Upload
others
View
9
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
LA RENDA BÀSICA UNIVERSAL, UNA MIRADA AL FUTUR
Estudi sobre la renda bàsica i les seves implicacions a través de la creació d’un reportatge audiovisual
PAU JUST 13 D’ ABRIL DE 2018
Agraïments
Aquest treball no hagués estat possible sense les contribucions de Daniel Ponz, tutor de
recerca i Adrià Font, tutor del projecte de recerca. Agraïm també les aportacions dels
experts Santiago Niño Becerra, Arcadi Oliveres, Carles Campuzano i Daniel Raventós.
Per últim, volem donar les gràcies a Clara Sistané i Gerard Puig per a la seva
col·laboració amb el reportatge.
ABSTRACT
****
The aim of this project is to record a video report about the universal basic income as well
as establish if this measure would be economically feasible in Spain. For this reason, in
this paper we will research and contrast information about the universal basic income and
determine for what reason the media and economists from all over the world are gaining
interest in it. To create the video report, we have contacted with some of the greatest
economists in this country such as SANTIAGO NIÑO BECERRA or ARCADI OLIVERES and
we have contrasted and compared the radically opposed point of view from DANIEL
RAVENTÓS, director of the basic income network in Spain and CARLES CAMPUZANO, one
of the politicians that has been more critic with this issue.
****
El objetivo de este trabajo es la creación de un reportaje audiovisual sobre la renta básica
universal y establecer si esta medida sería económicamente viable en España. Por esta
razón, en este trabajo investigaremos y contrastaremos información sobre la renta básica
universal y determinaremos por qué motivo los medios de comunión y economistas de
todo el mundo están prestando cada vez más interés hacia esta medida. Para crear el
reportaje, hemos contactado con algunos de los mejores economistas de este país, como
SANTIAGO NIÑO BECERRA o ARCADI OLIVERES, y hemos contrastado y comparado los
puntos de vista radicalmente opuestos de DANIEL RAVENTÓS, director de la red renta
básica en España y CARLES CAMPUZANO, uno de los políticos que ha sido más crítico con
este tema.
****
L'objectiu d'aquest treball és la creació un reportatge audiovisual sobre la renda bàsica
universal, així com, establir si aquesta mesura seria econòmicament viable a Espanya. Per
aquesta raó, en aquest treball investigarem i contrastarem informació sobre la renda bàsica
universal i determinarem per quin motiu els mitjans de comunicació i economistes de tot
el món estan mostrant cada cop més interès de cara a aquesta mesura. Per tal de crear el
reportatge, hem contactat amb alguns dels millors economistes d'aquest país, com
SANTIAGO NIÑO BECERRA o ARCADI OLIVERES, i hem contrastat i comparat els punts de
vista radicalment oposats de DANIEL RAVENTÓS, director de la xarxa de renda bàsica a
Espanya, i CARLES CAMPUZANO, un dels polítics que ha estat més crític amb aquest tema.
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
1
ÍNDEX
1. Introducció ........................................................................................................ pàg 2
2. Objectius de la recerca i determinació del problema ..................................... pàg 3
3. Marc teòric ......................................................................................................... pàg 4
3.1. El reportatge
3.1.1. Creació del reportatge
3.1.2. Recerca i classificació de la informació
3.1.2.1. La Renda Bàsica Universal i Incondicional
a) Definició i diferències amb altres subsidis
b) Objectius de la implementació de la Renda Bàsica
c) Objeccions
d) Història de la Renda Bàsica
e) Vies de Finançament
1) Com a substitució del estat del benestar
2) Com a mètode de redistribució de la riquesa
3) Com a mètode de repartició dels beneficis dels recursos
inatribuïbles
4. Procés de creació del reportatge ..................................................................... pàg 13
4.1. Preproducció
4.2. Rodatge
4.2.1. Carles Campuzano
4.2.2. Arcadi Oliveres
4.2.3. Santiago Niño Becerra
4.2.4. Daniel Raventós
4.2.5. Explicacions dinàmiques i plans recurs
4.3. Postproducció
5. Conclusió i valoració ....................................................................................... pàg 24
6. Fonts d’informació .......................................................................................... pàg 27
6.1. Bibliografia
6.2. Webgrafia
7. Annexos ............................................................................................................ pàg 28
7.1. Guió del reportatge
7.2. DVD amb el reportatge
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
2
1. INTRODUCCIÓ
La Renda Bàsica Universal és un ingrés que paga l’estat a tots els ciutadans d’un país
sense cap tipus de condició. Una definició simple per una mesura complexa, ja que els
efectes que tindria sobre la economia serien devastadors per alguns economistes, o la
solució a una gran quantitat de problemes de la nostra societat per uns altres.
Aquells qui la defensen, creuen que acabaria amb la pobresa i que asseguraria la llibertat
material a cada individu. Per altre banda, aquells qui la critiquen la veuen com la porta a
una societat fracturada i desequilibrada on es generalitzaria la pobresa i la major part de
la població viuria en dependència d’un ingrés pagat per l’estat.
Aquesta mesura que, com hem dit, consisteix en un ingrés pagat per l’estat a tota la
població, ens podria semblar de difícil implementació i potser utòpica. Tot i això, ha rebut
el suport de partits majoritaris com PODEMOS, tercera força al Congrés dels diputats amb
més de cinc milions de vots, o de la CUP i EN COMÚ-PODEM a Catalunya. Tanmateix,
curiosament no només són partits d’esquerres els que la defensen sinó que ha rebut
suports de la dreta mundial. Des de l’any 2016 ha estat tema de debat al Fòrum Econòmic
Mundial de Davos on ha captat l’interès de les classes més altes. A més, ja fa 30 anys que
Alaska es beneficia d’una renda bàsica i països de primer orde han obert un espai de
proves per tal de veure l’impacte que generaria la seva implementació en aquell país. Un
exemple n’és Finlàndia on hi ha 2.000 ciutadans que estan cobrant, a mode de prova pilot,
cinc-cents seixanta euros mensuals pel simple fet d’ostentar la seva condició de ciutadà.
En vista de la polarització d’opinions sobre la renda bàsica, la importància que està
adquirint en aquets moment i el poc coneixement que manté un elevat sector de la
població cap aquesta mesura, en aquest treball es pretén analitzar, classificar i comparar
la informació que fa referència a la renda bàsica universal.
Un cop enllestida aquesta exhaustiva recerca, ens centrarem en la creació d’un reportatge
audiovisual on exposarem d’una manera clara i didàctica en què consisteix el concepte de
renda bàsica universal, quina és la seva història i quines diferències manté amb altres
subsidis pagats per l’estat. Així mateix, s’explicarà perquè aquesta mesura està tant en
voga aquests últims anys tenint un protagonisme destacat als mitjans de comunicació i
entre els actors polítics i econòmics. També ens centrarem a explicar per quin motiu
països de primera ordre mundial com Suïssa o Finlàndia s’han platejat la seva
implementació.
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
3
A més a més, en el reportatge diferents entesos en la matèria exposaran de manera
confrontada els diferents arguments i postures favorables o contràries a la renda bàsica
universal. En aquest treball, s’emmarcaran els diferents aspectes tècnics i formals
referents al reportatge.
Finalment, conclourem si realment l’existència d’aquesta renda a l’estat espanyol seria
viable i ens centrarem en la distribució del reportatge via on-line utilitzant la plataforma
Youtube, per tal de que la gent pugui generar-se una opinió sobre aquesta mesura de
manera raonada i a partir d’una informació de primera mà i fiable.
2. OBJECTIUS DE LA RECERCA I DETERMINACIÓ DEL PROBLEMA
Vivim en un món on és impossible ignorar l’impacte que té l’economia sobre les nostres
vides. Actuem, pensem i votem segons la nostra posició política que va lligada a com ens
agradaria reformar el sistema econòmic en el que vivim. Tot i això, tal com va apuntar el
prestigiós escriptor i economista JOSÉ LUIS SAMPEDRO no tenim un gran coneixement
d’economia quan paradoxalment aquesta ho és tot, “Es absurdo que nuestros jóvenes
salgan del Bachillerato sabiendo lo que es la calcopirita, con la que probablemente no
se van a tropezar en la vida, y sin saber nada de economía, dentro de la cual van a vivir”,1
afirmà.
Paradoxalment, també vivim en un món on la gent viu cada cop més informada: els
estímuls que arriben de tot tipus de mitjans de comunicació són constants i la informació
cada cop és més accessible. Però aquesta sobre informació sembla no haver afectat a gran
part de la economia i la gent segueix desconeixent com funcionen alguns dels conceptes
més bàsics d’aquesta ciència.
La renda bàsica no ha estat una excepció i, si bé és cert que són molts els mitjans de
comunicació que han intentat explicar-la, aquesta no ha rebut la consideració merescuda,
ja que els articles que la tracten o bé són massa poc concrets i de finalitat persuasiva, o
bé són massa tècnics i destinats a entesos. En aquest context, va sorgir la necessitat de
determinar si realment aquesta seria viable a Espanya o seria tant descabellada com la
dibuixaven els pensadors contraris a la mesura. Per aquest motiu, ens centràrem en la
investigació sobre la renda bàsica i les diferents maneres d’entendre-la.
1 Marina, José Antonio, “Invitación a la economía”, El Confidencial, 28 de novembre de 2017.
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
4
Durant aquest procés de recerca d’informació, també va sorgir la necessitat de crear un
reportatge audiovisual amb la finalitat de que tots aquells que vulguin obtenir informació
pura, contrastada i diversa sobre la renda bàsica el poguessin consultar.
Aquest es va convertir de seguida en l’objectiu principal ja que és el que comportava més
temps i dedicació. Tot i això els dos objectius s’aniran assolint de manera paral·lela:
mentre es realitza la recerca d’informació i les entrevistes per tal de crear el reportatge
s’aprofitarà aquesta informació per a concloure si la renda bàsica seria viable a l’Estat
Espanyol.
3. MARC TEÒRIC
3.1 El reportatge
Com hem mencionat amb anterioritat, l’objectiu principal d’aquest treball és la creació
d’un reportatge audiovisual. Cal remarcar la condició de reportatge i no confondre-la amb
la d’un documental. Això es degut a que el documental sempre intenta conscienciar o
transmetre un missatge al espectador, mentre la intenció del reportatge és simplement
informar de manera imparcial.
Un reportatge ha d’intentar qüestionar i plantejar qualsevol tema però sempre des d’una
visió critica i mai persuasiva. Aquesta aspiració del reportatge a la imparcialitat, acaba
esdevenint en un debat sobre qualsevol tema sempre amb el màxim de visions possibles
i on el narrador manté un marcat to distant al concepte d’estudi.
3.1.1 Creació del reportatge
Crear un reportatge comporta una sèrie de feina que podem classificar en tres etapes:
a) Preproducció: Aquesta sempre és la primera etapa a l’hora de crear qualsevol
tipus de contingut audiovisual. Durant aquesta etapa és important realitzar dues
tasques. La primera és el procés de recerca d’informació i la segona es pensar com
plasmar-la en un reportatge mitjançant la creació d’un guió tècnic. En aquesta
etapa també es valoren les imitacions econòmiques que tindrà el producte
audiovisual.
