La denominada operació Gürtel avan-ça i no para de deixar cadàvers polí-tics a Madrid, on de moment ha cos-tat el càrrec de tres alcaldes, un regi-dor, un conseller autonòmic, undiputat, un director general muni-cipal, i dos càrrecs de confiança.Mentrestant, però, al País Valenciàencara ningú no ha assumit cap res-ponsabilitat en el cas.

>>Països Catalans 5

RAMON USALL PÀG.2 // GEMMA USABART PÀG.2 // RUBÉN PENYA PÀG.3 // AURORA MORA PÀG.14 // PEPA MURTRA PAG.16

A les pàgines centrals d’aquestnúmero de L’ACCENT oferim alsnostres lectors un recull d’imat-ges d’algunes de les mobilitza-cions que es visqueren als Paï-sos Catalans els dies 23 i 25 d’a-bril, coincidint amb les diadesreivindicatives que tradiconal-ment celebra l’esquerra inde-pendentista. L’abril ha estat unmés destacat en mobilitzacionsi creiem que el recull d’imatgesn’és el millor testimoni.

>>Pàgines 8 i 9

Mestres i alumnes continuen ocupantel carrer en defensa de l'educació públi-ca, catalana i de qualitat. L'aturada mésseguida va ser la que van fer els centreseducatius del País Valencià el dimarts28. Segons les organitzacions convo-cants, el seguiment va ser del 70%, men-tre la Conselleria no volia reconèixerla magnitud de la protesta i parlava

només del 20%.Els estudiants de secundària, seguint

l'estelada dels universitaris i neguito-sos per la perspectiva d'una universi-tat mercantilitzada, han protagonitzatdiverses mobilitzacions.

A més, els estudiants de la univer-sitat continuen mobilitzats contra l'a-plicació del Pla Bolonya. En un article

per a L'ACCENT, Mercè Rubió reflexio-na que malgrat que alguns esperessinque després d'haver aconseguit el focusmediàtic i de setmana santa la lluitaaniria a la baixa, enguany els estudiantsvolen continuar plantant cara a un Plasobre el que no els han deixat opinar.

>>Països Catalans 6

Carretero i Renyer sacsegen ERC Les dimissions de Joan Carre-tero i Jaume Renyer en unasetmana han fet trontollarERC. Els mesos que vénenseran complicats per als repu-blicans, que hauran de mar-car perfil catalanista mentremantenen el tripartit i arri-ben noves retallades estatu-tàries i financeres des deMarid, que posen la feina enca-ra més difícil per al presidentPuigcercós.

>> Països Catalans 4

Valoració post-electoral des deSud-ÀÀfricaDesprés de 15 anys al govern,un cop més el Congrés Nacio-nal Africà ha guanyat les elec-cions sud-africanes, celebra-des el passat 22 d'abril. Enaquesta ocasió, hi haurà can-vi de president, ja que JacobZuma substitueix Thabo Mbe-ki. Ho explica Joan Canela perL'ACCENT des de Johannes-burg.

>> Internacional 12

Homenatge alsexiliats a MallorcaL'illa ha organitzat aquestessetmanes diversos actes perhomenatjar les persones quevan haver-se d'exiliar i percantar contra l'oblit imposatpels 40 anys de dictadura i els30 de transició.

>> Cultura 15

SUMARI

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

Periòdic popular dels Països Catalans

Milers de treballadores i treballadores van manifes-tar-se l'1 de Maig contra les conseqüències que estanpatint de la crisi. L'esquerra anticapitalista va sortirde manera unitària, tot i que encara no ha aconse-

guit connectar amb la majoria d'afectats per la crisi.Podeu llegir les cròniques des de Barcelona, Valènciai Tarragona.

A més, entrevistem Saturnino Mercadé, president

del Comitè d'Empresa de TMB, i Karim Akbih, con-demnat a 50 dies de presó per haver participat a laprimera manifestació a Barcelona contra la crisi.

>> Editorial 3 + Economia 10 i 11 + Contraportada 16

Pancarta de capçalera de la manifestació de València, el passat 28 d’abril

Continuen les mobilitzacions perl'educació pública de qualitat

153DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2009

ESPECIALRecull

fotogràfic deles diades del

23 i 25 d’Abril

El PP deValènciabandeja l’operacióGürtel

El passat dissabte 25 d'a-bril L'Altraveu, junt ambles Candidatures Alter-natives del Vallès, vanorganitzar a Castellar delVallès la trobada "Cons-truint municipi des delsmoviments socials. L'a-posta municipalista delteixit popular 30 anys des-prés de les primeres elec-cions locals". En aquestaniversari de les prime-res eleccions municipalses volia posar sobre la tau-la la constatació que lapolítica municipal no s'hafet només des de les ins-titucions i des dels par-tits polítics tradicionals:els moviments socials hanjugat i juguen un paperdestacat. Aquesta troba-da va ser un espai inte-ressant tant per la gene-ració de debat i intercan-vi de coneixements, comper la consolidació de xar-xes socials ciutadanes.Així doncs, regidors i regi-dores i en general membres de lesCandidatures Alternatives delVallès van compartir inquietudsamb diverses Candidatures d'Uni-tat Popular (entre elles Vilanova,Sallent, Berga, Sant Celoni, Valls,Terrassa...) aixícom també ambpersones provi-nents d'altresespais municipa-listes: organitza-cions socials -com l'Ateneu LaTorna, l'Assem-blea de Barri deSants o l'EspaiSocial Magdale-nes- i també veï-nals - com laFAVB i la FRAVM.

En els últimsanys, des de varissectors de moviments i del teixitsocial s'ha fet una aposta pel muni-cipalisme, entès com a treball polí-tic des de la proximitat: el muni-cipi o el barri com espai més pro-per i per tant privilegiat d'inter-venció. Això també ha anat unital fet que després d'un intens cicle

de lluites dels moviments socialscatalans des de mitjans dels anysnoranta -les lluites estudiantils,per l'okupació i l'insubmissió, elmoviment global i contra la gue-rra...- s'ha produït un procés de

creació d'estruc-tures més omenys establesde base popular.Però tornem al'aposta munici-palista i la sevamaterització,que ha estat dife-rent depenentdel context. D'u-na banda, lescandidaturesalternatives ipopulars s'hanfiançat de mane-

ra destacada a laregió metropolitana, comarquesque tenen en comú una conside-rable tradició industrial ara encrisi així com també ser zones quehan viscut importants lluites endefensa del territori. A les elec-cions municipals de 2007 més de100 candidatures d'aquest tipus es

van presentar als comicis i unacinquantena en va obtenir repre-sentació. Per l'altra banda, el movi-ment veïnal continua essent unmarc idoni pel desenvolupamentde batalles municipalistes a Bar-celona i l'àreametropolitana,amb l'interès afe-git d'un intent derenovació d'a-quest espai ciuta-dà. El sistemaelectoral, la man-ca de descentra-lització políticaals barris, aixícom també lanecessitat detenir accés a mit-jans de comunica-ció de masses des-aconsellen enaquests casos el pas a l'àmbit elec-toral.

I ja per tancar aquestes refle-xions caldria plantejar una parellde reptes que es presenten a lesiniciatives municipalistes: l'adqui-sició de competència tècnica i una

millor coordinació. En unprimer moment cal dir quesi pretenem influir en elsprocesos d'elaboració depolítiques públiques locals(i no només) serà necesaridotar-nos de competenciatècnica. Pot sonar parado-xal, però aquesta es neces-sària per poder continuarfent política, decidint elfutur de la nostra comuni-tat, veient més opcions d'a-quelles que se'ns plantegendes del govern, partits polí-tics tradicionals o tècnicsde les administracions. Calsortir de falses neutralitatstècniques o de discursosestructament ideològics sen-se plasmació material. Enaquest sentit, l'objectiuseria no tant sols resistir,sinó també imaginar, inno-var, crear. En un segonmoment cal dir que tot i quela potenciacilitat del tre-ball de les candidatures oiniciatives d'aquest tipus ésl'arraigament social local,

això no vol dir que tot ho poguemfer sols i soles. Necessitem parlaramb altres realitats per intercan-viar coneixement, per compartirexperiències de democratització,per establir agenda comuna, per

construir unmunicipalismealternatiu entèscom a movi-ment. La coor-dinació ésnecessària peròno pot funcio-nar qualsevolestructura.Hem de fugird'opcions fàcilso de calcs d'al-tres realitatsculturals i polí-tiques; cal tre-

ballar en untipus de coordinació en xarxa mésque en una idea de partit o àreahomogènia. En definitiva, crec queés necessari coordinar-nos peròsense perdre la nostra força i lanostra raó de ser: el treball políticdes de la proximitat.

L’ACCENT 153DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 200902 OPINIÓ

Eleccions, més enllàdel sí o del no RAMON USALL LLEIDA

És indubtable que el debat sobre la con-veniència o no de participar en el pro-cés electoral autonòmic recorre l'esque-rra independentista com no ho haviafet en les darreres dècades. Des que elBloc d'Esquerra d'Alliberament Nacio-nal (el 1980) i, en menor mesura, Nacio-nalistes d'Esquerra (el 1980 i el 1984),participaren en el procés electoral auto-nòmic, obtenint desenes de milers devots però ni un sol diputat, que l'esque-rra independentista no s'havia plante-jat obertament la possibilitat d'ampliarels seus fronts de lluita en l'àmbit elec-toral. La simple existència d'aquest debatja és, al meu entendre, un indicadorpositiu de la maduresa que lentamentva assolint aquest espai polític.

No us amagaré, però, que aquest debatem genera no poques contradiccions.D'una banda, crec la conjuntura exòge-na, aquells factors que no podem con-trolar, és segurament idònia perquè arre-li l'alternativa necessària, des de l'es-querra i en clau nacional, que represen-ten la CUP i el conjunt de l'esquerraindependentista. Al marge dels progra-mes del tripartit i la dreta conservado-ra, aquest país necessita un projecte queretorni la il·lusió als sectors contesta-taris del nostre poble. De l'altra, entencque la implantació territorial del nos-tre projecte, i la seva fortalesa organit-zativa, tenen encara mancances evi-dents. També, i per què no dir-ho, tincpor que uns mals resultats frustrin elcreixement, lent però sostingut, quesembla que en els darrers anys hem con-solidat.

Aquesta contradicció permanent emporta a considerar que, al marge de qües-tions electorals, l'objectiu prioritari delsagents de l'esquerra independentista hade ser enfortir-se organitzativament,millorar la implantació territorial i con-solidar-se com a alternativa. En cas desucceir aquestes circumstàncies, emsemblaria més que evident la necessi-tat de confrontar a les urnes el nostreprojecte de país amb la resta de projec-tes existents. Com que encara no somen aquest estadi, el dubte torna a apa-rèixer. I si presentar-nos ens servís perdifondre el missatge, per estendre'l terri-torialment i per consolidar les nostresestructures organitzatives? I si, allà onno som presents, se'ns contemplés comun fenomen de paracaigudisme políticfrustrant un futur arrelament, més lentperò força més sòlid?

No crec que existeixin respostes abso-lutes a aquestes preguntes. És per aixòque el que cal és mirar de respondre-lesentre tots, fugint de posicions vehe-ments en defensa d'una o d'una altraopció i entenent que, decidim el quedecidim, cal que ho decidim plegats, enbase al diàleg sincer, a la voluntat d'en-tesa i finalment al consens per tal quela progressió de l'esquerra independen-tista no es vegi frustrada de nou per unadiscrepància que crec, sincerament,fàcilment salvable.

No hi ha enemics en aquest debat;en tot cas, companys i companyes quediscrepen. Sapiguem fer, doncs, de ladiscrepància un valor afegit, aprenguema salvar-la com no varem saber fer-hoanys enrere, i sortim-ne reforçats i cohe-sionats. De ben segur que el país en hoagrairà.

PUNT DE MIRA

“L'objectiu no és tant sols resistir sinó

imaginar, innovar i crear. Per fer-ho cal

dotar-se de competència

tècnica”

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.

RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28. CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó:: Laia Altarriba, Andreu

Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss::Joan Buades,Martí Cirici,Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González,Irene Jaume,Pere Habet,Francesc Miralles,Miquel Serra,Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa. OOppiinniióó:: Joan Teran. EEccoonnoommiiaa::Àlex Tisminetzky. IInntteerrnnaacciioonnaall:: Ausiàs Alminyana,Laia Altarriba,Marc Lamarca i Manel López.CCuullttuurraa::Joan Ballester,Joan Sebastià Colomer,Jordi Garrigós,Aurora Mora,Felip Pineda,Hèctor Serra,Josep MariaSoler, Pau Tobar. CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri. EEddiicciióó ggrràà-ffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clave-ra. IIll··lluussttrraacciioonnss:: Joan Carbonell, Roger Ferriols. DDiiss-ttrriibbuucciióó:: Guillem Romero Senent. HHaann ccooll··llaabboorraatt eennaaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Rubén Penya, Mercè Rubió, Gem-ma Ubasart,Ramon Usall,Josep Villaroya,Xema Escri-và, Borja Català, Pepa Murtra, Guillem Sànchez.

Número 153.Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

Veig un article seu a L'ACCENT 151,pàgina 06 Països Catalans, on s'expo-sa que sóc propietari junt amb l'actualConseller de Governació de Pedreres...

Vull informar-lo de que a l'actua-litat no sóc alcalde de Casinos i queper suposat no tinc cap propietat con-junta amb aquest honorable conseller.Per aquest motiu li pregaria que s'abs-tingués de tornar-me a nomenar a laseua revista ja que l'actual alcalde de

Casinos no sóc jo si no el senyor JoseMiguel Espinosa García i jo des de l'any2007 no tinc cap vincle amb l'Ajunta-ment de Casinos i amb la seva corpo-ració municipal, ja que des de llavorsno hi forme part.

Aprofite l'ocasió per a saludar-loatentament i em pose a la seua dispo-sició per a qualsevol tipus d'aclari-ment que necessite.

Atentament, José Salvador.

EEssttiimmaatt sseennyyoorr EEnnrriicc LLllooppiiss::

Teixint municipalisme alternatiu i popular

COL·LABORACIÓ GEMMA UBASART I GONZÀLEZ

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

“Cal treballar en unacoordinació en xarxamés que en una idea

de partit per no perdrela nostra força: el

treball polític des de laproximitat”

L’ACCENT 153 DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2009 OPINIÓ 03

En el moment de tancar aquest número de L'ACCENT, la Comissió Euro-

pea ha fet públic un estudi que preveu un retrocés en l'economia de la Unió

del 4% aquest 2009. I que a l'Estat espanyol de cara a 2010 la desocupació

superarà el 20%. Actualment, als Països Catalans ja hem superat el milió de

persones que estan aturades, i d'aquestes, prop d'un 40% no cobren subsidi

d'atur.

En aquests context, milers de persones s'han manifestat l'1 de Maig en

diverses poblacions catalanes. Unes ho feien convocades per l'anomenat sin-

dicalisme oficial, és a dir, per CCOO i UGT, amb el suport de partits polítics.

Unes altres van acudir a les mobilitzacions de l'esquerra anticapitalista.

Tant en unes convocatòries com en les altres la crisi ha estat al centre dels

discursos i de les pancartes.

El sindicalisme oficial aquest any ha elevat el to dels dirigents en els

mítings finals. I fins i tot s'hi han sentit crítiques a les polítiques neolibe-

rals. Però són precisament aquests sindicats els que han anat firmant una

reforma laboral neoliberal rere una altra. Unes reformes que ara permeten

que l'acomiadament sigui més barat per als empresaris, unes reformes que

han permès salaris baixíssims, unes reformes que han lligat de mans el sin-

dicalisme perquè depengui dels diners de les subvencions institucionals i

no s'enfronti a un Estat que rega amb milions d'euros els bancs quan diuen

que no tenen prou beneficis (a finals d'abril hem sabut que el Banc Santan-

der, el BBVA, el Banco Popular, La Caixa i Caja Madrid van obtenir conjun-

tament els tres primers mesos de 2009 un benefici de 4.483 milions d'euros,

un descens del 17,9%, però que si excloem els beneficis extraordinaris el des-

cens del benefici es redueix a un 6,3%). El sindicalisme oficial, que ha donat

estabilitat als governs catalans i estatals, que ha fet oblidar als treballadors

la vaga, el sabotatge i els piquets com a eina de lluita, és el menys indicat

per combatre ara per evitar que les conseqüències de la crisi les pagui la

classe treballadora. Perquè és un sindicalisme que només té en compte la

butaca on negociar com forma de defensar els llocs de treball i els drets labo-

rals. I ja ha demostrat d'aquesta manera els pocs èxits que ha aconseguit.

