L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 2

comiat de segon de batxillerat

2011-12

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 3

Uns van començar a P3, tota una vida, altres van arribar més tard i alguns han format part de La Revista on’han estat col·laboradors assidus: l’ Ariadna Canari, el Jordi Tarrats, en Guillem Pérez...A començament de juny van celebrar la festa de comiat, d’aquest esdeveniment ens han arribatalgunes fotos i hem demanat a la Matilde Recolons, professora de català i de grec, les paraulesque els va adreçar, aquí les teniu: “A la promoció 2010-12

Quan em van proposar ser la portaveu del professorat vaig pensar: "Què els diré"? Si tothom sap que un acte de comiat és simplement aixòi ... molt més!

Doncs bé, vaig pensar: "Res d'originalitats. Saps, què? COPIA! Torna a l'origen del nostre món, torna a l'origen de la nostra cultura."Això és... a GRÈCIA.Sí, estimada audiència. Ja ho diuen que tots som grecs, i més en aquestsmoments que corren.Per tant, permeteu-me la llicència i començar dient-vos:Άνδρα μοι έννεπε, Μουσα, πολύτροπον,ός μάλα πολλά πλάγχθη, έπει Τροίης ίερον πτολίεθρον έπερσε.Que en una adaptació de Carles Riba seria:

"Conta'm Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim errà, després que de Troiael sagrat alcàsser va prendre"

Sí, l'Odissea. Ja sé que esteu pensant que se'm veu el plumero, o el llautó, i que escombro cap a casa.Sí. És la casa de tots.Vosaltres heu estat uns Odisseus, uns Ulisses. En aquests anys d'aprenentatge heu fet un viatge en què heu viscut unes aventures com les del personatge hel•lè.Heu enganyat el Cíclop, us heu deixat seduir per Calipso, heu lluitat contra Escil•la i Caribdis, heu rebut regals d'Èol ... I, així, de mica en mica, com el nostre estimat heroi, heu anat fent camí.Tot això, acompanyats del vostres companys i companyes, igual que Ulisses. Les aventures viscudes amb ells seran les que més endavant també explicareu. Fareu allò de "Conta'm", "explica'm", ...I d'aquesta manera tornareu a RE-viure aquests anys compartits, RE-cordar els millors moments i RE-cular en el temps!Esperem que tot plegat us hagi ajudat a entendre que el més important és aquest VIATGE; un que heu fet i que encara continuareu. Encara no heu arribat a port... Heu d'anar fent.Simplement.Per tant, vull acabar dient-vos, a tots: ΚΑΛΟ ΤΑΞΙΔΙ! BON VIATGE.”

Un cUrs més diemadéU als alUmnes desegon de batxillerat

sUmari

la revista és una publicació gratuïta de l’escola anna ravell.coordinació i muntatge: roser castañé, Ferran gonzález i anna orduñacorrecció: mireia campabadal, roser castañé, carme sans.equip de redacció: rosa macias, Vanessa sívico, gerad Valldosera, càntia Pèrez, anna orduña,i elsalumnes de l’oP2 revista: cristina alegre, laia bojar, irina bosch, ana garcia, eloi martínez, laiaPérez, claudia Pons, carlota reventós, laia riatós, marina rodríguez, Helena rodríguez, Júlia rubio,esther ruíz i xavier saldes.col·laboracions i agraïments: emma martínez-cánovas, Jerald castillo marundan, càntia Pérez, carmebusquets,carme Fajardo, Ferran gonzález, anna murillo, gemma Pampalona,teresa lozano, arnaurobert, tere serrano, gloria téllez.dibuixos de càntia Pérez i Jerald marundanJuny 2012

el comiat de segon de batxillerat.sumarieditorialFem salutels nostres concursants23 d’abril a l’escolaJornades esportivesViatge a Poitiers-Futuroscopeentrevista a l’alba cerdàcom influeix la música en...

Opinió

I si tothom anés en bicileta?

Xatejar per Internet...

Als superherois no els agra

den les pastanagues.

textos premiats als Jocs Florals:El país dels millors

Somni

Sempre amb tu

Nina de drap

Mans innocents

El temps

sabies que la nòvia de...?la crònica: viatge a madridels grups de quart d’eso han ce-lebrat que tanquen el cicle de....

pàgines 2 i 3pàgina 4pàgina 5pàgina 6pàgina 7pàgines 8 i 9pàgina 10 pàgines 11 i 12pàgines 13 i 14pàgines 15,16 i 17

pàgina 18pàgina 18pàgines 19 i 20

pàgines 21 i 22pàgina 23pàgina 23pàgina 24pàgines 25, 26 i 27pàgina 28,29, 30 i 31pàgina 32pàgines 33,34,35 i 36

pàgines 37, 38 i 39

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 4

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 5

ens hem superat!! Us presentem La Re-

vista 40 només dos mesos després de laque vam treure per sant Jordi i més plenaque mai: els textos premiats per als jocsFlorals, excursions, entrevistes, reportat-ges...

Però no penseu que per això no hàgim tin-gut molts problemes, mals de caps, vaja

el de sempre. igualment hem tirat enda-vant per poder repartir La Revista.

Hem d’agrair l’ ajuda de tots els que hihem participat, des de pro-fessors fins a alumnes detots el cursos, especialmentals alumnes de l’optativa derevista del tercer trimestre:cristina alegre, laia bojar,irina bosch, ana garcía,eloi martínez, laia Pérez,claudia Pons, carlota re-ventós, laia riatós, marinarodríguez, Helena rodrí-guez, Júlia rubio, estherruíz i xavier saldes.

esperem que la llegiu i nonomés mireu les fotos, la di-buixeu, rigueu, comenteu,critiqueu, però, sobretot, re-cordeu-vos de tot el que heu

passat en aquest curs. en definitiva dis-

fruteu-la. Ja ha acabat el curs, ens han entregat lesnotes, s’han fos els nervis per alguns, in-quiets per si passaven de curs. Però ara toca temps d’estiu, de divertir-se,de sortir amb els amics, oblidar-se de lespreocupacions, per això des de La Re-

vista 40 us desitgem unes bones vacan-ces. i apa, ara a llegir!

editorial

ProPosta de Portada de laia riatÓs

Portada de laia reventóscontraportada: alumnesde segon d’eso, oP2 re-vista

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 6

Fem salUt!comissiÓ d’alUmnes

FEM SALUT és una estratègia que orienta la promoció d’entorns i conductes saluda-bles als centres escolars.a més a més de les intervencions que es vénen realitzant dintre dels àmbits individuali d’aula, hem de promoure possibilitar la participació activa. Per això, hem format LA COMISSIÓ D’ALUMNES, a la qual pertanyen, aquest curs,gerard Valldosera, xavier montes, artur bernal, maria macià, lídia camacho,raquelFernàndez, anna Vilella.Per tal de coordinar-nos, hem fet diverses reunions i hem constituït un grup al face-book.aquest trimestre, la principal activitat ha sigut unes xerrades per intentar afavorir hàbitssaludables en els nens i nenes de 3r i 4t de Primària, concretament la importànciad’esmorzar. animeu-vos a participar l’any que ve, formant part de la comissió o aportant idees per

realitzar tots junts.... Us hi esperem!

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 7

El dia 15 de març, alguns alumnes de3r i 4t d’ ESO van anar a la Universi-tat Politècnica de Catalunya (al cam-pus nord) a fer les proves cangur2012 de Matemàtiques.Aquestes proves consistien en unsexàmens de trenta preguntes de di-ficultat creixent: eren exàmens de“tipus test”, però havies de reflexio-nar molt sobre la pregunta abans decontestar-la. Et donaven com amàxim una hora i quinze minuts peracabar l’examen.Els acompanyants dels alumnes vanser els dos professors de matemàti-ques d’ESO: la Rosa Martínez i l’Ar-nau Robert.A la universitat, hi havia molta gent,tots eren alumnes que venien a feraquestes proves des de tota Cata-lunya. Un dels nostres companys de

3r d’ESO A, el David Pérez, va que-

dar en la posició 163 de 7200 parti-

cipants!

En acabar la prova, a la sortida ,etdonaven un petit esmorzar: un do-nuts i un cacaolat.

aquest ha estat un curs amb sort i, segurament,d’esforç, per a la maria ramajo, premiada als JocsFlorals de l’escola i del districte. i, a més a més,també va guanyar el Primer concurs de redaccióen anglès que va organitzar el King's college abarcelona el passat mes de març. el premi va serun xec valorat en 500 euros per gastar en alguncentre comercial.també ha participat al concursdel big challenge

la maria també es presenta a la convocatòria dejuny del First certificate of english. encara que nosabrem el resultat fins acabat el curs.Hi ha tres alumnes que es presenten aquest any:la maria, l'alba giménez i el sergi estorch. Us de-sitgem molta sort.

congratUlations, Jerald!!

