La sèquia Monar serà protegida i ... · per les finques afectades en els ter-mes municipals respectius. “Volem fer un pas més en la preservació del patrimoni natural i arquitec-tònic

www.castellarvalles.cat

11530 DE JULIOL DE 2010

Setmanari d’informació local

de c

aste

llar

Jordi Castillo obtè el segon lloc al Campionat d’Espanya de patinatge

artístic després de 4 anys retirat

ESPORTS P13

ACTUALITAT P5

Tret de sortida per fer un nou centre comercial

ACTUALITAT P3

Tallaran tot Sala Boadella els caps de setmana

La sèquia Monar serà protegida i conservada

ACTUALITAT P4

Castellar i Sabadell acorden mantenir aquest canal del riu Ripoll d’origen medieval

CULTURA P17

Els concerts de Nits d’Estiu atrauen 1.650 espectadors

La sèquia Monar al seu pas per Castellar del Vallès en una imatge de dimecres passat. || JOSEP GRAELLS

ENTRETENIMENT

02 30 dE JuLiOL dE 2010· cAStELLAR dEL vALLèS

ORDENA JEROGLÍFICS

ACTUALITAT

30 dE JuLiOL dE 2010 03· cAStELLAR dEL vALLèS

Els caps de setmana es tallarà al trànsit tot Sala Boadella

El carrer de Sala Boadella, entre l’avinguda de Sant Esteve i el carrer de l’Hospital, es tancarà al trànsit els caps de setmana a partir de la Festa Major de Cas-tellar. Es tracta d’una mesura ex-perimental que l’Ajuntament ha pres amb el consens de l’Associ-ació de Comerciants del munici-pi, també del veïnat del carrer, i que es durà a terme els diven-dres, de 17 a 20.30 hores, i els dis-sabtes, de 10 a 14 hores i de 16 a 20.30 hores.

L’alcalde de Castellar, Ignasi Giménez, ha explicat que “l’expe-riència positiva en els primers trams dels carrers Sala Boade-lla i Montcada ha propiciat que la iniciativa s’ampliï al tram més comercial del carrer Sala Boadella”. En cas que el balanç sigui satisfactori, Giménez també ha explicat que l’Ajuntament es plantejarà la possibilitat de dur a terme aquesta proposta al carrer de Montcada i, fins i tot, més en-davant, convertir els nous trams per a vianants en vies de platafor-ma única tal i com es va fer en les zones compreses entre la carre-tera de Sentmenat i el carrer de l’Hospital.

La iniciativa, que té per ob-jectiu donar prioritat als vianants en aquesta via, es materialitza-rà amb la col·locació d’una pilo-na retràctil a l’avinguda de Sant Esteve, de manera que els vehi-

J.G.

L’Ajuntament ha consensuat amb veïns i comerciants aplicar la mesura després de festa Major per donar prioritat als vianants

De cara al setembre, també es tallarà el tram del carrer Sala Boadella que encara admet trànsit de cotxes durant els caps de setmana. || JOSEP GRAELLS

cles no podran accedir al carrer de Sala Boadella des d’aquesta via. Els veïns de la zona que tin-guin un aparcament privat dis-posaran d’un comandament per poder obrir la pilona i accedir així a les seves places d’aparcament. També es restringirà el trànsit rodat des del carrer del Mestre Ros, a partir d’una pilona manual que s’hi instal·larà a la cantonada amb el carrer de Sala Boadella i a la qual també tindran accés els veïns de la zona.

L’alcalde també ha avançat que la valoració es farà “dintre

d’un any i si és positiva, com es-perem, es podria plantejar un projecte per urbanitzar el car-rer i afrontar la renovació dels serveis, actuació que podria tenir un cost de 800.000 euros”. Aquesta reforma per completar la vianalització del carrer Sala Bo-adella es podria dur a terme de cara a l’any 2012, segons Ignasi Giménez.

història || El novembre de 2008 van finalitzar les obres que van servir per convertir en vies de prioritat per a vianants els car-

La zona blava tanca a l’agost

La zona de parquímetre situada en els principals carrers del centre de Castellar deixarà de funcionar des del pròxim dilluns 2 d’agost i no tornarà a ser neces-sari el pagament per aparcar fins el pròxim mes de setembre.

rers de Sala Boadella i Montca-da en els trams entre la carre-tera de Sentmenat i el carrer de l’Hospital. L’Ajuntament va realit-zar aquestes obres amb l’objectiu de donar continuïtat a la zona de vianants corresponent a la plaça Major, per tal de millorar la qua-litat urbana del centre del munici-pi i com a motor per a la dinamit-zació comercial d’aquest sector. Així, es va donar prioritat a l’espai ciutadà, convertint la zona en un espai per passejar i donant més comoditat als vianants en un espai de concentració comercial.

ACTUALITAT


A l’esquerra Ricard Estrada, regidor de Medi Ambient de Sabadell, amb el seu homòleg de Castellar, Aleix Canalís, al Pont Vell. || JOSEP GRAELLS

Els ajuntaments de Sabadell i Caste-llar del Vallès han signat un conveni amb l’objectiu de mantenir la sèquia Monar, una infraestructura hidràu-lica que data d’època medieval i re-corre la conca del riu Ripoll passant pels dos municipis. Els dos ajunta-ments es comprometen a treballar conjuntament en el manteniment d’aquesta infraestructura al seu pas per les finques afectades en els ter-mes municipals respectius. “Volem fer un pas més en la preservació del patrimoni natural i arquitec-tònic que tenim a la llera del riu Ripoll al nostre terme i al de Saba-dell. I el pas que fem és important per poder preservar un dels ele-ments arquitectònics més impor-tants que tenim a l’eix del Ripoll, que és la sèquia Monar”, va expli-car Aleix Canalís, regidor de Medi Ambient de Castellar, en el moment de la signatura al Pont Vell de Cas-tellar.

Els termes de Sabadell i Cas-tellar comparteixen un tram de la sèquia Monar, entre el gual del Molí

Cristina Domene

Castellar i Sabadell signen un conveni per preservar la infrastructura hidràulica que ha donat servei a la indústria tèxtil i als camps hortícoles

d’en Busquets a Castellar i l’horta de la Verneda de Can Deu a Sabadell. Tots dos ajuntaments pretenen ga-rantir que a partir d’ara es conser-vi el traçat de la sèquia, com també dur-ne a terme el manteniment i el correcte funcionament per assegu-rar el subministrament de l’aigua a les diferents zones d’horta existents a la ribera del riu. “L’eix econòmic i fluvial del Ripoll ha canviat d’usos.

card Estrada, regidor de Medi Am-bient de Sabadell durant l’acte.

L’acord, doncs, pretén consta-tar a través d’un document un acord verbal que ja existia entre ambdós consistoris amb la intenció de con-servar la infraestructura pels usos útils d’ara.

riu avall || La sèquia Monar, que es va construir abans del segle XI, va servir per alimentar la indús-tria dels molins que s’instal·laven als marges del Ripoll. Amb el pas del temps, aquesta sèquia, que es feia servir per a la indústria tèxtil i el reg dels camps hortícoles del riu Ripoll des de finals del segle XIX fins fa uns anys, s’ha anat deterio-rant. “A partir d’ara començarem a estudiar quin projectes concrets s’han de fer per millorar proble-mes com l’estancament de l’aigua en alguns punts o l’arranjament d’alguns trams que no estan a cel obert i que té les voltes deteriora-des”, va detallar Estrada.

Aquest conveni, però, no invali-da els drets que tenen alguns propi-etaris privats sobre la concessió de l’aigua de la sèquia.

La sèquia Monar es posa al dia

XI SEGLE La sèquia es va

construir abans del segle Xi per alimentar la in-dústria dels mo-

lins que s’instal·laven als marges del Ripoll. des de finals del segle XiX va servir per a la indústria tèx-til i el reg dels camps hortícoles.

L’economia del tèxtil ja està desu- bicada i la zona d’horta de produc-ció ha donat pas a l’horta de lleure, d’autoconsum. La sèquia, per tant, té un valor hidràulic que volem po-tenciar i preservar”, va afirmar Ri-

REPORTATGE

Un grup d’empresaris ha sol·licitat a la Generalitat la llicència per obrir un centre comercial a les naus Impuls situades al Pla de la Bruguera

‘Impuls Centre Co-mercial, que l’empre-sa IDP va construir ara fa dos anys per

encàrrec de la promotora Pibar-ri al Pla de la Bruguera, sembla que deixarà de ser l’edifici fantas-ma que és actualment per con-vertir-se en un centre comercial i acollirà diversos operadors. L’AC-TUAL ha pogut confirmar que un grup d’empresaris, agrupats sota el nom de Four Supermercats Cas-tellar, amb experiència en la ges-tió d’establiments comercials, ja ha presentat a la Generalitat la

L’edifici Impuls Centre Comercial està situat entre els carrers Berguedà i Ronda de Tolosa. || J.G.

Nou centre comercial?

Lsol·licitud de llicència comercial. “Encara queden per definir el número de metres quadrats que es destinen a una o altra super-fície en funció dels companys de viatge que tinguem”, explica un dels responsables de l’empresa.

La sol·licitud coincideix amb l’aprovació de la nova delimitació de la Trama Urbana Consolidada-da (TUC) al ple juny de l’Ajunta-ment de Castellar. L’edifici d’Im-puls Centre Comercial està ubicat entre els carrers Berguedà i la Ronda de Tolosa, just al costat d’un dels límits de la nova delimi-tació de la TUC.

Precisament aquesta ubica-ció, fora de la Trama Urbana Con-

solidada però pròxima al límit, i d’una superfície d’entre 800 i 2.500 metres quadrats, és una de les excepcions perquè la llicència no s’hagi de demanar a l’Ajunta-ment i en canvi s’hagi de sol·licitar a la Generalitat. L’alcalde de Cas-tellar, Ignasi Giménez, ha dema-nat molta “cautela” a l’espera de l’aprovació del projecte

2,5 milions d’euros || La inversió per construir l’Impuls Centre Co-mercial va ser de 2,5 milions d’eu-ros. Tot el complex comercial està format per tres edificis indepen-dents, amb superfícies que oscil-len entre els 1.300 i els 1.700 me-tres quadrats.

