Upload
vesta
View
22
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
La resposta ambiental i el paper del periodista. Manuel Ludevid Barcelona, 17 de març del 2011 Blanquerna. La resposta ambiental i el paper del periodista. Un problema, sis respostes i un paper difícil: I. El problema ambiental La Terra es un sistema - PowerPoint PPT Presentation
Citation preview
La resposta ambientali el paper del periodista
Manuel LudevidBarcelona, 17 de març del 2011
Blanquerna
La resposta ambiental i el paper del periodista
Un problema, sis respostes i un paper difícil:I. El problema ambiental
• La Terra es un sistema• Un problema humà, econòmic i social• Població, model social, tecnologia
• Humans i sistemes naturals• Consums, efluents i desequilibris• Local o mundial, actual o futur
II. La resposta econòmica i social• No fer res• Prohibir
• Fer pagar a qui fa malbé•Eco - eficiència• Eco - suficiència•Decreixement
La resposta ambiental i el paper del periodista
Un problema, sis respostes i un paper difícil:III. Un paper difícil
• La ment humana: una carrera d’obstacles•Els MCM són cabdals
•El fons: incert, abstracte, complex, contradictori•La forma: avorrit o sensacional
•La formació del periodista i les empreses de MCM• La credibilitat de les fonts•Fabricants d’impotència?
I. El problema ambiental
• La Terra es un sistema
• “Components interrelacionats, coordinats per lleis de funcionament (processos) amb una lògica interna”
• Canvis efectuats a un sol dels seus components poden difondre’s i estendre’s al conjunt de la Terra
• Idea d’ EQUILIBRI
I. El problema ambiental•Un problema humà, econòmic i social
• La Terra ha canviat contínuament des dels seus orígens• Canvis ambientals per causes “naturals” (volcans) i
humanes (contaminació local)• Els canvis humans, febles durant milers d’anys
Ara: el “canvi humà” esdevé rellevant (Exemple energia: de la llenya als combustibles fòssils)
• Humà vol dir, sobre tot, econòmic i social(més d’economia i organització que de biologia o física)
I. El problema ambiental
• Població, model social, tecnologia
• P x MCP x T• Tres forces “motrius” (driving forces)
• Població, model de societat (consum/producció), tecnologia• L’exemple de l’energia a la Xina:
1.700 M x model malversador i desigual x tecnologia endarrerida
I. El problema ambiental
• Sistemes humans i sistemes naturals
• Els fluxos de matèria i d’energia• Els canvis estructurals del sistema terrestre
I. El problema ambiental• Consums, efluents i desequilibris
De la relació entre sistemes humans i sistemes naturals se’n deriven tres problemes ambientals:
• Consum de recursos: aigua, energia, materials, espai (sols)
• Generació d’efluents: a l’aire, a l’aigua, als sols, residus
• Canvis estructurals al sistema terrestre (Ex: desertificació)
I. El problema ambiental
• L’escala: local o mundial, actual o futur
• L’escala espacial: local (abocament a riu) o mundial (canvi climàtic)
• L’escala temporal: ara o en el futur (d’ací a 50 anys)
I. El problema ambiental
• En resum:
• La Terra és un sistema en equilibri fràgil• El problema ambiental és humà, econòmic i social
• Població, model i tecnologies, forces motrius combinades
• Fluxos de matèria i d’energia, transformacions estructurals del sistema terrestre
• Tres problemes: consums, efluents, desequilibris• Escala del temps i de l’espai
II. La resposta econòmica i social
1. No fer res: la inacció
•Els arguments de la inacció (CC): * La incertesa dels científics
* No és un tema prioritari•El cost/benefici de les polítiques
pro-actives no compensa(Bjorn Lombard, “El ecologista escéptico”)
•Exemple transport: que els imposts dels conductors s’apliquin a millors carreteres que evitin la congestió,
sense polítiques ambientals específiques.
II. La resposta econòmica i social
2. Prohibir o autoritzar expressament
• Prohibir o obligar a l’autorització expressa d’un producte o servei• Costs: policia ambiental, anàlisi col·lectius afectats,
sistema sancionador.•Límits: abast limitat, rigidesa (no discrimina),
no incentiva la innovació, risc corrupció.
• Exemple transport: benzina amb plom, normes “euro” contaminació local, prohibició d’entrada a ciutats dels vehicles més contaminants.