També volem felicitar Jerald Castillo, de Tercerd’ESO B, perquè va participar al Big Challengei ha estat l’alumne més ben classificat de l’Es-cola.

els nostres concursants, els nostres guanyadors

concurs de matemàtiquesinforma gerard Valldoseratercer d’eso b

congratUlations, maria!!

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 8

23 d’abril a l’escolaper rosa macias, Quart d’eso c

Ja feia dies que esperàvem aquesta data amb entusiasme, portàvem dies decorantl’escola amb dibuixos i escrits: biografies d’autors, fragments de poemes ... Però elmotiu pel qual esperava aquest dia amb tantes ganes era una representació teatrald’uns nois del meu curs. Portaven mesos assajant l’obra Missatges, d’ignasi lópez-sierra, una obra teatral que ens varen fer llegir a català, escrita en un registre col•lo-quial molt entenedor.

explico com va anar el dia.Fins l’hora del pati vam fer classe normal. a l’ hora del pati uns quants alumnes i jovam ajudar l’ ignasi i la matilde (professors d’ eVP) a penjar, a la paret del pati, undrac gegant que havien dibuixat . Quan el vam veure ens vam quedar al•lucinats,vanfer un gran treball! al mateix temps que nosaltres penjàvem les decoracions al pati, tota la resta de l’a-lumnat estava fet unes activitats a les aules que consistien en el següent:

1. escriure una paraula negativa en un paper que es va retallar en forma d’ una escatadel drac. després l’haurien d’enganxar al cos del drac penjat al pati.

2. Havien de crear un punt de llibre amb plastilina i plàstic transparent escrivint unaparaula que els transmetés positivitat.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 9

en acabat vam traslladar-nos al centrecívic on, per fi, van poder veure la repre--sentació. Jo, que ja m’havia llegit el llibre,sabia de què anava, però igualment emva encantar, ho van fer molt bé.

Vull destacar el treball d’en José davidtrabado (el Jota), el protagonista; del’emma martínez , la veïna; de marina ta-llet, l’ atrevida vident; el de la mireia grà-cia que va rebre una bona bufetada delprotagonista que, en l’obra, és el seu xicot(en Jota) i la sorprenent actuació de Fer-nando rosés en el paper del frikie fill delporter. Felicitem també la Paula rugat i enmizanur rahman en el seu treball entrebastidors. evidentment, la directora, mi-reia campabadal, pel seu excel•lent tre-ball i paciència.Van realitzar un treballgenial tots.

Quan es va acabar l’obra, al mateix esce-nari, unes companyes de segon de bat-xillerat van repartir els premis dels JocsFlorals. els que van guanyar els podreu llegir pu-blicats unes pàgines mes endavant. Vanser grans escrits! els treballs guanyadorses van presentar als Jocs Florals del dis-tricte, on participen els millors treballs deles escoles i instituts d’aquesta zona. lamaria ramajo de quart d’eso a va guan-yar amb el seu relat curt Mans innocents

tot seguit, ens van passar un vídeo quehavien preparat els companys de segonde batxillerat sobre un conte de Drames

rurals de Víctor català, la famosa autoramodernista, que havien treballat a classe,també va resultar molt original. en acabar de veure’l vam marxar tots capa casa.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 10

el dia 26 d’abril, un any més, vam realitzarles jornades esportives al campus Univer-sitari. alguns dels alumnes van anar-hi pelseu compte i d’altres ho van fer amb elsseus respectius grups. el campus dis-posa d’unes meravelloses instal•lacionsgrans i netes, on es realitzaren els dife-rents tipus d’esports. els camps de bàs-quet estaven prou bé, un d’ells era al’exterior, on la calor era difícil de suportari l’altre camp era dins d’un pavelló. elsequips de bàsquet eren tots mixtos: espodia apreciar el joc en equip i la bona re-lació que mantenien els jugadors. Hihavia una certa rivalitat entre els equips,però perquè tots volien el mateix...encaraque diguin que participar és el més impor-tant. els àrbitres van sortir malparats per-què els escridassaven; intenteu posar-vosen la seva pell...no tothom pot arbitrar unpartit! després d’haver jugat tots contratots van repartir les medalles. aquí us

presento les posicions:1. 4 eso a2. 2bat b3. 2bat a4. 3 eso a

Va ser un dia divertit, diferent, per descon-nectar de les preocupacions, dels estudis,per divertir-se i passar-s’ho bé. com sem-pre els alumnes van arribar cansats.

Jornades esPortiVescàntia Pérez ens inForma sobre el bàsQUet

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 11

VIATGE A POITIERS-FUTUROSCOPETExT D’ANNA ORDUñA DOLADO, TERCER D’ESO C

FOTOS D’ADRIà TUR, TERCER D’ESO BCom cada any, els alumnes de tercer d’ESOvam anar a Futuroscope-Poitiers de viatge perrealitzar el treball de síntesi.

A les 6 havíem d’estar al punt de trobada;quasi tothom va arribar d’hora (menys algundespistat/ dormilega). Per a molts, la nit ante-rior, dormir se’ns havia fet molt difícil. Està-vem mig adormits però molts alegres icontents pel viatge. Qui no ho estaria? Sónquatre dies sense els pares!!

El viatgees va ferllarg, ensentrete-níem demaneresdiferents:uns dor-mint, al-t r e sj u g a n t ,molts es-c o l t a n tmúsica...En arribar

a la nostra destinació, l’autocar es va convertiren un caos de nervis i emoció.Vam deixar les maletes a leshabitacions i sortírem a sopar.Per fi, el primer contacte aFrança!! Moltes rialles, inten-tar fer-nos entendre, qui mésqui menys va conèixer gentd’altres escoles i, finalment,una mica de joc per passar elsnervis de la nit. Després d’ins-tal·lar-nos relaxadament al’habitació començava la xer-

rada i els profes esbrocaven a qui es passava.

Al dia següent, dimarts, hi va haver barallesper les dutxes i pel mirall (sobretot les noies,com no!!). Finalment, vam anar tots a esmor-zar. Havent esmorzat, agafàrem les coses i...en marxa, cap a Futuroscope falta gent!!! Vamveure diferents pel·lícules de diversos tipus(3D, 2D, 4D). I com que ens portem tan bé, ensvan deixar temps lliure. Dinar va ser un pro-blema, gairebé tothom es va queixar del men-jar, perquè era típic d’allà i no hi estàvemacostumats. Però, en definitiva, el dia va ser

fantàstic, ambcalor i tot,després queles mares enshaguessin dit:“Nen, empor-

ta’t la jaqueta

que farà

fred”.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 12

El dimecres ens vam ficar al autocar i cap aChauvigny. Aquell dia feia fred i nosaltres in-tentàvem escoltar per omplir les preguntessobre castells i esglésies; al final per culpa delmal temps vam haver de marxar aviat.

Un altre cop el dinar francès que va passarsense pena ni glòria (molts crits, poc menjar).I un altre cop cap a Futuroscope a veure méspel·lícules i tenir temps lliure per a quedar. A

continuació, cap a les 20h per a veure l’espec-tacle nocturn, Le mystère Note Blue, mentreens estàvem calant d’aigua ( l’aigua de la plujai l’aigua de l’espectacle), vam riure molt. Unaanècdota de l’espectacle fou que un projectores va desconnectar de l’ordinador i sortiaenmig del espectacle ERROR, no vam riure nires!! Després de tot això, vam sopar i tornà-rem a les habitacions a recollir una mica i a en-dreçar.

L’últim dia, en acabat d’esmorzar, vam agafarles maletes i vam marxar cap a Poitiers: unllarg (i una mica avorrit) “tour” per les esglé-sies de la zona per La Place del Hôtel de la

Ville, tocava temps lliure tot el que quedavade dia. Moltes compres, passejos, rialles... Jaera hora de tornar: autocar i de nou cap a Bar-celona. Vam sopar en un restaurant de la ruta,ens vam farcir de pa i d’embotits (per fi, al-guna cosa que ens agradava i coneixíem!!),moltes bromes (com sempre), algun problemaal bany i a tornar cap a l’autocar. En un delsautocars no se sentia res, tothom dormia; al’altre, en canvi, hi havia molt soroll i festa.

Cap a les quatre de la matinada ja havíem pas-

sat la frontera i estàvem a l’Empordà. Una pa-

radeta de mitja hora, la gent adormida i remu-gant. Ens vam animar una mica quan elsprofes van fer una partida de futbolí, jo estavatan dormida que no sé ni qui va guanyar.

