L’accentuació

I.5. L’ACCENTUACIÓ

AGUDES. La síl·laba tònica és l’última. Accentuarem quan acaben en : Vocal, -as,-es, -is, -os, -us i en –en, -in

PLANES. La síl·laba forta és la penúltima. Accentuarem quan no acaben en capde les terminacions anteriors. Recordem que les paraules planes acabades endiftong decreixent, sí que s’accentuen.

ESDRÚIXOLES. La síl·laba tònica és l’antepenúltima. Les accentuarem totes.

ACCENT OBERT O TANCAT:

• La a sempre oberta (à)

• La i/u sempre tancada (í, ú)

• La e/o:

- Síl·laba aguda, l’accent sempre tancat (é,ó)- Síl·laba plana, l’accent obert (è,ò)- Síl·laba esdrúixola, l’accent sempre obert (è,ò)

Excepcions:

Agudes:- “e”: què, perquè, pèl.- “o”: però, això,allò, açò,sòl- Compostos de bo: debò, rebò; de so: ressò; tro: retrò- Acabades en –os. Arròs, terròs, espòs, repòs- Participis derivats del verb cloure: exclòs (excloure), inclòs (incloure).Planes:

- “e”: préssec, préstec, feréstec, cérvol, llépol, pésol, térbol- Verbs. Ésser, témer, véncer, prémer - Verbs acabats en –éixer: conéixer, créixer, desaparéixer...- Terminacions verbals: érem, -éreu/-éiem, éieu/-éssem, -ésseu- Formes verbals: érem, éreu- “o”: móres, furóncol, estómac- Verb córrer i compostos: recórrer, transcórrer...- Formes verbals. Fórem, fóreuEsdrúixoles :- “e” : església, Dénia, llémena, sémola, feréstega, cérvola, témpores...- “o”: fórmula, góndola, pólvora, tómbola, tórtora...

Conxa González Doménech

1