La Revista de la Formació Professional per a l’OcupacióLa ... · en la formació ha d’obligar impulsors, formadors i participants a explo-rar, investigar i emprar totes les

InformarsquotNordm 13 Desembre 2019

La Revista de la Formacioacute Professional per a lrsquoOcupacioacuteLa Revista de la Formacioacute Professional per a lrsquoOcupacioacute

intnnovacioacute + ƒormacioacute = sum FP

PROGRAMA ALEU formacioacute professional contiacutenua en universitats

MARTINA I FRANCESC FONTKARTOX una empresa emergent de Font Packaging Group

EDURNE MIGUELDirectora de Recursos Humans de FICOSACompromesos amb la innovacioacute i connectats al futur

JAUME TORT I BARDOLETFormacioacute innovacioacute i recerca en lrsquoagravembit de la donacioacute i els trasplantaments

ELENA JUANOLADirectora de lrsquoInstitut Catalagrave de Seguretat i Salut Laboral

Al Consorci per a la Formacioacute Contiacutenua de Catalunya trsquoajudem a fer-ho

Enguany oferim als treballadors i les treballadores meacutes de 6000 cursos totalment subvencionats de 800 especialitats

diferents en tots els agravembits professionals

Millorar sempre eacutes possible

Vols millorarprofessionalment

Ilmiddotlustracioacute Lola Abenza

INFORMArsquoT 3

Editorial

Innovar eacutes introduir alguna cosa nova perograve errograveniament tendim a relacionar la innovacioacute amb la tecnologia La innovacioacute va molt meacutes enllagrave es refereix a dissenyar nous processos a millorar productes o a crear-ne de nous i a augmentar-ne lrsquoefectivitat

Innovar a meacutes implica canviar els nostres models els nostres estagraven-dards i davant drsquoaixograve podem adoptar una actitud creativa impulsora drsquouna cultura de la innovacioacute o situar-nos fora de les nostres zones de confort i generar resistegravencies Malgrat tot no hi ha res que pugui aturar la innovacioacute o ens hi adaptem o faragrave que ens hi adaptemEn la formacioacute la innovacioacute ens situa en un model de millora contiacutenua i implica redissenyar mdashcrec que de manera ineludiblemdash els aprenentat-ges tant pel que fa a la forma com al fons per adaptar-los als interes-sos i a les trajectograveries dels participants i de les empreses La innovacioacute en la formacioacute ha drsquoobligar impulsors formadors i participants a explo-rar investigar i emprar totes les eines per descobrir coses noves que suposin abordar enfocaments nous utilitzar noves tecnologies i incor-porar-ho tot en la millora curricular el disseny i lrsquoorganitzacioacute de la formacioacute i els models drsquoavaluacioacute entre drsquoaltresEn lrsquoagravembit de lrsquoocupacioacute la innovacioacute topa sovint amb la por que es focalitza en la pegraverdua de llocs de treball Tots els estudis quumlestionen aquesta por sobretot quan es relaciona amb la tecnologia En aquest sentit lrsquoinforme The Future of Jobs 2018 del Fograverum Econogravemic Mundial assenyala que es crearan prop de 133 milions de llocs de tre-ball el 2022 mentre que la intelmiddotligegravencia artificial (IA) en reemplaccedilaragrave 75 milions a causa de lrsquoautomatitzacioacute i la robotitzacioacute Pel que fa a Catalunwya la publicacioacute Lrsquoimpacte laboral de la Induacutestria 40 a Cata-lunya (nuacutem 3 colmiddotleccioacute Papers de lrsquoObservatori de la Induacutestria) arriba a la mateixa conclusioacute o eacutes similarEls llocs de treball amb una qualificacioacute meacutes baixa generalment de ti-pus manual soacuten els que en patiran meacutes els efectes durant la propera degravecada La manera de treballar de la gent i el lloc on treballen tambeacute continuaran canviant Hi hauragrave meacutes demanda drsquoexperts mentre que els treballadors ldquofixosrdquo correran el risc de conformar-se amb feines drsquoingressos baixos Ens haurem drsquoaplicar la innovacioacute nosaltres matei-xos per no perdre el trenPodriacuteem modificar lleugerament la frase popular ldquoadaptar-se o morirrdquo i convertir-la en aquesta altra ldquoinnovar-nos o morirrdquo

Ariadna Rectoret JordiDirectora del Consorci per a la Formacioacute Contiacutenua de CatalunyaDepartament de Treball Afers Socials i Famiacutelies

Innovar no eacutes tecnologia

gtSumari

ldquoNo hi ha res que

pugui aturar la innovacioacute

o ens hi adaptem o

faragrave que ens hi adaptemrdquo

Sumari

INFORMArsquoT eacutes una publicacioacutedel Consorci per a la Formacioacute Contiacutenua de Catalunya (CFCC)

CONSELL EDITORIALAgravelex LobacoAlexandra LeporiEster MoranteGemma AguyeacuteGlograveria ClotaLaure Diacuteaz GoacutemezMordf Elena PalaciosRut MaciasYolanda Barbero

CONTACTErevistaconforcatcat

WEBconforcatgencatcat

DISSENY ORIGINALLola Abenza

FOTO DE COBERTAShutterstock

IMPRESSIOacuteFotoletra SA

Per a subscripcions

ISSN2565-0807DIPOgraveSIT LEGAL B7328-2018

Reconeixement ndash No Comercial

(by-nc) es permet la reutilitzacioacutei reproduccioacute dels articles drsquoaquesta revista sempre que sersquon reconegui lrsquoautoria i es faci mencioacute de la publicacioacute i lrsquoogravergan editor Es permet la generacioacute drsquoobres derivades sempre que no sersquon faci un uacutes comercial Tampoc no es pot utilitzar lrsquoobra original amb finalitats comercials

05PROGRAMA ALEU Formacioacute professional contiacutenua en universitats

06Bones pragravectiquesEster Morante i Esperanza RodriacuteguezLrsquoavaluacioacute i acreditacioacute de competegravencies professionals Catalunya-Queacutebec

08BreusEspais de millora contiacutenua (EMC) ldquoEl formador peccedila clau de la formacioacuterdquo

09La veu de lrsquoempresaMartina i Francesc Font KARTOX Una empresa gens encartronada

12El Consorci innova implementant el procediment drsquoacreditacioacute de competegravencies

14En primera personaJosep Antoni Olleacute Jordagrave Tegravecnic de control de plagues

ldquoAra puc garantir als meus clients que tinc la capacitacioacute requerida per exercir la meva feinardquo

16La veu de lrsquoentitat de formacioacuteLuciacutea Loacutepez AleacuteConstruint metodologies de treball colmiddotlaboratives

19RIS3CAT Les comunitats RIS3CAT la cohesioacute dels eixos clau de lrsquoeconomia catalana

20FICOSACompromesos amb la innovacioacute i connectats al futur

22Barcelona Digital Talent La formacioacute contiacutenua clau per palmiddotliar lrsquoescletxa de talent digital

24La veu del formadorManuel Plaza SalasEl mogravebil entra a les aules de la magrave de Manuel Plaza

26Signatura convidadaJaume Tort i BardoletFormacioacute innovacioacute i recerca en lrsquoagravembit de la donacioacute i els trasplantaments

28ContraportadaElena JuanolaDirectora de lrsquoInstitut Catalagrave de Seguretat i Salut Laboral

5 INFORMArsquoT

Articles

Programa aleu formacioacute professional

contiacutenua en universitats

La formacioacute contiacutenua estagrave bagravesica-ment orientada als nivells 1 2 i 3 de qualificacioacute professional perograve quegrave passa amb els nivells supe-

riors de qualificacioacute O dit drsquouna altra manera la formacioacute contiacutenua dona una resposta adequada a les demandes de les persones treballadores amb estudis universitaris o a la demanda de forma-cioacute de nivell altEl Pacte Nacional per a la Induacutestria dins de la liacutenia estrategravegica 3 proposava al Consorci per a la Formacioacute Contiacutenua de Catalunya i al Consell Interuniversitari de Catalunya ldquoPromoure la integracioacute dels nivells superiors de qualificacioacute en-tre lrsquoagravembit universitari i el de la Forma-cioacute Contiacutenuardquo Per tirar-ho endavant es va constituir un grup de treball entre les dues organitzacions per valorar aquesta possibilitat i han anat molt meacutes enllagrave fins a plantejar una oferta formativa de nivells 4 i 5 de qualificacioacute propis de lrsquoagravembit universitari que aquest any srsquoin-corpora a lrsquooferta de formacioacute del Con-sorci totalment subvencionadaDurant el primer semestre de 2019 les universitats i el Consorci han dissenyat aquests programes formatius sempre amb lrsquoobjectiu que la formacioacute pogueacutes ser capitalitzable per a les persones tre-balladores que hi participessin Aixiacute sor-geix aquest programa pilot en el que participen 9 universitats catalanes amb una oferta formativa especiacutefica de 150 hores de durada i que condueixen a la consecucioacute de 15 cregravedits ECTS (Sistema Europeu de Transferegravencia de Cregravedits) pel seu reconeixement oficial dins de lrsquoagravembit universitariTots els programes formatius estan ori-entats cap a lrsquoespecialitzacioacute dels perfils

professionals meacutes demandats per les empreses en el marc la Induacutestria 40 Aquesta iniciativa rep el nom de Progra-ma Aleu en honor a Dolors Aleu i Riera (1857-1913) primera dona llicenciada de lrsquoestat espanyol i la segona en assolir el tiacutetol de doctora Va estudiar medicina i de les 3 primeres dones llicenciades va ser la primera en obrir consulta progravepia amb un gran llegat professional i amb una actitud disruptiva per obrir camins cap a un canvi social Un clar exemple de la relacioacute de la universitat al moacuten del treball igual que el Programa AleuEl programa es portaragrave a terme entre fi-nals de 2019 i el primer semestre de 2020 i es preveuen formar entre 170 i 200 par-ticipantsLa formacioacute contiacutenua que impulsa el Consorci per a la Formacioacute Continua de

Catalunya avanccedila cap a un nou nivell el magravexim de la magrave del Consell Interuni-versitari de Catalunya i de les Universi-tats 8 especialitats i 9 universitats confor-men la primera oferta del PROGRAMA ALEU A on els portaragrave la segona

Dolors Aleu i Riera (Barcelona 7 drsquoabril de 1857[1] - 19 de febrer de 1913) fou una metgessa catalana la primera dona llicenciada en medicina de lrsquoEstat espanyol i la segona que va assolir el tiacutetol de doctor(Font Viquipegravedia)

Per Alex Lobaco (Subdirector de Programes del Consorci per a la Formacioacute Contiacutenua de Catalunya)

gtSumari

6 INFORMArsquoT

Bones pragravectiques

Lrsquoavaluacioacute i acreditacioacute de competegravencies

professionals Catalunya-Queacutebec

Participar en projectes internacionals permet compartir coneixements i incorporar nous punts de vista que obren portes a la innovacioacute

Per Ester Morante i Esperanza Rodriacuteguez

nua de Catalunya i la Federacioacute dels Ceacute-geps per part del Queacutebec es va iniciar fa 5 anys a partir drsquoun estudi competencial del sector de la logiacutestica i el transport en ambdoacutes paiumlsos on ja srsquointuiumla una clara predisposicioacute a seguir compartint visioacute per ambdues partsLrsquoany 2017 el Consorci engega la gestioacute del procediment drsquoavaluacioacute i Acredi-tacioacute de Competegravencies professionals

com a experiegravencia pionera des de lrsquoagravem-bit de treball Despreacutes de fer una com-parativa dels procediments de dife-rents paiumlsos i coneixent la feina feta pels Ceacutegeps quebequesos vam iniciar una colmiddotlaboracioacute amb la Federacioacute de Ceacutegeps per intercanviar i replantejar instruments metodologies i estructu-res per part dels models drsquoambdoacutes ter-ritoris

A priori sembla difiacutecil imaginar que dues realitats tant dife-renciades des del punt de vis-ta de la situacioacute socioeconograve-

mica i llunyania geogragravefica com soacuten Catalunya i Queacutebec puguin tenir tantes connexions i punts en comuacute aixiacute com in-teregraves a treballar plegats La relacioacute entre Catalunya a traveacutes del SOC i el Consorci per a la Formacioacute Contiacute-

gtSumari

7 INFORMArsquoT


Actualment el Queacutebec es troba en un moment de crisis molt diferent de la que vivim al nostre entorn tenen una taxa drsquoatur propera al 5 atur estructural amb manca de magrave drsquoobra i 120000 llocs de treball sense candidats per cobrir-los Per fer front a aquesta situacioacute incenti-ven lrsquoemigracioacute i aposten per acreditar les competegravencies de la poblacioacute que no disposa de cap titulacioacute

ldquoAquest eacutes el model

que volem aconseguir per

Catalunyardquo

Al setembre drsquoenguany hem tingut lrsquooportunitat de conegraveixer en primera persona i en directe el model drsquoavaluacioacute i acreditacioacute de competegravencies quebe-quegraves En quegrave es diferencia del nostre mo-del Prioritagraveria i bagravesicament en que ells disposen drsquoun ldquoserveirdquo permanent i con-tinuiumltat (365x24) obert a qualsevol qua-lificacioacute per tant universal Aquest eacutes el

model que amb el desplegament de la Llei 102015 i la creacioacute de lrsquoAgegravencia Puacute-blica de Formacioacute i Qualificacioacute Professi-onals de Catalunya volem aconseguir per CatalunyaEl fet de poder viatjar i treballar al paiacutes directament amb els equips tegravecnics es-pecialistes en el procediment drsquoavalua-cioacute i acreditacioacute de les competegravencies (Administracions centres de formacioacute i altres agents implicats) crea un entorn de millora i aprenentatge meacutes enllagrave de lrsquoobjectiu inicial del projecteA meacutes amb aquest intercanvi srsquohan obert nous escenaris de possibles futu-res colmiddotlaboracions i de teixir relacions amb drsquoaltres organitzacions que puguin enriquir-se muacutetuamentDes de el Consorci vam aprofitar per fer tantes preguntes recollir i comparar do-cuments i parlar amb professional com van donar de siacute la setmana que vam passar entre Montreal i Ciutat del Queacutebec intentant comprendre el model en profunditat i aprendre dels canvis que han anat fent per superar els obsta-cles amb els que srsquohan anant trobant sobretot a nivell de simplificacioacute admi-nistrativa Amb tot intentar compartir les millors pragravectiques dels dos modelsLrsquoexperiegravencia no ha finalitzat amb la vi-sita drsquoambdues delegacions als altres paiumlsos ja que hem creat un espai comuacute

