Upload
others
View
8
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
2
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
3
[SHARMILLA BEEZMOHUN " Ecos de la tierra verde"
Fuera de la terminal del aeropuerto, esa nueva tierra
estaba llena de colores oscuros que le hacían sentirse aún
más acongojada y encogida. El amplio espacio de la tierra verde había desaparecido y en su lugar se encontraba en
estrechas calles pavimentadas llenas de gente triste y edifi-cios
en penumbra. Hacía frio aunque brillara el sol. Se sintió
perpleja ante aquellas señales contradictorias: aquel lugar nuevo parecía hablar en un lenguaje que no comprendía. Estaba la promesa de tiempos mejores, pero a la vez
notaba una tristeza espesa frotando en el aire. Se sintió
dividida en dos, como si pisara arenas movedizas y se
estuviera hundiendo, sin saber por qué.]
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
4
ÍNDEX
1INTRODUCCIÓ ................................................................................................................... 6
2METODOLOGIA ................................................................................................................ 11
3PREGUNTES DE RECERCA, HIPÒTESIS ....................................................................... 17
3.1Qüestionari a joves immigrants ................................................................................... 17
3.2Qüestionari a especialistes ......................................................................................... 20
4LA IMMIGRACIÓ ............................................................................................................... 22
4.1La història recent d'Espanya ....................................................................................... 23
4.2Emigració a Cardedeu. Evolució, situació actual ......................................................... 26
5LA DOBLE CONDICIÓ D'ADOLESCENT I IMMIGRANT: .................................................. 29
5.1El problema de ser adolescent .................................................................................... 31
5.2Causes de la migració, classificació i característiques ................................................ 35
5.3Problemes per trobar-se a si mateix: conflictes d'identitat (d'aquí o d'allà?) ................ 40
5.4Arribada, integració: elements positius i negatius (social, cultural i econòmica) .......... 42
5.5Situació escolar i a l’ institut: dificultats lingüístiques, possibilitats de futur .................. 44
5.5.1L’informe PISA ......................................................................................................... 47
5.5.2Los jóvenes tutelados 'suspenden' en todos los indicadores educativos .................. 49
5.5.3Los inmigrantes no hacen bajar el nivel de los alumnos nativos ............................... 50
6.CONCLUSIONS ............................................................................................................... 52
7AGRAÏMENTS: .................................................................................................................. 57
8FONTS D'INFORMACIÓ: ................................................................................................... 58
8.1Bibliografia: ................................................................................................................. 58
8.2Webgrafia: .................................................................................................................. 58
9ANNEX: ............................................................................................................................. 60
9.1Qüestionari de les enquestes ...................................................................................... 60
9.2.Xerrades .................................................................................................................... 68
9.3Glossari ....................................................................................................................... 76
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
5
1 INTRODUCCIÓ
He triat de fer aquest treball per diferents motius: uns de personals, altres
culturals i socials. Tenia clar que volia fer el treball sobre algun tema humà,
però quin? De bon començament, però, ja tenia clar que em volia decantar per
la immigració.
Inicialment em va cridar l’atenció perquè jo de petita vaig emigrar a Alemanya,
hi vaig estar un parell d’anys perquè el meu pare hi havia de fer uns estudis.
Em vaig trobar amb una sèrie de diferències culturals, de llenguatge, de
costums, de menjar... La llengua va ser el principal problema al principi, però
com que tenia 7 anys no vaig trigar en aprendre-la amb jocs i cançons, ajudada
per la directora del centre. Hi havia un grup d’immigrants castellanoparlants
amb qui vam fer amistat de seguida. Al meu pare el tractaven molt bé, no com a
immigrant sinó com a estranger, paraula reservada per als de més “categoria”.
Jo no vaig emigrar per “necessitat”, però actualment és un fenomen molt comú,
que trobem a tot arreu, i molts no ho fan precisament per gust.
Sempre m'ha agradat veure la manera de viure de la gent als diferents països,
la interrelació amb els d'altres cultures, religions... aquesta mena de qüestions
m'interessen molt. D'una banda, com a enriquiment personal per a les relacions
amb altres persones, ja que considero que la societat actual s'està tornant cada
vegada més deshumanitzada. D'altra banda, vaig pensar que fent aquest
treball, tindria l'oportunitat d’entrar en contacte amb persones de llocs molt
diferents, que m'expliquessin com era la seva vida allà... D'aquesta manera
també aconseguiria acostar-me una mica més a aquest col·lectiu una mica
“especial o diferent”, i tenir més facilitat per relacionar-me amb ells. També vaig
triar aquest tema pensant en que m'ajudaria a definir una mica què m'agrada
per a poder decidir què estudiar, si periodisme, sociologia o relacions
internacionals.
Les enquestes situen la immigració en el tercer lloc dels problemes que hi ha
actualment al nostre país. Els medis de comunicació molt sovint donen notícies
esfereïdores de pasteres arribades a les costes europees. Segons una notícia
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
6
recent, una nena nigeriana va néixer en una d’elles, en plena travessa
marítima. Aquesta nena ha rebut el nom de Hapiness. A la pastera hi viatjaven
19 homes, 13 dones i 6 menors de poca edat. Set de les dones estan
embarassades, pensant que si donen a llum aquí el seu fill tindrà nacionalitat
espanyola. Molts immigrants vénen amb la idea preconcebuda de que aquí és
molt fàcil guanyar diners, que trobaran feina de seguida i els seus fills tindran
més oportunitats. Com a conseqüència de la greu crisi econòmica actual,
Europa es troba en un moment molt difícil en quant al fenomen de la
immigració. Però encara que sembli una cosa molt nova, les migracions són
una constant en la història de la humanitat. Sempre hi ha hagut persones
viatjant pel món en recerca de millors condicions de vida, ja sigui per motius
econòmics, polítics o religiosos. Per exemple, a la Guerra Civil es van exiliar
moltes persones, com també passarà en altres casos de la història d’Espanya.
De fet, la presència de països arreu del món s'explica a causa d'aquest
fenomen: segons una hipòtesi científica, els primers homínids es trobaven a
una zona de l'Àfrica concreta. Darrerament, ja no és una “sorpresa” trobar-se
gent d'altres cultures com per exemple africans o xinesos nouvinguts.
Tot i això, s'ha de tenir en compte que els immigrants són un col·lectiu molt
ampli i heterogeni, i és per això que em va costar tant definir en què em
centraria. Inicialment, tenia moltes idees per a aquest treball. Un dels temes
que m'interessaven era el de la cultura musulmana, concretament del vel
islàmic en les dones. La seva situació aquí, el masclisme que pateixen, si el vel
el porten voluntàriament, com és la seva cultura i religió... Actualment hi ha
molta polèmica dirigida a aquest aspecte, molts debats i incerteses, i vaig
preferir no tractar aquest tema ja que això em portaria a unes consideracions
que estan fora de l'abast d'aquest treball.
Després, una altra idea que vaig tenir en compte va ser el tema de l'educació a
distància dels fills. Aquests es troben al país d’origen amb algun familiar o amic
proper. Tanmateix, la mare es troba en un país estranger, i ja sigui
telefònicament, per correu o altres medis, ha d’educar els seus fills, amb tot el
patiment i inseguretat que això comporti. La tercera idea que també vaig
considerar, seria el procés de canvi, la necessitat creixent o (decreixent) de les
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
7
aules d'acollida al poble de Cardedeu. Una altra que vaig pensar va ser la de
tractar els canvis demogràfics que produeix la població immigrant a Cardedeu.
Molts tenim la idea d'immigrant o immigració molt generalitzada, pensem sovint
en les notícies que parlen de gent arribant a les costes en pasteres, o de
problemes de papers... Com és la situació migratòria al poble de Cardedeu?
Com pateixen la crisi econòmica? La cinquena va ser centrar-me més en com
influencia la crisi econòmica actual el fenomen de la immigració a Cardedeu,
investigar si realment els immigrants els prenen el pa als d'aquí (d’on ha sortit
aquesta idea?), si provoquen l'atur o inflació.