Jordi Rius

Es repinten diferents zones d’aparcament i de vianants

Aprofitant que l’agost els carrers de Castellar estan més buits de l’ha-bitual, l’Ajuntament farà diverses obres de repintat en aparcaments i passos de vianants, Així, durant la primera quinzena d’agost es durà una acció de repintat de l’aparca-ment del carrer Prat de la Riba. A més, es senyalitzarà l’accés a l’es-cola bressol Colobrers i un aparca-

ment d’ambulàncies davant la resi-dència d’avis Les Orquídies.

A la zona residencial de Can Carner, es pintaran noves places d’aparcament en bateria inversa a la Ronda de Ponent, entre els car-rers JV Foix i Urgell. S’habilita-ran pàrquings de forma alternada a cada costat de la via, de manera que es guanyarà en seguretat ja que els vehicles hauran de reduir la ve-locitat. A més, s’evitarà també que els vehicles estacionin en doble file-

Redaccióra al davant de l’escola Mestre Pla.A l’agost també es pintaran zones d’aparcament en bateria al carrer d’Urgell, entre Ronda Ponent i car-rer de la Nogueras (en aquest cas, les places aniran situades en els dos costats).

Finalment es repintaran els passos de vianants de la carretera B-124, entre els carrers de Pedris-sos i la benzinera situada a la cruïlla amb el carrer de Sant Jaume, l’esta-ció de servei Truyols (BP).

ACTUALITAT


ACTUALITAT


Reglament per a la Taula d’Immigració

Els integrants de la Taula d’Immi-gració, òrgan de participació ciuta-dana que reuneix entitats, persones, ens i serveis, a més dels represen-tats polítics i tècnics que treballen o estan interessats en aquest àmbit en el municipi de Castellar del Va-llès, van rebre la setmana passa-da una primera proposta de Regla-ment d’aquest òrgan. Es tracta d’un document que servirà per regular el funcionament de la Taula d’Im-migració. Aquesta primera propos-ta de Reglament serà ara treballa-da per cadascun dels membres de la Taula, que podran presentar pro-postes de millor en el redactat.

La propera reunió de la Taula d’Immigració, que es preveu realit-zar el mes de novembre, treballa-rà les diferents propostes que pu-guin sorgir, per tal de realitzar un redactat definitiu del Reglament, que haurà de traslladar-se a la Co-missió de Reglaments i, posterior-ment, haurà de ser aprovat pel Ple Municipal.

A més d’aquest punt, l’ordre del dia de la Taula d’Immigració in-cloïa també altres aspectes com la

Les persones i entites que integren aquest òrgan de participació ciutadana treballaran propostes per tancar un document de cara al pròxim novembre

Cobriran els costos de programes que ja funcionen

Redacció

Castellar rebrà 397.000 euros per a programes socials

L’Ajuntament de Castellar del Vallès rebrà enguany del Depar-tament d’Acció Social i Ciutada-nia de la Generalitat de Catalu-nya 397.044,41 euros per destinar a programes d’atenció social que du a terme el consistori. Així ho recull el contracte programa que els Serveis Territorials d’Ac-ció Social i Ciutadania a Barcelo-na van signar fa dues setmanes a Mataró amb els representants dels ajuntaments i del Consell Co-marcal del Vallès Occidental.

En el cas de Castellar, aquesta aportació anual respon al conveni signat l’any 2008 per Ajuntament i Generalitat i que preveu la coordinació, coopera-

ció i col·laboració entre ambdues administracions en matèria de ser-veis socials i altres programes re-latius al benestar social. Enguany, aquesta partida es destinarà a projectes diversos de les regidori-es d’Immigració i Serveis Socials, especialment per cobrir el cost de programes que ja funcionen.

La Regidoria de Benestar So-cial ha destacat que gran part dels diners procedents d’aquest contrac-te-programa cobreix la inversió en re-cursos humans que el consistori va portar a terme fa dos anys en l’àm-bit dels Serveis Socials. Una part de l’aportació també es destinarà al Ser-vei d’Atenció Domiciliària, al Centre Obert o al Servei d’atenció a persones immigrades. A més, també es desti-na un import en concepte d’ajuts per urgències socials.

Redacció

segona recepció de benvinguda al municipi que l’Ajuntament va oferir el passat 2 de juny i que va comp-tar amb l’assistència d’una vintena de persones.

D’altra banda, la sessió de la Taula d’Immigració també va ser-vir per informar sobre les sessi-ons d’acollida que el Servei Local

de Català i les regidories de Nova Ciutadania i Educació van posar en marxa entre els mesos d’abril i juny. Enguany, aquestes sessions, que tenen una durada de vint hores i que pretenen donar a conèixer no-cions bàsiques de la llengua catala-na, van comptar amb una assistèn-cia total de 18 persones.

Assistents a la segona recepció de benvinguda el 2 de juny. || J.GRAELLS

El director territorial d’Acció Social i Ciutadania amb alcaldes del Vallès . || ARXiu

L’oferta de formacióde El Mirador rep més de 260 peticions

259 sol·licituds. Aquest és el nú-mero d’inscripcions -a data del 26 de juliol- que han rebut a El Mirador Centre de Coneixement. Una xifra que, malgrat pot créi-xer perquè les inscripcions estan obertes fins demà dia 31 de juliol, ha superat les expectatives inici-als de l’organització. “Nosaltres calculàvem un total de 200 ins-cripcions, però de moment por-tem 170 persones inscrites en varis dels 18 cursos que s’ofe-reixen”, explica Jéssica Fillol, coordinadora d’activitats de El Mirador.

L’oferta de cursos de forma-

Cristina Domene

El nombre d’inscrits ha superat les expectatives inicials de l’organització

Pantalles informatives millorades

L’Ajuntament ha millorat el sis-tema d’informació que s’ofereix a través de les set pantalles in-formatives ubicades en diversos equipaments municipals, com el Palau tolrà, el calissó, el Mer-cat, el cAP, i a la Biblioteca Mu-nicipal. Recentment, se n’han col·locat dues de noves a El Mi-rador, una a l’espai polivalent i l’altra a l’espai Open Surf. des de fa uns dies, actualitzen auto-

ció de El Mirador pretén donar una resposta adequada a les ne-cessitats de totes aquelles perso-nes que vulguin començar en el món de les tecnologies, ampliar els seus coneixements o bé per-feccionar l’ús de les eines infor-màtiques necessàries, ja sigui des d’un punt de vista amateur o pro-fessional.

Els cursos més demandats, però, han estat els d’iniciació a la informàtica. “Els més exito-sos han estat els d’iniciació a la informàtica en horaris de matí, el retoc professional de fotogra-fies i els tallers de creativitat. També els cursos per obtenir els certificats AcTIC, que acredita la Generalitat de Catalunya”.

Encara que moltes de les propostes formatives ja s’han om-plert, no serà possible oferir tots els cursos en les tres franges horà-ries de matí, tarda i vespre. “Tin-drem capacitat per a tothom, ara disposem de 52 ordinadors quan abans només es podien fer servir 14. Però no podrem fer el mateix curs en els tres horaris, haurem de fer grups”.

Recordem que els interes-sats encara es poden inscriure avui i demà al web de l’Ajunta-ment. Ja al setembre es publicarà la llista d’admesos a www.caste-llarvalles.cat, a l’apartat El Mira-dor i també s’informarà a través del correu electrònic de cadas-cun dels inscrits.

màticament els continguts que es publiquen a la pàgina web municipal, a partir del sistema ‘rss’. A més, inclouen informa-ció d’actualitat, l’agenda d’acti-vitats i avisos d’interès ciutadà. com a novetat, també hi aparei-xen les temperatures i la farmà-cia de guàrdia del dia en curs. A més, també està previst que se n’instal·li una altra al vestíbul de l’Auditori Miquel Pont.

ACTUALITAT


PUBLICITAT


Alba González

Anna Nava, de l’agència de viatges Barceló de Castellar del Vallès. || JOSEP GRAELLS

Enguany hi ha més vilatans que marxen a l’estiu comparat amb l’any passat, no obstant ho fan amb una mitjana de menys temps ja que la majoria no supera els set o vuit dies

Més vacances, però més curtes

rriba l’agost, època de vacan-ces per excel·lència en la qual moltes persones surten de vi-atge. Els gustos per a la tem-

porada estival dels castellarencs són so-bretot illes i creuers i pel que fa a desti-nacions de llarga distància, Estats Units. Anna Nava de l’agència de viatges Barce-ló està més contenta que d’altres estius perquè “la venda de les vacances va mi-llor que l’any passat. Fins i tot hi ha més personal treballant”. Aspecte amb el que coincideix amb Núria Borrull de l’agència Masetur que ha assegurat: “la venda està més animada, els castellarencs marxen molt més de vacances ara que no pas a d’altres èpoques de l’any”.

Enguany sembla que els ciutadans estan més conscienciats amb la venda an-ticipada, “degut a que volen aconseguir descomptes i per aquest motiu no hi ha tanta gent que s’esperi a les ofertes d’úl-tima hora”, segons Nava. Borrull, també està d’acord en què “els clients habituals reservin les vacances amb antelació ja que d’aquesta manera poden escollir allò que

REPORTATGE

A

volen”. De fet, l’opció més còmode, si sabem on volem marxar de vacances és reservar el viatge el més aviat possible i sempre podem contractar l’assegurança per cancel·lació per tal de no perdre tots els diners invertits.

Sembla que els problemes amb els con-troladors aeris encara no han afectat cap de les dues agències contactades per L’AC-TUAL, però tot i així encara no ha arribat el més fort en el que a les vacances és re-

La crisi econòmica però també les

noves exigències del món laboral han

anat reduint sensiblement els dies de

vacances d’estiu, sobretot a l’hora de

programar viatges. Ara, el més habi-

tual és fer un viatge amb una estada

mitja d’una setmana, un fet que aca-

barà per modificar el signifcat de la

paraula estiueig.

