d’aiguaper cada usuari a les zones ur-banes equivaldria, proporcio-nalment, a l’estalvi de quatre li-tres en les àrees agrícoles

EL CONSUMAL TERRITORI

LES SEQUERES són riscos naturals il’abast que poden arribar a tenir és di-fícil de vaticinar, per la diversitat de lesconseqüències territorials i econòmi-ques que se’n deriven. A Catalunya,les precipitacions es caracteritzen peruna gran irregularitat i per no seguirun patró definit d’un any per l’altre.Aquesta situació, fruit de la idio-sincràsia del clima mediterrani, a ve-gades ens condueix a patir episodisde sequera o de pluges torrencialspuntuals.

De fet, segons dades de l’AgènciaCatalana de l’Aigua, Catalunya ha re-gistrat diverses etapes de sequera que

es podrien qualificar d’entre mode-rades i rigoroses. Una de les més im-portants és la que va afectar tant elterritori català com al conjunt de la pe-nínsula Ibèrica entre els anys 1944 i1950. Durant aquesta època, es vanhaver de portar a terme restriccionsen el subministrament en diverses po-blacions i durant intervals diferents.Després de finalitzar aquest període,l’any 1953, només va ploure la mei-tat del normal i les restriccions van sermolt estrictes a Barcelona, on a mit-jans de maig es van establir talls en elsubministrament d’aigua durant el30% de les hores del dia. Encara que

aquest va ser un episodi dur, el fan-tasma de la sequera va tornar, i elsanys 1973, 1985 i 1988, Catalunya vatornar a patir les conseqüències de lafalta de precipitacions. Durant aquestsanys hi va haver restriccions impor-tants, però els talls no van arribar aafectar Barcelona, amb la densitat depoblació més elevada.

La memòria més recent ens portaals anys 2007 i 2008, període durantel qual Catalunya va patir els durs es-tralls de la sequera i es van poderconstruir infraestructures tan impor-tants com la dessalinitzadora del Pratde Llobregat.

l’apuntELS ESTRALLS DEL TEMPS AL MEDITERRANI

El clima de Catalunya i les sequeres

ANNA ALEJO

4 Pàgines especials DIMARTS22 DE MARÇ DEL 2011 el Periódico

Aquest últim anysense sequera no ha de contribuir aabaixar la guàrdia

Una aixeta subministra aigua potable.

Les exigències de la societati l’estat del medi ambient hanfet augmentar la sensibilitat alvoltant de l’aigua. En diescom el d’avui recordem que

no es tracta només d’un recurs per ala humanitat, sinó que també és una partestructural i funcional indispensable delmedi natural. Afortunadament, la cons-ciència social és més gran, però lamen-tablement no és suficient per assegurarel proveïment.

Cada vegada es pensa menys que lesreserves d’aigua dolça són il·limitades il’aigua ja no s’utilitza tant com si mais’hagués d’acabar. Comencem a serconscients que només un 1% del totalde l’aigua del planeta és aigua dolça, laresta és aigua de mar, està emmagat-zemada al subsòl o està en forma de gel.A més, sabem que hi ha diverses ame-naces sobre l’aigua, com per exempleque la població per a l’any 2.025 seràd’uns 9.000 milions d’habitants, que laindústria consumeix gairebé el 25% deles reserves, que la urbanització amb laconsegüent desforestació produeix unareducció de les precipitacions i que l’a-gricultura insostenible en consumeix in-gents quantitats.

Actualment, molts països s’enfrontena problemes d’escassetat d’aigua. En al-gunes zones, la disponibilitat d’aiguadolça de bona qualitat s’ha reduït sig-nificativament a causa de la contamina-ció produïda pels residus generats pelshumans, la indústria i l’agricultura. I a Ca-talunya no estem gaire allunyats d’a-questa realitat. Els experts assegurenque el proveïment no està assegurat al100%. Això sí, la nostra societat cadavegada està més conscienciada d’a-questa realitat, milloren els seus hàbits isorgeixen nombroses iniciatives que po-sen en valor l’aigua. Un exemple d’aixòsón activitats com les visites organitza-des per a escolars a la planta de dessa-linització de la Tordera. Es tracta d’unaoportunitat immillorable per fomentar ac-tituds d’estalvi i donar a conèixer el pro-cés de dessalació, que encara que nos’ha de convertir en la nostra única so-lució juga un paper molt important.