En arribar a Barcelona, molts petons i abra-çades als familiars. Molts companys, en arri-bar a casa i després de tants dies sensedescansar, vam anar a dormir.

El viatge va ser fantàstic, la feina no va ser ex-cessiva, però després per a la presentació i eltreball tot eren nervis i presses.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 13

Vanessa: Què vas sentir el pri-mer dia que vas venir a l'annaravell a impartir classes?alba: em feia gràcia, estavacontenta per tornar a l'escola isentia curiositat per estar ambels qui havien estat els meusprofessors.

Vanessa: si ara poguessis triarentre ser professora o seralumna, què triaries? Per què?alba: Professora, perquè m'a-grada ensenyar i perquè, mésenllà de l'ensenyament ,pots aju-dar els alumnes en l'àmbit personal.

Vanessa: Quan feies l'eso, quina era l'as-signatura que millor t’anava? i la que pit-jor?alba: l'assignatura que millor m'anavaeren les ciències i la que pitjor era edu-cació Física.

Vanessa: Per què vas decidir estudiar bio-logia?alba: Perquè tenia inquietuds de saber elperquè de les coses des d'un punt cientí-fic.

Vanessa: creus que t'han estat útils totsels continguts que has hagut d'estudiarper ser biòloga?alba: totes les matèries m'han estat útils,però dins d'aquestes matèries hi ha con-

tinguts que mai he utilit-zat.

Vanessa: Quin aspectede la teva matèria t'a-grada més i quin t'a-grada menys?alba: el que més m'a-grada és que és unamatèria variada ambmoltíssimes qüestions ipots aprendre. el quemenys és que, de vega-des, segons el nivell, noarribes al fons de la

qüestió i l'explicació queda una mica enl'aire.

Vanessa: Quin creus que és el tema de lateva matèria que més motiva els adoles-cents a l'hora d'estudiar?alba: la reproducció, perquè és un temaque els interessa ja que els afecta direc-tament.

Vanessa: de l'1 al 10, quina creus que ésla nota que els alumnes posarien aaquesta matèria? i tu quina nota li poses?alba: crec que els alumnes li posarien un6. Jo li poso un 8, perquè és una assigna-tura que pot resultar complicada, quenomés agrada a algunes persones i quepot resultar una mica difícil explicar d'unamanera entenedora.

l’entreVista aalba cerdà

Vanessa sívico, Quart d’eso b

l’alba cerdà és una exaluma de l’escola que va estudiar biologia i hasubstituït, durant el segon trimestre, l’alicia liesa, la professora de cièn-cies naturals i matemàtiques del segon cicle de l’eso i batxillerat, que vatenir un accident i va haver d’estar uns mesos de baixa.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 14

Vanessa: et sentsa gust treballantamb adolescents?alba: sí, perquècrec que m’hi co-munico bé i intentoposar-me al seulloc per compren-dre què els passa.a part, fa molt pocque jo també es-tava assegudaals pupitres i in-tento empatitzarrecordant el quejo sentia.

Vanessa: Què és el que més t'omple pro-fessionalment i personalment del teu tre-ball?alba: Professionalment, ensenyar ciència,i personalment la relació amb els alum-nes.

Vanessa: com et defineixes?alba: sóc una persona perseverant, lluita-dora, responsable, positiva, que sé escol-tar els altres, amb moltesganes d'aprendre i ambganes de transmetre elsmeus coneixements.

Vanessa: et consideresuna persona optimista opessimista?alba: molt optimista, sem-pre veig la part bona delque em passa i de les per-sones.

Vanessa: sempre quet'has posat una fita en lateva vida professional ipersonal has aconseguitl'objectiu?alba: sí, fins al moment.

Vanessa: creus que, sent

una profes-sora jove,pots enten-dre més elsalumnes?alba: en elmeu cas sí,perquè tincmolt presentsels dies quejo he passaten aquestaescola com aalumna, nofa tant detemps.

Vanessa: Quins plans tens per al teufutur?alba: acabar el cicle superior de Joieria,conèixer món, cultures i llengües (si potser vivint a l'estranger). Vull conèixercol•legis diferents i treballar en altres sec-tors diferents per formar-me professional-ment i personalment.

l’alba va ser becària de l’institut Pasteur de París

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 15

La música és l'art que es manifestaen l'organització dels sons i els si-lencis en el temps.Hi ha molts tipus de música: Pop,Rock, Heavy, Jazz, Reagge, Rap…i dins d’aquests hi ha subgrups. Vam passar unes enquestes alsalumnes de Tercer i de Segond’ESO; els preguntàvem quin estil

de música els agrada més, proposant-losdiferents pocions.Sorprenentment, l’estil de música queagrada més als joves de la nostra Escolano ha estat cap dels estils proposats. Elrock, el rap, el reaggeaton i el R&B, van

quedar igualats.L’èxit de la música

Les raons per les quals la música té tant d’èxit nonomés es troben en la capacitat dels artistes que lacreen o qui l’administra, sinó també en la capacitat desatisfer les necessitats d’identificació i d’autodefinició, és a dir, de trobar-te identificat amb lamúsica que escoltes. Aquestes necessitats són especialment urgents de satisfer durant l’ado-lescència, i la música que ajudi a fer-ho serà jutjada per bona, transformant-se en èxit de ven-des. Diferents autors coincideixen en què la música ens ajuda a trobar un lloc en la nostrasocietat, a conèixer i donar forma als nostres sentiments. També vam preguntar sobre el grup preferit: va sortir escollit LMFAO, i de pallissa!El cantant individual triat majoritàriament va ser Lil Wayne, seguit d’Adele i altres; després,Daddy Yankee, Justin Bieber i, per acabar, Lady Gaga.

com influeix la música en els joves

Reportatge realitzat perLaia Bojar i Helena Rodríguez

Enquestes realitzades per Laia Pérez i xavier Saldes

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 16

D’altra banda, ens adonem que aquella cançóque escoltem ens toca la fibra dels nostressentiments, i que no som els únics a qui enspassa això, la quan cosa fa que tinguem un filconnectat amb les altres persones i, a la ve-gada, amb el món de l’artista. Aquesta satis-facció de pertànyer a un grup de música s’ex-pressa en la forma en què ens vestim i en quèparlem: de manera diferent .

Hi ha gent que, quan està desanimada, es-colta música trista (sigui balada o ranxera) iplora o es posa a parlar amb el seu milloramic. També hi ha persones que, quan sesenten felices, escolten música alegre i ba-llen. Un altre bon exemple de la influènciade la música es pot veure en els concerts,majoritàriament de rock, en què es desprèntanta adrenalina que alguns joves acabenfent bogeries buscant més diversió.

Ens interessava l’estat d’ànim dels nostrescompanys; per això, vam preguntar si la mú-sica trista canvia l’estat d’ànim. Ens van dirque, depèn del moment; a poquíssimes per-sones no els canvia l’estat d’ànim!Existeixen molts ambients on es pot obser-

var això, per exemple, les festes.

Vam preguntar a companys de l’escola si elsagradava anar a concerts i ens va sorprendreque la segona resposta més compartida fosque no.

Finalment, seguint amb el tema dels con-certs, vam preguntar a quins concerts els agradaria anar. Sorprenentment, la que menys èxitva tenir va ser Lady Gaga: aquella noia que va esgotar les entrades del seu concert el primerdia que les va treure, no ha triomfat! JustinBieber, que va omplir el Madison SquareGarden en 7 minuts, està triat en tercer lloc.Ha guanyat One Direction, aquells que vantardar setmanes a esgotar les entrades. Noens ha quadrat gaire però així ha sigut.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 17

És tan gran la influència de la música sobre elshumans que s’ha utilitzat tant per potenciar l’a-gressivitat com la tranquil•litat, depèn deltipus de música i el moment convenient per es-coltar-la.La música és una part de la nostra vida com ahobby, passatemps o professió, però en algunscasos es converteix en una forma de vida.

La música com a hobby

En aquesta escola tenim un professor d’EducacióFísica, en Josep Lluís, que té un grup de música,anomenat Mobscure.El tipus de música que toquen és el Metal, quetambé és la música preferida d’en Josep Lluís. Ellens ha explicat que el que més li agrada és quela gent d’arreu del món els vagi a veure als con-certs, perquè, com que no són gaire coneguts, ésuna forma de veure com la música pot unir a per-sones de cultures diferents. Creu que la músicainflueix d’una manera molt especial segons elsestils que escoltin els joves, ja que t’ajuda a iden-tificar-te. Per acabar, vam preguntar si escoltaven músicaa diari: la major part sí, però no tothom!