II. La resposta econòmica i social
3. Fer pagar a qui fa malbé
• “Qui contamina paga”•Canon finalista, impost genèric, mercats de contaminació•Avantatges dels mercats: flexibilitat, proporcionalitat,
estímul de millora (si estan ben dissenyats)
Exemple transport: modificació de la imposició sobre els vehicles (compra i us), fiscalitat dels combustibles (gn/d/b)
II. La resposta econòmica i social
4. Eco – eficiència
• Fer més amb menys(“Aigües amunt” del cicle productiu)
• Menys consums, mes renovabilitat, menys nocivitat, mes servei
•Exemples transport: fabricar cotxes o combustibles menys contaminants, la conducció ambiental, mes passatgers per cotxe
II. La resposta econòmica i social
5. Eco – suficiència
• Quan l’eco-eficiència no basta: habitatges i cotxes a la UE• Satisfer les nostres necessitats d’una forma diferent: un viure diferent
•Exemples transport: caminar, bicicleta, transport públic, tele-treball, urbanisme “compacte” i multifuncional
II. La resposta econòmica i social
6. Decreixement
• Fins aquí: tot han estat alternatives amb creixement• Hi ha un altra via: el decreixement voluntari:
cap a la simplicitat i sobrietat, redescobrir l’essencial
•Exemples transport: Reduir la mobilitat de les persones (moure’s menys, viure localment) i de les mercaderies (consumir localment),
augmentar el moviment de la informació (TIC)
II. La resposta econòmica i social
En resum
• No hi ha “solucions miracle” (Energia)•Caldrà probablement assajar respostes diferents i complementàries de
forma simultània• Anem cap a una era “híbrida”• Les limitacions de la tecnologia
• L’essencial: la voluntat humana i la seva capacitat d’organitzar-se i innovar• Al final, el més important és el concepte de felicitat que tinguem
els essers humans: ser o tenir?
III. Un paper difícil
• La ment humana: una carrera d’obstacles
• Informació: existent, bona, completa?• Percepció: els límits de la ment humana• Valoració: valors socials i individuals• Conducta: val la pena el sacrifici?
(L’exemple del canvi climàtic)
III. Un paper difícil
•Els Mitjans de Comunicació són cabdals•
• Ens assabententem dels fenòmens ambientals (i de possibles solucions) pels MCM•Tots aprenem a l’hora: científics i ciutadans, estudiants i periodistes,
experts i passavolants (learning society)• Els MCM no només informen sino que contribueixen a modular actituds i conductes.
• Totes les fonts es donen a conèixer a través dels MCM: científics, governs, ecologistes empreses
III. Un paper difícil
•El fons: incert, abstracte, complex, contradictori
• La incertesa dels científics• Temes abstractes
• Manca de referents en el passat• Complex: molts elements a l’hora
• Elements contradictoris, necessitat d’un “balan甕 Afecta més a generacions que no hi són... encara
• La decisió en temes incerts i de futur
III. Un paper difícil
• La forma: avorrit o sensacional
• Informar i entretenir• No avorrir
• Reforçar els aspectes dramàtics• El risc del sensacionalisme
III. Un paper difícil
• La formació del periodista i les empreses de MCM
• La difícil especialització• La forçada polivalència del periodista• La diversitat de temes ambientals
• La complexitat tècnica dels assumptes• La voluntat de la direcció dels MCM: actualitat, diversitat, amenitat
III. Un paper difícil
• La credibilitat de les fonts
• A qui creure?• Especialment quan hi ha opinions contradictòries
(Exemple: biocarburants de primera generació)• Com triar les bones fonts i mantenir-les?
• Com avaluar la credibilitat?• Destriar l’interès de part de totes les fonts(Exemple: energia nuclear, FNE vs Ecologistes)
• Entendre què volen dir (Ex: IPCC)
III. Un paper difícil
• Fabricants d’impotència?
• El risc d’aterrir gratuïtament els ciutadans• La dificultat de vincular el problema amb la solució
•La dificultat d’explicar accions positives a nivell ciutadà, que tothom pot fer•Si no hi puc fer res “passo”
• Per què no fan res els que hi estan més obligats: els governs, les grans empreses?• Una gran responsabilitat: què puc fer jo?
Moltes gràcies
Manuel [email protected]
Barcelona, 17 de març del 2011
BlanquernaUniversitat Ramon Llull