Imatge drsquoun Ceacutegep al Queacutebec

on compartir documentacioacute i informacioacute sobre els dos sistemesExperiegravencies com aquestes soacuten molt en-riquidores per obrir-nos a drsquoaltres mo-dels nodrir-nos muacutetuament i poder tenir una perspectiva meacutes global reflexionar sobre diferents opcions i solucions per seguir millorant el procediment

Reunioacute de treball entre el CFCC i Queacutebec Emploa

gtSumari

8 INFORMArsquoT

Breus

Espais de millora continua (EMC) ldquoEl formador peccedila clau de la formacioacuterdquoPer Yolanda Barbero

El dia 10 de desembre des del Consorci per a la Formacioacute Contiacutenua de Catalunya vam realitzar una nova edicioacute dels Espais de Millora Contiacutenua (EMC) En aquesta edicioacute els protagonistes van ser els forma-dorses com a peccedila clau de la formacioacute Les sessions es van realitzar en el mateix horari i de forma simultagravenia a lrsquoHospitalet de Llobretat (Espai Bital) i a Tarragona (Serveis Territorials a Tarragona del De-partament de Cultura)Lrsquoobjectiu de la sessioacute era conegraveixer la rea-litat dels formadors i formadores dels cur-sos dels programes de formacioacute contiacutenuaEs van organitzar taules rodones de de-bat en grups de treball a on els forma-dorses sersquols convidava a reflexionar so-bre tres blocs El formadora i la relacioacute amb el Consorci Per a la Formacioacute Conti-nua de Catalunya el formadora i la seva relacioacute amb el centre de formacioacute i el for-madora Imparticioacute de les accions forma-tives i relacioacute amb els participantsAquesta edicioacute va finalitzar amb la posa-da en comuacute de les conclusions on els for-madorses van deixar constagravencia dels seus suggeriments aixiacute com la prioritzacioacute drsquoaquests per millorar la qualitat de la formacioacute

Participants en lrsquoEMC el 10 de desembre de 2019

ldquoEntrada lliurerdquo httpstreballgencatcatcacanadenca

gtSumari

9 INFORMArsquoT

La veu de lrsquoempresa

KARTOX Una empresa gens encartronada

Una empresa emergent capdavantera que sorgeix drsquouna empresa industrial

Martina i Francesc Font encapccedilalen Kartox una empresa emergent de Font Packaging Group sorgida de lrsquoadaptacioacute a les necessitats i la innovacioacute en

un moacuten de cartroacute La histograveria drsquouna empresa familiar amb meacutes de 200 treballadors que ha revolucionat lrsquoembalatge

Per Glograveria Clota

gtSumari

10 INFORMArsquoT


vam establir un director de producte a cada divisioacute (tenim Consumer Pack Plas-tic Pack Industrial Pack Protective Pack Insu Pack Oliveacute Corrugated Protective Pack i Kartox e-Commerce) Amb aquest model vam patentar un producte que va fer que guanyeacutessim premis en lrsquoegravepoca del 2013-2014

Vau patentar un producte innovador explicarsquons quin producte eacutesVam crear un embalatge innovador el Total Wine Pack Eacutes una capsa resistent per transportar ampolles abans es fa-bricava en porexpan i nosaltres la fem amb cartroacute Ens vam adaptar a les ne-cessitats del mercat avanccedilant-nos en el temps Cal ser predictiu i evolucionar abans que la resta

Pel que em dius cal arriscar-se com ho feuTenim un equip drsquoR+D potent amb engi-nyers drsquoembalatge i enginyers de produc-te A vegades passem fins a 3 o 4 anys formant-los dins lrsquoempresa per a nosal-tres eacutes bagravesic Per exemple abans un client ens enviava una banyera perquegrave penseacutes-sim un embalatge ara el mateix client ens envia un arxiu en 3D i aixograve fa que ens

adaptem ragravepidament a les seves necessi-tats perograve alhora requereix formacioacute con-tinuada No seacute veure cap empresa que no tingui formacioacute contiacutenua

Mrsquoagrada aixograve que dius Teniu un pla formatiu dins lrsquoempresaSiacute des de recursos humans es dissenya un pla formatiu per a lrsquoempresa Fa 5 anys per exemple no sabiacuteem quegrave era la induacutestria 40 si no ens formem en ten-degravencies no resistim en el mercat Perograve el que meacutes ens funciona eacutes la formacioacute lli-gada directament al lloc de treball estar al costat dels treballadors i treballado-res Posem els segraveniors que fa meacutes de 30 anys que treballen aquiacute al costat dels juacuteniors perquegrave els ensenyin tot el que puguin eacutes una cosa que afecta les dues parts tots nrsquoaprenen Tenim meacutes de 2500 clients i ens cal pro-fessionalitzar-nos constantment Tot el nostre capital humagrave srsquoha de digitalitzar srsquoha de formar hem de ser liacuteders si no desapareixem Creiem molt en la formacioacute i des del cluacutester de lrsquoembalatge impulsem un magravester drsquoembalatge a lrsquoInstitut Quiacute-mic de Sarriagrave (IQS) per atraure talent jove

Instalmiddotlacions de Kartox

Entrevistem la Martina apassio-nada de la seva feina economista de formacioacute codirectora general i directora drsquoestrategravegia i comuni-

cacioacute de Font Packaging Group i magravena-ger de comerccedil electrogravenic de Kartox Comencem lrsquoentrevista i abans que tin-gui temps de preguntar-li res ja mrsquoestagrave explicant la seva passioacute Fa molts anys lrsquoembalatge era una cosa molt cutre era lrsquouacuteltim pas en la cadena de valor Recordes aquells embolcalls de plagravestic o capses lletges No srsquohi donava gens drsquoimportagravencia perograve ara lrsquoembalat-ge srsquoha revaloritzat hem entrat a la tec-nologia 40 i hem drsquoatraure la gent jove Des del cluacutester de lrsquoembalatge estem treballant per atraure talent

ldquoMeacutes del 60 dels

consumidors trien els

productes pel seu embalatgerdquo

Com neix KartoxEl 2009 hi va haver un canvi generacio-nal a Cartonatges Font hi vam entrar el meu germagrave i jo en un moment en quegrave lrsquoempresa tenia una facturacioacute baixa i voliacuteem ser competitius Ens vam plan-tejar una estrategravegia tothom enfocat al cim voliacuteem arribar als 30 milions de facturacioacute i vam fer canvis en els proce-diments ens vam marcar uns objectius basant-nos en la innovacioacute Vam re-plantejar-nos un canvi de negoci so-bretot basat en la innovacioacute la digita-litzacioacute i la tecnologia la transparegravencia i la flexibilitat Vam passar de ser Car-tonatges Font a Font Packaging Group i vam obrir diferents liacutenies de negoci com ara Kartox Per competir amb una multinacional ha-viacuteem de ser innovadors vam fer divisions a lrsquoempresa per tipologies drsquoembalatge i

gtSumari

11 INFORMArsquoT


He llegit en algun article sobre Kartox que sou disruptius Quegrave vol dirKartox va ser una empresa drsquoinnovacioacute disruptiva dins el sector Eacutes la primera empresa a Europa que ofereix caixes a mida a partir drsquouna uacutenica unitat en liacutenia Ser disruptiu vol dir actuar trencant lrsquohar-monia Vam ser molt innovadors i aixograve va fer que el 2016 Kartox srsquoendugueacutes un pre-mi al millor comerccedil drsquoinnovacioacute dins la categoria dels premis als millors negocis en liacutenia (eAwards Barcelona)

ldquoNo seacute veure una empresa que no faci formacioacute contiacutenuardquo

Martina quegrave eacutes el que trsquoha portat a ser tan emprenedoraVaig fer un Erasmus a Suegravecia i em va fer canviar sobretot en una visita a lrsquoem-presa Volvo quan vaig veure que no en-teniacuteem igual els conceptes drsquoempresa El 2001 ja treballaven amb espais nets in-novadors una empresa de fabricacioacute de cotxes estava impecable tot era blanc en aquella egravepoca aixograve era impensable aquiacute Vaig arribar emocionada i amb el meu germagrave vam crear NT Pack perograve era massa aviat per innovar i vam fracassar amb el comerccedil electrogravenic En aquella egravepoca la gent nomeacutes comprava viatges per internet i el nostre negoci era massa innovador No podiacuteem fer comandes pe-tites serviacuteem tard i malament Vam fra-cassar Aixograve ens va fer replantejar el ne-goci El 2014 ho vam tornar a fer i aquesta vegada ho vam fer beacute ara som una empresa rendible i en creixement

Quegrave has apregraves de tot el que trsquoha pas-satHem de ser valentes emprenedores no tenir por del fracagraves i aprendre del que ens passa Jo tinc coneixements de cai-xes perograve no tinc ni idea de webs drsquoenvi-aments massius de comptabilitathellip

Srsquoha drsquoexternalitzar el que no saps fer Un director o directora ha drsquoentendre de tot perograve no ha de saber fer-ho tot Has drsquoen-tendre de tecnologies per fer que el nego-ci funcioni srsquohan de tecnificar els proces-sos i optimitzar-los Has drsquoestar molt al dia de les tendegravencies el cartroacute no ha can-viat perograve la manera de vendrersquol siacuteAl juny de lrsquoany que ve obrirem una sala drsquoexposicions a la fagravebrica per fer forma-cioacute amb el client Volem que els nostres tegravecnics puguin trobar-se amb els clients perquegrave estiguin formats tambeacute a lrsquohora de comprar vull poder analitzar-ho tot

Martina quina creus que eacutes la clau de lrsquoegravexitQue allograve que fas sigui uacutenic Has de creure en allograve que fas per tenir egravexit has de ser persistent Nosaltres teniacuteem clar que tri-omfariacuteem A Kartox som els uacutenics que fem comandes petites de caixes a mida Pensem com una empresa emergent i no com una empresa familiar El moacuten indus-trial estagrave pensat per fer 1000 caixes de cop nosaltres en fem 1 10 100 sota de-manda

Kartox ha aconseguit posicionar-se dins el sector treballant des de dins amb la innovacioacute i la tecnologia Ens defineix la tecnificacioacute i lrsquoadaptacioacute constant a les necessitats Sempre evolucionarem per poder mantenir-nos en el mercat Creiem en la formacioacute i en la innovacioacute els punts clau de lrsquoegravexit de tota empresa

Meacutes informacioacute akartoxcom

Un tagravendem uacutenic els germans Font van creure en la seva idea i van ser persistents ara han trobat lrsquoegravexit Queda clar que es complementen

ldquoFont Packaging

Group fabrica una comanda cada minut i

migrdquo

La veu de lrsquoempresagtSumari

12 INFORMArsquoT

Articles

ldquoEl Consorci innova implementant el

procediment drsquoacreditacioacute de competegravenciesrdquoLa fase diagnogravestica del I Pla estrategravegic del Consorci

per a la Formacioacute Contiacutenua de Catalunya (2019-2022) explica els valors de la nostra organitzacioacute diuen molt sobre com ens volem projectar

com som i cap on volem anar com a eix vertebradorPer Alexandra Lepori

gtSumari

13 INFORMArsquoT

Articles

El Consorci actua drsquoacord amb qua-tre valors clau i un drsquoaquests eacutes la innovacioacute Xavier Marcet segons el llibre The other side of innova-

tion (2010) de Vijay Govindarajan afir-ma que ldquoallograve que defineix lrsquoegravexit de la in-novacioacute eacutes la capacitat de dur les idees a la pragravectica no nomeacutes el fet de tenir ide-es No eacutes nomeacutes creativitat i tecnologia eacutes capacitat de gestioacute i disciplinardquo

