AvuiPer només 9,95 €, el noudisc de Tomeu Penya

AvuiLa revistaBarça Kids,amb el diari

2,50€Diumenge, 24 de novembre del 2013. ANY XXXVIII. NÚM. 13021

Club del Subscriptor P12

8570

56-1

0753

18w

Procés obertAVANÇANT · Anàlisi dels escenaris possibles que ensesperen durant el 2014 al cap d’un any del 25-N

Vol que Catalunya sigui un estat independent?L’ANC concreta la pregunta de la consulta i la considera irrenunciable per al 2014 ■ P4,5

El Barça no nota les importants baixes de l’equip i s’imposa amb contundència al Granada

EL 9

L’eficàcia del bloc (4-0)Neymar abraça un Alexis que ahir va tornar a trobar la porteria ■ QUIM PUIG

Protagonistesdel miracle

P24-26

El IV Congrés delTercer Sector Socialreunirà 4.000persones per enfortirles apostes solidàries

El llibre blanc d’unaEscòcia sobiranaP11

Europa-Món

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE NOVEMBRE DEL 201324 | Societat |

SocietatCinc dels vint restaurantsque estrenen una estrellasón catalans, com araLes Moles d’Ulldecona iel Malena de Gimenells

La setmanade lesestrellesMichelin

Protagonistes del m

Enfortir la identitat, els va-lors i les capacitats del ter-cer sector social; reclamarmés i millors polítiques so-cials públiques en l’actualcontext de crisi, i enfortirl’aliança de les entitats so-cials amb els poders pú-blics i els altres agents so-cials són els principals ob-jectius del IV Congrés delTercer Sector Social, quede dimecres a divendresaplegarà més de 2.000 per-sones al Centre de Conven-cions Internacional de Bar-celona. A més de conferèn-cies i debats, a l’Àgora d’Ex-periències i a la mostrad’entitats es podrà com-provar com treballenaquestes més de 4.000 en-titats que cada dia aixe-quen la persiana per aten-dre més de 2,1 milions depersones en risc o en situa-ció d’exclusió. Cada cop esfa més evident que és lafeina d’aquestes entitatsla que, en temps de moltespenúries econòmiques,aconsegueix el miracle demantenir la pau social.

El congrés arriba po-ques setmanes desprésque l’Anuari 2013 del ter-cer sector social demos-trés que amb la crisi les en-titats són les que són a latrinxera i han d’atendremés persones. “Fem moltamb poc. No es deixad’atendre ningú”, resumiaa principis d’octubre lapresidenta de la Taulad’Entitats, Àngels Guite-

Sònia PauBARCELONA

FUTUR Més de 4.000 entitatss’apleguen en el IV Congrés delTercer Sector per enfortir la identitatALERTA Atenen més de 2,1 milionsde persones i avisen que cal engrandirla inversió pública en polítiques socials

ras, en la presentació del’anuari, elaborat amb da-des de finals del 2011. Lafoto que fa aquest estudiindica que, en quatre anys,van augmentar un 25%les persones ateses peralguna entitat: es va pas-sar d’1,7 milions d’usuarisl’any 2007 a superar els2,1 milions l’any 2011.

Aquest increment defeina, a més, ha coinciditamb una reducció del nom-bre d’associacions –de7.500 a 6.800– i, alhora, en

només dos anys s’han per-dut 18.000 llocs de treball.La pèrdua d’entitats s’atri-bueix al procés de concen-tració en el sector i al fetque moltes han anat per-dent la raó de ser, com és elcas de les que van sorgirper atendre les personesimmigrants i no van tenirtemps de consolidar-se,perquè la crisi les va en-xampar sense estructuresprou sòlides per resistir.

En el balanç, el que síque augmenten són elnombre de voluntaris itambé les donacions. Espot concloure que elstemps de crisi fan els ciu-tadans més còmplices decauses comunes. “Esticconvençut que tots te-nim la solidaritat a florde pell i només cal rascar

una mica perquè surti”,deia la setmana passadael president del Banc delsAliments, Antoni Sansal-vadó, per presentar elGran Recapte que es faràdivendres i dissabte.