7 dies

fereix: l’agost. De tota manera, el mitjà de transport que més s’utilitza és l’avió perquè és més còmode i més ràpid que qualsevol altre transport.

Sobre les destinacions favorites dels veïns i veïnes de la vila cal puntualitzar que aquestes són molt diferents segons l’edat: els clients joves de l’agència Masetur mar-xen sobretot a la Riviera Maia i a les illes (tant a les Balears com a les Canàries). En

canvi, els clients adults de la mateixa agèn-cia sembla que es decideixen per circuits europeus. En el cas de l’agència Barceló els creuers són la destinació favorita dels adults, perquè segons Nava, “surten molt bé de preu, ja que fan moltes ofertes fins als 17 anys”, i Estats Units és el lloc més concorregut pels més joves.

En el que sí coincideixen joves i adults és en estiuejar només una setmana.

ACTUALITAT


E

LA BÚSTIA Podeu escriure les vostres cartes a [email protected]. deixeu nom, cog-nom, número de telèfon i número del dNi. Màxim 15 línies. Les cartes de més ex-tensió poden ser extractades.Els escrits es publicaran per estricte ordre d’arribada. Les opinions han de ser respectuoses amb les persones i institucions.

Pedrosa s’apunta al surf a Los Angeles

Dani Pedrosa va aprofitar els darrers dies abans del GP dels Estats Units per practicar el surf a les platges del Pacífic. El castellarenc va compro-var un dels grans avantatges d’aquest esport: les caigudes són menys doloroses que sobre una moto. ||FOtO: MOtOGP

LA FOTO DE LA SETMANA

Edita: Ajuntament de castellar del vallès · c. Major, 74 1r Pis · 937 472 123

Director: Julià Guerrero · Redactor en cap: Jordi Rius · Direcció d’art: carles Martínez calveras

Redacció: Marina Antunez, cristina domene i Jordi Mas · Fotografia: Josep Graells

Compaginació: Àngel Pastor · Disseny publicitat institucional: Jordi Batalla

Publicitat: digues:com 93 714 26 91 · Impressió: Gràfiques canigó SL

Distribució: tEB castellar · Tiratge: 5.000 exemplars

Correu electrònic: [email protected] · Dipòsit legal: B-13007-2008

Ha desaparegut un innocent La Roja

Farta dels SPAM

Catalunya,un límit a l’èticade la destrucció !

Elvira Guàrdia Antoni Comas

Mireia Seguí

Josefina Llauradó

l Cigne de la Plaça de Catalunya era l’alegria de molts nens i també dels grans que anàvem a veure’l o a donar-li algu-na cosa de menjar tot pensant que a lo millor ningú es re-cordava d’ell.

Doncs resulta que ara farà unes tres setmanes que no es veu per allà i preguntant m’han dit que algú l’ha “matat”, o sigui, que no s’ha mort de mort natural sinó que ha estat expressament. Quina bretolada! Com pot ser que hi hagi persones, si se’n pot dir així, que siguin capaces de fer mal a animals innocents? que no es poden defensar i que ens recor-den que no estem sols en aquest món, que hi ha molta més varietat de vida al planeta i que aixó el fa més agradable i suportable.Ara farà tres anys i mig, el dia de reis de l’any 2007, que el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, de comú acord amb el Servei de Fauna de la Generalitat i la regidoria de Parcs i Jardins del nostre ajuntament, van decidir que l’estany castellarenc reunia per a aquests animals millors condicions com a hàbitat naturalitzat (condició que ha perdut), que el tancat dels Aiguamolls, i per aquest motiu van disposar-ne el seu trasllat. “El cigne és un animal salvatge que van portar al Centre per recuperar-se. Des-prés de més d’un any d’estada i d’haver perdut la seva capacitat de vol previsiblement per sempre, era aconsellable cercar-li un hàbitat més adequat”, deien els responsables.Pel que sembla no ha estat així i ara ja no el tenim entre nosaltres. (L’ànec mut que hi va arribar al mateix moment que el cigne i una fe-mella de xibec ja fa temps que no es veuen).Esperem que “el” o “els” que ho hagin fet es donin compte de la inutili-tat de la seva acció i que la policia local ens informi dels fets.

FOtOS: ELviRA GuÀRdiA

Amb això de voler prohibir o pro-hibir l’ablació (ara ja ho troben bé), vels integrals (sota de cadascun hi ha una dona maltractada), que tor-turin i matin animals i d’això se’n faci un espectacle (curses de braus) , Catalunya posa límits saludables a la relació amb gent que encara està animada per una energia vibratòria de caire troglodític, energia arcaica, que ja no cal. Els que diuen que Catalunya s’es-tà convertint en terra de prohibi-ció els dono la raó, Catalunya pro-hibeix l’ús gratuït de la força del mascle sobre la femella; de l’adult sobre l’infant o el disminuït; de l’home sobre la resta de la creació (delictes ecològics) i encara s’hi posa per poc! Què passa amb la prostitució? Vinga dones i també homes maltractats!Viure en democràcia vol dir haver de superar unes tendències poc huma-nes que tots tenim dins i que fins ara dominaven el dia a dia, en bé del res-pecte a un mateix (creixement per-sonal) i a l’entorn (respecte a la lli-bertat de l’altre, qualsevol ésser viu).

Aquests dies, amb molta insis-tència, sentim com música in-sistent i pesada el crit de VIVA LA ROJA en tots els canals de televisió (no tant en els cata-lans), per la ràdio i, sobretot, pel carrer.Quan sento la referència a “La Roja”, me’n recordo que durant la Guerra Civil, (jo tenia els meus 7, 8, 9 anys), aquest nom se li donava a la famosa Passio-nària. La dona política la Passio-nària era, llavors, “La Roja”.Per això, quan sento La Roja, en vénen al meu record els bom-bardejos a Barcelona, els crits de guerra, el foc dels antiaris en el camp d’aviació de Caste-llar i les invocacions contra els nacionals.Per això, perquè no em recordin aquells mals temps, tanco el te-levisor, la ràdio i em tapo les ore-lles quan passen pel carrer els fanàtics de La Roja.

És veritat, marxes un cap de setmana i quan tornes a con-sultar el correu electrònic ja són allà, els temibles SPAM o cor-reus brossa, aquells missatges enviats per un mitjà electrònic, de forma indiscriminadament i massiva, sense el consenti-ment dels receptors. Et prome-ten de tot: sous extres superiors al que reps habitualment amb la suor del teu front, una vida sexual plena i farcida de pasti-lles i rellotges i més ofertes a preus molt atractius. Els SPAM es colen de tal forma que, em-pesa per un afany d’esborrar-los, també elimino aquells que en realitat són imprescindi-bles. No puc més, n’estic farta que la Susanna Cooley, la Mag-gie Jorgensen, el Mauro Leslie o la Henrietta Winslow -noms suposo que ficticis dels remi-tents- que m’han fet arribar els seus missatges mentre es-cric aquesta carta m’ofereixen els seus productes miraculosos. Tirant pel dret, prefereixo rebre a la bústia física del meu pis els díptics de les cadenes de boti-gues d’electrodomèstics o dels hipermercats amb les ofertes de la quinzena. Algú pot dir que és el mateix, però sincerament crec que no. Els SPAM els reps cada dia, els prospectes de tant en tant . I són més amens.

Per fer això cal posar límits salu-dables i si ha de ser amb prohibi-cions doncs ho ha de ser. Viure en democràcia és l’opció que ací hem triat; els catalans ho fem tot: fem un tomb, ens fem amb algú, fem el dinar, fem un ball rodó, la nostra terra fa bona olor, o no; però en cap cas olora bé o malament… La llengua ja fa palès que estem orientats cap a l’ètica de la creació i no cap a la de la destrucció.Jo, de la plaça de braus, en faria, també, un museu dedicat al to-reig, on s’expliqués el perquè d’aquesta cultura mil·lenària i mediterrània, i el que volia sim-bolitzar; al final caldria explicar que a Catalunya es va dir que, malgrat tot aquest rerefons cultu-ral mediterrani, que sortosament no ens constitueix en exclusiva, hem arribat a un punt d’evolució en què veiem que ja no cal fer patir cap animal per mostrar la lluita de l’home amb les forces in-controlables de la natura que so-vint imposaven la mort.Qui no vulgui viure en democrà-cia i construir-la dia a dia, pot tocar el dos a un país on pugui se-guir participant d’actes impropis d’un ésser humà; però que ningú no ens toqui allò que no sona, vo-lent-nos imposar la seva manca d’humanitat.