Finalment, vaig decidir centrar la meva recerca en el tema dels joves
immigrants a Cardedeu, per què? Doncs perquè així podria estudiar les
diferents cultures, costums i maneres de fer dels immigrants, grans
desconeguts (per molt que força sovint ens atrevim a emetre judicis o
comentaris del que fan, com són, vesteixen, mengen...), i conèixer millor a qui
tinc més proper, als joves de la meva edat, però a la vegada, més lluny en
quant a tota la resta: cultura, llengua, costums, idees... Per tot això, però
sobretot perquè em feia il·lusió conèixer i apropar-me a gent de la meva edat
d'altres cultures, religions, llengües, costums, maneres de pensar... el meu
treball és sobre: L'adolescència i la immigració a Cardedeu.
Volia estudiar la relació entre com ens veuen ells, els nouvinguts, i com els
veiem nosaltres, o bé tractar la taxa de fracàs escolar estretament relacionat
amb aquest fenomen, tractar d’apropar-me a la part emotiva d'aquests joves.
Els meus objectius amb aquest treball són tractar l’adaptació, estudis i
problemàtica que presenten els joves d’origen immigrant a Cardedeu. Per
exemple, l’abandonament o fracàs escolar, comportament, problemes afectius,
relacions que estableixen aquí, tot el que enyoren i no poden trobar aquí,
quines dificultats lingüístiques tenen i de quina manera els afecten, si
abandonen els estudis més d’hora, si després trobaran feina de seguida...
Com condiciona l’origen de procedència aquesta nova situació, adaptació o
problemàtica? Si el país té una cultura molt diferent a la nostra, al noi/a li
costarà més adaptar-se? Tindrà més dificultats en quant als estudis o a les
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
8
seves relacions personals? De quina manera influeix la situació econòmica-
social dels pares? Hi ha diferències nois/noies?
Com ho condiciona l’edat d’arribada, petits (menys de 10 anys), preadolescents
(fins als 13), adolescents (fins als 18), majors d’edat? Quina és l’edat ideal
d’arribada per a una bona adaptació? Durant alguns anys van estar separats de
la família al venir al nostre país? O potser amb familiars/amics propers que els
cuiden a canvi de diners que els pares envien des d’aquí?
Per a resoldre totes aquestes incògnites he estructurat el meu treball en quatre
grans àrees. En primer lloc, he explicat la metodologia del treball. Tot seguit faig
ús de les dades de les enquestes per a confeccionar gràfics que mostrin els
resultats qualitatius de forma clara. Tot seguit, he plantejat les preguntes de la
recerca en forma d'hipòtesis, per tal de després poder respondre a elles.
En segon lloc, m'havia de situar en el context històric recent a partir dels anys
90 com era la situació política, econòmica i social d'Espanya, el xoc que van
representar les primeres migracions. Definir ben bé què són les migracions i
situar-les al nostre poble. També he buscat quins ajuts i serveis ofereixen els
ajuntaments i serveis socials.
En tercer lloc, m'he centrat més en la doble condició de jove i immigrant a
Cardedeu en general, tot el que implica, he cregut convenient fer ús de les
dades de les enquestes fetes als joves immigrants i als especialistes. Més aviat
la part més teòrica, per saber l'estat de la qüestió: com condiciona l'edat
d'arribada i la procedència tota la situació actual, segons això quines
característiques presenten. Aquest apartat es divideix en cinc subapartats: el
primer, classificació dels perfils de joves immigrants i causes de l'emigració. El
segon, parla sobre l'arribada i l’ integració: els elements positius i negatius que
comporta estar en el nou espai (socials, culturals i econòmics). Dins d'aquest
apartat explicaré com ens relacionem nosaltres amb els joves immigrants, les
contradiccions que ens suposa. Per exemple, sovint al tren porten música forta
que molesta molt, cosa que normalment nosaltres no faríem, o que no estem
acostumats a veure. El tercer subapartat és el més empàtic: hi tracto els
conflictes d'identitat, els problemes per trobar-se a si mateixos quan es troben
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
9
entre dos móns ben diferents. En quart lloc, he parlat sobre el problema de ser
adolescent, tot el que comporta tenir aquesta edat, a més de ser immigrant.
En últim lloc: el descobriment de la realitat. La corroboració o falsació del perfil
de jove immigrant a partir de les entrevistes fetes. El que m'ha sobtat, el que he
vist que és diferent de com em pensava que seria abans de fer el treball. Les
conclusions que he extret dels resultats de la recerca.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
10
2 METODOLOGIA
Per a la realització d’aquest treball, primer de tot he recopilat informació teòrica,
a partir d’una bibliografia i webgrafia, de la que he pogut extreure els apartats
d’immigració, contextualització històrica i part del de la doble condició
d’adolescent i immigrant. Volia obtenir una visió de les persones que tracten dia
a dia amb aquest col·lectiu, que tenen ja anys d’experiència i per això he fet
entrevistes a 6 especialistes de diferents àmbits; demògrafs, psicopedagogs,
psicòlegs, treballadors socials...que m’han proporcionat dades noves. Cada
entrevista estava adaptada als diferents professionals. Però en el què realment
m’he basat el meu treball, és a partir de les 18 entrevistes realitzades a joves
immigrants. Es tracta d'una mostra qualitativa que mostrarà de manera general
les característiques del col·lectiu jove immigrant. No tots els nois i noies a qui
els he demanat de fer entrevista han acceptat, hi ha hagut 3 persones que s’hi
han negat. He intentat fer entrevistes a nois i noies per igual, de diferents
procedències i edats. Les preguntes que he fet em permetran conèixer millor la
seva situació personal i familiar, i determinar la seva situació emocional, la
situació acadèmica i els hàbits. M'ha costat més parlar amb els joves del centre
“La Mongia” perquè són els que feia més poc que havien arribat, a més eren
dels més grans i els que dominaven menys la llengua.
A continuació, veurem els resultats en gràfics de les enquestes, encara que no
siguin representatives ja que la mostra és qualitativa, penso que hi havia
algunes dades que són molt interessants i molt reveladores, i que en general es
compleixen característiques semblants. També per veure més clarament de
quines diferents característiques importants estem parlant, per a procedir en el
treball.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
11
Gràfic 1: Continent de procedència
Tal com podem veure, el Gràfic 1 mostra la quantitat de persones de cada
continent. Esbrinarem quines diferències hi ha entre l’un i l’altre, i quins, segons
la llengua que parlin, s’integraran millor. És de suposar que s’integraran millor
els que vinguin de Sudamèrica donat que dominen una de les dues llengües
del país on arriben.
Gràfic 2: Quan fa que ets aquí?
En aquest Gràfic 2, observem la quantitat d’anys que han estat vivint a
Cardedeu les persones entrevistades. La majoria, porten ja més de cinc anys,
mentre que 2 persones de les entrevistades porten entre 3-4 anys i 3 entre 1-2
anys. Veurem, depenent del temps que portin vivint al nostre poble, quines
Europa oest Sudamèrica Europa Est Àfrica Àsia
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Continents
No
mb
re d
e p
ers
on
es
Continent de procedència
> 5 3-4 1-2 < 1
0
2
4
6
8
10
12
Anys a Catalunya
No
mb
re d
e p
ers
on
es
1. Quant fa que ets aquí?
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
12
diferències presenten en l’adaptació.
Gràfic 3: Quin curs fas?
El Gràfic 3 ens mostra en quin curs està estudiant cada persona entrevistada.
Segons els estudis que estiguin cursant, presentaran una situació adaptativa o
una altra, i també suposo que variarà depenent de la procedència.
Gràfic 4: Quants germans tens?
Com mostra el Gràfic 4, la majoria de famílies són nombroses, és a dir amb 3 o
més germans convivint a casa. Això condicionarà directament la situació
familiar i econòmica del jove entrevistat.
