f' A'DE LA COLLA JO E DE CASTELLERS DE SITGES

Setembre 2000

2/La Torre Setembre del 2000

EDITORIAL

NO HI HA EX-CASTELLERS

Hi ha castellers que durant la teporada no falten a cap assaig. Potser un o dos per temporada.

Hi ha castellers que vénen a la majoria deis assaigs i sortides de l'any.

Són, per una banda, castellers de tronc, els únics que adquireixen un veritable compronús de venir sempre, ja que les posicions de tronc requereixen moltes hores d'as­saig. En castells no hi ha miracles, i "els castells es fan a 1'assaig". Són, per una altra banda, castellers que formen el peu del castell: cordons, crosses, laterals, agulles, pri­meres mans i vents, i possíblement el segon cordó, i totes aquestes posicions també necessiten un mínim d'assaig i tecnica, de manera que com menys improvisació hi hagi millor.

Hi ha castellers que vénen de tant en tant, espodldica­ment als assaigs i a algunes sortides. En temporades anteriors havien vingut amb més constancia, i tenen un bagatge casteller considerable. La seva assistencia per­met als assajos i sortides provar castells superiors, i, en ocasions, permet suplir alguna absencia inesperada o possibilita la improvisació perque tenen experiencia cas­tellera.

Hi ha castellers, finalment, que vénen a les sortides de Festa Major (Sant Bartomeu i Santa Tecla) i a la Diada de la Colla. Aquests castellers de les grans diades també havien estat en anys anteriors més vinculats als assajos, i per tant la majoria saben de que va la cosa. Tenir a pla<;a 30 ó 40 camises més, com vam tenir per la Festa Major d'enguany, permet fer grans castells, en aquest cas e1517.

En definitiva; no hi ha ex-castellers. Mentre cada un guardi la seva camisa al' armari és i sera easteller. Si ara no ve, en qualsevol moment es pot incorporar. Dit d'una manera diferent, si els assidus triguen uns dies a tornar a assajar o actuar, els dies que van de divendres a diven­dres de la setmana següent, d'altres poden trigar setma­nes, mesos o anys. Pera tots segueixen sent castellers.

1 ens plantegem la següent reflexió: tots els que ara assageu amb regularitt, un dia o altre deixareu d'assajar, jasigui perque preferiu fer una altra activitat o per qual­sevol altre motiu. Ara bé: podeu venir a les aetuacions o assajos puntuals que volgueu. Sereu molt ben acollits. Disposar de 50 ó 100 camises més a les grans diades pos­sibilita fer millors castells i donar millor imatge, i aquest és el repte de la colla: que quan "ho deixem" puguem venir per aquestes actuacions.

No cal dir que els "assidus" hem de saber rebre aquests castellers com cal. Encara més, els hem de convidar a venir per les grans ocasions.

No volem acabar sense els tapics de rigor: a la colla tothom té cabuda. Quants més millor. 1 per acabar: la Colla esta per sobre de les persones.

Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges Consell de redacció: Siscu Rosell, Jordi Figueras, Jordi Dólera, Osear Farrerons, Jordi Farrerons, Gerard Coll, Esther Trincado, Rosa Buldó, Eva Vila. Impressió: L'Eeo de Sitges, S.L. Adre~a: Palau del Rei Moro, carrer d'en Bosc, 14,08870 Sitges. La colla Jove de Castellers de Sitges recomana utilitzar els serveis que ofereixen els nostres anunciants. Distribució gratuIta (500 exemplars)

dilluns testa setmanal

el Sant Pau, 35 - Tel. 93 811 04 19

R EPARACIÓ E LECTRICITAT M OTORS Tel. 93 814 1042

BOMBES D'AIGUA PER A POUS TALADRADORES - MOTORS D'AIGUA BOBINATGE DE MOTORS ELÉCTRICS INSTAL.LACIÓ DE GRUPS DE PRESSIÓ SERVEI TÉCNIC VIRUTEX - SERVEI TÉCNIC CASALS MARTELLS- KANGO SERVEI TÉCNIC BOMBES D'AIGUA PSH i KRISPOLL

C/. BARCELONA Nº 30-32 C/. SOLlCRUP N° 33 08800 VILANOVA I LA GELTRÚ 08800 VILANOVA I LA GELTRÚ

Setembre del 2000 La Torre /3

SITGES, PLA~A CASTELLERA? Amb aquest títol, es va dur a terme el passatfebrer al'espai cultural Pere Stampfli una inte­ressant xerrada-col.loqui on es va possar en Judici precisament la pregunta que encapfala aquest article. Les conclusions d'aquesta xerrada ens serveixen a més per re-afirmar el reportatge que podeu trobar en les properes planes de la revista, on es fa un repás de les diferents coiles que han passat per la nostra vi/a de la má de la Jove de Sitges des de que aquesta coila va comenfar a actuar l'any 1993 i que reafirmen la condició de Sitges com a piafa castellera i a més a més des de fa quatre anys com a piafa de castells de nou.

De la má de la Cadena Ser i de I'Eco de Sitges, com a orga­nitzadors i amb la col·laboració del restaurant La Salseta i de la colla Jove de Castellers de Sitges, una cinquantena de per­sones van seguir aquest col.loqui en un inmillorable marc, doncs a l' espai cultural Pere Stamplfi i eren exposades en aquell moment 61 fotografies castelleres del Sr. Jornet que recollien diverses imatges captades a la nostra vila durant diverses actuacions fetes en aquests darrers anys.

El debat va ésser moderat per Jordi Cubillos i va comptar com amb la presencia a la taula de Xavier Güell historiador vilanoví, autor d'un estudi sobre les actuacions castelleres fetes a Sitges abans de la Guerra Civil; Francesc Berbegal, membre deIs desapareguts Castellers de Sitges i que era l'ha­bitual cronista d'aquesta colla a l'Eco de Sitges; i de Santi Terraza ex-president i ex-cap de colla de la Jove .

La xerrada va comenvar amb els membres de la taula res­ponent a la pregunta que encapvalava el debato En Xavier Güell va comenvar la seva exposició fent un repas de les actuacions fetes a Sitges fins a la Guerra Civil, per, posterior­ment, posar en dubte la condició de Sitges com a plava caste­llera durant aquest període i va incidir en el fet que el perío­de de la decadencia castellera, entre principis del segle XX i fins 1927 aproximadament va tallar una posible incorporació de la nostra vila al circuit habitual de places castelleres del momento No obstant, sí que a partir de 1930 fa afirmar la con­dició de plava castellera de la nostra vila per l' augment i con­tinui"tat d' actuacions castelleres que es duen a terme a Sitges i posteriorment per l' aparició de colles propies a la nostra vila. primer els Castellers de Sitges i posteriorment la Jove de Sitges.

Tot eguit va ser el torn d'en Francesc Berbegal per qui Sitge ha estat plava castellera des de sempre valorant la difi­cultat d'establir que s'entén per plava castellera i emmarcant le actuacions fetes a Sitges en el marc del volum habitual d"actuacions fetes en aquella epoca. També va voler destacar la importancia deIs Castellers de Sitges com a punta de llanva del primer esclat casteller que es va produir a principis deIs an 70 (amb un món casteller amb només 6 colles en aquells moment i que va donar lloc al naixement de diverses colles ca telleres. Uns castellers de Sitges deIs quals en va valorar el eu alt ni ell en el context d' aquella epoca.