QUIN VALOR AFEGIT APORTA LA INNOVACIOacute A LrsquoORGANITZACIOacuteEl Consorci innova implementant el pro-cediment drsquoacreditacioacute de competegravencies professionals que es complementa i es retroalimenta amb lrsquooferta formativa que gestiona per als treballadors de Ca-talunyaAra que estagrave en marxa lrsquooferta formativa i un cop se nrsquohagin analitzats els resul-tats es podran detectar altres mancan-ces formatives en diversos sectors i oferir allograve que no srsquohavia previst en el catagraveleg drsquoespecialitats o fer-lo meacutes rendible a fi de respondre a les necessitats formatives de les unitats de competegravencia amb un iacuten-dex drsquoacreditacioacute meacutes baixDrsquouna banda promocionar procediments drsquoacreditacioacute oberts eacutes el resultat drsquoha-ver colmiddotlaborat en la prospeccioacute que fan colmiddotlectivament el Servei Puacuteblic drsquoOcupa-cioacute de Catalunya el Consorci per a la For-macioacute Contiacutenua de Catalunya diversos organismes o conselleries amb compe-tegravencies en diferents sectors productius i els agents socials Aquesta colmiddotlaboracioacute entre organismes permet organitzar els recursos puacuteblics i fa que hi hagi una gran cohesioacute socialDrsquoaltra banda pel Consorci impulsar procediments drsquoacreditacioacute restringits permet tambeacute filar meacutes prim en relacioacute amb determinats colmiddotlectius (com per exemple persones amb discapacitat in-telmiddotlectual o malaltia mental professio-nals amb molts anys drsquoexperiegravencia sen-se reconeixement ni visibilitat perograve que treballen en sectors que estan en ex-pansioacute professionals sense recursos que per diversos motius desenvolupen una feina que no saben com la podrien millorar) aixiacute com prevenir-ne lrsquoexclu-sioacute social i la desocupacioacute allagrave on hi hagi una baixa qualificacioacute i ajustar-se a les

necessitats directes del mercat de tre-ball

EN QUEgrave CONSISTEIX AQUEST PROCEDIMENT DrsquoACREDITACIOacute DE COMPETEgraveNCIES PROFESSIONALSConsisteix a reconegraveixer les competegravencies que han desenvolupat les persones du-rant els anys que han treballat en lloc de la seva experiegravencia laboral Eacutes a dir es tracta de poder acreditar les compe-tegravencies desenvolupades per mitjagrave de lrsquoexperiegravencia laboral o la formacioacute no formal que es pugui demostrar de ma-nera oficial en lrsquoagravembit convocatEls aspirants que compleixen els requisits participen en un procediment individual que consisteix a passar obligatograveriament per tres fases assessorament avaluacioacute i acreditacioacute i registre En aquestes fases els aspirants compten amb el suport drsquoex-perts formadors i docents que els guien Els referents del procediment soacuten el Ca-tagraveleg de qualificacions professionals de Catalunya i el Catagraveleg modular integrat de formacioacute professional aixiacute com el marc de les qualificacions professionals nacional i europeu

QUINS SOacuteN ELS OBJECTIUS I BENEFICIS DE PASSAR PER LrsquoACREDITACIOacute DE COMPETEgraveNCIES PROFESSIONALS (ACP)Principalment afavorir el creixement personal i professional de les persones a fi drsquoadequar-se a les necessitats del mercat laboralPer a les persones que treballen eacutes una oportunitat perquegrave srsquoadonin drsquoon soacuten per-quegrave srsquoendrecin el seu bagatge professional i formatiu perquegrave prenguin consciegravencia de les competegravencies que han desenvolupat a fi de valorar-les i considerar-les aixiacute com per detectar les mancances que tenen en

relacioacute amb el seu lloc de treball i perquegrave puguin acreditar de manera oficial les competegravencies que estan incloses en la qualificacioacute professional drsquouna determina-da professioacute o lloc de treball convocat A partir drsquoaquiacute podran prendre decisions com arabull Fer els mograveduls formatius corresponents

a les unitats de competegravencies (UC) no acreditades a fi de completar una qua-lificacioacute professional i obtenir el certifi-cat de professionalitat Drsquoaquesta ma-nera poden adquirir coneixements amplis drsquouna agraverea professional deter-minada

bull Convalidar les UC acreditades a fi drsquoob-tenir el tiacutetol drsquoFP de grau mitjagrave o supe-rior retornant al sistema educatiu

bull En el cas de les professions regulades i per evitar perdre el lloc de treball un cop hagin demostrat les competegravencies corresponents a totes les UC de la qualificacioacute professional drsquouna profes-sioacute o lloc de treball tramitar la solmiddotlici-tud del certificat de professionalitat per habilitar-se per a lrsquoexercici de la professioacute que correspongui

bull Plantejar-se la mobilitat vertical o lrsquohoritzontal dintre de la mateixa fa-miacutelia professional

bull Empoderar-se com a valor afegit en el mercat de treball a fi de reinserir-srsquohi millorar mantenir-srsquohi o canviar

bull Accedir a la mobilitat professional si-gui en el territori nacional o en lrsquoeuro-peu

bull Afrontar la millora de la qualitat pro-fessional que srsquoexigeix per enfortir el teixit productiu

bull Ser valorat per les empreses que in-verteixen en les persones i impulsen lrsquoexcelmiddotlegravencia i la competitivitat

bull Acabar de completar un itinerari for-matiu o altre

Aquests objectius i beneficis que he expo-sat es recullen en el Document de bases de lrsquoEstrategravegia catalana de formacioacute i qualificacioacute professionals (2020-2030)

Meacutes informacioacute awwwconforcatgencatcat

fpo_continuawwwlinkedincomcompany16201692

admin

gtSumari

En primera persona


En Josep Antoni va encarar els seus estudis cap al sector de la mecagravenica industrial perograve per circumstancies vitals va entrar al moacuten de lrsquoagricultura i la jardinera Actualment eacutes responsable tegravecnic de control de plagues a Agrollavor i comercialitzador de productes fitosanitaris per al camp i la jardineria a Cultivamus

Per Alexandra Lepori

tres coses a la degravecada dels noranta a Ca-talunya es van identificar diversos acci-dents de treball a causa de la mala praxi en la utilitzacioacute de plaguicides ambientals

Fes-nos 5 cegraventims de la teva trajectograve-ria professionalActualment tinc 56 anys els meus estu-dis es van encarar cap al sector de la me-

cagravenica industrial perograve per circumstagravenci-es familiars vaig entrar al moacuten del comerccedil de productes per a lrsquoagricultura i la jardineria El sector de lrsquoagricultura al Baix Llobregat ja fa molts anys que va entrar en una greu crisi per totes les pressions immobiliagraveries i la manca drsquoaju-des dels estaments oficials Aixograve em va portar a fer renovacions contiacutenues al

Els responsables tegravecnics en la gestioacute de serveis per al control drsquoorganis-mes nocius soacuten els professionals que srsquoencarreguen de les operaci-

ons necessagraveries per a la bona gestioacute drsquoaquests processos des del diagnogravestic de la situacioacute inicial fins a la certificacioacuteEacutes una feina de gran responsabilitat que es va regular lrsquoany 2010 ja que entre al-

Josep Antoni Olleacute JordagraveTegravecnic de control

de plagues

gtSumari

14 INFORMArsquoT

En primera persona

15 INFORMArsquoT

meu negoci per trobar complements i meacutes ingressos econogravemics des drsquoobrir una seccioacute drsquoaquariofiacutelia forccedila especia-litzada a obrir una empresa paralmiddotlela de produccioacute de pans drsquoherba per imple-mentar-los a jardins i espais puacuteblics Va anar molt beacute fins a lrsquoany que vam tenir aquella sequera tan granLrsquouacuteltima experiegravencia ha estat obrir una empresa de control de plagues domegravesti-ques Actualment compagino les dues activitats la del comerccedil i la del control de plagues

Per quegrave vas optar per aquesta professioacute El dia a dia al meu negoci em va portar al moacuten dels insectes i a poc a poc em va anar interessant meacutes i vaig formar-me per poder solucionar les quumlestions que els clients em consultaven Al cap drsquouns anys vaig veure que en general a la gent era un moacuten que li repelmiddotlia molt i em vaig adonar que hi havia bones possibi-litats de negoci

Ens pots fer un breu resum del teu sectorhellip En quegrave innovaEn general crec que eacutes un sector amb molt de futur bagravesicament per dos fac-torsEn primer lloc perquegrave la regulacioacute i elimi-nacioacute de substagravencies togravexiques que ha patit el sector fa que les persones parti-culars tinguin molts menys bons resul-tats quan ells mateixos intenten fer tractaments contra plaguesEn segon lloc perquegrave tal com deia abans la gent cada vegada viu meacutes drsquoesquena a la natura i aixograve fa que la presegravencia de qualsevol insecte desperti el pagravenic i reclamin els nostres serveisCrec que eacutes un sector amb poc intrusis-me ja que treballar amb productes que poden ser nocius trsquoobliga a tenir una as-seguranccedila de responsabilitat civil pels possibles danys que puguis causar i aixograve de ben segur que tira enrere gent aliena a la professioacuteEl futur de la nostra feina seragrave meacutes aviat fer drsquoassessors dels nostres clients per ajudar-los a mantenir uns bons hagravebits dins la seva feina lluny del que fins fa poc temps era la nostra activitat principal de

fer drsquoexterminador a qualsevol cost ja fos ambiental o de salut humana

ldquoEn resum crec que si fas beacute

la feina no cal estudiar res

per demostrar que la saps

fer que eacutes el que valoren els

avaluadorsrdquo

Coneixies lrsquoacreditacioacute de competegraven-cies professionals (ACP) Com tersquon vas assabentar Com trsquoho imagina-ves Per quegrave trsquohas volgut acreditar i no optar per la via formativaEl Departament de Salut de la Generali-tat de Catalunya em va informar que el carnet professional que tenia caducava perquegrave srsquohavia regulat la professioacute i que hi havia una manera de poder accedir a la titulacioacute requerida per la nova norma-tiva a traveacutes del Consorci per a la Forma-cioacute Contiacutenua de CatalunyaAl comenccedilament em vaig atabalar molt i vaig mirar de recopilar molta informa-cioacute externa per actualitzar coneixe-ments De mica en mica amb lrsquoajuda del meu assessor i dels quumlestionaris drsquoauto-avaluacioacute vaig anar veient que tot ple-gat era forccedila assolible tenint en compte que tambeacute fa forccedila anys que em dedico al sector i que moltes de les preguntes dels quumlestionaris eren coses pragravectiques del dia a dia Sobre les preguntes que no sabia lrsquoassessor mrsquoorientava per cercar i reforccedilar coneixementsEm vaig inscriure a les quatre unitats de competegravencia per recomanacioacute del meu assessor i les vaig aprovar Beacute meacutes ben dit les vaig demostrar totes quatre

Lrsquoavaluacioacute em va semblar forccedila ade-quada per a la nostra professioacute i nivell de coneixement

Com valores lrsquoexperiegravencia com a aspirant en el procediment Quegrave trsquoha aportatEntenc que el procediment estagrave pensat per facilitar una titulacioacute oficial a tot un seguit de gent que fa beacute la seva feina perograve no disposa de titulacioacute tot i que es-tic segur que tambeacute ha servit de filtre per gent poc interessada a millorar pro-fessionalmentSoc de lrsquoopinioacute que de la mateixa mane-ra que en lrsquoagravembit puacuteblic hi ha lrsquoobligacioacute de reciclar-se en lrsquoagravembit privat tambeacute hauria de ser obligatori quan hi ha can-vis normatius o drsquoaltra mena ja sigui fent cursos o seminaris drsquoactualitzacioacute i capacitacioacute professionalAl cap i a la fi treballem en un sector que pot comportar riscos de salut per a no-saltres mateixos i per a tercers tot i que srsquoha de reconegraveixer que el meacutes fagravecil sem-pre eacutes deixar-se portar per la rutinaEn el meu cas el fet de ser el propietari de lrsquoempresa fa que sempre estigui molt motivat professionalment i vista la pers-pectiva el procediment no ha suposat cap inconvenient extra meacutes aviat mrsquoha aportat tranquilmiddotlitat Ara puc garantir als meus clients que tinc la capacitacioacute requerida per exercir la meva feinaPel que fa a les persones assalariades aixograve els suposa una bona millora del cur-riacuteculum i a meacutes els obre moltes i noves portes

Meacutes informacioacute awwwfacebookcomagrollavor

wwwagrollavorcomwwwcultivamuses

gtSumari

16 INFORMArsquoT

La veu de lrsquoentitat de formacioacute

Construint metodologies de treball colmiddotlaboratives

Fundacioacuten Laboral de la Construccioacuten de Catalunya

Entrevistem a Luciacutea Loacutepez Aleacute Gerent de la Fundacioacuten Laboral de la Construccioacuten de Catalunya entitat que treballa des de 1992 per facilitar a empreses i treballadorses els recursos que facin possible un sector meacutes

professional segur capacitat i amb futur Un sector que avui treballa meacutes unit i connectat entre si que mai amb la societat i amb la resta de sectors

per afrontar el repte dels nous tempsPer Ester Morante

gtSumari

17 INFORMArsquoT


tant la manera en quegrave es formen els professionals aixiacute com les vies a traveacutes de les quals aquests assimilen els coneimiddotxementsEn un sector afectat per nombrosos facmiddottors i que estagrave immers en un constant proceacutes de transformacioacute un dels aspecmiddottes prioritaris per a la Fundacioacute Laboral de la Construccioacute eacutes la formacioacute contiacute-nua i especiacutefica per assumir el gran repte de cobrir la demanda urgent de les empreses de professionals qualificatsDe la mateixa manera i per al foment de lrsquoocupacioacute posem a disposicioacute del sector el nostre portal drsquoocupacioacute especiacutemiddotfic de la construccioacute wwwconstruyendo empleocom punt de trobada entre emmiddotpreses i treballadors per cobrir les muacutetumiddotes necessitats en mategraveria drsquoocupacioacute

La Fundacioacute es defineix com a formacioacute seguretat i salut treball i innovacioacute Com innoveu (empreneu accions re-cursos didagravectics instalmiddotlacions meto-dologies etc)La innovacioacute eacutes un dels valors amb quegrave la Fundacioacute Laboral de la Construccioacute estagrave meacutes compromesa Som conscients que lrsquoavanccedil del nostre sector teacute com a motor principal la innovacioacute en procesmiddotsos en materials en eines en programiddotmes Per aixograve participem en nombrosos projectes nacionals i internacionals colmiddotlaborem amb institucions i fabricants en el foment de les tendegravencies meacutes noves i promovem la formacioacute en la nova metomiddot

dologia BIM (modelatge drsquoinformacioacute de construccioacute) (building information mo-deling) entre els professionals del secmiddottor per a lrsquoadquisicioacute i la millora de commiddotpetegravencies professionals relacionades amb els canvis tecnologravegics i la transformiddotmacioacute digitalAquesta revolucionagraveria metodologia de treball colmiddotlaborativa i en liacutenia permet la gestioacute integral dels projectes en totes les seves fases i durant tot el cicle de vida de lrsquoedifici per mitjagrave de models virmiddottuals desenvolupats entre els diferents agents que hi intervenen Avui dia dismiddotposar de competegravencies en metodologia BIM ja eacutes clau per accedir a molts llocs de treball en el sectorEstem de ple en la transformacioacute digital de la construccioacute 40 no nomeacutes en el nostre paiacutes sinoacute a tot Europa Un proceacutes en quegrave indubtablement hi han de partimiddotcipar empreses agents socials treballamiddotdors i institucions i governs per poder generar entre tots una induacutestria de la construccioacute competitiva sostenible i igualitagraveria