Tocaria, per tant, a l'anomenada esquerra sindical, juntament amb les

organitzacions anticapitalistes, de plantar cara a les intencions del capital

de fer pagar els plats trencats a les treballadores i als treballadors per reflo-

tar un sistema econòmic basat en l'explotació. Les manifestacions alterna-

tives d'aquest 1 de Maig permeten fer un diagnòstic de la capacitat de llui-

ta i d'incidència d'aquest espai polític i social. En primer lloc, una consta-

tació positiva és la unitat en la mobilització. Aquesta unitat s'ha anat tre-

ballant els darrers anys arreu del país, i és la que ha permès crear els espais

unitaris de lluita amb motiu de la crisi. La concepció comuna que cal orga-

nitzar-se conjuntament per plantar cara al capitalisme, doncs, hi és. La

segona constatació, però, mostra que aquesta consciència existeix entre la

gent organitzada, però que encara falla la connexió amb la gran majoria de

treballadors i treballadores, especialment amb els que ja han començat a

patir directament les conseqüències de la crisi. On eren els treballadors de

la Seat de Martorell? On eren els de la Ford d'Almussafes? Els de la Pirelli

de Manresa? Els de la Roca de Gavà? Els de la Derbi de Martorelles? Doncs

a casa seva, o prenent el sol. Encara no consideren útil organitzar-se per

defensar els llocs de treball. I la responsabilitat no l'hem de situar en ells,

sinó en les organitzacions anticapitalistes, que encara no han estat capaces

de mostrar-los la necessitat d'organitzar-se al marge del sistema com la

millor eina per defensar els llocs de treball. Molt lluny queda la possiblitat

als Països Catalans d'organitzar una vaga general, tal com faran d'aquí a

pocs dies a Euskal Herria al marge del sindicalisme oficial. Aquest és el gran

repte que es va visibilitzar als carrers aquest 1 de Maig, la connexió amb la

resta de la classe treballadora; un repte que algunes iniciatives locals com

els punts d'informació laboral, les assembles d'aturats o les xarxes d'empre-

ses en lluita locals han començat a intentar resoldre.

E D I T O R I A L

On eren els treballadors dela Seat?

RUBÉN PENYA* COL·LABORACIÓCCoonnsscciièènncciieess

aaddoorrmmiiddeess

EL MIRADOR BLOCAIRE ARNAU URGELL

Cada dia nous acomia-daments destorben lanostra son. Conscièn-cies que aconseguei-xen adormir-se sipoden evadir-se detant en tant de la ruti-na que converteix elnostre dia a dia enuna altra jornadacompleta dedicada al'empresa que ensacull. Salaris baixosque es reduiran des-prés d'amenaces prè-vies de comiat peda-gògicament introduï-des. Estem en plenarecessió. La classe altano pot permetre's bai-xar el seu nivell devida. Sacrificarà lesrendes dels treballa-dors. O millor els faràfora, al cap i a la fi ales facultats d'econo-mia ja diuen que ofer-ta i demanda equili-bren el mercat de treball.

Potser quan tornin de les vacan-ces, merescudes per suposat, les cosesvagin millor i puguin continuar ambla seva obra social donant feina a quino és capaç d'empassar-se els escrú-pols que els impedeix acumular lariquesa que ells han aconseguit. Ésel panorama que trobem als nostrespobles i ciutats. Els grans empresa-ris són ara poc menys que sacrificatscreadors de llocs de treball. La jor-nada laboral de vuit hores és una fitaaconseguida per la classe obrera decomençaments de segle que no nomésno s'ha aconseguit reduir, sinó queestà amenaçada per l'Europa del Capi-tal tot i condemnada des de fa tempsen la pràctica diària. També ens aca-baran els socialdemòcrates dient, tali com feren amb l'OTAN, que les sei-xanta-cinc hores setmanals són elmillor que ens pot ocórrer? L'aliena-ció és tal que fins i tot es consideren

completament normals les relacionssocials entre empresaris i governants.Relacions que, com no podia ser decap altra manera, s'han traduït enuna claudicació més de l'Estat davantla seva protegida burgesia amb l'Es-pai Europeu d'Educació Superior.Anem a les nostres universitats i tro-bem ocupacions policials mentre elsmitjans emeten declaracions d'estu-diants amb la lliçó ben apresa: "queno m'afecti la seva lluita, que men-tre a mi em vagi bé poc m'importacom els vagi a ells". Fins i tot els matei-xos responsables universitaris hanperdut la poca vergonya que els que-dava i s'han obert a la irracionalitat.En plena dèria els dirigents d'Esque-rra i Iniciativa justifiquen i defen-sen l'estat més primitiu de l'esserhumà personificat en els Mossos d'Es-quadra. Tothom qui estigué presentel passat 18 de març als carrers deBarcelona pogué veure la violència

gratuïta i l'odi que des-prenien aquells serfscatalans de l'Estat. Finsi tot certs irresponsa-bles es permeten publi-car articles que es feli-citen de tenir ambaquest un conflicte ple-nament català, fet quedemostraria que les ins-titucions catalanes hanassumit competènciesque feia temps que recla-maven. No sé si hanpensat el mateix quanens han sortit casos decorrupció política.

Sigui com sigui, sem-bla que aquest crisicomença a posar acadascú al seu lloc.Esquerra ha sortit del'armari definint-se comal partit petitburgès quemai havia deixat de ser,barroer aprenent deConvergència i Unió, ieterna força política de

tercera que recollirà els descontentsde cristians i liberals. Iniciativa hatret el PSUC que porta a dins, estali-nistes sigles de trist record que enca-ra ens insinuen que Andreu Nin pot-ser està a Salamanca o a Berlín. ElsMossos d'Esquadra són com tota poli-cia que trobarem arreu del món: pre-potents, agressius i violents, una tris-ta institució aconseguida per la bur-gesia catalana per a oblidar a ultran-ça, una força coercitiva que tracta detancar els forats que contínuamentli surten a l'Estat. I amb la crisi, l'e-conomia de mercat se'ns ha mostrattal i com és: més beneficis per a gransempresaris, l'Estat agenollat als seuspeus i, deixats de la mà d'un Déu quemai se n'havia preocupat, els treba-lladors. Només ens queda per veuresi tot açò despertarà les seves cons-ciències.

*Membre de Negres Tempestes

La notícia de la mort de Mavi Dolzva córrer com la pólvora per la blocs-fera al llarg del cap de setmana.Dolz era moltes coses i això es notaen els records que persones moltdiferents han fet en les seves bità-coles els darrers dies.

En parlen els "seus" Obrint Pas.Xavi Sarrià amb un breu però sen-tit "Avui et plorem. I ja t'enyorem"i des de la Índia Miquel Gironès larecorda com la "millor fan i millorambaixadora". Gironès la defineixamb tres adjectius "enèrgica, ale-gre i lluitadora" i recorda la sevaajuda en construir espais de lliber-tat.

Dolz també era sòcia del Grupde Periodistes Ramon Barnils(GPRB) -tot i que no era periodistas'ha passat mitja vida formant-ne-

i a través del seu president, OriolCortacans, han fet una nota d'ho-menatge recordant la seva activi-tat ferma per "defensar el país i lallengua". Així mateix recorden que"sempre hi era" com per exempleen un dels darrers actes del Grupi de Dolz en una taula rodona sobremitjans de comunicació i llengua.

Precisament al web dels Barnilshi ha un recull de les notes d'ho-menatge a Mavi Dolz per part delsdiversos blocaires del país. Entreels membres del grup cal destacarles anotacions de Joan Vila i Hum-bert Roma que no dubten en uti-litzar el verb "commocionar" perdescriure l'estat d'aquells que laconeixien, la tractaven, l'estima-ven o si més no, admiraven, la sevatasca professional i cívica.

Des dels mitjans d'informaciópopular també en parla ManuelMárquez, ànima de Radio Kaos iKaosenlared, que es confessa "tristi apagat" per la pèrdua d'una "ami-ga" d'ambdós projectes des de laseva fundació. Per Márquez, Dolzés responsable "dels pocs encertsque hem pogut tenir i de la nostravoluntat de respecte per la veritatdels seus veu, la justícia i llibertatdels humils".

I quan les paraules costen deplasmar els sentiments, la poesiaés la millor aliada. Gemma Pasqualli dedica un poema de Maria-Mer-cè Marçal "Morir: potser només /perdre forma i contorns / desfer-se, ser xuclada endins / de l'úterviu, / matriu de déu / mare: des-néixer”.

En record de Mavi Dolç

LAIA ALTARRIBA PIGUILLEMBARCELONA

Quan semblava que les aigües a ERC escalmaven amb la renúncia de Carod a serel candidat del partit a les properes elec-cions al Parlament principatí,dues dimis-sions amb pocs dies de diferència hantornat a fer trontollar els republicans.

La decisió de Joan Carretero i Jau-me Renyer d'abandonar el partitha mostrat que amb el congrés defa un any ERC no va tancar les dis-crepàncies internes sobre l'actua-ció que ha de tenir la formació alParlament i al Govern.

Plega qui va tenir un 27,6% dels votsLa dimissió de Carretero és la quepot fer més mal al partit. No caloblidar que, en presentar-se com acandidat a la presidència del par-tit el juny passat, va obtenir un27,6% dels vots de la militància, perdavant del candidat de Puigcercós(Joan Ridao). De moment no hi hahagut cap renúncia en bloc d'altresmilitants que formessin part delcorrent de Carretero, Reagrupa-ment.cat. Però les properes setma-nes hi podria haver un degoteig debaixes.

Qui sembla no farà tant de foraten la militància és Jaume Renyer.I és que només va aconseguir elsuport d'un 8,7% dels vots en pre-sentar-se per ser president d'ERC.

Creació d'un nou partit inde-pendentistaLa renúncia de Carretero ha estatprecedida per un article molt incò-mode per al partit publicat a l'A-vui a mitjans d'abril, on proposa-va per a les eleccions autonòmi-ques previstes per 2010 "una can-didatura d'ampli espectre que tinguicom a eix programàtic central laproclamació unilateral de la inde-pendència de Catalunya per unadecisió majoritària del Parlament,

que posteriorment seria sotmesaen el corresponent referèndum deratificació". Aquesta proposta xoca

frontalment amb l'estratègia d'ERC,que passa per la mantenir el governamb PSC i ICV, mentre fa créixerla base social a favor de la inde-pendència en vistes a un possible

referèndum d'autodeterminacióanunciat per Carod-Rovira per al2014. Joan Carretero al mateix arti-cle reconeixia la incompatibilitatde la seva proposta amb l'actituddels republicans. De fet, l'articleera un avançament de la privisi-ble renúncia a continuar militanta ERC, que va formalitzar el dia 28,després que la direcció del partitdecidís suspendre'l de militància.

Un cop fora, ara Carretero tre-balla per constituir aquest partitde cara a les eleccions. Un partitque ja ha anunciat que vol que agru-pi els independentistes, "siguin decentredreta, de centreesquerre ode centre". En una entrevista tam-bé ha afirmat que cal "dinamitzar"el panorama polític català i esta-blir l'eix divisori no entre esque-rres i dretes, sinó entre indepen-dentistes i unionistes.

Aprofitant el rebombori creatper l'article de qui va ser conseller

de Governació en el primer governtripartit, Jaume Renyer saltavatambé a l'escena pública amb un

altre article on defensava els posi-cionaments de Carretero i, a més,anunciava que plegava de la for-

mació republicana. La seva críticala dirigia al recent pacte entre Carodi Puigcercós, que entén que supo-sa "insistir en la línia majoritàriaque els dos representen, orientadaa reeditar el tripartit per terceravegada [...], i esperar, arrecerats algovern, que arribi el 2014". A dife-rència de Carretero, Renyer no haanunciat quin serà el seu futur niha concretat si està interessat ensumar-se la creació del nou partitindependentista.

Puigcercós vol que ERC marquiperfil propiMagrat la pèrdua de militants i votsque aquestes dimissions poden supo-sar a ERC, aquestes renúncies, suma-des al suport públic de Carod a Puig-cercós perquè sigui el cap de llistaa les properes eleccions, hauriende donar tranquil·litat interna alpartit. Ahora, però, Puigcercós havolgut mostrar el perfil més cata-lanista del partit aprofitant qued'aquí a poc es coneixerà la pro-posta defintiva de finançament delGovern espanyol a la Generalitatprincipatina. És per això que el pas-sat dia 28 d'abril avisava el PSC quesi hi ha un mal finançament ERCno renuncia a sortir del Govern oa forçar eleccions anticipades. I denou obria la caixa dels trons, per-què Carod, per contra, declarava eldiumenge 3 de maig que encara quefalli el finançament cal continuarel tripartit.

Així doncs, quan semblava ques'anaven tancant les esquerdes queel Congrés de fa un any no va resol-dre, ERC continua dividida sobrel'actuació que ha de tenir de caraal futur més pròxim. I malgrat queuna part dels crítics hagin sortitdel partit, a Puigcercós se li com-plica el panorama amb un Carod-Rovira que continua volent tenirprotagonisme i amb una pressióexterna que li retraurà cada actua-ció que consideri que no és prouindependentista.

Enmig de les picabaralles d'ERC, ArturMas ha entrat en escena per intentar debi-litar el partit i fer créixer el seu projec-te de Casa Gran del Catalanisme. Demoment, l'endemà que Carretero anuc-niés que abandonava els republicans, lafundació CatDem, vinculada a CDC, anun-ciava el programa d'unes jornades on par-ticiparà, precisament, Carretero. I elmateix Artur Mas aprofitava per convi-dar a aquesta fundació els crítics ambERC.

Sembla difícil que Carretero acabientrant a CiU, quan també ha expressatque seria una tragèdia que els convergentstornessin a governar sols la Generalitat.

Però si vol reforçar la seva proposta decrear un partit independentista "trans-versal", no sorprèn que s'avingui al joc deMas i intenti tenir bona sintonia amb elssectors de CDC que es proclamen "sobira-nistes".

El problema que pot tenir Artur Mas,si fa massa cants de sirena a Carretero,Renyer i la resta de crítics amb ERC, ésque els sectors del seu partit més espan-yolistes no s'hi sentin còmodes i puguinveure amb bons ulls els posicionamentsdel PP.

El que és segur, és que s'obre una pre-campanya agitada.

L’ACCENT 153DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 200904 PAÏSOS CATALANS

Carretero ha provocat una nova crisi a ERC

Carretero i Renyer tornen adesestabilitzar ERC

Mas vol beneficiar-sse deles divisions d'ERC

“Carretero treballa per constituir

un partit indepen-dentista transversal i

es proposa ‘dinamitar’el mapa

polític català”

“Malgrat el pacte entre Carod i

Puigcercós,els dosmàxims dirigents

d'Esquerra han discre-pat sobre temes com

la negociació delfinançament”

La mateixa setmana que Carretero i Renyeranunciaven la dimissió, a través d'una fil-tració a la premsa, s'ha conegut pública-ment que les CUP debatran el proper mesde juny la possibilitat de concórrer a leseleccions autonòmiques, arran d'una pro-posta presentada per unes quantes CUPlocals. L'argumentació és que no presentar-se "pot crear una desorientació i una frus-tració de gent afí que no entendria que laCUP no es presentés en un moment de cri-si com l'actual". El debat, però, es preveucomplex. I és que cal recordar que en l'as-semblea extraordinària que les CUP van cele-brar el passat mes de gener, la ponència quedefensava el municipalisme d'alliberament

va obtenir el 44% dels vots, i precisamentconsiderava que el salt a les autonòmiquescalia deixar-lo per més endavant, ja que pri-mer cal reforçar l'aposta municipalista decara a les eleccions locals de 2011 i tambécohesionar millor l'esquerra independen-tista.