Per la eva banda, en Santi Terraza va afirmar amb rotundi­tat la condició de Sitges com a p1ava castellera. Per a ell una plava e defineix com a castellera per tres motius, si bé no és indispensable que es compleixin tots tres a I'hora: primer, tenir una tradició (irrefutable en el cas de Sitges); segon, tenir :olla propia (no una sino dos n'ha tingut Sitges); i, tercer,

ques'hi produeixin una regularitat d'actuacions, cosa evident a la nostra vila. En Santi va destacar en aquest darrer aspecte com nou de les deu colles que han fet castelles de nou pisos en aquests darrers anys, han passat per la nostra vila de la má de la Jove de Sitges, i l'única que no ho ha fet (la Vella de Valls) ja va plantar l' any 1975 un quatre de vuit quan van venir con­vidats pels Castellers de Sitges en la trobada que es va fer aquell any a la Ribera.

Un deis tres castells de nou que ha vist Sitges, 5-11-97

En el torn de precs i preguntes va destacar l' intervenció d' en Jaume Grau, comentarista casteller de la Ser i persona molt entesa en la materia, que va incidir en tres aspectes que van condicionar les poques actuacions fetes abans de la Guerra

4/La Torre Setembre del 2000

Civil; la coincidencia de la nostra Festa Major (data en la qual es van praduir les actuacions castelleres a la nostra vila) amb la d'altres viles tradicionals en el panorama casteller (Igualada, Sans, l'Arbo~), el petit pes demografic de la nostra vila en el tombar del segle i un folklore rie i variat que amb el que comptava la nostra vila que va fer que no hi hagués una necessitat imperiosa d'anar a buscar altres elements festius com a d'altres viles on la seva Festa Major no era tan rica com la de la nostra Vila.

El debat també va girar durant un instant cap a la relació entre les gralles i els castells on tothom va coindicir en la importancia que ha tingut la nostra vila en el manteniment d' a­

quest instrument sobre tot a iat a 1 a rua ion castelleres. També es va lamentar que molt oile U-[ llere no tractin aquest instrument com és degut.

Finalment també es va rebatre el \'eil [opi de qu falta gent a la pinya de la lave de Sitges. La re po [U a aqu ra opinio va ser coincident en tots els tertulians en aftrmar que d' aixo es queixen tant una colla petita com una colla gran ja que lIna colla sempre voldra més gent per poder gUlr up rant els seus reptes.

Jordi Dólera

SITGES, PLAC;A CASTELLERA... I DE 9 Aquesta passada Festa Major ha estat la vuitena consecutiva

que el nostre poble ha pogut gaudir ininterromplldament d' ac­tuacions castelleres. Han passat ja 7 anys des que la love de Sitges es va presentar per la Festa Major de 1993 en mig de la iJ.lusió no tan sois de la gent que formava part en aquell moment de la colla sinó de tot el poble de Sitges, que veia com per fi es recuperava una tradició que no s'hauria d'haver inte­rromput mai. Set llargs anys que han permes a Sitges veure grans actuacions per part deIs nostres castellers, pero que també han servit perqlle fins a 25 colles de tot Catalunya plan­tessin a la nostra vila els seus castells.

Colles de sis, de set, de vuit i de nou, han fet gaudir als nom­brasos aficionats castellers de la nostra vila d' aquesta tradició, han omplert molts cops de gom a gom el Cap de la Vila, i, en definitiva han demostrat que Sitges, mereix i gaudeix els cas­tells com qualsevol altra pla~a castellera consolidada d' arreu de Catalllnya. EIs quadres que segueixen aquest texte no fan més que reafirmar el títol de l' article

•exterl~r,....",

_. U.. plSClneS

• CONSTRUCCIÓ PISCINES "GUNITE" • MATENIMENT • TRACTAMENT D'AIGÜES • RECS AUTOMATICS

COLLES CASTELLERES QUE HAN ACTUATALANOSTRA VILAAMB LA lOVE DE SITGES, 1 VEGADES QUE HO

HANFET

COLLES DE NOU

MINYONS DE TERRASSA CASTELLERS DE VILAFRANCA

lOVES XIQUETS DE VALLS COLLA lOVE X. DE TARRAGONA

5 5 3 1

COLLES DE VUIT

BORDEGASSOS DE VILANOVA XICOTS DE VILAFRANCA CASTELLERS DE SANTS XICS DE GRANOLLERS

CASTELLERS DE BARCELONA XIQUETS DE REUS

CASTELLERS DE TERRASSA CAPGROSSOS DE MATARÓ XIQUETS DE TARRAGONA

1 2 4 1 4 2 1 1 1

COLLES DE 5ET

VAILETS DE GELIDA CASTELLERS DE CASTELLDEFELS

COLLA NOVA DEL VENDRELL CASTELLERS DE SANTA COLOMA

C. DE SANT PERE 1 SANT PAU NENS DEL VENDRELL

TIRALLONGUES DE MANRESA CASTELLERS DE cORNELLA

XIQUETS DE LA VILA D' ALCOVER VAILETS DE RIPOLLET

CASTELLERS D'ESPARREGUERA CASTo DE LA VILA DE GRACIA

1 2 1 1 1 5 1 1 1 2 1 1

C/. Artur Carbonell, 4 08870 SITGES

Te!. 93 894 14 66 Fax 93 894 1944

Setembre del 2000 La Torre /5

ANY

1993 I Diada de la Colla Minyons de Terrassa p/4cam 217 4/8 sn pIS Vaílets de Gelida p/4cam 3/6 4/6a i2l6 216 p/4

1994 Sant Jordi Castellers de Castelldefels p/4cam 216 4/7 4/6acp/4

I Trobada Colles P-Garraf Bordegassos de Vílanova 4/8 217 sn pIS Castellers de Vilafranca i2l9fm 3/8c 4/8 2I8fc pIS Xícots de Vilafranca 4n 3nc 216 pIS Colla Nova del Vendrell id2l7 4na 3n 216 p/5 Vailets de Gelida 216 3n 4n

1995 Sant Jordi Castellers de Sants p/4cam 4n 3n 5/6 pIS Castellers de Sta. Coloma p/4cam 4/6 216 3/6 p/4

Diada Especial C.Sant Pere i Sant Pau p/4cam 3/7 4n 216 p/5

Festa Major Nens del Vendrell p/4cam sn 4na 3ns pIS

Sta. Tecla Tirallongues de Manresa p/4cam 4n 3/7 216 p/Sc

111 Diada de la Colla Castellers de Vilafranca p/4cam 4/8ac i3/8 217 517 p/6 Xics de Granollers p/4cam 5/7 4n 3/7 p/5

1996 Sant Jordi Castellers de Barcelona p/4cam 4/8 ':>/8 2/7 2p/S

Aetuació de Sant Joan Castellers de Castelldefels id4n 5/6 216 p/4

Festa Major Xiquets de Reus p/4cam S/7 4/7a 3na pIS 2p/4 Castellers de Sants p/4eam 4n 4/7a 3n p/5

Sta.Tecla Nens del Vendrell p/4cam 217 3ns 4n p/5 Castellers de Comella p/4cam 5n í3ns 4/7 3n pIS Xiquets V. d'Alcover p/4cam 4/7 4/7a 216n pIS