1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BTX 2BTX PQPI CF)
0
1
2
3
4
5
6
7
8
Cursos
No
mb
re d
e p
ers
on
es
2. Quin curs fas?
(0 1 2 >3)
0
2
4
6
8
10
12
Nombre de germans/es
No
mb
re d
e p
ers
on
es
3. Quants/es germans/es tens?
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
13
Gràfic 5: Quants anys vas a anar a l'escola abans de venir?
Aquest gràfic ens remarca les diferents edats d’arribada dels joves. Com veiem,
la majoria arriben havent acabat primària (“Fins primària”) o un cop començada
la primària (“A mig primària”). Els pocs que arribaren ben entrada la ESO, o ja
acabada, s’hauran d’esforçar més que els que van arribar de més petits.
Gràfic 5: Valora el nivell de la teva escola al teu país d'origen
Segons aquesta valoració personal dels adolescents entrevistats, la majoria
valoren el nivell de les seves escoles al seu país d’origen força positivament, (la
majoria la qualifica amb un notable o excel·lent). Si és raonable la seva opinió,
això farà que a la nova escola ja els sigui més fàcil adaptar-se al ritme de
treball.
Fins primària A mig primària A 2n d'ESO A 3r d'ESO A 4rt d'ESO Acabada ESO
0
1
2
3
4
5
6
7
Nombre d'anys d'escolarització
No
mb
re d
e p
ers
on
es
4. Quants anys vas anar al'escola abans de venir?
Excel·lent Notable Bé Suficient Insuficient
0
1
2
3
4
5
6
7
8
Nivell de l'escola d'origen
No
mb
re d
e p
ers
on
es
5. Valora el nivell de la teva escola al teu país d'origen
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
14
Gràfic 7: Fins a quin nivell d'estudis creus que arribaràs?
Les perspectives de futur que ens mostra el Gràfic 7, no són gaire clares. De
fet, la columna “Altres” representa un conjunt que a les entrevistes no han
especificat. Tot i així, podem afirmar que la majoria vol arribar a la universitat i
estudiar una carrera professional. Quatre persones, fins i tot, tenen clar que
volen arribar a cursar un Màster Universitari.
Gràfic 8: T'has sentit algun cop discriminat pel teu origen?
Aquestes columnes ens mostren el grau de sentiment de discriminació que
senten els joves entrevistats. Encara que molts han afirmat que mai s’han sentit
discriminats, un alt percentatge també afirma que a vegades s’hi han sentit, i
Màster Universitari Grau Universitari CF Altres
0
1
2
3
4
5
6
7
8
Nivell d'estudis
No
mb
re d
e p
ers
on
es
6. Fins aquin nivell d'estudis creus que arribaràs?
Sovint A vegades Mai
0
2
4
6
8
10
12
Freqüència amb què s'han sentit discriminats/des
No
mb
re d
e p
ers
on
es
7. T'has sentit algun cop discriminat pel teu origen?
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
15
tan sols una persona afirma que sovint s’ha sentit discriminat/da.
Gràfic 9: En general, et sents satisfet/a de viure aquí?
En últim lloc, el Gràfic 9 ens mostra el grau de satisfacció de viure a Cardedeu
dels adolescents entrevistats. Ja que cap d’ells va triar emigrar, és
comprensible que quasi la meitat o bé prefereixen tornar, o bé voldrien canviar
algunes coses perquè no s’hi acaben de trobar a gust. Podem pensar que es
refereixen a la família, els avis, tiets, que han deixat enrere i que veuen ben poc
sovint, o potser és cosa nostra, que no els fem sentir inclosos en la nostra
societat.
Preferiria tornar Sí, però canviaria coses
Molt Gens
0
2
4
6
8
10
12
Valoració
No
mb
re d
e p
ers
on
es
En general, et sents satisfet/a de viure aquí?
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
16
3 PREGUNTES DE RECERCA, HIPÒTESIS
Tot i que en l’adaptació dels joves immigrants intervenen infinits factors ens en
aquest treball ens centrem en dos:
La situació familiar (dins de la qual entren la situació econòmica dels pares,
nombre de germans/es, nivell de català/castellà dels pares...) i la situació per-
sonal (procedència i edat d’arribada a Catalunya, si tornen al seu país d’origen
de tant en tant...) condicionaran la situació emocional, la situació acadèmica i
els hàbits.
En aquest treball no he pogut determinar les relacions anteriors de forma esta-
dística, per tant, s’ha fet de forma qualitativa. D’aquesta manera, les conclusi-
ons són relatives.
S’han fet dos tipus de qüestionaris, el primer a joves immigrants i el segon a
professionals relacionats amb la immigració en diversos aspectes.
3.1 Qüestionari a joves immigrants
El primer qüestionari s’ha organitzat en dos nivells: en un hi ha preguntes test i
en l’altre preguntes que fan referència als mateixos temes, però de naturalesa
més concreta, on els entrevistats donen opinions, i s’expressen amb més lliber-
tat i extensió.
Situació familiar
La meva hipòtesi en aquest treball és que si la situació familiar és bona, és a dir
que els pares tenen estudis, bona feina, els animen a estudiar, han adquirit
bons coneixements de la llengua, etc. afectarà de manera positiva als altres
factors; la situació emocional, la situació acadèmica i els hàbits. Tot i que sé
que no sempre és així, sembla que sigui més fàcil que hi hagi aquesta relació.
Majoritàriament, penso que els pares no tindran títols universitaris o no els
seran convalidats (també depenent de la procedència), i per tant, tindran menys
facilitat per aprendre ràpidament la llengua (també depèn de la facilitat de
cadascú, però en general als adults els és més difícil que als nens) o ajudar als
fills en els deures, potser donaran menys importància als seus estudis.
L’ambient de treball a casa pot ser molt diferent depenent del seu nivell
educatiu, i d’aquesta manera, el noi/a ho tindrà considerablement més difícil
que algú amb pares que tinguin un nivell educatiu alt. El noi/a tindrà més
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
17
expectatives d’arribar a la universitat si els pares l’han estat animant i insistint-
hi.
Referent a la importància que li donin als estudis, també podríem pensar que
hauria de ser al revés, que han fet el viatge precisament pel baix nivell educatiu
del país de procedència, i que venen aquí precisament per a ampliar les
oportunitats dels seus fills (fa referència a les preguntes següents: “Valora el
nivell de català i castellà dels teus pares.”, “Els teus pares t’ajuden a fer els
deures, s’estan per tu, insisteixen a que estudiïs, li donen importància als teus
estudis, volen que arribis lluny?”, “Creus que els teus pares han tingut més
dificultats per integrar-se a Cardedeu que tu?”)
També influirà en els altres tres factors ja anomenats, la manera com s’ha
produït el viatge cap a Catalunya, segurament vindrà primer un dels pares (el
que tingui més nivell educatiu, segurament serà quasi sempre el pare) per
trobar feina i al cap d’un temps el seguirà la dona i fills. Potser fins i tot s’han de
quedar un temps els fills sols amb familiars, o el pare quan torna fa tant de
temps que és un perfecte desconegut per als nens. Com més gran sigui el nen
en el moment del viatge, més notarà el canvi i més dur se li farà.(“Com vas
arribar aquí? Ho vas fer amb els teus pares, germans, avis...?Amb qui et vas
quedar si va venir primer el pare/ mare?” “Què vas pensar quan els teus pares
et van dir que vindries aquí? Has canviat la teva opinió un cop hi has viscut?”)
Directament relacionat amb els baixos estudis dels pares, tindrem en compte la
seva professió. Sovint es dedicaran a feines mal pagades o de sou més aviat
baix, com ara a la construcció, la neteja... (“Els teus pares treballen? De què?
Quin nivell educatiu tenen?” “Formeu part de cap associació o entitat per a
immigrants?”).
També crec que depenent de la procedència (majoritàriament africans o
xinesos) es sentiran amb pitjor situació econòmica que els altres joves catalans
de la seva edat, encara que no ho diran en les enquestes, probablement quasi
tothom entrevistat em dirà que es sent igual econòmicament que els altres
joves de la seva edat. En funció d’aquesta situació econòmica familiar,
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
18
condicionarà bastant totes les tres variables de situació acadèmica, emocional i
d’hàbits (“Creus que estàs millor o pitjor econòmicament que els altres joves?”,
“Creus que els teus pares van venir aquí perquè creien que fer diners és més
fàcil?”)