El tercer sector moumés de 300.000 volunta-ris, un 23% més que el2007. Pel que fa a finan-ces, si l’any 2007 els dinersprocedents de fonts pri-vades representaven un51% del pressupost, alcap de quatre anys, ja ha-vien pujat fins al 56%.

La crisi i els pressupostosajustats fan que tant entitatspetites com grans innovin iposin imaginació per poderoferir serveis i trobar recur-sos. El IV Congrés del TercerSector Social serà una bonaoportunitat per conèixer al’Àgora d’Experiències coms’ho fan per atendre mésgent que es troba sovint ensituacions molt al límit i comes fa amb menys recursos.

tutelats o extutelats; les per-sones amb discapacitat delsserveis d’Ampans fan activi-tats de voluntariat; un projec-te fomenta l’emprenedoriade dones a Salt; Coopmercat,una botiga d’alimentació albarri de Gràcia, té productesd’empreses socials; la Funda-ció Comtal posa imaginacióen la formació dels joves iLlars Compartides buscaun envelliment digne.

El Punt Avui comença unasèrie de reportatges que re-cullen algunes experiènciesexplicades pels protagonis-tes; és a dir, donant veu aprofessionals i voluntaris deles entitats, així com alsusuaris que se’n beneficien.La cooperativa Ergosum co-mercialitza una caixa regalamb propostes d’oci amb va-lors; el projecte Referentsacompanya, a Girona, joves

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Deu bones experiències a tenir en compte

Retrat del tercer sector socialOrganitzacions

Organitzacions segons el principal

col·lectiu destinatari Any 2011

(Persones contractades)

Reptes de futurIdees clau

Les entitats socials catalanes estan atenent més persones amb uns recursos similars als d’abans de l’inici de la crisi

Continuar enfortint el tercer sector social per tal de donar resposta a les necessitats socials emergentsEl tercer sector social juga un paper clau en la cohesió social en temps de crisi

La ciutadania està cada cop més implicada en el Tercer Sector Social. Però s’ha de seguir treballant per aconseguir més visibilitat del sector i la complicitat de la ciutadania

Salut mental2%

Infants i joves19%

Dones15%

Gent gran4%

Persones amb discapacitat14%

Altres col·lectius12%

Malalties8%

20011.000.000

20012007

2011155.000

5.600

7.500

245.000(52.000)(100.000)

(102.000)

Immigrants7%

Pobresa i exclusió5% Drogodependents

4%

20011.000.000

Persones voluntàries

Persones destinatàries

1.700.000

6.800

2007

20112.130.000

300.000

2.130.000

300.000

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Sense una apostasocial no hi haigualtat”, diuÀngels Guiteras

| Societat | 25EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2013

S.P.BARCELONA

NOU · Ergosum crea una caixa regal amb 25 experiències de lleure fentactivitats socials, culturals i ambientals INGRÉS · Es potencia l’economiasocial difonent projectes del territori i, alhora, s’obren vies de finançament

Oci amb valors

laborar galetes artesa-nes a l’obrador d’El Ro-sal a Tàrrega, fer de pas-tor a l’Associació Xis-queta als Pallars Sobirà.

Anar de marxa amb la tortugaEmília, fer teatre, descobrir el móncasteller, convertir en peces de dis-seny mobiliari abandonat a la dei-xalleria... Aquestessón algunes de les ac-tivitats de lleure queproposa viure la pri-mera caixa regal deltercer sector social.Ergosum, experièn-cies per compatir ésun producte de la co-operativa Encís, ques’ha començat a co-mercialitzar pen-sant en Nadal i es presentarà al’Àgora d’Experiències del Con-grés de la Taula del Tercer Sector.“Es tracta de difondre projectessocials que ja funcionen al territo-ri i promocionar-los com a regalque alhora promou els valors deproximitat, cooperativisme i eco-nomia social”, resumeix la res-ponsable de consum de la coope-rativa Encís, Muntsa Prat.

