Upload
barcelona-llibres
View
228
Download
4
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Article sobre la figura de Benjamin R. Barber, autor del llibre 'Si els alcaldes governessin el món'. http://barcelonallibres.bcn.cat/ca/publicacions/si-els-alcaldes-governessin-el-mon
Citation preview
DIVENDRES, 8MAIG 2015 V I U R E LAVANGUARDIA 7
transport, l’habitatge, el nivell derenda... que sónmolt importants acurt termini, cert, però a llarg termini el que compta és l’escalfament de l’atmosfera, el finançament, la integració dels immigrantsenlacomunitat, laseguretat
i el terrorisme,elsviruscomlasidao l’ebola... Els grans temes d’unaciutat són els globals, però malauradamentescapendelsdebats”.En la introducció del seu llibre
citaXavier Trias “perquèBarcelona s’ha convertit, sota el seu man
dat, en una de les ciutats més implicades a les xarxes globals interurbanes del món, on es tractenconjuntament els grans temesmundials. S’ha adonat que el temano és la inserció de Barcelona aCatalunya, sinómésaviat almón”.
¿NoidealitzaBarberelsalcaldes,pensant que sónelsmés capacitatsper arreglarho tot? “En absolut.Hi ha molts alcaldes corruptes,ineptes i estúpids però, estadísticament, n’hi ha molts menys queentre els primers ministres i presidents dels països. Sóc realista:Barcelona estàmésbengovernadaque Espanya, París que França,Moscou que Rússia i Nova Yorkque els EUA, és una cosa evident atot el món”. Per a ell, “els governsestatals han fracassat i les ciutatstenen dret a prendre el comandament sobre les decisions que afectenels seusciutadans”.Existeixen, segons el seu parer,
mitjans objectius per avaluar si lespolítiques d’una ciutat són correctes: “No es gasta més del que s’ingressa?Els llocsdetreballcreixen?La policia és respectada per la comunitat?Els immigrants se sentenpart del conjunt? Hi ha assassi
nats? La gent emigra a altres ciutats? Es pot passejar d’una punta al’altra?”. Un examen que no passarienParís, pels seus problemes ala banlieu, o Los Angeles, on tenircotxeés imprescindible.Barber –que dóna suport al dret
a decidir de Catalunya encara que“personalment la independènciano em sembla bona idea”– dedicaespecial atenció a les ciutats intel∙ligents, per lasevaapostaper lesnoves tecnologies, encara que recorda que, “abans que res, els intel∙ligentshandeserelsciutadans iels polítics, perquè la tecnologiasense intel∙ligència ens condueix aAuschwitz, un prodigi de racionalitat”.Denuncia que la globalització
“s’estén entre les empreses comMcDonald’s, els bancs o els grupsterroristes com AlQaida, però noen les polítiques públiques, onl’ONU ha fracassat en la seva comesa.Odemocratitzemlaglobalitzacióohotenimmalament”.Sobre la cultura, que sol utilit
zarse com a reclam turístic, diuque “veureho així és estúpid, lacultura és per als que viuen a laciutat, el que aporta a la ciutadaniaés enorme, no quantificable, lacultura no és part de la ciutat, sinóque és la ciutat, la cosa que la defineix. I si costa diners, sisplau,pagueulos, alcaldes, o us quedareusenseciutat”.c
El nordamericà Benjamin R. Barber, assessor de Bill Clinton i altrespolítics, defensa que els líders de les ciutats governin el món
Totel poderper als alcaldes!
XAVI AYÉNBarcelona
E l professor BenjaminR. Barber (NovaYork,1939) téun somni: queels alcaldes governinelmón. Aquest presti
giós politòleg, assessor d’organismes i grans líders polítics –des deBillClintonaJohannesRau–harecalataBarcelona justquanarrencala campanya electoral per presentar el seu assaig Si els alcaldes governessin elmón (Arcàdia), onpropugna la creació d’una nova institució internacional que agrupariaels ajuntaments del món i governaria les grans qüestions globals.Creu que, davant la imminent citaelectoral, els aspectes que valorenels votants “no són sempre elsmésimportants: lagentesfixaentemeslocals, com ara la immigració, el
CIUTATS
JORDI ROVIRALTA
Benjamin R. Barber, ahir a la tarda, a la terrassa del seu hotel barceloní
“Sócrealista:BarcelonaestàmésbengovernadaqueEspanya,ParísqueFrança,MoscouqueRússia...”