IV Diada de la Colla Castellers de Vilafranca p/4eam 2/8f 4/9f 4/8ac2p/5 Nens del Vendrell p/4cam 2nc 4na 3/7s pIS

1997 Sant Jordi Xiquets de Reus p/4cam sn 217 4/7a pIS 2p14

Aetuaeió de Sant Joan Vailets de Ripollet 4/6a 3/6 i4n p/4s

Festa Major Castellers de Barcelona p/4cam 4/8 2/7 3/8 2p/S Nens del Vendrell p/4cam 4na 3n 2/6 pIS

Sta Tecla Joves de Valls p/4cam 3/8 4/8 sn pIS Castellers de Vilafranca p/4cam 2I8f 5/8 i4/8a 318 p/7f

V Diada de la Colla Minyons de Terrassa p/4cam 2I8f 4/9f 5/8 pIS 2p/4 Castellers de Sants p/4cam sn 4/8 4na pIS

1998 Sant Jordi Castellers de Terrassa p/4cam 4na sn 4/7 pIS

Aetuació de Sant Joan Castellers d'Esparraguera 3/6 4/6 4/6a pIS

Festa Major Colla Jove de Tarragona p/4cam 4/8 3/8 217 p/6 Nens del Vendrell p/4eam 3n 2I7e 4/7 pIS

Sta. Tecla Joves de Valls p/4eam 3/8 4/8 217 pIS Castellers de Vilafranca p/4eam 2I8f id4/9f 4/8a sn 2p/S

VI Diada de la Colla Minyons de Terrassa Vailets de Ripollet

p/4eam S/8 p/4eam 4na

3/9f 3n

4/8 p/6 id4n 2/6 pIS

6jLa Torre Setembre del 2000

1999 Sant Jordi Castellers de Barcelona p/4cam 4/8 sn 4na pIS 2p/4s

Actuació de Sant Joan Castellers V. De Gracia 4/7 216 S/6 pIS

Festa Major Minyons de Terrassa Xiquets de Tarragona

p/4cam 2I8f p/4cam 3/8

4/8ac S/8 217 4/8c

p/7f pIS

Sta. Tecla Joves de Valls Capgrossos de Mataró

p/4cam 4/8 p/4cam 4/8

3/8 3/8

217 217

pIS 2p/S

VII Diada de la Colla Castellers de Sants p/4cam sn 2id217 3n pIS

2000 Sant Jordi Xicots de Vilafranca p/4cam 4n id2l7 3n 217 vano S

Festa Major Minyons de Terrassa Castellers de Barcelona

p/4cam p/4cam

2I8f 217

4/8 5/7

3/8 4na

p/6 pIS

ICLASSIFICACIÓ PER CASTELLS ASSOLITS

CASTELL D C ID I p de4 11 p de 4 cam 41 p de 4 sota 4 4 de6 2 3 de6 4 4 de 6 agulla 3 1 5 de 6 3 p de 5 26 1 Torre de 6 8 1 4 de 7 15 1 3 de 7 11 1 4 de 7 agul1a 10 3 de 7 agul1a 1 5 de set 14 3 de set sota 3 1 Torre de set 12 2 4 pde6 4 4 de 8 18 1 3 de 8 10 1 1 Torre de 8 folre 6 1 p de 7 folre 2 4 de 8 agulIa 1 3 1 5 de 8 3 4 de 9 folre 2 1 3 de 9 folre 1 2 de 9 f im. 1

TOTAL 213 11 5 6 90,6% 4,68% 2,13% 2,55%

D= descarregat c= carregat ID= intent desmuntat 1= intent

...,. PASTISSERIA

BOMBONERIA

SABATÉ Fundada l' any 1895

Pla<;a de l' Ajuntament, 10 Te!. 93 894 02 13 • 08870 SITGES

FARMAcIA CENTRAL ÓPTICA LABORATORI D'ANÁLlSIS CLÍNIQUES I D'AIGÜES

95 anys i tres generacions de famaceutics

al servei deIs sitgetans

Al cor de Sitges

Cap de la Vila - Tel. 93 811 00 33

Setembre del 2000 La. Torre /7

VOLEM FER CASTELLS, SIGUIN ELS QUE SIGUIN. ASSEMBLEA 99

A l' Assemblea Ordinaria de la temporada 99 hi havia dos punts potser més importants.

Per un costat, el nomenament del nou equip tecnic, que hau­ria de substituir a l'anterior encapctalat per Santi Terraza, que deixava el carrec de cap de colla despres de dues temporades. 1 cal parlar de nou equip tecruc mé que de cap de colla, doncs el grup de castelIer que pre enta en una candidatura es van presentar amb la voluntat d'actuar basicament com a equip, sabent que en tote le anteriors temporades el pes tecnic de portar enda ant la colla acabava caient de forma principal en les esquene del cap de colla. En aquest cas, tot i presentar un cap de colla per a la propera temporada, era la intenció formar un equip tecruc compacte que col·laborés estretament amb el cap de colla. De feL la idea era anal' més enlIa, de forma que d'aque t equip ortissin en les temporades a venir els futurs cap de colla. per tal que s'evités un trencament gran en la línea tecruca de la colla.

La candidatura tecnica va ser acceptada per l'assemblea. Com a nou cap de colla quedava l'Oscar Farrerons i l'equip el forma en en lordi Figueras, sots-cap de colla; en loan Mas cap de pinye ; en lordi Dólera; en lordi Ruiz, cap de canalla; en loan Puig i I'Iñigo Cilleruelo. A més, durant la temporada s'han anat produint noves incorporacions a l'equip de canalla. Le per ones que dins de I'equip assumien els carrecs de cap de colla. cap de pinyes i cap de canalla ho feien per una temporadaL'altre aspecte destacat de l' Assemblea va ser el

CONFITERIA

PASTISSERIA

Parellades, 2 Te!. 9389401 01 08870 SITGES

debat sobre els castells afer per la colla en les actuacions. A les darreres actuacions de la temporada 99 la colla va tenir dificul­tats per fer construccions de set pisos i ja de forma extra assem­blearia els castellers havien parlat sobre aquest assumpte. A l' Assemblea es van confirmar les opinions que ja s'havien sen­tit en aquests debats improvisats.

Els castellers de la lave de Sitges optaven per la continulat de la colla, encara que només es poguessin fer castells de siso S'assumia doncs, que si en qualsevol actuació no es podien fer castelIs de set pisos, se'n farien de sis i no passaria res.

Era molt important aquesta opinió deIs propis castellers, doncs permetria al nou equip tecnic afrontar la propera tempo­rada sense la pressió d' assolir necessariament castells de set pisos. 1 encara més, era important per la propia colla doncs la voluntat deIs castellers de divertir-se fent castells, fossin de sis o de set, la qual cosa suposava una gran tranquil.litat.

Conforme a aquesta nova actitud, el nou equip tecnic, mit­janctant I'Oscar Farrerons, explicava que per la propera tempo­rada 2000 no es marcaven cap objectiu tecnic pel que fa a cas­tells a assolir. Si que consideraven pero prioritari formar un equip de canalla nombrós i dedicar atenció preferent a trobar canalla nova.