De fet, el que es fa és empaque-tar 25 opcions de lleure i vendre el

Epaquet, com ja fan Smartbox o Lavida es bella amb experiènciesd’allotjament turístic, gastronomiao sessions de bellesa. “La principalnovetat –subratlla Prat– és que esproposa un model d’oci basat en elsvalors, perquè es concep el lleurecom un espai d’aprenentatge com-partit i de creixement a través dejocs i d’altres activitats.” També ésnou que es dirigeixi a un públic fa-miliar –amb infants entre 3 i 12

anys– i que totes les expe-riències estiguin organit-

zades des d’iniciativesd’economia social oper entitats del ter-cer sector social.

En temps de crisi ide necessitat de po-sar-hi imaginació pertrobar recursos, Pratdestaca que partici-par en el projecte és

una nova via de finançament per ales associacions. “També obrimuna nova via per a les persones quecomprin l’activitat. Pots col·labo-rar amb un projecte fent-te’n soci,fent una donació o dedicant-hitemps. Ara, a més, hi pots col·labo-rar pagant a canvi de rebre una ex-periència.” La caixa regal es podràcomprar a través de les entitats, enfires d’economia solidària i es nego-cia que es distribueixi en algunagran cadena comercial. ■

L’experiència Ergosum de Fundació MAP Ripollès és convertir mobles de la deixalleria en peces de disseny ■ EL PUNT AVUI

ui?La cooperativaEncís treuuna línia deproductes perpromocionarl’economiasocial

om?La caixa regalofereix 25experiènciesd’oci familiarrealitzadesper entitatsdel tercersector

CQuè?

‘Ergosum,experiènciesper compartir’és unacaixa regald’activitatsde lleure

Q

miracle

Assumint el paper detreballar per a la cohesiósocial, les entitats aprofita-ran el congrés per fer frontcomú i reivindicar a les ad-ministracions més inver-sió en polítiques socials.“Sense una aposta socialno podrem tirar endavantun estat d’igualtat”, plan-teja Guiteras, que alertaque “és un cercle viciós”:“Es fan pressupostos ambretallades per disminuir eldèficit, però no creix elconsum i hi ha contracció.”“Ens continua preocupant

la pobresa, perquè es famés intensa, extensa, crò-nica i propera. També enspreocupen les seqüeles dela crisi en moltes famílies”,va afirmar el director deCàritas de Barcelona, Jor-di Roglà, en la presentacióde Feina amb cor, un nouprograma per acompanyarels aturats de llarga duradaa reintroduir-se al món la-boral. El 23% dels catalans(840.500 persones) estansense feina, i el 58% delsaturats fa un any o mésque no treballen. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

6.800entitats socials hi havia a fi-nals del 2011 a Catalunya.

2,8per cent del PIB català repre-senta el tercer sector.

FONT: TAULA D’ENTITATS DEL TERCER SECTOR SOCIAL I OBSERVATORI DEL TERCER SECTOR

Evolució del nombre de persones

destinatàries

2007 2008 2009 2010 2011 2012(prev.)

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

Evolució del nombre de persones

voluntàries

Evolució de les

fonts de finançamentPrivat

2009

2013

2008 2009 2010 2011 2012(prev.)

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

Públic

56%

51%

49%

44%

2.130.000

300.000

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE NOVEMBRE DEL 201326 | Societat |

Carme VinyolesGIRONA

nna: “Nosaltres ja ensconeixíem abans d’en-trar en el programa, johavia estat professoraseva a domicili.” Fanny:

“Sí, per raons que prefereixo noexplicar, no podia anar a l’institut,em feia una por impressionant, noera capaç de posar-hi els peus.” An-na: “Li van proporcionar una aten-ció educativa a casa i és així que ensvam començar a relacionar.” Fan-ny: “En finalitzar les classes li vaigpreguntar: «No ens podem conti-nuar veient?» No volia que s’aca-bés.” Anna: “Li vaig dir que cap pro-blema, que m’agradaria, era clarque ella necessitava més temps.”Fanny: “Algú de fora que està pertu, que es preocupa de com et sents,que et valora, que es recorda del teuaniversari... no sabeu què és teniraixò!” Anna: “Es va anar creant unlligam entre nosaltres a mesura quel’anava tractant i em feia càrrec delque havia passat; li vaig agafar unagran estima.” Fanny: “Em va fer laprimera trucada del dia: «Moltes fe-licitats Fanny»... I volia dir: «Esticcontenta perquè fas anys, perquèt’esforces i estàs progressant.» Enrealitat el que em feia tirar enda-vant era que li importés a algú, queella estigués al meu costat.”