El document que defensa presentar-se ales autonòmiques calcula que es poden obte-nir dos diputats, ja que fa una extrapolaciódels prop de 30.000 vots obtinguts a les darre-res eleccions municipals (en els municipison es van presentar les CUP) a la resta demuncipis del país, i considera que es potarribar als 70.000 vots a la demarcació deBarcelona.

Les CUP debaten sobre les autonòmiques

L’ACCENT 153 DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2009 PAïSOS CATALANS 05

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTE

ÀLVAR KUEHN VALÈNCIA

En els temps que corren la teoria del poderha passat per davant de la idea de políti-ca, que era la idea o teoria de la vida ensocietat (en la "ciutat"): és a dir de la vidacivil. Al País Valencià s'ha passat del "yoestoy en política para forrarme" de Zapla-na a l'actual operació Gürtel amb el pre-sident Camps com a protagonista de lavida incivil amb la qual convivim senseque passe res.

La denominada operació Gürtel avan-ça i no para de deixar cadàvers polí-tics a Madrid -ha costat el càrrec detres alcaldes, un regidor, un conse-ller autonòmic, un diputat, un direc-tor general municipal, i dos càrrecsde confiança- al País Valencià enca-ra ningú no n'assumeix responsabi-litats. Per cert, el nom de l'operaciófa referència al cognom en alemanydel cervell de la trama, FranciscoCorrea. Un cervell que continua amb

presó incondicional imputat pelsdelictes de tràfic d'influències, fraufiscal, associació il·lícita, blanqueigde capitals i falsedat.

La branca valencianaEl procediment dirigit per la fisca-lia Anticorrupció investiga, entrealtres, Orange Market, la franquí-cia valenciana de la trama de Fran-cisco Correa, que es va crear 24 dejuliol de 2003 en una notaria d'Al-

gemesí. De les 3.006 accions d'uneuro que conformaven el capitalsocial d'aquesta societat limitada,3.005 les va subscriure Luís de MiguelPérez, mentre que l'altra part res-tant l'adquirí Pablo Crespo.

Però Orange Market pot no serl'única de les trames valencianes delcas Gürtel: des de Boadilla del Mon-te es podria obrir una porta als nego-cis del despatx Eius, amb connexionsamb Michavila; i es podria obligar

a ensenyar-ne els contractes i, depassada, les minutes a las empresespúbliques o semipúbliques com VCI,Cabanyal 2010 o a d'altres departa-ments de la Generalitat.

El president de la Generalitatvalenciana, Francisco Camps, haassegurat que "ningú" li deu "res"i a ningú li deu "res; excepte alsvalencians". L'última afirmació éscerta, com a mínim els deu expli-cacions.

El PP valencià aguanta la pressió de l’operació Gürtel

A. GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

Les contínues novetats del suma-ri del cas Gürtel no semblen podererosionar la solidesa del poder delPartit Popular al País Valencià. Nohi ha hagut cap dimissió, ni auto-crítica ni cap tipus de gest públicque haja cedit a la pressió de lainvestigació judicial. Tanmateix,la preocupació del PP s'intueix enla campanya de desgast que ha llen-çat contra els dirigents dels PSOEvalencià.

Canal 9 es preocupa per Elx D'ença que esclatà el cas Gürtel, lacobertura informativa a la televi-

sió pública valenciana ha sigutescassa. La manipulació que prac-tiquen els serveis informatius d'a-questa casa no són cap secret perningú (les seccions sindicals de laUGT, CCOO i la Intersindical Valen-ciana presentaren l'any passat unaqueixa al Síndic de Greuges denun-ciant-ho), però amb el cas Gürtels'han superat les previsions. Quanes conegué l'acte del jutge Garzón,Canal 9 només realitzà un "breurelat", segons denunciava la sec-ció sindical d'UGT. "Ni el pagamentde vestits, ni diners perduts en laxarxa Correa, ni la profunda amis-tat de Camps amb el president delTSJPV, ni res de les trobades de

Camps i Fernado de la Rosa. Resde res", assegurava el sindicat.

Aquest mutisme respecte al casGürtel, contrasta amb l'extensacobertura del cas d'Elx, on el paga-ment de factures del PSOE local anom de l'Ajuntament ha generatuna intensa campanya per part delPP i els seus mitjans afins.

Guerra brutaDels de la seu del PSOE s'ha parlatde guerra bruta contra els seus diri-gent si militants. Així, segons infor-men, l'endemà de la imputació deCamps, Costa i altres dirigents con-servadors, el PP presentà bateriesde preguntes als diferents ajunta-

ments governats per la socialde-mocràcia relacionades amb possi-bles irregularitats. Alaquàs, elpoble de l'Horta sud d'on és alcal-de el dirigent del PSEO és un d'a-quests. També a Gandia, Morella oOnda hi ha hagut iniciatives sem-blants, però el cas més sonat és eld'Elx, l'única de les grans ciutatsvalencianes que no controla el PP,que ha rebut l'atenció de tot l'apa-rell mediàtic afí al PP.

Atac als valenciansL'estratègia del PP no es limita atreure a la llum les misèries d'al-tres per tapar-ne les seues. Hi hatambé tota una estratègia populis-

ta per convertir la trama en unamuntatge polític policial, no jacontra ells, sinó contra tots elsvalencians. Com assegurava RafaelBlasco, conseller d'Immigració iCiutadania, tot plegat és una "cace-ra política" contra la Comunitat."S'ha orquestrat, -assegurava- unacampanya mediàtica despropor-cionada en relació als fets als quefa referència", i l'atac al presidentCamps és "un atac a la dignitat i al'orgull dels valencians." De mane-ra semblant s'ha expressat el vice-president social i conseller deBenestar Juan Cotino. I així moltsaltres dirigents conservadors, finsal punt que han assegurat que hihaurà una mobilització massivadel seu vot per a les eleccions euro-pees com a reacció a aquests atacs.

ANUAL (60 E.)(Individual)

LLaa mmiilllloorr ddeeffeennssaa,, ll''aattaacc

Febrer 2009 DDiiaa 66.. L'Audiència Nacional espanyo-la, per ordre del jutge Garzón, obri unainvestigació per una suposada tramade corrupció que operava a Madrid,València i la Costa del Sol. Als implicatsse'ls acusa de blanqueig de capitals, fraufiscal i tràfic d'influències. Comencena sorgir els vincles dels detinguts ambel PP.DDiiaa 99.. Un nou detingut se suma a lallista: Álvaro Pérez Alonso, responsa-ble de l'empresa Orange Market, orga-nitzadora d'actes per al PP.DDiiaa 1199.. Dos periòdics relacionen al pre-sident valencià amb la trama. Segonsaquests hauria aconseguit vestits pervalor de 30.000 euros per favors a latrama. Camps es manté en silenci i solsparla de "procés en marxa".DDiiaa 2255..El PP presenta una querella con-tra el jutge per prevaricació, filtracionsa premsa de dades del sumari, negati-va a comptar amb el PP com a part delprocediment, entre d'altres.

Març 2009DDiiaa 55.. Arran les peticions de la Fiscalia

i el PP, i els indicis trobats contra afo-rats (diputats, senadors i d'altres altscàrrecs polítics que no poden ser jut-jats per l'Audiència Nacional espanyo-la), el jutge Garzón s'inhibeix i cedeixla investigació de la presumpta tramaals tribunals superiors de València iMadrid. El jutge amplia les imputacionsa altres sis membres del PP: FranciscoCamps i Ricardo Costa (secretari gene-ral del PP valencià), entre d'altres. DDiiaa 1155.. José Tomás, suposat sastre deFrancisco Camps, assegura que el pre-sident li va trucar en diverses ocasionsmolt nerviós per a saber si hi havia fac-tures dels vestits al seu nom quan vasaber que declararia davant Garzón.Així, Tomás va indicar que els vestitsque regalava a polítics valencians erenpagats per Orange Market amb bitlletsde 500 euros.

Abril 2009DDiiaa 1144..La Fiscalia Anticorrupció sol·lici-ta al Tribunal Superior de Justicia delPaís Valencià que prenga declaració alpresident de la Generalitat, i al porta-veu del PP a Les Corts Valencianes, Ricar-

do Costa.DDiiaa 1155.. La Fiscalia afirma que existeix"abundant documentació encara sen-se examinar", intervinguda tant a lesseus de Madrid com a la de València,de les empreses de l'anomenat grup"fcs", inicials de Francisco Correa., DDiiaa 2222.. El Tribunal Superior de Jus-tícia del País Valencià (TSJPV) esdeclara competent per a assumir lesinvestigacions del cas Gürtel enaquells fets que afecten FranciscoCamps i al Secretari General del PPCV,Ricardo Costa, designant al magis-trat José Flors com a instructor d'a-questa investigació penal. Aquest jut-ge, José Flors, treballa a una empre-sa, l'editorial Tirant lo Blanch, delmarit de l'advocada que representàa Álvaro Pérez ("el Bigotes") quan vadeclarar en qualitat de detingutdavant el jutge Garzón. El TSJPV tam-bé assumeix la causa en els fets queimputen l'exvicepresident del Governvalencià, Víctor Campos, i a l'excapde gabinet de la Conselleria de Turis-me i actual cap de protocol de la Dipu-tació de València, Rafael Betoret.

DDiiaa 2233..El diari El País publica una sèriede converses telefòniques privades -efectuades per la policia en el transcursde la investigació- entre Francisco Campsi Álvaro Pérez "el Bigotes", un dels prin-cipals implicats. Demostra que aquestfeia regals al cap del Consell, a la sevadona i a la seva filla.DDiiaa 2299..Amb una breu providència, Gar-zón apunta que la policia li ha presen-tat un nou informe indicant que en latrama estarien implicats nous aforats.Arran d'això Garzón demana a les fis-cals anticorrupció que porten el cas,Miriam Segura i Concha Sabadell, simantenen la petició d'inhibició a favordels tribunals superiors de justícia de

València i Madrid o demanen una úni-ca inhibició davant el Suprem.

Maig 2009DDiiaa 33.. Anticorrupció accepta que siguenels tribunals superiors de justícia deMadrid i València els únics òrgans com-petents per a assumir la investigació,insistint també per seguir investigantBarcenas i Galeote; i demanant, aixímateix, que s'interrogue Camps i Cos-ta d'acord a la recepció de regals d'al-guns dels imputats. Durant el tempsque Garzón ha instruït el cas Gürtel haacumulat nou caixes de 2.000 fulls cadas-cuna. És probable que, a llarg termini,el cas passe al Suprem.

LLaa ccrroonnoollooggiiaa vvaalleenncciiaannaa ddee ll’’ooppeerraacciióó GGüürrtteell

Camps aguanta estoicament les investigacions del cas Gürtel

L’ACCENT 153DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 200906 PAïSOS CATALANS

JOSEP VILLARROYA VALÈNCIA

El proppassat dimarts 28 d'abril tingué llocuna vaga als centres educatius del País Valen-cià, segons les organitzacions que convoca-ven el seguiment fou del 70%,mentre que laConselleria d'Educació en parlava del 20%.Devesprada també es realitzà una manifestació,a la qual assistiren milers de persones.La jor-nada,per tant,es pot considerar que va ser unèxit, tanmateix caldria fer una ullada al queestà succeint als centres educatius durant elcurs 2008-09, ja que ha estat ple d'esdeveni-ments.

Després d'uns anys que els i les docentsdels centres educatius només manifes-taven el seu malestar a les sales de pro-fessorat, als passadissos i als claustres,el curs 2008-09 ja es preveia conflictiu,ja que Conselleria d'Educació havia publi-cat un ordre a finals del curs anteriorsegons el qual l'assignatura Educacióper a la Ciutadania (EpC) hauria d'im-partir-se en anglès. Aquest decret eravist pel professorat com una imposiciói un desficaci. Una imposició perquè nohi havia hagut cap negociació amb lesorganitzacions i col·lectius que repre-senten el món docent. I un desficaciperquè no hi havia els recursos neces-saris per a dur-ho a terme i perquè l'a-lumnat de l'ESO no estava preparat pera fer aquestes classes. Comptat i deba-tut, el que realment s'hi pretenia eraboicotejar l'assignatura.

Va ser l'espurna que va encendre elfoc que es va escampar per les aules deles escoles i els instituts, i que va ferque una gran part del professorat mani-festés el seu descontent davant l'estatde l'educació a les comarques meridio-nals dels Països Catalans i el seu rebuiga la política educativa de la Conselle-ria. En començar el curs, es va fer palèsallò que ja s'havia manifestat respectea fer les classes d'EpC enanglès, malgrat això,l'actitud fanfarrona dela Conselleria (amena-ces d'obertures d'expe-dients, declaracionsincendiàries...) va exas-perar una mica més elprofessorat, i va contri-buir que començaren atractar-se altres temeseducatius. L'EpC nomésn'era la punta de l'ice-berg i la situació de l'e-ducació al País Valen-cià tenia, i té, molts mésproblemes. Començaren, doncs, a rea-litzar-se assemblees als centres educa-tius, i s'hi va denunciar quelcom mésque el desgavell de l'EpC, com ara: lamanca de plantilles estables als centres,que dificulta la planificació i el treball;la privatització encoberta de l'educacióamb els concerts amb els centre privats;la desigual matriculació de l'alumnaten la doble xarxa educativa (on la públi-ca acull la majoria d'alumnat amb menysrecursos econòmics i de les classes socialsmés baixes, i esdevé així subsidiària dela concertada); l'ampliació de la jorna-da laboral del professorat amb l'objec-tiu que els centres educatius esdevin-guen guarderies, perquè pares i maresamb jornades laborals molt més llar-gues no es poden fer càrrec dels seusfills; la manca d'instal·lacions i de recur-

sos materials en els centres; la mancade professorat de diverses assignaturesi d'altres especialistes (psicopedagogs,treballadors socials, monitors..) als cen-tres; el fet que les classes no es puguenimpartir en català perquè no hi ha bas-tant professorat amb el requisit lingüís-tic; la manca de democràcia en la triade les direccions dels centres; la tascafiscalitzadora i inquisitiva de la inspec-ció educativa triada a dit des de Conse-lleria...

Totes aquestes raons van provocarque els sindicats majoritaris i altresorganitzacions relacionades amb el mónde l'ensenyament, com ara la Federa-ció de Pares i Mares (FAPA) o EscolaValenciana, també s'hi implicaren iconstituïren la Plataforma per l'Ensen-yament Públic. A més a més, comença-ren a plantejar-se els punts que s'ha-vien de negociar amb la Conselleria,que ja incloïen altres reivindicacions amés de la retirada del decret que obli-gava a fer les classes d'EpC en anglès.

De fet, mentre es nego-ciava amb Conselleria lesmobilitzacions comen-çaren a produir-se: tan-caments en centres, con-centracions a ciutats iviles, i diverses manifes-tacions a les ciutats mésimportants, entre lesquals va destacar la deValència, amb més de30.000 persones d'assis-tència. La Plataformatambé convocà una vagaper al 17 de desembre.

I una vegada hemarribat a aquest punt, caldria explicarque a la Plataforma hi ha diferènciesentre els sindicats, i entre ells i les altresorganitzacions, com ara la FAPA. De fet,es va fer palès el desembre de 2008, quanla Conselleria es va traure de la màni-ga una proposta a darrera hora amb lafinalitat de desconvocar la vaga, i laPlataforma va cedir. Un botó de mos-tra... La data de la vaga -pocs dies abansde les vacances de Nadal- sembla queva ser una imposició de la FAPA, ambla intenció que no tinguera gaire reper-cussió en el funcionament de les clas-ses... quan s'ha vist que una vaga pre-tenga no ocasionar malestar? Està clarque el sector educatiu no té la impor-tància, per exemple, del món del trans-port, però està clar que una vaga és unamesura de pressió de la classe treballa-

dora i que el seu objectiu es fer-ne unademostració de força.