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
5
b) Rodatge: El rodatge consisteix en la gravació de tot el contingut audiovisual que
s’ha especificat en el guió tècnic. Això no només comporta gravar la imatge sinó
també l’àudio del reportatge. Aquesta etapa ha de ser ordenada i precisa per tal de
facilitar la postproducció.
c) Postproducció: La postproducció és el procés en el qual s’intenta, mitjançant la
edició, que tot aquell producte que s’ha generat durant el rodatge quedi unit i
sintetitzat en un únic vídeo, per tal de convertir tot allò que s’ha gravat en el que
es pretenia en la preproducció. Durant aquesta etapa també entraria, si s’escau, la
distribució i comercialitzó del producte audiovisual gravat.
3.1.2 Recerca i classificació de la informació
Per tal de que sigui possible la realització del reportatge, és imprescindible realitzar una
exhaustiva recerca d’informació del concepte d’estudi. Aquest procés passa per una
selecció de les fonts d’informació i el contrast de tota aquella que es decideixi incloure
en reportatge. En aquest cas, la informació procedeix de fonts molt diverses:
- Llibres: Llibres d’autors diversos com DANIEL RAVENTÓS o RUTGER BERGMAN2.
- Internet: Diferents articles i webs3.
- Entesos en el tema: Entrevistes a DANIEL RAVENTÓS, ARCADI OLIVERES,
SANTIAGO NIÑO BECERRA i CARLES CAMPUZANO.
En els punts del treball que venen ha continuació, farem una síntesi i classificació de tota
la informació que hem recopilat i que pretenem incloure al reportatge. Val a dir que tota
la informació recopilada ha estat contrastada per als experts en el tema.
3.1.2.1 La Renda Bàsica Universal i Incondicional
f) Definició i diferencies amb altres subsidis
La Renda Bàsica Universal i Incondicional es defineix com una assignació monetària
incondicional a tota la població. Aquesta assignació la pagaria l’estat i es faria a tota la
població sense cap tipus de discriminació per edat, sexe o raça. Tampoc aquells que
tinguessin una renda molt elevada o un alt patrimoni es lliurarien de cobrar aquesta renda
bàsica, ja que, com hem dit, aquesta és universal i incondicional.
2 Citats a l’apartat sis del treball: bibliografia 3 Citats a l’apartat sis del treball: webgrafia
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
6
L’organisme que s’encarrega de la divulgació de la
renda bàsica a nivell mundial s’anomena BASIC
INCOME EARTH NETWORK (BIEN). Aquesta
associació té una ramificació a Espanya presidida
per Daniel Raventós i anomenada xarxa renda
bàsica. La xarxa renda bàsica és una organització
sense ànim de lucre que es dedica a la difusió d’estudis i a la investigació científica de la
renda bàsica a l’estat Espanyol. Segons aquest organisme, la renda bàsica consisteix en:
"un ingrés per a la ciutadania, universal i incondicional, que dota a tota persona
beneficiària de la possibilitat de satisfer les necessitats bàsiques per portar una vida
digna. És universal perquè és per a tothom, rics i pobres, aturats i assalariats, joves i
gent gran. És incondicional perquè no depèn de la situació de l'individu, ja que el rep pel
simple fet d'existir". 4
Malgrat aquesta definició, la renda bàsica no s’ha
de confondre amb les rentes d’inserció o altres
subsidis condicionats propis de l’estat del
benestar. Un exemple podria ser la renda garantia
de ciutadania. Aquesta, fou aprovada pel
parlament de Catalunya el dia 12 de juliol de 2017
i consisteix en un ingrés pagat per l’estat per a tots
aquells que tenen ingressos inferiors al llindar de la pobresa. Per aquest motiu no és una
renda bàsica, ja que està condicionada a tenir, o no tenir, uns ingressos determinats.
g) Objectius de la implementació de la Renda Bàsica
Amb la implementació d’una renda bàsica es pretenen tres objectius clarament
diferenciats.
El primer seria acabar amb la pobresa. Es cregut, per aquells que defensen una renda
bàsica universal, que si aquesta és igual a la línia de la pobresa, que serien vora sis-cents
euros a Espanya, s’acaba tècnicament amb la pobresa.
4 Definició extreta de la web “redrentabasica.org”.
El parlament aprova la Renda Garantida de Ciutadania per unanimitat
Logotip Basic Income Eartrh Network
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
7
El segon té relació amb la llibertat de cada individu. Es
creu que amb una renda bàsica universal s’assegura la
llibertat material de cada persona. Si tu dones a cada
ciutadà pobre diners en comptes de subsidis li estàs
facilitant la capacitat d’escollir segons les seves
necessitats i, per tant, l’estàs fent lliure. Per tal de
defensar aquesta idea s’utilitzen proves com la que es va
fer a Londres on, a partir d’una prova pilot amb persones
sense sostre, van descobrir que donant los diners sense
explicar-los com els havien de gastar, aquests acabaven restablint-se a la societat més
ràpid que si es gastaven milions en ajudes, com pisos de protecció oficial o menjadors
socials.
L’últim objectiu és un objectiu pràctic ja que consistiria en acabar amb fins a quaranta
subsidis de l’estat que quedarien absorbits per la renda bàsica universal. Això es degut a
que la existència de una renda bàsica acaba amb tots els subsidis inferiors a aquesta.
D’aquesta manera si l’estat paga una pensió a un ciutadà inferior al import de la renda
bàsica, aquest perdria aquesta pensió però guanyaria amb la renda bàsica. Per altra banda,
si l’import del subsidi és superior a la renda bàsica, es debat entre els defensors d’aquesta
mesura, si la pensió s’hauria de suprimir o afegir la resta de la pensió a la renda bàsica
universal.
h) Objeccions
En el punt anterior hem vist com els que
defensen la renda bàsica la veuen com una
mesura que proporciona llibertat, acaba
amb la pobresa i elimina subsidis
innecessaris. Les objeccions a cada una de
les afirmacions anteriors s’argumenten de
la següent manera:
La primera avantatge de la de la renda
bàsica, per aquells qui la defensen, és que aquesta acabaria amb la pobresa. Tot i això, es
cregut, per aquells que estan en contra una renda bàsica universal, que si aquesta és igual
Vinyeta que il·lustra les avantatges de la renda bàsica segons els seus defensors
Vinyeta còmica que il·lustra el pensament dels detractors de la renda bàsica
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
8
a la línia de la pobresa, que serien vora sis-cents euros a Espanya, no s’acabaria amb la
pobresa sinó que aquesta augmentaria i es generalitzaria. Aquells que critiquen la renda
bàsica creuen que amb una renda bàsica de sis-cents euros s’acabaria la aspiració de la
gent a treballar i la gent deixaria les seves feines per viure de maner més còmode, ja que
en molts casos els sous ja ronden als sis-cents euros i la gent preferiria cobrar-los sense
anar a treballar.
Com em dit, el segon objectiu de la renda bàsica té relació amb la llibertat de cada
individu. Tot i això, els que estan en contra de la renda bàsica creuen que un ingrés pagat
per l’estat no pot donar mai llibertat sinó que genera dependència.
L’últim objectiu de la renda bàsica consistiria en acabar amb fins a quaranta subsidis de
l’estat que quedarien absorbits per la renda bàsica universal. Els que estan en contra de la
renda bàsica creuen que si bé es cert que l’estat del benestar s’ha de modificar, s’ha de
fer afegint més subsidis i no suprimint-ne. Creuen que la gent no invertiria els diners de
manera correcte i l’estat, que els paga, estaria finançant la pobresa.
Tot i això, hi ha una objecció que sovint s’utilitza però és una fal·làcia. Cal reconèixer-la
ja que a podem caure en l’error d’utilitzar-la contra la renda bàsica. Aquest argument
fal·laç consisteix en pensar que, la renda bàsica, al ser un ingrés de diners per a tothom,
els preus augmentaríem i ens trobaríem en la mateixa situació de resecció, es a dir que hi
hauria inflació. Diem que aquest argument es falç perquè els diners que financien la renda
bàsica no són de nova creació sinó que són el fruit d’una redistribució de la riquesa. El
que realment genera inflació són injeccions de diners al mercat, però la renda bàsica es
finança amb diners ja existents. D’aquesta manera la renda bàsica només generaria
inflació en cas de que s’haguessin de generar diners per finançar-la.
i) Història de la Renda Bàsica
Malgrat que actualment a conseqüència de la robotització i la situació de crisis en la que
vivim la renda bàsica es tema de debat, aquesta no és un concepte nou. La renda bàsica
universal neix pràcticament amb la història ja que es basa en una llei de l’antiga Roma
que assignava a cada família pa, oli i vi. Tanmateix aquest primera aplicació estava
pensada per una forma de govern molt diferent a l’actual. No és fins a l’aparició del
capitalisme i la propietat privada que diversos economistes i pensadors comencen a
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
9
plantejar-se seriosament la idea d’una Renda Bàsica Universal i Incondicional com a
mesura per corregir els desajustos del mercat.
Com més avança la història, la renda bàsica universal va adoptant
més seguidors que, curiosament, no són únicament d’esquerres;
Atreu a pensadors tan diferents com THOMAS PAYNE, qui creia
que l’estat era la solució a la majoria dels nostres problemes fins
a FRIEDRIK VON HAYEK qui considerava que l’estat era el causant
de la majoria dels nostres problemes.
Cada cop la defensaven més personatges històrics rellevants i
pensadors de renom, com l’activista MATIN LUTHER KING,
l’economista MILTON FRIDEMAN, l’arquebisbe DESMOND TUTU entre d’altres. De fet, fins
i tot el president nord-americà RICHARD NIXON va estudiar la seva implementació als
estats Units.
Actualment es un concepte que cada cop esta més en voga a causa de la quarta revolució
industrial i el procés de robotització que està patint la societat. Es creu que en els pròxims
anys la incorporació de nous robots al mercat laboral canviarà el concepte de feina, de
fet, així ho apuntava la universitat d’OXFORD amb un estudi on explicava que en els
propers deu anys el 80% de les feines que realitzaven els estatunidencs serien substituïdes
per un robot5.
Aquest fet sumat a les crisi que patim des
de 2007 ha fet que, últimament, molts dels
grans empresaris del segle XXI hagin
mostrat interès i afecte per aquesta mesura;
Un exemple seria el fundador de Windows:
BILL GATES, el pare de la xarxa social més
gran del món: MARK ZUKEMBERG, el
senador dels Estats Units: BERNIE SANDERS
o ELON MUSK el creador de la empresa internacional de cotxes elèctrics Tesla. A més,
són diversos els països que s’han qüestionant la seva implementació; com Finlàndia o
Suïssa on recentment s’ha realitzat un referèndum proposant la seva implementació.
5 Oxford University, “The future of employment: how susceptible are jobs to computerisation?”, 17 de
setembre de 2013
Thomas Payne considerat el pare de la Renda Bàsica
Elon Musk, propietari de Tesla, defensant la renda bàsica davant les conseqüències de la robotització
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
10
j) Vies de Finançament
El concepte de renda bàsica s’entén de diferents maneres en funció de si es mira des de
l’esquerra o des de la dreta. A països com Finlàndia, es planteja com una alternativa a la
seguretat social de tal manera que la seva implementació es defensada per empresaris de
centre dreta, com el seu primer ministre, JUHA SIPILÄ. Tanmateix, a Espanya, país sobre
el que comprovarem la viabilitat de la renda, les propostes d’establir la renda bàsica vénen
des de l’esquerra i son defensades per economistes de Podemos o la C.U.P a Catalunya,
ja que la renda bàsica s’entén com una manera de redistribuir la riquesa.
