Fitxa pigments

Laca de Granza

Bibian Gavaldà Vega Laura Sánchez Martos

Curs 2013-2014 Química i Física dels Béns Culturals I

Nom artístic o sinònims

• Laca de Granza

• Carmí d’alizarina o carmí alizarina (altres sinònims)

• Rose madder, madder lake, synthetic madder, alizarin crimson, alizarin madder (en anglès)

• Cremisi d'alizarina (en italià)

• Pigment Red 83, PR 83 (Denominació al Índex internacional del color)

Composició i origen

• Colorant orgànic. • Component principal: l’alizarina (del

àrab al-usara:“suc” “jugo”. • Substància que s’obté a partir de la

cocció de l’arrel de la Rubia tinctorum o alizari (una planta herbàcia, de la família de les rubiàcies).

• Laca natural vegetal. Actualment

substituïda per colorants sintètics. • 1 metre d’altura aprox., arrels de secció

quadrada enfonsades fins a 80 centímetres de profunditat.

Descripció del Color

• Color vermell carmí brillant, d’una tonalitat més càlida que el de les laques d’alizarina pura, més transparent.

• Varietat més marronosa: Laca de Granza torrada.

• Comercialment en diferents tons i a l’actualitat generalment en forma sintètica.

Fórmula química

• Fórmula química és C14H8O4 (s’utilitza la formula química de l’alizarina).

Període d’utilització

• Originària de Pèrsia, cultivada des de l’edat antiga. Apareix esmentada primers escrits sumeris i a la Bíblia. L’embenat de la mòmia de Tutankamón, ruïnes de Pompeya van ser trobats teles i teixits tenyits amb aquest pigment.

• “vermell turc” o “roig d’Andrianópolis”, tècnica per a tenyir el cotó, quedant un vermell intens i més permanent.

• s. XVII Anglaterra l’utilitzava com a tint per a la roba dels parlamentaris New Model Army (els casaques vermelles).

Mètode d’obtenció

• L’alizarina: substància que s’obté a partir de la cocció de l’arrel de la Rubia tinctorum.

• Primers components tints eren extraccions de flors de colors, arrels, etc. Però duraven poc i oferien poca resistència a la llum i al rentar-se. Es comencen a realitzar proves per a estudiar la composició i la química dels tints.

• Al 1826, químics francesos Pierre-Jean Robiquet i Jean-Jacques Colin, aïllen a partir de l’arrel d’alizari, un compost vermell (component principal del tint) que anomenen alizarina. A partir d’aquí l’intenten sintentizar per tal de reduir el seu cost comparat amb el fins ara cultivat. Així, Laca de Granza es convertí en el primer tint natural sintetitzat.

• A l’antiguitat el mètode d’obtenció era: recollir a la tardor plantes de més de dos anys, s’assecaven les arrels al sol es batien per a eliminar la terra abans de reduir-les a pols amb molins.

Compatibilitat amb altres pigments i tècniques

• Com tots els colorants orgànics, Laca de Granza és sensible a la llum, tot i això, sent de naturalesa orgànica, és força estable.

• Es recomana no barrejar-la amb òxids o blanc de plom, ja que es decolorarà.

• La cal la destrueix completament, pel que en pintura mural, no aguanta sobre la calç humida (Fresc), però si resisteix molt sobre mur de morter o mur sec.

• Seca molt lentament, és per això que en tècniques com l’oli, triga molt més en assecar-se.

• Al llarg de la historia ha estat utilitzada en moltes tècniques diferents, mesclada amb alumini hidròxid.

Curiositats i altres

Recepta: Per a 500 grams de llana, seda, lli o cotó. • Comprar granza molta (costa molt molar-la). Mesclar amb aigua

freda (225 grams de granza en pols i 125 grams de salvat, per a avivar el color), formant una pasta fluida.

• Bullir fibres durant una hora en 10 litres d’aigua en el que s’haurà dissolt 200 grams d’alum i 60 grams de cremor tàrtar.

• Deixar reposar la pasta i el bany de preparació de les fibres durant una nit.

• Al dia següent, treure les fibres del bany preparatori i introduir-les a la pasta de granza. Mesclar bé i després escalfar-ho poc a poc fins que arribi als 70ºC. Mantenir-ho a aquesta temperatura durant una hora removent-ho constantment. No arribar mai als 80ºC perquè llavors el tint seria marró.

• Treure les fibres i deixar-les gelar. Rentar amb una mica de sabó i repassar amb aigua abundantment.

Bibliografia

• - MATTEINI, ARCANGELO MOLES. La química en la restauración: los materiales del arte pictórico. Editorial Nerea, 2008. • - PALET, ANTONI. Tratado de pintura. Color, pigmentos y

ensayo. Edicions Universitat de Barcelona, 2002. • - PEDROLA, ANTONI. Materiales, procedimientos y técnicas

pictóricas. Ariel, 2004. • - http://www.antiqvaria.com/Comunes/ficha-

comun.asp?id=1017&SrcCat=DIC&Tipo=0&Categoria=l • - http://www.seilnacht.com/Lexikon/Krapp.htm • - https://www.nms.ac.uk/turkey_red/colouring_the_nation