La vaga, per tant, es va desconvocarun parell de dies abans de la data pre-vista, ja que la Conselleria havia recu-lat a l'hora d'impartir l'EpC en anglès -tot i que només es tractava d'una con-gelació del decret per a aquest curs-, amés, també hi havia la promesa per partde la Conselleria d'un canvi en la polí-tica educativa i que es podrien nego-ciar tots els apartats proposats per laPlataforma. A l'endemà de desconvo-car la vaga, el conseller va fer unes decla-racions burlesques i provocadores enversel professorat, no era un bon comença-ment... La Plataforma va fer marxa enre-re en les mobilitzacions i durant els

mesos següents va deixar-ho tot en mansde les negociacions dels sindicats enConselleria. En passar els mesos i veu-re que no hi havia cap avanç en les nego-ciacions, la Plataforma hagué de forçarde nou les mobilitzacions, i durant lesdarreres setmanes s'han produït de nouassemblees als centres, tancaments iconcentracions, amb la convocatòriad'una nova vaga per al 28 d'abril. Aques-ta vegada, part del professorat va mani-festar als sindicats el seu malestar percom s'havien dut les negociacions, jaque consideraven una errada la descon-vocatòria anterior i també plantejavenque havia estat una equivocació aban-donar les mobilitzacions durant tantde temps. A més a més, també posaren

ÈÈxxiitt iinneessppeerraatt ddee llaa vvaaggaa ii lleess mmoobbiilliittzzaacciioonnss aa ll''eennsseennyyaammeenntt

La plaça de la mare de Déu,plena de gom a gom pels manifestants en la mobilització del passat novembre

de manifest que la vaga d'un dia, en unsector com l'educatiu, no és una mesu-ra de pressió bastant forta davant l'ad-ministració.

Comptat i debatut, i malgrat tot, lajornada de vaga del 28 d'abril va ser unèxit ja que les aules es van buidar i elsistema educatiu es va paralitzar, sobre-tot en primària i secundària. En aquestsentit, el seguiment de la vaga entre elprofessorat fou d'un 60%, i el professo-rat que no va seguir-la es va trobar queal centre no hi havia gaire alumnat, jaque pares i mares s'hi havien sumat ino enviaren els seus fills als centre edu-catius. Als cicles formatius, tanmateix,no va tenir tanta incidència, i caldriaplantejar-se si entre les propostes denegociació s'han tingut en compte lesreivindicacions d'aquest sector-. De ves-prada, les manifestacions també forenun èxit, i de nou destacà la de Valèn-cia, on la capçalera de la manifestacióva fer-ne tot el recorregut i en arribaral punt de tornada, que era el mateixde l'eixida, es va trobar que moltes per-sones que encara no havien pogut comen-çar a caminar. El professorat, pares imares i alumnat han estat a l'alçada,però encara no s'ha aconseguit gaire,ni la dimissió de l'actual conseller...Plantejaran ara els sindicats un calen-dari de negociacions i de mobilitzacionsconjunt? O decebran la comunitat edu-cativa? Romandrem a l'aguait, estarematents a la jugada, perquè de momentel món educatiu està plantant cara algovern dretà i a les seues polítiques edu-catives.

“Educació per a laciutadania

esdevingué lapunta de l'icebergdels problemes del'educació pública

valenciana”

MERCÈ RUBIÓ BARCELONA

26 de març de 2009: 20.000 persones sur-ten al carrer per denunciar que "Bolonyas'aplica a cops de porra", després del des-allotjament per part dels Mossos d'Esqua-dra del rectorat de la UB i les posteriors càrre-gues. Els mitjans de comunicació de mas-ses en fan un seguiment especial esperantuna altra batalla campal: connexions endirecte,retransmissió de la manifestació perInternet,entrevistes...I les autoritats adver-teixen a la ciutadania que no s'acosti a lazona durant aquelles hores. Malgrat això,és un èxit.

Després d'aquest punt àlgid de la llui-ta del moviment estudiantil, d'haveraconseguit ser el focus mediàtic i depressió a les autoritats, la preguntadins i fora de les universitats és: i araquè? I és que després d'arribar al puntmàxim i després de Setmana Santa,amb els exàmens a la vista, el nivellde lluita del moviment estudiantilsol anar a la baixa. Com va passarl'any passat després de les mobilitza-cions posteriors a la càrrega dels Mos-sos a la tancada de la Facultat de Lle-tres de la UAB. Però sembla queenguany no.

Aprofitant que el 28 i 29 d'abril esreunien, com cada dos anys, els minis-tres europeus d'educació a Louvain,el moviment estudiantil ha tornat a

sortir al carrer amb força. I no nomésles universitats, sinó també els insti-tuts. S'han ocupat diversos centresde secundària, malgrat l'amenaça dedesallotjament per part dels Mossossempre present i la pressió d'Educa-ció. Així com la seu central d'ERC, elBanco Santander, el PSC (aquesta con-juntament amb els treballadors deTMB), el Comissionat d'Universitatsi el Departament d'Educació. A més,hi ha hagut manifestació ambdós diesi vaga als instituts d'arreu dels Paï-sos Catalans el dia 29. Una vaga con-tra Bolonya i contra la LEC que vacomptar amb el suport de part delprofessorat, que es va sumar a les con-centracions convocades arreu del país.

Així doncs, el moviment contraBolonya, gràcies a la coordinació iemergència del moviment estudian-til de secundària; amb la coordina-ció amb altres moviments socials ide treballadores; i amb la coordina-ció amb el PAS i PDI, ha aconseguitaguantar la intensitat i la continuï-tat en la lluita fins a final de curs.A més de fer despertar tot aquellprofessorat crític i descontent ambl'actual i el futur sistema educatiudel nostre país, però que portavaanys en silenci. I de crear una espur-na suficientment gran com perquèa secundària s'hagin creat diversesassemblees d'estudiants i que, a més,

s'hagin coordinat entre sí, desban-cant així sindicats verticals i refor-mistes com el Sindicato d'Estudian-tes.

I ha aconseguit, alhora, saber ali-mentar-se d'aquest suport en elsmoments més baixos. Igual que hagaudit del suport dels movimentssocials. Uns moviments socials quehan augmentat la confiança en elmoviment estudiantil en veure quetambé els recolzen.

I aquest és un punt molt impor-tant, doncs el futur del movimentestudiantil va més enllà de l'EspaiEuropeu d'Ensenyament Superior. Siuna cosa ha quedat clara enguany ésque tota la gent que està lluitant con-tra Bolonya el que vol també és unaeducació pública i de qualitat, o popu-lar i autogestionada.

És per això que ara, amb l'expe-riència adquirida al llarg d'un curscomplicat i intens, amb ocupacions,tancades, manifestacions, accions,talls de carretera, negociacions, copsde porra, pressió mediàtica, etc. elmoviment estudiantil serà capaç deconstruir-se més enllà de la oposicióa Bolonya. No només ha crescut enquant a nombre de persones, sinó enquant a maduresa. Ara ja no seràcapaç només de dir que no, sinó seràtambé capaç de construir l'alterna-tiva que vol.

Moviment contra Bolonya, i ara què? ANÀLISI

L’ACCENT 153 DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2009 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 07

ALMUDENA GREGORI DONETVALÈNCIA

El passat 25 d'abril ingressava en l'Hos-pital General d'Almansa (Albacete) unjove de 23 anys sospitós de patir la gripporcina, després de retornar de Mèxicd'un viatge d'estudis,convertint-se en elprimer cas d'aquesta malaltia confirmata tota Europa. Seguidament es donava ala ciutat de València un altre cas amb unaxica que havia viatjat al mateix lloc queel jove d'Almansa.Lajove va ser trasllada-da a l'Hospital La Fede la ciutat.Els jovesactualment estanestables i fora deperill afirmant queels seus símptomeslluny del que pugasemblar,han estat eld'un típic constipatamb febre.

Tot començà diesenrere quan sor-gí l'alarma aMèxic sobre l'a-parició d'un brotde la grip porci-na que havia ocasio-nat el contagi i la mort d'algunespersones del país. Ràpidament elnombre de morts s'elevà a 149 men-tre que en altres països arreu delmón s'havien donat casos que s'hanlimitat a simples deteccions d'unamalaltia que sembla ser controla-ble. L'alarma sobre aquest cep del

virus es va expandir oficialment ladarrera vegada a Hong Kong en 1997amb la diferència que alguns expertsmatisen que aquesta vegada la infec-ció està viatjant a major velocitat.

Per ara la resposta de la OMS,amb el suport de la majoria d'ad-ministracions nacionals de sani-tat, ha estat promoure una estra-tègia centrada en la identificaciói l'aïllament d'un cep pandèmic aescala local. Simultàniament s'ha

impulsat una mas-siva administraciód'antivirals i vacu-nes a la població.Segons les princi-pals administra-cions sanitàriesmundials ja s'estàpreparat per a unapandèmia. Tanma-teix sembla que elsistema d'alertesque s'ha establertpot fallar ja nocompta amb lesmesures i recursossuficients tant aNord-amèrica coma la Unió Europea.La paradoxa de l'a-

parició d'aquesta grip porcina ésque, tot i que era totalment ines-perada, havia estat ja pronostica-da amb gran precisió. Fa sis anys,la revista Science publicava un arti-cle important on va posar en evi-dència que, "després d'anys d'esta-bilitat, el virus de la grip porcina

de Nord-amèrica ha fet un salt evo-lutiu vertiginós". Encara així lareacció per part dels organismespolítics internacionals ha estat lad'obviar aquestes dades.

La grip porcina mexicanaEls casos de contagi s'han estès arreudel món donades les característi-ques turístiques de la zona de Mèxicon ha aparegut el virus, la RivieraMaya, però també crida l'atencióla localització deles morts en aquestpaís originari delnou brot del virusH1N1. Quina potser la raó de l'apa-rició d'aquest brota Mèxic? Segons elCentre d'Investiga-ció en Sanitat Ani-mal de Barcelona,sembla que la tar-dança en la detec-ció del tipus devirus ha estat unade les causes en l'e-levada mortalitat.D'altra banda, sen-zillament les con-dicions higièniquesde les instal·lacions ramaderes aixícom la seva intensificació podenser les responsables que aquest tipusde malalties que afecten als ani-mals proliferen, muten i siguentransmeses als humans.

En Mèxic, les grans empresesavícoles i porcines han proliferat

PPrroodduucccciióóiinntteennssiivvaa ddeeccaarrnn:: uunnaa ccoonnttrroovvèèrrssiiaahhiissttòòrriiccaa

XIMO GUILLEM-LLOBAT GODELLA

"Vaig apuntar al cor dels lectorsi els vaig ferir a l'estómac". Així,l'escriptor i militant socialistanord-americà Upton Sinclair des-crivia el que havia ocorregut ambla seua famosa novel·la The Jun-gle. La novel·la que es va publi-car el 1906 va plasmar la vidaquotidiana de la classe treballa-dora immigrant en els inicis delcapitalisme monopolista. Ara bé,per fer-ho va optar per situar lahistòria en una de les grans fàbri-ques empaquetadores de carn delChicago de començaments delsegle XX.

L'autor va descriure les con-dicions de vida i de treball d'a-quells immigrants d'origen euro-peu que arribaven de maneraconstant des l'altra part de l'o-ceà. Però la novel·la no es va con-formar amb la descripció de lasituació dels immigrants sinóque va acabar per convertint-seen una crida a l'organització sotael moviment socialista; tal i comes fa palès cap al final del textquan un dels personatges cen-trals troba la salvació en la llui-ta pel socialisme.

El llibre però, més que des-pertar la consciència socialistao, si més no, la solidaritat ambaquells sectors tan marginats dela societat, va estimular un rebuigi una por als productes alimen-taris de la nova societat indus-trial. Per a la major part dels lec-tors va resultar molt més colpi-dora la imatge de les deficientscondicions sanitàries amb quees preparava la carn que desprésconsumien que les desigualtatsocials que s'hi descrivien. Així,The Jungle va promoure una for-ta sensibilització de la poblaciórespecte de les mancances en laregulació de la qualitat dels ali-ments. Una sensibilització queva desencadenar l'aprovació dela primera Llei general d'ali-ments dels Estats Units; aprova-da aquell mateix 1906.

Un segle després, la produc-ció intensiva de carn continuasent un tema molt controvertit.Tanmateix, les autoritats sani-tàries semblen continuar cega-des per les pressions de lespotents indústries agroalimen-tàries i farmacèutiques i, així,aquestes pràctiques continuendesencadenant noves catàstro-fes: al patiment animal, la con-taminació ambiental i l'explo-tació laboral ara li haurem desumar la generació de noves epi-dèmies de gran abast com les deles grips aviar i porcina.

L’APUNT

en condicions de massificació ihigiene deficients. Un exemple ésGranges Carroll, en Veracruz, pro-pietat de Smithfield Foods, la majorempresa de cries de porcs i proces-sament de productes porcins en elmón, amb filials a Nord-amèrica,Europa i la Xina. Les conclusionsdel panell Pew Commission onIndustrial Farm Animal Produc-tion (Comissió Pew sobre produc-ció animal industrial), publicades

el 2008, afirmenque aquestes con-dicions, creen unambient perfecteper a la recombi-nació de virus dediferents ceps.

Tanmateix elsintents per can-viar les condi-cions ambientalsd'aquest tipus demicroorganismespatògens es troba-ria amb l'oposiciódels grans empre-ses avícoles iramaderes comSmithfield Farms

(porcí i boví) i Tyson(pollastres). Serà difícil influir enaquest sector ja que es tracta d'u-na indústria molt globalitzada iamb influències polítiques moltimportants. Aquesta és potser laprincipal causa de l'aparició de lamalaltia que tanta alarma ha pro-vocat.

“Fa sis anys un estudi publicat aScience alertava

de l'evolució del virus de la

grip porcina a Nord-amèrica.”

L'epidèmia de grip porcina o nova grip ha començat a Mèxic

“Les condicions demassificació i higiene

insuficients de lesgrans explotacionsavícoles i porcines

afavoreixen la recom-binació de virus de

diferents ceps”

LLaa ppaannddèèmmiiaa ddee llaa ggrriipp ppoorrcciinnaa,,nnoovvaa ggrriipp oo ggrriipp mmeexxiiccaannaa

08 DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2009 L’ACCENT 153

UUnn aabbrriill ppeerr rreeccoorrddaarrREDACCIÓ BARCELONA / VALÈNCIA

El passat 25 d'abril es va celebrar, a la ciutat de València, tot un seguitd'actes convocats per la campanya “300 anys d'ocupació, 300 anysde resistència”, creada fa dos anys per les organitzacions de l'esque-rra independentista: Endavant, CAJEI, Maulets, SEPC i Alerta Soli-dària (i en aquesta ocasió, amb el suport i participació de la Coordi-nadora Obrera Sindical (COS). Els actes van consistir en una mostrade cultura popular centrada en la reivindicació de la cultura del foc,actualment amenaçada per les directives de la Unió Europea, unamanifestació i un acte polític. Un exitós concert va cloure aquestajornada històrica per a l'independentisme. La mobilització i actesreberen el suport de més d'un centenar de col·lectius i entitats d’a-rreu del país.

El matí del 25 d’abril, centenars de persones es van manifestartambé per la localitat de l’Horta sud, Torrent, convocades per la CAJEIamb el lema “La nostra terra, el nostre poble”.

Dies abans, per Sant Jordi, la defensa de la llengua va motivardues manifestacions que van congrejar en conjunt un miler de per-sones, la més tradicional de Barcelona -convocada enguany per l'Es-querra Independentista del Barcelonès- i la de Palma, una de lesnovetats en el calendari reivindicatiu dels Països Catalans.