Nosaltres creiem que la música pot influir en unapersona segons l’estil de música que li agradi.Quan estem tristes acostumem a escoltar un tipusde música que acompanya les nostres emocionsi, quan estem contentes, triem una música alegrei animada que ens fa oblidar. Les dues coincidimen què la música influencia més els adolescentsque la gent adulta, pensem que aquest fet es pro-dueix perquè ens afecta tot més, estem més sen-sibles i tenim les hormones revolucionades.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 18

i si totHomanés en

bicicleta?l’opinió de Júlia rubio

segon d’eso a

xateJar Per internetamb PrUdència

l’article d’opinió d’ana garcía

segon d’eso b

Jo estic a favorde l’ús de la bi-cicleta per laciutat perquèresulta ecolò-gica, perquèno contamina;e c o n ò m i c a ,perquè t’estal-

vies els diners del transport público de la gasolina; saludable, ja quefas esport i cremes calories; mésràpid que anar caminant; útil ipràctica, perquè és molt més fàcild’aparcar, a casa ocupa poc espai(encara menys si és plegable) i, sivas per la carretera, caps entreespais petits, etc.

ara han afegit un mitjà de trans-port anomenat bicing. el funciona-ment del bicing és bastant fàcil:vas a l’ajuntament, et registres,pagues aproximadament 25€ almes, busques una parada de bi-cing, introdueixes la targeta enuna màquina i ja pots treure la biciper anar per la ciutat. la finalitatdel bicing és que les persones uti-litzin més les bicicletes i menys elsvehicles, els quals contaminen l’at-mosfera.Jo crec que si tothom anés en bi-cicleta gairebé tots estaríem sans,forts i atlètics,i quasi no hi hauriapersones gasses, només les quetenen alguna malaltia o les que noes mouen de casa per res.

internet és una xarxa pública iés la unió de milions de sub-xarxes domèstiques, acadè-miques, comercials igovernamentals. Permet com-partir fitxers amb altres perso-nes en poc temps, trucadestelefòniques, veure la televisióo , fins i tot, xatejar per xarxessocials.

l’internet pot arribar a ser un vici,i fins i tot, produirun aïllament social en les persones per culpad’estar massa hores connectades. Pot arribar aprovocar conflictes pel fet d’insultar anònimamento pujar documents que tu no vols, etc. Però tambéhi ha avantatges, com tenir una mica més de co-neixements, encara que no tota la informació ques’hi troba és certa. a més a més permet conèixeri/o parlar més fàcilment amb persones noves oallunyades de tu.

molta gent utilitza l’internet, tant per treballar, comper buscar informació, fer petites consultes... arabé: la gran majoria l’usa per connectar-se a xarxessocials. la major part dels usuaris són adoles-cents, encara que un gran nombre d’adults tambées connecten. Per culpa de xarxes com aquestes, molta gentdeixa d’escriure bé: comencen a fer abreviatures,a posar accents on no n’hi ha d’haver, majúsculeson no pertoquen, utilitzar números en comptes delletres ...

la meva opinió és que xatejar i navegar per inter-net és molt útil, malgrat tot. Pots evitar problemes,no enviant sol•licitud a individus que no coneixes,no compartint qualsevol cosa amb tothom, o noparlant malament d’altres. Fent un bon ús i noabusant gaire de l’internet, t’estalvies molts con-flictes.

reconec que, des de sempre,m’han agradat els superherois.aquests personatges, amb po-

ders extraordinaris, de doble vida i co-berts amb vestimentes mai vistes,m’han acompanyat sempre allà on heanat –física però també mentalment.de fet, no m’imagino la vida sense laseva presència. sí, i no m’he begutl’enteniment quan faig aquesta afirma-ció. Per mi estan tan vius en la mevaimaginació com ho pots estar tu. i arano és qüestió de fer-te entendre queen el pla metafísic o, com li vulguis dir,tots plegats no som res més que pen-sament i imaginació.

Quins moments tan emocio-nants els que he compartitamb les seves aventures i des-

ventures contra els dolents més retor-çats i malèfics! Quines lluites tanformidables i èpiques: spiderman con-tra el nan Verd, els x-men contra mag-neto, els 4 Fantàstics contra el dr. Vonmort, daredevil contra Kingping o theavengers contra el déu nòrdic loki,entre molts d’altre!. Quina colla d’acrò-bates pirats dignes del millor especta-cle del cirque du soleil! Quins paiosmés atlètics –i atlètiques,mmmmmm...!Quins... i així podria seguir fins a om-plir mil pàgines.

aquestes eren les coses quem’atreien i em seduïen de totsells en la meva infantesa i ado-

lescència. les que poblaven la mevaimaginació i els somnis més surrealis-

tes d’aquells moments de la vida enquè tot semblava possible. o és quequan eres petit no pensaves que algúpodia tenir superpoders? no???doncs fes-t’ho mirar!

amb el pas dels anys però lameva dèria pels superheroiss’ha anat matisant -suposo que

en paral•lel a la meva trajectòria vital imental-. ara, sense deixar d’estimar-los, m’hi aproximo amb nous enfoca-ments molt més profunds i, sobretot,amb unes implicacions que encaraem permeten valorar-los molt més. men’adono que les experiències viscudesdurant cada moment de la meva vida– de grat i de mala gana–m’hi hanconnectat amb molta més profunditat .

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 19

als sUPerHerois no elsagraden les PastanagUes

Per Ferran gonzález

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 20

és per això que ara els entenc mi-llor. Perquè han de dur una doblevida – cal protegir als éssers esti-

mats; perquè aquest doble rol els potarribar a arruïnar la vida personal quoti-diana – perdre la família, la parella esti-mada...; perquè, fins i tot, en ocasions,són odiats i perseguits pels mateixos aqui intenten protegir – la por de qui és di-ferent de tu – ;perquè alguns prenen op-cions tràgiques – sacrificar la vida pel bécomú. Però sobretot, per sobre de tot,perquè fan el que fan: perquè no espe-ren res a canvi. no esperen rebre diners,ni elogis, ni fama ni cap altra recom-pensa que no sigui la responsabilitatd’intentar fer el bé a través d’un do quenomés tenen ells.

iés aquesta descoberta, que he fetamb els anys, la que més m’agradad’aquests homes i dones. Per què

sempre hem de fer les coses moguts peruna recompensa sigui del tipus que

sigui? és que no podem ser capaços defer les coses d’una altra manera? Hemd’anar sempre darrere la pastanaga?Hem d’esperar a guanyar quelcom?

doncs la veritat és que la respostano l’acabo de tenir molt clara. elque tinc clar és que és molt difícil

actuar “superheroicament”, però no peraixò cal deixar d’intentar-ho. i no m’esticreferint a intentar salvar el món, o a atra-par un superdolent. res d’això! m’esticreferint a afrontar de la millor manerapossible i amb totes les nostres forcesles petites tasques i deures quotidians.tots tenim un poder que compartim ambels superherois i aquest no és altre quela responsabilitat. l’únic que ens separad’ells n’és la magnitud. l’oncle ben teniaraó quan va dir al Peter Parker – spider-man- que “un gran poder comporta unagran responsabilitat.”

L evista Núm. 40raJuny 2012

pàgina 21

textos Premiats alsJocs Florals

Hi havia una vegada un petitpaís anomenat ziran, on tot-hom volia ser el millor. només

pensaven en ells i no en elsaltres.en aquest país no hi haviaamistat de veritat, només hi haviaamistat per conveniència.

la gent només s’ajuntava quanpodien treure profit uns dels al-tres. Va arribar un moment en

què la gent desconfiava quan algúvolia estar a prop d’ells, i cada copmés les persones estaven soles.

aquest país pretenia ser el mi-llor del món. Un dia, els vanarribar notícies de la nació

que tenien per veïna. d’allà, va arri-bar un grup de persones que prete-nia obrir sucursals del seunegoci. mentre parlavenamb els dirigents deziran, per parlar sobre lescondicions econòmiques ila contractació de perso-nal, es van adonar que lanormativa laboral deziran no tenia res a veureamb la del seu país: laseva visió sobre els nego-cis consistia a potenciarles relacions entre els tre-balladors per tal d’acon-seguir un ambientharmònic que provocava

un millor rendiment en el treball; encanvi, a ziran tenien una visió total-ment diferent: per a ells, la competi-tivitat entre els empleats provocavaun major esforç per part de cadas-cun d’ells i, per tant, sempre segonsla seva visió, el rendiment era moltelevat ja que tothom volia ser millorque l’altre. aquest grup d’empresa-ris va comentar amb els dirigents deziran el seu punt de vista, van expli-car com s’estructuraven i com aixòprovocava uns majors beneficis. Hojustificaven comparant el nivell devida dels dos països: al seu paíspràcticament no hi havia pobresa,tothom tenia cases i el necessari perviure.

el país dels millors sergi sala

Primera categoria, segon d’eso c

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 22

en canvi, a ziran hi havia moltadiferència entre les classessocials: hi havia uns quants

rics i molta gent mancada de feina idel bàsic per viure. com que a ziranno acabaven de creure’s allò queexplicaven, van decidir convidar-losal seu país per tal que s’adonessinde la seva realitat. la invitació vaser acceptada; van decidir enviar ungrup d’investigadors per tal que es-brinessin si el que explicaven eraveritat i, si era així, com s’ho feienper aconseguir aquell benestar.