LA SITUACIÓ ACTUALI és que a Catalunya no vivim una si-tuació gaire privilegiada, ja que encaraque aquest hagi estat un any tranquil pelque fa a sequeres, el president de l’As-sociació Catalana d’Amics de l’Aigua,Xavier Latorre, adverteix que no hemd’abaixar la guàrdia: “Encara estem al70% de proveïment, per sota decomunitats com la de Madrid”,assegura.

Latorre explica que al problema de lesgaranties de subministrament s’hi sumael problema financer. “Si el deute del’administració hidràulica és de 2.450

milions d’euros –com han anunciat–,¿amb quins diners es compliran lesmesures aprovades en el recent plade gestió de l’aigua?”

Els experts parlen de la necessitatd’un debat serè ara que els embassa-ments estan per sobre del 95% de ca-pacitat. És necessària una bona planifi-cació dels sistemes hídrics de Catalunyai no centrar-se només en la quantitat d’ai-gua, sinó també en la qualitat.

El sector reclama més inversions i re-visar un sistema que consideren defi-citari per la disminució de l’amortitzaciódel cànon aplicat a la factura. Repre-sentants d’empreses com Agbar asse-guren que una pujada de preus és con-dició indispensable per continuar ambbons recursos hídrics, però la situacióde crisi actual no posa fàcil aplicaraquestes mesures. A més a més, es dó-na la paradoxa que el ciutadà català téel rècord en el consum mitjà més baix ise li hauria d’explicar molt bé l’augmentde les tarifes. És conscient que l’aiguaés un bé essencial per a la vida, per almedi ambient i per a les persones, i quea més és un bé fràgil i finit, però no éstan clar que sigui capaç d’entendre elseu preu.2

RITA MAGAÑAÀrea Monogràfics M

La consciència ciutadanaaugmenta, però no és suficientEl Dia Mundial de l’Aigua recorda que estem davant d’alguna cosa més que un recurs hídric

COM CADA any, l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua va entregar ahir elsseus premis anuals, que tenen com a objectiu estimular i reconèixer –de for-ma no econòmica– aquelles trajectòries, iniciatives, propostes o actuacionsque contribueixin a millorar la relació de la societat catalana amb l’aigua i elseu entorn natural. En la 12a edició, l’associació va entregar al Col·legi d’En-ginyers Tècnics Industrials de Barcelona els següents reconeixements:DA l’Ajuntament de Port de la Selva, per la seva posada en marxa del projecteglobal d’aprofitament de les aigües residuals, una vegada tractades a l’EDAR,omplint l’aqüífer.DA la Fundació We Are Water, per la seva tasca de conscienciar l’opinió pú-blica de la necessitat de crear una nova cultura de l’aigua.DA Cetaqua, pel seu treball d’investigació per al desenvolupament de solu-cions sostenibles per al reciclatge integral de l’aigua.DAl Centre d’Estudis Montseny, pel seu estalvi d’aigua aprofitant l’aigua delsubsòl per als sanitaris de l’escola.DA l’empresa Clabsa, per l’edició de la publicació L’aigua amagada, un relatper descobrir la importància del clavegueram de Barcelona.DA Rafael Mujeriego, president d’Asersa, per la seva trajectòria professional.DAl periodista Antoni Puigverd, pel seu article Agua y gente para unir.

El jurat també va atorgar un accèssit a Miquel Codina i Ramon Codina (inmemoriam), pel rodatge de la pel·lícula La caza del cisne.

la iniciativaEL RECONEIXEMENT DEL SECTOR

Premis de l’Aigua 2011

Leonard

CARCOLÉDIRECTOR DE

L’AGÈNCIA CATALANADE L’AIGUA

E n els últims anys, Catalunyaha fet un gran esforç des delpunt de vista inversor per dis-

posar de més aigua i reduir el dèficithídric històric de les conques inter-nes. La dessalinitzadora del Llobre-gat, l’ampliació de la dessalinitzadorade la Tordera, la futura reutilitzaciód’aigua regenerada en les indústriesdel Camp de Tarragona, així com larecuperació de més de 260 pous icaptacions en desús, ens hanpermès incrementar la garantia en elproveïment davant de futurs episo-dis de sequera.