Jordi Farrerons

BAR

CAL NOI dijous Xató

dissabtes Barbacoa

CI. Antoni Catala, 3 • Te!. 93 894 28 95 08870 SITGES

rv.f:-C!\N'C.t\, ¡:l.rCTr~IC nÁI FL./\h,X/\ •

Passeig de Vilanova, 53 • Te!. 93 894 36 46 08870 SITGES

8jLa Torre Setembre del 2000

TEMPORADA 2000: OBJECTIUS "TECNICS"

Abans, pero, dues opinions, dues afirmacions. La primera: quan fem castells més grans tindrem més gent. La segona: quan tinguem més gent farem castells més grans. Qui té raó?

La primera opinió esta fonamentada en la motivació; molta gent vindra, p.e., quan es provi el "carro gros" (quatre de vuit). La segona esta fonamentada en la logica: quanta més gent, més peu i més gent de tronc, en definitiva per escollir. Pero que passa, que és primer, l' ou o la gallina?

Que cada u resolgui el misteri com pugui o sapiga. Ara bé, de la teoria de la motivació, que no esta mancada de

raó, vull fer una consideració: quan s' assoleixi l'objectiu, p.e. el "carro gros", els castellers motivats deixaran d'estar-ho i de venir, fins que es pugi provar algun castell superior. 1 mentre tant tornarem a ser els que érem abans de la consecució del cas­tell.

Probablement és més important, per mantenir quanta més gent millor i el maxim de temps possible, no pas que hi hagi una motivació especial de fer un cstell superior sinó que hi hagi bon ambient, que la gent es trobi a gust i s'ho passi bé amb la colla. No ho oblidem: venim afer castells, i com més grans millor, i la motivació de superar-nos és fonamental, pero per damunt de tot venim a distreure'ns, perque al capdavall hem escollit esmer~ar el nostre temps de lleure en aquesta activitat per gaudir-ne.

Anibats a aquest punt, ens torna la pregunta al cap: de que depen que poguem fer bons castells, de que hi hagi la motiva­ció del castell superior? De que hi hagi més gent? De que hi hagi "bon rotllo"?

La resposta pot ser: de tot una mica. Pero, segons opinió de qui subscriu, la clau no s'ajusta ben bé a cap de les tres consi­deracions anteriors. La clau és una altra. Tot seguit intentare explicar-me.

Darrera d'un castell, de la foto d'un castell per exemple, hi ha l' actuació i l' assaig del castell. Pero que hi ha darrera de l'actuació i deIs assajos? Hi ha les ganes d'assajar i d'actuar. Sí. Aquestes ganes i la presencia de la gent als assajos i actua­cions són suficients per aconseguir el castell de la foto? No. Al danera deIs assajos i actuacions hi ha altres coses: hi ha l'equip de canalla, que ha donat a conexer el fet casteller entre els més menuts a les escoles i els esplais, que ha ensenyat el menuts a primera hora de cada assaig, que es preocupa per ells, que els truca, que parla amb els pares, etc.; hi ha I'equip de pinyes, que dissenya els peus, i la resta de l'equip tecnic, amb les corres­ponents reunions tecniques; hi ha el maxim representant de la colla, el president, que distribueix les tasques de l'equip direc­tiu i que acaba fent totes les feines que corresponen als mem­bres d'aquest equip quan no compleixen els encarrecs que lliu­rement van acceptar; hi ha qui concerta amb les altres colles les actuacions, qui porta el vestuari, qui s'encarrega deIs autocars, qui porta el bar de la colla, qui fa el rocOdrom i les xarxes, qui es relaciona amb la Coordinadora de Colles Castelleres, amb l' Agrupació i amb la Casa Gran, qui s'encarrega de l'assegu­ran~a, qui de la tresoreria, qui de la secretaria, qui de les sub­vencions, qui de la loteria de Nadal, hi ha els que s'encarreguen de "La Tone", de les fotos, de la publicitat, deis programes de radio, hi ha qui dóna la benvinguda als nouvinguts ... La relació és només exemplificativa; podria ser més ampla. De fet sera més ampla quanta més gent hi col·labori. 1, si darrera del cas­

tell hi ha aquestes feines, si el funcionament de la colla depen del compliment d'aquestes tasques, ja estem arribant a la clau de la questió .

La colla és un carro que segueix un camí, a vegades llis a vegades pie d'entrebancs. Un CalTO, que pesa més quant més grans són els castells que fa, que pesa més com més grans són els castells que porta preparats damunt del cano. Si la colla fa castells de sis, hi ha poquetes feines i poques persones poden fer aquestes feines, i en definitiva poques persones soles tiren i fan avan~ar el carro. Va ser el cas deIs primers dos anys de la Jove. Si fas castells de set, es multipliquen les feines. P. E., els petits han d'estar més preparats, ha d'haver-hi més canalla, la colla ha de fer publicitat per captar gent, etc. Quant més gran és la colla apareixen més feines afer. 1 el cano pesa més. EIs que tiraven del carro necessiten suport, sois l'arrosseguen len­tament, fins que es cansen ("es cremen"), i el carro s' atura. Quan el carro s'atura la colla deixa de fer castells.

La Jove va avan~ar tecnicament de forma molt rapida des del 95 al 98; l'avan~ tecnic anava clarament per davant de l'orga­nització de la colla. El carro no corria, volava, tot i que l' em­penyien quatre gats; pero volava perque duia el fort impuls de l'empenta inicial. En certa manera podríem dir que vam caure en un parany. La Jove era un arbre que creixia i creixia, que es feia alt, pero prim, prim de base, va créixer en al~ada pero no en la base, i finalment la branca es va tor~ar perque no tenia prou base que la sostingués. Perque no tenia prou gent treba­llant per la colla. Perque no hi havia prou gent tirant del carro de forma constant. La poca gent que hi treballava, a part de ser a vegades despietadament criticats, es van "cremar", van que­dar esgotats d'empenyer un cano tan pesat. SoIs no donaven a l' abasto L' energia d' aquesta gent es consumia, la benzina s' a­cabava. Au, que entrin d' altres que estiguin descansats per substituir-los. 1 van entrar, i uns pocs van tornar afer tota la feina fins quedar-se igual d'esgotats.

Voldria explicar-ho d'una altra manera: si en un moment puntual d'una colla hi ha, p.e., 100 feines a cobrir, no és el mateix que 5 persones les facin totes durant 2 anys seguits fins a "cremar-se" i 5 persones diferents durant els propers 2 anys i així successivament, que no que les facin 10 persones de forma permanent. Si en comptes de 10 són 30 persones, ja tenim base per fer castells de seto Si de 30 peces en falla una, la maquina seguira funcionant; pero si falla una pe~a en una maquina que en té un total de 5, probablement se'n ressentira. Si plega una de les 30 persones, si es punxa una roda del carro, les altres 29 podran canviar la roda irnmediatament. Si en comptes de 30 persones en tenim 50 que treballen per la colla, ja tenim cas­tells de vuit. Perque cada casteller que treballa per la colla esta pensant en la colla, esta pensant en fer funcionar la maquina.

Que va passar el 99? A la Jove del 99 hi havia 5 persones tirant del cano, massa feixuc; eren pocs i criticats. 1 el cano, per seguir avan~ant, havia de lliurar-se de pes, havia d' abando­nar els castells de seto Una empresa que no s'organtiza esta abocada a la ru'ina. És la colla una empresa? No, pero per entendre com funciona una colla la comparació amb l'empresa fa el feto Així, un treballador no pot treballar 16 hores al dia, sinó que l'empresa ha de distribuir ordenadament les tasques entre el seu personal, i si l'empresa creix haura de contractar nous empleats. Una sola persona no pot tirar tot sol del carro, i

Setembre del 2000 La Torre /9

si el carro guanya pes, si la colla creix, ha de tenir més gent tre­ballant-hi, més gent empenyent.