Quan van arribar no entenienel que estava passant: lespersones parlaven entre elles

pel carrer, reien, anaven sempre engrup, no s’assemblaven en res alseu país, no entenien com tots po-dien ser els millors i confiar els unsen els altres. Van anar a visitar unaempresa per veure com s’estructu-raven. la sorpresa cada cop anavaen augment. la gent treballava unsal costat dels altres, quan algú teniaun dubte sobre alguna cosa ho pre-guntava al seu company i aquestl’ajudava en lloc de buscar-li proble-mes.

desprésd’aques-ta visita

van tornar aziran i van ex-plicar el quehavien vist.Van estar re-units molt detemps parlant ibuscant expli-cacions queels ajudessina entendre perquè el país veíera molt mésric que ells.

Finalment, van arribar a unaconclusió: la seva maneraegoista de treballar només els

portava a aconseguir victòries indi-viduals, que sols beneficiaven a unspocs, en canvi, els seus veïns acon-seguien beneficis col·lectius encol·laborar els uns amb els altres, amés d’aconseguir que cada una deles persones fos més feliç.

apartir d’aquest moment, vandecidir canviar d’actitud i dei-xar la individualitat per donar

pas a la col·laboració. el procés vaser lent, ja que costava que les per-sones entenguessin aquesta novamanera de treballar i de relacionar-se. Però a poc a poc van aconseguirel seu fi. i van transformar el seupaís en una terra rica, plena de pos-sibilitats i, el que és més important,les relacions entre tots van millorarmoltíssim i tothom va descobrir unnou sentiment: la felicitat.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 23

somnicarla garcíaPrimera categoriasegon d’eso a

em passo el dia esperantque el sol se’n vagi al llit,que la lluna tregui el capper un cel molt enfosquit.

ara ja puc dormir,la son ho envolta tot;de somnis, en tindré mil,i potser també algun malson:

ara podré ser princesai després un gran pirata,també una bona metgessao treballar com astronauta.

Però el sol es despertai de sobte ,els somnis se’n van.molt llarga serà l’esperafins a poder tornar a somiar

sempre amb tuclaudia giméneztercera categoria

Quart d’eso a

si un dia en el teu camíet sents malament i sense forces,t’abandones al destí i creus que ja res et quedai, de sobte, sents una veuque et xiuxiueja a l’orella,avança, sigues valent,afronta els problemes;no tinguis por, perquè la vida et dónaalegries i penes!no et preocupis, no t’espantis,serà el meu amor que t’espera.

i si quan passi el tempsi ja desaparegui la meva petjada,si apareix en el teu camíuna altra persona estimadaque ompli aquest buitque en el cor et quedava,no tinguis por. si alguna nit,quan l’abracis a ella,sents una veu al costatque sembla que es trencai, de sobte, ho perceps,és un plor de tristesa,tampoc tinguis por,serà el meu amor que t’espera.

i quan siguis molt velli ja no et quedin forcesper desitjos conclososi esperances ja mortes,si quan arribi la teva horasents una veu que sona i et diu:«Per fi arribes, fa molt que esperava:el que la mort ens dóna,la vida ens ho negava»,no tinguis por, estic amb tu,l’infinit ens reclama.tampoc tinguis por llavors:serà el meu amor que t’esperava.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 24

nina de drapautor: maria ramajo

segona categoria, Quart d’eso c

Nina de drappetita i tova,mai has tingut aspecte de nova:a quantes coses vam jugar?

Símbol d’innocència, símbol de paciència,recordo la meva infantesatota plena de tendresa:a quantes coses vam jugar?

Mai vas dir una paraula,mai vas fer un gest,et limitaves a somriure:a quantes coses vam jugar?

Ulls de botons,petits i rodons,cabells, fils de llanano eren rossossinó color avellana.

Olor de vainilla? Olor de canyella?No t’ho sabria dir.Olor de jugar? Olor de ballar?No ho sabria endevinar.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 25

text premiat als Jocs Florals del districtemans innocentsmaria ramajo

segona categoria, Quart d’eso b

em dic samuel i sóc unnen soldat. aquesta és lameva història:

de cop i volta, van arribar.anaven tots vestits deverd amb armes a les

mans. tenien cara d’“enfurits” ino paraven de cridar en una llen-gua que jo no coneixia. maim’hauria pogut imaginar que l’ar-ribada d’aquells homes dolentscanviaria la meva vida radical-ment.

no era com a les pel·lículeson l’escena es veu a cà-mera lenta; al contrari, tot passava massa de pressa davant els meus ulls. els ar-

bres van passar a ser ombres que s’enlairaven i enfosquien el cel; les persones, siluetesdistorsionades que dansaven entre el foc i la sang; com a música de fons, els rugits delssoldats i els crits de la meva gent.

entre tot aquell mar de cares, vaig poder distingir-ne una massa familiar: la mevamare. ella sempre m’havia dit que algun dia m’hauria de fer un home valent. doncsbé, allò va ocórrer en aquell precís instant. Vaig veure-la allà, tenia un home al da-

munt fent-li coses dolentes; però la meva mare no s’hi resistia; ja no, ara em mirava a midemanant-me amb els ulls que fos fort i sobrevisqués. i així ho vaig fer: vaig deixar de serun marrec innocent a qui agradava jugar amb la pilota i em vaig convertir en home ambcos de nen.

el que va passar després va ser molt difús. no recordo ben bé el que va ocórrer, di-verses imatges s’amunteguen a la meva memòria: els soldats agafant tots els nensque, com jo, havien sobreviscut a l’assalt, ficant-nos dins d’una furgoneta i cremant

les tendes, on feia cosa d’hores havíem estat jugant però ara només hi quedaven els cos-sos sense vida de les nostres famílies.

iels dies passaven i passaven. la vida al campament era molt monòtona. en sayad, elmeu company de patrulles, es va convertir en el meu millor amic. abans d’anar-nos adormir somiàvem amb sortir d’allà, amb tenir una vida com la de qualsevol altre nen.

allò em semblava un infern, però mai vaig poder imaginar que les coses podrien empitjorarencara més.Va ser un dia que començà com els altres. Un dels nostres companys ens vadir que el capità ens necessitava a en sayad i a mi a la tenda dels presoners. nomésentrar vaig saber que allò no acabaria bé. Potser era l’ambient tens que s’hi respirava, oels laments de dolor dels presoners, o l’olor a òxid i sal que desprenia la sang de l’últimaexecució... el cas és que no era bon senyal que ens cridés precisament a nosaltres.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 26

aquella era la primera vegada que liveia la cara, al capità. l’havia ima-ginat milions de vegades als meus

malsons. el veia i li cridava ben fort, peròell mai em sentia. ara, davant seu, feia en-cara més por. Quasi sense mirar-nos, vaordenar que portessin l’esclau per l’exe-cució d’aquella nit. dos homes forçuts vanarrossegar fins on érem nosaltres unhome prim amb la cara demacrada des-prés de tants dies de captiveri.

en sayad va fer un gest de reconei-xement quan el va veure. era elseu pare. i ara el capità cridava que

estrenyés el gallet, que el matés sensepietat. i així ho va fer.

no va dir ni una paraula mentre so-pàvem, no va dir ni una paraulaquan ens vam anar a dormir, ni

tampoc va dir niuna paraula du-rant els dies se-güents. al capd’una setmana, vaaparèixer mort.s’havia suïcidat,no havia pogutsuportar el que lihavia fet al seupropi pare, l’homeque li havia donatla vida i li haviaensenyat tantescoses.

tot va can-viar un diad ’ e s t i u ,

quan vaig tornaral campament,després de la pa-trulla rutinària.tothom estavacorrent i dispa-rant. en moha-med, el company que m’havien assignatdesprés de la mort d’en sayad, em va dirque l’enemic havia arribat. enemic? Quiera el nostre enemic?