La Fundacioacute va participar el passat 30 drsquooctubre en la II Jornada drsquoInno-vacioacute en Formacioacute de la Construccioacute en lrsquoespai Bertelsmann de Madrid presentant els resultats de set pro-jectes europeus i debatent sobre les competegravencies digitals per a la trans-formacioacute del sector cap a una induacutes-tria de la construccioacute 40 meacutes enllagrave

Drsquoon proveacute la Fundacioacute Laboral de la ConstruccioacuteSom una entitat paritagraveria de referegravencia al servei del sector de la construccioacute amb meacutes de 25 anys Vam neacuteixer fruit del diagravemiddotleg social entre la patronal i els sindicats del sector la Confederacioacuten Nacional de la Construccioacuten (CNC) CCOO de Construccioacute i Serveis i la Federacioacute drsquoInduacutestria Consmiddottruccioacute i Agro drsquoUGT (UGTmiddotFICA) en el marc del Conveni General del Sector de la Construccioacute

Quegrave us diferencia respecte drsquoaltres entitats de formacioacute del sectorTreballem en la millora de la formacioacute i la insercioacute laboral explorant foacutermules mitjanccedilant projectes i experiegravencies per a una millora contiacutenua de les treballadomiddotres i els treballadors com tambeacute del teimiddotxit empresarial del sector de la construcmiddotcioacuteSom impulsors drsquoun sector innovador i sostenible del qual liderem la transformiddotmacioacute en els agravembits de lrsquoocupacioacute la qualificacioacute professional i la prevencioacute de riscos laboralsDisposem de dos centres de formacioacute lrsquoun a Badalona (Barcelona) que a meacutes allotja la seu del Consell Territorial i un Centre de Pragravectiques Preventives (CPP) i lrsquoaltre centre a Tarragona Les nostres instalmiddotlacions tenen una agravemmiddotplia superfiacutecie dedicada a la formacioacute pragravectica amb els mitjans meacutes innovamiddotdors aixiacute com lrsquoexperiegravencia per oferir un ampli catagraveleg formatiu wwwcursos enconstruccioncomEn el nostre Centre de Pragravectiques Premiddotventives (CPP) pioner i innovador a tot Catalunya es duen a terme formacions pragravectiques de prevencioacute de riscos labomiddotrals que simulen i reprodueixen els difemiddotrents elements constructius drsquouna obra on srsquoinstalmiddotlen diferents equips de treball com ara mitjans auxiliars mitjans de proteccioacute colmiddotlectiva o sistemes per a lrsquoancoratge drsquoequips de proteccioacute indivimiddotdual

Creieu que el trinomi formacioacute-quali-ficacioacute-innovacioacute van junts en el sec-tor de la construccioacute Quins canvis hi preveieu a curt i mitjagrave terminiLa transformacioacute digital estagrave revoluciomiddotnant el sector de la construccioacute i per

Aula de la Fundacioacuten Laboral de la Construccioacuten de Catalunya

gtSumari

18 INFORMArsquoT


del BIM Quins han estat els resultats drsquoaquest debatSrsquohi han presentat els avenccedilos i resulmiddottats de set projectes europeus per a lrsquoaprenentatge en competegravencies BIM i prevencioacute de riscos laborals dels 23 en quegrave treballa lrsquoentitat paritagraveria com a mostra del seu compromiacutes amb la innomiddotvacioacute un dels seus valors principals

COMPETEgraveNCIES BIM I PREVENCIOacute DE RISCOS LABORALSEls projectes en quegrave participa la Fundacioacute Laboral de la Construccioacute van ser expomiddotsats en aquesta Jornada en relacioacute amb tres agraverees temagravetiques competegravencies (modelatge drsquoinformacioacute de construccioacute) building information modeling (BIM) i la prevencioacute de riscos laborals (PRL)En la categoria de competegravencies es van donar a conegraveixer dos cursos en liacutenia dimiddotdagravectics i innovadors adreccedilats a docents del sector de la construccioacutebull Lrsquoun especialitzat en competegravencies

mediambientals i materials sostenimiddotbles (projecte BusTrainers)

bull I lrsquoaltre per sensibilitzar en quumlestions drsquoigualtat de gegravenere (projecte Women Can Build)

Tambeacute es va mostrar una plataforma dissenyada com a comunitat digital per facilitar la comunicacioacute i interrelacioacute enmiddottre formadors estudiants i tutors drsquoemmiddotpresa sobre la base de la metodologia de lrsquoaprenentatge basat en el treball (ABT) (work based learning (WBL) com a megravemiddottode drsquoajuda per facilitar la insercioacute labomiddotral dels aprenents projecte TransToWorkA meacutes es va presentar una aplicacioacute de minijocs formatius per potenciar les commiddotpetegravencies empresarials entre els i les joves i emprenedors del sector projecte TyconRelacionada amb lrsquoagraverea BIM es va parlar tambeacute drsquouna iniciativa per augmentar el rendiment energegravetic dels edificis a traveacutes drsquoun enfortiment de lrsquouacutes de la metodologia BIM basada en un sistema nou de detecmiddotcioacute de competegravencies requerides per als dimiddotferents perfils que intervenen en un promiddotjecte de construccioacute projecte NetmiddotUbiepLa tercera agraverea es va centrar en la premiddotvencioacute de riscos laborals (PRL) on es van abordar els avantatges de la ludificacioacute en lrsquoaprenentatge a traveacutes drsquoun joc edumiddot

catiu per a lrsquoaprenentatge de competegravenmiddotcies en seguretat i salut per a treballs en altura projecte Upp GamesAixiacute mateix es va mostrar el desenvolumiddotpament drsquouna aplicacioacute de realitat virtumiddotal de seguretat i salut en feines de conmiddotservacioacute i explotacioacute de carreteres (COEX) projecte VRoad

Com a entitat beneficiagraveria del Consorci de Formacioacute Contiacutenua de Catalunya quins reptes creieu que teacute el sector per davant i com podem colmiddotlaborar-hiEl nostre sector teacute com a grans reptes la professionalitzacioacute i el rejoveniment de la magrave drsquoobra tal com es destaca a lrsquoinmiddotforme de lrsquoObservatori Industrial de la Construccioacute de la Fundacioacute Laboral de la Construccioacute Per continuar en el camiacute de creixement tenim dos reptes clau la professionalitzacioacute dels treballadors i atraure els joves al sectorEl text ens indica que la proporcioacute de tremiddotballadors amb un nivell drsquoeducacioacute primiddotmagraveria o inferior srsquoha reduiumlt en els uacuteltims deu anys drsquouna manera considerable i es demostra que ja no qualsevol trebamiddotllador sense qualificacioacute pot accedir al sector sinoacute que els requeriments per treballar en la construccioacute passen ara per la professionalitzacioacuteUn dels grans reptes estagrave directament connectat i es tracta drsquoafrontar el nemiddotcessari rejoveniment de la forccedila de tremiddotball de sector atraient els joves Fa deu anys el percentatge de joves de menys de 35 anys que treballaven en el sector era del 42 mentre que el 2018 aquest percentatge va ser del 19 a meacutes tot just un 9 teacute menys de 30Davant dels pronogravestics de contencioacute del creixement econogravemic en el marc europeu lrsquoObservatori indica que la induacutestria haumiddotria drsquoapostar per la innovacioacute i la digitalitmiddotzacioacute perquegrave contribueixin a la millora dels processos productius i a lrsquoaugment de la competitivitat de les nostres empremiddotses ldquoLa formacioacute la professionalitzacioacute i la dignificacioacute del sector es configuren entre altres com palanques de canvi per afrontar aquests reptesrdquo conclouDit aixograve lrsquoObservatori alerta que eacutes urmiddotgent millorar lrsquooferta de la formacioacute promiddotfessional amb certificats de professiomiddotnalitat i cicles formatius connectats

amb el mercat laboral que responguin drsquouna manera agravegil a les demandes de les empreses i amb una projeccioacute laboral inmiddotteressant per als joves Eacutes en aquest punt que considerem fonamental la colmiddotlaboracioacute amb el Consorci de Formacioacute Contiacutenua de Catalunya per tal drsquoimplemiddotmentar sectorialment la imparticioacute de certificats de professionalitat a Catalumiddotnya actualitzant anualment el Catagraveleg drsquoaccions formatives i per una altra part possibilitant lrsquoacreditacioacute de commiddotpetegravencies professionals sectorials Destaquem la professionalitat de tot lrsquoequip del Consorci aixiacute com lrsquoeficiegravenmiddotcia i eficagravecia tant en lrsquoagravembit de la gesmiddottioacute de programes com en la justificacioacute drsquoaquests Agraiumlm a tot lrsquoequip la promiddotximitat i la facilitat per tal de resoldre dubtes

Meacutes informacioacute acatalunyafundacionlaboralorg

wwwfacebookcomFundacionLaboral Construccion

twittercomFund_Laboralwwwinstagramcomfundacionlaboral

construccionwwwlinkedincomcompanyfundacion

laboraldelaconstruccion

LUCIacuteA LOacutePEZ ALEacuteGerent de la Fundacioacuten Laboral de la Construccioacuten de Catalunya

gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles

Les comunitats RIS3CAT la cohesioacute dels eixos clau de lrsquoeconomia catalana

Cinc anys despreacutes del desplegament de lrsquoestrategravegia RIS3CAT lrsquoeconomia catalana comenccedila a beneficiar-se dels primers resultats de projectes innovadors que

pretenen donar solucions als reptes de lrsquoeconomia del futur

Catalunya eacutes un territori de tradicioacute industrial amb una economia for-tament diversificada que porta la innovacioacute a lrsquoADN Precisament

amb la intencioacute drsquoimpulsar lrsquoeconomia ca-talana lrsquoany 2014 la Generalitat va disse-nyar lrsquoestrategravegia RIS3CAT a fi drsquoidentificar els sectors principals que liderarien la transformacioacute de la induacutestria lrsquoalimenta-cioacute la quiacutemica lrsquoenergia i els recursos els sistemes industrials el disseny la mobili-tat sostenible la salut i les ciegravencies de la vida i les induacutestries culturals i basades en lrsquoexperiegravencia Aquesta estrategravegia mdashpionera a Europamdash es materialitza entre altres accions en la creacioacute de les comunitats RIS3CAT uns consorcis sectorials que estan formats per empreses centres tecnologravegics universi-tats i altres agents del sistema drsquoR+D amb lrsquoobjectiu de desenvolupar durant tres anys projectes tecnologravegics transforma-dors que tinguin un impacte elevat sobre lrsquoeconomia catalana Aquests projectes soacuten un exemple drsquoegravexit dels beneficis que aporta la colmiddotlaboracioacute entre empreses i agents de lrsquoecosistema drsquoR+D Gragravecies a lrsquointercanvi de coneixement srsquoaconsegueix aprofitar tant lrsquoexpertesa tecnologravegica i ci-entiacutefica com lrsquoexperiegravencia empresarial per promoure solucions innovadores i globals que responguin als reptes de la societat del futurEn aquest sentit avui dia podem consta-tar els resultats de les primeres comuni-tats RIS3CAT aprovades entre el 2015 i el 2016 Enguany cal afegir-hi dues noves comunitats que es dedicaran a la moda drsquouna banda i a les induacutestries creatives de

lrsquoaltra Amb la incorporacioacute drsquoaquests dos nous consorcis els sectors clau de la induacutes-tria catalana ja tenen una comunitat que els impulsa En conjunt les 13 comunitats han promogut 72 projectes transforma-dors de sectors molt diversos de la induacutes-tria catalana incloent-hi des de lrsquoecono-mia circular fins a la impressioacute 3D o la mobilitat sostenible Els consorcis han unit prop de 500 entitats (empreses centres tecnologravegics o universitats entre drsquoaltres) i han aconseguit mobilitzar meacutes de 140 mi-lions drsquoeuros gragravecies a les seves iniciatives La Generalitat a traveacutes de lrsquoAgegravencia per a la Competitivitat de lrsquoEmpresa (ACCIOacute) que depegraven del Departament drsquoEmpresa i Coneixement ha destinat a les 13 comuni-tats un pressupost de gairebeacute 53 milions drsquoeuros que proveacute del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unioacute Europea en el marc del programa operatiu de Catalunya 2014-2020

Aquests projectes posen de manifest que la transformacioacute de lrsquoeconomia in-clou la colmiddotlaboracioacute mdashpuacuteblica i priva-damdash i lrsquointercanvi constant de coneixe-ment A meacutes permeten crear llocs de treball i en mantenen molts meacutes de qua-lificats Si fem un balanccedil drsquoaquesta ex-periegravencia podrem determinar que lrsquoes-trategravegia RIS3CAT obre les portes a noves iniciatives futures que es desenvolupin en la mateixa liacutenia a fi de garantir que la creacioacute de valor afegit i la transforma-cioacute de lrsquoeconomia involucrin tots els agents que lideren la nostra induacutestria des de les pimes meacutes petites fins a la universitat els centres tecnologravegics i les grans multinacionals

Meacutes informacioacute aaccio_cat

wwwlinkedincomcompanyacciocatwwwacciogencatcat

EQUIP DE LA UNITAT DrsquoINNOVACIOacute DrsquoACCIOacuteaccio_catwwwlinkedincomcompanyacciocatwwwacciogencatcat

