Embed Size (px)
Citation preview
LA VALL DEL MADRIU-PERAFITA-CLAROR, PATRIMONI DE LA HUMANITAT
Les valls dels rius Madriu, Perafita i Claror, a Andorra, van ser declarats patrimoni natural i cultural de la humanitat per la UNESCO el 2004. Aquestes valls representen prop del 10% de la superfície de tot el Principat i estan solcades per nombrosos camins i sendes, dels quals, el camí empedrat de la vall del Madriu és el més important, tant pel treball que s’hi ha fet des de fa segles com per ser la principal artèria de comunicació del paratge a la qual convergeixen molts altres camins, sendes i corriols.
El principal valor d’aquest territori és haver sabut compatibilitzar, des de segles, tant els usos econòmics (aprofitament hidroelèctric, indústria siderúrgica, agricultura, ramaderia...) com els valors naturals (fauna, flora, estanys, rius, molleres, boscos...). Actualment, malgrat l’augment de visitants que ha comportat la declaració com a patrimoni de la humanitat, és un espai ideal per a la pràctica del senderisme.
Valls del Madriu-Perafita-Claror. En blau l’excursió del segon dia.
Les dues excursions previstes ens permetran conèixer aquest espai natural i obrir-nos noves possibilitats per al muntanyisme. Els recorreguts són per alta muntanya, per tant cal estar preparat físicament i també portar el material necessari, sobretot per si l’oratge no és propici.
Excursió 1. Vall del riu Madriu-Estany d’Engolasters-Encamp
Dia 1 de novembre de 2014, dissabte
Distància: 15 km Durada: 5 h (caminant) Desnivell: +755 m; -742 m Descripció En aquest recorregut, atès que hem de tornar a l’alberg a hora, només podrem recórrer,
aproximadament, el 50% de tota la vall del Madriu. Us quedarà pendent el circ de capçalera,
on hi ha l’estany de l’Illa, i on el paisatge alpí de prats, llacs, molleres, marmotes, cavalls,
roques i cims arestats contrasten amb la vall més vegetal que haurem pogut visitar.
Comencem a la carretera de la Plana (Escaldes-Engordany) pel GR7, al costat del riu Madriu,
pel camí de la Muntanya; aquest camí empedrat remunta la vall del Madriu i dóna accés a
antics conreus, ara abandonats; també comunica Andorra amb Catalunya i França, per
diferents camins que hi ha Madriu amunt.
Vall del riu Madriu
Creuarem el riu Madriu pel pont Sassanat i seguirem fins a Entremesaigües, punt de
confluència amb el riu Perafita, afluent del Madriu. És també el punt de separació de les
dues valls patrimoni de la humanitat (i on viu un escurçó que si fa solet estic segur que
veurem). Avui visitarem la vall del Madriu i demà, la de Perafita i Claror.
Camí de la Muntanya, que ressegueix la vall del riu Madriu
Al llarg del camí, que puja sostingut, trobarem les bordes de Ràmio, les cases tradicionals
dels pagesos, on se’ns unirà el GR11, el sender que travessa els Pirineus, del Cantàbric al
Mediterrani.
A mesura que remuntem la vall, els camps de conreu deixen pas al bosc de pi negre i als
avets, servals, avellaners… i a la ramaderia (vaques i cavalls); les bordes es canvien pels orris,
aixoplucs per als pastors (i ara també per als excursionistes); són els únics habitatges que
trobarem, juntament amb els refugis que ha construït el Govern d’Andorra. Durant tot el
recorregut, però, es deixa sentir l’ancestral presència humana en els empedrats, els marges
de pedra seca, les palanques i els pontets de fusta…
El punt final de la pujada serà el refugi de Fontverd, on descansarem i dinarem. Si hi ha
ganes i l’oratge ens acompanya, podem allargar la visita pel riu Madriu fins a l’Estall Serrer,
on coincideixen tots els GR d’Andorra: el GR7, el GR11, el GRP i ara també el GR d’El Camí
dels PPCC; també és punt de partida d’altres senders i excursions. Aquesta volta, quasi
circular, té uns 4 km i és optativa, ja que ix i torna al refugi.
Refugi de Fontverd, a la riba del riu Madriu
La tornada.
Des de Fontverd, pel camí del Solà de Ràmio, anirem deixant la vall del Madriu en direcció a
l’estany d’Engolasters, autèntic punt d’inici del desenvolupament econòmic andorrà durant
la dècada dels anys 30 gràcies a la construcció de la central elèctrica que durant anys va
proveir d’electricitat tot el Principat, algunes valls franceses i fins i tot Barcelona.
Des del coll Jovell, bon mirador sobre les valls del Madriu i Perafita, agafarem el camí dels
Matxos, empedrat, sobre el qual va el GR11 fins a Engolasters i, després de travessar
l’estany, baixarem pel camí del Riu Blanc fins a la població d’Encamp, on ens recollirà
l’autobús.