Dema25

festació, la el recorregudera roja,síma de lluitque va ser del lema de laper la llibert

A lpod'a

vern d'Albola participarreu del paSocarrats da la plaça Stècnica.Amya 300 anysdentisme aria considerarrelades a

Uneprinta A

la Reina o l

09ESPECIAL 23 / 25 D’ABRILL’ACCENT 153

Per primera vegada els carrers dePalma van acollir una manifestacióa favor de la llengua en motiu de la

diada de Sant Jordi. Més de 400 joves vanacudir a la crida de Maulets, el Sindicat d'Es-tudiants dels Països Catalans (SEPC) i Jovesde Mallorca per la Llengua.La manifestació,que de ben segur tindrà continuitat els pro-pers anys, va començar a la plaça del Tub iva acabar a les Voltes on es va celebrar unconcert. (FOTO: Sílvia Portell)

Mig miler de persones van participarel 23 d'abril a la marxa de l'EIB amb ellema “El bilingüisme trepitja la nostra

llengua. Als Països Catalans en català” que varecórrer els carrers més cèntrics de la ciutatcomtal.La manifestació va acabar amb un actepolític a la plaça del Rei en el qual es va denun-ciar que després de trenta anys d'autonomis-me la situació de la llengua continua sent moltdifícil. (FOTO: Oriol Clavera)

e menara puntual va iniciar-se, des de laateixa plaça,la tradicional manifestació del d'Abril.Una estelada gegant obria la mani-qual va estar acompanyada, al llarg de totut,per una altra bandera estelada,una ban-ímbol de la lluita obrera,i la morada,emble-a antipatriarcal. La pancarta de capçalera,duta duta totalment per dones, remarcavaa mobilització "25 d'abril,prenem els carrerstat dels Països Catalans".(FOTO: Dani Morell)

es 6 de la vesprada una mostra de culturaopular va donar el tret de sortida al seguitactes programats.Les colles de dimonis L'A-oraia i la Colla de diables de Perpinyà, ambció de membres de moltes altres colles d'a-ís com ara Fem Fredat de la Valldigna o elsel barri valencià de Campanar,van realitzar,

Sant Agustí una espectacular mostra piro-mb aquesta demostració des de la Campan-

s es va voler incidir el rebuig de l'indepen- la directiva europea del foc,la qual retalla-rablement una de les mostres culturals mésl nostre país. (FOTO:Andrès G.R)

es 5.000 persones van recórrer alguns delsncipals carrers de València com ara Periodis-Azzati, la plaça de l'Ajuntament, la plaça de

a de la Mare de Deu, per finalitzar sota les

emblemàtiques Torres de Serrans on va tindre lloc l'ac-te polític d'aquesta mobilització,que girà al voltant dela memòria històrica de la lluita antifeixista al nostrepoble i estructurat a les seues diferents etapes històri-ques.Tot vinculant-les amb el naixement de l'indepen-dentisme i les seues propostes polítiques actuals. (FOTO:Andrès G.R)

L'obertura de l'acte polític la va fer la presi-denta del Fòrum per la Memòria del País Valen-cià,Empar Salvador,qui va tindre unes parau-

les de record per a tots aquells que van morir durantla Guerra Civil i la postguerra lluitant contra el feixis-me. Posteriorment prengué l'històric militant anti-feixista Enric Tàrrega,qui va patir presó durant el fran-quisme per la seua participació a diversos grups d'es-querres com el Front Marxista Valencià o les prime-res CCOO de València. En tercer lloc, va prendre laparaula Pasqual Soriano, militant durant l'etapa dela transició a organitzacions com el PCE (internacio-nalista) o el PSAN. Finalment,el militant i sindicalis-ta de l'esquerra independentista Gonçal Bravo va serl'encarregat de prendre la paraula en nom de la Cam-panya "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistèn-cia".La interpretació de la internacional,els Segadorsi la Muixaranga, per part de la colla de dolçainersEstrela Roja de Benimaclet; i la crema d'una bande-ra espanyola,van cloure l'acte polític d'aquest 25 d'A-bril. (FOTO: Andrès G.R)

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-

lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUPVilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Bat Bat Kultur Sant Elies 29. Reus // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // CasalIndependentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista iPopular Quico Sabaté C.St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48.Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelo-na // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el GurriTaradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'E-stapera C.de baix,14,baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2,Lleida // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP)Alta Tensió C.Dr.Soler i Torrents 36,El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3.Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8,baixos, Lleida // Partisano Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-UUV BaróSt. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona//Taberna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

L’ACCENT 153DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 200910 ECONOMIA

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Els treballadors de TMB van protagonit-zar l'any passat una important lluita sin-dical reivindicant els dos dies de descanssetmanal,que van incloure vagues i mas-sives mobilitzacions de la plantilla. Enuna època de tancaments i acomiada-ments, la lluita pels dos dies dels con-ductors d'autobusos ha estat un referentde les possibilitats d'aconseguir millo-res socials amb la lluita sindical. Aprofi-tant la data de l'1 de Maig, des de L'AC-CENT hem volgut conèixer les opinionsdel president del comitè d'empresa pelsindicat CGT sobre la funció dels sindi-cats en aquests temps de crisi,a més d'a-profundir en com s'estan aplicant elsacords dels dos dies de descans a l'em-presa.

Estan els sindicats preparats avuien dia per esdevenir una eina útilper a combatre l'atur, la precarie-tat i els ERO que afecten la classetreballadora?La resposta no és senzilla, però crecque els sindicats només podem seruna part de la lluita. L'estructurasindical pot donar-nos facilitats alstreballadors per fer octavetes, perreunir-nos o per a exercir la solida-ritat, però en realitat els que hem delluitar som els treballadors, no el sin-dicat, per molta estructura que tin-gui.

El sindicat només ens servirà coma eina de lluita en lamesura que els tre-balladors concretsde cada centre detreball decidim tirarendavant una llui-ta o una mobilitza-ció, i no perquè s'a-cordi per part de capestructura sindical.

En un context decrisi i d'augmentencara més de laprecarietat i l'atur,encara són útils elssindicats per defensar els drets labo-rals?L'organització dels precaris és moltdifícil per naturalesa, ja que la gentque pateix aquesta realitat està moltcansada per mantenir la feina, lahipoteca o per arribar a finals de mes,i costa molt que s'organitzi sindical-ment al seu lloc de treball, que a mésa més canvia constantment.

Per tant, l'aposta ha de ser tornaral sindicalisme territorial, portar elsindicat a escala local. I no esteminventant res de nou, la CNT als anys1920 ja obria locals als barris i pobles,on a les tardes i els dissabtes els advo-

cats laboralistes com Layret o Com-panys atenien gratuïtament a les per-sones, i on es podien reunir i creargrups de treballadors precaris, ques'organitzaven als barris i pobles, ino per empreses. Hem de retornar elsindicalisme al territori per poderorganitzar els treballadors que can-vien de feina cada setmana o cadames, i que el seu nexe comú és barrial

o municipal.En tot cas, crec

que l'aposta sindi-cal ha de ser de totsels treballadors, atu-rats, precaris i fixes,ja que precisamentels no tan precarissón els que tenenmés possibilitats depoder-se involucraren la lluita.

Quines mesuresconcretes creus quehan de plantejar els

sindicats contra la crisi?Crec que l'aposta de transformaciósocial passa principalment per siens creiem de veritat allò que estemdient des de fa molt temps, Ghemde repartir la riquesa i la feina.Però sento dir que encara molts tre-balladors i sindicalistes no s'hocreuen, ja que és considera "nor-mal" en moltes empreses fer horesextres, moltes vegades consentidespels mateixos sindicats.

L'escenari sindical a l'esquerrade CCOO i UGT viu una gran frag-mentació, amb l'existència de

múltiples forces sindicals, comentre d'altres la CGT, la IAC,Co.bas, la Intersindcal CSC o laCOS. Com afecta aquesta realitata la lluita sindical?Aquesta divisió és molt negativaper a la lluita pels drets dels treba-lladors, i cal apostar per a la uni-tat d'acció i la coordinació de totesles forces sindicals a l'esquerra deCCOO i UGT. Però més negatiu enca-ra són les pràctiques corporativis-tes de cada sindicat, que intentadestacar sobre els altres.

Pot semblar exagerat, però mol-tes vegades sembla que l'objectiu

de cada sindicat és portar més ban-deres a les manifestacions o repar-tir més enganxines per tenir méspresència que la resta. Jo estic orgu-llós de pertànyer a la CGT, peròentenc que la unitat amb la restade forces sindicals d'esquerres hade passar per sobre de sigles si volemplantar cara a la patronal i alsgoverns.

I la nostra experiència a TMB haestat aquesta, podíem haver apos-tat per fer les mobilitzacions úni-cament com a CGT, però vam deci-dir deixar de banda les sigles i orga-nitzar coordinadores unitàries per

aconseguir els dos dies de descans,i ara creant el Comitè unitari pera l'aplicació del Conveni Col·lectiu.El resultat és que molts treballa-dors que potser tenien "desconfian-ça" vers la CGT, o que pertanyen aaltres sindicats, com l'ACTUB, s'hanincorporat a la lluita, i tots plegatsvam poder plantar cara a l'empre-sa i a la burocràcia sindical perdefensar els interessos de la plan-tilla, fet que finalment ens benefi-cia a tots, i a la lluita sindical. Crecque la nostra experiència de lluitasindical unitària pot servir per aaltres empreses.

Saturnino Mercader (esquerra) és el president del comitè d'empresa // FOTO: L’ACCENT

“La unitat amb la resta de forces

d'esquerres ha depassar per sobre de

sigles si volem plantar cara a la

patronal”

Saturnino Mercadé, president del comitè d'empresa de TMBENTREVISTA

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

“Hem de retornar el sindicalismeals barris i als pobles”

““SSii ss''aapplliiccaa llaa nnoossttrraa pprrooppoossttaa eess ccrreeaarraann cciinncc-cceennttss llllooccss ddee ttrreebbaallll aa TTMMBB””

Els treballadors de TMB heu prota-gonitzat en les darreres setmanesdiverses mobilitzacions, quin haestat la causa del conflicte laboral?Les vagues pels dos dies de descanssetmanals van finalitzar amb l'acordentre treballadors i empresa d'apli-car els dos dies en el següent Conve-ni Col·lectiu, i, com no ens fiàvemgaire, per si de cas es va pactar quementre aquest no arribés, els conduc-tors d'autobusos guanyàvem 25 minutsdiaris de descans cada dia.

Portem un any pactant el nou Con-veni, i fa poc més de 15 dies la direc-ció es va aixecar de la taula de nego-ciacions acusant-nos de fer "propos-tes inacceptables", fet pel qual hem

iniciat una campanya pública dedenúncia. En síntesi l'empresa con-sidera que hem de treballar les matei-xes hores en menys dies, mentre quenosaltres defensem treballar menyshores per tenir els dies de descans, ihem calculat que si s'aplica la nostraproposta es crearien 500 llocs de tre-ball a TMB.

Cal tenir en compte que actual-ment, i gràcies als pactes anteriorsd'UGT i CCOO, tenim per Conveni horesextraordinàries d'obligat compliment,que si no les fem ens sancionen. Totaixò ha de canviar, hem de repartirel treball, i crearem més llocs de tre-ball que a SEAT, i de ben segur queamb menys inversió pública.

Com es plategen les properes mobi-litzacions?Fins ara hem realitzat protestesseguint els polítics de l'Ajunta-ment, que són els que de veritatmanen a TMB. Ens hem mobilitzatal Fòrum, a les seus del PSC o a lainauguració de la Ciutat Meridia-na, i només amb això ja l'empresaens ha trucat per tornar a la tau-la de negociacions.

Respecte al desenllaç de les con-verses, crec que podem ser opti-mistes, la plantilla de TMB ha donatsobrades demostracions de lluitapels seus drets, i amb una novamajoria sindical combativa acon-seguirem els nostres objectius.

L’ACCENT 153 DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2009 INTERNACIONAL 11

55..000000 mmaanniiffeessttaannttss ccoonnttrraa llaa ccrriissii aa BBaarrcceelloonnaa

patronal les diverses retallades enels drets laborals i socials els darrersanys. Precisament les manifesta-

anteriors. Tot i això, cal recordarque precisament CCOO i UGT hanpactat amb el Govern espanyol i la

tot a organitzar actes de denúncia dela situació que pateixen les treballa-dores i treballadors, però que tambéhan començat a impulsar iniciatives(de manera més o menys reeixida)com assemblees d'aturats, punts d'in-formació laboral o jornades d'accionscontra la banca.

Les mobilitzacions de l'esquerraanticapitalista més concorregudeshan estat les de les poblacions mésgrans del país, però també hi ha hagutmanifestacions a Elx, a Vilanova i laGeltrú, a Castelló de la Plana i a Llei-da.

El sindicalisme oficial puja el toFins i tot enguany a les manifesta-cions del sindicalisme oficial (CCOOi UGT) els discursos han estat mésencesos que de costum, i també laparticipació en aquestes convoca-tòries ha estat major que en anys

LAIA ALTARRIBA PIGUILLEM BARCELONA

Com no podia ser d'altra manera, lacrisi ha marcat arreu del país les mobi-litzacions en motiu de l'1 de Maig,Dia Internacional dels Treballadorsi les Treballadores. Propostes de vagageneral, de reducció de la jornadalaboral, de repartiment del treball,de defensa dels serveis públics, jun-tament amb la crítica frontal al sis-tema capitalista com a responsablede la crisi, han omplert els carrersde les principals ciutats catalanes.

L'esquerra anticapitalista ha sor-tit majoritàriament de manera uni-da a manifestar-se. Aquest unitat ésfruit de mesos de treball en comú perrespondre conjuntament a les conse-qüencies de la cris, que s'ha concre-tat en plataformes locals que demoment centren la seva feina sobre-

cions de l'esquerra rupturista vanassenyalar la complicitat del sin-dicalisme oficial en el context actuald'inseguretat dels treballadorsdavant la crisi.

Crítica a la repressióEn totes les mobilitzacions del Diadels Treballadors i les Treballado-res, els organitzadors han mostratla seva solidaritat amb les perso-nes que han estat represaliades lesdarreres setmanes per oposar-se demanera activa al capitalisme: EnricDuran, que és a la presó per expro-piar diners de bancs; el vilanovíKarim, que va ser detingut desprésd'una manifestació el mes de genera Barcelona contra la crisi, i el ciu-tadà d'Esplugues que compleix 10dies de presó per no pagar una pena-multa motivada per una acció con-tra el Pla Caufec.

Milers de manfiestants l'1 de Maigcontra les conseqüències de la crisi

LAIA ALTARRIBA PIGUILLEMBARCELONA

L'esquerra anticapitalista ha acon-seguit treure al carrer uns 5.000manifestants l'1 de Maig de mane-ra unitària a Barcelona. Una pan-carta amb el lema "Davant de la cri-si, defensem els drets laborals isocials" obria la marxa, que sortiaa les 6 de la tarda de la plaça Uni-versitat, i anava seguida pels grupsque secundaven la convocatòria.

L'atur i les retallades laboralseren les preocupacions més exte-ses entre els assistents a la marxabarcelonina, i també la necessitatd'organitzar una resposta unità-ria des de l'esquerra alternativa.Fins i tot algunes pancartes pro-posaven la convocatòria d'una vagageneral. El que ha quedat palèsamb la mobilització és que la uni-tat per sortir al carrer hi és, peròque manca encara connectar amb

la major part de treballadores itreballadors que estan patint lesconseqüències de la crisi de mane-ra aïllada. Una de les primeresaccions que s'ha fet en aquest sen-tit és constituir l'assemblea d'atu-rats de Barcelona, que vol agluti-nar les persones que estan a l'aturi organitzar una resposta conjun-ta a la situació que pateixen.

Al matí, hi havia hagut diver-ses convocatòries sindicals. La mésconcorreguda, la del sindicalismeoficial (CCOO i UGT), amb la pre-sència de polítics del PSC, ICV, ERCi fins i tot Ciutadans. Segons elssindicats eren 40.000 manifes-tants, segons la Guàrdia Urbana9.000.

Per la seva banda, la CGT i laIntersindical-CSC van aplegaralguns centenars de manifestantscadascuna en la mobilització mati-nal barcelonina que convoquencada any.

La crisi ha estat protagonista a les manifestacions //FOTO:Miquel Llop

LAIA ALTARRIBA PIGUILLEMBARCELONA

Amb el lema "Davant de la crisi, repar-tim el treball i la riquesa", 500 per-sones sortien en manifestació de laplaça Imperial Tarraco, de Tarrago-na, l'1 de Maig a les 7 del vespre. Esta-ven convocades de manera unitàriapels sindicats CGT, COBAS, SEPC, laCUP, Endavant, Cau de llunes (AFRT),AJ la Guspira, AJT i l'Esquerra Inde-pendentista del Camp. La voluntatera denunciar "la crisi i les seves con-seqüències en la classe treballadora,les polítiques de l'administració favo-rables al capital, l'atur desbocat, laretallada de drets laborals, la repres-sió dels moviments socials i dels tre-balladors i treballadores immigrants...i exigir mesures dràstiques i el repar-timent del treball i la riquesa".