1 ara, potser, retornem al títol de l'article. Quin ha estat l'ob­jectiu de la colla enguany?

L'objectiu ha estat organitzar la colla, dotar-la d'una base que en les properes temporades ens permeti créixer amb soli­desa. Aquest any hem donat un primer pas: s'ha creat una part de I'equip de canalla. L'any que ve s'ha de donar un segon pas: reorganitzar l'equip directiu i donar sUPOlt en les tasques com­plementaries. Que el maxim nombre de gent possible faci algu­na feina, per petita que sigui. Et donen res a canvi de fer feina per una colla? No, i aquí esta precisament la gracia.

Osear Farrerons Casanova.

IMPRESIONS VILANOVINES

Tres érem. tres sóm i tres serem les que hem vingut del poble del costat per quedar-nos amb la colla de la camisa color vi ... Afer pinya, a fer colla, a fer gresca, afer amics, afer viure amb intensitat l' esperít casteller sitgeta.

QUE TREMOL! SITGES!! JA SÓM AQUÍ!!

VISIONS PERSONALS

En un principi els castells no em deien res. Durant la meya estada als Bordegassos vaig comenc;ar a entendre'ls pero no a viure' Is. Ara els visc, els sento. Admiro la gent castellera, quan els veig pujar imantar pinya em dic "Hostia puta, quina gent".

Aixo, quina gent, qui els ha vist i qui els veu ...

No són els mateixos en un assaig o actuació que quan anem de marxa. Hi ha transformacions, ningú no és el que sembla. Tothom és una caixa de sorpreses, bones i molt divertides.

-Si us plau, on és el lavabo? -A la barra.

Mireia Arnal

A ui é 26 de juny de 1999, vigilia de Sant Pere i vigilia d'una jornada castellera una mica "especial". Per varíes raons; de fet m' estrenaré ( uposo) en uns castells que ja havia fet, pero amb una colla diferent. No tenen res a veure, ni els cas­tells ni les calles no per elles en concret, sinó per la meya manera d'enfocar el repte.

Venir a la Jove de Sitges és una de les millors coses que he fet aquests darrers mesas. M'ha ajudat molt a canviar d'am­bient, agraeixo l'ajut de les meves amigues i de la meva ger­mana, sense les quals no m'hagués atrevit a fer el pas.

Des del primer dia vaig quedar sorpresa de com era tata aquella gent que ens va rebre d'una manera especial, per a mi vull dir. Per ells sóm unes castelleres més dintre de la colla, pero tot hi ser castelleres norrnals, el meu concepte de colla ha canviat molt. Ara ser el qué és divertir-se anant a un assaig,

sense deixar de patir quan una prova va malament, o d'estar cansada i resulta que encara n'has de fer més; pero entre pro\'a i prova, el vincle i la relació entre tots nosaltres és per a mi immillorable, bé, de fet tot és pot millorar encara més. Pero sentir-te bé entre ells, comentar el castell, fer broma, riure ... són un munt d'emocions perdudes i encara no viscudes en l'al­tra colla de la que procedia.

Sé que potser trigaré ha tomar a fer el "carro gros" (4 de 8) o la "catedral" (5 de 8), pero és igual, el sentir-me forc;a inte­grada en el seu ambient, el poder parlar i anar a prendre una copa o de festa despres d'un assaig o d'una sortida... aixo és el que més valoro del canvi de colla.

Avui ja és 27 de juny de 1999. Estic a casa satisfeta d'haver­me pogut introduir una mica més en aquesta nova colla. EIs castells no han estat els que estaven planejats, el nivell ha bai­xat, pero estic molt contenta d'haver fet el segon 4 de 7 amb la camisa sitgetana.

Susagna Guimera

El que més m'ha sorpres de la colla castellera de Sitges és el tracte que hem tingut, la bona rebuda i la integració dintre de la colla. No només sóm una pec;a del castell, sinó que sóm per­sones amb identitat propia. Gracies també al canvi de colla, he descobert la meva maxima vocació castellera: FER DE CROS­SA!! Ja se que sona estrany (no és una posició molt estimada per ningú) pero per a mi és la millar aventura que pots realitzar fent el castel!... a més, m' encanten les agulles que tinc!!

Susanna Arnal

Signat: els tres elements

ALUM-METALL

Serralleria metaJlica tancaments d'alumini

Exposició ¡venda Taller Centre Comercial Oasis - Local 65 C. Comas i Sola, 14 Te!. i Fax 93 894 07 58 Te!. 93 896 29 38 08870 SITGES 08810 SANT PERE DE RIBES

Obrador CI. del Pi, 7

Tel. 93 896 02 97

Forn - Cafeteria Crta. Sitges, 57

Tel. 93 896 30 12

08810 SANT PERE DE RIBES

lO/La Torre Setembre del 2000

Cinc de set, Festa Major de Sitges 26-8-2000

Setembre del 2000 La Torre /11

Quatre de set, Festa Majar de Sitges 26-8-2000 Tres de set, Festa Majar de Silges 26-8-2000

Tres de set, VII diada de la colla, 23-10-99 Quatre de set, V/l diada de la colla, 23-/0-99

12/La Torre Setembre del 2000

ACTIVITATS D'HIVERN

Tot i que pugui semblar que I'hivem no és epoca de castells, en l'únic aspecte que es pot descansar és en el físic, ja que s'ha de continuar treballant en altres temes per afrontar la propera temporada el més ben encarrilada possible.

Un deis afers que mai no s'ha de deixar passar és la incorpo­ració de canalla nova a la colla per assegurar-ne una bonca con­tinu"itat. Aixo es deu a que la canalla creix a un gran ritme i d'un any per l'altre poden passar a ocupar diferents posicions en un castell i se'ls ha de saber trobar el relleu. Aquesta neces­sitat va ser, si cap, més palesa a l'inici d'aquesta temporada i vam considerar que en hi devíem posar de valent.

La colla va continuar confiant en les activitats per captar canalla que habitualment més bon resultat han donat, pero sense renunciar-ne a d' altres de noves. Aixo en sva porat afer for~a entrevistes amb els directors de les escoles sitgetanes per donar a coneixer els nostres proposits, i fins i tot fer-nos cabu­da dins del programa educatiu que els escoles dediquen a la nostra vila: l'assignatura Sitges. Vam aconseguir formar part de les activitats extra-escolars que es van realitzar durant la set­mana cultural, on per primer cop la Jove va ser-hi presento

El rucodrom de la Jove instal·lat al Pare de Nadal

Una altra activitat que es va organitzar per primer cop va ser un taller de castells a la platja, emrnarcada dins de la progra­

mació de l' esplai que va organitzar l' Ajuntament de Sitges. També ens vam despla~ar al' entitat ribetana del GER per fer un assaig de canalla per ensenyar a tots els menuts que vol­guessin com es fan els castells.