OPINIÓ


OPINIÓ


a Guerra Civil Espa-nyola de 1936 - 1939 és un esdeveniment històric que ha gene-

rat una prolífica historiografia des d’enfocaments molt diferents: bèl-lic, polític, social, cultural, econò-mic, repressiu... No obstant, una representació cartogràfica global que il·lustrés el conflicte des d’una òptica catalana, que esdevingués un referent, quedava encara per endegar, tot i un seguit d’aporta-cions puntuals.En aquest sentit, el proppassat dimecres, 21 de juliol, es presen-tava a l’Espai Memorial Demo-cràtic, a Barcelona, l’Atles de la Guerra Civil a Catalunya publi-cat per Edicions Dau.L’obra és el resultat d’un pro-jecte de recerca de més de cinc anys, d’un equip d’historiadors i cartògrafs que han consultat desenes de centres de recerca,

d’arxius, de biblioteques i d’he-meroteques, tant nacionals com internacionals, per representar aquest període històric en més de quatre cents mapes, amb una voluntat exhaustiva d’il·lustració de l’evolució del conflicte bèl·lic i la seva afectació a Catalunya entre 1936 i 1939.Els autors de l’Atles són Anto-ni Segura, director del Centre d’Estudis Històrics Internaci-onals (CEHI) de la Universitat de Barcelona, l’historiador Joan Villarroya, el cartògraf Víctor Hurtado i la historiadora itali-ana Paola Lo Cascio. L’Atles s’articula en disset blocs temàtics, amb una forta presèn-cia dels aspectes bèl·lics del con-flicte a partir de l’arribada de la línia del front a Catalunya, la línia Segre - Noguera, la batalla de l’Ebre i la campanya de Ca-talunya, però també s’han car-

L

Memòria topogràfica. || JOAN MuNdEt

Cartografiar la Guerra Civil Espanyola

(1936-39)

PLAÇA MAJOR

Ernest Gallart*

tografiat els indrets on hi van participar les milícies catalanes com el front d’Aragó, el desem-barcament a Mallorca o la defen-sa de Madrid.Cal valorar una clara intencio-nalitat interpretativa tant del conflicte bèl·lic a través de la disposició de les tropes, el mo-viment dels fronts, com de la vo-luntat d’oferir una nova visió des del punt de vista històric, polí-tic i militar. Per aquest motiu, recull informació sobre el so-llevament militar de juliol de 1936, la repressió de rereguar-da, els raids aeris i navals, les col·lectivitzacions agràries i in-dustrials. També es localitzen les seus de les principals insti-tucions polítiques, partits, sindi-cats, així com els espais de lleure i els hospitals. A més, s’hi tro-ben reproduïdes les conseqüèn-cies de la destrucció de la cultu-

Una representació cartogràfica global que il·lustrés el conflicte des d’una òptica catalana quedava per endegar

QUINA MINA DE PROPINA Seb (Joso Sabadell)

ra material religiosa o dels Fets de Maig de 1937. Pel que fa a la cartografia de les dades, es tracta de mapes te-màtics molt acurats, que repre-senten la informació mitjançant coropletes, isolínies, fluxes o fi-gures amb una nombrosa apa-rició de diagrames i amb una simbologia convencional molt comprensiva, quasi intuïtiva. Quant a aspectes vinculats a la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) amb Castellar del Vallès, la vila surt referida en els blocs temàtics número 13 (Els Fets de Maig i antecedents), número 14 (Economia de guerra), número 15 (Catalunya, una economia de guerra) i número 17 (La Guer-ra Aèria), sempre en el context d’una interpretació global dels esdeveniments.

Historiador

Aldous HuxleyNovel·lista anglèsPotser la més gran lliçó de la història és que ningú va aprendre les lliçons de la història

OPINIÓ


Preservant la sèquia Monar

Aleix Canalís *

questa setmana l’Ajun-tament de Sabadell i el de Castellar del Va-llès han signat un con-

veni pel manteniment de la sèquia A

Monar, el canal que creua el nostre terme municipal de nord a sud i que discorre en paral·lel al riu Ripoll.La sèquia Monar (o rec Monar) és una canalització d’aigua que data d’època medieval i recorre la conca del riu Ripoll, des de sota del Mas Pinetó fins ben entrat el terme municipal de Sabadell.Si en el seu origen l’aigua de la sè-quia servia per moure els rodets dels molins fariners i regava les zones d’horta dels contorns, la

creixent industrialització va com-portar un ús encara més intensiu ja que de tots és conegut l’apogeu de les indústries tèxtils a la zona del Vallès i més concretament, als contorns de la nostra vila..Durant segles, l’ús de l’aigua del Ripoll i per extensió el de l’aigua de la sèquia, ha estat font de ri-quesa i de progrés econòmic pels pobles i ciutats de la contrada. Ac-tualment i amb la voluntat de pre-servar tots aquests elements ar-

quitectònics que expliquen una mica més la nostra història, con-siderem la sèquia Monar una peça clau del nostre patrimoni, essent una de les infraestructures hidràu-liques més importants i singulars que guarda el passat i la memòria de Castellar.L’objectiu d’aquest conveni és doncs, garantir la bona conserva-ció i el funcionament del traçat de la sèquia ja que degut a la manca de manteniment al llarg dels dar-

rers anys, en algun punts es troba del tot deteriorada. Aquests tre-balls tenen com a objectiu con-servar aquesta part del patrimo-ni permetent així la supervivència en el temps de la sèquia Monar i comptant, evidentment, amb la re-valorització d’una del les joies de la enginyeria hidràulica castella-renca, malauradament poc cone-guda fins el moment.

* Tinent Alcalde de Territori

Per què ara la revisió del POUM?

L’Altraveu

l Ple municipal va aprovar en el passat ple de juliol la creació d’una comissió per a

la revisió del Pla d’Ordenació Ur-banística Municipal (POUM). La revisió del Pla general no ens hau-ria de fer por. És una eina urbanís-tica que tenim i que ens serveix per decidir el model de municipi

E

que volem, però cal ara? Segons el nostre parer, cap dels motius que dóna l’equip de go-vern exigeixen forçosament la revisió del Pla actual. Revisar-lo és un procés feixuc i molt car i cal saber quin és el veritable ob-jectiu per portar a terme aques-ta acció, per que just ara al final de legislatura? Quin és el motiu de la nostra pru-dència? La que ens ha confiat el temps. Les actuacions urbanísti-ques més importants d’aquests darrers anys han estat aprova-des pel PSC amb el vot del regi-dor trànsfuga. No parlem d’actu-acions menors. A tall d’exemple,

han aprovat la creació de les àrees residencials estratègiques, 600 nous habitatges que comportaran el trasllat del camp de futbol a la zona industrial. També han apro-vat l’explotació de la restauració de la pedrera per 25 anys més, han volgut encabir la 7a escola dins les pistes d’atletisme, ha escombrat sencera la zona del molí d’en Bus-quets, i han iniciat les obres de Can Bages. Tot sense obrir cap pont de diàleg, sense acceptar cap de les propostes que s’han fet des de l’oposició. Ara, en canvi, ha ar-ribat l’hora d’iniciar un procés de reflexió i de debat sincer. Què en sap la ciutadania d’això?

Molt ens temem que sense argu-ments convincents el que s’es-tà coent és de nou un procés que obri de nou l’especulació urba-nística. A més, durant tota la le-gislatura no hi ha hagut intenció seriosa de discutir les mesures a emprendre per abordar els proble-mes manifestats en el pla d’habi-tatge local. En aquest sentit, l’Al-traveu ha posat sobre la taula per discutir amb tots el grups muni-cipals i la ciutadania, una propos-ta que contempla la possibilitat de fer habitatge social en sòl munici-pal sense la necessitat de revisar el pla general, ni de sobrepassar els límits actuals del terme, sen-

zillament gestionant el sòl que ac-tualment tenim. Com dèiem, cre-iem que amb aquesta revisió el govern pretén fer créixer el mu-nicipi més enllà del terme urbà re-sidencial actual. El valor estratègic, l’abast del Pla i la participació que això suposa ha de marcar un abans i un després en la voluntat política en temes d’urbanisme. Com gestionem el sòl que tenim a Castellar és un fet tan cabdal que tots els actors pos-sibles s’hi haurien de veure impli-cats des del primer pas fins a l’úl-tim. Quin és l’horitzó de futur que els que han donat suport a la pro-posta volen pel nostre poble?

EL TAULER

PLACES VACANTS ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS

HORARISD’ESTIUAUTOBUSOS

Les Escoles Bressol Municipals El coral i colobrers disposen de places vacants pel curs 2010-2011. Podeu adreçar-vos a l’Es-cola Bressol Municipal El coral (carrer torres, núm. 4,tel. 937 143 715).

Horari d’atenció a les famílies: de dl a dv, de 9.30 a 12 h i, i de 15.15 a 16.30 h.La plaça s’atorgarà per ordre d’inscripció.

consulta els horaris d’estiu (mes d’agost)de les línies d’autobúsc1, c3, c4, c6 i N65a la pàgina web municipal.

també hi trobaràs els canvis en l’horari de la línia c1que s’aplicaran a partirdel proper dilluns dia 26 de juliol.

+ INFO:www.castellarvalles.cat


HORARIS D’ESTIUSERVEIS MUNICIPALS

Servei d’Atenció Ciutadana passeig Tolrà, 1des del 22 de juliol aquestaoficina es troba a la plaça de El Mirador, s/n. de l’1 juliol al 14 setembre, de di-lluns a divendres, de 8.30 a 15 h.El dia 13 de setembre,tancat per Festa Major.

carrer Portugal, 2Cde l’1 al 31 de juliol, de dilluns a divendres, de 8.30 a 14 h.Mes d’agost tancat.

Regidoria de Benestar Social Horari d’atenció al públic fins al 17 de setembre: de 9 a 14 h.

Recepció AjuntamentJuliol: dilluns a divendres, 8 a 15 h. dissabtes, tancat. A partir de l’1 se-tembre, dilluns a divendres, 8 a 20 h.Els dies 11 i 13 de setembre,tancat per Festa Major.

Servei de RecaptacióHorari habitual (juliol i agost):de dilluns a divendres,de 8.30 a 14.30 h.El dia 13 de setembre,tancat per Festa Major.

Regidoria de Cultura i Lleure Horari d’atenció al públic fins al 15 de setembre: de dilluns a di-vendres de 8 a 15 h.

Biblioteca Antoni Tortde l’1 de juliol al 15 de setembre dilluns, dimecres i divendres, matins de 9.30 a 14 h. dimarts i dijous,matins de 9.30 a 14 hi tardes de 17 a 20.30 h.

Espai Jovetancat el mes d’agost

Regidoria de PromocióEconòmica i Ocupaciótancat del 9 al 27 d’agost.Resta de dies, horari habitual:de 9 a 13.30 h.

ESPORTS


Jordi Mas

El Campionat d’Espanya de pati-natge artístic va retrobar-se a Ga-lícia amb el passat. Jordi Castillo, una de les grans promeses del pa-tinatge tornava a participar en un estat després de la seva retirada que l’ha mantingut apartat durant els últims quatre anys. Al polispor-tiu de Cangas, Castillo va tornar i amb èxit. Per puntuació hagués pogut emportar-se l’estatal però els punts finals que li van donar tres dels cinc jutges el va relegar a una segona plaça que és tot una gesta per a un patinador que tor-nava a entrenar ara fa tot just tres mesos.