La manifestació ha estat una

expressió del descontent de les clas-ses populars del Camp, normalmentinvisibles als mitjans. Persones ofe-gades per la hipoteca, estudiants des-contents, migrants, precaris, joves ivells, treballadors i aturats han sor-tit al carrer per dir "que la crisi nola pagarem nosaltres".

Durant el trajecte han anat mar-cant aquells punts conflictius, comles caixes i els bancs. Ha estat davantde les oficines de CCOO i UGT, i dela patronal CEPTA, on la manifes-tació va fer la primera parada. Unparticipant va llegir una proclamaque mostrava el seu rebuig cap aaquestes institucions, i tot seguitdiversos manifestants van llençarpots de pintura contra la façana.

En acabar la manifestació, i des-prés de divesos parlament quedenunciaven "la situació de vulne-rabilitat i precarietat que s'està

patint als darrers dies a causa dela crisi", dos participants van cre-mar una bandera europea i unafotografia de l'ultima cimera delG20.

Control de la Guàrdia UrbanaTot i que la mobilització va trans-córrer sense incidents, els organit-zadors han denunciat que "la Guàr-dia Urbana de Tarragona va foto-grafiar i filmar primers plans delsassistents a la manifestació del pri-mer de maig". Expliquen que "elsagents que realitzaven aquesta tas-ca ho feien de paisà barrejats entreles persones que participaven a lamanifestació i també des de darre-re els vidres de la balconada de l'A-juntament". I denuncien que "aques-tes males pràctiques, vulneren cla-rament el dret a manifestació i ala llibertat d'expressió".

MMééss ddee 550000 mmaanniiffeessttaannttss aa TTaarrrraaggoonnaa ppeellrreeppaarrttiimmeenntt ddeell ttrreebbaallll ii llaa rriiqquueessaa

PPrriimmeerr ddee MMaaiigg aalltteerrnnaattiiuu aall PPaaííss VVaalleenncciiàà mmaallggrraatt llaa rreessssaaccaa dd’’aabbrriillA.GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

El Primer de Maig d’enguany ha patitla ressaca de les vacances de Setma-na Santa i d’altres mobilitzacions quea l’abril han requerit els esforços d’or-ganitzacions i sindicats (vegeu aquestnúmero: mobilitzacions de l’ensenya-ment i del 25 d’abril). Tot i així, l’es-querra rupturista ha eixit al carrer ales principals ciutats del país.

A la ciutat de València, unes 1.500persones acudiren al bloc de la plata-forma contra la crisi, que aplega, entred’altres, a la Intersindical Valencia-na, la CGT, el PCPE o la COS. La Plata-forma -visiblement desorganitzada iamb mostres d’escassa voluntat d'es-tar-ho- convocà amb el lema que haestat emprant a les darreres mobilit-

zacions: “La crisi, que la paguen elsrics i els bancs”. El bloc de la COS, ambun centenar de participants, fou elpunt de trobada de l’esquerra inde-pendentista. Als parlaments, així comdurant el recorregut, es feren cridesa la vaga general i es reclamà l’orga-nització de la classe treballadora perfer front a la crisi.

A Castelló de la Plana, un any méshi tornà a haver convocatòria de l’es-querra anticapitalista tot i que no tantreballada com anys anteriors. A lacapital de la Plana, la COS fou tambéla representant de l’independentis-me. També hi hagué manifestacionsa Alacant i Elx amb presència de l’es-querra independentista.

Com a novetat, cal destacar la con-vocatòria de la CAJEI al poble de Canals

(La Ribera). La manifestació congre-gà més d’un centenar de joves en aques-ta xicoteta localitat, que té unes taxesd’atur més altes de tot el País Valen-cià.

Poc soroll per a massaEl País Valencià té unes taxes d’aturque afecten ja una de cada cinc per-sones en edat laboral. I això quan nofa molt més d’un any encara es par-lava del miracle valencià. Tanmateix,la gravetat de la crisi encara no s’hatraduït en un revifament de la pro-testa popular. Per contra, els sindi-cats institucionals han augmentat elto de les seus reivindicacions, men-tre la socialdemocràcia valenciana fagala repetidament de la seua incom-petència. Va per a llarg.

L'esquerra anticapitalista es va manifestar a Barcelona //FOTO:Miquel Llop

i tot Trevor Manuel, totpoderósministre d'economia d'Mbeki sem-blava convertit a la nova doctrinai assegurava a L'ACCENT que "hau-rem d'expandir els serveis socialsper als més pobres per tal de fer

front a la crisi".Vistos els resul-

tats electoralsDavid van Wykassegura que "laclasse treballadorai els pobres hanoptat massivamentper donar suport"a aquest gir. A més,assenyala que elfracàs del projected'Mbeki ha quedatpalès amb el 7,4%del Congrés delPoble, el partit dels

seus seguidors. Zuma sembla queté ara totes les cartes que teniaMandela el 94 més unes quantesmés. No sols té un suport populari electoral igual d'ampli, sinó quees troba en una situació interna-cional en que el neoliberalisme estàfortament desacreditat i on exis-teixen altres blocs regionals onrecolzar-se, un cop acabada l'era del'uniteralisme nord-americà. El

rebombori que vagenerar la visita deChávez el passatsetembre seria unaprova d'aquestasituació

Un Chávez africà?Si només s'obser-vés el fenomenZuma des de lareacció dels granspoders econòmicsi les classes mitgesfàcilment es

podria arribar a laconclusió que ens trobem davantun possible Chávez africà. Peròlamentablement les coses no sóntan senzilles, i menys a l'Àfrica.

Patrick Bond, un dels intel·lec-

cers els ha garantit que no tocaràla política econòmica. Mentre, lacrisis global no sembla que vagi adeixar-li massa marge de manio-bra per actuar en una línia social-demòcrata.

Per la seva banda, l'activista iescriptor Ashwin Desai creu, irò-nicament, que al final Zuma seràpositiu per a l'esquerra: "és incom-

L’ACCENT 153DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 200912 INTERNACIONAL

GUILLEM SÀNCHEZ JOHANNESBURG

La política de Zuma serà diferent ala d'Mbeki?Sí, això és segur.

Però, si al final no canvia, què faràla COSATU?S'ha d'haver vist aquesta campanyaelectoral per entendre que és inevita-ble aquest canvi. Al llarg de tots elsmítings l'ANC ha mobilitzat centenarsde milers de persones que clamavenper millores en l'educació, salut, des-envolupament social,... tota aquestagent no pot ser defraudada.

Ens hem reunit amb Zuma i hemdiscutit quin serà aquest canvi, lesnoves prioritats i confiem plenamenten la paraula del president.

La situació internacional els ho posamillor que durant el 94?És obvi que ara les polítiques neolibe-rals estan desacreditades i que els gransmercats han perdut el seu poder perl'actual crisi. Molts governs canvia-ran les seves polítiques econòmiques.

Però al mateix temps la crisis elsdificultarà complir totes les pro-

meses de la campanya electoral.Com la resta del món, el nostre paísestà sent afectat per la crisi globali s'estan perdent llocs de treball,però hem d'esperar que aquesta nodurarà massa.

De totes formes Sud Àfrica és l'ú-nic lloc del món on el govern treba-lla juntament amb els sindicats iper tant les principals línies de lapolítica econòmica es decideixenentre el govern i els treballadors,

així que es farà tot el que es pugui.

Veurem finalment una reformaagrària?La COSATU ha estat pressionant moltsobre aquest tema. No es poden resol-dre els problemes d'atur, pobresa ohabitatge sense resoldre abans eltema de la terra. Hem jugat un papermolt important perquè la reformaagrària estigui a l'agenda política ifarem que es dugui a terme.

petent, és corrupte, és masclista iprepotent, deixarà el camp abonatper a l'actuació dels movimentssocials". I llavors quin és el paperde dels sindicats i el partit comu-nista en aquesta nova etapa del'ANC? Teresa Yates, directora d'N-kusi, organització que treballa perla reforma agrària és contundent:"volen càrrecs".

tuals de l'esquerra més reconegutsdel país avisa que durant la cam-panya electoral "no s'ha donat capmissatge concret que porti a pen-sar que es donarà un canvi real".

Fins ara Zuma ha fet moltes pro-meses però no ha explicat com pen-sa complir-les. Als electors ha asse-gurat feina, habitatge, serveis bàsicsi reforma agrària. Als mercats finan-

Sud-ààfrica vota pel canvi

Zuma ja és president, i ara què?

Jacob Zuma ha aconseguit la quarta victòria consecutiva de l'ANC

GUILLEM SÀNCHEZJOHANNESBURG

Jacob Zuma aconseguia el 22 d'a-bril la quarta victòria consecutivaper al Congrés Nacional Africà (ANCen les seves sigles angleses) des quela democràcia es va instaurar alpaís el 1994. Els quasi 12 milions devots superaven amb escreix els resul-tats de les dues anteriors eleccionsde Thabo Mbeki i quedaven just persota del resultat record de Mande-la a les primeres eleccions. Desprésde 15 anys al govern sembla que elprojecte d'alliberament de l'ANCcontinua viu.

Però també després d'aquests 15anys milions de sud-africans con-tinuen esperant que les promesesfetes durant la lluita contra l'apar-theid es compleixin. L'esperançaque amb la democràcia tindrien fei-na, casa, serveis bàsics, educació,sanitat i els retornarien les terresrobades pels blancs s'ha convertit,al final, en una realitat on l'apar-theid només ha estat desmantellatlegalment, però no socioeconòmi-cament i la majoria de la poblaciócontinua vivint en la pobresa. Elstownships on es va forjar un delsmoviments d'alliberament mésimponents del segle XX continuenpatint els mateixosproblemes socialsque abans, peròavui -sense l'espe-rit revolucionarique els contagiava-són camp abonatper la violència,l'alcoholisme, laxenofòbia o elsfonamentalismes.

El canvi és votarel mateixAmb aquesta pers-pectiva, com expli-car que milions dels sud-africansmés pobres hagin apostat per man-tenir l'ANC al poder?

Després d'una dècada de presi-dències de Thabo Mbeki, responsa-ble de les polítiques neoliberals quevan empobrir encara més els méspobres i van disparar l'atur tot iviure un període d'expansió econò-mica sense precedents, l'ANC vaquedar sota la direcció de JacobZuma, un controver-tit personatge,exvicepresidentd'Mbeki, que vaaconseguir derro-tar-lo gràcies alsuport dels sindi-cats i el partitcomunista, aliatsde l'ANC i virulentsopositors a Mbeki.

El "nou" ANC hapromès durant lacampanya electoralfer un gir en lesprioritats de la polí-tica econòmica ibeneficiar els més pobres. El pesdels aliats d'esquerra del moviment-sindicats i partit comunista, clausa l'hora de posar Zuma a la presi-dència- és més forta que mai i fins

Jacob Zuma compta amb el suport dels sindicats

EEnnttrreevviissttaa aa ZZwweennzziilliimmaa VVaavvii,, sseeccrreettaarrii ggeenneerraall ddee llaa CCoonnffeeddeerraacciióó ddee SSiinnddiiccaattss ddee SSuudd-ààffrriiccaa ((CCOOSSAATTUU))

“El "nou" ANC deZuma ha promès

durant la campanyafer un gir en les polítiques per

beneficiar els méspobres”

“El fracàs de l'expresident Mbeki

ha quedat palès ambel 7,4% del Congrés

del Poble,el partit delsseus seguidors”

““CCoonnffiieemm pplleennaammeenntt eenn llaappaarraauullaa ddeell pprreessiiddeenntt””

L’ACCENT 153 DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2009 CULTURA13

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Com anunciava L'ACCENT del 24de març, entre el passat 27 demarç i el 30 d'abril s'ha celebrata la Universitat de Barcelona elseminari "Història, historiadors

i marxisme al segle XX". Cal reconèixerels esforços de l'organització a càrrec del'Associació Catalana d'InvestigacionsMarxistes (ACIM). Més no es podia fer: unprograma interessant, ponents de prestigiacadèmic... En molts casos, no tractavensobre les matèries en què estaven especia-litzats, però això és inevitable si tenimpresent la pobresa del panorama intel·lec-tual marxista català i, per tant, les limita-cions del ventall on escollir. Però això noés l'única paret amb la qual pot topar unaorganització benintencionada com la del'ACIM.

En la sessió inaugural Miguel Candel,professor de filosofia a la UB i coordina-dor de l'esdeveniment, va oferir una inte-ressant xerrada sobre l'obra més represen-tativa de György Lukács: Història i cons-ciència de classe. Tot i això va insistir enel fet que ell mai no s'havia especialitzatacadèmicament en l'estudi de l'autor. Peròno pot ser atribuït a l'organització que nohi hagi cap especialista en Lukács al nos-tre país i si n'hi ha, no vol o no potcol·laborar amb l'ACIM. El mateix s'esdevéamb l'obra de Walter Benjamin. Els quen'han fet tema a la Universitat de Barce-lona (Francisco Caja, Antonio Aguilera)haurien entrat en aquest seminari com unpop en ungaratge.Afortuna-damentXavierDomè-nech,membredel Centred'Estudissobre lesèpoquesfranquis-ta i demo-cràtica dela Univer-sitat Autònoma de Barcelona, va prepararuna humil -en el bon sentit de la paraula-aproximació a la filosofia de la història deBenjamin útil pels qui no en coneixienl'obra i també pels qui l'havien llegit unamica. Potser no són els únics casos, peròtransmeten una idea del que es pot ferquan es té la predisposició correcta. Peròlamentablement, com sap tothom que hafet carreres de lletres els darrers anys a

les universitats de Barcelona, aquesta pre-disposició és completament aliena a unacasta d'acadèmics que no considera que elreciclatge i la investigació formin part deles seves obligacions professionals i ques'ha aproximat a aquest seminari amb lamateixa desídia que enfilen els seus cur-sos regulars a la universitat. Cal criticardurament actituds com la de RamonAlquézar (Universitat Autònoma de Barce-lona) que, havent d'aproximar-se a la figu-ra de Sigfried Kracauer, no en va fer ni lamés mínima referència, es va prepararuna sessió a mesura per practicar el mésvulgar funcionariat amb 40 minuts decinema (un documental sobre la GuerraCivil, Roma, città aperta i La batalla d'Al-ger) i ni tan sols es va dignar a contestaramb claredat, sinó amb l'obscuritat d'undiplomàtic, a la pregunta òbvia: i de Kra-cauer, què?

Actituds com aquestes contrasten ambles d'alguns il·lustres veterans com JosepFontana, que va oferir la sessió inauguralsobre les fonts del pensament marxistasobre la història, però sobretot amb les deponents més joves com ara Giaime Pala iManel López al costat dels quals algunssemblaven els legionaris de l'Astèrix espe-rant el relleu.

Giaime Pala va contextualitzar la figu-ra d'Antonio Gramsci, la seva aproximacióa la polaritat base/supraestructura, la crí-tica de l'economicisme i de la teoria mar-xista de l'estat i l'estudi gramscià de lesclasses subalternes. Manel López va trac-tar alguns temes principals de l'obra d'E-

ric J. Hobsbawm: les conseqüències de laindustrialització en les condicions de vidade la classe treballadora, la crisi generaldel segle XVI, el ludisme, el nacionalisme,els rebels primitius i els orígens del movi-ment obrer. Ambdós ho van fer amb con-sistència i amenitat. El revers de la mone-da amb d'altres exhibicions bastantlamentables com la de Joaquín Miras alqual no es pot criticar que no hagués pre-parat la ponència sinó més bé haver fet

una pros-pectivadel pensa-ment deEdward P.Thomp-son com-pleta-mentantimar-xista.Davantdels plan-tejamentsde Mirashom espodia pre-guntar sila trajec-tòria de

Thompson va consistir bàsicament a refu-tar un rere l'altre tots els fonaments delmarxisme. Però sembla més que aquestaera simplement la voluntat de Miras. Nova ser millor l'aportació de Francisco Eri-ce, de la Universitat d'Oviedo, sobre elMarx historiador. Ni, per motius dife-rents, l'apoteosi del reformisme perpetra-da per Alberto Reig Tapia sobre ManuelTuñón de Lara, amb lloances a Azaña, Suá-rez i d'altres "liders de la classe treballa-dora". Ni les avorrides aportacions de Joa-quim Santpere (que parlà sobre RaymondWilliams) i Rosa Congost (sobre PierreVilar).

