l’autònoma 244PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA MARÇ DE 2011

25 ANYS DEL SERVEID’ACTIVITAT FÍSICA

El Servei d’Activitat Física(SAF) de la UAB celebraels 25 anys del seu naixement,amb una vitalitati un dinamisme excel·lents.El nombre d’abonatsi d’activitats que organitzaha anat creixentany rere any. PÀG. 13

NOVA TECNOLOGIA PERRESTITUIR LA MAMA

Un equip d’investigadors,en col·laboració amb la UAB,ha elaborat una tècnica quepermet usar amb èxit untractament experimental abase de gel de plaquetes perrestituir el volum de la mamaen el moment de l’extracciód’un tumor. PÀG. 9

Un total de 19.550 alumnes de 368 centres de secundària van assistir a la 17a edició de les Jornades de Portes Obertes a la UAB. PÀGS. 2 i 3

CRITERIS BÀSICSDEL PRESSUPOST UAB

La situació financeraque dibuixen les previsionsper als propers anysobliguen la UAB a plantejarel pressupost 2011 en unescondicions singulars d’ajustfinancer, amb unes mesuresper racionalitzar la despesa.PÀG. 5

PARETO

Jornadesde Portes Obertes

02

CAMPUS

Durant els tres dies quevan durar es van fer més de200 xerrades informativesa les facultats del campus

Com cada any des d’en fa disset, la UABva obrir, els dies 8, 9 i 10 de febrer passats,les seves portes a milers d’estudiants desecundària interessats a conèixer l’ofertaacadèmica, les instal·lacions i els serveisdel campus. En concret, les Jornades dePortes Obertes 2011 van mostrar el cam-pus de Bellaterra a 19.550 estudiants de

Èxit de les Jornades de Portes ObertesHi assisteixen 19.550 alumnes de 368 centres de secundària

primer i segon de Batxillerat i de CiclesFormatius de Grau Superior de 368 cen-tres de Catalunya, les Illes Balears i elPrincipat d’Andorra.

Des de primera hora del matí, personaldel Punt d’Informació guiava, distribuïainformació i assessorava els estudiatsque s’adreçaven a la carpa informativasituada a la plaça Cívica. Als diferentscentres docents, el professorat de la UABva impartir més de 200 xerrades ambl’objectiu de donar a conèixer les carac-terístiques de tots els estudis de la UAB.

Nous estudis per al curs vinent

Durant l’acte de bevinguda als professors desecundària, que es va fer a la sala d’actes de l’e-difici del Rectorat, es va informar de les novetatsquant a les titulacions per al curs que ve:

FFÍÍSSIICCAA II QQUUÍÍMMIICCAA ((ddoobbllee ttiittuullaacciióó))..Es pretén proporcionar als futurs professionalsuna formació de màxim nivell i de qualitat quecombini el domini de la física amb el coneixe-ment profund de la matèria que proporciona laquímica, en termes de composició, propietats ireactivitat a escala atòmica i molecular.

AADDEE EENN AANNGGLLÈÈSSAquest és un grau competitiu que permetràdesenvolupar la vida professional en organitza-cions orientades a mercats mundials. Es moti-varà especialment els estudiants d’aquest graua aprofitar el programa de mobilitat de la facul-tat, preferentment cap a universitats de llenguaanglesa, tant en el marc Erasmus com en el delprograma propi (Estats Units, Canadà oAustràlia). Té sortides semblants a les d’ADEperò amb un component internacional clau.

MMÍÍNNOORR DD’’AANNGGLLÈÈSS AA TTOOTTSS EELLSS EESSTTUUDDIISS..Els estudiants podran cursar trenta crèditsECTS per adquirir habilitats lingüístiques. Serànecessari un nivell de coneixement d’anglèsprevi. Aquests crèdits es comptabilitzaran com aassignatures optatives i s’impartiran en unafranja horària especial. El mínor es podrà realit-zar al llarg del segon, tercer i quart curs.

Distribuïdes al llarg dels tres dies en trestorns: dos de matí (a les 10 h i a les 12 h)i un de tarda (a les 15.30 h, només eldijous dia 10), les xerrades van resoldremolts dels dubtes que van plantejar elsfuturs estudiants universitaris. Les con-ferències es van complementar amb visi-tes i activitats arreu del campus, com, perexemple, visites guiades als habitatges iinstal·lacions de la Vila Universitària.

D’altra banda, cada una de les jorna-des va incloure activitats adreçades als

Continua a la pàgina següent.

03

L’accés a la Universitat

L’accés a la Universitat va despertar moltd’interès entre els professors dels centresde secundària. La UAB els va recordar que elprocés d’admissió consisteix en el fet quecada estudiant ha d’omplir vuit preferències,que posteriorment ordena l’Oficina dePrescripció per nota d’admissió. L’estudiantamb millor nota d’accés obté la seva prime-ra preferència, i així successivament. Hi haestudiants assignats a una titulació en sego-na o tercera preferència, la posició delsquals se situarà abans que els estudiantssol·licitants en primera preferència que tin-guin pitjor nota de tall. «La millor estratègiaper a l’estudiant», va dir el professorMoncasí, «és posar per ordre les seves pre-ferències reals».També es va recordar que des de qualsevol

cicle formatiu de grau superior (CFGS) espodrà accedir a qualsevol grau universitari, ique ja no hi ha adscripció de cicles a bran-ques de coneixement. La nota d’accés és lanota mitjana del cicle. Els estudiants deCFGS podran fer la prova específica de se -lec tivitat per pujar nota i assolir la puntuaciómàxima de 14.

El 31 de desembre passat es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat el reial decret 1791/2010,de 30 de desembre, que aprova l’Estatut de l’Estudiant Universitari. L’Estatut defineix l’estu-diant universitari com a subjecte actiu del seu procés de formació, amb el dret a una valoracióde la seva feina dins i fora de l’aula. Tota l’activitat acadèmica, lectiva o no, serà objecte dereconeixement. Aporta un nou llenguatge i una sistemàtica dels drets i deures dels estudiantsi vol fomentar la participació institucional a la universitat. Crea el Consell d’Estudiants del’Estat com a òrgan de deliberació, consulta i participació de l’alumnat universitari davant elMinisteri d’Educació, que es constituirà properament i en el qual cada universitat tindrà unrepresentant. Amb aquest text normatiu l’estudiant és concebut com a ciutadà que rep uns ser-veis de la universitat, com a persona que ha d’assolir una formació humana integral i com asubjecte responsable de la rendició de comptes davant la societat.

JJooaann LLlluuííss PPéérreezz FFrraanncceesscchh

Delegat de la rectora per a Estudiants

Els futurs universitaris van poder assistir a alguna de les dues-centes xerrades informatives que es van fer a les facultats.

professors de secundària. Cada dia, ales 10.30 h, a la sala d’actes del Rec -torat, es va oferir una xerrada a càrrecde la vicerectora de Política Acadèmica,Mont serrat Farell, i del coordinador deRela cions amb Secundària, JaumeMoncasi, en la qual es presentaven elsnous estudis de grau per al curs vinenti les novetats sobre les proves d’accés ala Uni versitat.

El professorat assistent es va mostrarmolt interessat i participatiu, sobretota l’hora d’aclarir diversos aspectes de lanova selectivitat.

Després, els professors van fer unavolta per les instal·lacions del campus ivan fer una visita guiada a l’edificiEureka, seu del Parc de Recerca UAB.Aquest és un espai per a la transferènciade coneixement i tecnologia, on lesempreses integrades al Parc de RecercaUAB troben un lloc de treball idoni.Actualment disposa de 27 organitzacionsubicades (empreses derivades, empresesconsolidades i institucions). Els respon-sables del Parc van explicar que el modeluniversitari ha evolucionat ràpidamenten els últims anys, amb un impuls deci-

Reunió per debatre sobre l’Estatut de l’EstudiantL’1 de març passat va tenir lloc la prime-ra jornada de debat que acull la Uni ver -sitat Autònoma de Barcelona sobre elrecentment aprovat Estatut de l’Estu -diant Universitari.

La jornada de reflexió, titulada «Laparticipació institucional dels estu-diants a partir de l’Estatut de l’EstudiantUniversitari», va reunir a l’Edificid’Estudiants del campus de la UABexperts de les universitats catalanes.Inaugurada per la vicerectora dePolítica Acadèmica, Montserrat Farell,va ser presentada i moderada pel dele-gat de la rectora per a Estudiants de laUAB, Joan Lluís Pérez Francesch.

Els assistents van debatre al voltant devuit qüestions que implica l’Estatut.Així, es va reflexionar sobre la participa-ció i la representació d’estudiants a lesuniversitats, l’aportació que significal’Estatut, la necessitat d’una coordina-

ció entre les universitats públiques cata-lanes pel que fa al tractament de la parti-cipació institucional, els drets i deuresdels estudiants universitaris, l’estructura-ció de la representació estudiantil (elsconsells d’estudiants dels centres i el

consell general d’estudiants de la Uni -versitat), la valoració docent de l’activi-tat de participació estudiantil, el tracta-ment dels serveis d’atenció a l’estudianti la participació i la comunicació de lesactivitats.