Total, que si el temps acompanya i l’autoritat ens dóna permís, en aquests dos dies podrem
realitzar aquella expressió d’origen més que dubtable de “córrer la ceca, la meca i la vall
d’Andorra”.
Excursió 2. Valls de Perafita i Claror - Estany de la Nou
Dia 2 de novembre de 2014, diumenge
Distància: 15 km Durada: 8 h 30 min (amb parades) Desnivell: +1.194 m Descripció
Hem de matinar perquè l’excursió, si la completem, és més llarga i dura que la del dia anterior.
Començarem a pujar, des de l’enllaç a la carretera de la Plana, per l’ombrívol camí de la font del Boïgot que ens durà a l’antic camí empedrat de Perafita, després de travessar el riu per una palanca una mica atrotinada.
El camí puja fort per bosc de pi negre i neret; el riu de Perafita ens acompanya a la dreta i ens ofereix tota mena de salts d’aigua i d’escenes de postal, però reals. El pas de tanta gent ha malmès alguns trams, tot i que els estan reparant; cal ser curosos i no eixir-se’n per dreceres.
Al cap de 5 km pujant, arribem als prats que envolten el refugi de Perafita. Enfront, la muralla rocosa que separa Andorra de Catalunya: el port de Perafita. Segur que, al voltant del refugi, sentirem els crits aguts de les marmotes i les veurem córrer de cau en cau o alçar-se mig dretes damunt d’una roca observant els nostres moviments.
El refugi es troba a la part alta de la vall de Perafita; enfront es veu la vall de Claror, envoltada per cims de més de 2.500 m; enmig dels prats es pot veure el refugi de Claror i, a la dreta, el coll que ens permetrà tornar a l’alberg pel Prat Primer.
Marmota
Vall de Claror
Abans, però, anirem a l’estany de la Nou, on dinarem.
Gran part dels estanys del Pirineu són artificials —com ara el d’Engolasters; van ser creats per aprofitar l’aigua per produir energia elèctrica. L’estany de la Nou, però, és de formació natural; es nodreix de l’aigua de la neu que a l’hivern cobreix el circ de muntanyes que l’envolten. L’aigua que sobreïx s’afig a les del riu de Claror i van a parar al riu Perafita i d’aquest al Madriu... i al Valira... al Segre... a l’Ebre... i totes juntes, al Mediterrani.
Estany de la Nou
Segons com anem de forces i si l’oratge és benèvol tornarem a l’alberg directament pel camí del Riguer. Aquesta opció comporta travessar la vall de Claror i pujar al coll del Prat Primer, de 2.491 m. Des d’aquest punt tot serà baixada fins a la Comella. Les vistes sobre les valls d’Andorra i les muntanyes que les tanquen, amb el Comapedrosa (2.939 m) enfront, són espectaculars.
A més, es passen tots els estatges de vegetació: als cims, els prats alpins (i marmotes); després els boscos de pi negre i, a mesura que anem baixant cap a la Comella, alguns avets i bedolls, el pi roig i també alguns camps de conreu (tabac, especialment), ja prop de les carreteres.
Quasi tot Andorra des del coll del Prat Primer (2.441 m)
Però altrament, si l’oratge i els ànims ho aconsellen, podem escurçar l’excursió: retornaríem pel camí de la Tallada fins al lloc d’inici. Aquest camí, tot de baixada, permet gaudir d’una vegetació molt exuberant que passa del bosc de pi negre a l’avetosa, ja més prop del riu Madriu (1 h de baixada fins al GR7; poc més de 4 km).
Alternativa Distància: 13 km Durada: 7 h (amb parades) Desnivell: +994 m
Cal remarcar que, malgrat el nom, aquestes valls no són gens planeres; la vall del Madriu completa té un desnivell de 1.664 m i la vall de Perafita, de 1.373 m; evidentment nosaltres només en farem una part. En tot cas, cal estar mínimament preparat per poder superar l’exigència de la pràctica del senderisme.
Avetosa del camí de la Tallada
Intendència i recomanacions
Aigua (+ 1 litre) Esmorzar i dinar Barretes energètiques Fruita i fruits secs Bossa per al fem
Roba d’abric (folre polar) Impermeable i paraigua Botes de muntanya Bastons telescòpics Frontal o llanterna Farmaciola bàsica
Cal ser puntuals, especialment a l’hora d’eixida; no s’esperarà ningú, especialment per respecte a les persones que sí que han sigut puntuals. El punt d’eixida és la porta de l’alberg de la Comella.
Convé estar federat, ja que una assegurança de muntanya garanteix qualsevol atenció mèdica o rescat, si fóra necessari. Cada persona és responsable de la seua seguretat i de contractar o no una assegurança.
L’ús del telèfon mòbil és caríssim, a Andorra. La millor opció és no telefonar i apagar les dades. Si us telefonen i despengeu, el càrrec fort anirà al vostre compte. No hi ha cap problema a usar xarxes wifi.
Heu de seguir les indicacions dels guies de les excursions i, si necessiteu qualsevol cosa, dir-los-ho. És important tindre sempre a la vista el guia o algun dels excursionistes del grup.
