-
8/12/2019 La Renaixena Verdaguer Guimera
1/9
LaRenaixena
Jacint Vergaguer ingel Guimer
3r ESO
-
8/12/2019 La Renaixena Verdaguer Guimera
2/9
2
La Renaixena
Desprs de tres segles en qu ls de la llengua catalana havia anat
quedantapartat dmbits ds tan importants com lensenyament,
ladministraci ilesglsia, entrem en un segle ms favorable per al
catal.
Amb el terme Renaixena ens referim, doncs, al moviment catal
deressorgiment cultural que s'inici al Principat a la primera
meitat del segle XIX iamb el qual s'obre el perode contemporani de
la literatura catalana.
Podem esquematitzar-ne els objectius de la manera segent:
Estudiar i divulgar els escriptors clssics. Potenciar el
prestigi social de la llengua. Recollir i divulgar la literatura
popular. Aconseguir en general un nivell de normalitat per a la
llengua catalana. Revitalitzar el conreu de tots els gneres
literaris.
El Romanticisme
Si la literatura catalana va poder viure un moviment de
renaixement i derecuperaci va ser, entre d'altres factors, a
l'aparici del moviment cultural delRomanticisme. Aquest moviment
neix a finals del segle XVIII com a culminacid'una lnia de
pensament esttic provinent de la Illustraci alemanya que es
vaescampar per tot Europa a comenaments del segle XIX.
ElRomanticisme va comportar una renovaci profunda de totes
lesmanifestacions artstiques i va acabar incidint en la manera de
pensar, de ferpoltica i de viure.
Caracterstiques del Romanticisme :
1. Individualisme i potenciaci del "jo" subjectiu: l'individu
est per sobre de lamassa, de la societat.2. Predomini dels
sentiments i de la imaginaci per sobre de la ra.3. Defensa de
l'originalitat de creaci, de l'espontanetat, de la llibertat,
enoposici al Neoclassicisme, que defensava el seguiment d'unes
pautes rgidesen el procs de creaci.4. Creaci d'una realitat
idealitzada a causa de la insatisfacci que aquestamateixa realitat
crea en l'escriptor.5. Revaloritzaci de l'Edat Mitjana.6. Inters
per la cultura popular (llegendes, rondalles, mites).7. Potenciaci
i exaltaci dels sentiments nacionals.8. Fugida cap a escenaris
remots i extics i cap a poques llunyanes
(bsicament medieval).
-
8/12/2019 La Renaixena Verdaguer Guimera
3/9
3
9. Recerca i valoraci de la bellesa. Aix es manifesta,
literriament, en l'sabundant de recursos expressius: metfores,
hiprboles, imatges, etc.
Els Jocs Florals
Del coneixement i lexaltaci del mn medieval per part dels homes
de laRenaixena i el desig de donar una base social i literria a la
llengua catalana,va sorgir la idea de restaurar lantiga festa dels
Jocs Florals.
El primer diumenge de maig de 1859 se celebraren els primers
Jocs Floralssota el triple lema: Fe, ptria i amor. Aquests tres
lemes feien referncia ales tres modalitats temtiques i a cada
modalitat li corresponia un premi:Englantina d'Or (ptria), Viola
d'or i argent (fe) i Flor natural (amor). Elpoeta que aconseguia
guanyar els tres premis rebia el ttol de Mestre en gaiSaber.
La Ptria de Bonaventura Carles Aribau
Es considera la publicaci de "La Ptria" l'inici de la Renaixena
literria. Aquest poema es pot considerar tamb una de les primeres
mostres de laliteratura romntica en llengua catalana. El va dedicar
Aribau al seu patrGaspar de Remisa, banquer catal resident com ell
a Madrid, per felicitar-lo pelseu sant.Es tracta d'uns versos
circumstancialment escrits en catal, per malgrataquest fet el poema
es constitueix en un cant a la ptria i a la llengua que servist
pels mateixos homes de la Renaixena com la primera fita del
redreamentliterari que duien a terme.
-
8/12/2019 La Renaixena Verdaguer Guimera
4/9
4
La Renaixena: la poesia i JacintVerdaguer
La poesia s el gnere per excellncia de la Renaixena i s amb
aquesta quela llengua catalana inicia la recuperaci literria.Les
caracterstiques principals sn:
L'evocaci del passat histric com a mitj d'exaltaci nacional. La
recreaci de la bellesa del paisatge coma reivindicaci d'un
patriotismelocal.
L'inters per la poesia popular de tradici oral com a manera de
recuperar la
tradici llegendria i potenciar l's del catal coma llengua culta.
La reivindicaci de la llengua prpia com l'nica llengua vlida per
expressarels sentiments i la subjectivitat.
La presncia de tpics, com les nits de lluna plena, les runes o
el misteri. L'amor i la religi. La utilitzaci de composicions
estrfiques clssiques.
Jacint Verdaguer
Jacint Verdaguer va nixer l'any 1845 a Folgueroles
(Osona).D'ascendncia humil, va ingressar al seminari de Vic per fer
estudis eclesisticsals 10 anys, ja que aquesta era l'nica
possibilitat de formaci intellectual per aun fill de pags. Amb 20
anys va participar als Jocs Florals i hi va obtenir
dosguardons.Verdaguer va ser ordenat sacerdot l'any 1870 . No trig
a manifestarse-li unamalaltia estranya que els metges de l'poca van
anomenar "anmia cerebral".Finalment, aconsellat per la famlia, els
amics i els metges, es va embarcar coma capell en un vapor que feia
la ruta de les Antilles, per tal de refer-se de laseva malaltia amb
un canvi d'aires, i per conixer l'oce Atlntic, l'escenari del'obra
pica en qu feia anys que treballava i que seria L'Atlntida .