Jordi Castillo va finalitzar en segon lloc de la classificació gene-ral, no per punts, sinó perquè la majoria dels jutges van donar més puntuació a Manel Pérez, qui es va acabar adjudicant el torneig. Mal-grat que la suma de les cinc puntu-acions donaven la victòria a Cas-tillo, el patinador castellarenc es va conformar amb el segon lloc. “Estic molt content pel Manel, que és un bon company meu que estava passant una mala situa-ció. En el meu cas no puc dema-nar més, és un somni haver arri-bat aquí”, comenta Jordi Castillo. De fet, al Campionat de Catalunya va passar a l’inversa. Castillo era segon en puntuació, però va em-portar-se el trofeu sènior català

El guanyador Manel Pérez i el castellarenc Jordi Castillo. || cEdidA

gràcies a la votació de la majoria dels jutges.

El patinador de Castellar del Vallès va començar la jornada de divendres demostrant la seva ca-tegoria. En el programa curt indi-vidual Castillo quedava en prime-ra posició amb una puntuació de 81’50, més d’un punt per davant de David Mariano i més de quatre per sobre del tercer classificat Manel Pérez. “Hi havia bon nivell però no ens va afavorir gens la pista”, explica Jordi Castillo. “Amb els al-tres companys ens vam queixar

Segon lloc amb sabor a victòriaEl castellarenc Jordi Castillo obté el segon lloc del Campionat d’Espanya de patinatge artístic tot i fer una millor puntuació que el vencedor

que el parquet flotant rellisca-va molt i això va fer que ens cos-tés molt clavar els salts”. Aquest factor no va evitar que el patina-dor de Castellar fes una bona pri-mera actuació de divendres al pa-velló de Cangas.

El primer lloc es va comen-çar a complicar abans de comen-çar el ball llarg, quan van anun-ciar que Jordi Castillo seria el Castillo amb l’entrenadora Rosa Pey i la campiona d’Espanya Carla Pey. || cEd.

CLASSIFICACIÓ

Patinador Punts1r. Manel Pérez 355,70 2n. Jordi castillo 356,003r. Javier cabeza 338,504r. Xavier López 339,705è. david Mariano 339,40

patinador que sortiria a pista pri-mer de l’últim grup. “Sortia pri-mer i amb més pressió, perquè només podia baixar la meva po-sició”, assegurava el castellarenc. Els patinadors que surten darrere tenen la referència de les piruetes dels primers.

En només tres mesos Cas-tillo, que competeix amb el CPA Santa Perpètua sota les ordres de Rosa Pey, ha obtingut tres podis. El castellarenc va quedar segon de Barcelona el mes de maig, campió de Catalunya el juny i ara ha estat sotscampió d’Espanya. Castillo es va retirar fa quatre anys de la competició de patinatge artístic i va tornar a entrenar-se fa escas-sos mesos per intentar recuperar el nivell anterior. La bona actua-ció al Campionat de Barcelona va obrir-li les portes per competir en tornejos de més rellevància. Casti-llo ha recuperat la il·lusió, els títols i les ganes de competir.

pendent de l’europeu || Jordi Cas-tillo està esperant que els organis-mes internacionals de patinatge li atorgin plaça per als tornejos que es faran el setembre i l’octubre. El segon lloc de Castillo a l’esta-tal podria portar-lo directament al Mundial però la decisió enca-ra no està confirmada. Si no va al Campionat del Món, haurà de pas-sar abans pel Campionat d’Euro-pa que es farà a Vic a finals de se-tembre.

ESPORTS


FUTBOL

Onze fitxatges i en podrien arribar més

Jordi Mas

La Unió Esportiva Castellar co-mençarà les vacances d’agost amb gairebé tota la feina feta. La planti-lla del centenari està pràcticament al complet. Fins a onze fitxatges ha fet el nou entrenador Quico Díaz, que encara no descarta fer-ne més abans de començar la lliga el 12 de setembre. El tècnic busca apun-talar la posició de central, on ara mateix té menys efectius.

Els darrers jugadors en in-corporar-se són precisament dos jugadors que actuen en aquesta posició. Joel Puntí i Dani Guerre-ro arriben a Castellar amb la vo-luntat d’aportar joventut a l’equip. “Puntí és un jugador molt disci-plinat i dur a pesar de la seva jo-ventut”, comenta el tècnic Quico Díaz d’aquest central de 18 anys que prové del Manlleu de la Naci-onal juvenil. Ha tingut minuts amb el primer equip de Tercera Divisió i aquest any estudiarà a Terrassa

i buscava un club de la zona per poder continuar jugant a futbol.

Dani Guerrero és un defen-sa central que prové del Lliçà d’Amunt. “Ens han arribat infor-mes molt positius d’aquest juga-dor”, comenta el tècnic. Guerrero és un jugador disciplinat, que fun-ciona en el joc aeri i té una bona sortida de pilota. “És un dels per-fils que buscàvem en defensa. A Primera Territorial el futbol és molt directe i necessitàvem algú que ens doni aquesta consistèn-cia”. Guerrero i Puntí reforcen la posició que queda per ara més coixa. Tota la plantilla està com-pletada, sobretot de mig del camp en endavant, però encara queden alguns forats que Quico Díaz vol completar. És probable que a prin-cipis de setembre l’entrenador faci alguna incorporació més abans de començar la temporada.

La Unió Esportiva Caste-llar ha incorporat onze jugadors: el porter Marc Rossell; els defen-ses Joel Puntí i Dani Guerrero i

les incògnites de Modesto Grana-dos i Óscar Vega; els migcampis-tes David Moreno, Alberto Mayo-ral, Juanito Martín i Enric Raya; i els davanters Jordi Aguilar i Ivan Gallardo. Es sumen així als juga-dors que es queden de la tempora-da passada: Juanlu Barragán, Car-los Sabalete, Xavi Silvestre, Toni Gómez, Arcadi, Marc Alavedra i Marc Argemí.

pendents modesto i vega || Quico Díaz encara té pendent la conti-nuitat de dos jugadors. El fitxatge d’Óscar Vega s’ha complicat per motius laborals del jugador. El cas de Modesto segueix a l’aire i a dia d’avui encara no és clara la seva continuïtat al club. La prioritat del tècnic és convèncer els dos juga-dors que es quedin i buscar un la-teral esquerre. “Tal com està el mercat a la zona és complicat trobar-ne un. Potser haurem de reciclar algun jugador esquer-rà de la plantilla perquè pugui jugar a la banda”, comenta.

La Unió Esportiva Castellar ja ha incorporat onze jugadors per a la propera temporada. Joel Puntí i Dani Guerrero els últims en arribar

Marc Damas va fer les maletes aquest dilluns per viatjar cap a Sòria. El mateix dia comença-ven els primers entrenaments del Numància per preparar la propera temporada. L’equip castellà tindrà la seva prime-ra plantilla a Segona Divisió A i la segona a Tercera. Una gran oportunitat per al castellarenc Damas, que jugarà a l’equip filial però farà la majoria dels entre-naments de pretemporada amb el primer equip.

Damas, declarat culer i gran admirador de Hristo Stò-itxkov, entrenarà a partir d’ara amb clàssics del futbol com el porter Iñaki Lafuente, el mig-campista Txomin Nagore o el campió del món sub20 José Ja-vier Barkero. “És una cosa que esperava des de petit. Era un pas molt important que tenia ganes de fer”, explica Marc Damas. El castellarenc s’estre-narà aquest dissabte amb la sa-marreta numantina en un par-tit amistós que farà el Numància contra el Guadalajara. Per ara té garantida la titularitat amb el segon equip a Tercera Divi-sió i no descarta que pugui tenir minuts també a Segona Divisió A. “El primer equip només té un lateral esquerre a la seva plantilla i sempre que neces-sitin ajuda suposo que em cri-daran”, comenta el jugador de Castellar.

Ara afronta una experièn-cia única en la seva carrera com a futbolista que li permetrà po-der-se dedicar més plenament al futbol. Viurà a Sòria i comparti-rà pis amb un altre jugador ca-talà de Reus. “Serà qüestió de temps que pugui acostumar-me al futbol de la zona i a la ciu-tat”. Durant la temporada estarà lluny dels amics i la seva famí-lia i, amb qui no deixarà d’estar en contacte. “S’han portat tots molt bé amb mi i m’han aconse-llat durant aquests mesos. Es-taré trist sense ells”, reconeix el jugador, i assegura que “sempre que tingui dos dies lliures aniré a Castellar a visitar-los”. Marc Damas ha hagut de deixar a més la seva tasca d’entrenador de base al Futbol Sala Castellar i ha volgut tenir paraules d’agraïment especi-al a Josep Tous, president del club, ingressat des de principis d’any.

el fitxatge || Damas ha militat aquesta temporada al juvenil del Jabac-Terrassa i va ser a finals de la temporada passada quan el Numància es va interessar en ell. “Van venir a veure’m algu-nes vegades a Terrassa”, expli-ca el jugador, que va veure com al mes de juny la seva incorporació es parava en sec. “Em van dir que estaven passant per problemes econòmics però ara fa dues set-manes em van confirmar final-ment que em fitxaven”. Pocs dies després, Marc Damas agafava l’au-topista AP-2 en direcció a Terce-ra Divisió.

Marc Damas jugarà a Tercera amb el filial del Numància

Redacció

Damas -al centre- en el primer entrenament. || L.A. tEJEdOR / HERALdO SORiA

Enric Raya23 anys, migcampista

Alberto Mayoral29 anys, migcampista

Marc Rossell21 anys, porter

David Moreno29 anys, migcampista

Dani Guerrero21 anys, defensa central

Iván Gallardo29 anys, davanter

Fins aquesta temporada ha militat al juvenil del Terrassa com a lateral esquerre

ESPORTS


POLIESPORTIU

Alan Rovira lluitarà pel podi del Mundial a Itàlia

El Campionat del Món de bike trial ha superat la seva primera fase amb una bona actuació dels pilots castellarencs a la localitat catalana de Vilanova de Prades, on es feia la primera de dues pro-ves. La cita mundialista, que aco-llia pilots de molts països com la República Txeca, Bèlgica, Suècia o Eslovàquia, va tenir com a grans dominadors el pilots de la selecció de Catalunya, que es van empor-tar la victòria en gairebé totes les categories.