A continuació, plantegem les diferents vies de finançament d’una Renda Bàsica Universal
i Incondicional tal i com l’hem definida:
1) Com a substitució del estat del benestar
Actualment vivim en un sistema econòmic anomenat economia
mixta que consisteix en un sistema liberal amb un estat
regulador que intervé davant dels desajustos del mercat o les
recessions cícliques pròpies del capitalisme. En aquest sistema
l’estat juga un paper fonamental per mantenir el benestar de la
societat. Aquest raucada diners a través dels nostres impostos i
s’encarrega, entre altres coses, de destinar-los a diferents béns
i serveis públics en funció de les necessitats majoritàries de la
població .
Tot i això, aquells que defensen un sistema econòmic de tipus
purament liberalista o capitalista, creuen que l’existència del estat regulador perjudica
negativament a la societat, perquè la economia ja es regula per les seves pròpies lleis i no
necessita un estat del benestar que ofereixi serveis públics i ajudes socials.
Alguns pensadors inspirats per un capitalisme més extremista, han trobat en la Renda
Bàsica una via per limitar les funcions de l’estat i mantenir el benestar de la població.
Aquests, estarien a favor de la privatització total dels béns i serveis de l’estat a canvi d’un
sou a cadascun dels ciutadans d’un país. Per tant, s’acaben les pensions, la jubilació, les
subvencions i, fins i tot, hi ha qui planteja substituir també l’educació pública i els
Juha Sipilä, primer ministre de Finlàndia i impulsor de la renda bàsica
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
11
hospitals públics. Amb els diners que s’estalvia l’estat aquest pagaria un sou a tots els
ciutadans, que variaria en funció del país on es planteja la renda bàsica.
Aquest model de finançament atreu a un determinat secor de la població majoritàriament
de dretes, que considera que cal una alternativa a la seguretat social. D’aquesta manera la
conceben a països com Finlàndia, on es planteja com una alternativa a la seguretat social
de tal manera que la seva implementació es defensada per empresaris de centre dreta. En
aquest país s’està realitzant des de 2015 una prova pilot on dos-mil finesos cobren una
quantitat de cinc-cents seixanta euros mensuals, aquesta mesura ha rebut el suport de la
dreta ja que l’objectiu final és acabar amb totes les prestacions per tal de que l’estat es
centri únicament en pagar una renda bàsica. A Espanya, però, no te gaires adeptes i ni tan
sols la dreta s’ho planteja.
2) Com a mètode de redistribució de la riquesa
La majoria de defensors de la renda bàsica, tant a Espanya
com a la resta del món, la conceben com una manera de
redistribuir la riquesa i no com una manera de substituir
l’estat del benestar.
Aquells pensadors d’esquerres que defensen la Renda
bàsica la entenen com una extensió de l’estat del benestar.
Aquest model de finançament, doncs, consisteix en
mantenir el màxim de prestacions, que no totes, que l’estat
ens proporciona, i afegir-li la obligació de pagar un sou a
tots els ciutadans.
El dr. DANIEL RAVENTÓS, ha realitzat una proposta de finançament de la Renda Bàsica
Universal, seguint aquest model a l’Estat Espanyol, concloent que la seva implementació
és perfectament viable i aclarint quins són aquells punts de l’estat que s’haurien de
reformar per tal de finançar-la.
Els punts essencials de la seva proposta són: una extensa reforma a l’IRPF, de manera
que se suprimeixin tots els tipus de desgravació que tenim actualment. Col·locar, a amb
els diners recaptats, una renda bàsica de set-mil cinc-cents euros anuals per als adults i
una tercera part per als menors de divuit anys i la supressió de tots els subsidis inferiors
Proposta de finançament de la renda bàsica escrita per Daniel Raventós, Jordi Arcarons i Lluís Torrents
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
12
a la renda bàsica universal. Aquesta extensa reforma a l’IRPF, mencionada anteriorment,
i defensada per DANIEL RAVENTÓS, consistiria en pagar gran part de la renda bàsica a
través d’un impost que fos més elevat en les rendes més altes i més baix en les rendes
més baixes. Amb els diners recaptats i les altres reformes, l’estat pagaria una renda bàsica
igual a tota la població que suposaria augmentar la renda d’aquells que menys tenen i
perjudicaria a aquells que tenen més.
Amb aquesta reforma, es pretendria finançar gran part de la Renda Bàsica i també intentar
corregir les fortes desigualtats que hi ha, i que es preveu que augmentaran, entre pobres i
rics.
3) Com a mètode de repartició dels beneficis dels recursos inatribuïbles
A part de les dues vies de fiançament anterior, que són les majoritàries, hi ha una altre
manera més complexa d’entendre la renda bàsica. Aquesta és més propera a l’esquerra i
es basa sobre el principi de la justícia. Tot i això, només és possible en casos determinats
i països concrets.
Curiosament, Alaska, que és l’únic estat que realment ofereix una renda bàsica universal
tal i com l’hem definida, ho fa seguint aquest esquema de finançament. Aquest model de
finançament el podríem definir com una manera de repartir els beneficis d’alguna activitat
econòmica que ningú es pot atribuir entre tots els ciutadans d’un país. Per exemple, en el
cas d’Alaska, aquest és un país amb petroli. Seria complicat de dir a qui pertany aquest
recurs natural, ja que forma part de la totalitat del país. Per aquest motiu l’estat distribueix
els beneficis del petroli a tots els ciutadans. Però això no només es pot aplicar al petroli.
MARK ZUKERBERG en veure com funcionava la renda Bàsica a Alaska va insinuar que
podria passar el mateix amb les dades de tots els usuaris de Facebook. Ja que aquesta
empresa, com moltes altres, comercia amb dades que són propietat de cada usuari i si una
empresa vol comerciar amb elles hauria de compensar econòmicament als usuaris.
Aquesta idea va ser proposada per MARK ZUKERBERG després d’anunciar que, en contra
del que pensen els seus accionistes, Facebook hauria de ser una empresa que tingués com
a objectiu deixar una petjada social i no enriquir-se 6.
6 Financial Times “Why Facebook should pay us a basic income?”, 3 d’agost de 2013
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
13
4. PROCÈS DE CREACIÓ DEL REPORTATGE
4.1 Preproducció
La primera fase de creació de qualsevol tipus de
contingut audiovisual és la preproducció. En aquesta
etapa, és essencial la organització i planificació de les
idees que es veuran plasmades al reportatge. Per aquest
motiu, cal la creació un guió tècnic on, a més, estiguin
redactades les Veus en Off que s’hauran de gravar i
editar posteriorment7. A continuació exposem com
hem procedit per tal de crear el guió del reportatge.
El guió s’ha creat utilitzant el programa gratuït Celtx.
Hem escollit aquest programa ja que està pensat
exclusivament per a la creació de guions de tot tipus
de contingut audiovisual.
L’ús del programa és senzill però cal considerar una sèrie de factors a l’hora de entendre
el resultat final. Això es deu a que els guions estan pensats per ser pràctics i no estètics.
La tipografia en el guió d’aquest reportatge, s’utilitza per tal de indicar a quin moment
del rodatge o de la postproducció ens referim. D’aquesta manera, tal i com es pot veure a
la imatge superior, distingim entre, el text:
- Alineat a l’esquerra: El text alineat a l’esquerra i en minúscules ens indica que
passarà en el vídeo. Ens descriu quins són els fets que ocorreran i en quin ordre,
en cap cas com es pensa aconseguir allò que es descriu.
- Entre parèntesi: El text que s’engloba dins d’un parèntesi ens indica què es allò
que hem de tenir en compte en edició. D’aquesta manera, al guió, veurem com
entre parèntesis es fa referència a la música o algun element que s’ha d’afegir a
postproducció.
- En majúscula: Aquell fragment del guió que esta alineat a l’esquerra i en
majúscula ens indica detalls tècnics a considerar durant el rodatge. Aquestes
consideracions van des de el material que necessitem fins al tipus de pla que
utilitzarem.
7 El guió referenciat està adjuntat als annexos del treball.
Primera pàgina del guió on es veuen les diferents parts.
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
14
- Centrat: Aquell text situat al centre de la pàgina correspon a allò que ha de dir la
veu en off. Sempre va introduït per un títol que indica quina veu llegirà el text en
qüestió.
- Alineat a la dreta: El text alineat a la dreta en majúscules ens indica quines
transicions s’utilitzaran entre pla i pla.
Finalment, el guió es va realitzar abans de la gravació i té una duració de setze pàgines.
Cal tenir en compte però que malgrat que el moment en que intervenen els entrevistats
esta especificat al guió, les seves respostes són imprecises i fruit del moment de gravació.
Per aquest motiu, al guió només es mostra la pregunta però no la resposta.
Al llarg d’aquesta etapa, sovint també es fa un estudi del cost que ha suposat la producció
audiovisual. En aquest cas creiem innecessari aquest pas a causa de que la majoria de
material utilitzat era propi i el l’única despesa són els viatges i aquests tenen un cost
ridícul.
4.2. Rodatge
4.2.1 Carles Campuzano
La primera entrevista que es va gravar va ser la del diputat
CARLES CAMPUZANO I CANADÈS. Carles Campuzano és
un polític català, llicenciat en dret i exmembre del consell
nacional de CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE
CATALUNYA. Actualment és diputat pel PARTIT
DEMÒCRATA EUROPEU CATALÀ al congrés dels diputats
de Madrid.
La seva aportació al treball fou essencial per tal de plasmar en el reportatge un punt de
vista contrari a la renda bàsica universal i va resultar molt útil a l’hora de preparar
arguments forts en contra de la renda bàsica universal per a les entrevistes posteriors amb
els defensors de la renda bàsica.
Vam escollir a CARLES CAMPUZANO com a detractor del concepte a causa dels seu article
publicat al diari el Periódico de Catalunya clarament contrari a la renda bàsica8. En ell si
8 Campuzano, Carles, “De veritat que toca una renda bàsica?”, El Periódico, 24 de gener de 2017.
Fotografia de Carles Campuzano durant l’entrevista
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
15
poden llegir fragments com, “ La idea d’una transferència de diners per part del Govern
a qualsevol ciutadà amb independència de la seva renda i de manera incondicionada em
sembla un disbarat. I m’ho sembla no pas principalment pel seu cost sinó perquè és
incompatible amb l’aspiració al treball digne i decent per a tothom i no reforça la idea
el contracte social que ens permet viure junts implica drets i deures”.
Vam contactar amb ell a través del seu blog personal www.carlescampuzano.cat i vam
acordar quedar al seu despatx a la seu del PARTIT DEMÒCRATA EUROPEU CATALÀ de
Barcelona. L’entrevista va tenir lloc el dia 24 de juliol de 2017 i va funcionar segons el
previst.
Les preguntes que li vàrem fer són:
- Com definiria vostè la renda bàsica?