El nombre de germans crec que també és un factor a tenir en compte, ja que
ens dirà el nivell de planificació familiar del país d’origen, i quins recursos pot
tenir el noi/a i per tant les oportunitats: potser haurà de compartir habitació amb
molts germans més, o els llibres... (“Quants germans tens?”)
Situació personal
Igualment la situació personal, és a dir, el temps que porten residint aquí, l’edat
que tenen actualment, si han adquirit bons coneixements de la llengua, la
procedència, si tenen molts amics etc., condicionarà també la situació
emocional, la situació acadèmica i els hàbits (preguntes 1, 2, 9, 16: del test i
1,2,3: d’ opinió)
Si porten més de 5 anys vivint aquí, o si han arribat abans de la ESO, és a dir
de més petits, els serà més fàcil adaptar-se, aprendran més ràpidament la
llengua, faran amics més de pressa... Per tant, en poc temps tindran millors
resultats escolars, es sentiran menys contrariats o preocupats, els serà més
fàcil acostumar-se a la nova situació i tindran millors hàbits (“Quan fa que ets
aquí? Quina edat tens?” “Quin curs fas?”).
Depenent de la procedència, condicionarà la seva nova situació, depenent de si
provenen d’un continent africà, asiàtic, sud-americà, de l’Europa de l’est o
Europa de l’oest, serà molt diferent la seva posterior integració: els de l’Àfrica,
de Sudamèrica, i Àsia els serà més difícil en general que als de l’Europa de
l’est o els de l’Europa de l’oest (“De quin país provens, d’on prové la teva
família?” “On vas néixer?””Creus que el fet de ser estranger t’ha suposat alguna
dificultat?).
També si tornen molt sovint al seu país d’origen o estan molt en contacte amb
els amics d’allà, voldrà dir que no se senten ben bé a gust aquí i/o que troben a
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
19
faltar moltes coses de casa seva: la família, els amics, costums, etc...(“Com se
sovint tornes al teu país d’origen?” “Segueixes tenint relacions amb els amics
d’allà? Com de sovint?”)
Com afecta en l’adaptació la procedència: donat que a Catalunya coexisteixen
dos idiomes la hipòtesi de partida és que els que ja coneixen l’ idioma, almenys
el castellà a priori tenen molta part d’adaptació facilitada, mentre que els
provinents d’Àfrica, països de l’Est amb idiomes i inclús alfabets ben
diferenciats, han de superar altres graons. (“Valora el teu nivell de català i
castellà.” “Vas tenir moltes dificultats per aprendre la nostra llengua?”)
El nivell educatiu de l’escola del país d’origen els condicionarà molt la seva si-
tuació acadèmica actual, encara que si s’és bon estudiant es tenen bones pau-
tes de treball, penso que no trigarien en agafar el ritme de feina. Crec que hi
haurà diferències nois/noies, però no m’atreviria a dir quines. Penso que els
nois potser tindran resultats escolars més baixos que les noies, i això també
anirà en funció del país d’arribada. (“Valora el nivell de la teva escola al teu pa-
ís d’origen.” ”Quants anys vas anar a l’escola abans de venir? Estudiaves algun
idioma estranger a l’escola?” “Com era la teva escola al teu país? Et posaven
més feina? Com era el material? Els professors eren més o menys estric-
tes?””Vas ser rebut/da per alguna aula d’acollida?” “Creus que els professors
t’haurien d’haver ajudat més, o que ja et van ajudar prou bé?”).
3.2 Qüestionari a especialistes
El segon qüestionari té preguntes diferents per a cada especialista, ja que les 6
persones entrevistades tenen professions molt diferents: l’antropòloga encarre-
gada de serveis socials a Granollers; Mercè Espargaró, l’encarregada de l’aula
d’acollida de l’IES Manuel Raspall; Fina Ayats, a la psicòloga de l’IES Manuel
Raspall; Dolors Sala, al demògraf d’ICREA professor a la UPF; Pau Baizán, la
psicopedagoga Rosa Alzuria, i finalment, a la integradora social de Cardedeu;
la Saida Azizi i l’Encarna Duro.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
20
1. Amb l’entrevista a Mercè Espargaró espero aconseguir una visió més
àmplia de com són els joves immigrants a Catalunya en general i de
quina problemàtica tenen, ja que està treballant a Granollers, i és
justament a Canovelles que hi ha força immigració. Al ser antropòloga,
em proporcionarà una idea força aproximada de quina és la situació i
quines diferències per cultures i idees hi ha, i quins recursos hi ha per
ajudar-los.
2. L’entrevista amb Fina Ayats, penso que tindré més informació de com
són els joves, de quins problemes tenen en quant a l’educació un cop
arriben a l’ institut, si ho tenen més fàcil en algunes procedències, quines
eines són emprades per a facilitar els aprenentatges de la llengua i la
ràpida integració a l’aula...
3. Entrevistant la psicòloga de l’IES obtindré una idea de com se senten els
joves immigrants un cop es troben aquí, si li arriben molts casos, com els
afecta el canvi, si segueixen bé la feina...
4. Pau Baizán, demògraf, em proporcionarà dades més estadístiques i
acurades del que es sap fins ara del tema, i què no saben els experts.
Variació dels resultats escolars, diferències joves autòctons/immigrants,
diferències per procedències...
5. La psicopedagoga Rosa Alzuria penso que em donarà informació de
com són els adolescents immigrants, quines diferències hi ha per
procedències i depenent de l’edat d’arribada, i com afectaran als seus
estudis i adaptació als instituts.
6. Per últim, Saida, integradora social, és qui em proporcionarà una idea
més realista de la realitat en quant a la immigració al poble de Cardedeu.
Quines ajudes demanen les persones immigrades, quins problemes
tenen...
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
21
4 LA IMMIGRACIÓ
La immigració és canviar el lloc de residència permanent, d’un país o regió
d’origen a un altre. Si aquest canvi també comprèn creuar una frontera, llavors
es tractarà d’una migració internacional. Podem diferenciar dos tipus de
migracions: les emigracions i les immigracions, segons el punt de vista de
partida. L’emigració és la sortida de persones d’una regió o estat de residència
permanent cap a un altre, i l’ immigració és l’entrada de persones d’un
determinat país o regió de residència permanent a una altre. D’aquesta
manera, una emigració comporta una posterior immigració al lloc d’arribada. Es
considera residència permanent més de 6 mesos de viure en un determinat lloc
que no sigui el teu país de naixement.
El país amb més immigrants en nombres absoluts és Estats Units, que
concentra un 20% dels residents estrangers del món, seguit per Rússia i
Alemanya, amb més de 10 milions d’immigrants. Espanya es troba en desena
posició. Però en termes relatius són Andorra, Luxemburg i Suïssa, Canadà i
Austràlia els països amb més immigració. A Andorra, un de cada 3 habitants
són immigrants. A Espanya hi ha 47 milions de persones, de les quals 6 milions
aproximadament són nascudes a l’estranger, cosa que suposa un 12% de la
població total espanyola.
La humanitat avui no seria el que és sense aquest fenomen: l’ immigració al
llarg de la història sempre ha tingut un paper molt important. Des de l'aparició
dels primers homínids en una zona de l'Àfrica, ens hem anat escampant fins a
acaparar tots els continents, a la recerca de millors condicions de vida o per
supervivència. La història de les diferents cultures que s'han anat formant
roman en l'adaptació de cada grup als conflictes i divisions que s'han anat
generant.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
22
Segons Stephen Castles, sociòleg
britànic, és a partir del segle XV que
les migracions han passat a una
dimensió molt més global. A causa de
l'expansió colonial i a la formació dels
estats europeus, segons ell, el món
s'integra en un nou sistema migratori.