Bona part de les mirades es-taven dipositades en Alan Rovira, el pilot més petit de tots els que participaven a la cita mundialis-ta -juntament amb el català Max Serra, també del 2003-. L’objec-tiu del castellarenc, debutant a la competició en poussin, era quedar entre els deu primers del total de 16 que prenien part a la prova. Ro-vira va vorejar el podi durant tot el recorregut i només al final es va despenjar lleugerament, finalit-zant en cinquena posició a només cinc peus del calaix.

L’altre castellarenc al Mun-dial era Aleix Calsina, que va par-ticipar en categoria júnior amb menys sort. El pilot de Castellar va patir per completar el traçat marcat de Vilanova de Prades ja que una caiguda va fer que Calsina disputés la major part de la prova marejat i amb les condicions físi-ques limitades. Durant tota la du-rada del Mundial el castellarenc

Calsina, López i Rovira llueixen l’equipament de la selecció catalana. || cEdidA

El castellarenc va quedar cinquè a Vilanova de Prades i manté opcions d’acabar al calaix. Aleix Calsina va patir una caiguda durant la prova

Una caiguda allunya Pedrosa del liderat

La Penya Solera i el Barça donen suport a David Beltran

Una caiguda al Gran Premi dels Estats Units ha deixat més lluny Dani Pedrosa del primer lloc del MotoGP. El castellarenc lidera-va la cursa a la volta 11 quan va perdre el control de la seva Honda i va anar per terra. Pe-

La Penya Solera Barcelonista de Castellar de Vallès va voler fer divendres de la setmana passa-da un acte de suport a David Bel-tran, un castellarenc de 49 anys que viu uns moments delicats. Aquest culer castellarenc, con-demnat a dos anys d’arrest do-miciliari a causa d’uns incidents que van tenir lloc a principis

va comptar amb l’ajuda de Albert López Fau, que va fer-li de motxi-ller. López competeix en categoria elit però estarà apartat de la com-petició a causa d’una lesió que es va fer tres setmanes.

Sense temps per descansar, aquest propera cap de setmana es disputarà la segona prova del Mundial de biketrial. Tota la co-mitiva mundialista ha viatjat fins

a la localitat italiana de Darfo Bo-ario Terme, on es tancarà el certa-men del 2010. Amb la suma de les dues proves quedarà configurada la classificació final i es coneixe-rà el vencedor de cada categoria. En la competició hi ha hagut re-coneguts pilots com el campió del món d’elit Dani Comas o les ger-manes de Sabadell Gemma i Mi-reia Abant.

L’equip sabadellenc de Los Colegas va imposar-se a les 16 hores de futbol sala organitzades per l’Athlètic 04 Castellar. El conjunt de Sa-badell va vèncer a la final per 5 a 3 en un enfrontament molt igualat contra el 0.Zero. El torneig va tenir finalment una inscripció de vuit equips i es van fer dues lliguetes i eliminatòries.

cEdidA

Los Colegas guanya les 16 hores

d’any a la zona del mercat mu-nicipal de Castellar, va rebre uns obsequis de la Penya Solera i de la Fundació del Futbol Club Bar-celona. Acompanyat dels seus pares i vestit amb una samarre-ta blaugrana, Beltran va rebre un banderí de l’entitat blaugrana signat per diversos jugadors del primer equip. Entre les signatu-

drosa manté el segon lloc de la classificació general del MotoGP amb 138 punts, 72 menys que el mallorquí Jorge Lorenzo, que va guanyar a La Laguna Seca. Casey Stoner i Valentino Rossi van com-pletar el podi.

FUTBOL | PENYA SOLERA BARCELONISTA

FUTBOL SALA | 16 HORES ATHLÈTIC 04

MOTOCICLISME | CAMPIONAT DEL MÓN

BIKE TRIAL | CAMPIONAT DEL MÓN

La Fecapa crea les ‘fitxes vinculades’

La Federació Catalana de Pati-natge crearà a partir de la tem-porada que ve un sistema de fitxes vinculades destinat als clubs d’hoquei patins que tin-guin equips femenins per com-pletar. La intenció de l’organ fe-

deratiu és incentivar la creació d’equips femenins: les noies que pertanyin a un club podran vin-cular la seva fitxa amb un altre perquè pugui completar un equip de fèmines a la categoria de Mini Femení o Sub16 Femení.

HOQUEI PATINS | FEDERACIÓ CATALANA PATINATGE

res que hi havia es podien dis-tingir les de jugadors com Dani Alves, Leo Messi, Pedro o Bojan. A més del banderí, la penya va entregar-li de la mà del presi-dent Toni Falcó una cartera de butxaca, un clauer del 55è ani-versari de l’entitat, un pòster i una litografia. David Beltran és un gran seguidor del Futbol Club Barcelona i col·lecciona una gran quantitat de material de l’enti-tat blaugrana. Des de divendres passat tindrà un record més del seu club estimat i també la pro-ximitat i el suport del seu club de tota la vida. || REdAcciÓ

Jordi Mas

Moment del lliurament de l’entitat blaugrana a Beltran. || cEdidA

PUBLICITAT


ENTITATS

AV de Sant Feliu del Racó

Padrins Solidarisus desitja bones vacances!

Per a qualsevol urgència, podeu trobar-nos al telèfon670 439 769.

Cercavila, concert jove ambVan de Vinatxo i FEDH,concursos, correfoc, sardanes,havaneres amb l’Espingari,espectacle infantil amb Jaume Ibars, i moltes més propostes.Consulteu el programa complet al web municipal.

AGOST TANCAT FESTA MAJOR DE SANT FELIUDel 27 al 30 d’agost

+ INFO:http://padrinsolidaris.entitatscaste-llar.cat


Escola Nocturna Padrins Solidaris

Teoria:color, perspectiva, llum i ombra

Materials:carbonet, llapis de colors, tela, paper i fusta

Tècniques:pastel, aquarel·la, oli i acrílic

Adults: dilluns, de 19.30 a 21.30 h.Nens: dimecres, de 18 a 20 h.

Preu: 25 euros.

TALLER DE DIBUIX I PINTURA 2010-2011

+ INFO:Tel. 937 145 738

PUBLICITAT


PUBLICITAT


CULTURA


El Calissó acomiadael juliol amb Alecs Marta

torna per acomiadar el mes de ju-liol. Alecs Marta oferirà una sessió dj avui al calissó Espai Plural a par-tir de les 22 hores

L’Espai Jove i El Punttanquen per vacances

L’Espai Jove i El Punt de l’Ajun-tametn de castellar tanquen per vacances. del 30 de juliol i fins al 30 d’agost, els joves monitors que

hi treballen faran les maletes i se n’aniran a la platja, a la muntanya, de ruta en bicicleta i a ballar. Sigui a on sigui, per a recuperar forces per la tornada. Per això avisen als joves castellarencs perquè no es trobin amb cap sorpresa.

‘Azucarillos y aguardiente’ a la sarsuela del Casal

dilluns 2, el casal catalunya continua amb les projeccions .A les 17 h de la tarda, ‘Agua, Azu-carillos y Aguardiente’

El passat cap de setmana van fina-litzar les Nits d’Estiu, després dels sis concerts programats aquest ju-liol. Un total de 1.655 persones, que han satisfet “tant les nostres ex-pectatives com les del públic que ha vingut”, explica Pepa Martínez, regidora de Cultura. Els Amics de

Moment del concert de Dejazzvu i Humberto Carrero . || JOSEP GRAELLS

Marina Antúnez

L’actuació del ‘hype’ català Els Amics de les Arts va tenir 500 seguidors

La música en viu va aconseguir aplegar 1.655 persones al Palau Tolrà

El cicle Nits d’Estiu atrau 3.000 espectadors

les Arts van comptar amb 500 per-sones. Després, l’Anna Roig i l’Om-bre de Ton Chien, que en van tenir 275. Seguits d’Anna Cardona, Víc-tor Sicard i Maria Escobar amb les Nits d’àries, que van comptar amb 230 espectadors. Pep Gimeno Botifarra i La Rondalla van com-partir el concert amb 200 perso-nes, igual que El Pont d’Arcalis. El darrer concert de Dejazzvu i Hum-berto Carrero van tenir 250 espec-tadors. “Estem molt contents del resultat”, diu Martínez, “especi-alment per la bona qualitat dels actes i de la resposta del públic, que ha quedat content”.

cinema i sardanes || Quant a les pel·lícules, s’ha comptat amb un total de 950 persones , repartides en 350, 250, 200, 250 i 150 per ses-sió. Les sardanes també han estat força concorregudes, amb un total de 440. 90 a la primera audició, 200 a la segona i 150 més a la tercera.

avanç de la temporada || Ara, la Regidoria de Cultura atura la pro-gramació d’activitats durant el mes d’agost. Aquesta, es repren-drà per Festa Major, i el dia 10 d’octubre, amb la nova Temporada estable de Teatre, Música i Dansa. En total, “hi haurà un espectacle de dansa, un de música i quatre de teatre”, diu Martínez.

Els primers convidats seran els actors Roser Camí, Ramon Ma-daula, Vicenta Ndongo i Òscar Ra-badan amb Un Déu salvatge. El 31 d’octubre hi haurà concert de l’Or-questra de Cambra Terrassa 48, que presenta L’efecte Mozart.

“El 6 de novembre s’enceta amb la la Cia. Art Transit Dansa i El salt de Nijinsky”, diu Martí-

nez. El 26, teatre jove amb Egos Teatre i La casa sota la sorra.

El diumenge 28, la Cia. Q-Ars Teatre amb Clara Segura, entre d’altres, presenta Electra. L’11 de desembre La Perla 29 vindrà amb Natale in casa Cupiello.