- La robotització i possibles properes crisis, com les que estem sortint actualment,
destruiran una gran quantitat de llocs de treball, considera que n’hi haurà prou
amb l’estat del benestar actual per frenar les conseqüències de la robotització, o
que caldrà un canvi substancial?
- Perquè no entén la renda bàsica per pal·liar aquestes conseqüències negatives?
- Quines altres mesures proposa per tal de resoldre aquests problemes?
- Realment considera que la renda bàsica seria pagar per no treballar?
- Vostè afirma en un dels seus articles que la renda bàsica no li sembla una mala
idea pel seu cost, per tant, independentment de si seria beneficiosa o perjudicial,
seria factible?
- Que pensa quan li dic que amb la renda bàsica desapareixeria la pobresa ja que
seria en certa manera il·legal?
- No creu que la renda bàsica ajudaria a tota aquella gent que no pot trobar feina
digne ja que s’ha d’agafar a un subsidi condicional i si deixa la feina perd aquest
subsidi?
- Que pensa d’aquella gent que treballa a casa i no rep cap recompensa o d’aquells
que no poden iniciar la seva empresa o projecte a causa de que no té diners? No
creu que això ens portaria cap a un treball més digne?
CARLES CAMPUZANO va defensar durant les seves intervencions una postura clarament
contrària a la renda bàsica. Els seus arguments principals foren que la renda bàsica la
podríem pagar només en cas de que aquesta consistís en un ingrés molt baix (quatre-cents
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
16
euros per persona aproximadament) i que en aquest cas no tindria sentit pagar-la, ja que
consistiria en una quantitat pràcticament simbòlica i valdria més la pena que l’estat
invertís aquests diners de manera que tota la població en pugui treure partit. CARLES
CAMPUZANO també va defensar que la renda bàsica no acabaria amb la pobresa ja que és
incompatible amb l’aspiració al treball digne i decent per a tothom i no reforça la idea el
contracte social que ens permet viure junts implica drets i deures. També, va afirmar que
amb una renda bàsica hi hauria una gran massa social formada per la classe mitja i la
classe alta que acabaria finançant la vida de persones que no tindrien necessitat de
treballar ja que en tindrien prou amb la renda bàsica.
Les propostes de millora de cara a l’entrevista serien tècniques. El principal problema fou
la càmera secundària. Aquesta al guió s’especificava que havia de ser mòbil i així va ser.
El problema és que el material va quedar molt mogut i pràcticament inservible. Tot i això,
aquest error es va solucionar en les entrevistes posteriors col·locant una càmera
secundaria fixe, i simulant en postproducció que allò que havia gravat estava fet amb una
càmera a la mà.
Un altre gran problema va ser la samarreta de Carles Campuzano, curiosament aquesta
tenia ratlles i es generava el clàssic efecte Moiré. Aquest error va ser impossible de
solucionar en postproducció però es va procurar dissimular-lo al màxim.
4.2.2 Arcadi Oliveres
ARCADI OLIVERES I BOADELLA és un economista i activista
català que lluita per la justícia social i la pau. Va exercir
com a professor de a la universitat de Barcelona fins que es
va jubilar. Actualment, es dedica realitzar conferències
d’un marcat to social en ateneus, universitats i instituts.
ARCADI OLIVERES va ser el segon entrevistat. La seva
aportació al reportatge era necessària ja que calia algú amb
una alta capacitat didàctica i divulgadora per tal d’explicar conceptes clarament
complexes de manera senzilla. La seva funció també fou la de contextualitzar i parlar
sobre l’actualitat amb dades fiables des d’un punt de vista crític per tal de que resultés
més senzill qüestionar-se si calia una renda bàsica universal.
Fotografia d’Arcadi Oliveres durant l’entrevista
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
17
Contactar amb ell fou senzill ja que va venir a realitzar una conferència al institut CAN
PUIG de Sant Pere de Ribes. L’entrevista es va gravar el dia 5 de Setembre de 2017 al cafè
Zurich de Barcelona.
Les preguntes que li vàrem fer són:
- Com definiria vostè la renda bàsica?
- Perquè creu que en aquest moment la renda bàsica ha agafat tan de protagonisme?
- Que fa per nosaltres l’estat del benestar i creu que ha estat prou eficient durant
aquesta crisis?
- Creu que amb un estat del benestar com l’actual podem curar un nou augment de
l’atur degut a la creixent robotització?
- Creu que la renda bàsica generaria inflació?
- Doni la seva opinió i valori els diferents models de finançament establerts per
aquest treball.
- Que pensa quan li dic que amb la renda bàsica desapareixeria la pobresa ja que
seria en certa manera il·legal?
- No creu que una renda finançada amb els impostos dels rics no seria bona per a
l’economia ja que ens portaria a una societat on tots seriem pobres? O dit en altres
paraules, que passaria en una economia sense rics o com la planteja la esquerra.
- Els detractors de la renda bàsica creuen que les dues maneres de finançar-la són
catastròfiques per a l’economia però estan d’acord amb que s’ha de pensar en
noves reformes per tal de solucionar els problemes que aquesta solucionaria com:
Millors beques per als estudiants, noves polítiques per als emprenedors, ajudes
socials per a la gent sense ingressos (incloses mestres de casa etc...) Que en pensa?
- Parlem d’Espanya, creu que es pot fiançar una renda bàsica actualment?
ARCADI OLIVERES no va abandonar les seves conviccions, recordant-nos que vivim en
una societat on la renda està molt mal distribuïda i, independentment de si incorporem
una renda bàsica o no, calen mecanismes per tal de redistribuir la renda i evitar que la
riquesa es concentri només en un sector de la població. Per tant, diríem que la gent
necessitarà ajudes, tan si és en forma de renda bàsica o no, perquè no hem sortit de la
crisis econòmica i sense una nova redistribució de la riquesa no en sortirem mai.
El principal problema tècnic fou un problema amb l’àudio. Això es degut al fet de que
quedar en un bar va provocar que l’àudio no fos del tot correcte a causa del soroll extern
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
18
que captava el micròfon de corbata. Tal era el so que captava el micròfon que aquest error
fou impossible de corregir en postproducció. Tot i això, es van solucionar els problemes
que havíem tingut amb CARLES CAMPUZANO.
4.2.3 Santiago Niño Becerra
SANTIAGO NIÑO BECERRA és catedràtic d’economia a la
Universitat Ramón Llull. La seva entrevista va ser la tercera
que es va gravar. Economista mediàtic, destaca com un dels
primers homes en alertar de la crisis econòmica anunciant
que aquesta seguiria amb nosaltres per sempre i ens hauríem
d’adaptar com ens fos possible però que mai tornaríem a estar
com l’any 2006-2007.
La seva visió sobre la societat i la seva opinió particular sobre la renda bàsica, van ser els
motius que ens vam fer pensar amb ell per al reportatge. L’entrevista es va gravar el dia
10 d’octubre a la UNIVERSITAT RAMÓN LLULL de Barcelona.
Les preguntes que li vàrem fer són:
- Com definiria vostè la renda bàsica?
- Resumeixi, al seu entendre, com s’hauria de finançar la renda bàsica universal.
- Per quin motiu defensa la renda bàsica universal.
- Creu que serà útil contra la robotització?
- Pagar diners a aquells que no treballen no creu que és descabellat?
- Veu molt distant la implementació a Espanya?
- Pensa que la renda bàsica podria generar inflació?
- Si es finança a través d’un impost als més rics. No pensa que viuríem en una
societat sense rics? Es pot viure d’aquesta manera?
- No pensa que seria més fàcil deixar de treballar amb una renda bàsica?
- Creu que la renda bàsica acabaria amb la pobresa?
- Perquè aposta per una mesura tan dràstica i no en una reforma a l’estat del
benestar?
Santiago Niño Becerra va defensar la renda bàsica universal des d’un punt de vista
particular. Malgrat que ell estava a favor de la mesura, ens va donar dues consideracions
Fotografia de Santiago Niño Becerra durant l’entrevista
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
19
a tenir en compte. La primera és que la renda bàsica hauria de ser a nivell europeu i la
segona es que aquesta hauria d’estar adaptada a cada regió per tal de ser més justa i evitar
migracions.
Respecte les declaracions de CARLES CAMPUZANO durant la seva entrevista “amb una
renda bàsica hi hauria una gran massa social que acabaria finançant la vida de persones
que no tindrien necessitat de treballar ja que en tindrien prou amb la renda bàsica”.
SANTIAGO NIÑO BECERRA, va voler incidir en que, malauradament, en un futur no gaire
llunya hi haurà una gran massa de persones que no tindrà feina i no la podrà trobar mai,
ja que no es cert que no tindran la necessitat de treballar, sinó que no hi haurà feina ja que
la demanda del treball va cap a la baixa i les corporacions són cada vegada més eficients.
Per tant, si l’estat no busca una manera de mantenir-los, tindrem un gran problema i la
renda bàsica serà absolutament necessària.
L’entrevista es va gravar sense problemes tècnics. Tot i això, la il·luminació del lloc de
gravació, ens va obligar a corregir el color en postproducció.
4.2.4 Daniel Raventós
L’ultima entrevista fou la més transcendental. El dr.
DANIEL RAVENTÓS PAÑELLA malgrat ser l’últim
entrevistat, fou el més important ja que és el director de
la XARXA RENDA BÀSICA i un dels principals defensors
d’aquest concepte a l’estat Espanyol. Llicenciat en
economia, actualment exerceix de professor de sociologia
a la Universitat de Barcelona.
Contactar amb DANIEL RAVENTÓS fou més complicat que amb la resta d’entrevistats ja
que el seu correu personal no apareix a la web de la universitat on fa classes. Tot i això,
SANTIAGO NIÑO BECERRA es va oferir a contactar amb ell en nom nostre.
L’entrevista es va gravar el dia 11 d’octubre de 2017 al despatx de DANIEL RAVENTÓS a
la Universitat de Barcelona.
Fotografia de Daniel Raventós durant l’entrevista
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
20
Les preguntes que li vàrem fer són:
- Com definiria vostè la renda bàsica?
- Què pensa que aportaria la Renda Bàsica a la societat, o per quin motiu la
aplicaria?
- Quins problemes pensa que tindria una renda bàsica?
- Creu que acabaria amb la pobresa?
- Resumeixi, al seu entendre, com s’hauria de finançar la renda bàsica universal.
- Això que proposa és viable a Espanya?
- D’on trauríem els diners?
- Quin creu que serà el primer país que ho aplicarà, o s’hauria de fer a manera
internacional, o a nivell europeu com defensa el senyor Niño Becerra?
- Veu molt distant la implementació a Espanya?
- ¿Treure diners de les Rendes altes no seria una societat amb només pobres? Si ja
hi ha molts impostos, pagar-ne més faria que pràcticament sortís més a compte
cobrar menys o faria que marxessin els rics.
DANIEL RAVENTÓS va defensar la renda bàsica justificada mitjançant la seva proposta de
finançament redactada juntament amb LLUIS TORRENTS i JORDI ARCARONS. La seva
aportació ens va servir per tal d’aclarir aquells detalls que no enteníem sobre aquesta
forma de finançament, així com confirmar tota aquella informació que havíem cercat per
a la creació del reportatge.