Moltes són les raons d'aquest
increment de les migracions. D'una
banda, el procés de globalització
econòmica mundial, ha fet més
necessària la demanda de mà d'obra
i ha intensificat les relacions entre les
diferents cultures. D'altra banda, la
pobresa que pateixen molts pobles
ha provocat molts desplaçaments.
La història explica que entre el s.XIX i
primera meitat del s.XX, van haver-hi
grans desplaçaments de població,
tràfic massiu d'esclaus que provenien de l'Àfrica, i d'europeus que viatjaven cap
al “Nou Món”, Amèrica.
En les últimes dècades, els moviments migratoris s'han intensificat
considerablement (es calcula que actualment en el món hi ha més de 200
milions de persones que visquin en un estat diferent del que van néixer, en
comparació amb els 65 milions de l'any 1965).
4.1 La història recent d'Espanya
La immigració a l'Estat espanyol és un fenomen que s'inicia cap a mitjans del
segle XX, però quan ha estat més mediatitzada i polititzada és en els darrers 8
anys. Cada vegada s'han anat intensificant més aquests moviments, i cada
vegada es donen per causes més diverses, de procedències més variades i en
Imatge 1: El sociòleg britànic Stephen Castles al
"Comité Internacional y Foro Social Mundial de
las Migraciones"
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
23
més quantitat. D'aquesta manera, s'ha convertit en els centres de debat més
habituals.
En el primer terç del segle XX Espanya comença un procés de transició
demogràfica, ja que augmenta la seva població a causa de la baixada de la
taxa de mortalitat i el manteniment de la taxa de natalitat alta, fins a la segona
dècada del s.XX, que comença a baixar degut a la planificació familiar i
l'augment de l’ urbanització. Es passa de 18,5 milions d'habitants el 1900 a 21,3
milions l'any 1920.
Entre 1900 i 1931, durant la Segona República, són importants les migracions
interiors a Espanya, ja que es dóna l'èxode rural: moltes persones decideixen
anar a viure a les ciutats, prop de les fàbriques (industrialització). Així, trobem
molts casos de migracions dintre d'Espanya: s'envien emigrants de la perifèria
al centre entre 1960 i 1970. Barcelona i Madrid reben més de 500.000
immigrants d’Andalusia i Aragó, i en menor nombre, de Castella i de Galícia.
També trobarem les anomenades “migracions oreneta” de finals del s.XIX, que
consistien en homes joves que viatjaven a ultramar fins a Sudamèrica per fer
fortuna i després tornar. Aquest tipus de migracions van disminuir notablement
en part per l'arribada de la 1ª Guerra Mundial.
A Barcelona es dóna un procés d'urbanització important: amb l'arribada de la
immigració, la ciutat necessitarà transformar-se, reestructurar-se, per tal de
poder acollir als immigrants. És llavors quan s'integren a la ciutat nous
municipis com Gràcia o Sants.
Amb el triomf feixista surten milions de persones a l'exili, a països d'Europa i
Amèrica.
Durant la 2ª Guerra Mundial (1939-1945) es paren tots els fluxos migratoris a
tot el món. Quan s'acabà, les autoritats franquistes prohibiren l'emigració fora
d'Espanya. Però aquesta política autàrquica fa que el país s'endarrereixi i es
faci més pobre encara, ja que la situació econòmica era molt deficient. Quan
finalment es permet emigrar, molts decideixen anar a França, Suècia i
Alemanya, on s'apreciarà molt la mà d'obra, que manca a Europa però està en
excés a Espanya.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
24
Actualment, és ben bé al revés: som un país receptor d'immigrants. A partir de
la crisi de 1973, els corrents migratoris disminueixen, ja que Espanya exigeix
una major qualificació als immigrants. L'atur augmenta, i avui molts immigrants
han ocupat llocs de treball que molts residents espanyols no acceptaríem mai:
sobretot en els sectors de l’agricultura i la construcció.
A Catalunya, el procés de creixement demogràfic a causa de les migracions
comença a partir del s.XIX, encara que la mortalitat baixa molt més que a
Espanya, i comença abans la baixada de la natalitat.
Com podem veure en el Gràfic 10, l'evolució de la població estrangera durant
els anys 1718 i 1900 va en augment molt destacable sobretot fins al 1857.
(402531 hab. L'any 1718 en relació amb els 1652291 de l'any 1857). Llavors a
partir d'aquell moment es manté la població, augmenta molt poc (1652291 hab.
l'any 1857, i 1966382 hab. L'any 1900).
Durant les dècades dels anys 50 i 60 es va donar un increment molt gran en la
població immigrant, atreta pel desenvolupament industrial. Però la crisi dels
anys 70-80 va produir un alentiment de les migracions. Posteriorment el saldo
migratori va ser negatiu, i ho continua sent, però més pròxim al creixement 0.
Gràfic 10: Evolució de la població catalana entre els anys 1718 i 1900
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
25
La immigració externa, procedent de països no Europeus, tendeix a créixer de
forma significativa a partir de 1995. Com observem, però, en el Gràfic 11, al
2001 trobem el punt més alt i després minva considerablement fins al 2003, on
torna a augmentar una mica però l'any següent torna a davallar. El mateix
comportament el trobem entre els anys 2006 i 2007.
Gràfic 11: Evolució de la població catalana entre els anys 1998 i 2010
L'any 2008, i segons els països de procedència, el volum més important
d'entrades registrades va ser des del Marroc (25.404), Romania (10.259),
Equador (9.865), Xina (9.748), Pakistan (8.997) i Colòmbia (8.249).
Paral·lelament, també augmentà el volum de sortides de persones estrangeres
cap a l'estranger, com a conseqüència dels retorns als països d'origen.
4.2 Emigració a Cardedeu. Evolució, situació actual
El poble està situat en un punt estratègic entre Barcelona i Girona, cosa que
marcà el seu passat històric. Però no es va constituir com a vil·la moderna fins
a la construcció de la línia de tren i la carretera que va des de Sant Llorenç
Savall a Santa Coloma de Farners al 1860. A partir de llavors la població va
anar creixent, i van arribar els burgesos barcelonins, que s'instal·laven allà a
passar els estius.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
26
Com observem en el Gràfic 12, no va ser fins al 1998 que els immigrants es
van fer veure pel poble, i és a partir de llavors que el nombre de persones
d'altres països comença a augmentar, però tot i així, no supera els 509
habitants estrangers (d'un total de 17.000 habitants aproximadament).
Primer de tot, en general tenim més estrangers que provenen d'Amèrica, amb
525 l'any 2009. Després ve l'Àfrica, amb 494, i Europa, amb 351. Amb molta
menys freqüència trobarem gent d'Àsia, ja que al 2009 hi havia només 48
habitants. Com tampoc d'Oceania, tan sols amb 4 persones nouvingudes. El
primer país immigrant, és, amb diferència, el Marroc, que supera als altres
països amb un total de 494 immigrants l'any 2009. El següent país amb més
emigració a Cardedeu ja és Bolívia, amb 115 persones.
L'any 2001, ja que no disposava de dades per completar el gràfic sense
cometre cap imprecisió greu, l'he obtingut per interpolació.
En comparació amb altres pobles de Catalunya o de comarques properes,
Cardedeu no és un dels que més immigració rep, sinó que ho és, sobretot,
Canovelles. Fora de la comarca, tindríem a Sta. Coloma de Gramanet, Nou
TOTAL D'IMMIGRANTS A CARDEDEU PER ANY I PAIS
0
100
200
300
400
500
600
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
ANYS
NO
MB
RE
D'IM
MIG
RA
NT
S
EUROPA
ÀFRICA
AMÈRICA
ÀSIA
OCEANIA
Gràfic12: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l'Ajuntament
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
27
Barris, Barri Raval, i el Casc Antic de la Ciutat Vella de Barcelona. El que
busquen quan arriben és el poble on la vida sigui més barata, (segregació
residencial). Això sol provocar concentracions residencials d'emigrants. A
Canovelles, algunes escoles tenen a les seves aules un 50% d'alumnes
estrangers. També caldria, en aquest cas, fer una distinció entre els immigrants
amb més nivell econòmic, que seran rebuts d'una manera ben diferent, i
tampoc els importarà molt si la vida és més o menys barata al poble on es
vagin a instal·lar.