I, malgrat certes debilitats que no obscu-reixen les aportacions constructives, projec-tes com aquest mereixen l'aplaudiment alsseus impulsors i la presència no tan sols delsestudiants i els acadèmics, si no també delsmilitants. I si, com es diu en castellà, "lo cor-tés no quita lo valiente", val a dir que aques-tes crítiques a certes actituds i aptituds per-sonals no són en cap cas un retret genèric aun projecte lloable.

Felip Pineda BENISSA

Sembla que aquest estiu elRebrot ve més carregat quemai. Per a l'aplec d'enguany,que serà gratuït, no noméss'ha convocat l'Esclat, el tra-

dicional concurs musical dirigit a ban-des novelles que permet al grup guan-yador actuar-hi. Maulets, a més, haorganitzat el I Certamen Jove de Lite-ratura Social dels Països Catalans queculminarà el 18 de juliol a Berga en elmarc de l'aplec juvenil. Aquesta ini-ciativa té la intenció d'estimular lacreativitat del jovent català i estàoberta a qualsevol persona d'arreu deldomini lingüístic. L'únic requisit és lautilització del català en les obres lite-

ràries, que no poden haver estat publi-cades anteriorment i hauran de trac-tar una 'temàtica social'. Aquest con-cepte tan obert no s'ha volgut concre-tar més per tal que cadascú siga capaçde trobar un tema interessant dinsaquest camp tan ampli que el motive aescriure.

Els textos es podran presentar finsal 30 de juny, ja siga per correu elec-trònic o físic. El certamen consta dedues modalitats: prosa, amb unaextensió màxima de 3.000 paraules, ipoesia, limitada a 150 versos en un odiversos poemes. Els treballs presen-tats es publicaran sota llicència lliurecreative commons als respectius espaisweb de Maulets i el Rebrot i, depenentde les possibilitats de l'organització,també hi ha l'opció que siguen editatsen format físic. La característica mésrellevant d'aquest Certamen és que nohi haurà cap classificació, ja que l'or-ganització ha considerat que 'tota cre-ació literària té valor per a si matei-xa'. Així doncs, totes les persones quehi vulguen participar comptaran ambun espai per compartir les seues res-pectives obres literàries amb altresautors el 18 de juliol a Berga. Iniciati-ves culturals com aquesta, junt alsnombrosos actes polítics, són les quefan del Rebrot un aplec de qualitat quepermet al jovent implicar-se d'unamanera activa en la nostra lluita sensedeixar de banda la part lúdica.

MMaauulleettssoorrggaanniittzzaa eellII CCeerrttaammeennJJoovvee ddee LLiitteerraattuurraaSSoocciiaall

HHiissttoorriiooggrraaffiiaa mmaarrxxiissttaa::bbaallaannçç dd’’uunn sseemmiinnaarrii

“Aquesta iniciativa téla intenció d'estimular

la creativitat deljovent català i estàoberta a qualsevolpersona d'arreu deldomini lingüístic”

“Alguns d'acadèmics s'ha

aproximat al seminariamb la mateixa

desídia que enfilenels seus cursos regu-lars a la universitat”

“Malgrat certesdebilitats,projectescom aquest mereixenl'aplaudiment als seusimpulsors i la presència no tan solsdels estudiants i elsacadèmics,sinótambé dels militants”

Gyö

rgy

Luká

cs

Eric

J.H

obsb

awm

L’ACCENT 153DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 200914 CULTURA

"Y todo para acabar con algo tan vulgar como la muerte.

Por parada cardio-respiratoria, comoqueda dicho. En fin, otro puesto de trabajo

disponible. Algo es algo."

Aurora Mora TORRENT

El cor de Javier Ortiz deixà debategar en la matinada delpassat dimarts 28 d'abril. Al'endemà, la notícia em vaestrènyer el cor amb força i

vaig tenir ganes de plorar. De fet, mentreescric aquestes línies, m'envaeix la triste-sa. I és que, encara que no vaig tenir l'o-portunitat de conèixer-lo personalment,sentia una relació especial amb ell a tra-vés de la seua columna a Público, on cadadia posava "El dedo en la llaga".

I és que Javier Ortiz no va ser un perio-dista a l'ús. Fidel als seus principis, laseua ment ha estat una de les més lúcidesen els mitjans de comunicació durant elsúltims anys, fent un periodisme valent,sincer i compromès amb la justícia iallunyat del pensament únic de les granscorporacions mediàtiques i del discursoficial envers qüestions polítiques de pri-mer ordre, com bé va deixar patent en lesseues columnes sobre el problema basc,per posar només un exemple.

Tant durant la seua etapa a El Mundo,com durant aquests dos últims anys aldiari del grup Mediapro, Ortiz va nedar acontracorrent, demostrant un coratge iuna coherència exemplars en cadascundels seus paràgrafs. Per això, amb la seuadesaparició no sols els seus lectors enshem quedat 'orfes', també ho ha fet elmón del periodisme, on aquest basc bai-xet (tal i com ell mateix es va descriureen el seu obituari) ha estat, sens dubte,una veu única i irrepetible.

Javier va dir veritats com a punys, sí,però a més ho va fer de la millor manerapossible: amb humor. El seu estil eradirecte, de vegades tallant, i la ironiarecorria tots els seus textos com si d'unaespina dorsal es tractara. Per això llegir aJavier Ortiz diàriament va convertir-seper a mi en un plaer, quasi una necessi-tat, i em costarà molt de temps adaptar-me a la nova situació, sense poder llegirla seua mestria feta paraula.

Perquè, efectivament, Javier Ortiz eraun bon escriptor. I a l'igual que altres comRodolfo Walsh o Ryszard Kapuscinski, oGaldós o Eduardo Haro-Tecglen, la seuacontinuarà sent una lectura apassionanttrenta o quaranta anys després d'haversigut escrit i encara que l'actualitat sigamés remota, o haja desaparegut per com-plet per als més joves.

Ens veiem a Jamaica, Javier.

TTrroo ddee bbaacc

JJaavviieerr OOrrttiizz,,uunnaa vveeuu úúnniiccaaii iirrrreeppeettiibbllee

Xema Escrivà CÀLLER

L'entrada oficial de la Itàlia feixis-ta a la Segona Guerra Mundial esva formalitzar amb la declaracióde guerra a Anglaterra i l'Estatfrancès el juny de 1940. Desfetes

militars, com l'ofensiva italiana al frontfrancès o el posterior intent d'ocupar ensolitari Grècia, van fer palesa la dependèn-cia que tenia l'exèrcit mussolinià de l'Ale-manya nazi.

L'ocupació aliada de Sicília, les vaguesdels treballadors antifeixistes i l'empentadels partisans a les muntanyes, forçaren elConsell feixista a destituir i empresonar eldictador el 25 de juliol de 1943. Al seu lloc,va prendre el poder Badoglio qui, desprésde signar l'armistici de Cassabile (8 desetembre) va fugir cap al sud juntamentamb Victor Manuel III. Mariscal i monarcapassaren a estar sota la protecció angloa-mericana.

Anglesos i americans avançaven pel sudperò Hitler no estava disposat a deixar enmans dels aliats una plaça tan important,per a la defensa d'Alemanya, com ho era elnord d'Itàlia. La Wehrmacht alemanya vaenvair la península i va refermar les posi-cions de l'Eix al nord de Nàpols. La ciutats'havia alçat en armes contra l'ocupant, enels anomenats Quatre Dies de Nàpols, i vaobligar els alemanys a retrocedir.

Mussolini va ser alliberat per l'exèrcitalemany i el 23 de setembre proclamava aSalò la Reppublica Sociale Italiana, queabraçava el centre nord peninsular contro-lat pels nazis.

LLaa RReessiissttèènncciiaaGrans esforços militars dels alemanys i deles forces armades col·laboracionistes, queMussolini havia reorganitzat l'ExèrcitNacional Republicà, se centraren en laduríssima repressió als partisans. Moltsd'ells acabaren assassinats o deportats acamps de concentració nazis.

La Resistència, que havia funcionat d'u-na manera autònoma, s'aplega el setembrede 1943 en el Comitato di LiberazioneNazionale (CLN). Del Comitè en formavenpart els patits polítics majoritaris: PartitComunista, Partito d'Azione (Giustizia eLibertà), Partit Socialista d'Unitat Proleta-ria i Democrazia Cristiana entre altres.

L'organització militar dels partits anti-feixistes s'enfortí amb l'estructuració denoves unitats militars, les brigades, que

aplegaven als partisans segons el seu pensa-ment polític. Les que contaven amb méscombatents i major organització foren lesbrigades comunistes Garibaldi seguides delluny per les de GL, compostes per republi-cans, socialistes i demòcrates. Als centresurbans destacaven les esquadres i grupsd'acció (SAP i GAP), vinculats principal-ment al PCI, que s'encarregaren del sabotat-ge a les infraestructures i de l'atac a lesunitats de l'exèrcit ocupant.

Durant els anys del republicanisme nazifeixista, els partisans protagonitzaren unatenaç guerra de guerrilles. Aconseguirenalliberar zones on van establir repúbliquespartisanes com les de Montefiorino, Valdos-sola i Torriglia. Aquestes repúbliques, noobstant la seua curta durada, van contaramb una autoorganització de base, fruit dela voluntat popular. Es constituïren comi-tès d'alliberament local, tribunals popularsi juntes populars comunals; organismes ones prengueren mesures encaminades a aca-bar amb les desigualtats socials.

LL''aalllliibbeerraammeenntt ii eell nnoouu rrèèggiimmLa lluita partisana va esdevenir insurrec-ció global el 19 d'abril de 1945 amb l'ofen-siva antifeixista als centres urbans, moltsdels quals ja havien estat escenari devagues i revoltes obreres. En moltes ciu-tats, els partisans es feren amb el control,

expulsant a l'exèrcit alemany i alscol·laboracionistes, abans de l'arribadadels aliats, que començaren la seua ofen-siva terrestre des de l'est i el sud-oest deBolonya.

Les principals ciutats italianes son alli-berades en pocs, però intensos, dies delluita. El 25 d'abril, data que, simbòlica-ment, es pren com el dia de l'allibera-ment, antifeixistes i obrers es fan ambMilà.

Després d'un intent frustrat de rendi-ció, Mussolini va intentar escapar disfres-sat de soldat alemany; va ser interceptatpels partisans i ajusticiat el 28 d'abril.Després el seu cos seria exhibit, junta-ment amb els cossos d'altres líders feixis-tes, cap per avall a una plaça de Milà.

El 29 d'abril es rendirien formalmentles tropes alemanyes a Itàlia, però l'espe-rança d'un canvi substancial que duguésla democratització amb la justícia social itrenqués amb el feixisme precedent, notardaria en esvair-se. Les causes: laimportant presència militar angloameri-cana que va servir de reforç al model detransició proposat per partits com Demo-cràcia Cristiana. La voluntat que haviende passar pàgina sense orejar massa, es vavore reflectida en mesures com la ràpidaamnistia general per als feixistes.

No menys determinant va ser el pactis-me institucionalista de dirigents proleta-ris com Togliatti, que acabaren per donarl'esquena al canvi social. La direcciócomunista va acceptar les bases d'unarepública liberal i va apostar per la des-mobilització dels lluitadors i lluitadoresantifeixistes que volien una revoluciósocialista.

Tots aquests factors sumats als acordsaliats que establien el nou marc geopolíticde postguerra, acabaren per situar a l'Es-tat italià dins el bloc occidental. No obs-tant açò, molts partisans continuarenlluitant durant anys per la justícia sociali pels valors de la Resistència. Valors queavui, 64 anys després, continuen ben pre-sents en els antifeixistes que prenen elrelleu dels partisans i continuen la lluitacontra el feixisme en totes les seuesexpressions.

UUnn 2255 dd''aabbrriill ddiiffeerreennttMONOGRÀFIC

EEll 2255 dd''aabbrriill aa ll''EEssttaatt iittaalliiàà ssee cceelleebbrraa qquuee ll''aannttiiffeeiixxiissmmee vvaa vvèènncceerr llaa RReeppuubbbblliiccccaa SSoocciiaallee IIttaalliiaannaa ddee MMuussssoolliinnii ii HHiittlleerr

L’ACCENT 153 DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2009 CULTURA 15

Borja Català PALMA

El passat 17 d'abril la societat civilmallorquina va retre homenatge atotes aquelles persones que patirenl'exili arran de la victòria feixista enla guerra de 1936. En un concert orga-

nitzat pel Memorial Democràtic, l'Associacióper a la Recuperació de la Memòria Històrica deMallorca (ARMHM) i l'Obra Cultural Balear(OCB), músics arribats de diferent punts delpaís i d'altres indrets de l'Estat es van aplegar al'Auditòrium de Palma per cantar contra l'oblitimposat pels 40 anys de dictadura i els 30 detransició.

L'espectacle va estar codirigit pels cantau-tors Pau Guillamet, Guillamino, del Principat, iel xilè Manuel García, i va portar a l'escenariun repertori format per peces de Pere Quart,Pablo Neruda, Víctor Jara i Lluís Llach. Si béaquests noms induïen a pensar en un actecarregat de reivindicació política, algunes deles cançons triades per Guillamino -com ara"País petit", de Llach, una peça allunyada delsseus temes més combatius- van fer que s'esvaïrauna miqueta el contingut reivindicatiu del con-cert, més present, però, en la interpretació deGarcía.

El mateix es pot dir de la resta de partici-pants, com fou el cas de Raül Fernández,Refree, qui barrejà l'exili polític amb el motivatper raons econòmiques o Maria del Mar Bonet,qui va perdre una magnífica ocasió per tornar acantar "Què volen aquesta gent".

En canvi, la cantant Sílvia Pérez Cruz,amb la seua sensacional interpretació de lesCorrandes d'exili de Pere Quart -asseguda enuna cadira acompanyada només per la guita-rra de Refree- s'endugué una de les princi-pals ovacions de la vetlada, en un delsmoments de la nit en què més harmònica-ment s'uniren la reivindicació política, l'e-

moció i la qualitatartística.

Quant a la resta departicipacions, el can-tautor andalús JavierRuibal cantà als sah-rauís, Kepa Junkera vaoferir dos temes amb laseva trikitixa, i el caste-llà Eliseo Parra interpre-tà una havanera compo-sada per l'alma materd'Al Tall, Vicent Torrenti musicà el poema deMiguel Hernández Llegócon tres heridas.

Un dels momentsmés emotius de la nit vatenir lloc abans del concert. Presents a l'Auditò-rium hi havia Magdalena Nebot, Gabriel Riera iLlorenç Noguera, tres militants antifranquistesde Mallorca que per la seva oposició a la dicta-dura s'hagueren exiliar i, en ser presentats, vanrebre una fortíssima ovació per part del públic.Fins i tot un d'ells va pujar a l'escenari i, diri-gint-se al assistents afirmà: "Jo vaig estar a lespresons d'en Franco per ser republicà, i encaraho som!". Una declaració de compromís amb elsvalors republicans que, malgrat l'oblit, conti-nuen hui tant vigents, o més, que fa 70 anys.

MMééss aacctteess ccoonnttrraa ll''oobblliittEl concert no va ser un acte aïllat. El dissabte 18van tenir lloc dues conferències del cicle dememòria històrica organitzat pel mateixoscol·lectius responsables de l'homenatge a lesexiliades. En primer lloc, el secretari i el vicese-cretari de l'ARMHM, Tomeu Garí i Manel Suá-rez, van presentar a l'espai de cultura Can Alco-ver l'informe de les fosses de la guerra civil dePorreres i Calvià presentades a l'audièncianacional espanyola per a l'exhumació judicial.

