1
DIUMENGE, 10 JULIOL 2016 VIURE LA VANGUARDIA 3 arribaven a la ciutat: va ser el 1776, i es dedicava als que s’ano- menaven “els forasters”. Incloïa les dades necessàries per gestio- nar temes administratius, acadè- mics, legals i fins i tot espirituals, així com un calendari. Saida Palou apunta que “la construcció turística de Barcelo- na forma part d’un procés més induït que espontani”; però de qualsevol manera, la ciutat és avui un referent del turisme ur- bà; aquest episodi es transforma a partir de la dècada del 1860, s’accelera en els feliços anys vint del segle passat i entra en crisi amb el Fòrum de les Cultures. De tota manera, aquesta histò- ria podria començar amb els pri- mers relats dels viatgers que ar- ribaven a Barcelona, al voltant de la primera meitat del segle XVIII. Aquests aventurers s’allotjaven als hostals que s’ha- vien perpetuat des de l’edat mit- jana molt vinculats a la vida co- mercial, que després es van con- vertir en fondes que ja donaven més serveis i començaven a des- tacar pels seus luxes, com la fon- da Oriente, oberta el 1842 a la Rambla. El turisme té un punt en comú amb la història de la ciutat en si mateixa: ha avançat amb els grans esdeveniments. Per exem- ple, amb l’Exposició Universal del 1888, que va suposar un gir en l’urbanisme i l’inici de l’època dels grans hotels. O amb la del 29. Una fita essencial és la crea- ció el 1908 de la Societat d’Atracció de Forasters, una en- titat que va néixer pública però que es va transformar en privada arran de la crisi de les finances municipals, si sempre va col∙laborar intensament amb l’Ajuntament. La seva vida es va allargar fins al 1936, quan la Guerra Civil la va suprimir, com va fer amb tantes altres coses. Però els que venien neces- sitaven guies i plànols per orien- tar-se i saber què els oferia la ciutat, obres que van començar sent compendis de dades per anar ampliant horitzons i con- vertir-se en cròniques perso- nals, com les escrites en els anys setanta per Tisner, Espinàs, Cirici o Carandell. El turisme de Barcelona ha avançat per mitjà dels grans es- deveniments, com exposicions o els Jocs Olímpics. S’ha dotat de nombrosos lemes com aquell de “Ciutat de fires i congressos”. I és objecte de polèmica i rebuig per part de bona part de la ciuta- dania, que rebutja deambular per les zones envaïdes pels visi- tants àvids de baixos preus, qua- litat ínfima i alcohol a baix cost, però ningú no pot obviar que es tracta d’una enorme font d’in- gressos. Barcelona ofereix cli- ma, art, gastronomia o arquitec- tura, i busca ara una política que uneixi economia i convivència. De moment, el turisme té un lli- bre sobre la seva història.c Un llibre recupera la història del sector a Barcelona i aborda la relació de la ciutat amb una de les seves fonts de riquesa Dos segles de turistes SANTIAGO TARÍN Barcelona C omenço parlant de la ciutat en què em trobo. És bonica, ri- ca, gran i poblada, situada en una pla- na molt agradable. (...) Els car- rers són amples, rectes i pavi- mentats amb grans pedres; les esglésies són magnífiques”. El 1755, l’italià Norberto Caino descrivia així la ciutat, segons recull Lluís Permanyer a la seva obra 1.000 testimonis sobre Bar- celona. Llavors se’ls anomenava viatgers, però eren els prolegò- mens d’un fenomen avui dia central per a la vida urbana: el turisme, una activitat que crea riquesa però també dificultats i polèmiques, per la seva influèn- cia en la vida quotidiana dels barcelonins. Ara, el llibre Desti- nació BCN recorre la història del turisme a Barcelona: el seu ori- gen, les iniciatives ciutadanes, el seu impacte i els problemes que genera. És una obra coral, edita- da per Efadós i l’Ajuntament, en què han participat 19 autors i que està coordinada per Saida Palou. Quan va començar el turisme? Qui va ser el primer turista? És difícil saber-ho, entre altres co- ses perquè aquells pioners eren definits com a viatgers. Sí que es coneix, però, quan va aparèixer la primera guia per a aquells que CIUTADANS EDITORIAL EFADÓS Anem al mar. Els barcelonins i els visitants anaven vestits així a la platja de la Barceloneta, que avui ofereix un aspecte molt diferent; la foto és de l’estiu del 1916, mentre Europa estava en guerra EDITORIAL EFADÓS Iniciativa pionera. Estand de la Societat d’Atracció de Forasters el 1924; volien atreure turisme EDITORIAL EFADÓS Art en cartells. El cartellisme ocupa un lloc destacat en la promoció de la ciutat, com en les exposi- cions; aquest és de l’any 1906 El fenomen evoluciona amb els grans esdeveniments, com les exposicions o els Jocs Olímpics

La Vanguardia: 'Dos segles de turistes

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Article sobre el llibre 'Destinació BCN'