Actualment, ens trobem en un període d'estancament de la població no
vegetativa, és a dir, les migracions, a causa de la crisi econòmica (aquesta
frase no s’entén). Ja no calen tantes aules d'acollida a les escoles i instituts
com fa uns anys, és un servei que s'està extingint poc a poc, cada vegada fan
menys falta professors que hagin d'ensenyar la llengua o posar al dia els nois i
noies nouvinguts.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
28
5 LA DOBLE CONDICIÓ D'ADOLESCENT I IMMIGRANT:
Segons l'article 16 de la Llei d'estrangeria, els estrangers tenen dret a la vida
en família i a la intimitat familiar, al reagrupament familiar. Per a gaudir d’aquest
dret, un estranger a Espanya ha d’haver viscut aquí ja un any i tenir un
contracte de feina. És permesa aleshores l’entrada del cònjuge i dels seus
respectius fills (també als adoptats) menors d’edat o incapacitats i solters.
També els menors dels quals l’estranger resident sigui representant legal. El
procediment de reagrupament s’explica a continuació. Primerament, el resident
haurà de sol·licitar una autorització de residència per reagrupament familiar a
cadascun dels membres de la seva família, la prova d’un allotjament i els
mitjans econòmics necessaris per a tots. El permís de residència serà de la
mateixa durada que el sol·licitant. Als fills se’ls donarà el permís de residència
independent amb la majoria d’edat i el permís de treball.
Els processos migratoris tenen aspectes diferencials importants a tenir en
compte, com ara l'edat en què van arribar al nostre país o la procedència.
Depenent d'aquestes dues variables els joves immigrants presentaran uns
problemes o uns altres. Sovint es troben amb les dificultats de l’ idioma, han
Imatge 2: Grup de joves nascuts A Sudamèrica, reunits a un parc de Cardedeu
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
29
estat poc escolaritzats o amb sistemes diferents, i això provoca problemes en
l’adaptació a la família i l’escola.
Les dificultats que es presenten a causa de la seva procedència són moltes. A
part del xoc cultural, es troben amb problemes d’identitat: entre la cultura
familiar d’origen i les formes culturals adolescents actuals. Apareixen els grups
socials i normalment els joves s’uneixen als seus semblants, que solen ser els
joves amb dificultats socials del barri. Com afirma la notació anglesa “Peer
Group”: els teus parells, els teus semblants. Aquesta idea s’ha anat reforçant
amb el temps, abans no hi havia immigrants i això dona peu a dinàmiques molt
diferents, a maneres de veure les coses molt diferents. Ara, si no segueixes les
idees del teu grup quedes “exclòs” socialment. Molts, tenen la sensació que és
més fàcil poder ser inclòs en gent similar que en la gent autòctona del país.
Això, al arribar al final de la adolescència, es reflexa en dificultats per trobar
treball i emancipar-se. Dins d’aquests col·lectius d’origen, però, s’ha de
diferenciar grups diferents de joves immigrants, segons l’edat d’arribada a
Catalunya..
Per un costat estan els que han nascut aquí, s’han escolaritzat o ho han
intentat, han anat madurant i han arribat a l’adolescència. Tot i així, han crescut
en un entorn familiar alterat per la situació d’immigrants (també depèn de la
procedència) Són els que formen les segones generacions. En segon lloc, hi ha
els nois i noies adolescents que arriben entre els 12 i 18 anys aquí, i han
d’assumir els canvis que suposa integrar-se, com també els de ser adolescent.
Els afectarà especialment trobar-se amb les diferències que presenten els
adolescents d’aquí respecte ells. I els que arriben abans dels 12 anys? El tercer
grup el formen nois que han arribat sols, enviats pels pares, abans de complir
els 18 anys.
En el moment de l'adolescència, es troben sotmesos a moltes tensions: en
primer lloc han de trobar sentit a si mateixos en aquesta situació imposada; en
segon lloc, es troben entre dos móns, el dels seus adults i el nostre, entre allò
que els agradaria ser i allò que estan obligats a ser. Provenen d'un món del que
esperen coses molt diferents dels adolescents d'aquí.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
30
Aquestes persones no tan sols tenen problemes d'integració social, sinó que
també s'han de convertir en persones adultes, pintar alguna cosa a la societat.
No els tenen pel fet de ser emigrants, sinó per les baixes condicions
econòmiques, socials, culturals, que això comporta, pel fet de ser adolescents i
de no poder prendre decisions encara. Quines repercussions té això en la
nostra societat, en què l'edat adolescent és mes llarga i imposada?
Les escoles i serveis socials hauran de donar atencions a: joves nouvinguts
que no saben la llengua i necessiten escolaritzar-se encara que al seu país ho
hagin estat poc o amb sistemes diferents, el seu manteniment a les escoles i
instituts fins als 16 anys, amb totes les contradiccions que pugui comportar en
la família i el centre, l'aparició de conductes asocials per associació amb altres
adolescents amb problemes socials del barri, que estan entre dos móns i això
dificulta la creació de la seva pròpia identitat, ja que per una banda volen
encaixar, però per l'altra, no volen perdre la seva cultura d'origen, al contrari, la
volen reivindicar, en són plenament conscients. L'escolarització ha anat
generant segones generacions molt europeïtzades (que han anat adquirint,
amb el temps, els costums i cultura d’aquí) quan arriben a l'adolescència.
Finalment, com a últim punt, també tindran moltes dificultats per a emancipar-
se i per obrir-se pas al món laboral, com explicarem amb més deteniment més
endavant.
5.1 El problema de ser adolescent
L’adolescència és l’etapa compresa entre els 12-13 anys i els 18. Depenent de
la persona pot variar una mica l’edat. És un moment de canvis físics,
psicològics i emocionals molt importants, ja que comporten una transició de nen
al món adult. Aquest procés inclou al jove, però també als que l’envolten, les
respostes, estímuls que li donen. Depenent de la cultura, la seva durada pot ser
més llarga o més curta, per exemple, en el cas de la sud-americana és més
curta: els nens passen a tenir comportaments d’adults més d’hora que els
europeus, per exemple. Fins i tot hi ha tribus africanes on aquesta etapa queda
reduïda a un sol ritu, en un mateix dia passen de nens a adults.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
31
Característiques dels joves adolescents1:
Obstinat
Desig d’independitzar-se
Té contradiccions, daltabaixos
Qüestionament de les normes
Radicalització de la seva incomprensió cap al autoritarisme
Es tenen vivències personals molt emotives, com els primers amors,
l'amistat, els ideals, els objectius pel futur
Realitats positives que suposa:
Valoració de l’amistat (és un període quan les relacions afectives es fan
cada cop més importants)
Canvis d’humor, control de l’agressivitat
Es van integrant en la família, societat, grups d’amics...
Conflictes de poca importància
Prefereixen l’harmonia
Necessitats educatives:
Perceben que pertanyen a un grup estructurat, desig d’integrar-se
Assimilar la cultura d’aquests grups amb els seus valors
Idees d’altruisme,solidaritat, hàbitats, socials...
Construcció (individual i social) d’una personalitat social sense contribuir
en la seva identitat
Quan aquestes trontollen, solen tenir símptomes com ara que els baixi
l’autoestima o conductes destructives que sovint seran captades de seguida, i
per tant, es poden tractar.