Una eina per al futur

dit per la transferència de tecnologia. Entotal, hi van assistir 475 professors pro-cedents de 217 centres de secundària.

04 CAMPUS

El professor Jordi Juliàguanya el premi Decàlia 2011

El professor i poeta Jordi Julià ha guanyat elPremi Decàlia 2011 de les Festes Decennalsde Valls, dotat amb 3.000 euros i la publicacióde l’obra per Cossetània, per Poètica per a unninot. Julià és doctor en Teoria de laLiteratura i Literatura Comparada de la UAB iexerceix de professor al Departament deFilologia Espanyola. Ha guanyat diversos premis literaris, com

ara el Màrius Torres (1997), l’Agustí BartraCiutat de Terrassa (1998), el Josep Vallverdúd’assaig (2001), el Miquel Martí i Pol de laUniversitat Autònoma de Barcelona (2006) oel Mallorca de poesia (2007).

Jaume Masià, nou presidentd’una associació de cirurgia

Jaume Masià Ayala, professor del Depar -tament de Cirurgia de la UAB, ha estat escollitpresident de la Sociedad Española de CirugíaPlástica, Reparadora y Estética (SECPRE).Com a nou president, ha declarat que esmarca l’objectiu de «promoure l’excel·lènciaen la recerca i la pràctica clínica», com tambépotenciar els avenços en aquest terreny.Masià, llicenciat en medicina i cirurgia per laUB, és director del Servei de Cirurgia Plàsticai Reparadora de l’Hospital de la Santa Creu ide Sant Pau i director de la Unitat deReconstrucció mamària avançada i microci-rurgia de la Clínica Planas.

Joan Fontcuberta, Premi Ciutat de Barcelona

Joan Fontcuberta, professor de la Facultatde Traducció i d’Interpretació de la UAB, haestat guardonat amb el Premi Ciutat deBarcelona 2010 de traducció al català per laseva versió de La impaciència del cor, del’escriptor austríac Stefan Zweig (QuadernsCrema). Fins avui ha traduït una setantenade llibres, principalment de l’alemany. L’any1991 va obtenir el Premi Nacional de Tra -ducció. Durant anys també ha dut a termeuna important tasca en el camp audiovisualcom a traductor de guions per a TelevisióEspanyola a Catalunya i per a Televisió deCatalunya.

José Manuel Blecua, catedràtic emèrit delDepartament de Filologia Espanyola i undels pares fundadors de la UAB, va serescollit director de la Real AcademiaEspañola (RAE) el desembre passat.L’Asso ciació d’Amics de la UAB va retre-liun homenatge, el 21 de febrer, en un actea Barcelona on es va glossar la seva tra-jectòria a la UAB. Antonio Franco, presi-dent de l’Associació, va introduir l’actefelicitant Blecua pel seu nomenament idestacant la seva aportació «al món delconeixement i a la societat».

Dolors Poch, catedràtica també delDepartament de Filologia Espanyola, vapresentar el llibre Al otro lado del espejo.Comentario lingüístico de textos literarios,que ha coordinat juntament amb Gloria

El catedràtic emèrit delDepartament de FilologiaEspanyola va dir sentir-se«molt orgullós» de la UAB

L’Associació d’Amics ret homenatge a J. M. BlecuaHa estat escollit recentment director de la Real Academia Española

Clavería. L’obra porta com a subtítol elnom de l’assignatura que Blecua vaimpartir a la Facultat de Filosofia iLletres. Blecua va lloar l’obra presentadai va afirmar que l’assignatura sobrecomentari de textos literaris «va ser sem-pre un enamorament». Però, a més de ladocència, el catedràtic va qualificar de«tasques magnífiques» les responsabili-tats que va desenvolupar com a vicerec-tor de Professorat i com a director delServei de Publicacions.

Es va mostrar «molt orgullós» de laUAB, on afirma que ha estat «molt feliç».

Finalment, Blecua va manifestar que «lavida és un somni molt ràpid; de cop ivolta, et converteixes en emèrit i endirector de la RAE», i va tancar la sevaintervenció dient que espera que «elsomni es converteixi en realitat».

Ana Ripoll, rectora de la UAB, va tancarl’acte expressant el seu «respecte, admira-ció i agraïment per aquests quaranta anysde dedicació a la Universitat». Va destacarque Blecua ha marcat generacions de filò-legs formats a la UAB i va desitjar moltasort al catedràtic en la nova etapa que hainiciat com a director de la RAE.

PREMIS

CAMPUS 05

La situació financera que dibuixen les pre-visions de creixement de la subvenciópública dels pròxims anys obliga la UAB aplantejar el pressupost de 2011 en unescondicions singulars d’ajust financer. Lesmesures que emprengui la Universitat hande permetre equilibrar pressupostària-ment l’exercici 2011 i posar les bases d’unadinàmica coherent per als pròxims anys.

Per això, el Consell de Govern de la UABva aprovar, el 26 de gener passat, el docu-ment «Criteris bàsics del pressupost de laUAB per a l’any 2011», que conté les mesu-res que aplicarà la Universitat per raciona-litzar la despesa i captar nous ingresssos.Aquestes característiques bàsiques esresumeixen en els cinc punts segü� ents:

1. L’augment només d’un 2 % de la sub-venció pública de la Generalitat deCatalunya al sistema universitari públic de Catalunya, un increment que està per

El Consell de Governva aprovar un document que conté mesures perracionalitzar la despesa

Criteris bàsics del pressupost de l’Autònoma

sota del creixement vegetatiu de la majorpart de partides del pressupost de la UAB.2. La desaparició del finançament addi-cional que formava part de l’Acord de Go -vern de la Generalitat del 10 d’octubre de2006, on s’aprovava el finançament de lesuniversitats públiques per al període 2007-2010, també anomenat Pla de millora.3. La necessitat d’ajustar la despesa d’in-versió planificada entre la UAB i la Gene -ralitat per a l’exercici 2011 davant la pos-sible disminució de la quantitat finalmentfinançada.4. La contenció en els ingressos derivatsde les activitats de recerca (convocatòriesnacionals i internacionals) i transferènciade coneixements (formació continuada iconvenis).5. La previsió que, a finals de l’any 2010,el deute acumulat s’aproximi als 48milions d’euros.

En aquest sentit, el document dels cri-teris bàsics del pressupost afirma que «la UAB ha de treballar en un pla de sos-tenibilitat econòmica on emmarcar elspressupostos dels anys vinents». Tambés’assenyala que les necessitats d’estalvique cal fer el 2011 són de, com a mínim,7,5 milions d’euros.

La Càtedra José Saramago, de l’InstitutoCamões i de la Facultat de Traducció id’Interpretació de la UAB, va organitzarun homenatge a José Saramago, l’únicPremi Nobel de Literatura en llengua por-tuguesa, que va morir l’any passat. L’acteva tenir lloc el 18 de febrer a la Facultat deTraducció i d’Interpretació i va començaramb la projecció del documental José ePilar, que retrata el dia a dia delnovel·lista i de la seva parella i traductoraal castellà, Pilar del Río.

Tant el director del film, Miguel Gon -çalves, com la mateixa Pilar del Río vanintervenir després de la projecció. Del Ríova parlar de la seva relació amb Saramagocom a traductora de la seva obra. Va citarCarlos Fuentes, qui havia declarat, en re -ferència a ells, que «poques vegades en lahistòria un escriptor i una traductorahavien realitzat una tasca tan còmplice». I va cloure la seva intervenció afirmantamb emoció: «No tinc paraules, Saramago

se les ha emportat totes». Per la sevabanda, Helena Tanqueiro, coordinadorade la Càtedra, va recordar el discurs,dedicat a Giovanni Pontiero, que l’autorva oferir a la UAB en ocasió de la inaugu-ració de la seu de l’Instituto Camões. Eldegà de la Facultat, Francesc Parcerisas,va agrair la presència de Gonçalves i deDel Río. L’acte va acabar amb la lecturade fragments de les obres de Saramago iamb una actuació musical.

