DIUMENGE, 10 JULIOL 2016 V I U R E LAVANGUARDIA 3

arribaven a la ciutat: va ser el1776, i es dedicava als que s’ano­menaven “els forasters”. Incloïales dades necessàries per gestio­nar temes administratius, acadè­mics, legals i fins i tot espirituals,així com un calendari.Saida Palou apunta que “la

construcció turística deBarcelo­na forma part d’un procés mésinduït que espontani”; però de

qualsevol manera, la ciutat ésavui un referent del turisme ur­bà; aquest episodi es transformaa partir de la dècada del 1860,s’accelera en els feliços anys vintdel segle passat i entra en crisiamb el Fòrum de les Cultures.De totamanera, aquesta histò­

ria podria començar amb els pri­mers relats dels viatgers que ar­

ribaven a Barcelona, al voltantde la primera meitat del segleXVIII. Aquests aventurerss’allotjaven als hostals que s’ha­vien perpetuat des de l’edat mit­jana molt vinculats a la vida co­mercial, que després es van con­vertir en fondes que ja donavenmés serveis i començaven a des­tacar pels seus luxes, com la fon­

da Oriente, oberta el 1842 a laRambla.El turisme té un punt en comú

amb la història de la ciutat en simateixa: ha avançat amb elsgrans esdeveniments. Per exem­ple, amb l’Exposició Universaldel 1888, que va suposar un giren l’urbanisme i l’inici de l’èpocadels grans hotels. O amb la del

29. Una fita essencial és la crea­ció el 1908 de la Societatd’Atracció de Forasters, una en­titat que va néixer pública peròque es va transformar enprivadaarran de la crisi de les financesmunicipals, si bé sempre vacol∙laborar intensament ambl’Ajuntament. La seva vida es vaallargar fins al 1936, quan laGuerra Civil la va suprimir, comva fer amb tantes altres coses.Però els que venien neces­

sitaven guies i plànols per orien­tar­se i saber què els oferia laciutat, obres que van començarsent compendis de dades peranar ampliant horitzons i con­vertir­se en cròniques perso­nals, com les escrites en els anyssetanta per Tisner, Espinàs,Cirici o Carandell.El turisme de Barcelona ha

avançat per mitjà dels grans es­deveniments, com exposicions oels Jocs Olímpics. S’ha dotat denombrosos lemes com aquell de“Ciutat de fires i congressos”. Iés objecte de polèmica i rebuigper part de bona part de la ciuta­dania, que rebutja deambularper les zones envaïdes pels visi­tants àvids de baixos preus, qua­litat ínfima i alcohol a baix cost,però ningú no pot obviar que estracta d’una enorme font d’in­gressos. Barcelona ofereix cli­ma, art, gastronomia o arquitec­tura, i busca ara una política queuneixi economia i convivència.De moment, el turisme té un lli­bre sobre la seva història.c

Un llibre recupera la història del sector a Barcelona i abordala relació de la ciutat amb una de les seves fonts de riquesa

Dos seglesde turistesSANTIAGO TARÍNBarcelona

C omenço parlant dela ciutat en què emtrobo. És bonica, ri­ca, gran i poblada,situada en una pla­

na molt agradable. (...) Els car­rers són amples, rectes i pavi­mentats amb grans pedres; lesesglésies són magnífiques”.El 1755, l’italiàNorbertoCaino

descrivia així la ciutat, segonsrecull Lluís Permanyer a la sevaobra 1.000 testimonis sobre Bar­celona. Llavors se’ls anomenavaviatgers, però eren els prolegò­mens d’un fenomen avui diacentral per a la vida urbana: elturisme, una activitat que creariquesa però també dificultats ipolèmiques, per la seva influèn­cia en la vida quotidiana delsbarcelonins. Ara, el llibre Desti­nació BCN recorre la història delturisme a Barcelona: el seu ori­gen, les iniciatives ciutadanes, elseu impacte i els problemes quegenera. És una obra coral, edita­da per Efadós i l’Ajuntament, enquè han participat 19 autors ique està coordinada per SaidaPalou.Quan va començar el turisme?

Qui va ser el primer turista? Ésdifícil saber­ho, entre altres co­ses perquè aquells pioners erendefinits com a viatgers. Sí que esconeix, però, quan va aparèixerla primera guia per a aquells que

CIUTADANS

EDITORIAL EFADÓS

Anem al mar. Els barcelonins i els visitants anaven vestits així a la platja de la Barceloneta, que avui ofereix un aspecte molt diferent; la foto és de l’estiu del 1916, mentre Europa estava en guerra

EDITORIAL EFADÓS

Iniciativapionera.Estand de laSocietatd’Atracció deForasters el1924; volienatreureturisme

EDITORIAL EFADÓS

Art encartells. Elcartellismeocupa un llocdestacat en lapromoció dela ciutat, comen les exposi­cions; aquestés de l’any1906

El fenomenevolucionaambels gransesdeveniments,com lesexposicionsoelsJocsOlímpics