DANIEL RAVENTÓS va voler recalcar el fet de que, si be es cert que quan va començar a
parlar sobre la renda bàsica el prenien per boig, actualment la gent la considera una
proposta viable a causa de la situació econòmica que viu el món, i considera que si
continuem per aquest camí la renda bàsica passarà de ser únicament viable a ser també
necessària.
L’entrevista es va gravar sense problemes i seguint les consideracions anteriors. Tot i
això, es va cometre un error al interpretar erròniament el guió i confondre un pla picat
amb un de contrapicat. Tot i això, el resultat fa el mateix efecte i no va suposar un
impediment. Tampoc es va poder preparar amb antelació la locació de gravació i es va
haver d’aplicar una correcció de color per tal de corregir la mala il·luminació del despatx
de DANIEL RAVENTÓS.
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
21
4.2.5 Explicacions dinàmiques i plans recurs
L’última part del reportatge fou gravar tot aquell material que s’havia de veure durant les
explicacions que realitzava la veu en off. Aquest procés va ser tot un repte a causa de que
la terminologia i el vocabulari emprat en el text de la veu en off sovint no era senzill de
representar en imatges. Tot i això, vam saber com il·lustrar el què mostràvem mentre no
hi havia entrevistes i només parlava la veu en off utilitzant dos recursos:
Quan la veu en off introduïa un tema o explicava quelcom clarament representable, com
per exemple, quan parlava de la pobresa, l’atur o algun polític concret, apareixien plans
recurs d’allò al que es feia referència. Per aquest motiu es va realitzar un viatge a
Barcelona on es van gravar plans diversos de la ciutat i es va fer una recerca d’imatges
no pròpies però que eren necessàries per explicar allò que es volia, per aquest tipus
d’imatges però, ens asseguràrem de que en la postproducció s’informés de que no eren de
creació pròpia.
Per altra banda, quan la veu en off tractava un tema complicat d’entendre de manera més
extensa, com la història de la renda bàsica o els diferents models de finançament, vàrem
haver de buscar una manera didàctica i senzilla de fer arribar un missatge a l’espectador.
Això ho vam aconseguir amb un pla zenital fixe i intentar explicar els conceptes tècnics
amb fotografies retallades com si fos un joc. A continuació podem veure uns exemples:
Fragment del reportatge on s’explica el model de finançament liberalista
Fragment del reportatge on s’explica la història de la renda bàsica
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
22
4.3. Postproducció
La finalitat de la postproducció, és
intentar convertir tot el material que
s’ha generat durant el rodatge en
allò s’esperava al guió. Per aquest
motiu, cal ser ordenat al rodatge ja
que sinó reorganitzar el material pot
ser molt complicat. Aquest pas va
ser el més llarg de tot el procés de
creació audiovisual.
Cal tenir en compte que cada entrevista sense editar tenia una duració aproximada de
trenta-cinc minuts, això sumat a la duració de tots els plans recurs junts, uns vint minuts,
i a la duració de les explicacions dinàmiques, uns quaranta minuts, va resultar tenir més
de tres hores i mitja de material, per editar, corregir i sintetitzar.
El resultat va ser un reportatge de quaranta-cinc minuts i onze segons de duració, en
comptes de trenta minuts que era el que s’esperava en un inici. Tot i això, la duració del
reportatge no va ser un problema ja que creiem que amb aquest augment de la duració
vam ser capaços d’aportar més informació útil.
El vídeo es va editar amb les aplicacions de pagament ADOBE
PREMIERE i ADOBE AFTER EFFECTS. La edició que es va fer amb
aquests programes va ser molt diversa i innumerable. No només es
tracta d’unir les imatges i els vídeos: també s’han creat fins a
quaranta set títols i s’ha buscat i barrejat amb una música
prèviament cercada i sense copyright per tal poder-la utilitzar sense
problemes en aplicacions com YouTube, entre d’altres tasques.
Per a fer més fàcil la edició es van editar les entrevistes per separat i després es van unir
en un únic fitxer D’ADOBE PREMIERE PRO. Aquest programa, conté una línia del temps i
una pantalla de previsualització. Mentre afegim els vídeos a la línia de temps i els anem
editant, podem veure el resultat definitiu a la pantalla de previsualització. Amb aquest
programa s’han realitzat diversos processos com les correccions de color, les transicions,
sincronització d’àudio, col·locar els efectes de so, editar la veu en off, retallar cada vídeo,
afegir títols etc.
Línia del temps amb tot el reportatge complert. Es veuen els quaranta cinc minuts de reportatge.
Logotip del programa d’edició Abobe Preimere Pro
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
23
Si bé es cert que en la imatge de la pàgina anterior es veu la totalitat del reportatge, no
s’apreciava correctament la feina que hi havia en cada punt de la línia de temps. A
continuació es veu una imatge d’un fragment de la línia de temps ampliada al primer
minut del reportatge:
Captura de pantalla de la línia de temps ampliada a un minut i vint segons
En la imatge anterior podem veure com només en el primer minut del reportatge ja tenim
més de vint transicions de vídeo i nou transicions de àudio diferents, onze vídeos amb
efectes i més de trenta imatges diferents respectivament enllacades. També podem
apreciar que hem creat fins a quatre capes d’ajustament que serveixen per corregir els
colors i la il·luminació dels clips. Pel que respecte a l’àudio veiem que ocupa quatre
canals: el primer amb la veu en off editada, el segon i tercer contenen efectes de so i el
quart la música amb les seves variacions. Aquest patró de funcionament es repeteix el
llarg sistemàticament al llarg del reportatge.
Finalment, un cop tenim editat el reportatge toca renderitzar-lo i exportar-lo. Aquests dos
processos els realitza l’ordinador de forma automàtica un cop es dona l’ordre. Els dos
serveixen per passar el vídeo creat al programa a un fitxer propi i independent. En aquest
cas hem exportat el vídeo en format .mp4 per tal de mantenir el màxim de qualitat.
Durant aquesta etapa també ens vàrem centrar en la creació d’una caràtula per a la capsa
del DVD on pensàvem entregar el reportatge i una versió simplificada d’aquesta per tal
de poder-la utilitzar com a miniatura a YouTube. Per tal de realitzar-la vàrem utilitzar els
programes de ADOBE PHOTOSHOP I ADOBE ILUSTRATOR.
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
24
Per tal de distribuir el vídeo, érem conscients de que no n’hi havia prou amb una edició
en DVD. Per aquest motiu vàrem penjar el vídeo a la plataforma YouTube i distribuírem
un tràiler del reportatge per tal de que fóra més senzilla la propaganda del vídeo.
Finalment el reportatge definitiu està penjat a l’enllaç:
- https://youtu.be/CuRAPKB0fiE
I el tràiler del reportatge el podem consultar a l’enllaç:
- https://youtu.be/UtXBBVwKjvA
5. CONCLUSIÓ I VALORACIÓ
Al llarg d’aquest treball hem desenvolupat de manera exhaustiva el concepte de la Renda
Bàsica Universal i Incondicional. Això ens ha permès crear un reportatge sobre en que
consisteix aquesta mesura, per tal de que l’espectador es qüestioni la seva implementació
a l’estat Espanyol. La recerca d’informació i la creació del reportatge també ens ha permès
determinar si la renda bàsica es podria finançar a l’estat espanyol i si aquesta seria una
proposta viable, a diferencia del que diuen alguns dels entesos sobre el tema. En aquest
punt s’exposaran les conclusions que hem extret.
Hem vist com el reportatge ha assolit el seu principal objectiu, ja que s’ha convertit en
una font d’informació complerta i contrastada, tal i com ens ha confirmat el dr. DANIEL
RAVENTÓS. Considerem, també, que queden contestades tots les qüestions que ens vàrem
fer durant l’estudi de la renda bàsica i es crea un debat interessant sobre aquest concepte,
gràcies als diversos experts entrevistats. Val a dir també, que es un dels únics documents
on s’incorpora una gran quantitat d’informació sobre la renda bàsica universal que creiem
suficient com per formar-se una opinió sobre aquesta mesura.
Per altre banda, després de la recerca d’informació i la creació del reportatge podem
concloure que la renda bàsica universal és viable a l’estat espanyol. Per tal d’arribar
aquesta conclusió, ens basem en l’estudi del dr. DANIEL RAVENTÓS que analitza un model
de finançament de la renda bàsica, que ja em explicat en aquest treball, on s’acaba
concloent que és viable al regne d’Espanya.
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
25
Descartem el model de finançament liberalista o com a contrapartida de l’estat del
benestar ja que creiem que una renda bàsica universal a canvi eliminar l’estat del benestar
i d’una privatització total de béns i serveis, es una mesura desmesurada i que ens
traslladaria a una societat on la gent amb recursos escassos, que seria la majoritària,
estaria molt més desemparada. Aquesta, perdria el dret de beneficiar-se prestacions de
l’estat del benestar que han costat molt d’aconseguir i que suposen un millora de la vida
per a tota la població, perdent el dret a recursos tals com la educació publica o la seguretat
social i que no es poden intercanviar per diners, ja que per tal de cobrir aquestes despeses
la renda bàsica hauria de ser molt elevada i pràcticament infinaçable.
Tampoc veiem òptim el model de finançament de la renda bàsica que l’entén com una
manera de distribuir els beneficis d’una activitat econòmica que ningú es pot atribuir. Ens
atrau aquest model per aquells països molt rics que tenen superàvit, que són molt petits i
de poca població o que tenen recursos com gas natural o petroli, ja que distribuir els
beneficis d’aquestes activitats econòmiques seria el més just per a tota la població. Tot i
això, Espanya, no compleix cap dels requisits anteriors.
D’aquest model de finançament, però, ens hem de centrar amb el fet de que la renda bàsica
ha estat possible a Alaska seguint aquets esquema de finançament. Aquest fet es
transcendental ja que, malgrat que en aquest estat tota la població es beneficia d’una renda
bàsica, la taxa d’atur a Alaska ronda al 7% a diferencia d’Espanya on gira en torn del 17%
demostrant, d’aquesta manera, que la renda bàsica acaba suposant per a cada persona una
llibertat monetària complementaria amb el seu salari i no una renda de subsistència.
El model de finançament d’esquerres doncs, defensat per DANIEL RAVENTÓS seria el més
òptim per Espanya. Tot i això, des del nostre punt de vista, caldria enfocar-lo com una
reforma a l’estat del benestar i no com una manera de redistribuir la riquesa, ja que
pensem que augmentar exageradament els impostos de les persones i les empreses més
riques fomenta que aquestes marxin del país.
A part de les aportacions que hem realitzat anteriorment, creiem que el model de renda
bàsica presentat per DANIEL RAVENTÓS, JORDI ARCARONS I LLUÍS TORRENTS mereix una
sèrie de consideracions a tenir en compte, tal i com que, com apuntava SANTIAGO NIÑO
BECERRA.
