Laca de granza ficha

Fitxa pigments

Laca de Granza

Bibian Gavald Vega

Laura Snchez Martos

Curs 2013-2014

Qumica i Fsica dels Bns Culturals I

Laca de Granza Qumica i Fsica dels bns Culturals I

2

ndex

1. Nom artstic o sinnims del pigment .................................................................................3

2. Composici i origen del pigment .......................................................................................4

3. Descripci del Color...........................................................................................................5

4. Frmula qumica ...............................................................................................................5

5. Perode dutilitzaci...........................................................................................................6

6. Mtode dobtenci............................................................................................................8

7. Compatibilitat amb altres pigments i tcniques .................................................................9

8. Curiositats i altres............................................................................................................ 10

9. Bibliografia ...................................................................................................................... 11


3

1. Nom artstic o sinnims del pigment

La Laca de Granza s el nom ms general que rep aquest pigment, tot i que tamb el

podem trobar per Carm dalizarina o Carm alizarina (ja que, com explicarem en

apartats posteriors, lalizarina s el component principal que conforma aquest

pigment, pertanyent a larrel duna planta de la famlia de les rubicies).

En angls la podem trobar per Rose Madder, Madder Lake, Alizarin Crimson, Alizarin

Madder... (en aquest cas trobem tamb el terme Alizarin, per en trobem tamb un

nou: Madder, i es que Madder en angls significa Rossa, i la planta de la que prov

aquest pigment es denomina Rubia tinctoruim).

En itali el terme ms general per denominar la Laca de Granza s Cremisi d'alizarina

(molt semblant als sinnims en castell i catal, on sutilitza molt el mon dalizarina)

Per ltim, podem esmentar que al ndex Internacional del color, aquest pigment

apareix denominat com Red 83, PR 83.

1

2

1 Imatge comercial de la Laca de Granza amb prova de color i diferents sinnims. http://www.papelesespeciales.es/caja-acuarela-arches-240gr-100alg-p-2701.html 2 Varietats de color de la Laca de Granza que es ven en els comeros. http://www.barna-art.com/lefranc-bourgeois-oleo-40-ml/lefranc-bourgeois-oleo-40-ml-carmin-alizarina


4

2. Composici i origen del pigment

La Laca de Granza s un colorant orgnic (per tant lanomenarem colorant ms que

pigment, tot i que bviament pigmenta, sutilitza ms com a colorant o tint), el qual el

seu component principal s lalizarina (del rab al-usara, que significa suc jugo)

una substncia que sobt a partir de la cocci de

larrel de la Rubia tinctorum o Alizari (una planta

herbcia, de la famlia de les rubicies).

Per tant, la Laca de Granza s una laca natural

vegetal, tot i que actualment ha estat substituda

per colorants sinttics (daqu que en angls

tamb trobem el nom o sinnim de Synthetic

Madder, Rubia sinttica).

3La Laca de Granza prov duna planta (Rubia

tinctorum o Alizari) dun metre daltura

aproximadament, arrels de la qual sn de secci

quadrada i senfonsen fins a 80 centmetres de

profunditat. Si es toquen amb les mans nues, aquestes arrels taquen les mans de roig

(delles ve, com em esmentat anteriorment, el component principal colorant daquest

pigment).

s lnica planta les arrels de la

qual proporcionen un roig

autntic. 4 Els pigments que

contenen les seves arrels sn tant

potents que la granza tenyeix la

llet i els ossos dels animals que se

nalimenten delles.

3 Illustraci de la Rubia Tinctorum http://www.geheugenvannederland.nl/?/nl/items/SAE01:849 4 Imatge de la planta amb les seves arrels caracterstiques http://herb-education.eu/angoldvd/pluszmodul/festo_buzer/menu1_eng.html


5

3. Descripci del Color

La Laca de Granza s dun color vermell carm brillant,

duna tonalitat ms clida que el de les laques dalizarina

pura, ms transparent. 5

Existeix tamb una varietat ms marronosa: Laca de

Granza torrada.

Es presenta en els comeros en diferents tons (rosa, vermell clar, mitj, fosc i lila o

violeta) i actualment ja gaireb generalment en forma sinttica.

6

4. Frmula qumica

La frmula qumica de la Laca de Granza s C14H8O4 (sutilitza la formula qumica de

lalizarina).

7

5 Imatge del color clssic de la Laca de Granza 6 Imatges de dos dels tons que podem trovar als comeros (Laca de Granza clar i Laca de Granza fosc) http://www.kremerpigmente.com/es/search/query.html?desc=on&sdesc=on&keywords=Laca%20de%20Granza%20alizarina 7 Frmula qumica de la alizarina http://it.wikipedia.org/wiki/Alizarina


6

5. Perode dutilitzaci

Originria de Prsia, es cultiva des de ledat antiga a Orient Mig i a la conca

Mediterrnia. Desprs es a aclimatar al sud de Frana i a Alsacia-Lorena (des del tractat

de la pau de Versalles (1918) forma part de Frana).