“Posem a la venda abona-ments per a tots o alguns dels espectacles el dia 14 de setem-

bre”. “La gran novetat és que es podran comprar amb el Tel.En-trada de Caixa Catalunya”. El dia 3 de setembre també comença la temporada del cicle de cinema en català. El preu de les entrades és de 3€, directament a taquilla. La pel·lícula que obre el cicle és XTREMS dirigida per Abel Folk i Joan Riedweg.

‘Electra’ amb Clara Segura, entre d’altres, es presenta el 28 de novembre.

CULTURA


Un concert aquest dissabte d’Alecs Marta & Huete i un altre d’Efedefunk el dia 13 a les 20.30 hores són les principals propos-tes del Calissó Espai Plural per aquest agost.

concert número 1 || Efedefunk és el protagonista de la nit del 13 d’agost. Es va formar l’any 2007 inspirat per multitud d’influèn-cies musicals dels seus diferents components; des del funky norda-mericà més purista a l’estil Tower of Power o de Maceo Parker pas-sant per propostes que ens acos-ten més al funky-rock com T.M. Stevens i O’funk’illo.Una sòlida base de funk i rock,

Dos concerts d’agost al Calissó

Colònies i Esplai, èxit en les propostes d’estiu

Marina Antúnez

El 18 de juliol van finalitzar les co-lònies del Moviment de Colònies i Esplai. L’entitat també va oferir la col·laboració amb monitoratge als casals de l’escola Immaculada.

La participació a les colònies d’enguany, amb 38 infants al grup de petits i 28 al de grans, “és re-marcable, tot i la crisi i els anys de davallada que havíem viscut”, diu Gener Martí, responsable de l’entitat. Sis monitors en el grup de petits i cinc en el de grans, a més de les cuineres i Martí, s’han encarregat de la coordinació.

“Ens hem centrat en una consigna: La casa comuna, quin sarau”, explica Martí. La idea era treballar els valors de la vida co-munitària. “Al llarg de la història vivim amb els altres en comuni-tat i hem treballat amb diferents models”.

El grup de petits, de 7 a 10 anys, va recrear una tribu, els clàs-sics, la comunitat monàstica, els pi-rates, els okupes i la pagesia. El gup de grans va simular la convivència en un hotel, la casa okupa, una ca-serna i casa de colònies. Tot acom-panyat d’un vestuari adequat. “Vam fer servir samarretes de colors, barrets i altres elements que po-sessin els infants en situació”, diu

Martí. També es van fer àpats que es relacionessin amb l’activitat. “A l’època clàssica menjaven a l’àgo-ra, o alguns okupes, pizzes”.

Els resultats han estat igual-ment molt positius. Els nois i noies han viscut amb molta intensitat les activitats proposades. “Hi ha hagut una cohesió d’equip molt important”, diu Martí, “tant en els plantejaments diaris de les activitats”. Els infants han parti-cipat molt tant en l’organització i desenvolupament d’aquestes.

Tot i que els campaments d’estiu per a nois i noies de més

de 14 anys no s’han pogut realit-zar per falta de quòrum, Martí ma-nifesta que “de cara l’any que ve segurament en farem perquè ja hem començat a formar un grup més gran”.

L’entitat, que també compta amb la col·laboració de l’associa-ció de pares i mares dels infants de l’entitat, ha explicat que pro-perament es donaran a conèixer les activitats previstes a l’esplai la propera temporada. “Arren-quem per la Festa Major i ja ini-ciarem l’esplai també al setem-bre”, afegeix Martí.

M.A.

El grup de petits del Moviment de Colònies i Esplai, disfressats de pirates. || cEdidA

POESIA

En to poètic no farà vacances a l’agost. L’Ajuntament ha progra-mat una tertúlia de poesia pel dia 12 a les 20.30 hores al pati de la bi-blioteca. En aquesta ocasió, Òscar Rocabert conduïrà la sessió, men-tre que Mònica Mimó farà d’ora-dora.

L’autor escollit és Josep Car-ner, amb una de les seves obres, La paraula en el vent. Josep Car-ner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970), va ser poeta, periodista, autor de teatre i tra-ductor català. És també conegut com el príncep dels poetes cata-lans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme. L’obra escollida per a la tertúlia s’enceta

M.A.

Josep Carner. || cEdidA

GENT GRAN

Ja s’han donat a conèixer els cur-sos per a gent gran de la tempo-rada 2010 - 2011 que organitza el Casal Catalunya. En destaquen els que continuen i algunes nove-tats. Els de gimnàstica i ioga, que continuen endavant dilluns i di-mecres al matí, i dimarts i dijous a la tarda. També s’hi afegeix un curs de memòria de primer i segon nivell, d’octubre a juny. Es recuperen els cursos de pintura a l’oli (dimarts), dibuix (dijous), puntes al coixí (dilluns), costura (dimarts), labors (dijous), punt de mitja i ganxet (dimarts), pin-tura sobre roba (dimecres i di-vendres) i treball amb pell (di-mecres i divendres).

M.A.L’aposta per les noves tecnolo-

gies es consolida entre la gent gran amb cursos de word (de dilluns a divendres), Internet (dilluns), excel (dimarts), Pinacle (dimecres) i Pho-toshop (dijous i divendres). Final-ment, també continuen les sarda-nes (dimarts), sevillanes d’iniciació i avançades (dilluns), balls de saló (divendres), ball (dimecres i diu-menge) i coral (dilluns).

El cinema continua, tot i que canvia de dia (dimarts), s’obre el cicle de xerrades (dijous) i jocs de taula com el dòmino (dimarts), re-migio (dimecres), bridge (dijous) i botifarra (divendres).

Per inscriure’s a qualsevol d’aquestes activitats per a gent gran cal adreçar-se al Casal Catalunya, al carrer Prat de la Riba, 17 de Caste-llar o bé trucar al tel. 937 158 998.

però amb aportacions de pop, latin i flamenc, donen forma al repertori actual. Després de dos estius amb importants actuacions, ja han fina-litzat el seu primer treball discogrà-fic als estudis RECSO d’Avinyó amb el títol Toda una vida, publicat re-centment. El disc és el resultat de tres anys d’assajos i molta dedica-ció per part de tots els membres de la banda. Les lletres de les cançons són el resultat de vivències i senti-ments propis, una mescla d’amor, humor i quotidianitat.. Efedefunk compta amb veu, baix, guitarra, ba-teria, trombó, saxo i trompeta.

concert número 2 || Alecs Marta repeteix sessió demà, aquest cop amb Dj Huete. Molt bona compa-nyia per un artista que repeteix so-vint al Calissó

El grup Efedefunk actuarà divendres dia 13 al Calissó. || cEdidA

amb un poema titulat Veu de Re-cança. Situat estratègicament fora del que pròpiament és la història, i com a conseqüència, del cicle tem-poral, ve a ser una mena de prò-leg que assenyala el canvi de veu anunciat a En el llindar. El poeta, ja madur, recorda amb recança els amors passats i jovenívols.

propera tertúlia || La propera tertúlia literària, en aquest cas de novel·la, tindrà lloc el dia 8 de se-tembre a les 20.30 hores a la Bibli-oteca Antoni Tort. La sessió s’em-marcarà al voltant de l’obra De tot cor d’Andreu Martín (Barcelona, 1949), que a més és un escriptor i guionista català aficionat a la li-teratura d’aventures i al còmic, i també interessat en el teatre.

Temporada de cursos al CasalTertúlia poètica a l’agost

CULTURA


La Festa Major de Sant Feliu del Racó ja és a punt. Tindrà lloc, com ja és costum, l’últim cap de set-mana d’agost. El dia 27 a les 20.30 hores s’estrena amb una cercavi-la i el pregó de Festa Major. Una mica més tard, a les 23.30 hores, es podrà viure un concert en directe amb Van de Vinatxo i FEDH.

Dissabte 28 a les 11 hores s’ha

La Festa Major de Sant Feliu clourà el mes d’agost

Cantada d’havaneres durant la Festa Major de Sant Feliu del Racó 2009. || ARXiu.

Rapsoda de la Cia. La Máscara. || J.G.

Marina Antúnez

Un any més, èxit de participació a la revetlla que l’Associació de Veïns del Pla va organitzar al carrer de Sant Jaume. Des de divendres i fins diumenge, aquest carrer es va convertir en un espai ple d’animació. El plat fort, el sopar de dissabte, el ball de nit i les havaneres. La Re-vetlla del carrer de Sant Jaume fa 26 anys que es realitza ininterrom-pudament. Així ho deia el seu president, Francesc Ferrer. || M. A.

Aquest passat cap de setmana es va representar Notes en l’oblit de la Cia. La Máscara. Dos rap-sodes, una ballarina i dos mú-sics van ser protagonistes d’un espectacle poètic que tenia per objectiu denunciar i concienci-ar sobre la situació dels pobles indígenes. || M. A.

‘Teatre social’ de La Máscara

programat un concurs de dibuix al Casino. Després, repicada de cam-panes. A la tarda, hi haurà jocs in-flables d’aigua per als més menuts. A les 19 h, s’estrena una activitat: el I Concurs de tapes al Casino. A les 22 h de la nit, correfoc i revetlla popular a la plaça de Sant Feliu.

Diumenge 29 les activitats s’engegaran a les 10 hores amb una cursa popular. Després, hi haurà la tradicional celebració eucarística. A les 12 h, una tirada de bitlles a

l’antiga escola. Per finalitzar, sar-danes a la plaça. A la tarda, es farà el II Torneig de parxís al Centre Feliuenc. A les 19 h es podran es-coltar havaneres amb l’Espingari i, a les 22 h, VI Campionat de tirada de corda. Més tard, Hora Golfa del Conte, a la plaça del poble.

Dilluns 30 finalitza la festa amb jocs de fusta, bany d’escu-ma, espectacle infantil amb Jaume Ibars i el VI Campionat de tirada de corda, a les 20 hores.