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
26
La primera és que la renda bàsica hauria de ser a nivell europeu i la segona es que aquesta
hauria d’estar adaptada a cada regió per tal de ser més justa i evitar migracions. Creiem
vital aplicar aquetes dues reformes al model de finançament de DANIEL RAVENTÓS ja que
no estaríem a favor d’una renda bàsica igual, per exemple, a la comunitat autònoma de
Madrid que a la comunitat autònoma de Galicia ja que tenen un PIB molt diferent i
acabaria suposant que unes comunitats acabessin mantenint unes altres. Pensem, també,
que Espanya necessitaria el suport d’Europa si vol tirar endavant aquesta mesura.
Val a dir però que malgrat que la seva implicació es viable a l’estat Espanyol aquesta és
improbable ja que suposaria una reforma transcendental a l’IRPF que probablement molts
ciutadans no estarien disposats a acatar.
Tot i això les recents manifestacions i protestes demanant millores als pensionistes ens fa
pensar que potser la renda bàsica s’hauria de sotmetre a referèndum a l’estat Espanyol i
fóra bo que els partits majoritaris mostressin interès cap aquesta mesura, ja que creiem
que si bé es cert no suposaria la fi de la crisis econòmica iniciada any 2007, milloraria la
vida de milions de persones.
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
27
6. FONTS D’INFORMACIÓ
Per a realitzar aquest projecte s’han consultat les fonts següents:
6.1. Bibliografia
Els llibres que s’han utilitzat són:
ARCARONS, JORDI; BOSO, ÀLEX; NOGUERA, JOSÉ ANTONIO; RAVENTÓS,
DANIEL: La Renda Bàsica de Ciutadania: Una Proposta Viable Per A Catalunya”.
Editorial Mediterrània, abril de 2005.
RAVENTÓS PLAÑELLA, DANIEL “La Renta Básica: Preguntas y Respuestas Más
Frecuentes”, Juny 2012
RALLO, JUAN RAMÓN: “Contra la renta básica: por qué la redistribución de la
renta restringe nuestras libertades y nos empobrece a todos, Deusto S.A, Ediciones,
2015.
Els articles que s’han consultat, a banda d’aquells que es referencien al peu de pàgina són:
“Why Silicon Valley Is Embracing Universal Basic Income? Jathan Sadowski, The
Guardian, 22-06-2016.
“¿La Renta Básica Es Viable En España?” Xavi Prat, La Vanguardia, 10-01-2017
“Por qué los ricos de Davos se interesan por la renta básica universal” Belén Carreño,
El Diario ,18-01-2017
“La renta básica de la ciudadanía y su posible efecto llamada”, Àlex Boso, Mihaela
Vancea, Revista Internacional de Sociología, vol. 69, núm. 3, septiembre-diciembre, 699-
723, 2011.
“La renta básica universal, entre la utopía y la realidad” Luis Federico Florio, La
Vanguardia, 19-09-2016.
6.2.Webgrafia
La llista de webs que hem consultat són:
- www. economipedia.com
- www.redrentabasica.org
La Renda Bàsica, una mirada al futur PAU JUST
28
- www.theguardian.com
- www. lavanguardia.com
- www.eldiario.com
- www.carlescampuzano.cat
- www.podemos.info
- www.elpais.com
- www.blog.ycombinator.com
7. ANNEXOS
A causa de la seva extensió, el guió comença a la pàgina següent. Pel que respecte al
suport audiovisual en format DVD del reportatge, es lliura amb la seva respectiva capsa
i caràtula personalitzada.
LA RENDA BÀSICA UNIVERSAL
una mirada al futur
1 INTRODUCCIÓ 1
Successió d’imatges il·lustrant el contingut de la veu en
off 1. Seleccionar imatges a partir de les paraules en
negreta. Us abundant de transicions i utilitzar efectes de
moviment per tal de generar sensació de dinamisme.
SIMULACIÓ DE FORMAT EXTRA PANORÀMIC (1:9)
(Afegir sons en relació amb
les imatges i efecte de
moviment estàtic. Cançó de
fons: Believer for violin
and piano - Alison Sparrow)
TRANSICIONS DINÀMIQUES
VEU 1
Aquest és James Watt, l’inventor
de la màquina de vapor. Ara ens
pot semblar antiquada i inútil,
però la seva fabricació va ser el
desencadenant de la primera
revolució industrial. Aquesta
màquina estava considerava el cor
de la fàbrica ja que només amb
l’energia que produïa una,
s’alimentava a la resta de
màquines d’una nau industrial.
Màquines, que cada cop eren més
productives, i permetien
augmentar la producció, en menys
temps i amb menys obrers.
Al principi als obrers no els hi
va agradar la idea, i seguint les
idees del treballador britànic
Ned Ludd, s’agruparen per
destruir aquestes noves màquines.
Amb els anys, però, es van adonar
de que no es pot parar el progrés
i que a la llarga, les màquines
acabaven generant més riquesa i
més llocs de treball.
ROTACIÓ
Una cosa similar va passar amb la
segona revolució industrial, la
dels automòbils, i amb la
tercera, la dels primers
ordinadors. I si bé és cert que
la història ens diu que davant
d’una revolució industrial es
destrueixen molts llocs de
treball però se’n creen de nous,
ara a les portes d’una nova
revolució industrial, hi ha qui
pensa que la feina, com la
coneixem, s’extingirà.
(CONTINUA)
CONTINUACIÓ: (2) 2.
Però, n’estem segurs d’aquesta
imminent revolució?
Des de l’any 2007 ens hem vist
immersos a una crisi, crisi
segons molta gent encara dura
malgrat que l’atur disminueix.
FOSA A NEGRE
Discurs de Mariano Rajoy explicant la fi de la crisis.
(Resaltar el punt de discurs
on explica que hem acabat
amb la resecció. Al començar
el discurs acaba la cançó)
FOSA CREUADA
Primeres intervencions dels entrevistats SANTIAGO NIÑO
BECERRA i ARCADI OLIVERES. La funció és contextualitzar i
respondre a la pregunta: Com afectarà la tecnologia als
llocs de treball?
FORMAT CLÀSSIC D’ENTREVISTA A DUES CÀMERAS. COMBINACIÓ DE
PLA MITG DE 3/4 (CÀMERA PRINCIPAL) I UN PLA MITG DE PERFIL
(CÀMERA SECUNDÀRIA). LA CÀMERA SECUNDARIA ÉS MÒBIL.
MICRÒFON DE CORBATA CONNECTAT A CÀMERA PRINCIPAL.
(Correció de Color i afegir
titols dinàmics amb el nom
dels entrevistats. Torna a
començar: Believer for
violin and piano - Alison
Sparrow)
FOSA A NEGRE
Successió d’imatges i vídeos il·lustrant el contingut de
la veu en off 1. Seleccionar imatges a partir de les
paraules en negreta marcades al text de la veu en off. Us
abundant de transicions i utilitzar efectes de
moviment en imatges fixes per tal de generar sensació de
dinamisme.
(Correció de Color, afegir
sons en relació amb les
imatges i efecte de moviment
estàtic, citar la font)
VEU 1
Així doncs, amb la incorporació
de nous robots al mercat laboral,
el concepte de feina seria molt
diferent a tal com el coneixem
avui en dia. Un robot parla
infinites llengües, no fa
vacances, no necessita un salari,
no es cansa, pot treballar totes
les hores que es vulgui... És, en
(més)
(CONTINUA)
CONTINUACIÓ: (3) 3.
VEU 1 (cont)definitiva, un treballador
perfecte.
Vídeos sobre la recerca d’informació de la Renda Bàsica a
Google. Evitar gravar com es busca la informació en fonts
no fiables i que es bo que sempre es vegi el creador del
text destacat.
PLANS DETALL
TALL
VEU 1
Aquesta previsió, va preocupar a
la casa banca quan al mes de
desembre de 2016 va realitzar un
estudi per veure quin impacte
podria generar la incorporació de
noves tecnologies al treball. Els
resultats van ser que incorporar
robots barats capaços no només de
realitzar activitats mecàniques
sinó també d’aprendre a
optimitzar les seves tasques, ens
portaria una dimensió econòmica
desconeguda.
En vista d’aquest estudi, la
prestigiosa universitat d’Oxford
va alertar que en els pròxims
anys el 47% de les professions
nord-americanes serien
substituïdes per un robot. La
preocupació, tot i que encara
sembla distant, ha arribat a
països de tot al món com
Finlàndia que esperen una
imminent onada d’atur.
FOSA A NEGRE
Gent a l’atzar contestant la pregunta: Et preocupa que un
robot et prengui la feina?
PLA MITG CURT DE 3/4. MICRÒFON "D’ESCOPETA" CONNECTAT A
CÀMERA.
(Correció de color, generar
un títol on aparegui la
pregunta: Et preocupa que un
robot et prengui la feina?.
Comença la cançó de fons:
Perfect Karaoke - Sing King
Karaoke)
TALL ENTRE ENTREVISTES
FOSA A NEGRE
4.
2 CONTEXT 2
Veu en Off 1. Apareixen imatges de gent que defensa la
Renda Bàsica que més endavent s’indicarà qui són. Entre
ells hi ha: Elon Musk, Bill Gates, Marck Zukerberg, Daniel
Raventós...
(Correció de color i
retallar les imatges
originals)
DE TALL RÀPID
VEU 1
Els mateixos economistes que
alerten d’aquest futur, són els
que lluiten per cercar diverses
solucions a aquesta possible
definitiva etapa de la crisi.
Algunes propostes de canvi
tendeixen més cap a la dreta,
d’altres més cap a l’esquerra
però totes coincideixen amb que
el sistema actual comença a
fallar.
Entre aquestes diverses hipòtesi,
hi ha una que fa temps que sona
entre diferents partits polítics
i organitzacions socials de
diferents països d’Europa. Una
proposta que, encara que sembli
contradictori, es defensa de tan
des de l’esquerra com des de la
dreta i interessa des de
escriptors i filòsofs fins a
economistes i polítics. Estem
parlant, de la Renda Bàsica de
ciutadania. (MARCAR AMB
INTENSITAT LA ÚLTIMA FRASE)
5.
3 QUÈ ÉS LA RENDA BPÀSICA 3
Petita introducció al reportatge. No hi ha veu en Off sinó
que es mostra com diferents mitjans de comunicació s’han
fet ressó de la Renda Bàsica Universal (apareixen diàris,
llibres, telèfons mòbils...). Aquesta introducció acaba
amb la aparició d’un titol animat on es pot llegir: La
Renda Bàsica Universal, una mirada al futur.
VÍDEOS DE GENT INFORMANT-SE SOBRE LA RENDA BÀSICA.
COMBINACIÓ DE PLANS DETALL I PLANS GENERALS. LA CREACIÓ DE
LA ANIMACIÓ DEL TÍTOL FINAL CONSISTEIX EN UN FONS BLAU I
LA APARICIÓ D’UN DIBUIX DELS DIFERENTS ENTREVISTATS.
TALL I TRANSICIONS ARTISTIQUES
(Correció de color i
gravació dels sons amb el
micròfon intern de la
càmera. De fons sona la
cançó: Perfect Karaoke -
Sing King Karaoke. Aquesta
augemnta el seu volum per
donar intensitat a la
animació final)
Comença, després del titol animat, el reportatge en sí.
Aquest, comença amb plans del metro, com a mètafora de que
comença un viatge i la veu en off 1.