Altres activitats que es van dur a terme van ser orga-nitzar un taller de castells, cosa que ja havia fet la colla durant els anys 97 ó 98, i també, la presencia per tercer any consecutiu en el Pare Infantil de Nadal que es realitza a les instal.lacions de l' Escola Esteve Barrachina. Enguany la Jove va tenir la possi­bilitat d'ampliar la seva oferta amb la instal.lació d'un roco­drom. Aixo, pero, va ser un esfor~ extra, ja que la confecció de tota l' estructura va ser laboriosa i va requerir for~a hores per part deis castellers que s' hi van dedicar. El resultat final va ser un rocodrom molt atractiu per a la canalla on es simulen els passos que fa l' anxeneta per enfilar-se en un pilar. També es va aprofitar 1'0casió per construir uns ninos que fan la funció de dosos i que permeten que els futurs aixecadors i anxanetes practiquin tantes vegades com vulguin.

Aquestes activitats són valorades molt positivament per la colla, perque a més de recollir canalla nova, són motiu d'una bona publicitat per la Jove de Sitges, i ens pelmeten donar-nos a coneixera tota la mainada del poble i als seus pares, ensen­yant-Ios que és la colla, com funcionem i que estem més pro­pers i més oberts al poble del que la gent es pugui pensar.

Tant des de la Junta Directiva, com des de la Tecnica hem d'estar for~a agra"its a tots els castellers que van col· laborar en totes i cadascuna d' aquestes activitats, ja que sempre que vam demanar ajut vam comptar amb la presencia de tants castellers com vam necessitar.

Tota aquesta feina, pero, no era més que el principio Després de asseguarar-nos la seva incorporació, calia comen~ar a assa­jados, per que estessin el més ben preparats possible per a l'i­nici deis assajos de la resta de castellers. Amb aquesta fina-litat es va organitzar (a I'igual que s'havia fet en temporades ante­riors) una escola de castells durant els dissabtes per la tarda al mateix Palau del Rei Moro, on vam aprofitar les baITes per ensenyar-Ios a pujar tres o quatre pisos i on vam practicar els poms de dalt tant amb els dosos de la colla com amb l'ajut deis ninos.

Estem tots molt satisfets de la feina feta durant aquesta esco­la de castells, ja que ens va permetre avan~ar molt abans de l' i­nici de la temporada (feina necessaria perque la majoria eren nou vinguts). També pel gran nombre de canalla que hi ha pas­sat, uns portats per la colla, altres per ser amics d'aquests, altres pels anuncis que es van publicar al' Eco de Sitges, o bé perque ja formaven part de la colla. En total han estat 23 els nanos que han participat de l' escola de castells, deis quals 13 ho feien per primer copo

Hem de tenir en compte que la salut d'una colla queda clara­ment reflectida en una de les seves parts més importants: la canalla; així que quan acabi la present temporada haurem de tornar a posar fil a l'agulla i tornar a engegar per mantenir el ritme d'incorporacions, ja que si es deixés de fer un sol any, trontollaria la colla la següent temporada.

Jordi Figueras

Setembre del 2000 La Torre /13

5 ANYS DE CARNAVAL JOVE

Un any més la Jove va demostrar que hi ha temps per tot, i un cap arribat el Carnaval, per cinque any consecutiu, els castellers sitgetans amb més ganes de gresca e an tor­nar a disfressar, enguan de Marlene Dietrich le noie i Grouxo Marx els nois. L' e tal d' angelets i dimonis de l' an pa at a donar pas a una di fre a mé c1assica pero igual o mé di ertida que va servir d'excu a per gaudir d'una de les feste mé repre entati es de la nostra ila.

La Cvrnl ió d Carnaval, que cada an té la feÍlla mé per la ma va tornar a e tar a l' al9ada de les cir­cumstancie i a organitzar-ho tot també com empre. La festa va comen9ar el diumenge amb una bona atonada com marca la tradició, per omplir l'estomac i a continuació a maquillar-se i cap a la rua.

Di el' ió. alegria, festa, set... Dilluns a descansar i recupe­rar force pel dimarts, on la rua posa a prova la resistencia de tothom. La rua de l'Extermini ens deixa el bon gust de boca de sempre on la feina ben feta i la col·laboració de tothom ens

fan gaudir com mai del Carnaval.

Així doncs felicitar els "carnavaleros" pels cinc anys de Carnaval Jove, i a pensar en una altra disfressa que d' aquí a no res hi tornarem a ser.

La Comissió de Carnaval

~o/b ele fa :§2}¿fa> :1

08870 f?~j (úBcmccehna) (§Te/'. .9.'1 810 22 11

Nou Mercat M Tel. 93

Boutique

gloria e/. Parellades, 25 Te. 93 894 04 83 08870 SITGES

14/La Torre Setembre del 2000

TEMPORADA 2000

COMSEMPRESANTJORDIOBRE LA TEMPORADA DE LA JOVE

Per Sant lordi espigues d'ordi i, des de fa unes temporades, també castells. La love inicia una nova temporada amb totes les il·lusions de tornar a recuperar el nivell assolit fa dues temporades i que l' any passat no es va aconseguir mantenir. Així doncs dissabte 29 d'abril tots els membres de la love ens vam tornar a posar la camisa i vam sortir a plar;a amb les energies renovades i demostrant des del primer dia que aquest any ha de ser de recuperació (paraula clau aquest any). Davant la nostra afició volem anar a per totes i aconseguir aquells castells que tant ens agraden acompanyats en aquesta ocasió deIs Xicots de Vilafranca. Així doncs, la love surt a plar;a amb un segur quatre de sis amb l' agulla i prossegueix amb el seu eastell més ambiciós de la jornada, la torre de siso 1 amb els inicis ja se sap, nervis i desconcentració. Després de quedar en un intent desmuntat la lave torna a la carrega i aquest eop sí que la descarrega. Per acabar l'actuació la love demostra que els castells de set pisos ja són a prop amb un magnífic quatre de sis neto 1 per acabar els pilars de comiat, aquest cop la lave n'ofereix dos al seu público

POBLE ESPANYOL

El 14 de maig la lave es desplar;a al Poble Espanyol de Torre de sis de la love al Poble espanyol, 14-5-00 Barcelona a actuar juntament amb els Castellers de Barcelona i els Xics de Granollers. Aquest any la lave s'ha proposat un canvi de mentalitat, s'ha de tenir clar que tothom és valid per Drogueria - Perfumeria als castells i la millor manera de demostrar-ho és amb proves a castellers que fins ara havien estat a la pinya i encara no havien pujat.

Així dones l' actuació serveix per demostrar la confianr;a de la lave amb la torre de sis (una estructura poe estable degut a la seva fragilitat), amb el quatre de sis net i amb un tres de sis amb nous castellers al tronco Una nova i bona experiencia per aquells que no aeostumen a pujar amb assidultat. Per cloure pilar de quatre de eomiat amb el cap de pinyes de protagonis­ta.

Jesús, 62 Te!. 93 894 02 82 08870 SITGES

El DesváJl\ de Si+ges OCASIONES

COMPRA - VENTA

Pujada de l'Estació, 25 SITGES Tel. 93 894 53 51 08870

Setembre del 2000 La Torre (15

PER SANT PERE ACTUACIÓ A RIBES...