La Càtedra José Saramago recorda l’escriptor

L’eix de reflexió i de treball

Quan llegiu aquestes pàgines, els CriterisBàsics del Pressupost 2011 s’hauran con-vertit ja, amb probabilitat, en Pressupost2011. Em sembla, però, important que tot-hom conegui quin ha estat el nostre eix dereflexió i de treball, perquè seguirà sent-hodurant força temps i ens afectarà els pro-pers anys. Els Criteris Bàsics van ser apro-vats per una molt àmplia majoria al Consellde Govern del 26 de gener, i per unanimitatal ple del Consell Social del 24 de febrer. El pressupost que se’n deriva haurà d’ac-

tuar en un context de fortes restriccions,tant de probables retallades en la subvencióde la Generalitat a les universitats públiquescatalanes, com de restriccions en la inversióen I+D+i per part del Govern central. Peraixò trobo clau que tots els estaments queintegrem la UAB siguem conscients de lasituació i siguem capaços de traduir aques-ta consciència en accions concretes: ara enssón ne cessàries una bona voluntat generalper trobar consensos i punts d’acord; tantcom la necessitat d’intentar ser ponderats iequitatius en les mesures que adoptem.Tots haurem de fer sacrificis. I hem de serconscients que se’ns demanarà una certacapacitat d’empatia i corresponsabilitat(sempre proporcional a allò que cadascúrepresenta dins la Universitat). Les mesures que hem plantejat se centren

en la necessària racionalització de la despe-sa i en la captació de nous ingressos, sem-pre tenint com a divisa la no-afectació de laqualitat del servei universitari, que, comsempre, cal centrar en la millor atenciódocent; en la consecució d’una recercaintensa i de qualitat (amb la seva trans-ferència!) i en la gestió eficient d’aquestesdues activitats basals. Així mateix, teniml’objectiu d’incidir el mínim possible en elselements més neuràlgics de la Universitat.És possible que la conjuntura econòmicaens obligui a fer menys coses, però no ensenganyem: no és només un problema dediners. Tenim ara l’ocasió, a la UAB, de fer entre

tots una universitat més àgil, més eficient imés centrada en les activitats per les qualsens paga la societat. Ho intentarem enguanyamb mesures que fan que tots els col·lectiusaportin alguna cosa a l’estalvi de la despesao a la cerca de nous ingressos. I, sobretot,amb mesures que prefigurin el que haurà deser el nostre Pla de Sostenibilitat, és a dir, lagarantia per a la UAB de futur.

JJooaann GGóómmeezz PPaallllaarrèèssVViicceerreeccttoorr ddee PPoollííttiiccaa EEccoonnòòmmiiccaaii dd’’OOrrggaanniittzzaacciióó

Francesc Parcerisas i Pilar del Río, durant l’acte.

CAMPUS06

La ciutat de Daegu (Corea del Sud) va aco-llir, del 17 al 19 de febrer, la segona troba-da de l’Associació Internacional deRecerca Mèdica (International MedicalResearch Association, IMRA), que aplegala UAB i vuit importants institucions derecerca coreanes. Aquesta trobada donavacontinuïtat a la que va tenir lloc l’any pas-sat a la UAB i va servir per posar les basesa noves línies de col·laboració acadèmica icientífica en els camps de la biomedicina ila nanotecnologia, pels quals la UAB varebre el reconeixement com a Campusd’Excel·lència Internacional. A més, es vaaprovar la incorporació a l’IMRA de laFoundation for Kobe International Me -dical Alliance, del Kobe Institute del Japó,que serà la seu de la tercera trobada del’Associació. La UAB aprofundeix, així, enla seva aposta per l’Àsia Oriental com aàrea estratègica en el seu projecte d’inter-nacionalització.

Al llarg d’una trentena de ponències, esva parlar del futur de l’IMRA i de l’actual

La rectora de la UAB, Ana Ripoll, va visitarel 7 de febrer les instal·lacions de Matgas,una empresa capdavantera en la recerca iel desenvolupament de tecnologies aplica-des al CO2 i energies sostenibles ubicadaal campus. Formada per la companyiaCarburos Metálicos, el Consell Superiord’Investigacions Científiques i la UAB,Matgas celebra enguany el seu desè ani-

La UAB porta a Corea els seus projectes en recerca biomèdica

Corea del Sud és un paísestratègic per al projected’internacionalització de laUAB, que hi té una oficina

recerca biomèdica en el tractament demalalties degeneratives. La col·laboraciófutura es concretarà en la implementa-ció de nous projectes de recerca con-junts, en la «cotutela» de tesis doctorals ien l’increment de la mobilitat d’estu-diants i d’investigadors entre la UAB i elscentres asiàtics. Per part de la UAB, hivan participar la vicerectora de Rela -cions Internacionals, Mercedes Unzeta, idestacats investigadors de l’Institut deNeurociències, de l’Institut Català deNanotecnologia, de l’Institut de Biotec -nologia i Biomedicina, de l’Institutd’Oncologia de la Vall d’Hebron i del’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron.

BREUS

L’exvicepresidenta, a la UAB

El divendres 18 de febrer, María TeresaFernández de la Vega, consellera permanentde l’Estat i exvicepresidenta del Govern, va oferir la conferència «Reivindicación de la socialdemocracia» durant la presentaciódel Màster Oficial de Gestió i Prevenció de Riscos a la Comunitat. La presentació es va fer a UAB Casa Convalescència. També hi van intervenir María José Recoder,vicerectora de Relacions Institucionals de la UAB; Esther Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull; Josep OriolPujol, director general de la Fundació PereTarrés; Rut Carandell, directora de l’EPSI; i Manuel Ballbé, delegat de la UAB a l’EPSI.

Josep Maria de Dios, reelegitJosep Maria de Dios, professor delDepartament de Dret Privat de la UAB, ha estat reelegit degà de la Facultat de Dret.El nomenament es va aprovar a la Junta de la Facultat que va tenir lloc el 21 de febrerpassat. De Dios, que és degà del centre desdel 2008, ha estat reelegit per un període detres anys, tal com estableix el reglament de la Facultat. Es va llicenciar en Dret a la UAB i es va doctorar, també a la UAB. Fa classes de dret internacional privat, matèria que també ha impartit a la Universitat de Girona. Ha realitzat estades a la Universitat de Montreal (Canadà),a l’Institut Suís de Dret Comparat de Lausana(Suïssa) i a l’Acadèmia de l’Haia de DretInternacional (Països Baixos).

La UAB, present a l’Índia

La UAB ha participat a la 1st SpanishUniversities Fair de Nova Delhi, fira que ha tingut lloc els dies 19 i 20 de febrer a l’Instituto Cervantes d’aquesta ciutat hindú,amb l’objectiu de difondre les titulacions de la UAB en anglès als estudiants indis.Organitzada per la Fundación Universidad.es,en col·laboració amb l’Instituto Cervantes,van participar-hi dinou universitats espanyoles. A més dels dos dies dedicatsexclusivament a la fira, el programa va incloure una recepció a la casa de l’ambaixador d’Espanya a l’Índia, diferentsvisites a institucions d’educació superior de Delhi i una conferència amb alguns representants de les institucions educativesdel govern indi. La UAB ha participat en aquesta fira dins el grup de l’Alianza 4 Universidades, associació a la qual pertanyjuntament amb la UAM, la UC3 i la UPF.

La rectora visita les instal·lacions de Matgas

versari. A la foto, d’esquerra a dreta:Carles Jaime, vicerector de ProjectesEstratègics i de Planificació de la UAB;Jordi Marquet, director del Parc de Re -cerca UAB i membre del Consell d’Ad -ministració de Matgas; Ana Ripoll; iLourdes F. Vega, Pedro Gómez-Romero i Javier Rodríguez Viejo, directora i vice-directors, respectivament, de Matgas.

Foto del grup que es va reunir a la ciutat coreana de Daegu.

CAMPUS 07

Per novè any consecutiu, l’Institut deCiències de l’Educació (ICE) de la UAB vaorganitzar les Jornades d’ActualitzacióCientífica del Vallès Occidental, ambl’objectiu d’ajudar el professorat desecundària a posar al dia els seus conei-xements.

Les Jornades es van dividir en duesàrees, una de ciències i una altra d’huma-nitats. Hi van participar docents de cen-tres de Sabadell, Terrassa, Montcada iReixac, Ripollet i Badia del Vallès. Ambaquesta iniciativa, es vol facilitar al pro-fessorat eines actualitzades que puguinutilitzar a les aules.

La jornada dedicada a les humanitats,que va tenir lloc al Rectorat, es va centrarenguany en la relació entre la literatura iel cinema a partir de l’exemple de l’adap-tació al cinema de Pa negre. Així, el 16 de

febrer a la tarda, l’escriptor Emili Teixi -dor va parlar de la seva novel·la i de lapel·lícula que ha inspirat, que ha estatguardonada amb els premis Gaudí i Goyaa la millor pel·lícula del 2010. Prèviaments’havia projectat la pel·lícula.

DEBAT SOBRE PA NEGREDesprés, Borja de Riquer, catedràtic delDepartament d’Història Moderna iContemporània de la UAB, va oferir laconferència «Les claus de la postguerra»,on va explicar el context històric de lacinta, ambientada als primers anys de la dictadura. Jaume Aulet, professor delDepartament de Filologia Catalana de laUAB, va moderar el debat, i Mercè Coll,professora de secundària i professora dela UB, va presentar una proposta didàcti-ca per treballar a la classe.