D'aquestapoca sn les poesies de caire nostlgic, la ms important de
les quals s"L'emigrant".
Als Jocs Florals de 1877 li van premiar el gran poema pic que
feia 20 anysque elaborava i reelaborava: L'Atlntida. . Es va
encarregar de la capellania delpalau d'Antoni Lpez, marqus de
Comillas. La seva tasca consistia a celebraruna missa diria i a fer
d'almoiner, s a dir, de responsabilitzar-se de repartir alseu
criteri els diners que el marqus donava per als pobres de
Barcelona.
Aquesta vida tranquilla li va permetre treballar en diversos
llibres, sobretot enel seu gran poema pic, Canig .L'any 1886 va
pelegrinar a Terra Santa i va tornar transformat. Per un excs dezel
religis, s'excedeix amb la seva generositat amb els pobres (que no
sempreho eren), els quals s'aprofiten de la seva bondat i de la
seva ingenutat, i
reparteix una gran quantitat de diners (que no eren seus sin del
marqus deComillas). Tamb
-
8/12/2019 La Renaixena Verdaguer Guimera
5/9
5
L'any 1893, les autoritats eclesistiques, davant d'aquesta
conducta queconsideraven extravagant, el consideren boig, li
retiren la llicncia per dir missai li recomanen que es retiri a una
casa a la Gleva (Osona), que no era res msque una manera de
mantenir-lo empresonat. Al cap de dos anys, Verdaguer,desobeint les
ordres del bisbe, abandona la Gleva i s'installa a Barcelona.
Aleshores se'l va desposseir de la seva dignitat sacerdotal.
Quan aquests fetses van fer pblics, la qesti es va polititzar i va
dividir Catalunya en dosbndols oposats: els qui volien que retorns
a l'Esglsia i els qui volien que esmantingus en la seva actitud
rebel contra l'Esglsia.
Al final d'aquesta poca, el poeta es troba malalt, oblidat
literriament i pobre.Noms li van fer costat quatre o cinc amics de
deb, entre els quals escomptava el doctor Robert, que li va oferir
un lloc de reps on acabar els seusdies. L'any 1902 li van
diagnosticar tuberculosi i va tenir una fallida cardaca.Va morir el
10 de juny de 1902. Al cap de tres dies va ser enterrat a
Montjuc.L'acte va constituir la manifestaci popular ms
multitudinria que mai s'haviavist a Barcelona, ja que hi van
assistir 300.000 persones.
Obra
Jacint Verdaguer va conrear la poesia lrica, la poesia pica i la
prosa engeneral. Per tota la seva obra est lligada per una
ideologia comuna:
El desig de recristianitzaci de la societat, programa que est
duent a termel'Esglsia Catlica com a conseqncia de
l'anticlericalisme naixent entre lesclasses populars obreres i
camperoles.
El nacionalisme, l'exaltaci de la ptria a travs de la histria,
de lesllegendes catalanes i del paisatge.
Les dues grans obres de Verdaguer: L 'Atl n tida i Canig
En el poema pic L 'Atl n tida , la versi definitiva del qual s
de l'any 1877, unermit explica a Cristfor Colon narra l'enfonsament
del continent mtic delpoble dels atlants i el motiva perqu
emprengui l'aventura del descobriment.Les dues idees centrals
d'aquesta obra sn:
L'enfonsament del continent com a cstig div a causa del
comportament dels
homes. El perd que permet un nou renaixement. D'aquesta manera,
l'autordesenvolupa els dos objectius del conjunt de la seva obra:
el moral i elnacionalista, ja que al final del poema apareix la
idea de la recuperaci de laptria i de la cultura prpies.
El segon gran poema pic de Verdaguer s Canig (1886), que duu com
asubttol Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista . Neix com
aresposta al sector de la societat que havien considerat
Verdaguer"espanyolista" a causa de la temtica de L'Atlntida.Canig
es desenvolupa a la muntanya del Canig, smbol catal. Explica
els
orgens de Catalunya i un episodi de la lluita contra els
musulmans quel'havien envada. En el poema, les forces paganes (les
fades que viuen al cim
-
8/12/2019 La Renaixena Verdaguer Guimera
6/9
6
de la muntanya) s'oposen a les forces cristianes catalanes, amb
el triomfd'aquestes ltimes. Aqu veiem que Verdaguer torna a lligar
el tema de ladefensa de la religi i de la ptria.
En el poema Canig intervenen tots els temes propis de la poesia
romntica:
a) La histria: ja que l'acci se situa en el passat medieval.b)
La ptria: perqu explica el naixement de Catalunya com a naci.c) Les
llegendes: el poema inclou una gran quantitat de
llegendesrelacionades amb les fades que viuen al Canig.d) El
paisatge: amb les descripcions de la muntanya del Canig i del
Pirineu.e) La religi: de la mateixa manera que els soldats
cristians lluitaven per ferfora els invasors, els religiosos
lluitaven per vncer les forces paganes,representades per les
fades.
-
8/12/2019 La Renaixena Verdaguer Guimera
7/9
7
La Renaixena: e l teatre dngelGuimerFont:
http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/terrabaixa/index.htm
Terra baixa
Argument de lobra
http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/terrabaixa/index.htmhttp://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/terrabaixa/index.htmhttp://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/terrabaixa/index.htmhttp://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/terrabaixa/index.htm
-
8/12/2019 La Renaixena Verdaguer Guimera
8/9
8
-
8/12/2019 La Renaixena Verdaguer Guimera
9/9
9