L' actuació de Festa Major a Ribes sempre ha estat vista per la love com una actuació especial per tirar castells ambiciosos, cal no oblidar-se que un bon nombre de castellers de la lave són ribetans. Aquest any doncs no en sera 1'excepció, i per tant, després d'entrar a plar,;a amb un pilar de quatre caminat fet tot ell amb castellers ribetans, es descarrega en primera ronda la tercera torre de sis consecutiva de l'any, demostrant el domini que hi ha amb aquesta con trlIcció. Després de fer el mateix amb el quatre de sis amb l' agulla en la segona ronda, en la' ter­cera la love decideix tirar el eu castell més ambiciós a aques­tes alr,;ades de la temporada, el tres de seto Pero els nervis ens passen una mala jugada i aquest castell queda en intent des­muntat. Per tal de refer-se de 1'ensurt i la decepció la lave deci­deix tancar la tercera ronda amb un tres de sis agafat per molt poques man ,demo trant que els castells de set ja són a l'abasto El pilar ~ quarre al balcó clou la diada

FRUITES 1 VERDURES

La Sínia (collita propia)

MERCAT MUNICIPAL Parades 58 i 59

SITGES

... 1 PER SANT JAUME A PUIGMOLTÓ

La lave feia cinc anys que no anava a Puigmoltó per Sant laume pero aquest any ha tingut l'ocasió de tornar-hi acom­panyada deIs Ganxets de Reus. Així doncs el dissabte 22 de juny després del cercavila deIs balls populars la lave va delec­tar ['afició aplegada a la població ribetana amb una nova torre de sis, en primera ronda per seguir amb el tercer quatre de sis amb l'agulla de l'any i amb un tres de siso

Una altra actuació distesa per acabar la nit celebrant la Festa Majar al ball de Festa Majar, en companyia d'algunes ganxe­tes ...

.Quatre de sis amb l'agulla de la lave a Ribes, ]-7-00

BAR CARRER ILLA DE CUBA

SITGES

16/La Torre Setembre del 2000

ACTUACIÓ-LLAMPEC A CUBELLES

Amb l' agost arriba el temps de les actuacions fortes i de les Festes Majors arreu de Catalunya. Per abrir boca la lave actua el dimarts 15 a Cubelles per la Festa Majar.

L'actuació va ser rapidíssima, poc més de 20 minuts, i es que a part de fer castells hi havia ganes d'anar a la Bisbal on s'hi feia un xic més tard una de les actuacions més importatns de la temporada. Així doncs, es va abrir plac;a amb el tres de sis (i és que el tres de set és un fet gairebé evident). Una nova tone de sis va ser el castell de la segona ronda, i per acabar un quatre de sis net (el quatre de set és més que evident). L' actuació va clame amb un pilar de quatre al balcó a on es van pujar tant l' anxaneta com el terc;, pero no es va valer pujar el segon (aquesta joventut!) tot i l'insistencia de la pinya de la lave.

A GRACIA ARRIBEN ELS PRIMERS CAS­TELLS DE SET DE LA TEMPORADA

Abans de Festa Majar la lave va trabar a Gracia en la vigília de la Festa Majar d'aquest barri barceloní l'escenari ideal per tornar a intentar els castells de set. Així doncs dissabte 19 al vespre i en una plac;a plena a vessar i compartida amb els cas­tellers locals la lave va iniciar l'actuació amb els seus castells més ambiciosos a aquestes alc;ades de l' any. Per comenc;ar el quatre de set, amb un eSclat d'euforia per part de la colla indes­criptible. En segona ronda el tres de set. EIs nervis aquest cap no ens van passar factura, Ga era hora, oi?) i no sense esforc;, es va conseguir descarregar. 1 per acabar la sisena torre de sis con­secutiva de l' any, i ja em portem més que en tot r any passat.

El pilar de quatre va clame l'actuació de la colla, que d'a-

Ca ~ibera Tapes i plats del dia

COIll a casa 1 de maig, 4 - SITGES

questa manera arribava a la Festa Majar sense la presió afegi­da d'haver de descarregar els primers castells de set en propia plac;a.

El tres de set de Gracia poc després de ser carregat. 19-8-00

IMPREMTA

~ ECO de SITGES

Impresos comereials - Catalegs - Revistes - Fulletons Cartelleria

Llibres i altres - Fotocomposició Macintosh

CARRER BONAIRE, 6 TEL. 93 894 30 34 FAX 93 894 98 30 08870 SITGES

Setembre del 2000 La Torre /17

DOBLE ACTUACIÓ PER LA FESTA MAJOR

Pero l'actuació important aquest mé i segurament la més important de la temporada per malta gent és la diada de la Festa Majar a Sitges. Abans pero, due actua ions durant els dies centrals de la festa gran de la no tra ila.

El día 23 l'actuació de vigilia. on ja a tenir la impressió que tot aniria bé gdlcies a un Cap d la ila pie a vessar que esperava el pas de la pro e Ó. La Jo e a fer un tres de sis completat amb facilitat i a mé el prim l' tres de sis aixecat per sota de I'any de carregat. no en n r is, pero sí amb valen­tia i ganes. Un a aig el di" ndre anterior va ser suficent per dur aque t ca teU a pla,a. . o é" oficio