Les Comunitats RIS3CAT soacuten agrupacions voluntagraveries drsquoempreses i agents del sistema de recerca i innovacioacute catalagrave que impulsen projectes drsquoR+D+i en els agravembits sectorials liacuteders de la RIS3CATEl Servei drsquoinnovacioacute estrategravegica eacutes un servei drsquoassessorament drsquoACCIOacute que permet sistematitzar la innovacioacute dins les empreses i convertir-les en un dels trets distintius de la seva competitivitatLrsquoequip drsquoinnovacioacute drsquoACCIOacute ajuda a les empreses a dissenyar una estrategravegia drsquoinnovacioacute i consolidar el seu model

gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles

Compromesos amb la innovacioacute

i connectats al futurFicosa crea solucions de visioacute seguretat eficiegravencia i connectivitat drsquoalt

contingut tecnologravegic per a la induacutestria de lrsquoautomocioacute i la mobilitat Teacute la seu central a Barcelona disposa de centres productius centres

drsquoenginyeria i oficines comercials en 19 paiumlsos diferents drsquoEuropa Amegraverica del Nord i del Sud Agravesia i Agravefrica Actualment

teacute meacutes de 10500 treballadors

Per Yolanda Barbero

El Centre drsquoExcelmiddotlegravencia en Cagravemeres eacutes una aposta potent per la innovacioacute Teacute 12000 metres quadrats i disposa drsquoun gran equip de professionals que treballen per construir lrsquoautomogravebil del futur

gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles

Visita dels estudiants de lrsquoMBA de lrsquoIESE de Barcelona a la planta de Viladecavalls

La deteccioacute de les necessitats formatives es gestiona mitjanccedilant el mogravedul de desenvolupament de SuccessFactor que es basa en les competegravencies de cada fei-na de manera que permet trobar les mancances que un individu teacute al seu lloc de treball per assignar-li la formacioacute adequadaGrowing Ficosa eacutes un programa que pro-porciona els recursos i el suport per dur a terme un desenvolupament accelerat i adaptat a cada participant basat en competegravencies amb lrsquoobjectiu drsquoidentifi-car el potencial dels treballadors clau Aquest pla crea una cultura homogegravenia de desenvolupament de persones en lrsquoorganitzacioacuteEn lrsquoagraverea drsquooperacions Ficosa disposa drsquoun sistema drsquoaprenentatge sogravelid per als llocs de planta que inclou diversos mograveduls de capacitacioacute Es tracta drsquouna de les prioritats per assolir el coneixe-ment tegravecnic que requereix el lloc de tre-ball Una altra prioritat correspon a se-leccionar els formadors corporatius i locals per generar i difondre aquest co-neixement a les plantes i als centres tec-nologravegics El sistema anomenat technical knowledge garanteix que els treballa-dors tenen el coneixement tegravecnic ade-quat per fer la seva feina amb egravexit

MOTOR GLOBAL DrsquoR+DEl Centre Tecnologravegic del grup Ficosa eacutes des del 2011 a Viladecavalls En aquest lloc es desenvolupen i es produeixen sis-temes drsquoalta tecnologia de visioacute segure-tat eficiegravencia i comunicacioacute agraverees clau

per a la transformacioacute de lrsquoautomogravebil Aquesta planta del Vallegraves Occidental eacutes el motor global de lrsquoR+D eacutes el centre tec-nologravegic que nodreix els punts de desen-volupament de Ficosa en altres paiumlsos (Estats Units Alemanya Franccedila Xina etc) Les instalmiddotlacions soacuten un referent pel que fa a lrsquoexcelmiddotlegravencia electrogravenica i tecnologravegica la qual cosa les converteix en un hub tecnologravegic de sistemes de se-guretat connectivitat i e-mobilitat Ac-tualment tambeacute inclouen el hub drsquoe-mo-bilitat destinat al desenvolupament de solucions drsquoelectromobilitat per a vehi-cles hiacutebrids i elegravectrics

Meacutes informacioacute awwwfacebookcomficosaofficialpage

wwwlinkedincomcompany14332admintwittercomFICOSA_Int

wwwyoutubecomuserFicosaInternationalwwwficosacom

Ficosa es presenta com una empresa compromesa amb la innovacioacute i connectada al futur ja que preteacuten contribuir globalment a crear un fu-

tur millor meacutes segur connectat eficient i sostenible per a les persones mitjanccedilant la innovacioacute en la induacutestria de lrsquoautomogravebil A meacutes teacute el repte de liderar la transformacioacute digital del sector anticipant-se a les neces-sitats del mercat En aquest sentit destina gairebeacute el 8 de la facturacioacute anual a lrsquoR+D i ha creat una xarxa de centres drsquoR+-D+I molt sogravelida a Europa a lrsquoAmegraverica del Nord i del Sud i a Agravesia

DIVERSITAT COLmiddotLABORACIOacute I DESENVOLUPAMENTLa diversitat la colmiddotlaboracioacute i el desenvo-lupament representen lrsquoessegravencia de Fico-sa Les persones soacuten el centre del projecte de lrsquoempresa lrsquoaprenentatge la formacioacute el respecte a la diversitat el tracte agra-dable i progravexim el treball en equip la co-municacioacute i la coordinacioacute soacuten valors cab-dals per tenir egravexitLa formacioacute contiacutenua dels treballadors de Ficosa esdeveacute un factor clau per aconseguir el seu objectiu transformar la societat amb la creacioacute del vehicle del futur Per aixograve una de les missions es-sencials de lrsquoempresa eacutes formar els tre-balladors i ajudar-los a desenvolupar les seves carreres professionals En aquest sentit amb el convenciment que les per-sones poden canviar el moacuten la compa-nyia les situa al centre del projecte de manera que tothom pugui avanccedilar aprenent de tothomLrsquoany 2018 la inversioacute destinada a for-macioacute va ser gairebeacute de 2 milions drsquoeu-ros un 23 meacutes que fa dos anys La mit-jana de temps dedicat a la formacioacute va ser de quasi 20 hores per treballador un 28 meacutes que el 2016

PROGRAMES DE FORMACIOacute I SISTEMES DrsquoAPRENENTATGEFicosa teacute implementat el sistema drsquoin-formacioacute de recursos humans Success-Factors una eina centrada en el treba-llador Aquest programari inclou el mogravedul de desenvolupament i el progra-ma de formacioacute de lrsquoempresa des del 2019 que facilita la creacioacute i el segui-ment de plans de desenvolupament per a cada treballador

EDURNE MIGUEL

Directora de Recursos Humans de FICOSA

gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles

Barcelona Digital Talent (BDT) eacutes una alianccedila publicoprivada que treballa per assegurar lrsquoalineacioacute entre les necessitats de les empre-

ses i les iniciatives de talent digital desen-volupar noves habilitats digitals i posicio-nar Barcelona i Catalunya com a capital de talent digital a escala mundialEstagrave impulsada per Mobile World Capital Barcelona el Cercle Tecnologravegic de Cata-lunya Barcelona Tech City 22Network Foment del Treball Nacional Barcelona Global la Generalitat de Catalunya i lrsquoAjuntament de BarcelonaEns trobem en un entorn complex es preveu que el 2020 faltaran meacutes de 900000 professionals a Europa i a Bar-celona la demanda de perfils digitals srsquoha incrementat un 40 mentre que lrsquooferta de perfils disponibles nomeacutes ha crescut un 6 anualLes possibles causes drsquoaquesta escletxa soacuten la poca vocacioacute STEM (ciegravencia tec-nologia enginyeria i matemagravetiques) lrsquoescletxa de gegravenere i la manca drsquoalinea-cioacute entre la formacioacute existent en el mer-cat i la que demanden les empreses per actuar en un sector altament competi-tiuBDT treballa per consolidar una xarxa de professionals drsquoagravembit digital de primer nivell que afavoriragrave lrsquoatraccioacute drsquoempre-ses pioneres en tecnologia a la ciutat incrementaragrave la competitivitat de lrsquoeco-sistema el nivell drsquoinversioacute i el posicio-

La formacioacute contiacutenua clau per palmiddotliar lrsquoescletxa

de talent digital Barcelona Digital Talent una alianccedila publicoprivada

que neix amb el propogravesit de donar resposta a les necessitats drsquoun sector en constant creixement

Per Gemma Aguyeacute Ribera

nament de Barcelona com a hub digitalEn aquest objectiu el paper de la forma-cioacute contiacutenua eacutes clau ja que permet una millora dels perfils professionals que re-percuteix tant en les persones com en les empreses del nostre paiacutes i les fa meacutes competents i competitives Les empreses necessiten una formacioacute que respongui a la demanda del mercat laboral i que es facilitin eines a la pobla-cioacute activa perquegrave srsquoadapti a un entorn canviant de manera ograveptimaCom a Generalitat de Catalunya mitjan-ccedilant el Consorci per a la Formacioacute Contiacute-nua de Catalunya i el SOC hem drsquoestar al costat del ciutadagrave per empoderar-lo mitjanccedilant la formacioacute i al costat del

teixit empresarial per fer-lo meacutes compe-titiu En aquesta liacutenia en el marc de lrsquoali-anccedila BDT estem treballant amb la resta de socis del projecte per desenvolupar els continguts de les accions formatives necessagraveries per contribuir a lrsquoobjectiu del projecteAquest 2020 que srsquoacosta seragrave un any clau en el desplegament drsquoaquesta for-macioacute que estem convenccediluts que con-tribuiragrave positivament a lrsquoecosistema ja que reduiragrave lrsquoescletxa drsquooferta i deman-da de perfils digitals a Catalunya

Meacutes informacioacute awwwbarcelonadigitaltalentcom

gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador

El mogravebil entra a les aules de la magrave de Manuel PlazaPer Maria Elena Palacios i Yolanda Barbero

Manuel ens agrada iniciar les entrevistes amb una breu presentacioacute del formador o la formadora Quegrave destaca-

ries de la teva trajectograveria professionalLa meva passioacute pel moacuten dels ordinadors ve des de fa molt de temps Vaig cursar estudis de formacioacute professional drsquoInfor-magravetica i Electrogravenica Despreacutes em vaig especialitzar en Desenvolupament Web i vaig cursar estudis superiors en Magraverque-ting DigitalTota la meva trajectograveria professional sempre ha estat lligada a les noves tec-nologies drsquouna manera o una altra Fa uns quants anys vaig decidir emprendre lrsquoaventura de reflotar una agegravencia digital juntament amb el meu amic Ogravescar Alon-so i aixiacute va tornar a neacuteixer CreationBCN una agegravencia especialitzada en desenvo-lupament web i magraverqueting digital Actualment combino les meves dues pas-sions el moacuten web i la formacioacute Aixograve em permet apropar els meus alumnes a la realitat laboral amb quegrave es trobaran un cop acabada la seva formacioacute Colmiddotlaboro com a formador de certificats de professi-onalitat i de formacioacute contiacutenua amb di-verses entitats com Balmes Innova PHRO Training Consultant amp Partners SL Grup Aspasia Catalunya entre drsquoaltres

Per quegrave vas decidir muntar una agegravencia digitalVa sorgir en un moment en quegrave estava sense feina i parlant amb el meu amic

Ogravescar em va oferir la possibilitat de re-flotar el seu projecte drsquoempresa junts Vam arribar a la conclusioacute que teniacuteem els coneixements i lrsquoexperiegravencia necessagrave-ria per poder portar a terme totes les fases de creacioacute de qualsevol projecte digital i aixiacute ho vam ferOferim els nostres serveis a persones i organitzacions que requereixin una atencioacute personalitzada i contiacutenua en els seus processos de transformacioacute digital i innovacioacute tecnologravegica

En quin moment de la teva trajectograveria decideixes ser formador i per quegraveEncara que ja havia colmiddotlaborat amb al-gun projecte educatiu com a voluntari a lrsquoAssociacioacute Educativa Nou Quitxalles no mrsquohavia plantejat mai dedicar-mrsquohi pro-fessionalment Tot va venir arran de la conversa amb un professor meu Juan Murias Ell va ser qui va obrir-me els ulls cap a la meva ve-ritable vocacioacute Al cap de pocs mesos vaig poder estudiar el certificat de pro-fessionalitat de docegravencia per a la forma-cioacute professional per a lrsquoocupacioacute Un cop acabat vaig comenccedilar a colmiddotlabo-rar amb un dels meus professors del cer-tificat Joan Izquierdo de PHRO Training Consultant amp Partners SL que em va oferir la meva primera oportunitat pro-fessional com a formador Encara colmiddotla-boro amb ell en moltes propostes i mrsquohi uneix una gran relacioacute drsquoamistat

MANUEL PLAZA SALASFORMADORwwwlinkedincominmanuel-plaza-salasManuPlazaSalas

Manuel Plaza Salas eacutes formador en tecnologies de la informacioacute i magraverqueting digital i dissenyador web Des del 2016 eacutes cofundador i desenvolupador web a CreationBcn Eacutes formador a Balmes Innova i a CIFO Sant Feliu entre altres

ldquoApassionat de la formacioacute intento apropar les noves tecnologies a una realitat meacutes humanardquo

gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador

Despreacutes va venir la que meacutes ilmiddotlusioacute em va fer colmiddotlaborar amb el Centre drsquoEstu-dis Jaume Balmes dins lrsquoequip de Bal-mes Innova com a formador i assessor en magraverqueting digital Ha estat un somni fet realitat vaig passar per la meva etapa drsquoestudiant aquiacute i ara tinc la sort de viure la meva etapa com a formador