Característiques dels joves immigrants:
Sovint no es senten integrats en el grup, sobretot al principi (contradicció
cultura d’origen amb la del nou grup)
No poden desenvolupar comportaments/hàbits socials
Solen estar confusos/solitaris/marginats
Perfil de jove problemàtic
Contradicció perfil educatiu
1 Aquesta informació es basa en les xerrades mantingudes amb Rosa Alzuria, Mercè Espargaró i Fina
Ayats
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
32
Els adolescents d'avui en dia són un producte social i històric concret, però per
altra banda, són persones que viuen una etapa concreta de la seva vida, plena
de canvis i transformacions. Cada persona els experimenta de maneres molt
diferents. No els podem entendre sense comprendre el que els passa a
l'interior, ni sense saber què els envolta. En cada medi i en cada moment
històric la seva duració és variable, i ve condicionada per les seves
experiències socials, les pressions, l'entorn que els envolta, etc. Podran
madurar, si el que tenen al voltant són
propostes que els estimulin i que els
facin avançar cap al futur. Al principi
s'oposen a les persones adultes perquè
han de construir una identitat que no
tenen. Van en grup perquè necessiten
de la solidaritat emocional entre iguals,
per a no sentir-se sols (Peer group)
S'arrisquen perquè necessiten noves
emocions que els facin sentir vius,
encara que poden estar-se llargs
períodes sense. A part de la maduració emocional i la capacitat intel·lectual,
necessitaran desenvolupar certes qualitats socials que els permetin fer-se lloc a
la societat adulta. Caldrà, per tant, que aconsegueixin estabilitzar la seva vida
afectiva, com també que aprenguin a raonar abstractament, que se sentin útils
en els projectes provisionals que estiguin realitzant.
Per a tots ells, però, el problema serà aquesta etapa de la adolescència per la
qual hauran de passar, com a mínim, durant tres o quatre anys, com els d'aquí.
Als seus països de procedència sovint es passa de la infància a la edat adulta
en un sol ritu, no en anys de dedicar-se senzillament a ser adolescent. És el
mateix que a aquí fa uns anys quan es passava de la primària a fer alguna
petita feina o de torns. Sovint són nois que el seu entorn havia previst una
infància més aviat escassa, començant a treballar ajudant al pare o mare, o bé
per a aprendre, ja des de ben joves, i començar a lluitar per mantenir-se com a
adults.
Imatge 3: Grup de joves
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
33
Primer de tot, quan arriben, es trobaran amb un procés d'acomodació;
comprovaran que ser adolescent en l'entorn occidental també té els seus
avantatges. I els que ja porten aquí des del naixement, seguiran sent com els
altres. Dependrà de la seva capacitat de relacionar-se, de l'adaptació o rebuig
que generin, i de les possibilitats que se'ls ofereixin. Dependran també del pla
d' acollida que els ensenyi els llocs on s'ho passen bé els adolescents, on
coneguin a gent del país i puguin formar grups. En intentar això, es trobarien
amb algunes d'aquestes dificultats: la situació de l'entorn familiar, la seva poca
capacitat per ser consumidors, i finalment, els tipus d'adolescents amb els que
és possible relacionar-se.
Amb freqüència els pares d'aquests nois/es els tracten amb força dedicació, i
els impulsen moltíssim a tirar endavant, donen molta importància als seus
estudis, encara que depèn bastant de la cultura d'origen.
Per a els joves immigrants, aquesta etapa no estava prevista, en què els joves
dediquen a passar el temps, a estudiar, a divertir-se, a fer plans de futur... Ells
creien que l'educació els servia per a omplir-se de tradicions, de cultura, de
maneres de fer de les famílies... Però sembla que aquí tot ho tiren per la borda
amb els llenguatges, estètiques i activitats dels joves moderns. En els països
en els que se'ls té molt de respecte a les persones adultes, els fills i filles
imitaran a adolescents d'aquí rebel·lant-se contra ells.
Podrien acostumar-se a ser adolescents, però el seu entorn familiar els ho
impedeix. Sovint els pares s'ho prenen com una traïció cultural a les formes
raonables de ser que ells tenen. L'immigrant quedarà dividit entre ser fidel a la
família i ser rebutjat pel grup d'iguals o bé rebutjat per la família i fidel al grup
d'iguals.
D' entre moltes de les impossibilitats apareix l'econòmica, molt important en els
adolescents de la nostra societat, que tenen capacitat de consum. Normalment
molts d'ells tenen setmanada i van a divertir-se amb els seus amics, però en
una situació de precarietat econòmica, és impossible pels pares. Al seu voltant
hi ha moltes adolescències, però al seu abast, tan sols algunes.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
34
També hem de destacar que difícilment hi ha adolescència sense pertànyer a
un grup d'iguals, sense relacionar-se, compartir estils de vida... Però encara
que tinguin aquest grup, sempre predominaran les propostes adolescents del
seu barri, l'entorn difícil, la desigualtat social i la marginació.
Aquesta etapa de l'adolescència els planteja molts problemes d'identitat, és una
etapa de transició i de crisis, en la que han de deixar enrere tot i formar-se una
nova identitat. A part d'això, si existeixen fortes diferències culturals, apareixen
dificultats afegides ja que no tenen la seguretat d'una identitat pròpia. Han de
resoldre conflictes de fidelitat entre el que els rodejava fins ara, i el que tenen al
voltant ara.
Sembla que el que els atrau més és ser com la majoria d'adolescents aquí, i el
món que han deixat enrere el veuen contradictori. Però no saben amb qui han
d'estar, els papers que els seus pares els han imposat no és possible encara.
La condició d'adolescent els és imposada, però a la vegada, restringida.
No és fàcil que mantinguin una conducta ni adaptativa, ni conformista. Encara
que optin per ser adolescents com els altres, veuran que tenen més temps que
ells. Però als 16 anys, se'ls ha acabat. Hauran de fer-se adults i buscar feina, al
contrari de la majoria de nois i noies d'aquí.
El que tenen molt incert és el seu futur, el que seran. Podrien aspirar a ser un
ciutadà més, però ho veuen com a quelcom impossible.
5.2 Causes de la migració, classificació i característiques
Ravenstein va crear unes lleis migratòries al 1985 per explicar-ne el seu
comportament. Bàsicament va afirmar que l'economia és un factor clau en les
migracions, ja que aquestes augmenten a mesura que augmenta el grau
d'industrialització i els mitjans de transport.
La seva teoria es basa en que hi ha dues forces en interacció, el “Pull”
(atracció, motius per marxar de l’origen) i el “Push” (expulsió, factors d’elecció
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
35
del punt de partida?). Entre aquests factors s’hi troben els “obstacles
intermedis”, els quals dificulten o anul·len la decisió de migrar. Dins d’aquest
grup hi hauria les traves legals, les dificultats econòmiques, polítiques,
lingüístiques i culturals. A més, la teoria classifica les causes en dos subgrups,
els “factors generals” i els “factors específics”.
Dins els factors generals hi ha la situació econòmica, demogràfica i política,
tant del país emissor com del país receptor. La raó principal de la migració és
la desigualtat econòmica. Tot emigrant busca benestar. Cal recordar que els
països dels sud (tercer món), que són els emissors, tenen un 20% de riquesa i
representen un 80% de la població mundial, en canvi, els països del primer i
segon món (els del nord), que representen únicament el 20% d’habitants sobre
la població mundial, tenen un índex de riquesa del 80%. Aquestes desigualtats
es remunten a l’època del colonialisme i l’ imperialisme, van continuar amb la
revolució industrial d’occident, i s’han consolidat, sembla que per sempre, amb
la implantació d’un nou sistema econòmic capitalista als països rics, la base de
la qual és l’explotació i l’especulació dels recursos naturals dels països
subdesenvolupats, i intercanvis desiguals amb els mateixos. Un exemple molt
clar d’això és el cas espanyol, on el major país d’immigració és el Marroc.