Citation preview

DIUMENGE, 10 JULIOL 2016 V I U R E LAVANGUARDIA 3

arribaven a la ciutat: va ser el1776, i es dedicava als que s’ano­menaven “els forasters”. Incloïales dades necessàries per gestio­nar temes administratius, acadè­mics, legals i fins i tot espirituals,així com un calendari.Saida Palou apunta que “la

construcció turística deBarcelo­na forma part d’un procés mésinduït que espontani”; però de

qualsevol manera, la ciutat ésavui un referent del turisme ur­bà; aquest episodi es transformaa partir de la dècada del 1860,s’accelera en els feliços anys vintdel segle passat i entra en crisiamb el Fòrum de les Cultures.De totamanera, aquesta histò­

ria podria començar amb els pri­mers relats dels viatgers que ar­

ribaven a Barcelona, al voltantde la primera meitat del segleXVIII. Aquests aventurerss’allotjaven als hostals que s’ha­vien perpetuat des de l’edat mit­jana molt vinculats a la vida co­mercial, que després es van con­vertir en fondes que ja donavenmés serveis i començaven a des­tacar pels seus luxes, com la fon­

da Oriente, oberta el 1842 a laRambla.El turisme té un punt en comú

amb la història de la ciutat en simateixa: ha avançat amb elsgrans esdeveniments. Per exem­ple, amb l’Exposició Universaldel 1888, que va suposar un giren l’urbanisme i l’inici de l’èpocadels grans hotels. O amb la del

29. Una fita essencial és la crea­ció el 1908 de la Societatd’Atracció de Forasters, una en­titat que va néixer pública peròque es va transformar enprivadaarran de la crisi de les financesmunicipals, si bé sempre vacol∙laborar intensament ambl’Ajuntament. La seva vida es vaallargar fins al 1936, quan laGuerra Civil la va suprimir, comva fer amb tantes altres coses.Però els que venien neces­

sitaven guies i plànols per orien­tar­se i saber què els oferia laciutat, obres que van començarsent compendis de dades peranar ampliant horitzons i con­vertir­se en cròniques perso­nals, com les escrites en els anyssetanta per Tisner, Espinàs,Cirici o Carandell.El turisme de Barcelona ha

avançat per mitjà dels grans es­deveniments, com exposicions oels Jocs Olímpics. S’ha dotat denombrosos lemes com aquell de“Ciutat de fires i congressos”. Iés objecte de polèmica i rebuigper part de bona part de la ciuta­dania, que rebutja deambularper les zones envaïdes pels visi­tants àvids de baixos preus, qua­litat ínfima i alcohol a baix cost,però ningú no pot obviar que estracta d’una enorme font d’in­gressos. Barcelona ofereix cli­ma, art, gastronomia o arquitec­tura, i busca ara una política queuneixi economia i convivència.De moment, el turisme té un lli­bre sobre la seva història.c

Un llibre recupera la història del sector a Barcelona i abordala relació de la ciutat amb una de les seves fonts de riquesa

Dos seglesde turistesSANTIAGO TARÍNBarcelona

C omenço parlant dela ciutat en què emtrobo. És bonica, ri­ca, gran i poblada,situada en una pla­

na molt agradable. (...) Els car­rers són amples, rectes i pavi­mentats amb grans pedres; lesesglésies són magnífiques”.El 1755, l’italiàNorbertoCaino

descrivia així la ciutat, segonsrecull Lluís Permanyer a la sevaobra 1.000 testimonis sobre Bar­celona. Llavors se’ls anomenavaviatgers, però eren els prolegò­mens d’un fenomen avui diacentral per a la vida urbana: elturisme, una activitat que creariquesa però també dificultats ipolèmiques, per la seva influèn­cia en la vida quotidiana delsbarcelonins. Ara, el llibre Desti­nació BCN recorre la història delturisme a Barcelona: el seu ori­gen, les iniciatives ciutadanes, elseu impacte i els problemes quegenera. És una obra coral, edita­da per Efadós i l’Ajuntament, enquè han participat 19 autors ique està coordinada per SaidaPalou.Quan va començar el turisme?

Qui va ser el primer turista? Ésdifícil saber­ho, entre altres co­ses perquè aquells pioners erendefinits com a viatgers. Sí que esconeix, però, quan va aparèixerla primera guia per a aquells que

CIUTADANS

EDITORIAL EFADÓS

Anem al mar. Els barcelonins i els visitants anaven vestits així a la platja de la Barceloneta, que avui ofereix un aspecte molt diferent; la foto és de l’estiu del 1916, mentre Europa estava en guerra

EDITORIAL EFADÓS

Iniciativapionera.Estand de laSocietatd’Atracció deForasters el1924; volienatreureturisme

EDITORIAL EFADÓS

Art encartells. Elcartellismeocupa un llocdestacat en lapromoció dela ciutat, comen les exposi­cions; aquestés de l’any1906

El fenomenevolucionaambels gransesdeveniments,com lesexposicionsoelsJocsOlímpics