La innovacioacute tecnologravegica eacutes constant en lrsquoactualitat quin paper teacute la formacioacute contiacutenuaLa formacioacute contiacutenua eacutes precisament la millor eina que tenen tant les persones com les organitzacions per poder adap-tar-se plenament a allograve que anomenem nou paradigma digital Hem de tenir en compte que la innovacioacute tecnologravegica es mou molt ragravepidament a pas de gegant Eacutes per aixograve que hem drsquoestar contiacutenua-ment actualitzant-nos i millorant les nos-tres competegravencies professionals

Tenint en compte tots els participants formats quins sectors destacaries com a meacutes innovadorsActualment crec que el sector meacutes inno-vador eacutes el relacionat amb les tecnologi-es mogravebils Hem de pensar que una part molt important de totes les connexions que es fan per Internet es fan des drsquoun dispositiu mogravebil i principalment des drsquoun smartphone (un telegravefon intelmiddotli-gent) Des de consultes a webs descagraver-rega i uacutes drsquoaplicacions compres en liacutenia etc El sector del mogravebil mou una gran xi-fra de negoci a escala mundial i eacutes una gran oportunitat per a tots

Creus que les accions formatives que imparteixes requereixen metodologies drsquoimparticioacute especiacutefiques Quines destacariesJo faig servir una metodologia pragravectica i basada en projectes Per a mi eacutes la que meacutes bon resultat estagrave aportant als meus alumnes Al final aprenen millor amb la pragravectica contiacutenua I el projecte els va genial per-quegrave un cop acabada la formacioacute sem-pre sersquon duen una creacioacute seva Molts ho porten a terme en el moacuten real De fet tinc alumnes que avui dia tenen el seu projecte personal en marxa i funcionantTambeacute mrsquoagrada molt aplicar la ludifi-

cacioacute dins de lrsquoaula Eacutes una gran metodo-logia per refermar els coneixements teograve-rics i avui tenim moltes eines que ens poden ajudar per aplicar la mecagravenica del joc dins les nostres aules

Quines accions formatives creus que demanen meacutes els participantsAquest uacuteltim any han tingut molt drsquoegravexit les formacions relacionades amb el moacuten del magraverqueting digital sobretot els cur-sos de Community Manager i Social Me-dia Manager Tot gragravecies a lrsquoegravexit que han experimentat les xarxes socials els uacutel-tims anys Les empreses srsquohan adonat drsquoaquest nou model de comunicacioacute i necessiten personal prou qualificat per dur a terme drsquouna manera efectiva la seva estrategravegia a les xarxes

En relacioacute amb la formacioacute alguna experiegravencia a lrsquoaula que recordis especialment Drsquoaquest any destaco dues de molt bo-nes La primera els alumnes de Magraverque-ting Digital del Projecte Singulars en quegrave he participat aquest any al Grup Aspasia Cataluntildea ha sigut un grup fantagravestic i ho hem passat drsquoallograve meacutes beacute La segona el curs de Competegravencies Digi-tals per a Docents que he impartit al CIFO Sant Feliu Mrsquoha permegraves acostar-me a companys de feina drsquoaltres disciplines

i poder compartir experiegravencies a les au-les que drsquouna altra manera mrsquohaurien estat molt difiacutecils drsquoaconseguir

Parlem de la formacioacute contiacutenua del sector Ara li toca als formadors Et segueixes formantAvui dia tenim la sort de trobar formacioacute contiacutenua per a formadors de molt bona qualitat i en formats molt diferents So-bretot intento aprofitar la formacioacute en liacutenia ja que eacutes lrsquouacutenica que em permet el meu temps disponible Hem drsquoestar ac-tualitzats tant dins de la nostra especi-alitat com en noves metodologies didagravec-tiques

CIFO Sant Feliu Competegravencies Digitals per a Docents

Escoles Velles de Sant Andreu de la Barca Xarxes Socials

gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada

Formacioacute innovacioacute i recerca en lrsquoagravembit de la donacioacute i els trasplantaments

En general soacuten coneguts els bons re-sultats en donacioacute i trasplantament que tenim tant a Catalunya com a Espanya dels quals som liacuteders

mundials des de fa uns quants anys Aquest egravexit colmiddotlectiu srsquoexplica per la gene-rositat i la solidaritat de la nostra societat perograve tambeacute per la implantacioacute drsquoun model de trasplantament originat a Catalunya en la degravecada dels 80 centrat en lrsquoorganit-zacioacute i els professionals No soacuten pocs els paiumlsos europeus asiagravetics o americans que ens demanen assessorament per adaptar i implantar el nostre model de trasplanta-ment a les seves realitatsEl director del programa de trasplanta-ments de lrsquoOMS Organitzacioacute Mundial de la Salut lrsquoespanyol Joseacute Ramon Nuacutentildeez assenyalava els tres pilars que fonamenten lrsquoegravexit del sistema lrsquoorganit-zacioacute del sistema la formacioacute especiacutefica dels professionals implicats i la credibili-tat i confianccedila dels ciutadans en el siste-ma mateixDes dels inicis la formacioacute de qualitat dels professionals vinculats directament o indirectament a la coordinacioacute o els equips de trasplantament ha estat una de les clares apostes del sistema Actu-alment segueix existint una gran de-manda formativa resolta amb una agravem-plia oferta de cursos a disposicioacute dels professionals sanitaris (o no sanitaris) que vulguin especialitzar-se en aquest agravembit de la medicina conegraveixer-lo o sim-plement aprofundir-hi Cursos sobre

com comunicar males notiacutecies sobre el trasplantament renal a partir de donant viu o sobre el paper de lrsquoadministracioacute de justiacutecia en el proceacutes de donacioacute adre-ccedilat a jutges i forenses soacuten nomeacutes tres exemples Comptar amb especialistes preparats en els diferents agravembits de la donacioacute i el trasplantament drsquoogravergans teixits i cegravelmiddotlules dona valor al sistema i eacutes garantia de bons resultats Aquesta formacioacute eacutes de lrsquoagravembit de la do-nacioacute i el trasplantament i estagrave promo-guda i financcedilada majoritagraveriament per lrsquoOrganitzacioacute Nacional de Trasplanta-ments (ONT) a traveacutes de la subvencioacute anual del Ministeri de Sanitat i organit-zada per entitats o hospitals involucrats en la donacioacute i el trasplantament drsquoograver-gans teixits o cegravelmiddotlulesI els resultats arriben millorant expecta-tives i objectius amb un creixement constant i sostingut Perograve lluny drsquoaco-modar-se a aquesta situacioacute la innova-cioacute constant eacutes un dels altres valors del sistema Si fa uns anys la posada en marxa dels programes de donacioacute en asistogravelia controlada (malalts terminals ingressats a lrsquohospital que moren per cessament irreversible de lrsquoactivitat car-diacuteaca) va representar tot i les pors inici-als un increment espectacular de la do-nacioacute (lrsquoany 2018 a Catalunya van suposar ja el 34 dels donants cadagravever vagravelids) i una nova font importantiacutessima drsquoogravergans per a trasplantaments avui soacuten les noves tegravecniques drsquoextraccioacute i pre-

Per Jaume Tort

Jaume Tort i Bardolet eacutes el director de lrsquoOrganitzacioacute Catalana de Trasplantaments (OCATT) del Servei Catalagrave de la Salut (CatSalut) del Departament de Salut responsable de planificar ordenar i coordinar totes les activitats relacionades amb la donacioacute i el trasplantament drsquoogravergans teixits i cegravelmiddotlules a Catalunya La coordinacioacute de lrsquointercanvi drsquoogravergans la gestioacute i el seguiment de llistes drsquoespera la planificacioacute de noves accions lrsquoavaluacioacute de resultats la divulgacioacute de la donacioacute i el trasplantament a la societat o lrsquoassessorament al Departament de Salut en la presa de decisions sobre aquestes mategraveries soacuten algunes de les funcions principals de lrsquoOCATT

gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada

cro-ronyons creats fa uns mesos per in-vestigadors de lrsquoIBEC lrsquoInstitut de Bioen-ginyeria de CatalunyaUn futur interessant i prometedor es-pais per a la recerca molts que srsquoobren i es tanquen De moment perograve quedem-nos amb el present que necessita la ge-nerositat i solidaritat de persones anograve-nimes donants i familiars que amb un gran gest regalen segones oportunitats i molta vida

ldquoLrsquoOCATT estagrave integrada en el CatSalut i per aixograve els seus treballadorses disposen drsquouna quantitat important de cursos de formacioacute contiacutenua que

organitza cada any lrsquoens puacuteblic Per a lrsquoany 2019 srsquohan programat i realitzat meacutes de 70 cursos de diferents agravembits des de competegravencies digitals 20 fins

a desenvolupament de poliacutetiques de Govern meacutes generalistes com lrsquoofimagravetica la prevencioacute de riscos

laborals o de llenguumlesrdquo

servacioacute drsquoogravergans noves modalitats de trasplantament o lrsquouacutes de noves tecnolo-gies aplicades als pacients les que des-taquen i representen noves oportuni-tatsPel que fa a lrsquoobtencioacute drsquoogravergans lrsquouacutes de la tecnologia ECMO un sistema drsquoassis-tegravencia mecagravenica capaccedil de proporcionar suport cardiacuteac i pulmonar o la preserva-cioacute drsquoaquests ogravergans en situacioacute de nor-motegravermia gragravecies a les noves magravequines permeten a meacutes drsquoallargar el temps drsquoisquegravemia freda (temps sense reg san-guini a lrsquoogravergan) extreure avaluar i recu-perar ogravergans que abans no es valoraven o es rebutjaven En lrsquoagravembit de la implantacioacute destaca el trasplantament cardiacuteac infantil AB0 (grup sanguini) incompatible en paci-ents pediagravetrics de menys de sis mesos on srsquoaprofita la immaduresa del sistema immunitari drsquoaquests per dur-lo a ter-me els trasplantaments renals interna-cionals de donants vius creuats on es creuen ogravergans entre dues o meacutes parelles donant-receptor incompatibles que en aquest cas a meacutes soacuten de paiumlsos dife-rents o els que arribaran properament com el trasplantament drsquouacuteter o el tras-plantament cardiacuteac amb cors de do-nants en asistogravelia novetats a Espanya perograve realitat a altres paiumlsos del moacutenI meacutes enllagrave de la medicina convencional la cirurgia robogravetica da Vinci lrsquouacutes de la re-alitat virtual en els pacients en el pre i post trasplantament o la notificacioacute de dades cliacuteniques de pacients en diagravelisi candidats a trasplantament renal mit-janccedilant la tecnologia de cadena de blocs (blockchain) soacuten altres innovacions destacades drsquoaquests darrers anys o que veuran la llum en un futur properMeacutes lluny nous horitzons cientiacutefics obren encara meacutes portes oferint la pos-sibilitat de deixar de parlar algun dia de lrsquoescassedat drsquoogravergans per trasplanta-ment (i de la mort de persones esperant aquell ogravergan que no va arribar a temps) En destaquen la regeneracioacute celmiddotlular mitjanccedilant teragravepia celmiddotlular lrsquouacutes de la nanoteragravepia per evitar el rebuig la crea-cioacute drsquoogravergans sintegravetics utilitzant impres-sioacute 3D lrsquouacutes del porc com a incubadora drsquoogravergans humans o els organoids una versioacute miniaturitzada i simplificada drsquoun ogravergan produiumlt in vitro com soacuten els mi-

I tu Ja has pensat en si voldries ser do-nant Eacutes molt senzill nomeacutes has de deci-dir la teva voluntat i compartir-la amb familiars i amics Viu la vida i despreacutes dona-la

Meacutes informacioacute a trasplantamentsgencatcat

ocattorgans

Un equip de trasplantaments es desplaccedila per mitjans aeris

gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada

ldquoCal una reforma innovadora del nou model de seguretat i salut a les empreses i una adequacioacute

als nous riscos i a les noves formes de treballrdquo

Eacutes probable que els lectors i les lecto-res de la revista Informarsquot al llarg de la seva vida professional hagin anat meacutes drsquoun cop al metge per algun mal que atribueixen a la feina sense saber quegrave eacutes ni quegrave fa lrsquoInstitut Catalagrave de Se-guretat i Salut Laboral (ICSSL)No li direacute que no tingui raoacute en el plante-jament de la quumlestioacute LrsquoICSSL eacutes lrsquoogravergan tegravecnic de lrsquoAdministracioacute laboral que gestiona la prestacioacute del servei drsquoasses-sorament i drsquoassistegravencia tegravecnica en ma-tegraveria de seguretat i condicions de salut laboral

A meacutes drsquoassessorar i assistir lrsquoICSSL va meacutes enllagraveTambeacute organitza desenvolupa i promou la recerca i les activitats relacionades tant amb la formacioacute i la promocioacute com amb el desenvolupament en mategraveria de seguretat i salut laboral

Aparentment sembla que implica forccedila responsabilitathellipNo tan sols ho sembla LrsquoICSSL teacute la res-ponsabilitat de desenvolupar poliacutetiques puacutebliques encaminades a millorar les condicions de treball lrsquoestat de salut conseguumlent dels treballadors i de les tre-balladores i la productivitat de les em-preses

Elena JuanolaDirectora de lrsquoInstitut Catalagrave de Seguretat

i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

Ho pot concretar Quines funcions de-senvolupa R LrsquoICSSL desenvolupa i promou entre altres coses la recerca per conegraveixer les causes dels danys derivats del treball tant pel que fa a malalties laborals com a accidents laborals i les mesures per prevenir-los

Com ho faMitjanccedilant la gestioacute i el desenvolupa-ment del Sistema drsquoInformacioacute Catalagrave de Seguretat i Salut Laboral (sistema de re-collida i anagravelisi de dades de diferents fonts amb quegrave srsquoelabora i es difon infor-macioacute vagravelida exhaustiva representati-va i actualitzada) A meacutes organitza ac-tivitats relacionades amb la formacioacute la divulgacioacute i la promocioacute en mategraveria de seguretat i salut laboral