Vaig córrer cap a la meva habitació.només entrar vaig veure una es-cena esgarrifosa. Hi havia tres

homes morts al terra, els havien decapitat.Però això no va ser el que més em va cri-dar l’atenció. dret, estava el capità, apun-tant amb una arma una dona blanca comla neu, que també s’estava defensant ambuna pistola. Jo tenia la vida d’aquellesdues persones a les meves mans: amb elmeu fusell decidiria qui en sortiria viu i quicorreria la mateixa sort que aquells treshomes que tacaven el terra de la mevahabitació de sang.

el capità em cridava que la matés,que a què esperava. ella em cri-dava que tingués pietat, em prome-

tia una vida fora del campament. i vaigdisparar, quasi sense pensar-ho. Vaig en-certar, just ben al mig del seu cap. la sang

va començara brollar i elcos sensevida del ca-pità es vad e s p l o m a r.no la vaig sal-var per pietat,ni perquè emprometés lavida que josempre haviasomiat. si al-guna cosahavia aprèsen la mevaestada alcampamentera a no re-fiar-me deningú. l’haviasalvada per-què en elsseus ullshavia vist unbesllum de

por, la mateixa por que havia vist en elrostre de la meva mare aquella vegada,ara ja feia molt de temps.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 27

com per art de màgia van cessar elstrets. Però els crits van continuar.Vaig sortir de la tenda i només veia

homes blancs per tot arreu. els ferits de-manaven ajuda i els il·lesos buscaven fe-rits a qui ajudar. ningú parlava el meuidioma i jo no podia entendre el que aca-bava de passar. Però la dona blanca sí.em va explicar que eren un grup de gentque volien ajudar els nens soldats.

em van dur a una furgoneta. la donablanca era amb mi. ara ja sabia elseu nom: adela. no parava de re-

petir que ja s’havia acabat, que no haviade patir més. Jo no n’estava tan segur.

érem trenta-quatre nens al campa-ment i només tres havíem sobrevis-cut. els trenta-un restants havien

defensat els seus superiors amb la sevavida, encara que aquests no haurien fet elmateix per ells.

ens van portar a la ciutat més pro-pera i, des d’allà, cap a europa.l’adela tenia raó: tot havia aca-

bat, ja no hauria de patir. els homesblancs ens tractaven com a reis: enscuraren les ferides, ens donaren demenjar cada dia i, el que és més impor-tant, ens feien somriure perquè pogu-éssim oblidar la vida que havíem deixatal campament. Jo no deixava de pensaren el sayad, era tot el que sempre ha-víem somiat. la meva mare sempredeia que les ànimes de les personesque ens han deixat ens observen desdel cel; estic segur, que en sayad m’es-tava observant ara mateix i, si era així,estic encara més segur que deuria tenirun somriure a la cara, un d’aquells som-riures que eren tan difícils de veure alcampament, un d’aquells somriuresque en sayad feia quan em guanyavaa un dels jocs que ell mateix s’inven-tava.

després de dos mesos, l’adela emva adoptar com a fill seu i me’nvaig anar a viure amb ella i el seu

marit a badalona. Vaig començar l’escola,vaig aprendre el català i vaig fer nousamics.

iara sóc aquí, a la sala de conferènciesd’aquest hotel per presentar a gairebéa un centenar de persones el llibre que

he escrit en què explico la meva història.diuen el meu nom pels altaveus i entro ala sala. és plena de gent que aplaudeix.Però només són dues les persones queem donen la seguretat suficient per co-mençar a parlar: la meva dona, Vilma, i elmeu fill sayad. i puc veure la cara de lameva mare, somrient orgullosa del seu fill,i la d’en sayad, que somriu perquè hecomplert els somnis de tots dos.

així que començo a parlar:

em dic samuel i sóc un nen soldat.aquesta és la meva història.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 28

“Vostè sap,benvolgut ie s t i m a t

lector, les peripè-cies que es trobaun al llarg de lavida. les penes iles glòries, les ale-gries i les tristeses.com un raig de llumque il·lumina la vos-tra habitació en pe-nombra, vostè,benvolgut i estimatlector, s’aixeca peraconseguir un ob-jectiu rutinari i pre-cís: acabar el dia.és un objectiu quepren com hàbitat elvostre subconscientamb tal destresaque ni se n’adona .deixa enrere lesmuralles del lloc onreposa el cap quanel sol i la lluna estroben en una citaamorosa, plenad’encís i de malen-conia per part del sol, que recorda les llar-gues hores en què ha estat respirant l’airefresc que provenia de les profunditats d’u-nes muntanyes esveltes i decorades denaturalesa en estat pur. l’objectiu segueixvigent en el vostre subconscient, i vostèavança amb pas ferm cap al seu deure. elmón extern que l’envolta és així i no volsaber el perquè, o bé simplement ni esplanteja la pregunta; assumeix com sónles coses i les critica si cal. Però mai qües-tiona per què es presenten així davantvostre.

Vostè, benvolgut i estimat lector, des-prés de submergir-se en el temps,retorna a les muralles on se sent

protegit, però sense saber contra què s’ha

de protegir. laseva ànima des-cansa en pau, ientra en un mo-nòleg de pensa-ments eternsque el faran serel que és. re-posa el cap denou i quan elsseus ulls, ja can-sats per l’esforçd’haver emma-gatzemat tota lainformació durantaquest llarg dia,perden la noció,vostè quedaestès entre nú-vols suaus i es-ponjosos, en unlloc on roman-dria fins que elseu cor deixésde bombejar lasang necessà-ria: fora de la re-alitat...”.

Un cop fort isec vasonar a

l’estudi del dídac, que va interrompre elseu moment diví d’inspiració amb la crea-ció d’un nou best seller, basat en una crí-tica del temps i com el considera lasocietat actual. en dídac es va aixecaramb un esglai força important, sense ado-nar-se que acabava de vessar tota la tintaper sobre el paper on escrivia. malhumo-rat, va obrir la porta sense preguntar-sequin individu hi hauria a l’altre costat delmur. el primer que va veure va ser un jove,rondant la trentena, amb una carta a la mà.aquesta tenia una tonalitat groguen ca, pro-bablement d’haver-se enviat feia molt detemps i no haver sigut rebuda fins aquellmoment. en dídac va agafar la carta decorreus que el jove, sense gaire eloqüèn-cia, li estava oferint.

el temps guillem Pérez

tercera categoria, segon de batxillerat b

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 29

Va tancar la porta.Es seguia pregun-tant el perquè d’a-

quella intervenció. Novolia llegir novament lafactura de la llum, de l’ai-gua, del gas, o encaramenys, d’una retallada desou imaginària. En Dídacera un escriptor famós enel país, amb llibres com:Educa bé i seràs recom-

pensat (1993), Els misteris

d’una ment desconeguda

(2002), La societat en de-

cadència (2008), o tambéEl mirall cap al passat

(2009). Es considerava unescriptor solitari, tot i queconversava habitualmentamb les grans personesque havia conegut al llargde la seva carrera. Tambées definia a ell mateixcom una persona solidà-ria amb els més necessi-tats i despistat amb elsmenys. Resumint, era unhome lliure sense respon-sabilitats que el condicio-nessin. Tot i així, teniarecords i responsabilitatsdel passat que mai podiaoblidar.

Es va asseure altrecop a la cadira delseu petit despatx.

La carta que acabava derebre reposava on ell l’ha-via deixat des que s’havia assegut. La seva ment es va convertir en un espai erm de pensaments.Estava evitant recordar qualsevol acte del passat, qualsevol error o encert que podria havercomès. Tot i així, no acceptava passar-se tot el temps, que ell tant criticava, assegut sense re-accionar. Va obrir la carta. Efectivament, aquesta portava molt de temps escrita i perduda pelsllimbs de correus. Exactament dos anys, els quals van donar per molt. Va començar-la a llegirdetalladament , sense saltar-se cap punt ni cap coma, sense malinterpretar les paraules.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 30

Mykonos, 17 d’abril de 2010.