“Novolem sants ni estadistes”]Esreconeix influïtper lesideesdePasqualMaragall ihapassatde la teoriaa lapràcticaamblacreaciódelParlamentGlobald’Alcaldes–peralqualharedactatunadeclaraciódedretsde laciutat ielsciutadans–, queesconstituiràcomatal l’octubred’aquestany.Barberopinaque“nopodemcontinuarcarregantnosel
medinaturalpercréixereconòmicament,peròelsrics somhipòcritesquandemanemaixòalspaïsospobresacanvideresdesprésd’haverestat fentelmateixdurant200anys.Hemdepagarlosdinersacanviquerespectinaquestmediambientquetotsnecessitem”.El seuassaig inclouunsperfilsd’alcaldesquehanfetbé la
seva feina, comMichaelBloombergdeNovaYork,BorisJohnsondeLondres,LeeKuanYewiTonyTandeSingapuroAntanasMockusdeBogotà.“Elsalcaldesnohandesersantsniestadistes,sinógentpràctica ivalentaquecreï sistemesdevidasaludables,on lagentpuguipassejar, crear, treballar,pregar...”
Lesvendespugen iels delictes baixenales joieries deCatalunyaREDACCIÓ Barcelona
Les joieries de Catalunya estand’enhorabona. El gremi, que cadaany en aquestes dates fa una radiografia del negoci, va tenir vendes per valor de 309milions d’euros el 2014, un 1% més que l’anyanterior. Es tracta d’un augmentraquític, però suficient perquè el
sector confirmi “la fi del cicle recessiu que va començar l’any2007”. És una bona notícia, peròno prou per fer volar coloms. Elcol∙legi oficial que agrupa les joieries, els rellotgers i els gemmòlegs de Catalunya recalca que encara és aviat per “parlar de l’inicid’un nou cicle expansiu per a lajoieria i la rellotgeria”. L’ampolla
és mig plena o mig buida? Migplena, sense cap mena de dubte,si es tenen en compte altres factors.
La sinistralitat als establiments dels associats s’ha reduïtun 31% el 2014: els 230 delictesdel 2013vansernomés 159unanydesprés. Aquesta tendència a labaixa per segon any consecutiu ténoms i cognoms: el sistemad’alerta avançada. Es tracta d’unmecanisme d’avís que els joierspoden posar enmarxa demaneramolt senzilla des dels telèfonsmòbils davant lamésmínima sospita o situació de risc. El sistemaes va desenvolupar el 2011, encol∙laboració amb els Mossosd’Esquadra, i va permetre per
primera vegada trencar la tendència creixent d’atacs al sector.La majoria dels 159 delictes del’any passat van ser estafes i furts,que sumen més de la meitat de
tots els casos. Un furt és un robatori sense violència ni intimidació. Hi ha bandes especialitzadesque es caracteritzen perquè dis
treuen els dependents i aprofitenla primera distracció per apropiarse de part del mostrari o de lesjoies que els han ensenyat. Alguns d’aquests grups utilitzenmenors d’edat perquè entrin a larebotiga o darrere el taulell,mentre la resta de la banda distreuambpreguntes i peticions els empleats. YouTube té nombrososenregistraments de càmeres deseguretat que mostren aquestmodus operandi. Els atracaments, les estafes i els assalts a representants i transportistes de joieria també mantenen una tendència a la baixa moltsignificativa des de fa dos anys,una altra dada que ajuda el sectora veure la llumal final del túnel. c
La sinistralitatals locals del sectores va reduir un 31%el 2014: 159 delictes,71menys que el 2013