Aquesta feina arriba a les empreses als treballadors i als professionals im-plicats en la seguretat i la salut labo-ralEns esforcem perquegrave arribi a les empre-ses als treballadors als serveis de pre-vencioacute i a altres modalitats drsquoorganit-zacioacute preventiva als professionals de la seguretat i la salut laboral i en general a tots els agents relacionats amb la prevencioacute de riscos laborals Si tothom estagrave drsquoacord a afirmar que la salut eacutes el que importa per quegrave no ha de tenir la mateixa transcendegravencia en lrsquoagravembit de la feina

Tot plegat teacute un objectiu clarSiacute i en teacute meacutes drsquoun En mategraveria de se-guretat i salut laboral el Govern de la Generalitat conjuga molt el verb millo-rar Per exemple la gestioacute i la qualitat de la prevencioacute dels riscos laborals amb una atencioacute especial a les pimes les condicions de treball la recerca la difusioacute i lrsquoaplicacioacute pragravectica del conei-xement i la integracioacute de la prevencioacute en els continguts de la formacioacute el re-coneixement dels danys derivats del treballhellip

I aixograve ho fa el Govern tot solEacutes una tasca en quegrave hi ha implicades to-tes les institucions i els actors relacio-nats amb la prevencioacute de riscos laborals a Catalunya

Quins soacuten els reptes actuals de la se-guretat i la salut laboralHi ha tants exagravemens que srsquohan drsquoaprovar que la resposta seria molt llarga Cal com-batre els danys a la salut que deriven del treball i millorar el que entenem per cultu-ra de la prevencioacute a tota la societat i espe-cialment als treballadors de les pimes que soacuten el teixit empresarial majoritari

Hi ha altres milloresSens dubte millorar la integracioacute de la prevencioacute de riscos laborals a les empre-ses I no em vull oblidar que cal aconse-guir una formacioacute meacutes orientada a lrsquoexercici drsquouna activitat laboral per aixograve cal reformar el nou model de segu-retat i salut a les empreses i adequar-lo als nous riscos o riscos emergents i a les noves formes drsquoorganitzacioacute del treball

Quins danys cal combatrePrincipalment els iacutendexs elevats de si-nistralitat que moltes vegades soacuten fruit de la manca de mesures preventives so-bretot en els casos meacutes greus Malgrat aixograve quan ens comparem amb altres comunitats autogravenomes registrem els iacuten-dexs meacutes baixos Tambeacute hi ha una man-ca important de cultura preventiva tot i els esforccedilos que fem per millorar

La dita ldquoval meacutes curar-se en salutrdquo no srsquoaplica tant com caldriaEfectivament La cultura preventiva eacutes fonamental i la seva implementacioacute demana un canvi cultural que implica empresaris treballadors sindicats as-sociacions empresarials administraci-ons i qualsevol tipus drsquoempresa

Perograve fa anys i panys que es parla de la cultura preventiva Quegrave ens falta per passar de les paraules als fetsFalta el que ens demostra lrsquoexperiegravencia eacutes a dir que la cultura preventiva srsquoaconsegueix integrant la prevencioacute en els valors de lrsquoempresa i srsquoha de fer de dalt cap a baix A meacutes perquegrave tingui egravexit la direccioacute ha drsquoestar en sintonia amb lrsquoestrategravegia acordada

Com srsquoaconseguiragrave integrar la preven-cioacute de riscos laborals La prevencioacute a lrsquoempresa ha de ser inno-vadora i srsquoha drsquointegrar en el conjunt

drsquoactivitats i decisions tant en els pro-cessos tegravecnics en lrsquoorganitzacioacute del tre-ball i en les condicions en quegrave aquest treball es dugui a terme com en la liacutenia jeragraverquica de lrsquoempresa incloent-hi tots els nivells

Quegrave vol dir ldquotots els nivellsrdquoDoncs vull dir directius comandaments intermedis i treballadors El primer pas per posar en valor la salut organitzacio-nal drsquouna empresa consisteix a integrar el model de benestar laboral en tots els nivells jeragraverquics i a fer participar acti-vament totes les persones que en for-men part

No acabo de tenir clar que tothom en el dia a dia vagi a lrsquouna en aquest temahellipNo eacutes gens estrany perograve deixirsquom expres-sar el meu convenciment que aquest es-forccedil preventiu depegraven de les persones i que la cultura preventiva srsquoha definit com la tercera onada en lrsquoevolucioacute histograverica del desenvolupament de la salut i la se-guretat en el treball despreacutes de lrsquoorienta-cioacute en la millora tecnologravegica i la millora dels sistemes de gestioacute de la prevencioacute En lrsquoagravembit de la prevencioacute de riscos labo-rals la condicioacute ldquotreballar juntsrdquo eacutes un requisit perquegrave la prevencioacute funcioni

Cinc paraules atractives que no sem-pre lliguen juntes en lrsquoagravembit laboral oiLa comunicacioacute eacutes imprescindible per in-volucrar els treballadors i les treballado-res i en aquest sentit els comanda-ments han de saber donar instruccions sobre els riscos als quals estan exposats A meacutes des del lideratge cal fomentar la motivacioacute de manera que hi hagi una cultura de seguretat i salut compartida amb consciegravencia del risc a patir un acci-dent que acabi despertant lrsquointeregraves per tenir cura de la salut amb una proteccioacute correcta Tot aixograve meacutes el treball en equip amb un lideratge hagravebil en la presa de decisions fa que la cultura preventiva arribi a funcionar en una empresa

Com sabem si una empresa teacute un sis-tema preventiu que funcionaLes empreses que tenen un compromiacutes amb la prevencioacute estan vinculades a iacuten-

gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada

dexs de sinistralitat inferiors que els de les empreses amb poca preocupacioacute pre-ventiva Nomeacutes quan la reduccioacute de la incidegravencia drsquoaccidents va de bracet amb uns bons indicadors drsquoesforccedil preventiu podem considerar que tenim un sistema preventiu de qualitat i eficaccedil

Ara beacute les empreses canvien ragravepida-ment com tambeacute els processos pro-ductius Aquests fets porten associats riscos laborals nousEacutes innegable els anomenem riscos emergents La feina i els llocs de treball estan sotmesos a canvis continus per la introduccioacute de les noves tecnologies de substagravencies i de processos de treball i per canvis en la poblacioacute i en el mercat de treball que van acompanyats de no-ves formes de treball i organitzacioacute de la feina Tot aixograve fa que apareguin riscos nous i dificultats per a la seguretat i la salut dels treballadors de manera que eacutes del tot necessari preveurersquols per abor-dar i garantir la seguretat i la salut en un futur progravexim

En podries anomenar alguns Lrsquoexposicioacute als nanomaterials els deri-vats del treball que ajuda a protegir els ecosistemes i la biodiversitat a reduir el consum drsquoenergia els residus la conta-minacioacutehellip els derivats de la tecnologia de la informacioacute risc biologravegic (perillosos altament transmissibles com alguns ti-pus de virus virus Nipah grip aviagraveria de SARS-CoV MERSCoVhellip) risc psicosocial els exoesqueletshellip

De tots aquests canvis que hi ha a les empreses i de les noves formes de tre-ballar quins cal tenir en compteTots perograve en destacaria els de les noves tecnologies als llocs de treball com en el cas de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute i la induacutestria 40

Per quegraveLrsquouacutes de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute (TIC) en lrsquoagravembit laboral comporta canvis que afecten la comuni-cacioacute i les formes drsquoorganitzacioacute del tre-ball aquests canvis poden comportar factors de risc psicosocial que cal identi-ficar i avaluar a fi de poder aplicar-hi les mesures preventives adequades

Quins soacuten aquests factors de riscLes noves tecnologies influeixen en les condicions de treball ja que possibiliten un canvi en la concepcioacute de lrsquoespai fiacutesic i en els temps de treball de manera que resten importagravencia al lloc on es desen-volupa la feina i on estagrave situat el treba-llador el que realment teacute interegraves eacutes lrsquoob-jectiu del treball Drsquoaltra banda la manera drsquoimplantar i de gestionar lrsquouacutes de les TIC pot generar beneficis o perju-dicis en la realitzacioacute del treball i incidir en la salut dels treballadors

Quegrave srsquoestagrave fent per solucionar aques-ta problemagraveticaEn relacioacute amb algun dels aspectes ne-gatius associats a lrsquouacutes de les TIC hi ha paiumlsos com ara Franccedila que legislen el que srsquoanomena ldquodret a la desconnexioacute digitalrdquo un cop finalitzada la jornada la-boral per garantir el dret dels treballa-dors a no respondre correus electrogravenics i missatges fora de lrsquohorari laboral

I en la induacutestria 40La induacutestria 40 implica la combinacioacute de tegravecniques avanccedilades de produccioacute i ope-racions amb tecnologies intelmiddotligents que srsquointegraran en les organitzacions i en els treballadors La presegravencia de ro-bots i magravequines significa que els treba-lladors han de mantenir una relacioacute meacutes estreta amb aquests dispositius Per tant les organitzacions hauran de vet-llar pel benestar de les persones que hi treballin

Si parla de vetllar pel benestar eacutes per-quegrave tambeacute hi veu riscosEls riscos principals que caldragrave afrontar primer soacuten els nous ritmes de treball lrsquoaiumlllament social el sedentarisme els canvis drsquohoraris el tecnoestregraves la ines-tabilitat laboral el rebuig i la insegure-tat sobretot en el cas dels treballadors drsquoedat avanccedilada

Quegrave hauran de fer les empresesLes empreses hauran drsquoimplementar estrategravegies per ajudar a eliminar o re-duir aquests riscos en funcioacute de la tec-nologia Tambeacute caldragrave que adaptin les recomanacions preventives aplicant per exemple un codi egravetic que prevegi la desconnexioacute millorant les condicions

ergonogravemiques per palmiddotliar aquests ris-cos i avaluant els riscos psicosocials entre altres mesures

Arribats a aquest punt quines refor-mes caldragrave que ens plantegemEn aquest entorn de canvis caldragrave un nou model de seguretat i salut meacutes adreccedilat a aquests canvis organitzacio-nals tecnologravegics sectorials i formatius entre drsquoaltres En aquest sentit necessi-tarem una reforma innovadora del nou model de seguretat i salut a les empre-ses i una adequacioacute als nous riscos i les noves formes de treball

Quegrave inclou la reforma innovadoraNous models ergonogravemics del futur de les noves tecnologies i de la induacutestria 40 i lrsquoimpacte que poden tenir sobre les per-sones a fi de dissenyar llocs de treball segurs La prevencioacute de riscos laborals (PRL) ha de ser integrada com un ele-ment de modernitzacioacute i de millora de lrsquoorganitzacioacute en cadascuna de les acti-vitats de les empreses i dels llocs de tre-ball

Perograve aixograve no existeix jaHi ha un avenccedil en aquest sentit perograve la poliacutetica preventiva de les empreses srsquoha drsquoadequar als nous canvis i les no-ves formes de treball Hem de disposar de sistemes drsquoinformacioacute que generin dades uacutetils per a la presa de decisions amb informacioacute vagravelida exhaustiva re-presentativa i actualitzada A meacutes cal invertir en recerca ategraves que cada vega-da estem exposats a nous sistemes or-ganitzatius materials productes ener-gieshellip de manera que cal conegraveixer lrsquoexposicioacute a nous riscos i la possible afec-tacioacute que tenen sobre la poblacioacute treballadora

Per tant no caldria comenccedilar a assu-mir la prevencioacute abans drsquoarribar a lrsquoagravembit laboralUn dels punts clau de la reforma innova-dora eacutes la millora de la sensibilitzacioacute dels treballadors i de les treballadores potenciant la cultura preventiva dels llocs de treball Eacutes important transmetre a les noves generacions el valor de la sa-lut i la prevencioacute i crear una veritable cultura preventiva

gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada

Quegrave aconseguiria la reforma innova-dora que propugnaDrsquouna banda un model de futur del tre-ball en quegrave es valori la salut dels treba-lladors ja que soacuten el potencial meacutes gran que tenen les empreses De lrsquoaltra un mercat de treball que funcioni beacute i ga-ranteixi la qualitat de vida de les perso-nes al llarg de la seva etapa laboral cosa que tambeacute implicaria unes empreses meacutes saludables i competitives

Estan preparats els tegravecnics de preven-cioacute per assolir aquests reptes nousEns hi estem adaptant perograve detectem una manca de tegravecnics o de prevencioacute es-pecialitzats en aquestes mategraveries Cal-drien meacutes estudis i una evidegravencia de lrsquoimpacte de les noves tecnologies

En pot posar un exempleLa utilitzacioacute dels exoesquelets en la in-duacutestria automobiliacutestica que ja eacutes una re-alitat Aquests equips de treball per re-duir esforccedilos fiacutesics comporten meacutes benestar per als treballadors No obstant aixograve els professionals de la seguretat i la salut laboral sabem que un element que modifica o altera la biomecagravenica del cos humagrave teacute tots els nuacutemeros drsquoaportar nous riscos

I com ha de ser la formacioacute dels treba-lladors i de les treballadores en la pre-vencioacute laboralLa formacioacute ha de ser teograverica pragravectica suficient i adequada en mategraveria preven-tiva tant en el moment de la contracta-cioacute com en el moment en quegrave hi hagi canvis en les funcions que exerceix o quan srsquointrodueixin noves tecnologies o canvis en els equips de treball

En quegrave srsquoha de centrar aquesta for-macioacuteLa formacioacute srsquoha de centrar especiacutefica-ment en el lloc de treball o la funcioacute de cada treballador o treballadora srsquoha drsquoadaptar a lrsquoevolucioacute dels riscos i a lrsquoapa-ricioacute dels nous i srsquoha de repetir periogravedica-ment si eacutes necessari