BREUS

La filla del «Che», a la UAB

El 17 de febrer, l’auditori de la Facultat deFilosofia i Lletres va acollir una conferènciad’Aleida Guevara, pediatra cubana especialis-ta en al·lèrgies infantils i filla d’Ernesto«Che» Guevara. Va pronunciar la conferència«El Che i la solidaritat», en què va parlar delseu pare com d’un exemple a seguir. Va ani-mar els joves a estar més compromesos ambla realitat: «a ser útils, solidaris i intentar sermillors persones», va dir. L’acte va ser or -ganitzat pel Moviment de Brigadistes de CJC-Joventut Comunista. Aleida Guevara(l’Havana, 1960) és la més gran dels quatrefills que va tenir el famós guerriller Ernesto«Che» Guevara amb la seva segona esposa,Aleida March.

Conveni per a les pràctiquesdels estudiants de Dret i d’ADE

El 15 de febrer passat es va signar un conve-ni de col·laboració per a la realització depràctiques externes d’alumnes de Dret i de latitulació conjunta de Dret i Administració iDirecció d’Empreses a les oficines municipalsde Greuges de Sabadell i Terrassa. Van signarl’acord el degà de la Facultat de Dret, JosepMaria de Dios, i els síndics de Terrassa i deSabadell, Isabel Marquès i Josep Escartín,respectivament. El mateix dia, es va inaugu-rar a la Facultat de Dret el curs Síndic. ElDefensor de les Persones, amb la participacióde Rafael Ribó, síndic de Greuges deCatalunya.

II Olimpíada de GeologiaL’11 de febrer passat va tenir lloc la II Olim -píada de Geologia a la Facultat de Ciènciesde la UAB, una activitat ludicocompetitivaadreçada a estudiants de secundària on esposen a prova els seus coneixements sobregeologia. L’Olimpíada està coordinada perl’Associació Espanyola per a l’Ensenyamentde les Ciències de la Terra (AEPECT) i té llocsimultàniament a quatre punts de Catalunya(Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida). A laUAB, la presentació de l’esdeveniment vaser presidida per representants de l’AEPECT(Xavier Juan), de la UAB (David Gómez) i dela UB (Xavier Delclos). Les proves van con-sistir en una primera part individual de tipustest i una en grup, en equips de quatre per-sones, que van haver de resoldre qüestionsrelacionades amb el reconeixement deminerals, roques i fòssils i l’anàlisi d’unmapa geològic.

Jornades d’Actualització de l’ICE

Més de 200 professionals participen a les II Jornades d’Aprenentatge de LlengüesEl Servei de Llengües de la UAB i laDirecció General de Política Lingüísticade la Generalitat, amb la col·laboracióde Linguamón, Casa de les Llengües,van organitzar les II Jornades d’Apre-nentatge de Llengües: Entorns, Eines iRecursos Didàctics, que es van desenvo-lupar durant els dies 24 i 25 de febrer alRectorat de la UAB. La innovació ques’ha produït en les tecnologies de lainformació i de la comunicació durantels últims anys ha entrat amb força almón de la formació i l’aprenentatge.Aquestes jornades van voler oferir alsprofessionals dedicats a la docència, ladinamització i l’assessorament lingüís-tics un espai d’intercanvi i de reflexiósobre temes relacionats amb l’aprenen-tatge de la llengua.

Els temes centrals van ser la competèn-cia comunicativa i la competència inter-cultural, l’aprenentatge formal enfront del’aprenentatge informal i les noves pers-pectives en la construcció dels entornspersonals d’aprenentatge. A més de lesconferències, hi va haver diàlegs, presen-tacions i treballs en grup. A les Jornades,hi van participar presencialment més dedos-cents professionals que treballen enl’àmbit de les llengües en universitats,aules de formació de persones adultes,centres del Consorci per a la Norma lit -zació Lingüística, escoles oficials d’idio-mes, etc. Altres persones van participar-himitjançant el canal obert a Twitter i tambéseguint la retransmissió en vídeo en direc-te. Als vídeos de la UAB (canal Llengües)podeu veure-ho: http://bit.ly/flcdVP

CAMPUS08

www.portalcomunicacion.com

El Portal de la Comunicació de l’Institut de la Comunicació de la UAB(InCom-UAB), inaugurat el març de 2001, celebra els deu anys de la sevacreació estrenant una nova estructura i imatge. Des que es va posar enlínia, s’ha constituït com a mitjancer i punt de referència a Internet pera totes les persones interessades en els estudis sobre mitjans de co -municació, societat de la informació, tecnologies de la informació icomunicació (TIC) i les seves repercussions i influències en l’organitza-ció social. Té com a objectius servir de punt de trobada i d’intercanvi d’idees entre estudiosos; oferir continguts de producció pròpia; selec-cionar i sistematitzar la informació disponible a la xarxa sobre comuni-cació; oferir enllaços amb webs i continguts d’interès; fomentar lainvestigació en ciències de la comunicació; i promoure la col·laboracióentre el món universitari i el professional. N’hi ha tres edicions: enespanyol, en català i en portuguès.

EL WEB

Nou cicle a l’Any de la Química

L’Any de la Química de la UAB va iniciarel cicle «La química t’envolta», el 16 defebrer passat, a la sala d’actes de la Fa -cultat de Ciències i de Biociències, ambla conferència «Energia i química: unbinomi amb futur», impartida per l’in-vestigador Pedro Gómez-Romero, cientí-fic del Centre de Recerca en Nano ciènciai Nanotecnologia (CIN2) i subdirector deMatgas.

«La química t’envolta» comprèn unasèrie de conferències sobre les investiga-cions més actuals en l’àmbit de la quími-ca i les seves interaccions amb altres dis-ciplines i s’adreça principalment a lacomunitat docent.

Pedro Gómez-Romero va parlar de les«revolucions pendents» que farien viableun nou model sostenible de generació ide consum d’energia. Amb el petrolibarat en vies d’extinció i el carbó ame-naçant el medi ambient, el modelenergètic vigent està abocat a un canvi oa una crisi. «Però l’esperança existeix i esdiu coneixement», va manifestar.

Gómez-Romero va defensar la necessi-tat d’obtenir combustibles més nets, d’u-tilitzar les fonts renovables d’energia i

d’investigar camps que poden tenir unagran importància en aquest sentit, comara la nanociència. Entre les «revolu-cions pendents», cada cop més a prop,va destacar la utilització d’algues per a lageneració de biodièsel i l’obtenció d’unsubstitut barat del silici per a les plaquesfotovoltaiques.

L’investigador del CIN2 va apostar cla-rament per l’energia solar, la menys apro-fitada de totes, com l’energia primària«que té major potencial», i va finalitzar laseva dissertació amb una crida a fer unapolítica proactiva per al desenvolupa-ment d’energies netes i capaces d’ali-mentació massiva.

Posteriorment a la conferència, es vadur a terme un taller de visualització imodelització molecular, a càrrec del pro-fessor del Departament de Química de laUAB Jean-Didier Maréchal.

El científic del CIN2,Pedro Gómez-Romero, va iniciar la sèrie «La química t’envolta»

BREUS

La guerra i els nens, una exposició a l’ECP

Experts en educació de Xangai

L’Escola de Cultura de Pau de la UAB va organitzar, fins al 21 de febrer, l’exposició«Els conflictes armats dibuixats. La paudibuixada», que mostrava dibuixos de nensafectats per conflictes armats arreu delmón. L’exposició estava formada per cincplafons amb dibuixos d’infants realitzats en contextos de conflictes armats sobre les seves experiències viscudes, en elsquals representen armes i soldats, dibuixossobre les violacions dels drets humans i les seves conseqüències, dibuixos sobrecases i els moviments de desplaçats i refugiats, com també dibuixos sobre la pau.

El 21 de febrer, la UAB va rebre una delegació de la Comissió Municipald’Educació de Xangai, la màxima autoritatinstitucional responsable del sistema educatiu de la regió. La representació xinesava mostrar molt d’interès a col·laborar ambla UAB en la formació de docents i a proveirbeques als estudiants de la UAB perquè es formin a Xangai. Van ser rebuts per una delegació de la Facultat de Ciències del’Educació i per la vicerectora de RelacionsInternacionals, Mercedes Unzeta, qui vaglossar l’aposta de la UAB per les relacionsi l’intercanvi d’estudiants i de PDI amb lesuniversitats de la Xina, on ha establert unaoficina, precisament, a la ciutat de Xangai.

09

RECERCA

L’Hospital i InstitutGermans Trias i Pujol, la UABi el Banc de Sang i Teixits han patentat la tècnica

Cirurgians de l’Hospital Universitari Ger -mans Trias i Pujol i de l’Institut GermansTrias i metges del Banc de Sang i Teixitshan elaborat una tècnica, en col·la bo -ració amb la UAB, que permet usar ambèxit un tractament experimental a basede gel de plaquetes per restituir el volumde la mama en el moment mateix de l’ex-tracció d’un tumor.