Parlant d'ofi i l'endema, a la sortida d'Ofici després del

Tres de set aixecat per sota a l'actuació del dia 23-8-00

~~~[E~~(Q)~~~

rF~®©~~ ~ l~lQ)@[f~~

rF~~~[E~(Q)~~

Santiago Rusiñol, 18 08870 SITGES

pilar de quatre de salutació a les autoritats amb la resta de balls, una actuació més rapida del normal: la setena tone de sis, un altre tres de sis, i un pilar girat, voltat 360°, i fon;:a aplaudit.

TRES CASTELLS DE SET EN LA DIADA DE FESTA MAJOR TORNEN L'ALEGRIA A LA COLLA

Així doncs, després de gaudir de la Festa Major de la nostra vila, arribava el dissabte 26 la diada de la nostra festa gran, en la qual la Jove tenia dipositades moltes esperances de fer un gran papel'. L' actuació va comptar amb la presencia deis Minyons de Terrassa i els Castellers de Barcelona, una actua­ció de luxe, amb dues colles que sempre que han vingut a Sitges ho han donat tot. Per aixo malgrat aquest any van estar més conservadores que en d' altres ocasions, cal agrair l' esfon;: que van fer totes dues formacions per agradar a un Cap de la Vila pIe de gom a gom com en les millors ocasions.

L' actuació va comenc;;ar, com mana la tradició, amb el pilar de quatre caminat d'entrada a plac;;a per part de les tres colles. Per la colla era l' actuació més important de l'any i on la recu­peració deIs castells de set havia de ser un fet evident. Era una actuació on si tot anava bé s'havia de deixar de banda el cas­tell talisma de l' any (la torre de sis) i aconseguir encara caso tells de més envergadura.

Així doncs mans a la feina. S' obria plac;;a amb un quatre de set com solem dir per aquí "per tranquil-litzar", amb debut inclós de diversos castellers en varis pisos, que va donar Iloc al gran repte de la jornada, el cinc de set. 1 aquest es va carre­gar i descarregar deixant anal' aquella rabia i aguell treball que s'ha de demostrar a l'hora de fer castells. Gran va ser l'eufo­ria de la colla, i també de la plac;;a que veia com els seus cas­tellers recuperaven un castell, que no es va poder assolir l' any 1999, pero que sempre ha estat talisma en la Jove de Sitges.

Assolit l'objectiu maxim de la diada, en tercera ronda es va descanegar un altre tres de set, amb trebal1 (tampoc massa) i amb concentració. Tres pilars de quatre en forma de triangk van cloure l' actuació. Les dues colles visitants ens van delxar també grans castells, sobretot els Minyons amb tres castelIs de vuit i un magnífic pilar de sis, el quart gur. veia Sitges en els darrers anys.

Amb aixo, doncs, la .love completava ei que fll1s ei momenr és la millor actuació de ]'any. Qui diu que no es podien recu­perar els castells de set?

VENDA DE PA I PASTISSERIA

el. Bonaire, 8 - Te!. 938943650 - 08870 SITGES

lB/La Torre Setembre del 2000

ACTUACIÓ DE TRAMIT A ESPARREGUERA, TOT ESPERANT SANTA TECLA

El deu de setembre per la Diada Nacional de Catalunya va ser I'hora de fer castells a Esparreguera amb els castellers locals, tot tornant-Ios-hi la visita que ens van fer fa dos anys per Sant Joan.

Els pilars de quatre caminats van abrir pla¡;:a i van donar pas al' actuació. Si bé es volia probar novament el quatre de set, massa baixes van fer variar els plans inicials. Així doncs la vuitena torre de sis descarregada, sense grans dificultats pero ben atents, en primera ronda va donar 1I0c en segona ronda a un quatre de sis net, treballadot pels nombrosos canvis que duia respecte al tronc que normalment fa el quatre de set, pero que no va perillar en cap moment. El tres de sis, sense cap problema i un pilar de quatre de comiat van cloure aquesta actuació.

No es van fer castells de l'altre món, pero tecnicament va ser una sortida positiva, que va permetre fer debutar una nova anxaneta, la cinquena que corona castells aquest any, i que demostra que la feina i l'esfor¡;: fet amb la canalla dóna els seus fruits.

Gerard Coll Quatre de sis net de la lave a Esparreguera, 10-9-00

QUATRE DE SET AMB L'AGULLA OBJECTIU DE LA JOVE PER SANTA TECLA

Treballar els pitars, per poder dur a plw;¡a en l'actuació de Santa Tecla el quatre de set amb l'agulla, ha estat l'objectiu que s'ha plantejat l'equip tecnic de la colla a partir del següent assaig de l'actuació de Festa Majar. 1 s'ha fet una bonafeina amb diversos pilars de quatre nets i alguns de cinc en el mateix assaig, cosa que ens fa veure com a molt factible el poder descarregar aquesta estructura en l'actuació de la Festa Majar petita de la nostra vila.

IMPORTANTSACTUACIONS ESPEREN A LA JOVE D'AQUÍ A FINAL DE TEMPORADA

A partir d'aquí la colla prepara el final de temporada amb tres actuacions més. La primera tindra lloc el proper diumen­ge 1 d'octubre a Vilafranca del Penedes, on la Jove actuara al costat deIs Castellers de Vilafranaca i deIs Castellers d'Esparreguera. EIs verds celebren la diada del seu patró Sant Miquel i tenen la intenció de posar-se a punt de cara al con­curs de Tarragona que tindra lloc el diumenge següent. La Jove acudira a Vilafranca amb la intenció de fer tres castells de set, cinc, quatre amb l' agulla, tres o quatre de set formaran

part deIs castells que es volen assoilir a "la pla¡;:a més caste­llera".

La setmana següent 8 d'octubre tindra lloc el concurs cas­teller de Tarragona. Després de tres edicions seguides actuant-hi, la Jove enguany no ha estat convidada. Ja va bé. Per un any podrem gaudir de I'espectacle sense estar pensant en l'actuació.

El diumenge 15 d'octubre la Jove es despla¡;:ara a Vilobí del Penedes, amb una altra colla, segurament els C. De Badalona, per acabar de posar a punt els castells que es podran veure per la diada de la colla.

Enguany, la diada que sera ja la vuitena ( com passa el temps!) tindra lloc el diumenge 29 d'octubre a les 12.30 hores, i comptara amb la presencia deIs Castellers de Vilafranca, que vindran a Sitges amb la intenció de preparar la seva diada, per Tots Sants, al cap de dos dies. Qué fara la Jove per la seva diada? Castells, i quan més gran millors, pero sempre dins de les nostres possibilitats. Tenint en compte que es va comen¡;:ar la temporada pensant en que era un any de transició el fet fins ara ja ens pot deixar ben satisfets. Pero si es consoliden el cinc i el quatre amb l'agulla en aquestes actuacions pendents, potser es podra somiar en quelcom de més nivell. El que? Aixo depen de si tothom té ganes de tirar del "carro" ...

Setembre del 2000 La Torre /19

1 999

DIADA DATA p/4 I p/4s I p/4c I 4/6 I 3/6 I 4/6a I 5/6 I 3/6s I 6/6 I 2/6 I p/5 I 417 I 317 I 417a I 517 Sant Jordi 25-4 2d

Id Id

3d Id 2d 3d 3d

Id Id Id

Id Id

Id

Id

Id Id

Id Id

lin/ld Id

I ido

Id Id

Id lid/Id

Id

Id Id

Ido Id Id Ido

Id

Ido

Id Id Id

Id

Id lid Id li

Id

Id Id

Id Id

Id Id Id

Id

Id li

Id Id

Id Id

2id

Id

Id Id

Id 2id lid

Id li Id lid

2id

Id Ic

Aniversari C. Sants 9-5 ConFlés al Maricel 19-5 ConFlés a Pedralbes 21-5 Can Serra, F. Maior 12-6 Sant Joan, Poble Sec 24-6 Festa Maior S. Pere 27-6 Festa Major 17-7 Diada del Vinyet 5-8 Aáuació del 23 23-8 Sortida d'Ofici 24-8 Diada de F.Maior 28-8 Poo Aventura 4-9 Mati 18-9 Tarda 18-9 D. de Santa Tecla 25-9 Diada de la Colla 23-10

r--­

17 ACTIJAClüNS I 9 9 9

19d Id 3d 4d

I ido lin

7d

lid

7d 2d 6d

lid li

7d

li

7d

2id

4d Ic

2id li

2id 2id

2000

DIADA DATA p/4 I p/4cam I 4/6 I 3/6 I 4/6a I 5/6 I 3/6s I 2/6 I pl5 I 4/7 I 317 I 4/7a I 517 Sant Jordi 29-4 2d

Id Id Id Id Ic 2d 2d 3d Id

Id Ido Ido

Id

Ido

Id Id Ido

Id Id Id Id

Id Id

Id

Id

Id Id

Id/lid Id Id Id Id Id

Id Id

Id

Id

Id

lid

Id

Id Id

Poble Espanyol 14·5 Festa Maior Ribes 1-7 PuilUlloItó 20-7 Cubelles 15-8 Festa Major Gracia 20-8 Festa Major 23-8 Festa Major 24-8 Diada Festa Major 26-8 Esparraguera 11-9

10 ACTIJAClüNS 2 O O O

14d Ic

4d 4d 7d 3d Id 8d

lid

2d 2d

lid

Id

p/4cam= pilar de quatre carninat II 100= castel1 descarregat net II 1id= intent desmuntat // 1c= castell carregat

col-labora: Fes-te Jove!

20jLa Torre Setembre del 2000