“Hola, Dídac. Sóc jo, l’Alícia. Esperoque tot et vagi bé des que vas decidircomençar una nova vida tu sol, llunydels qui, personalment, pensava queestimaves. No t’escric precisament perdir-te que et trobo a faltar, no pensoser ni tan sols amable amb tu. Nomésem veig amb l’obligació d’explicar-te elque ha succeït. Si estàs espantat, tensuna bona raó i a mi m’agradaria queho estiguessis. Encara me’n recordo,fa cinc anys, d’aquelles paraules queem vas dir a mi personalment. Tu te’n

recordes? Sí, que eres solidari, intentaves ser amable, però que, al cap i a la fi,no podies evitar sentir-te atret per la soledat. I t’he de dir que, després del teuviatge lluny de nosaltres, els meus pensaments ja no són els mateixos. Vas dirque el problema que tenies era un dilema moral molt important, que estavesestancat, atrapat, ofegat pel país i la cultura on vivies, que no podies desenvo-lupar tot el teu potencial. I per això, tota la teva solidaritat que deies que te-nies, es va esfumar. Et vas transformar en un arrogant i un egoista, prescindintde les persones que més estimaves. No vas ser conscient del que acabaves dedeixar: tota una vida perduda per ser tan meticulós, tan estricte. Et vas tancaren la presó més gran que existeix, i resulta que aquella presó eres tu mateix.Tot i així, no em vull allargar més. Aquesta “parrafada” de veritat té el seu per-què. Tot té el seu perquè, tot es pot trobar en els racons més misteriosos d’a-quest Univers. Tu has decidit fer el que creies més important per a tu mateix,però altres hem hagut de seguir les nostres vides. Te’n recordes del teu fill?Adoptar-lo va ser molt encertat per part teva, donar tota la teva estimació aun ésser que sempre t’estimaria pel que acabaves de fer. Però a ell també elvas deixar enrere, també vas provocar-li un mal irreversible. Un mal en formade malaltia que vas ignorar. El teu “fill”, si així es pot definir després del quehas fet, se n’ha anat d’aquest món amb un últim desig clar: tornar-te a veure.Creus ara que el que has fet ha sigut el correcte? De fet, algú sap què és el cor-recte? No vull que em responguis, no vull saber res de la teva existència. Només etvull demanar una cosa: no tornis aquí. No ho facis pel bé de tothom, no hofacis pel teu “fill”, perquè l’únic que provocaràs serà més dolor.

Adéu, Dídac.”

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 31

la carta va caure al terra. el temps es va aturar, els ocells van deixar devolar, el cel es va trencar partint-se en dos. tot va deixar de ser el que era.en dídac no era conscient del que acabava de llegir ni del que significaven

per a ell aquelles paraules escrites per algú molt important en la seva vida. esva crear un silenci absolut, la música que sonava en alguna ràdio propera man-cava de sentiment, de ritme, de vida. el món es va fer petit al costat del dídac,que veia com quelcom se li escapava de les mans. i sense pensar-ho dos cops,es va aixecar i va preparar la maleta que normalment agafava pels viatges deles conferències on assistia. tenia una cosa clara: tornar amb la seva família.

les retencions en les carretes havien augmentat la impaciència del dídac,que s’havia endinsat als seus propis pensaments, on el nom del seu fillno deixava de voltar. Un cop a l’aeroport, el seu cos ja no responia. es

trobava assegut en un banc, observant el buit de gent que en aquells momentsdescansaria entre aquells núvols suaus i esponjosos. Hi havia un silenci estrany,però que donava una tranquil·litat absoluta. el temps seguia aturat en el rellotgedel dídac, i només importava el vol que havia d’emprendre cap al seu passat,un salt enrere, un viatge sense retorn.

Porta 7, hora del vol 17:54h. en dídac es dirigia cap a l’avió, amb la miradamorta, amb el cos pesant-li el doble. deixava enrere allò que semprehavia cregut correcte. Però tot i que ell s’allunyava, un paper descansava

al costat d’una finestra que deixava passar la brisa marina d’un dia assolellat.

“...i el món... el món és com és, benvolgut i estimat lector. tot succeeixde diferents maneres i no es pot evitar. el temps s’ escapa de les mansi les seves accions condicionaran el seu present i el seu futur. el passatés el que és, i no el podrà canviar per més que vulgui. aquest serà elprimer cop que m’introduiré en els meus propis pensaments, perquèvostè, benvolgut i estimat lector, ho ha de saber tot de mi.

el meu fill m’espera allà on sigui. aquest paper quedarà escrit per sempreallà on vostè més desitgi.

Fora de la realitat”.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 32

Quant temps fa que esteu sortint? Ja fa 2 anys i mig.Com us vau conèixer? Quan estava fent de cheerleader per alBarça (l’equip del seu germà).En què treballaves? Treballava decheerleader pel Barça i de professora.Vas guanyar campionats? Quins?Sí molts, d’ Espanya i de CatalunyaQuines llengües saps? Català, gallec,anglès i castellà.Quants fills us agradaria tenir? 5D’on són els teus pares? De Galícia.

Vas suspendre alguna assignatura al’ESO? Sí.Quines assignatures t’agradaven més?I quines menys?

M’agradava molt gimnàstica i mates. I laque no m’agradava era Socials.De què vols treballar?De nutricionista.I quan eres petita de què volies tre-ballar? De profe de gimnàstica.Quants germans o germanes tens?Tinc un germanet petit i tres germanes.Com és el Pau? Tot ell és bo.Quants centímetres de diferènciatens tu amb el Pau? 44cm.A quants llocs nous has anat amb ell?Quin és el lloc que t’ha agradat més? He anat a molts llocs i el lloc que mésm’ha agradat és l’Índia.

SABIES QUE... LA NÒVIA DE PAU GASOL, ELFAMÓS JUGADOR DE BÀSQUET,

SÍLVIA LÓPEZ CASTRO, VA SER ALUMNA DEL’ESCOLA?

per Marc GironèsPrimer d’ESO B

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 33

la crònica: Viatge a madrid

Primer dia a madrid!xavi saldesi Helena rodrígueza les 7:30 els alumnes de 2n d’eso queanaven al crèdit de síntesi estaven reunitsper agafar l’autocar direcció madrid. Quinenrenou! tot el carrer ple de maletes, bos-ses, nois, noies, pares, mares, mestres...Feia l’efecte de ser un gran dia.ens esperaven 8 pesades hores de tra-jecte. molts alumnes es van adormir. al-tres no podien estar-se quiets i esdedicaven a empipar el company. també

hi havia gent descalça: quina pudor depeus! Perquè no ens avorríssim vàrem fertres parades: cada dues hores, una. du-rant el viatge les professores, molt consi-derades, van posar una pel•lícula sobreels temes que treballaríem a madrid:“shakespeare in love”. Personalment, eltrajecte ens va semblar una eternitat.

en veure els cartells que anunciaven la

nostra arribada a madrid, estàvem totsmolt emocionats. Vam parar davant laPlaça major per fer una gimcana pels car-rers del voltant. “Quin avorriment!”, es vasentir de fons. la gimcana consistia aomplir part del dossier de treball amb in-formació del madrid dels àustries que tro-bàvem als carrers i seguint lesindicacions. molts companys, en acabar,van dirigir-se cap a una tenda de llamina-dures i de souvenirs.

carlota raventós i Júlia rubioens vam instal•lar en un convent, a Po-

zuelo de alarcón. Per accedir a lesinstal•lacions vam pujar per una rampa,que acabava en un pati on ens van fer es-perar. tothom estava carregat de maletes,bosses, motxilles... i la majoria amb ganesd’anar al lavabo.

Vam entrar a l’edifici, on hi havia unes es-cales que portaven als passadissos de leshabitacions. abans d’anar-hi ,les profes-sores ens advertiren que no perdéssim lesclaus. tots van anar ràpidament a desferles maletes a les cambres i a visitar lesdels amics.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 34

els dormitoris tenien dos o tres llits, sobreel capçal dels llits hi havia una creu (a al-guns companys, fins i tot, els feia por).cada dormitori tenia un escriptori ( amblàmpada inclosa) i un armari amb penja-dors, a més d’un lavabo propi, senzill peròútil: tenia una dutxa, mirall, pica, vàter, to-valloles i una prestatgeria de vidre sota elmirall.sincerament, nosaltres creiem que lesinstal•lacions eren bastant útils, per foraestaven molt bé, però i, no gaire, per dins;encara que hi ha alguns companys/esque pensen que les instal•lacions eren“xules”.

xavi saldes i Helena rodríguez“a sopar!” va exclamar la dori. tothom esva dirigir cap el menjador per devorar l’arròs i les hamburgueses. Posteriorment ,vam pujar a les habitacions amb tantamala sort que l’Helena i la laia no s’ha-

vien adonat que havien de baixar perveure una pel•lícula. a la sala on es projectava els alumnes s’a-vorrien, però la laia i l’Helena s’estavendivertint al dormitori. a les 12 ja estàvem tots dormint, molt can-sats pel llarg viatge i per la gimcana. en-cara que alguns nois i noies, sobretotnois, van estar fent gresca fins ben en-trada la nit. s’ha de dir que no ens vamportar malament.