La tècnica, pionera al món, no reque-reix reconstruccions posteriors ni lacol·locació de pròtesis mamàries perpal·liar el defecte del teixit extret. El gel deplaquetes s’aplica just en el moment de l’operació per treure el tumor i senseutilitzar teixits de la pacient, la qual cosaevita reintervencions i alleuja les conse-qüències psicosocials que comporta pera la dona una deformitat al pit.

Les plaquetes s’obtenen de la sang d’undonant i se n’elabora un gel amb unaconsistència similar a la de la mama queen restitueix el volum i regenera gradual-

ment les fibres de col·lagen perdudes.Malgrat que circulen per la sang, les pla-quetes no són cèl·lules, sinó fragmentscel·lulars, de manera que encara quesiguin d’un donant no han de generarrebuig del receptor. A més, contenen fac-tors de creixement i immunomodula-dors, que acceleren la reparació i la rege-neració del teixit.

Un dels avantatges més importantsque implica l’ús de la nova tecnologia ésque permet extreure més quantitat deteixit sa al voltant del tumor sense com-prometre el volum i l’aspecte mamaris.

Això deriva en una major seguretat per ales pacients, a més d’un benefici estèticimmediat. Els cirurgians investigadorsapunten la possibilitat que a mitjà termi-ni la nova tecnologia permeti disminuirla taxa de mastectomies i augmentar lade tumorectomies per càncer de mama.

PROVES AMB BONS RESULTATSDes que a finals del 2008 es va començara practicar, aquest nou tractament qui-rúrgic s’ha provat en una cinquantena dedones de l’àrea de referència de l’Hos -pital Germans Trias i Pujol (Barce lonèsNord i part del Maresme) que necessita-ven una tumorectomia àmplia. Els resul-tats han estat molt bons en quasi tots elscasos, ja que, entre un i dos anys després,la mama ha mantingut la seva forma ivolum. A més, fins a l’actualitat cap deles pacients tractades amb aquesta tèc-nica ha presentat recidiva del tumor.

La nova tecnologia s’ha patentat ambcotitularitat entre les tres institucionsimplicades en el projecte: l’Hospital il’Institut Germans Trias i Pujol, la UAB i el Banc de Sang i Teixits. A més, ha estatguardonada l’any 2010 amb el premiCorachán de la Societat Catalana deCirurgia.

Test per estudiar proteïnes implicades en malalties neurodegenerativesInvestigadors de l’Institut de Biotecno -logia i de Biomedicina «Vicent Villar iPalasí» i del Departament de Bioquímicai de Biologia Molecular han desenvolu-pat un mètode amb el llevat Saccharo -myces cerevisiae per detectar en proteï-nes humanes la formació de petits grupstòxics de molècules precursors de lesfibres amiloides implicades en malaltiesneurodegeneratives.

El test també permet estudiar compos-tos que inhibeixin aquests agregats com

un mecanisme potencialment terapèuticque eviti la formació posterior de les pla-ques amiloides.

Els investigadors han dut a terme laseva recerca amb el pèptid AB42 humà,principal causant de la malaltia d’Alzhei -mer. Per validar el test han provat diver-sos compostos que in vitro, en estudissobre aquesta malaltia, s’havien mostratefectius contra la formació d’agregatsinicials, de fibres amiloides o d’ambdóstipus de molècules.

A més de l’AB42, els investigadorstambé han validat l’assaig, pel que fa a la detecció dels agregats inicials, ambproteïnes humanes implicades en lesmalalties de Parkinson i de Huntington.Segons Salvador Ventura, uns dels autorsdel treball, el sistema és fàcil d’utilitzar ipermet treballar amb rapidesa i analitzarde manera fiable la potencial eficàcia te -rapèutica d’una infinitat de compostosen un primer nivell experimental. No -més caldria automatitzar-lo –mitjançantplaques que permetin l’anàlisi simultà-nia de més de cinquanta molècules perassaig– per a la recerca bàsica. De mo -ment, els investigadors ja l’han patentat.

Elaboren una tecnologia per restituir el volum de la mama quan se n’extirpa un tumor

Les plaquetes s’obtenen de la sang d’un donant i se n’elabora un gel amb una consistència similar a la de la mama

10 RECERCA

GRUP DE RECERCA

És un grup de caràctermultidisciplinarique estudia les cèl·lulesglials en el sistema nerviós

cèl·lules d’astroglia i microglia són lesprimeres que s’activen i comencen asecretar diverses molècules, entre ellesfactors tròfics i productes inflamatoris iantiinflamatoris, el balanç dels qualsdeterminarà la mort o supervivència deles neurones, i la conseqüent progressióo finalització del procés neurodegenera-tiu. Al llarg dels últims anys, les activitatsdel grup de recerca, subvencionades tant

El grup es va formar fa més de vint-i-cinc anys sota la direcció de Bernardo Castellano i Berta González.

amb factors de transcripció i teràpiagènica mitjançada per vectors no víricsamb l’objectiu de modular l’activacióglial.

SUPERVIVÈNCIA NEURONALEn l’actualitat, els estudis del grup esfocalitzen en la reactivitat glial en el cer-vell neonatal, en l’adult i en el d’edatavançada utilitzant diversos tipus delesions experimentals. Una part d’aques-ta investigació es du a terme en estretacol·laboració amb el professor LainCampbell, de la Universitat de Sydney(Austràlia), emprant ratolins transgènicsque sobreexpressen, específicament enastròcits, certes citocines (molècules desenyalització cel·lular). Els resultatsassolits indiquen que l’expressió trans -gènica d’aquestes citocines té un potentefecte sobre la reactivitat glial i la super-vivència neuronal.

Componen el grup els investigadorssènior Bernardo Castellano (IP), BertaGonzález (IP) i Laia Acarin (IP), els inves-tigadors postdoctorals Beatriz Almolda,Kalpana Shrivastava, Iliana Barrera,Carmen de Labra, Ishar Dalmau iValentín Martín; les investigadores pre-doctorals Nadia Villacampa, AnnaCamps, Gemma Llovera, Mireia Reca -sens i María del Mar Castillo; el personaltècnic de suport Miguel Ángel Martil iIsabella Appiah; i el suport administratiude Joaquín Caro.

El grup ha demostrat recentment que lescèl·lules de microglia poden actuar com a cèl -lules dendrítiques, elements del sistemaimmunitari. El desenvolupament de trastornsautoimmunes, com l’esclerosi múltiple, podriatenir l’origen en un funcionament defectuós de les cèl·lules glials, que no serien capaces demantenir la tolerància antigènica i desencade-narien un atac del sistema immunitari al mateixteixit nerviós. En els pròxims anys, la recercadel grup pretendrà dilucidar els mecanismescel·lulars i moleculars implicats en la termina-ció de la resposta inflamatòria i immunitària iestablir la tolerància immunològica en dife-rents paradigmes, incloent-hi un model d’es-clerosi múltiple. L’objectiu és explorar diferentsvies d’interacció amb les cèl·lules glials i laseva capacitat de modular la resposta immu-nitària per reduir els danys associats al desen-volupament de processos autoimmunitaris queafecten el sistema nerviós.

Recerca en neuroimmunologia

Grup de Recerca en Cèl·lules Glials

El Grup de Recerca en Cèl·lules Glials ésun grup d’excel·lència (Grup SGR de laGeneralitat) de caràcter multidisciplina-ri, amb l’objectiu d’estudiar la biologiade les cèl·lules glials en el sistema ner-viós. Es va formar fa més de vint-i-cincanys, sota la direcció de BernardoCastellano i Berta González, catedràticsdel Departament de Biologia Cel·lular, deFisiologia i d’Immunologia, i membresde l’Institut de Neurociència de la UAB.

La recerca al laboratori pretén aclarir lafunció que compleixen les cèl·lules glialsen l’entramat del teixit nerviós i, en espe-cial, els anomenats astròcits i cèl·lules demicroglia. Aquestes són les encarregadesde donar suport a la funció neuronal,amb una activitat de vigilància continua-da de l’entorn extracel·lular, amb l’objec-tiu d’assegurar el bon funcionament dela transmissió nerviosa i impedir altera-cions de l’homeòstasi que puguin inter-ferir amb la fisiologia del teixit nerviós.Quan es produeix un dany cerebral, les

per fons públics (Ministeri) com privats(Fundació Marató TV3, Fundació AliciaKoplowitz, Fundació Uriach i la Caixa),han tingut com a objectiu indagar sobrela resposta glial que té lloc quan el siste-ma nerviós és danyat i quina és la sevaparticipació en el procés neurodegene-ratiu.