PLANS RECURS DEL METRO DE BARCELONA
TALL
VEU 1
Comencem aquest viatge per tal de
conèixer la Renda Bàsica; el
primer pas és determinar en que
consisteix. La gent, tot i que
cada cop menys, quan sent parlar
de Renda Bàsica Universal la
confon amb altres conceptes
relacionats amb la economia;
salari mínim, renda garantida de
ciutadania, salari mig... Però en
que és exactament aquesta
proposta revolucionaria? Te
alguna relació amb els conceptes
anteriors? Per contestar aquesta
pregunta, contem amb les
intervencions de dos grans
economistes molt crítics amb el
sistema actual, Arcadi Oliveres i
Santiago Niño Becerra.
Intrevencions d’ARCADI OLIVERES i SANTIAGO NIÑO BECERRA.
Responent a la pregunta: Que és la Renda Bàsica?
FORMAT CLÀSSIC D’ENTREVISTA A DUES CÀMERAS. COMBINACIÓ DE
(CONTINUA)
CONTINUACIÓ: (2) 6.
PLA MITG DE 3/4 (CÀMERA PRINCIPAL) I UN PLA MITG DE PERFIL
(CÀMERA SECUNDÀRIA). LA CÀMERA SECUNDARIA ÉS MÒBIL.
MICRÒFON DE CORBATA CONNECTAT A CÀMERA PRINCIPAL.
(Correció de Color i afegir
titols dinàmics amb el nom
dels entrevistats. No hi ha
música)
Apareixen imatges del Doctor DANIEL RAVENTÓS en el moment
que SANTIAGO NIÑO BECERRA li fa una referencia. Aquestes
imatges, mostren com s’ha dedicat a la divulgació i la
defensa de la Renda Bàsica Universal.
VEU 1
Però rebobinem un moment. Qui és
el doctor Daniel Raventós? Parlar
de Renda Bàsica a Europa és
parlar d’aquest doctor en
ciències econòmiques. Actualment,
exerceix com a professor de
Sociologia a la universitat de
Barcelona i ha dedicat gran part
de la seva vida a la divulgació
de la Renda Bàsica. Desprès
d’anys de teorització i estudis
sobre aquest concepte, va fundar
la xarxa renda bàsica. Aquesta
xarxa consta d’un grup
d’activistes d’economistes que
lluiten per la implementació
d’una Renda Bàsica a l’Estat
espanyol. L’hem visitat al seu
despatx a la universitat de
Barcelona i el primer que li hem
preguntat és en que consisteix la
Renda Bàsica. La resposta ha
estat tan breu com contundent.
DANIEL RAVENTÓS fa la seva intervenció contestant a la
pregunta: Que és la Renda Bàsica? Quan acaba la resposta
s’analitza paraula per paraula el que ha dit.
PLA MITG DE 3/4 (CÀMERA PRINCIPAL). UN COP ACABA LA
INTERVANCIÓ ES CONGELA LA IMATGE.
(Sense música, apareix en
text la definició que ha
donat DANIEL RAVENTÓS i es
modifica en funció del que
diu la veu en off 1. Cal
afegix efectes de so cada
cop que apareix una paraula)
VEU 1
D’acord doncs, assignació
monetària incondicional a tota la
població. Analitzem-ho des de la
base, es a dir; donar, diners, a
(més)
(CONTINUA)
CONTINUACIÓ: (3) 7.
VEU 1 (cont)
tothom, sense cap tipus de
condició. O el que és el mateix
diners gratuïts per tothom...
sona bé.
(Comença a sonar la cançó
Acoustic Breeze - Bendsound
(Royality Free Music))
VEU 1
Però no sembla coherent, diners
encara que no treballem? Encara
que siguem rics? Encara que
siguem menors d’edat? Abans
d’avançar, i seguir fent-nos
preguntes, com veu la gent
aquesta mesura? Es realment tan
trencadora com sembla?
Gent a l’atzar contestant la pregunta: Què et semblaria la
implemantació d’una Renda Bàsica?
PLA MITG CURT DE 3/4. MICRÒFON "D’ESCOPETA" CONNECTAT A
CÀMERA.
TALL
(Correció de color, generar
un títol on aparegui la
pregunta: Què et semblaria
la implemantació d’una Renda
Bàsica?. La cançó de fons no
canvia)
En acabar, apareixen plans de la ciutat de Barcelona amb
una veu en Off.
PLANS GENERARLS DE BARCELONA. CÀMERA FIXE I MOVIMENT DEL
SUBJECTE O SUBJECTES GRAVATS.
TALL I TRANSICIONS ARTÍSTIQUES
VEU 1
Tot just hem vist com per molta
gent la renda bàsica sembla una
idea descabellada i utòpica. La
pregunta a fer-se doncs és, per
quin motiu l’hauríem
d’implementar actualment? Quins
efectes suposaria en la nostra
economia?
Intervenció de DANIEL RAVENTÓS i SANTIAGO NIÑO BECERRA
contestant a la pregunta: Per quin motiu heuríem
d’implementar una Renda Bàsica actualment?
PLA MITG DE 3/4 (CÀMERA PRINCIPAL). MICRÒFON DE CORBATA
(Apareix un cànon amb el nom
i la oucpació de DANIEL
(CONTINUA)
CONTINUACIÓ: (4) 8.
RAVENTÓS i SANTIAGO NIÑO
BECERRA respectivament)
TALL
PLANS GENERARLS DE BARCELONA. CÀMERA FIXE I MOVIMENT DEL
SUBJECTE O SUBJECTES GRAVATS.
TALL I TRANSICIONS ARTÍSTIQUES
VEU 1
Malgrat aquestes raons , la Renda
Bàsic Universal planteja moltes
qüestions i dubtes i no acaba
d’atreure a tothom. Una persona
que s’ha mostrat clarament en
contra és el diputat del PDeCat,
Carles Campuzano. El visitem a la
seva seu. I li preguntem per la
seva opinió respecte a la Renda
Bàsica.
Intervenció de CARLES CAMPUZANO contestnt a la pregunta:
Què n’opina de la renda bàsica?. A continuació responen
SANTIAGO NIÑO BECERRA i DANIEL RAVENTÓS a la mateixa
pregunta.
PLA MITG DE 3/4 (CÀMERA PRINCIPAL)I CÁMERA MÒBIL
SECUNDÀRIA. MICRÒFON DE CORBATA.
TALL
Al acabar les intervencions torna la veu en Off 1 i plans
de la ciutat de Barcelona.
PLANS DE BARCELONA. CÀMERA FIXE I MOVIMENT DEL SUBJECTE O
SUBJECTES GRAVATS. AQUESTS HAN DE SER PERSONES
NECESSIATDES RESPECTANT SEMPRE LA SEVA PRIVACITAT.
TALL I TRANSICIONS ARTÍSTIQUES
VEU 1
Un altre de les afirmacions que
generen molt de debat a voltant
de la Renda Bàsica és si aquesta
acabaria amb la pobresa.
Tècnicament si posem una Renda
Bàsica similar a la línia de
pobresa acabem amb ella. Sembla
coherent, però... tothom ho veu
d’aquesta manera?
Intervencions de SANTIAGO NIÑO BECERRA, DANIEL RAVENTÓS,
CARLES CAMUPUZANO i ARCADI OLIVERES. Per aquest ordres.
Tots ells donen la seva opinió sobre si la Renda Bàsica
Universal acabaria amb la pobresa.
(CONTINUA)
CONTINUACIÓ: (5) 9.
Al acabar les intervencions torna la veu en Off 1 i plans
de la ciuat de Barcelona.
PLANS GENERARLS DE BARCELONA. CÀMERA FIXE I MOVIMENT DEL
SUBJECTE O SUBJECTES GRAVATS.
TALL I TRANSICIONS ARTÍSTIQUES
VEU 1
Hem vist com aquells qui defensen
la Renda Bàsica ens deien que
aquesta acabaria amb la pobresa,
ens ajudaria a trobar feina, ens
faria lliures... Però un
moment... Tot això com es
paga?... D’on trèiem tants
diners? Abans de respondre
aquesta pregunta que no te una
resposta fàcil fem una mica
d’història. Quan apareix la Renda
Bàsica, és un concepte realment
nou?
FOSA A NEGRE
10.
4 HISTÒRIA DE LA RENDA BÀSICA I MODELS DE FINANCAMENT 4
Durant aquest apartat del reportge, cal que el missatge
que transemt la veu en off arribi a l’espectador. Per
aquest motiu cal que apareguin imatges referenciades a tot
allò que es va dient. Aquestes imatges clau, però, no
estaràn sobre impreses a la pantalla sinó que apareixeran
a plàno d’una manera dinàmica. Es veurà només una
cartulina blanca i unes mans aniran movent i mostrant les
diferents fotografies en paper de tot allò al que la Veu
en Off fa referència.
PLA ZENITAL. CÀMERA FIXE.
TALL RÀPID
(Correció de color. De fons
sona: Jazz in Paris - Media
Right Poductions)
VEU 2 (VEU FEMENINA)
Per molt nova que ens pugui
semblar, la Renda Bàsica
Universal és un concepte
relativament antic. De fet, es
basa en una llei de l’antiga Roma
que assignava a cada família pa,
oli i vi. Tanmateix aquest
primera aplicació estava pensada
per una forma de govern molt
diferent a l’actual. No és fins a
l’aparició del capitalisme i la
propietat privada que diversos
economistes i pensadors comencen
a plantejar-se seriosament la
idea d’una Renda Bàsica Universal
i Incondicional com a mesura per
corregir els desajustos del
mercat.
A continuació, apareix la pisarra en blanc i una foto de
Thomas Payne i de Friederick von Hayek, cal remarcar que
son personatges oposats però que concideixen en la defensa
de la Renda Bàscia.
Atreu a pensadors tan diferents
com Thomas Payne, qui creia que
l’estat era la solució a la
majoria dels nostres problemes
fins a Friedrik von Hayek qui
considerava que l’estat era el
causant de la majoria dels
nostres problemes.
La pisarra es retira i queda la imatge en blanc. Ara,
comencen a apareixer imatges de les persones que la veu en
Off cita.
(CONTINUA)
CONTINUACIÓ: (2) 11.
VEU 2 (VEU FEMENINA)
Cada cop la defensaven més
personatges històrics rellevants
i pensadors de renom, com
l’activista Matin Luther King,
l’economista Milton Frideman,
l’arquebisbe Desmond Tutu entre
d’altres. De fet, fins i tot el
president nord-americà Richard
Nixon va estudiar la seva
implementació als estats Units.
Actualment es un concepte que
cada cop esta més en voga a causa
de la quarta revolució industrial
que està patint la societat.
Últimament, molts dels grans
empresaris del segle XXI han
mostrat interès i afecte per
aquesta mesura; Un exemple seria
el fundador de Windows: Bill
Gates, el pare de la xarxa social
més gran del món: Mark Zukemberg,
el senador dels Estats Units
Bernie Sanders o Elton Musk el
creador de la empresa
internacional de cotxes elèctrics
Tesla.
FOSA A NEGRE
S’introdueix el tema dels diversos models de finançament
de la Renda Bàsica amb la veu en Off 1.
PLANS GENERARLS DE BARCELONA. CÀMERA FIXE I MOVIMENT DEL
SUBJECTE O SUBJECTES GRAVATS.