La Laca de Granza prov duna de les plantes tintries ms utilitzada al llarg de la

historia, segurament ja al neoltic. Es cita als primers escrits sumeris i desprs a la

Bblia. Lembenat de la mmia de Tutankamn li deu el seu color roig, i a les runes de

Pompeya i a lantiga Corinto tamb van ser trobades teles i teixits tenyits amb aquest

pigment provinent de larrel de rubia. Al nord el mar Negre es trobaven teles tintades

amb Laca de Granza a les tombes escites del segle IV aC. Ms de dos mil cinc-cents

anys desprs, el tint conservava tota la seva frescor.

8Desprs de la caiguda

de lImperi Rom

dOccident, els turcs,

sota aquesta poca de

penria descobreixen

una nova forma de

tintar, el que

anomenaven i sha

acabat anomenant

vermell turc o roig

dAndrianpolis, una tcnica per a tenyir el cot, quedant un vermell intens i ms

permanent. Era una tcnica complexa, ja que requeria ls de mordents de base

metllica, produint aix colors resistents junt amb altres ingredients com un bany de

grassa rncia, oli, orina i excrements, sang dovella o de bou...

Al islam i a lndia, saplicava un mordent a les fibres amb oli doliva o alum (alumbre),

juntament amb excrements de cabres. Al Jap, on sutilitzaven varietats asitiques de

la granza des de temps immemorials. Les armadures dels combatents de ledat mitjana

estaven fetes de peces de metall ajuntades per una multitud de trenes de seda

disposades de forma que formaven motius.

8 Imatge dun anunci de 1788 del fams vermell turc http://www.colorantshistory.org/MadderRed.html


7

Estaven tintades de roig, com els estendards, per a impressionar a lenemic. Es diu que

cert senyor de Karga es va espantar tant que va enviar espies al territori enemic per a

raptar als artesans responsables del color tant esbalador.

9Ms endavant, al s. XVII Anglaterra utilitzava

lalizarina com a tint vermell per a la roba dels

parlamentaris New Model Army (daqu el

caracterstic color vermell que els va

acompanyar durant segles i el propi sobrenom

que van rebre: casaques vermelles).

La granza ha estat molt utilitzada pels pintors,

que fabricaven una laca de color grosella

picada a patir de larrel seca i molta amb alum.

Lart occidental ho ha utilitat molt, des dels

frescos de Pompeia fins Renoir. Per encara fa

poc temps, a Austrlia, els artistes

confeccionaven una pintura a base de granza per a decorar les escultures i realitzar les

seves pintures sobre roca. Al nord de lndia les dones dtnia dels maithil decoren des

de fa segles les parets de tova de les cases pintant frescos amb personatges trets del

pante bramnic. Per al roig utilitzen el suc de la granza aglutinat amb la llet de les

cabres.

9 Soldat britnic portant una casaca vermella (1742) http://ca.wikipedia.org/wiki/Casaques_vermelles


8

6. Mtode dobtenci

Lalizarina s una substncia que sobt a partir de la cocci de larrel de la Rubia

tinctorum.

Per tant, la Laca de Granza s una laca natural vegetal, tot i que, com anteriorment em

esmentat, actualment ha estat substituda per colorants sinttics.

Els primers components dels tints foren extraccions de flors de colors, arrels, etc.

Aquests components duraven poc i oferien resistncia a la llum i al rentar-se. Davant

daquestes problemtiques, es comencen a realitzar proves per a estudiar la

composici i la qumica dels tints. Per exemple, es va observar que baix determinades

condicions dhumitat es produa hidrlisi a les arrels de Rubia Tinctorum generant

lalizarina.

10La primera tela tractada amb (alumbre) mordent i amb un concentrat alcal de fusta

de freixe va portar a la formaci de Al (OH) i es va formar una laca roja insoluble

tractant-ho amb lalizarina. Des de llavors a aquest procs se lanomena Mordanting.

Al 1826, els qumics francesos Pierre-Jean

Robiquet i Jean-Jacques Colin, van allar a partir

de larrel dalizari, un compost vermell que van

identificar com a component principal del tint i

que van anomenar alizarina, pel nom que rebia la

planta al mediterrani. Lextracte de larrel

contenia un segon compost que van anomenar

purpurina, responsable del to lleugerament

ataronjat que t el tint natural. A partir daqu

van comenar a investigar i intentar sintetitzar

aquest tint natural, per tal de reduir el seu cost

comparat amb el fins ara cultivat. Aix, van

convertir la Laca de Granza en el primer tint natural sintetitzat.