El grup ha investigat quins són els fac-tors que contribueixen a activar lescèl·lules glials i els mecanismes molecu-lars implicats a derivar aquestes cèl·lulescap a perfils citotòxics o bé cap a fenotipsprotectors antiinflamatoris que puguinevitar la degeneració. A més, en els seusestudis, han seguit diverses estratègiesutilitzant fàrmacs que interaccionen

Actualment els estudis del grupes focalitzen en la reactivitatglial en el cervell neonatal, en l’adult i en l’edat avançada

11RECERCA

Ho fan els investigadorsdel Centre d’Estudis delPatrimoni Arqueològic de la Prehistòria

L’equip d’investigació del Centre d’Es tudisdel Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria(CEPAP) de la UAB ha implementat un sis-tema innovador de registre de peces ar -queològiques que supera els problemesderivats del marcatge manual, com araerrades en l’escriptura o l’esborrament deles dades. El sistema, basat en l’etiquetatgedirecte amb codis bidimensionals Data -matrix (DM), l’han posat en pràctica elsinvestigadors del CEPAP durant dos anysen excavacions espanyoles i africanes, enun projecte pilot dirigit pels doctors RafaelMora, director del CEPAP, Paloma Gon -zález i Jorge Martínez Moreno.

El marcatge del material arqueològicamb una sigla, o siglatge, s’aplica directa-ment de manera manual en cada peça. Elprocés requereix molt de temps i de tre-ball, i és habitual que es cometin errades–se n’han comptat fins a un 40 %. A més,amb el temps els traços perden nitidesa.Amb el sistema de catalogació digitalamb codis DM, l’equip del CEPAP ha

aconseguit reduir a l’1 % les errades delectura i, si l’etiqueta pateix danys –fins aun 30 % del codi–, la informació pot serrestituïda.

Els codis s’apliquen directament sobreles peces i s’adapten a la seva grandària,fins a un mínim de 3 x 3 mil·límetres.S’imprimeixen amb un programari dis-senyat per al CEPAP per l’empresa IWS(Internet Web Serveis), col·laboradoradel projecte, sobre etiquetes de polipro-pilè. Posteriorment, es fixen a la peçaentre dues capes d’una resina acrílicautilitzada en restauració.

La lectura de la informació que conté elcodi es pot fer mitjançant lectors estàn-dards, càmeres de vídeo o fotogràfiques,

Implementen un sistema de codis bidimensionalsper catalogar peces arqueològiques

La sala de graus de la Facultat de Medicinava acollir la VIII Jornada Científica del Departament de Bioquímica i de BiologiaMolecular, el dia 9 de febrer. A l’acte, van ser-hi presents 200 investigadors de les diferents unitats docents situades al campus, dels diferents centres de recerca i de les unitats docents hospitalàries del Departament. José Miguel Lizcano, sotsdirector del Departament, va ser l’encarregat d’inaugurar la sessió. Hi va havermés de 50 comunicacions tipus pòster i 14comunicacions orals. Al final de la Jornadaes va lliurar un premi a la millor presentacióoral i dos premis als millors pòsters presentats.L’agenda de la Jornada l’elabora un comitècientífic integrat per vuit investigadors. El Comitè Científic també va escollir els premiats entre tots els treballs presentats.

VII Jornada Científica delDepartament de Bioquímica

L’alcalde de Gavà, Joaquim Balsera, i elvicerector d’Investigació de la UAB,Manel López-Béjar, van inaugurar, el 31de gener passat, el I Congrés Inter -nacional Xarxes al Neolític: «Circulació iintercanvi de matèries, productes i ideesa la Mediterrània occidental (VII-IIImil·lennis aC)», organitzat pel Depar ta -ment de Prehistòria. El congrés va tenirlloc del 2 al 4 de febrer a Gavà i a laUniversitat Autònoma de Barcelona.

A la jornada inaugural, també hi vanassistir el subdirector general delPatrimoni Arquitectònic, Arqueològic iPaleontològic de la Generalitat de Cata -lunya, Josep Manuel Rueda, i el presi-dent delegat de l’Àrea de Cultura de laDiputació de Barcelona, José ManuelGonzález. L’acte d’inauguració va in -

Primer Congrés de Xarxes al Neolíticcloure una conferència impartida perJean Guilaine, prestigiós arqueòleg i pro-fessor honorari del Collège de França.

Un centenar d’investigadors van apro-fundir en l’estudi de la diversitat, l’ex-tensió i les característiques dels contac-tes que van tenir lloc entre diferentscomunitats humanes neolítiques alMediterrani occidental. Els últims aven -ços en tècniques d’anàlisi o noves hipò-tesis sobre les xarxes socials van seralguns dels temes que van centrar la tro-bada.

Un altre objectiu del congrés va serintegrar les dades i els processos que vantenir lloc al nord d’Àfrica i que fins arahan estat poc incorporats a les dadesdisponibles per a la riba del nord de laMediterrània.

telèfon mòbil amb unitat de lectura, etc.Aquestes dades integren informació geo-referenciada dels artefactes que aparei-xen als jaciments i diferents variablesquantitatives o qualitatives que s’emma-gatzemen mitjançant agendes electròni-ques o ordinadors de butxaca. Això per-met que es disposi a diari d’un inventaride camp exhaustiu i actualitzat.

Arran de la seva experiència, els inves-tigadors consideren important que elscientífics i gestors del patrimoni arqueo-lògic espanyol valorin la possibilitat d’a-daptar un sistema automatitzat únic deregistre i de catalogació del materialarqueològic que permetria unificar siste-mes actualment no homogeneïtzats.

12 RECERCA

Recerca en didàctica de les ciències socials

Els dies 24, 25 i 26 de febrer van tenir llocles VIII Jornades Internacionals de Re -cerca en Didàctica de les Ciències So -cials. Aquesta edició es va fer a la Fa -cultat de Ciències de l’Educació i a laFacultat de Traducció i d’Interpretacióde la UAB, i es va centrar en el desenvo-lupament de les competències bàsiquesdes de les ciències socials, tenint encompte el que ha d’aprendre l’alumne iel que ha de saber el docent.

A les Jornades van participar-hi profes-sors d’educació i de didàctica de les

Els experts busquen millorar les estratègies en gestió de residus

Els grups Sostenipra i Gicom de la UABvan reunir experts en gestió municipaldels residus per treballar en sistemes degestió integral més eficients. La jornadava tenir lloc el dijous 10 de febrer a la seudel Departament de Territori i Sosteni bi -litat, amb la participació del secretari delDepartament, Josep Enric Llebot, i deldirector general de Qualitat Ambientaldel Ministeri de Medi Ambient, JesúsHuertas, qui en va fer la cloenda.

Durant la jornada es van discutirestratègies i experiències en prevenció igestió de residus: des dels plans de pre-venció de l’Agència de Residus deCatalunya; el cas de les bosses de plàstica les grans superfícies comercials i l’ús deles bosses compostables; les experiènciesen recollida selectiva de la Diputació deBarcelona, com també dels ajuntamentsd’Argentona i de Tiana; i la gestió de lamatèria orgànica per part de l’Agència de

ciències socials i d’història d’universitatsd’Espanya, França i Sud-amèrica.

Durant les jornades es va ressaltar laimportància de desenvolupar les com-petències bàsiques i es va destacar laseva utilitat com a eina per canviar la for-mació escolar en tant que donen un sen-tit al saber i ajuden a posar fi a la frag-mentació de les disciplines o a la mancad’interès dels alumnes.

Les Jornades van ser organitzades pelGrup de Recerca en Didàctica de lesCiències Socials.

Residus de Catalunya i en el ProgramaMetropolità de Gestió de Residus Muni -cipals; fins a les noves tecnologies aplica-des a la gestió de la matèria orgànica i elssistemes integrats de gestió d’envasos,entre molts altres temes.

La jornada es va emmarcar en les acti-vitats del projecte europeu Low Cost–Zero Waste Municipality (Baix Cost–ZeroResidus Municipals), finançat amb fonseuropeus FEDER del programa InterregMed, on participen els grups de recercade la Universitat Autònoma de BarcelonaSostenipra (de l’Institut de Ciència iTecnologia Ambientals) i Gicom (Grupd’Investigació en Compostatge del De -partament d’Enginyeria Química). Elprojecte pretén desenvolupar un sistemade gestió integrat de «residus zero» pertal de maximitzar els recursos i l’energia ireduir la quantitat de residus que acabenals abocadors.

Primers resultats científicsde la missió Planck

La UAB ha signat un conveni marc amb el Centre de Referència d’Investigació,Desenvolupament i Innovació ATM (CRIDA),una agrupació dedicada a la recerca, el desenvolupament i la innovació en elcamp de la gestió del trànsit aeri. L’acordpreveu la col·laboració en «els aspectesacadèmics, professionals, de recerca i detransferència de tecnologia» en l’àmbit deltransport aeri. La UAB i CRIDA promouran la recerca en operacions i presa de decisionsintegrades a aeroports, en gestió del trànsit i de conflictes i en noves tecnologies per ales operacions tripulades i no tripulades.