TALL I TRANSICIONS ARTÍSTIQUES
(Correció de color. No hi ha
música. Apareix un titol que
es pot llegir els tres
models de finançar la Renda
Bàsica Universal)
VEU 1
I aquesta és la clau, en funció
d’on l’estat, que és qui ha de
pagar la renda Bàsica, pretén
treure els diners per
finançar-la, podem concebre
aquesta de diferents maneres. De
fet, en base a la investigació
que ha fet aquest reportatge
podem diferenciar fins a tres
maneres d’entendre el seu
finançament, a continuació us les
expliquem una per una
detalladament:
12.
5 MODEL LIBERALISTA 5
Com que els diversos models són feixugs d’explicar. Per
aquest motiu, tornarem a fer servir el recurs que hem
utilitzat per explicar la història de la renda bàsica. Per
aquest motiu amb una pisarra i imatges retallades extretes
d’internet s’explicaràn els difernts models.
PLA ZENITAL. CÀMERA FIXE.
TALL RÀPID
(Correció de color. De fons
sona: Jazz in Paris - Media
Right Poductions)
VEU 1
Actualment vivim en un sistema
econòmic on és l’estat juga un
paper fonamental per mantenir el
benestar de la societat. Aquest
raucada diners a través dels
nostres impostos i s’encarrega de
destinar-los a diferents béns i
serveis públics en funció de les
necessitats majoritàries de la
població .
Tot i això, aquells que defensen
un sistema econòmic de tipus
liberalista o capitalista, creuen
que l’existència del estat
perjudica negativament a la
societat, perquè la economia ja
es regula per les seves pròpies
lleis i no necessita un estat del
benestar que ofereixi serveis
públics i ajudes socials.
Alguns pensadors inspirats per un
capitalisme més extremista, han
trobat en la Renda Bàsica una via
per limitar les funcions de
l’estat i mantenir el benestar de
la població. Aquests, estarien a
favor de la privatització total
dels béns i serveis de l’estat a
canvi d’un sou a cadascun dels
ciutadans d’un país. Per tant,
s’acaben les pensions, la
jubilació, les subvencions i fins
i tot, hi ha qui planteja
substituir també l’educació
pública i els hospitals públics.
I tot això a canvi de que? Doncs
amb els diners que s’estalvia
l’estat aquest pagaria un sou a
tots els ciutadans, que variaria
(més)
(CONTINUA)
CONTINUACIÓ: (2) 13.
VEU 1 (cont)en funció del país on es planteja
la renda bàsica.
Aquest model de finançament atreu
a un determinat secor de la
població majoritàriament de
dretes, que considera que cal una
alternativa a la seguretat
social, a Espanya però no te
gaires adeptes i ni tan sols la
dreta s’ho planteja.
Intervenen CARLES CAMPUZANO, ARCADI OLIVERES i SANTIAGO
NIÑO BECERRA, per aquest ordre valorant aquest model de
finançament.
TALL ENTRE ENTREVISTES
COMBINACIÓ DE PLA MITG DE 3/4 (CÀMERA PRINCIPAL) I UN PLA
MITG DE PERFIL (CÀMERA SECUNDÀRIA). LA CÀMERA SECUNDARIA
ÉS MÒBIL. MICRÒFON DE CORBATA CONNECTAT A CÀMERA
PRINCIPAL.
(Correció de color. De fons
no hi ha música)
FOSA A NEGRE
14.
6 MODEL D’ESQUERRES 6
Tormem a la pisarra i la cartulina. A continuació
s’explicarà el model d’esquerres.
PLA ZENITAL. CÀMERA FIXE.
TALL RÀPID
(Correció de color. De fons
sona: Jazz in Paris - Media
Right Poductions)
VEU 1
Si la dreta creu que l’estat no
ha de tenir pes, l’esquerra basa
la seva ideologia en el contrari.
Aquells pensadors d’esquerres que
defensen la Renda bàsica només la
poden entendre com una extensió
de l’estat del benestar. Aquest
model de finançament, doncs,
consisteix en mantenir el màxim
de prestacions, que no totes, que
l’estat ens proporciona, i
afegir-li la obligació de pagar
un sou a tots els ciutadans. I
llavors com la finançaríem? El
dr. Daniel Raventós, ha realitzat
una proposta de finançament de la
Renda Bàsica Universal, concloent
que la seva implementació és
perfectament viable i aclarint
quins són aquells punts de
l’estat que s’haurien de reformar
per tal de finançar-la. Li
demanem que ens resumeixi els
punts essencials de la seva
proposta:
Intrevenció de DANIEL RAVENTÓS resumint la seva proposta
de finançament.
PLA MITG DE 3/4. NOMÉS IMATGES DE LA CÀMERA PRINCIPAL LA
QUAL PORTA CONNECTADA UN MICRÒFON DE CORBATA.
(Correció de color, de fons
no hi ha música)
Al acabar la intervenció es veuen imatges de la ciutat de
Barcelona, aquestes il·lustren les desigualtats socials
que hi ha al nostre país.
PLANS DETALL I GENERALS DE BARCELONA
TALL
(Correció de color. De fons
sona: Jazz in Paris - Media
Right Poductions)
(CONTINUA)
CONTINUACIÓ: (2) 15.
VEU 1
Hem sentit com el doctor Raventós
ens parlava d’una reforma a
l’IRPF per finançar la renda
bàsica. Aquesta, consistiria en
pagar la renda bàsica a través
d’un impost que fos més elevat en
les rendes més altes i més baix
en les rendes més baixes. Amb els
diners recaptats, l’estat pagaria
una renda bàsica igual a tota la
població que suposaria augmentar
la renda d’aquells que menys
tenen i perjudicaria a aquells
que tenen més.
Intervencions de SANTIAGO NIÑO BECERRA i ARCADI OLIVERES
opinant sobre si consideren que augmentaran les
desigualtats socials i si la renda bàsica les podria
solucionar.
TALL
COMBINACIÓ DE PLA MITG DE 3/4 (CÀMERA PRINCIPAL) I UN PLA
MITG DE PERFIL (CÀMERA SECUNDÀRIA). LA CÀMERA SECUNDARIA
ÉS MÒBIL. MICRÒFON DE CORBATA CONNECTAT A LA CÀMERA
PRINCIPAL.
(Correció de color. De fons
no hi ha música)
FOSA A NEGRE
16.
7 MODEL D’ESQUERRES 2.1 7
Comença l’última manera d’entendre el finançament.
Continua el format anterior.
PLA ZENITAL. CÀMERA FIXE.
TALL RÀPID
(Correció de color. De fons
sona: Jazz in Paris - Media
Right Poductions)
VEU 1
A part de les dues vies de
fiançament anteriors, hi ha una
altre manera més complexa
d’entendre la Renda Bàsica.
Aquesta, és més propera a
l’esquerra i es basa sobre el
principi de la justícia però
només és possible en casos
determinats i països concrets.
Curiosament, Alaska, que és
l’únic estat que realment ofereix
una renda bàsica universal i
incondicional tal i com l’hem
definida, ho fa seguint aquest
esquema de finançament. I en que
consisteix? Doncs en repartir els
beneficis d’alguna activitat
econòmica que ningú es pot
atribuir entre tots els ciutadans
d’un país.
Apareix una fotografia d’Alaska. S’indica que tè petroli i
es veu el cicle que succeix un cop es recauden els seus
beneficis.
VEU 1
Per exemple, Alaska és un país
amb petroli. A qui pertany aquest
recurs natural? Seria complicat
de dir ja que forma part de la
totalitat del país. Per aquest
motiu l’estat distribueix els
beneficis del petroli a tots els
ciutadans. Però això no només es
pot aplicar al petroli. Mark
Zukerberg en veure com funcionava
la renda Bàsica a Alaska va
insinuar que podria passar el
mateix les dades de tots els
usuaris de facebook. Ja que
aquesta empresa, com moltes
altres, comercia amb dades que
són propietat de cada usuari i si
(més)
(CONTINUA)
CONTINUACIÓ: (2) 17.
VEU 1 (cont)una empresa vol comerciar amb
elles hauria de compensar
econòmicament als usuaris.
Intervenció d’ARCADI OLIVERES valorant aquest sistema de
finançamnent de la renda bàsica.
TALL
COMBINACIÓ DE PLA MITG DE 3/4 (CÀMERA PRINCIPAL) I UN PLA
MITG DE PERFIL (CÀMERA SECUNDÀRIA). LA CÀMERA SECUNDARIA
ÉS MÒBIL. MICRÒFON DE CORBATA CONNECTAT A LA CÀMERA
PRINCIPAL.
(Correció de color. De fons
no hi ha música)
FOSA A NEGRE
18.
8 CONCLUSIÓ 8
La ultima part del reportatge, comença amb una sèrie de
plans generals de la ciutat de Barcelona i una Veu en Off.
PLANS GENERARLS DE BARCELONA. CÀMERA FIXE I GRAVAR EL
MOVIMENT DEL SUBJECTE O SUBJECTES GRAVATS.
TALL I TRANSICIONS ARTÍSTIQUES
(Correció de color. No hi ha
música, només Veu en Off)
VEU 1
A Londres, a partir d’una prova
pilot amb persones sense sostre,
van descobrir que donant los
diners sense explicar-los com els
havien de gastar aquests acabaven
restablint-se a la societat més
ràpid que si es gastaven milions
en ajudes com pisos de protecció
oficial o menjadors socials. I
això ens porta a la reflexió:
De moment, si bé és cert que la
Renda Bàsica encara no és un
concepte d’imminent implementació
en la majoria de països, cada cop
es realitzen més proves i és posa
en dubte de quina manera s’hauria
de donar una Renda Bàsica
admetent que cal una reforma
urgent de l’estat del Benestar. I
potser la Renda Bàsica només
l’hauria de cobrar un sector de
la població, potser hauria de ser
opcional si cobrar-la o no,
potser ens pot servir com a
substitució per a les pensions...
i tot i que això podria contradir
la pròpia idea de Renda Bàsica,
ja que deixaria de ser
incondicional i universal, molts
economistes creuen que totes
aquests proves ens poden portar
algun dia una Renda Bàsica més
extensa.
La pantalla es torna negre i apareix, de mica en mica, la
pregunata que llegeix la veu en off per captar l’atenció
de l’espectador i remarcar la intensitat de la pregunta.
VEU 1
Ja que tot gira entorn a una
pregunta: És millor donar ajudes
en forma de béns i serveis a les
persones necessitades o surt més
(més)
(CONTINUA)
CONTINUACIÓ: (2) 19.
VEU 1 (cont)a compte assignar diners als
ciutadans perquè decideixin com
administrar-los segons les seves
necessitat?
Per acabar el reportatge, és important que quedi clara la
posició de tots els entrevistats. Per aquest motiu i a
mode de tancament apareixerà una ultima intervenció on es
faci un resum del pensament de cada entrevistat. La
intervenció ha de ser breu i contenir el màxim
d’informació.
NOMÉS LES IMATGES DE LA ENTREVISTA GRAVADES AMB LA CÀMERA
PRINCIPAL: PLA MITG DE 3/4.
TALL
(Cançó de fons: Jazz Club -
Kriss. Fade in i fade out
entre entrevistes)