Quines iniciatives innovadores ha pres lrsquoInstitut que vostegrave dirigeixLrsquoany passat vam fer una campanya de sensibilitzacioacute de prevencioacute de riscos la-

borals adreccedilada als joves que srsquointensifi-caragrave lrsquoany vinent amb una campanya per a la poblacioacute en general El concurs ldquoLa prevencioacute un valor segurrdquo eacutes una altra iniciativa com tambeacute lrsquoimpuls a la for-macioacute reglada sobre aquests temes amb el Departament drsquoEducacioacute a la formacioacute ocupacional amb el SOC i en la mesura que sigui possible a la formacioacute universi-tagraveria En definitiva no podem oblidar el gran paper que teacute lrsquoagravembit educatiu en la formacioacute de les generacions meacutes joves en aspectes que per a nosaltres soacuten tan importants com la cultura preventiva i la seguretat i la salut laboral

Es pot innovar en la formacioacute dins lrsquoagravembit de la PRLCreiem que tambeacute eacutes fonamental apos-tar per les noves metodologies formati-ves en el nostre agravembit sobretot quan ens adrecem a la poblacioacute meacutes jove que estagrave molt acostumada a utilitzar-les perograve tambeacute hem de ser capaccedilos de ge-nerar i transmetre continguts tegravecnics mitjanccedilant piacutendoles interactives

Com es pot ferLa formacioacute en liacutenia la ludificacioacute etc en qualsevol mategraveria permet aprendre mit-janccedilant recursos audiovisuals Eacutes evident que teacute molts avantatges arriba a qualse-vol agravembit geogragravefic del territori permet organitzar i compaginar el temps drsquoestu-di amb la resta de les tasques i obligaci-ons laborals i familiars i possibilita actu-alitzar els continguts en el mateix moment en quegrave es coneixen les novetats

LrsquoICSSL ja ho faA lrsquoICSSL estem dissenyant materials cursos i accions formatives per treballar en liacutenia que siguin atractius adequats als objectius i que captin engresquin i motivin lrsquoalumnat i no nomeacutes en lrsquoagravembit de la formacioacute sinoacute tambeacute en la infor-macioacute que volem transmetre als agents de prevencioacute Per exemple srsquoelaboren infografies drsquoinformes o estudis tegravecnics amb la finalitat de difondrersquon els contin-guts i arribar a meacutes poblacioacute sense dei-xar de banda el rigor i el treball tegravecnic

Per anar acabant quegrave proposa lrsquoICSSL per colmiddotlaborar en el foment de la cul-tura preventiva

Una de les actuacions que considerem fonamentals i que duem a terme des de fa anys eacutes el foment per integrar la pre-vencioacute en lrsquoagravembit educatiu Creiem que el ldquovalor de la prevencioacuterdquo srsquoha de treballar des drsquoedats meacutes joves des de la infante-sa i el nostre gran repte seria aconse-guir que el curriacuteculum de primagraveria se-cundagraveria i batxillerat inclogueacutes temes de prevencioacute

LrsquoICSSL teacute suport per portar a terme aquesta propostaHem treballat amb el Departament drsquoEducacioacute en la formacioacute reglada i amb el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute de Catalunya (SOC) en la formacioacute ocupacional hem aconseguit integrar-la en la formacioacute professional

Aquest eacutes el liacutemitEn absolut Un dels reptes eacutes integrar-ho en la formacioacute universitagraveria de caragravecter meacutes tegravecnic Caldria pensar en clau de futur i aconseguir que els professionals del dia de demagrave dissenyin els espais les magrave-quines els procediments etc pensant en lrsquouacutes i des drsquoun vessant preventiu a fi drsquoevi-tar correccions posteriors A meacutes caldria fer-ho sense deixar de banda les campa-nyes de sensibilitzacioacute i les actuacions drsquoassessorament i formacioacute que contri-bueixen a crear espais de diagraveleg al voltant de la prevencioacute de riscos laborals

gtSumari

Al Consorci per a la Formacioacute Contiacutenua de Catalunya trsquoajudem a fer-ho

Enguany oferim als treballadors i les treballadores meacutes de 6000 cursos totalment subvencionats de 800 especialitats

diferents en tots els agravembits professionals

Millorar sempre eacutes possible

Vols millorarprofessionalment

Ilmiddotlustracioacute Lola Abenza

INFORMArsquoT 3

Editorial





gtSumari



o ens hi adaptem o


Sumari








Per a subscripcions


















5 INFORMArsquoT

Articles









gtSumari

6 INFORMArsquoT










gtSumari

7 INFORMArsquoT





Catalunyardquo






gtSumari

8 INFORMArsquoT

Breus





gtSumari

9 INFORMArsquoT







gtSumari

10 INFORMArsquoT














gtSumari

11 INFORMArsquoT











ldquoFont Packaging


migrdquo


12 INFORMArsquoT

Articles





gtSumari

13 INFORMArsquoT

Articles




















admin

gtSumari

En primera persona










de plagues

gtSumari

14 INFORMArsquoT

En primera persona

15 INFORMArsquoT









avaluadorsrdquo






gtSumari

16 INFORMArsquoT







gtSumari

17 INFORMArsquoT










gtSumari

18 INFORMArsquoT
















gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles












gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

INFORMArsquoT 3

Editorial





gtSumari



o ens hi adaptem o


Sumari








Per a subscripcions


















5 INFORMArsquoT

Articles









gtSumari

6 INFORMArsquoT










gtSumari

7 INFORMArsquoT





Catalunyardquo






gtSumari

8 INFORMArsquoT

Breus





gtSumari

9 INFORMArsquoT







gtSumari

10 INFORMArsquoT














gtSumari

11 INFORMArsquoT











ldquoFont Packaging


migrdquo


12 INFORMArsquoT

Articles





gtSumari

13 INFORMArsquoT

Articles




















admin

gtSumari

En primera persona










de plagues

gtSumari

14 INFORMArsquoT

En primera persona

15 INFORMArsquoT









avaluadorsrdquo






gtSumari

16 INFORMArsquoT







gtSumari

17 INFORMArsquoT










gtSumari

18 INFORMArsquoT
















gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles












gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

Sumari








Per a subscripcions


















5 INFORMArsquoT

Articles









gtSumari

6 INFORMArsquoT










gtSumari

7 INFORMArsquoT





Catalunyardquo






gtSumari

8 INFORMArsquoT

Breus





gtSumari

9 INFORMArsquoT







gtSumari

10 INFORMArsquoT














gtSumari

11 INFORMArsquoT











ldquoFont Packaging


migrdquo


12 INFORMArsquoT

Articles





gtSumari

13 INFORMArsquoT

Articles




















admin

gtSumari

En primera persona










de plagues

gtSumari

14 INFORMArsquoT

En primera persona

15 INFORMArsquoT









avaluadorsrdquo






gtSumari

16 INFORMArsquoT







gtSumari

17 INFORMArsquoT










gtSumari

18 INFORMArsquoT
















gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles












gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

5 INFORMArsquoT

Articles









gtSumari

6 INFORMArsquoT










gtSumari

7 INFORMArsquoT





Catalunyardquo






gtSumari

8 INFORMArsquoT

Breus





gtSumari

9 INFORMArsquoT







gtSumari

10 INFORMArsquoT














gtSumari

11 INFORMArsquoT











ldquoFont Packaging


migrdquo


12 INFORMArsquoT

Articles





gtSumari

13 INFORMArsquoT

Articles




















admin

gtSumari

En primera persona










de plagues

gtSumari

14 INFORMArsquoT

En primera persona

15 INFORMArsquoT









avaluadorsrdquo






gtSumari

16 INFORMArsquoT







gtSumari

17 INFORMArsquoT










gtSumari

18 INFORMArsquoT
















gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles












gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

6 INFORMArsquoT










gtSumari

7 INFORMArsquoT





Catalunyardquo






gtSumari

8 INFORMArsquoT

Breus





gtSumari

9 INFORMArsquoT







gtSumari

10 INFORMArsquoT














gtSumari

11 INFORMArsquoT











ldquoFont Packaging


migrdquo


12 INFORMArsquoT

Articles





gtSumari

13 INFORMArsquoT

Articles




















admin

gtSumari

En primera persona










de plagues

gtSumari

14 INFORMArsquoT

En primera persona

15 INFORMArsquoT









avaluadorsrdquo






gtSumari

16 INFORMArsquoT







gtSumari

17 INFORMArsquoT










gtSumari

18 INFORMArsquoT
















gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles












gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

7 INFORMArsquoT





Catalunyardquo






gtSumari

8 INFORMArsquoT

Breus





gtSumari

9 INFORMArsquoT







gtSumari

10 INFORMArsquoT














gtSumari

11 INFORMArsquoT











ldquoFont Packaging


migrdquo


12 INFORMArsquoT

Articles





gtSumari

13 INFORMArsquoT

Articles




















admin

gtSumari

En primera persona










de plagues

gtSumari

14 INFORMArsquoT

En primera persona

15 INFORMArsquoT









avaluadorsrdquo






gtSumari

16 INFORMArsquoT







gtSumari

17 INFORMArsquoT










gtSumari

18 INFORMArsquoT
















gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles












gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

8 INFORMArsquoT

Breus





gtSumari

9 INFORMArsquoT







gtSumari

10 INFORMArsquoT














gtSumari

11 INFORMArsquoT











ldquoFont Packaging


migrdquo


12 INFORMArsquoT

Articles





gtSumari

13 INFORMArsquoT

Articles




















admin

gtSumari

En primera persona










de plagues

gtSumari

14 INFORMArsquoT

En primera persona

15 INFORMArsquoT









avaluadorsrdquo






gtSumari

16 INFORMArsquoT







gtSumari

17 INFORMArsquoT










gtSumari

18 INFORMArsquoT
















gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles












gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

9 INFORMArsquoT







gtSumari

10 INFORMArsquoT














gtSumari

11 INFORMArsquoT











ldquoFont Packaging


migrdquo


12 INFORMArsquoT

Articles





gtSumari

13 INFORMArsquoT

Articles




















admin

gtSumari

En primera persona










de plagues

gtSumari

14 INFORMArsquoT

En primera persona

15 INFORMArsquoT









avaluadorsrdquo






gtSumari

16 INFORMArsquoT







gtSumari

17 INFORMArsquoT










gtSumari

18 INFORMArsquoT
















gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles












gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

10 INFORMArsquoT














gtSumari

11 INFORMArsquoT











ldquoFont Packaging


migrdquo


12 INFORMArsquoT

Articles





gtSumari

13 INFORMArsquoT

Articles




















admin

gtSumari

En primera persona










de plagues

gtSumari

14 INFORMArsquoT

En primera persona

15 INFORMArsquoT









avaluadorsrdquo






gtSumari

16 INFORMArsquoT







gtSumari

17 INFORMArsquoT










gtSumari

18 INFORMArsquoT
















gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles












gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

11 INFORMArsquoT











ldquoFont Packaging


migrdquo


12 INFORMArsquoT

Articles





gtSumari

13 INFORMArsquoT

Articles




















admin

gtSumari

En primera persona










de plagues

gtSumari

14 INFORMArsquoT

En primera persona

15 INFORMArsquoT









avaluadorsrdquo






gtSumari

16 INFORMArsquoT







gtSumari

17 INFORMArsquoT










gtSumari

18 INFORMArsquoT
















gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles












gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

12 INFORMArsquoT

Articles





gtSumari

13 INFORMArsquoT

Articles




















admin

gtSumari

En primera persona










de plagues

gtSumari

14 INFORMArsquoT

En primera persona

15 INFORMArsquoT









avaluadorsrdquo






gtSumari

16 INFORMArsquoT







gtSumari

17 INFORMArsquoT










gtSumari

18 INFORMArsquoT
















gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles












gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

13 INFORMArsquoT

Articles




















admin

gtSumari

En primera persona










de plagues

gtSumari

14 INFORMArsquoT

En primera persona

15 INFORMArsquoT









avaluadorsrdquo






gtSumari

16 INFORMArsquoT







gtSumari

17 INFORMArsquoT










gtSumari

18 INFORMArsquoT
















gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles












gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

En primera persona










de plagues

gtSumari

14 INFORMArsquoT

En primera persona

15 INFORMArsquoT









avaluadorsrdquo






gtSumari

16 INFORMArsquoT







gtSumari

17 INFORMArsquoT










gtSumari

18 INFORMArsquoT
















gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles












gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

En primera persona

15 INFORMArsquoT









avaluadorsrdquo






gtSumari

16 INFORMArsquoT







gtSumari

17 INFORMArsquoT










gtSumari

18 INFORMArsquoT
















gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles












gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

16 INFORMArsquoT







gtSumari

17 INFORMArsquoT










gtSumari

18 INFORMArsquoT
















gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles












gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

17 INFORMArsquoT










gtSumari

18 INFORMArsquoT
















gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles












gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

18 INFORMArsquoT
















gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles












gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

19 INFORMArsquoT

Articles












gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

20 INFORMArsquoT

Articles






Per Yolanda Barbero


gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

21 INFORMArsquoT

Articles












EDURNE MIGUEL


gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

22 INFORMArsquoT

Articles










gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

24 INFORMArsquoT

La veu del formador










gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

25 INFORMArsquoT

La veu del formador












gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

26 INFORMArsquoT

Signatura convidada





Per Jaume Tort


gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

27 INFORMArsquoT

Signatura convidada









ocattorgans


gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

28 INFORMArsquoT

Contraportada







i Salut Laboral

Per Laure Diacuteaz

gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

29 INFORMArsquoT

Contraportada

















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

30 INFORMArsquoT

Contraportada
















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

31 INFORMArsquoT

Contraportada















gtSumari

Documents

La Revista de la Formació Professional per a l’OcupacióLa ... · en la formació ha d’obligar impulsors, formadors i participants a explo-rar, investigar i emprar totes les