Conveni per investigar en elcamp de la gestió aeronàutica

L’Agència Europea de l’Espai (ESA) ha presentat els primers resultats científics de la missió Planck, corresponents al primerany d’observació del telescopi, on participeninvestigadors de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC). Planck és un telescopiespacial situat a 400.000 km de la Terra i que orbita al voltant del Sol. Observa l’univers en ones de ràdio mil·limètriques i submil·limètriques. Té com a objectiu prendre imatges de l’univers més antic, quanaquest tenia només uns 400.000 anys d’edat. Les imatges obtingudes ens mostraran les primeres estructures que es van formar a l’univers i que posteriorment van donar lloc a les galàxies que avui observem al cel.

L’Institut d’Investigació en Atenció PrimàriaIDIAP Jordi Gol ha estat reconegut com ainstitut universitari de recerca adscrit a la UAB, la qual cosa li permetrà articularla recerca i l’assistència de l’atenció primàriaamb la docència universitària. La FundacióJordi Gol i Gurina va ser creada, l’any 1996,per l’Institut Català de la Salut, amb la finalitatde promoure i gestionar la innovació, la formació, la docència i la recerca clínica,epidemiològica i en serveis de la salut en l’àmbit de l’atenció primària. L’any 2006,va passar a ser l’Institut d’Investigació enAtenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol)mitjançant la signatura d’un conveni econòmicamb el Departament de Salut i la UAB.

L’IDIAP Jordi Gol, institutuniversitari de recerca

BREUS

13

COMUNITAT

Una exposició recorreles facultats per mostrarl’evolució d’un servei que té vuit mil abonats

El Servei d’Activitat Física (SAF) vacomençar al campus de la UAB el curs1985-1986, moment en què es va inau-gurar el poliesportiu cobert. Anterior-ment hi havia hagut un grup de profes-sors d’educació física que havien consti-tuït el Servei d’Educació Física i haviencomençat a fer alguna activitat al campde futbol de terra i a les dues pistespoliesportives descobertes, que datavende quan es va instal·lar la UAB a la vallMoronta.

Un equip de llicenciats en educaciófísica jove i dinàmic va començar a posaramb empenta els fonaments del SAFactual, el curs 1985-1986, comandats perAndreu Benet, encara director del Ser -vei. Des del principi es va donar moltaim portància al foment de la pràctica del’activitat física –fins al punt que el nominicial de Servei d’Educació Física es vacanviar– des del punt de vista lúdic irecreatiu.

La proposta d’instal·lacions (polies-portiu cobert, camp de futbol de terra isauna mixta), com també la d’activitatsdirigides, cursets i competicions, va serben rebuda per la gent del campus i elprimer curs ja hi havia 1.200 personesabonades al servei, a banda de les que

El Servei d’Activitat Física celebra els 25 anys El nombre d’abonats i d’instal·lacions ha anat augmentant cada any

Un punt de reflexió i d’inflexió

La celebració del 25è aniversari serà un puntde reflexió i d’inflexió per dibuixar els properspassos del SAF, considerant el camí recorre-gut i veient les necessitats futures. En aques-ta nova etapa, haurem de mantenir i millorarel que tenim i el que hem fet fins ara i obrir elSAF i la promoció esportiva a tota la comuni-tat universitària.Les apostes de futur del SAF seran les

apostes de la Universitat, que acaba d’aprovarel pla estratègic UAB-Campus Saludable. Unprojecte transversal a tota la comunitat uni-versitària que vol crear, a partir de diversesactuacions, les millors condicions al campusper tal que la comunitat que hi viu, hi estudiai hi treballa adquireixi hàbits i estils de vidamés saludables. Igualment, aquest concepte s’estén a la ins-

trumentalització de currículums de formacióen l’àmbit esportiu, com també al suport deprojectes de recerca en el mateix àmbit. És unprojecte ambiciós i de calat que caldrà desen-volupar en diversos anys.

AAnnddrreeuu BBeenneett, director del SAF

podien accedir a les instal·lacions ambentrada puntual.

Vint-i-cinc anys més tard, les ins-tal·lacions i el nombre de persones abo-nades han crescut, l’oferta s’ha diversifi-cat i el SAF s’ha consolidat com a serveibàsic per aconseguir un campus saluda-ble, alhora que com a centre de formaciócontinuada i consultoria i de recercauniversitària.

Actualment disposa de 20.000 m2 d’ins-tal·lacions exteriors i de 10.000 m2 d’inte-riors: 2 piscines i zona d’aigües, 500 m2 desala de condicionament físic, 4 sales d’ac-tivitats, 4 pistes d’esquaix, 5 pistes de ten-nis i 2 de pàdel, camps de futbol, 1 pistamultiesportiva, 2 rocòdroms, 1 pista de

Evolució dels abonats

CCuurrss MMiittjjaannaa ddee ppeerrssoonneess aabboonnaaddeess

1985/1986 1.2001987/1988 2.4001989/1990 2.6001991/1992 3.5001993/1994 3.0501995/1996 5.2641997/1998 6.1241999/2000 6.3362001/2002 5.8512003/2004 5.2992005/2006 5.7942007/2008 6.5542009/2010 7.7062010/2011 7.972

frontennis, 1 pavelló poliesportiu, 1 pistade vòlei platja i un solàrium. Dóna serveia gairebé 8.000 persones, amb una ofertade més de 130 hores d’activitats dirigidessetmanals, amb variats cursos d’activitatfísica i salut, competicions i 5 programesde postgrau de gestió esportiva. Tambéajuda 55 atletes d’elit a compaginar elsseus estudis amb la carrera esportiva.

COMUNITAT14

117 estudiantsobtenen la beca de Catalunya Caixa

Del 15 al 24 de febrer, van tenir lloc lesJornades de Benvinguda als EstudiantsInternacionals. Al llarg d’aquests dies,els estudiants estrangers van poderfamiliaritzar-se amb els serveis i elscol·lectius de la UAB i amb les activitatsque s’hi poden fer. També es va realit-zar, el dia 16, una trobada In & Outentre estudiants que han fet una estadaa l’estranger i d’altres que pensen fer-ne una pròximament.

Les Jornades van començar amb lessessions de benvinguda el dimarts 15de febrer, a la sala de cinema de la

Durant una setmana es van fer diferents activitatsper donar a conèixer elsserveis i col·lectius de la UAB

Un total de 117 estudiants de primer cursde la UAB van rebre els ajuts universitaris2010-2011, dotats amb 1.000 euros, queconcedeix Catalunya Caixa en col·labo -ració amb el Departament d’Innovació,Universitats i Empresa (ara d’Economia iConeixement) i l’Agència de Gestiód’Ajuts Universitaris i de Recerca(AGAUR) de la Generalitat i amb lesmateixes universitats.

La convocatòria s’adreçava als jovesque han iniciat els estudis universitarisamb l’objectiu de premiar el seu rendi-ment acadèmic i per donar suport alsseus projectes de formació. Per presen-tar-s’hi, s’havia d’estar matriculat per pri-mera vegada als estudis de qualsevol uni-versitat catalana, tenir menys de vint-i-cinc anys i ser client de Catalunya Caixa.

La concessió s’atorgava en funció de lanota d’accés a la universitat. En total,eren uns 500 ajuts que es repartien entreels 1.247 alumnes que van presentar lasol·licitud. Una comissió avaluadora vaestablir una nota de tall de 8,85 per alsestudiants que van accedir a la universi-tat a través de les PAU, i de 8,35 per alsestudiants que hi van entrar per altresvies.

Dels 335 estudiants de la UAB que vanpresentar la sol·licitud, 117 van obtenirfinalment l’ajut. Les beques es van ator-gar el 26 de febrer passat a l’Auditori deBarcelona.

Festa de benvinguda als estudiants internacionals

Exposició dels estudiants del taller de fotografia de ComunicacióDel 14 de febrer al 18 de març, al vestí-bul del teatre de l’Edifici d’Estudiants(ETC), es pot veure una exposició quemostra els treballs dels alumnes del cursde fotografia (2009-2010) impartit perAntonio Zamora, professor del Depar -tament de Comunicació Audiovisual ide Publicitat II de la UAB. A la mostra espresenten els resultats de les experièn-cies dels alumnes. Les fotografies expo-sades incideixen en les formes i elscolors de la vida que ens envolta. A laimatge, un moment de la inauguraciód’aquesta exposició, on apareix, a ladreta, Antonio Zamora.

plaça Cívica. El dia 15 també hi va haveruna fira de col·lectius i serveis de la UAB,un concert del grup Món Acústic i unpica-pica. La resta dels dies hi va havertota mena d’activitats. La FundacióAutòno ma Solidària va oferir una xerra-da sobre el voluntariat. L’ErasmusStudent Net work es va donar a conèixeri va organitzar, el dissabte dia 19, unavisita al centre històric de Barcelona i alparc de la Ciutadella. El Servei deLlengües va organitzar un «taller d’inter-comprensió de llengües romàniques» ila colla castellera Ganàpies, un assaigobert. També es van donar a conèixeraltres col·lectius de la UAB. A més, elsestudiants internacionals van poderassistir a les preestrenes dels cinemesVerdi a la sala de cinema del campus. Eldia 23 es van cloure les activitats amb undinar a la plaça Cívica.