Hem reproduït un petit fragmentde la conversa molt espontània imés emotiva del que sabríem trans-metre entre la noia de 18 anys Este-fania (Fanny) López i la professoraAnna Sarquella, de38, participants, jun-tament amb unes al-tres quatre parelles,de la primera ediciódel projecte de men-toria Referents Giro-na, que té com a ob-jectiu posar en con-tacte joves extutelatsper l’administració ien situació de vulne-rabilitat social amb persones dispo-sades a fer un acompanyament vo-luntari per ajudar-los a adquirirconfiança, seguretat en ells matei-xos i, finalment, el grau d’autono-mia necessari per viure amb digni-tat. Com s’ intenta assolir aquestaencomiable fita? Respon Maria Àn-gels Guiolà, responsable i dinamit-zadora del projecte, amb molts anys

A

REFERENTS · Un projecte de mentoria busca a Girona més persones disposades a acompanyar voluntàriament joves ensituació de desavantatge social en el seu camí cap a la emancipació RELACIÓ POSITIVA · S’acaba establint un vincled’afecte molt gratificant per les dues parts que estimula actituds d’autoestima, de confiança i de superació de les dificultats

Felicitats, Fanny

altres persones a convertir-se en pa-relles de suport, per encarar-se ambel món amb una mirada oberta i so-lidària. Guiolà hi afegeix una condi-ció per actuar com a referent: havercomplert 28 anys. Feina seva és se-leccionar i posar en contacte candi-dats i joves i fer formació, segui-ment i avaluació dels resultats.

Inspirat en la llarga trajectòria del’associació Punt de Referència deBarcelona, Referents Girona va co-mençar a finals del 2012 amb unaprimera captació de cinc parelles–l’experiència d’una de les quals espresentarà al Congrés del TercerSector Social– i l’ajuda de l’àread’innovació de la cooperativa Suara.La Fundació La Caixa ha apostateconòmicament per la continuaciódel projecte, amb el compromísd’ampliar-lo fins a vint parelles, quees posaran en funcionament en dosgrups de deu; el primer ben aviat, aldesembre, i el segon a la primaveradel 2014, quan s’aconsegueixin elsmentors que encara fan falta. (Pera més informació i contacte: MariaÀngels Guiolà, tel. 608 73 11 30) ■

de treball en centres residencialsd’acció educativa (CRAE): “Es trac-ta de foragitar el fantasma de la soli-tud i de la desemparança anímicaque amenaça la majoria d’aquestsjoves en arribar a la majoria d’edat.”

L a mentoria hi pot jugar un granpaper, tal com es fa evident

per la història de l’Anna i laFanny, que ha anat ven-cent inseguretats i fò-bies, està treballant es-poràdicament i té pre-vist matricular-se a l’es-cola d’adults de Palafru-gell per obtenir, final-ment, el graduat escolarque li permetrà conti-nuar la seva formació i

ajudar a altres persones amb pro-blemes de la mateixa manera quel’han ajudat a ella. L’Anna tambéparla en positiu de la vivència: haguanyat una amiga, ha pres cons-ciència d’una realitat social molt du-ra i se sent gratificada davant elsavenços de la seva protegida, queno es rendeix malgrat els cops que liha donat la vida. Totes dues animen

Anna Sarquella i Estefania López, fotografiades a la biblioteca del Centre Cultural Coma-Cros de Salt ■ LLUÍS SERRAT

ui?El projecte Referents Girona,inspirat en la llarga trajectòriade l’associació Punt deReferència de Barcelona

uè?Dóna suport a l’emancipacióde joves extutelats perl’administració que estroben sols i vulnerables

om?A través d’una xarxa dementors amb els qualspoden confiar i dels qualspoden rebre orientació perencarar la seva vida

CQQ