Actualment, el sistema de submi-nistrament d’aigua ha millorat nota-blement la seva garantia a mitjà ter-mini, gràcies a les infraestructuresque acabo de mencionar, al bon ni-vell de reserves dels embassamentsi també a l’estalvi consolidat d’aiguaque la ciutadania ha sabut interiorit-zar. Tot i així, s’ha de buscar l’equi-

libri en les accions de l’Agència Ca-talana de l’Aigua i centrar-nos ara enaltres prioritats, com la de garantirel sanejament a tota la població ca-talana, amb què obtindrem una mi-llora significativa en la qualitat de to-tes les masses d’aigua.

Actualment hi ha prop de 400 de-puradores en servei a Catalunya, quesanegen les aigües residuals de mésdel 95% de la població catalana. Aixòés així gràcies a un esforç inversorcontinuat al llarg dels últims anys. Toti així, i precisament perquè aquestesforç necessita un llarg temps d’e-xecució d’actuacions, encara hi hapetits nuclis i poblacions de dimen-sions reduïdes que no disposen dedepuradora o que no estan connec-tats a una xarxa de sanejament.

Conscients d’aquesta problemà-tica i també conscients de la difícilsituació econòmica de l’Agència Ca-talana de l’Aigua, s’han de fer totsels esforços possibles, estrènyer elsllaços amb el món local i fer possi-ble que tots els municipis tinguin elsanejament assegurat.

Amb la voluntat i l’esforç de totss’aconseguiran els objectius fixats; unpaís sense dèficits hídrics, amb el sa-nejament assegurat a tota la pobla-ció i amb un bon estat ecològic delmedi aquàtic.2

BUSCARL’EQUILIBRI I FIXAR LESPRIORITATS

la tribuna

400 depuradoressanegen les aigüesresiduals de més del 95%de la població catalana

Publicitat DIMARTS22 DE MARÇ DEL 2011 el Periódico 5

6 Pàgines especials DIMARTS22 DE MARÇ DEL 2011 el Periódico

Imatge de la dessalinitzadora de la Tordera.

Vuit anys després de la sevaconstrucció, la dessalinitza-dora de la Tordera ha estat re-construïda amb l’objectiud’ampliar la producció d’ai-

gua potable. Concretament, la nova in-fraestructura té la capacitat actual de pro-duir 20 hm3/any d’aigua potable, el dobleque abans de la reconstrucció. AccionaAgua, juntament amb el seu soci Aqua-lia, ha dissenyat, construït i finançat laplanta tenint com a objectiu la recupe-ració de la seva inversió a través de l’o-peració i el manteniment de la infraes-tructura.

La sequera viscuda durant els anys2007 i 2008 va obligar l’Agència Catala-na de l’Aigua (ACA) a plantejar-se solu-cions de caràcter preventiu. Fruit d’aixòva decidir promoure el projecte d’amplia-ció d’aquesta planta, i passar d’una pro-ducció de 10 hm3/any a 20 hm3/any, quesuposa el subministrament d’aigua pota-ble a 300.000 habitants de la zona.

L’obra es va acabar a finals del 2011,amb una inversió total de més de 141 mi-lions d’euros, destinats a l’ampliació de lainstal·lació i a la seva connexió amb la po-tabilitzadora de Cardedeu (a més dels di-versos ramals corresponents), tenint encompte que inicialment ja es van invertir30 milions d’euros en la construcció de ladessalinitzadora, finançats en un 85% perfons de cohesió procedents de la Unió Eu-ropea.

A més de les obres efectuades a les ins-tal·lacions existents amb la finalitat d’a-dequar-les a la nova capacitat de pro-ducció, s’han portat a terme millorestècniques com la substitució de les turbi-nes de recuperació d’energia existents percambres isobàriques d’última generació,substitució que permet aconseguir unaimportant reducció del consum energèticde la planta, uns 0,3 quilowatts per metrecúbic produït.

El destí final de l’aigua produïda es re-parteix entre els municipis de la zona cos-tanera de la comarca de la Selva, que in-clou les localitats de Blanes, Lloret de Mari Tossa de Mar; el Maresme nord, que in-clou les poblacions de Palafolls, Arenysde Mar, Arenys de Munt, Canet de Mar,Malgrat, Pineda, Sant Cebrià de Vallalta,Sant Iscle, Sant Pol de Mar i Santa Sus-sana; i la potabilitzadora de Cardedeu, quesubministra part de l’aigua a l’entitat me-tropolitana de Barcelona mitjançant la ges-tió d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), i tot aixòsense necessitat d’esgotar el cabal delsrius Ter i Tordera.