10 Imatge del retrat del qumic francs Pierre-Jean Robiquet (14 Gener 1780 29 Abril 1840) http://es.wikipedia.org/wiki/Pierre_Robiquet


9

A lantiguitat el mtode dobtenci era el de recollir a la tardor les plantes de ms de

dos anys. Als camps de granza de

Vaucluse, per exemple, aquest

treball mobilitzava a tota la m

dobra disponible. La forca de dos

homes, permetia extreuren

larrel de la granza. Les dones i els

nens separaven les que es

trencaven. A continuaci

sassecaven les arrels al sol i desprs es batien per a eliminar la terra abans de reduir-

les a pols amb molins.

7. Compatibilitat amb altres pigments i tcniques

Com tots els colorants orgnics, la Laca de Granza s sensible a la llum, tot i aix, sent

de naturalesa orgnica, s fora estable.

Es recomana no barrejar-la amb xids o blanc de plom, ja que es decolorar.

La cal la destrueix completament, pel que en pintura mural, no aguanta sobre la cal

humida (Fresc), per si resisteix molt sobre mur de morter o mur sec.

La Laca de Granza seca molt lentament, s per aix que en tcniques com loli, triga

molt ms en assecar-se.

Al llarg de la historia ha estat utilitzada en moltes tcniques diferents, mesclada amb

alumini hidrxid.


10

8. Curiositats i altres

- Si al dissoldre la Laca de Granza en alcohol, aquest sacoloreix es que la laca cont

anilina. En lamonac, es dissol completament.

- Recepta: Per a 500 grams de llana, seda, lli o cot.

Comprar granza molta, ja que costa molt molar-la. Mesclar amb aigua freda 225

grams de granza en pols i 125 grams de salvat (per a avivar el color), formant una

pasta fluida. A una cassola esmaltada, preparar les fibres bullint-les durant una hora

en 10 litres daigua en l que shaur dissolt 200 grams dalum i 60 grams de cremor

trtar. Deixar reposar la pasta i el bany de preparaci de les fibres durant una nit. Al

dia segent, treure les fibres del bany preparatori i introduir-les a la pasta de granza.

Mesclar b i desprs escalfar-ho poc a poc. Quan hagi arribat als 40C tornat a posar

lentament les fibres i pujar suaument la temperatura del bany fins que arribi als

70C. Mantenir-ho a aquesta temperatura durant una hora removent-ho

constantment. No arribar mai als 80C perqu llavors el tint seria marr. Al final fer

bullir el bany dos minuts (no ms!) per a fixar el to. Treure les fibres i deixar-les gelar.

Rentar amb una mica de sab de Marsella i repassar amb aigua abundantment. La

granza s una de les tres plantes anomenades tint slid que descriu Colbert, s a

dir, que proporciona tons que resisteixen als rentats i a la llum. Els seus rojos sn ms

mates que els obtinguts amb el quermes y la cotxinilla.

11

Per a tenyir el cos un llibre medieval recomanava la segent recepta: Prendres un

cordov net i blanc, rentar-se amb alum la flor del cuir, escalfar a continuaci granza i

via una cassola e bronze fins que encara es pugui introduir el dit, llavors submergir el

cos i remouret constantment fins que shagi agarrat el color.

11 Imatges recepta tinci a partir de larrel de la Rubia tinctoruim http://www.spunangelartyarn.com/?page_id=16


11

9. Bibliografia

- MATTEINI, ARCANGELO MOLES. La qumica en la restauracin: los materiales del arte

pictrico. Editorial Nerea, 2008.

- PALET, ANTONI. Tratado de pintura. Color, pigmentos y ensayo. Edicions Universitat

de Barcelona, 2002.

- PEDROLA, ANTONI. Materiales, procedimientos y tcnicas pictricas. Ariel, 2004.

- http://www.antiqvaria.com/Comunes/ficha-

comun.asp?id=1017&SrcCat=DIC&Tipo=0&Categoria=l

- http://www.seilnacht.com/Lexikon/Krapp.htm

- https://www.nms.ac.uk/turkey_red/colouring_the_nation

http://www.antiqvaria.com/Comunes/ficha-comun.asp?id=1017&SrcCat=DIC&Tipo=0&Categoria=lhttp://www.antiqvaria.com/Comunes/ficha-comun.asp?id=1017&SrcCat=DIC&Tipo=0&Categoria=lhttp://www.seilnacht.com/Lexikon/Krapp.htmhttps://www.nms.ac.uk/turkey_red/colouring_the_nation

Documents

Laca de granza ficha