marina rodríguez i cristina alegretot segon d’eso de l’escola anna ravell van sortir de barcelona a les vuit del matí,per emprendre viatge cap a madrid per fer el treball de síntesi. Jo i la meva millor amiga hi anàvem. estàvem una mica estressats pel fet de pensarque ens faltaven, aproximadament, set hores per arribar. el temps anava passant, seguíem pensant que quedava molt, començava a entrar lason i cada vegada s’adormia més gent. després d’unes tres hores de viatge, ja no esfeia a penes llarg, era còmode. anàvem parant a estirar cames, però jo, sincerament,no volia. em va acabar agradant anar en autocar amb la meva millor amiga al costat iescoltant música.i quan, per f,i vam arribar a madrid, la sensació era tant estranya... no em feia a laidea, no m’acostumava a estar a madrid. encara que sabia que era una tonteria em

va costar molt. i, en arribar amb l’autocar,a mesura que passàvem pels llocs, la pro-fessora carmen busquets ens feia de guiaturística. em va agradar molt, ja que em vaajudar a aprendre i era divertit. a madrid feia molt de fred, bastant més quea barcelona i la majoria no portàvem robad’abric. aquesta va ser una part negativa,juntament amb la necessitat de gaudir demés temps lliure.: per completar el dossier,descansar... (com un pati). Però és que,pràcticament, no hem vam tenir gens!Però, en fi, el crèdit va estar generalmentbé.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 35

el dia més potent.irina bosch i laia riatósen aixecar-nos, ja sabíem que seria undia molt dur, divertit i molt instructiu, aixíque ens vam llevar encara amb la diversióde la nit anterior, ens vestirem amb man-dra i baixàrem a esmorzar.

després d’una mitja hora avorrida en au-tocar, vam arribar a madrid i ens vam diri-gir cap a la casa lope de Vega. la portade la casa ens va semblar una mica pobratots volíem entrar-hi, però com que ensvam endarrerir, això va provocar quemolts companys no poguessin accedir-hi.Hi va haver males cares, i moltes queixes;alguns van dir: “és injust”. els qui van tenirsort van poder-hi entrar i els altres es vanquedar a fora recorrent el barrio de las le-tras.

en acabar, tots ens vam repartir amb lesnostres respectives tutores i grups de tre-ball. nosaltres vam anar a visitar el Prado:ens van ensenyar quadres i escultures mi-tològiques. ens va semblar molt educatiu,però curt. després d’un matí llarg, ens va

recompensar l’àpat del Fresc-co.

Quan vam acabar de dinar, el nostre grup(el de la dori i la mireia) va fer una passe-jada per lliure al parc del retiro. nosaltresvolíem pujar a unes barques, però no vampoder perquè no teníem 14 anys; ens vasemblar injust ja que aquest any elsfarem. Vam voler provar si teníem sort i“colava”: vam dir que teníem els 14, peròens van demanar el dni. així que ensvam passar la tarda fent-nos fotos amb lesescultures i monuments que anàvem tro-bant, ens en vam fer unes quantes ambun lleó i unes altres sobre unes columnes,ens ho vam passar molt bé. a les 17:30ens vàrem reunir tots altre cop. de camícap a la residència, ens van anunciar quepassaríem per davant del santiago berna-beu.

tothom va treure la càmera i alguns vancridar: “Vamos a quemarlo!!”. arribàrem a la residència tots cansatsdesprés d’un dia tan atrafegat. sopàrem.Vam acabar de mirar l’avorrida pel•lículade lope de Vega. i a dormir tots!

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 36

els àpatsesther ruiz i ana garciadimecres 21 de març de 2012:a les 9 del matí, començaven els àpats:llet o suc, cola-cao amb o sense sucre,pastisseria industrial i/o torrades ambopció a untar-hi mantega i/o melmelada.el ion, es va queixar que no li portaven lallet de soja ja que té al•lèrgia a la lactosa. al voltant de les 2 de la tarda, desprésd’una llarga caminada arribàvem al res-taurant Fresc co amb una gran varietat demenjars per escollir, des de plats fredscom una amanida fins a calents comuna fideuà. com que era el primer dia,tothom va agafar de tot i moltes coseses van quedar al plat. més o menys a les 5 de la tarda, les pro-fessores (Pili, busquets, matilde) ensvan repartir el berenar: un suc de taronjai una rosquilla o unes palmeres de xoco-lata i ens el vam menjar als magníficsjardins de l’escorial. ens van encantar! a les 8 de la tarda, sopem, que d’hora!Uns macarrons amb formatge que esta-

ven deliciosos i després unahamburguesa amb patatesfregides i de postres unes na-tilles. dijous 22 de març de 2012:a les 9 del matí, igual que eldia anterior, però amb mésorganització, llet, suc, torra-des...aquest cop una mica més d’hora a les 12:45h vam co-mençar a dinar al Fresc co,també amb més organitzacióque el dia anterior i amb unamica d’experiència. el dinarva agradar més perquè ja sa-bíem què ens agradava i quèno. gran part del grup va es-collir paella i, de segon, unstrossets de pizza, molt bonsels dos plats. arribant a les 8 de la tarda,estàvem llestos per sopar unbon plat d’arròs bullit amb to-

màquet i de segon un conjunt de fregits:patates fregides, nuggets de pollastre, va-retes de lluç i arets de ceba que, a nosal-tres personalment, no ens van agradargens. divendres 23 de març de 2012:com els altres dos dies, a les 9 del matíl’esmorzar de sempre, llet, suc,... el dinar i el berenar, el vam menjar a pa-rades de servei direcció barcelona: un en-trepà de truita amb una poma per dinar iuna pasta per berenar.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 37

els grUPs de QUart d’esoHan celebrat QUe tanQUen

el cicle de la secUndària obligatòria

Fa 3 anys, quan anava a pri-mer de l’ eso opinava que, sino fos pels amics que hitenia, l’escola era unamerda. el centre no m'agra-dava, però, amb el temps ireflexionant llargament, m’headonat que guardo molts re-cords en aquesta “merda”,com jo mateixa vaig qualifi-car.i és que, si hagués de reco-pilar tots els moments viscutsa l'escola durant el meu peri-ple a l’eso, sortirien tot tipusd'actituds, reaccions i senti-

ments. Un dia vas a l'escola quan no hi ha ningú i sents aquesta nostàlgia que no sapscom explicar-la i és que, quan entres en una classe després de molt temps i veuscoses en les taules que tu mateixa has escrit, se't passen pel cap milers de moments.

ara comença la marxa enrere, cadascú prendrà el seu camí i alguns de nosaltres aban-donarem l'anna ravell. és, aleshores, quan penses en tots i cadascun d'aquests diesen què t’aixecaves del llit sense ganes de res, però arribaves a l'escola i començavenles rialles i tots els bons moments. a l’escola no tan sols aprenem unes assignatures, sinó que comencem com a nens ianem veient com, pas a pas, evolucionem fins a madurar. no només aprenem quedos més dos són quatre, sinó també a comunicar-nos, a expressar-nos, que existeixenun seguit de valors que el dia de demà aplicarem a la nostra vida personal. i gran part de tot això és gràcies als professors. el curiós del cas és que a primerd’eso molts d'ells et cauen malament perquè són uns pesats, però quan madures ideixes de tenir-los, penses que ells només volen ajudar-te a aprendre. és llavors quan,de sobte, et cauen bé. Penso que tots nosaltres, tant alumnes com professors, soml'equip ideal per aprendre uns dels altres.

la Vanessa sívico, de Quart d’eso b,va escriureunes reflexions sobre el seu pas per l’eso:

Com canvien les coses

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 38

l’emma martínez-cánoVasVa llegir Unes breUs ParaUles QUe resUmien i rePresentaVen

els sentiments dels seUs comPanys

bona nit.

bé, són tantes coses perdir, tantes vivències enaquesta escola. Hem dis-

frutat d’uns anys merave-llosos, però el mésimportant és que tots sen-tim que formem part d’a-questa gran família,l’escola. ara finalitza unaetapa i se n’inicia una denova.

en aquesta hem rigut,hem plorat, però, sobre-tot, ens hem adonat decom podem arribar delluny .

l’escola és un lloc on esve a aprendre i conviure.aquí t’acabes adonant dela importància de l’esforç,de no abandonar davant les dificul-tats i, a poc a poc, et vas fent unapersona millor. això només és unpetit assaig del que ens depararà lavida en un futur proper.

les coses no sortiran sempre comnosaltres desitgem, però no hi hacosa més gratificant que comprovar

que hem millorat. a vegades se’nsoblida que per triomfar només calenganes, il•lusió i constància.

només desitjo que els anys vinents,tant per a la gent que se’n va comper als que ens quedem, segueixinsent uns anys magnífics, amb moltssomriures i que puguem contagiar lanostra felicitat al món.gràcies.

L evista Núm. 40ra

Juny 2012

pàgina 39