JOSEP GRAELLS

Revetlla del carrer de Sant Jaume

FESTA | ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

TEATRE | ENTITAT

AGENDA


AGOST

* Actes organitzats per l’Ajuntament de castellar del vallès

EXPOSICIONS

Watts ArtSant Pere d’ullastre, 9

PatchworkFins al 25 de juliol

Casal CatalunyaPrat de la Riba, 17

Fotos de Ricard CarnerAgost

Galeria Rich i HabtiBarcelona, 60

Pintura digitalde Pedro MoralesFins al 17 de setembre

CURSOS

TALLERS

Monitors de lleureinici: setembre · informació:[email protected]

Classes de dibuix i pinturaPetits (a partir de 5 anys)i adults · dimecres, dijous i dissabtes · Aguilart

Dibuix i pinturaEscola Nocturnacurs 2010 - 2011inscripcions al setembre

Ioga dimarts, de 21 a 22 hdijous, de 19 a 20 hLa Sala de Sertel. 665 020 903

ALTRES

Es necessiten voluntarisque vulguin col·laborar en l’organització de la cursa i patinada popular de Festa Major 2010. informació: Regi-doria d’Esports (edifici de cal Massaveu). tel. 937 144 435

Setmana aventureradel 26 al 30 de juliolinscripcions: Espai Jove

Espai de suport a la lac-tància i a la maternitatcada dilluns, de 15 a 17 hinscripcions: La Sala de Ser

Donació de sangLocal del cEcde 9.30 a 13.30 hOrganització: Banc de Sang i teixits01dG

Concertd’Efedefunkcalissó Espai Plural · 20.30 hOrganització: calissó Espai Plural13

Projecció sarsuelaAgua, azucarillosy aguardientecasal catalunya · 17 hOrg.: Assoc. de Jubilats i Pensionistes

Donació de sangLocal del cEcde 17 a 20.30 hOrganització: Banc de Sang i teixits02dL

CinemaLos niños del Brasilcasal catalunya · 17 hOrganització: Associació de

Jubilats i Pensionistes30dL

Tertúlia poètica*La paraula en el ventde Josep carnerPati Biblioteca · 20.30 h12dJ

dv

Concertamb Alecs Marta & Huetecalissó Espai Plural · 20 hOrganització: calissó Espai Plural14dS

Sessió Djamb Alecs Martacalissó Espai Plural · 20 hOrganització: calissó Espai Plura31dS

CinemaLa dolce vitacasal catalunya · 17 hOrganització: Associació de

Jubilats i Pensionistes09dL

CinemaLas campanasde Santa Maríacasal catalunya · 17 hOrg.: Assoc. de Jubilats i Pensionistes16dL

Projecció d’André RieuLive at theRoyal Albert Hallcasal catalunya · 17 hOrg.: Assoc. de Jubilats i Pensionistes23dL

Museu de Coca-Colatots els diesde 10 a 13.30 hde 16.30 a 19.30 hcarrer Jaume i, 42

Campanya “Posa-li el xip”Sol·licituds delsdescomptes a l’Ajuntament

La Coral Xiribec cerca nous cantaires a partir de 18 anys · informació:937 148 092 - 937 148 210

27, 28, 29 i 30 FESTA MAJOR SANT FELIU DEL RACÓ

Entre els carrers de Sant Iscle i Baixada del Palau s’hi van ubicar els safareigs que van substituir els fins llavors existents al carrer de Sant Llorenç, L’Ajuntament es va veure obligat a destinar aquests últims a dipòsits d’aigua per al subministrament de la població. Els safareigs de la Baixada del Palau, d’estil modernista, van anar perdent el seu ús amb l’arribada de les rentadores domèstiques.

FOtO: JORdi GARRÓS

Baixada del Palau, 1986

49

49 50A 51A50

50

Ajuntament Policia Local(urgències)

Avaries enllumenat Bombers

cAP (Ambulatori)Ambulància

Funerària castellartanatori

Mossos d’Esquadrataxis castellar

93 714 40 4093 714 48 30092900 13 13 2693 714 49 5193 747 11 1106193 714 63 1593 747 12 0308893 714 37 75

Farmàcia Casanovas93 714 33 76 · Av. St. Esteve, 3

Farmàcia Permanyer93 714 38 29 · ctra. de Sabadell, 48

Farmàcia Germà93 715 86 78 · Balmes, 57

Farmàcia M. D. Ros 93 714 50 25 · Av. St. Esteve, 71

Farmàcia Pilar Vilà Boix93 715 90 99 · Barcelona, 58

Farmàcia Yangüela 93 714 52 89 · torras, 2

TELÈFONS INTERÈSLa Dolce vita (1960) és una pel·lícula dirigida per Federico Fellini. Con-siderada com el film que marca la separació entre els seus anteriors treballs neorrealistes i el seu pos-terior període simbolista. Va gua-nyar la Palma d’Or al Festival In-ternacional de Cinema de Cannes i l’Òscar pel Millor disseny de ves-tuari de Piero Gherard i nominada per Millor pel·lícula estrangera.

André Rieu (Maastricht, 1949) és violinista, compositor i direc-tor d’orquestra holandès. Violi-nista de música clàssica, l’any 1987 va fundar la johan Strauss Orquestra. Per a popularitzar la música clàssica, va barrejar música clàssica amb música popular. Aquesta orquestra va començar a tenir molt d’èxit a partir de 1995, en especial amb les versions de valsos.

dilluns 23 d’agost · 17 h

casal catalunya

Organització: Associació de

Jubilats i Pensionistes

ProjeccióAndré RieuLive at the Royal Albert Hall

dilluns 9 d’agost · 17 h

casal catalunya

Organització: Associació de

Jubilats i Pensionistes

CinemaLa dolce vita

FARMÀCIES GUÀRDIA

3031010203040506070809101112131415161718192021222324252627282930310102

casanovasvilàvilàcasanovasYangüelavilàcasanovasYangüelacasanovascasanovasYangüelavilàcasanovasYangüelavilàYangüelaYangüelaRosGermàPermanyerRosGermàRosRosGermàPermanyerRosGermàPermanyerGermàGermàPermanyerRosGermàPermanyer


L’ENTREVISTA

30 dE JuLiOL dE 2010

· Ha estat a diversos mitjans de la comarca.Sí. A Ràdio Matadepera vaig fer durant sis anys amb Pere Ejarque el programa de poesia Nopotser-mentida. Després vaig estar a Ràdio Sabadell treballant de pro-ductor i a la secció d’esports.

· També he fet pàgines web.He creat les pàgines web de Poesia a Sant Cugat i Arxius, cases i mu-seus d’autors en llengua catalana i Mahalta: II Festival Internacio-nal de Poesia de Lleida.

· Què hi fa a Lleida?Hi visc. Faig coses relacionades

11 respostes

Un tret principal del seu caràcter?PacientUn defecte que no pot dominar?No parar de fer feinaQui voldria haver estat?Ningú en concretQuin animal seria?un gosLa seva paraula preferida?LlibreQuin plat li agrada més?La paellaMúsic preferit?Louie ArmstrongUn color? El negreUn llibre?crim i càstig, de dostoievskiUna pel·lícula?Mystic riverUn comiat? Adéu siau

Va nèixer a Castellar el 1976, tot i que només hi ha viscut un any. És un dels joves valors de la poesia catalana del moment i a la tardor treurà al carrer el seu primer llibre de contes, ‘Les tombes buides’.

Marc Masdeu

amb la cultura. He abandonat el periodisme de moment.

· Des de la seva faceta de poeta, es podria considerar que és una persona compro-mesa amb la realitat?No. Quan escrius, ho fas sobre el que et passa a tu. En un sentit d’etiqueta d’escriptor compromès amb la realitat social, no ho sóc.

· Quan es posa a escriure? En quin moment del dia?En cap moment en concret. Quan tinc una idea del que haig d’escriu-re, la vaig treballant a estones que em vingui de gust. En el moment que tinc ja la idea del llibre i del que he de fer, m’hi dedico a qual-sevol hora del dia si puc.

· Ha publicat quatre llibres de poesia. En el darrer, El carnis-ser del fred, es nota una evolu-ció respecte als altres?L’últim llibre que vaig publicar va ser fa quatre anys, Les nanses, aquí a Lleida. En tot cas, han passat quatre anys i tot el que ha pogut passar o aprendre en aquests anys.

· Per què parla del dolor al seu darrer llibre?Perquè és una de les coses sobre les quals he pogut pensar a l’ho-ra d’articular el discurs que ani-ria seguint en tot el llibre. Les idees dels primers poemes van venir per aquí i llavors suposo que tenint en compte que feia un llibre i no un conjunt de po-

emes, un dels temes principals era aquest.

· Fa servir les noves tecnologies per escriure o comunicar-se?No, ni penjo poemes meus a Inter-net ni tinc Facebook ni Twitter ni tampoc pàgina web personal. No m’agraden aquestes eines d’Inter-net 2.0. M’he quedat amb el Goo-gle i el correu, que són una mica substitutius de la carta en la im-mediatesa.

· Per què la poesia és la paren-ta pobra de les lletres?Perquè no es ven. La bona poesia és difícil de llegir i necessita un esforç suplementari a llegir una novel·la per bona que sigui. Afe-git a que no es ven i per tant no es

potencia des de les mateixes edito-rials, acaba sent la parenta pobra per aquests dos vessants.

· Ha recorregut mai a l’auto-edició ?No, de moment no he fet res au-toeditat. El que passa és que tots els llibres menys El carnisser del fred (Labreu edicions) eren pre-mis literaris que comportaven la publicació.

· Té relació amb d’altres poetes ?Sí, per exemple, amb el poeta Marc Romera que m’ha editat l’úl-tim llibre. La meva gran relació és amb el poeta Francesc Garri-ga, nascut a Sabadell el 1932, que es pot considerar que ha estat el meu mestre.

No sóc un escriptor compromès amb la realitat social

“

”

Jordi Rius

Periodista i poeta

Documents

La sèquia Monar serà protegida i ... · per les finques afectades en els ter-mes municipals respectius. “Volem fer un pas més en la preservació del patrimoni natural i arquitec-tònic