LA PRIMERAL’origen de la dessalinitzadora de la Tor-dera el trobem l’any 2002, i va suposar laposada en marxa de la primera infraes-tructura d’aquestes característiques a Ca-

talunya. En aquell moment, la planta teniauna capacitat de producció de 10 hm3/anyd’aigua potable. En aquella època el prin-cipal objectiu d’aquesta instal·lació,situada al terme municipal de Blanes (laSelva), era resoldre el problema de so-breexplotació de l’aqüífer de la Tordera,del qual s’alimenten tres potabilitzadoresdels voltants, i satisfer les necessitats dela zona (comarques de l’Alt Maresme ila Selva).

Des d’aleshores, els nous esdeveni-ments meteorològics i la sensibilitat pelmedi ambient han anat canviant, i aviatl’Agència Catalana de l’Aigua va decidirpromoure una remodelació de la planta,perquè la seva funció s’adeqüés a les no-ves necessitats. D’aquesta manera, el pro-jecte d’ampliació, ja previst en el pla d’ac-ció de l’ACA, aconseguia duplicar lacapacitat i ho feia de la manera més sos-tenible possible i incorporant tecnologiad’última generació. Ara la planta garanteixel proveïment als municipis de la zona idisposa de més aigua per a aquells quees proveeixen de l’empresa pública AigüesTer-Llobregat.

A més de la nova planta de la Tordera,Catalunya disposa actualment d’una altradessalinitzadora, la de la conca del Llo-bregat. Aquesta instal·lació va ser inau-gurada el 2009 i té capacitat per produir

60 hm3/any. Aquestes dues instal·lacionspermeten reduir el dèficit hídric de les con-ques internes.

COMPROMÍS MEDIAMBIENTALEn el procés d’extracció de sal es pro-dueixen residus salins i substàncies con-taminants, a més d’un elevat consumelèctric. Per això Acciona treballa en eldisseny de dessalinitzadores sota criterisde sostenibilitat, sobretot pel que fa a lareducció de les emissions de CO2 lligadesa l’energia necessària per als processosde tractament de l’aigua. Per aquest mo-tiu Acciona fa servir per a aquests pro-cessos energies renovables en alguna deles seves plantes.

Aquest compromís d’Acciona amb elmedi ambient ha estat premiat amb al-guns guardons a les seves plantes en re-ferència a la seva contribució decidida aldesenvolupament internacional del sec-tor de l’aigua. En aquest sentit, s’ha dedestacar molt especialment el premi Glo-bal Water Intelligence, que es va conce-dir a la planta de Beckton, com a projectemés sostenible de l’any (2008). En aques-ta categoria es premia al projecte ocompanyia que representa la millor con-tribució social, mediambiental i financerade l’any. Aquesta infraestructura funcio-na amb energies renovables.�

La dessalinitzadora de la Torderaduplica la seva capacitat productora Les obres d’ampliació de la infraestructura han suposat una inversió de 141 milions d’euros

La instal·lacióproveeix d’aigua300.000 habitants de la zona

RITA MAGAÑAÀrea Monogràfics M

ACCIONA Agua és responsable d’al-guns altres projectes de dessalinit-zació a nivell internacional com sónles dessalinitzadores de Beckton iAdelaide. La primera, situada a l’es-tuari del Tàmesi, genera 150.000 m3

d’aigua, quantitat que permet pro-veir un milió d’habitants de Londres.Per fer-ho, extreu aigua d’aquest riui la dessalinitza utilitzant el procésde membranes d’osmosi inversa.Per la seva banda, la planta d’Ade-laide és capaç de satisfer una quar-ta part de les necessitats anuals d’a-questa ciutat australiana, quecompta amb una població de mésd’un milió d’habitants. Aquesta des-salinitzadora està preparada per arri-bar a produir fins a 300.000 m3 d’ai-gua al dia, fet que la convertiria enuna de les més grans d’Austràlia.Aquestes dues instal·lacions es re-coneixen pel seu compromís me-diambiental.

altres projectes

EXPERIÈNCIESINTERNACIONALS

�LA PLANTA CATALANAPASSA DE PRODUIR10 HM3A L’ANY APRODUIR-NE 20 HM3

�ES REDUEIX ELCONSUM ENERGÈTIC AL VOLTANT DE 0,3QUILOWATTS PER M3

Publicitat DIMARTS22 DE MARÇ DEL 2011 el Periódico 7

8 Publicitat DIMARTS22 DE MARÇ DEL 2011 el Periódico