Després, la jutgessa Amaya Olivas, autora delprotocol d'investigació i exhumació judicials deles fosses de la guerra civil, realitzà una xarradasobre el paper del jutge instructor i les diligèn-cies en investigacions de desapareguts de la gue-rra civil. I dijous 23, l'escriptora Rosa Regàs pro-nuncià la conferència "Memòria personal,memòria històrica", amb la qual va concloure elcicle.

D'altra banda, el cap de setmana del 18 i 19d'abril, a diferents localitats de Mallorca es vanrealitzar, actes d'homenatge als represaliats pelfranquisme, com ara la ruta de la memòria, unrecorregut guiat per diversos indrets de Mana-cor marcats per la repressió; la inauguració demonuments i plaques a Sencelles i Son Serveraen record dels opositors a la dictadura i de lesvíctimes del cop d'estat, respectivament; i lapresentació del projecte de reforma de la zonade l'oratori de la Creu de Porreres, un lloc onforen afusellats nombrosos republicans de l'illa.No debades, Porreres fou un dels municipismallorquins més castigats per la repressió fei-xista.

Redacció VALÈNCIA

En el conjunt de la historiografiacatalana contemporània, els dife-rents historiadors especialistesen l'esdevenir del nostre país,normalment, s'han dedicat a

investigar les grans qüestions que caracte-ritzaren, i caracteritzen, la nostra terra enl'esdevenir històric: la conquesta de l'anticRegne de València i les Illes, el compromísde Casp o la Guerra de Successió. Però,malauradament, en moltes ocasions s'hapassat quasi desapercebut la influència,l'organització o la participació de les clas-ses populars dintre dels grans esdeveni-ments que afectaren la nostra nació. Entreaquests grups hauríem de destacar els ano-menats Angelets de la Terra (sense menys-prear d'altres com el sometent durant l'èpo-ca medieval, els bandolers que s'enfronta-

ren front les autoritats de Felip IV i el seuintent d'unió d'armes, els miquelets o elsmaulets, aquest últims resistint fins lamort al 1714 al Fossar de les Moreres de Bar-celona).

Grup que es formà a la Catalunya Nordcom a conseqüència del famós Tractat delsPirineus de 1659. No sols creava una de lesprimeres fronteres internes de la nostraterra, sinó que també va canviar radical-ment el model econòmic vigent de l'època(basat en el comerç de la sal i el seu inter-canvi a diferents llocs del nord català), perun de controlat per les autoritats francesesque augmentava considerablement el seupreu. Un sistema que afectà greument aldesenvolupament de les classes populars,desapareixent pràcticament la seua inde-pendència econòmica i productiva. D'altrabanda, instauraren un nou impost (la gabe-lla), d'obligatori pagament, per tal de poder

mantenir els sous dels nous funcionaris delmonarca francès. D'aquest darrer impost,eixiren els anomenats “gabellots”, encarre-gats de vigilar tot el comerç de la sal i per-seguir i denunciar davant les autoritatsfranceses els camperols nordcatalans. Totsuns canvis de caire econòmic que van vin-dre acompanyats per mesures legislativesde corrent afrancesadores (prohibició al1673 als rossellonesos de poder estudiar alPrincipat o al 1682 es declara única i oficialla llengua francesa a la Catalunya Nord).

Una situació de greuge tan econòmiccom social que va provocar la reacció i orga-nització del camperols del nord dels PaïsosCatalans. Conscients de la inferioritatnumèrica que suposava un enfrontamentarmat amb les tropes franceses, van aplicartota una tàctica i estratègia moderna per alstemps que corrien: la forma guerrillera.Organitzant-se en grups populars que pro-

longaren al màxim l'enfrontament bèl·licamb l'ocupant francès (tàctica que poste-riorment, durant la Guerra de Successió,durien endavant els anomenats miquelets,sobretot per les zones del Maestrat). Aixídoncs, els angelets de la terra coneixien a laperfecció el territori que al crit de “visca laterra!” S'emboscaven a les diferents mun-tanyes. Un coneixement del territori que escompaginava amb una fèrria disciplina din-tre dels diferents grups. Tot un movimentque, a poc a poc, va anar aconseguint unfort suport de les classes populars. Unimportant exemple de lluita popular i gue-rrillera del nostre poble i que va constituirun camí a seguir per posteriors aixecamentsen defensa de la nostra terra i en contra deles classes ocupants i dominants.

HHiissttòòrriiaa

EEllss AAnnggeelleettss ddee llaa TTeerrrraa::llaa rreessiissttèènncciiaa ddeell ppoobblleeccaattaallàà eenn llaa hhiissttòòrriiaa

envieu-nos les vostres convocatòries a LACCENT.CAT@GMAIL.COM

Del 5 al 18 de maig de 2009

AAggeennddaa>>El divendres 8 de maig tindrà lloc la Pre-sentació Iniciativa Internacionalista a Bar-celona. Serà al Centre Cívic Convent deSant Agustí, a les 19:30h. El divendressegüent la presentació serà a València enun lloc i una hora per determinar. Esti-gueu atents.

>>La Taverna Atzucac celebrà el seu 11èaniversari. Serà els dies 8 i 9 de maig. Eldivendres, a partir de les 20h, hi haurà uncontacontes, picadeta i després punxadis-cos. El dissabte a les 14h hi haurà dinard'aniversari i, per la nit, concert. Més infor-mació a www.atzucac.net.

>>El diumenge 10, arriba el torn de la boti-farrada popular de Poblenou. Ja en la seua8ena edició, enguany comptarà amb bas-toners, exposicions i música festiva a par-tir de les 14h. Per acabar, hi haurà l'actua-ció musical d'"Els gripaus". Ho organitza:Ateneu Popular Octubre-Casal Independen-tista del Poblenou.

>>Els companys d'Endavant de Girona i elCasal Popular La Pioixa de Bordils han orga-nitzat un concert dins la campanya "Capi-talisme és crisi". Serà el 8 de maig a Bor-dils i comptarà amb la presència de KOP,Berri Txarrak i At Versaris. Podeu aconse-guir entrades des del bloc d'Endavant deGirona i als punts de venda "habituals".

>> EL 16 de maig se celebra el 2n Aplec del'Horta Nord. Durant tot el dia hi hauràactivitats a Alfara de l'Horta, que inclouenxerrades, passejades, dinar i com no, con-cert. Enguany, els grups convidats són Cami-nar de Cromanyò, The Skafeïnats i Besu-go. Hi haurà, també, correfoc amb diver-sos dimonis de la comarca.

MMaalllloorrccaa hhoommeennaattjjaa lleess eexxiilliiaaddeess ddeell 11993366

L’ACCENT 153DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 200916 CONTRAPORTADA

LAIA ALTARRIBA PIGUILLEM BARCELONA

Per què has decidit no pagar la mul-ta que et van imposar? Doncs, d'una banda, perquè vaig tro-bar injust aquell judici, on vaig veu-re com mentien tots cinc policies, iem negaven l'últim torn de paraula.I després, també, com a posició des-obedient davant el caire polític d'a-questa sentència, i de l'aplicació depenes-multa contra molts casos dedesobediència civil, mobilitzacions ialtres iniciatives de transformaciósocial

Però fent una col·lecta es podrienaconseguir aquests diners i t'estal-viaries anar a la presó. Sí, tot i que són uns diners que aramateix no tinc, és veritat que els pucaconseguir, i més amb el suport de lagent que s'hi ha ofert. El que hemvolgut fer, però, és denunciar el caràc-ter tan descaradament classista deles penes multa, que després de con-demnar-te a presó, posen un preu alsteus dies, de manera que els qui tenendiners s'ho poden estalviar, però elsqui no en tenen, com és el cas de mol-ta gent, ho han de pagar ingressanta la presó.

No ets la primera persona que hofa. Actualment (en el moment defer l'entrevista) hi ha un ciutadàd'Esplugues durant 10 dies a la pre-só. És una nova estratègia antire-pressiva? Bé, partint de la meva convicció, josegueixo la postura que sempre m'hantransmès les organitzacions on mili-to. I a més, últimament s'ha comen-çat a posar sobre la taula el debatsobre les penes multa a partir de diver-sa gent que havia estat condemnadaamb aquesta pena, i han iniciat lacampanya "A les penes, punyalades".Amb tots els casos que estem acumu-lant, aquesta posició pot ser una estra-tègia útil per evidenciar la persecu-ció política i per deslegitimar la jus-tícia del capitalisme.

Creus que la població ho entén?Home, jo m'he trobat una mica detot. Entre la gent menys consciencia-da, sempre que he explicat el cas, iconcretament la qüestió de les penesmulta, en general m'han entès, tot ique sí que de vegades m'han fet elcomentari de que tot i que sigui injust,pagui la pena amb diners.

Entre els companys i companyesmilitants sí que hi he trobat mésrecolzament, tot i que també m'hanplantejat si no és més útil per a lalluita evitar entrar a presó. És clarque al carrer podria fer més serveidurant aquests cinquanta dies. A

més, sóc conscient que de vegadescal assumir una derrota, tot i queno ens permeti ser coherents ambels nostres principis. Vull dir queno sé què faria si tingués algú quedepengués de mi,per exemple. Noés una qüestió depuresa, sinó quepensem que aixòpot servir per visi-bilitzar aquestainjustícia, iemmarcar-la en lalluita contra elcapitalisme.

Has fet un cicle dexerrades aquestsdarrers mesos. Perquè l'heu organit-zat? Amb la Coordina-dora Antirepres-siva del Garraf iAlerta Solidària,veient la necessi-tat de difondre elcas, i la feina queens comportava,vàrem pensar dedonar-li la volta, i queaixò servís per estendre el debat ila formació al voltant de la crisi ila repressió. Ja hem fet més de quin-ze xerrades arreu dels Països Cata-

lans, i encara n'hi ha algunes dependents.

Com valores aquest cicle que heufet?

Doncs n'estem moltcontentes perquèhem aconseguitacompanyar totesles xerrades sobreel meu cas amb unaexplicació sobre lacrisi, i han generatuns debats moltvius. La veritat ésque estem moltagraïdes a tots elscol·lectius que enshan ofert el seusuport i a tota lagent que ha parti-cipat dels actes.

Quina preocupacióhas pogut detectaren aquestes xerra-des en relació a lacrisi? Bé, la principal haestat el dubte sobreles nostres capaci-

tats com a movimentper respondre-hi. La desmobilitzaciói la debilitat de la consciència de clas-se de la majoria de la classe treballa-dora ha estat una altra constant, i en

CCoonnttrraa eell cciivviissmmeePEPA MURTRA SABADELL

A principis del 2000 el Principates va veure inundat de lleis delcivisme, que seguien l'exemple d'al-gunes ciutats del cinturó barcelo-ní que van fer de camps de provaper aquestes noves lleis. Unes lleisque han esdevingut dogma per unprogressisme català que, a la fi, hatrobat la manera de blindar el seupacte amb les restes del règim fran-quista i la dreta acabant amb elproblema de la conflictivitat social.Avui, el civisme s'ha convertit avuien la línia que separa el bé del mal.

Aquest fenomen encaixa a laperfecció amb la nova composicióde les classes dirigents de l'Estatespanyol, que han aconseguit incor-porar al seu projecte d'ordre lesantigues "esquerres" que avui defen-sen la possibilitat de construir uncapitalisme amb un rostre humài sostenible. I a uns sindicats quehan oblidat la defensa dels dretsde la classe treballadora, i que hansubstituït aquesta idea "incívica"pel pacte social amb la patronal.Sempre amb l'ajut inestimabled'uns mitjans de comunicació quehan fet de la mentida i la difama-ció una pràctica diària. És per aixòque no dubten a fer callar qualse-vol veu crítica.

Però les premisses bàsiques peral derrocament de l'estat burgèshan canviat, i el que ahir es ves-tia amb camisa blava avui ho farere el parapet del civisme. La clas-se treballadora catalana hem estathistòricament exemple de digni-tat i lluita i ho seguirem sent mal-grat que ens parlin de seny, civis-me i d'arraconar els violents, elssediciosos i els subversius. Capimperi no és etern, i tampoc no hoserà el del civisme.

Hem d'emprar totes les nostresarmes en la defensa dels llocs detreball, dels serveis públics, delsdrets de les persones immigrades,en la lluita contra el feixisme icontra totes les seves cares, sabentser alhora molt flexibles i moltdurs. Hem de recordar a la classetreballadora d'aquest país que enella rau la força; que ha d'ésser ellael principal subjecte en el seu alli-berament, que la conflictivitatsocial existeix i té uns motius i unsresponsables, i que totes les for-mes de lluita són vàlides. En defi-nitiva, l'hem de convèncer que elpacte amb les classes dominantsnomés ens portarà a reforçar lescadenes que ens lliguen a un pre-sent d'explotació i submissió.

Un primer pas és la negació dela nova "llei universal del civis-me", segons la qual pots entrar osortir del seu joc democràtic, depe-nent només de la teva submissió.És hora de forçar la màquina, i aca-bar amb aquesta nova doble moralburgesa, derrocant aquesta dicta-dura cívica dirigida per "progres"neoliberals, que van amb bicicle-ta a la feina i ordenen pallisses aestudiants i treballadors, mentrefirmen pactes nacionals ambempresaris i "sindicalistes" serio-sos per privatitzar l'educació i dei-xar al carrer a milers de treballa-dors.

LA REMATADA“Si cal ingressaré a presó per denunciarel caràcter classista de les penes multa”

aquest sentit també hem palpat lapreocupació per la nostra poca inci-dència. Una altra preocupació és lade les conseqüències fatals que pre-veiem que tindrà aquesta crisi coml'augment de l'explotació, el controlque implicarà i la convulsió socialque generarà, en el sentit que derivicap a un augment del feixisme i delracisme.

En fer el cicle, has pogut visitarpoblacions molt diferents. Com valo-res com s'està organitzant la res-posta a les conseqüències de la cri-si al nostre país?M'ha agradat molt veure la motiva-ció per encarar la situació, i la pre-disposició a buscar les pràctiques i eldiscurs que ens permetin connectaramb el poble. He pogut conèixer mol-tes iniciatives de solidaritat amb elstreballadors i treballadores en llui-ta a la feina, per organitzar els i lesaturades, per impulsar la participa-ció als barris per fer front a les neces-sitats bàsiques, fomentar el sentit decomunitat i la consciència de classe.Si impulsem amb convicció tot això,sempre amb la crítica al capitalismede fons, penso que podrem resoldreen part les mancances que ja hecomentat i que no han parat de sor-tir als debats. Tenir-les ben presentsés necessari per superar-les.

Karim Akbih Verdaguer és un jove de Vila-nova i la Geltrú que va ser detingut en laprimera manifestació que l'esquerra anti-capitalista va organitzar a Barcelona enmotiu de la crisi. Era el 15 de novembre.Explica que quan ja s'havia acabat la mobi-lització i ell ja estava al metro,"dos policiesde paisà el van retenir i la van dir que esta-va detingut per una agressió a un mossod'esquadra".L'argumentació dels policies,i que el jutge ha donat per bona, és quedurant la marxa en Karim havia sortit dela manifestació i que,després de córrer unsmetres, va saltar contra els Mossos i a und'ells li va clavar tres ràpids cops de peu,alpit,al braç dret i al peu esquerre,i que el vaintentar arrossegar cap a dins la manifes-tació i li va trencar l'intercomunicador. Hiha un vídeo que corrobora la versió deKarim, que defensa que ell no va fer l'a-gressió.Però el jutge l'ha condemnat a 50dies de presó,que podria evitar si paga unamulta.En Karim s'ha negat a pagar,així queestà pendent d'entrar a presó.

Karim, condemnata presó per partici-par a una manifes-tació contra la crisi

ENTREVISTA

Karim en una roda de premsa per denunciar el seu cas

“La principal preocupa-ció que he detectat és el

dubte sobre les nostres capacitats com

a moviment per respondre a les

conseqüències de la crisi.També preocupa la

poca capacitat d'incidència que tenim

en la classe treballadora”