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

AEROBIOLOGÍA Y ALERGIAS RESPIRATO-RIAS DE TENERIFE. J. Belmonte, E. Cuevas,P. Poza, R. González, J. Roure, R. Puig de -munt, S. Alonso-Pérez, F. Grau. Madrid:Ministeri de Medi Ambient, 2011El Centro de Investigación Atmosférica de Izaña (AEMET), l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UniversitatAutònoma de Barcelona i l’empresa Air Liquide, amb l’estreta col·laboraciód’alergòl·legs de Santa Cruz de Tenerife,han publicat el primer llibre d’aerobiologiai al·lèrgies respiratòries de Tenerife,resultat del projecte EOLO-PAT. L’obra és de gran rellevància i aplicació en l’àmbit tant mèdic com social, ja que els pòl·lens i les espores de fongsque es troben en l’aire poden desencadenarreaccions al·lèrgiques importants.

CONCEPTOS BÁSICOS DE PATOLOGÍAFORENSE. José Manuel Tortosa López iSantiago Crespo Alonso. Palibrio, 2011Els dos autors són metges forenses titulars de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya i professors associats del Departament de Psiquiatria i deMedicina Legal de la UAB. El text neix d’una assignatura que tracta aquestamatèria i que s’imparteix als estudis de Criminologia de la UAB. El llibre s’adreça a estudiants, advocats, forces icossos de seguretat, tècnics en patologiaforense, però també a tothom interessat en la patologia forense. Es va publicar alsEstats Units inicialment i, des de finals de febrer, es pot adquirir aquí en castellà.

El Dipòsit Digital de Documents (DDD)de la UAB ha pujat al primer lloc del ràn-quing web de repositoris espanyols,segons l’última edició del Ranking web derepositorios del mundo, elaborat pelLaboratori de Cibermetria del CSIC.

Els indicadors web utilitzats en l’edicióde gener mesuren la visibilitat i l’impactedels repositoris científics de 1.200 institu-cions de tot el món. Entre els 50 primersrepositoris, n’hi ha tres d’espanyols: elDDD en el lloc 21, el Digital CSIC en laposició 38 i el portal UPCommons en ellloc 41.

La principal novetat d’aquesta primeraedició de 2011 és una llista diferenciadaper continents, amb els repositoris mésimportants en l’àmbit europeu (on laUAB ocupa la vuitena posició), i una llis-ta que recull els repositoris que actuencom a portals, on apareixen molt benposicionats RACO (13a) i TDX (26a).

En ambdós portals, la UniversitatAutònoma de Barcelona participa activa-ment com a membre del Consorci de

Biblioteques Universitàries de Catalunya(CBUC).

L’objectiu del Ranking web de reposito-rios del mundo, que es publica bianual-ment –al gener i al juliol–, és donarsuport a les iniciatives d’accés gratuït illiure a les publicacions científiques enformat electrònic i a altres tipus de docu-mentació acadèmica.

EINA DE DIFUSIÓEl DDD de la UAB és l’eina a partir de laqual es recopila, gestiona, difon i preser-va la producció científica, docent i admi-nistrativa de la Universitat. El personaldocent i investigador pot fer-lo servir perdifondre els seus treballs científics a tra-vés de la xarxa.

El Dipòsit Digital de Documentsescala posicions

Encapçala el rànquingweb de repositoris espanyols,elaborat pel Laboratori de Cibermetria del CSIC

Dia Internacional de la Dona a la UAB

El Dia Internacional de la Dona es vacommemorar a la UAB celebrant la sise-na edició de la jornada institucional el10 de març passat. La sala d’actes de l’e-difici del Rectorat va acollir aquest acte,en què es va retre homenatge a la profes-sora de física María Josefa Yzuel Gimé -nez. La professora Pilar López Sancho,

presidenta de l’Asociación de MujeresInvestigadoras y Tecnólogas (AMIT), vaglossar la trajectòria acadèmica i perso-nal d’Yzuel Giménez.

La professora Pilar González Duarte vaoferir la conferència «Dones químiquesexcepcionals», emmarcada en l’Any de laQuímica a la UAB.

L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquest escriptor i pedagog, autor de la novel·la Pa negre

L’ENTREVISTA16

Pa negre o Laura Sants se situen a la postguerra i a Osona. Se sent més còmodeescrivint d’allò que coneix bé?Depèn. Hi ha una qüestió d’economianarrativa: si he d’inventar coses i ja lesconec, doncs no cal fer aquest esforç. Si vullinventar i fantasiejar, ho faig a través de laliteratura infantil i juvenil. De tota manera,crec que és important que hi hagi materialde coses que han passat i que quedaran pera la història.

Amb el Facebook i l’MP3, com ho podem ferper motivar els joves a agafar un llibre?És una tasca dels mestres, que per aixòestudien pedagogia, i dels pares també, ésclar. I la millor manera és l’exemple: quevegin que els pares s’ho passen bé llegint.

Emili Teixidor

l’autònoma

L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: Mireia Aguado, María JesúsDelgado, Miguel Ángel Linares, OctaviLópez, Sònia Perelló, Lucas Santos

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Antonio Zamora, PierreCaufapé, Jordi Pareto, Cristian Ribas

Març de 2011. Núm. 244Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escrita de l’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimir en format Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

I després, i molt important, ense nyant-losuna disciplina. La mateixa disciplina quehan de tenir per ser bons esportistes o peraprendre música. Un s’ha d’entrenar.

I l’escola actual va bé, en aquest sentit?Les millors escoles ja treballen el tema de ladisciplina.

Estaria d’acord, doncs, amb els canvis que vol incorporar el Govern a les escoles?Penso que, com menys s’hi fiquin els polí-tics, a l’escola, millor. I com més llibertatdeixin als professionals, també millor. Elque han de fer és ajudar-los.

Diuen que els joves ara no llegeixen.Això són tòpics. Abans no és que llegissinmés, és que no anaven ni a escola. Fa cin-quanta anys hi havia analfabets. Ara elsjoves llegeixen més que en qualsevol èpocapassada.

Per ser un bon mestre, què cal tenir?Tenir una qualitat d’autoritat moral sobre

els alumnes i saber-los fer creure, sobretotamb l’exemple, el millor mètode.

Però el fracàs escolar aquí és més granque a molts països europeus.Sí, com en moltes coses, som a la cuad’Europa. Quan a França van fer l’educacióobligatòria, aquí encara no. També sommenys rics, tenim mensy indústria, etc.

Què s’ha de fer per millorar l’ensenyament?Dedicar-hi més diners, en lloc de dedicar-los a altres coses... Per exemple, si ja hi hauna televisió pública, per què n’hi ha d’ha-ver tres? Hi ha moltes despeses inútils, comara la propaganda institucional.

Com ha de ser un bon llibre per a un nen?La primera cosa és que al nen li agradi lle-gir i després que ho entengui. Se li ha dedemanar un esforç proporcional a la sevacapacitat. L’escriptor ha d’adequar-se alpúblic al qual es dirigeix. I també, moltimportant, el llibre ha d’estar escrit perconnectar amb el nen.

«Per motivar un jove a llegir cal unadisciplina, igual que per fer esport» Ha vingut a la UAB convidat per l’ICE.

Després de l’èxit cinematogràfic de la sevanovel·la Pa negre, va una mica de bòlid,però tot i això té l’amabilitat de rebre’ns.Compagina l’escriptura per a adults (Els convidats; Laura Sants; El llibre de les mosques o Retrat d’un assassíd’ocells) amb la literaratura infantil i juvenil (L’ocell de foc, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira o la sèrie de la Formiga Piga, per citar-ne alguns).També ha escrit guions per a la televisió i comentaris per a la ràdio. Durant moltsanys va fer la «Contraportada» setmanalper a El matí de Catalunya Ràdio. Nascut a Roda de Ter (Osona) el 1933, es va llicenciar en Magisteri, va exercir de mestre i, més tard, va fundar l’escolaPatmos. També va estudiar Dret, Filosofia i Lletres i Periodisme. Va estar-se dos anysa París dirigint una revista enciclopèdicade cinema. La seva producció literària, la va iniciar a finals dels anys seixanta.

CAUFAPÉ