Segons el PNUD (Programa de Nacions Unides sobre el Desenvolupament
humà), Espanya se situa en el número 21, i el Marroc, al 125. Així els
marroquins veuen possibilitats de treball en alguns sectors que necessiten mà
d’obra. Un altre motiu d’influència en les corrents migratòries, indirecte però
important, ja esmentat anteriorment, són els afers de la política, pel que fa a la
interior i la exterior del país receptor. En països com el Marroc, Filipines o la
República Dominicana, el propi estat estimula la emigració davant la
impossibilitat de proporcionar estudis, habitatge, ocupació i serveis. A més les
divises dels emigrants són un ajut per anivellar el deute extern (que ha estat i
és actualment el major impediment per al desenvolupament). Cal apuntar que
en molts d’aquests països hi ha règims dictatorials militars, conflictes armats
(com a conseqüència de la colonització, encara avui a Àfrica hi ha diverses
guerres, la principal és la del Sudan) i governs corruptes extremadament
restrictius de les llibertats individuals que empitjoren la situació personal dels
habitants i augmenten les ganes d’emigrar. D’altra banda, la mundialització,
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
36
procés pel qual el món es converteix en un petit poble, promou la circulació de
persones (migracions), les relacions entre països i entre el Nord i el Sud, els
intercanvis culturals i la comunicació, tot i que no admet tothom condemnant,
així, a milers de poblacions pobres a la marginació. Afegida a totes aquestes
circumstàncies està la visió deformada d’Europa que es creen molts africans a
partir de les imatges irreals que els ofereixen els mitjans de comunicació, els
turistes, la televisió o les generacions anteriors d’immigrants.
Dins dels factors específics és on se situen les relacions històriques entre el
país de sortida i el d’arribada i la tradició migratòria dels pobles. Les
emigracions no solen ser el primer contacte entre els països emissors i
receptors, això ho explica la influència històrica. Per exemple, els
llatinoamericans que viuen a Europa no són considerats “estrangers” sinó
“retornats”, solen ser els néts o besnéts d’espanyols, francesos, alemanys,
holandesos i britànics. Els argelians solen anar cap a França, ja que Argèlia va
ser una colònia francesa, i per tant, no tenen la dificultat de la llengua. Per el
mateix motiu venen dominicans, filipins i equatorians a Espanya. De la mateixa
manera, alguns marroquins veuen l’emigració cap a l’estat Espanyol com a un
retorn a la casa dels seus avantpassats (Espanya va expulsar el àrabs). Moltes
de les ex metròpolis mantenen relacions d’influència preferents amb les
excolònies. Per això, la llei d’estrangeria espanyola tracta de manera diferencial
als estats amb lligams històrics (andorrans, jueus sefardites, equatoguineans,
iberoamericans, portuguesos o filipins) i els dóna preferència en l’obtenció i
renovació de permisos de treball i residència. A més, són factors específics
d’emigració la situació puntual en què es troben en moments determinats
alguns països: èpoques de sequera molt llargues que provoquen l’augment
incontrolat de la fam, grans epidèmies, catàstrofes naturals, i el canvi climàtic.
Hi ha altres causes que no es poden englobar clarament en cap dels apartats
anteriors. Una d’elles és l’anomenat “efecte demostració”, que es produeix
quan un immigrant retorna al seu país d’origen i fa “propaganda” del possible
èxit, del luxe d’Europa, provocant així el desig d’emigrar als seus amics. A nivell
personal, una emigració amb èxit és símbol de triomf social.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
37
Tanmateix, al contrari del que semblaria no és causa de les migracions la
manca de planificació familiar dels països del tercer món. En estats amb un
gran creixement demogràfic i alts índexs de pobresa, l’emigració no és la
situació més viable.2
Com hem apuntat abans, diferenciem quatre grans col·lectius importants de
joves nascuts a l’estranger segons l’edat en què hagin vingut a viure aquí:
1. Els nois i noies que han nascut aquí, que han crescut i madurat, han estat
escolaritzats i finalment ara han arribat a l'adolescència.
2. Els nens i nenes que en algun moment de la seva infància (entre els 6-12
anys) han patit processos migratoris, porten alguns anys entre nosaltres i ara
finalment són adolescents.
3. Els nois i noies que han patit els processos migratoris ja entrats en edat
adolescent (entre els 13-18 anys), per efecte dels processos de reagrupament
familiar o acompanyat d'algun adult.
4. Els nois (poques vegades són noies, encara que depèn força del país i
cultura d'origen) que vénen sols, abans de complir la majoria d'edat, ja que
llavors reben el tutel·latge i la legalitat de residència aquí. Són molt pocs.
Les segones generacions són els nois i noies del primer col·lectiu i que al
relacionar-se amb adolescents d'aquí tota la vida han estat rebent respostes
socials, educatives i assistencials que en l'última etapa hem aplicat als
immigrants. Els adolescents es troben en una etapa entre dos móns segurs, la
infància i l'edat adulta, en la que hi són presents en un moment o altre les
dificultats i tensions de les etapes anteriors. Són nois i noies que han de
resoldre els conflictes del passat: l’ inestabilitat familiar produïda pel procés
migratori, les tensions generades per el nou entorn desconegut, els esforços
emocionals a l'adaptació, les pèrdues de l'univers infantil inicial. En els que ja
van néixer aquí, part d'aquestes dificultats seran iguals, d'altres tindran a veure
2Segons el demògraf Pau Baizán Muñoz d’ICREA (Institució de Recerca i Estudis Avançats).
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
38
amb el grau d'estabilitat interna i social que tingués l'entorn familiar al
naixement.
Sovint, als països d'origen els pares tenien pautes d'educació molt més
protectores en els fills que aquí, (com ara Argentina, sobretot països de Sud
Amèrica) cosa que pot provocar certs desequilibris en la maduració del noi/a;
solen tenir més tensions generades pel rebuig o la falta d'afecte i estimulació
maduradora. “Allà els pares no et deixen tant, no hi ha tanta confiança de que
no et passi res greu. Hi ha més inseguretat. Per creuar ara encara la meva
mare ens vigila molt, i sempre ens diu que no parlem amb ningú que no
coneixem. Sempre pregunta molt, es preocupa molt. Allà la majoria dels pares
també tenen força por. Sempre t'estan dient “vigila, que...””3. Però en el procés
migratori, que pot en casos haver sigut molt dur, obliga al noi/a a assimilar
certes coses. Haurà de digerir aquesta inseguretat que ha generat el tracte
diferent fins ara. A aquest desequilibri interior actual se li sumen totes les
tensions del passat, i d'aquest manera, és més difícil que se sotmetin a la
nostra societat.
Els nascuts aquí són els que identifiquem com a segones generacions, i són el
producte de la nostra educació, i dels nostres processos d'integració. Són
d'aquí i s'haurien de sentir d'aquí, però són quasi sempre identificats com a
immigrants i estrangers, per algun element com ara el color de la pell.
Els nois i noies del segon col·lectiu, els que emigren en edat adolescent, amb
els seus pares o per a reunir-se amb ells, té com a característica principal el
canvi dràstic de la seva vida, en aquest punt tan delicat de la seva evolució. Per
a les escoles i metges del país rebedor, són inesperadament difícils de tractar
ja que desconeixen la llengua i sovint han sigut escassament escolaritzats al
seu país d'origen (solen ser de països com ara Senegal, Marroc, etc...) A part,
tenen maneres de fer i de veure les coses molt diferents que les dels nois i
noies amb els que hauran de conviure a partir d'ara.
En el tercer grup, es pot donar tota la problemàtica anterior, encara que molt
més agreujats pel fet d'estar sols i no tenir ningú adult per a guiar-los, per els
3 Extret de lentrevista amb Gyana Selene Crippa
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
39
possibles entrebancs en el camí, i per les experiències de supervivència
viscudes. També es veurà caracteritzada per el tipus d’ acomiadament que hagi
tingut amb els seus familiars. Ara seran immigrants legals tutelats fins a la
majoria d'edat. Estan obligats a deixar-se protegir, encara són vistos com a
massa joves per a establir la seva pròpia vida encara que al seu lloc d'origen
sigui ben normal. Si no ho accepten, seran rebutjats i hauran de resignar-se a
la vida al carrer i la marginació. Aquest grup, però, no el tractaré ja que a
Cardedeu només hi ha joves vinguts amb famílies, i no pas sols.
Aquests tres col·lectius tenen moltes coses en comú: les tensions que
comporta ser immigrant o que els teus pares ho siguin, juntament amb el fet de
ser adolescent.
5.3 Problemes per trobar-se a si mateix: conflictes d'identitat (d'aquí o
d'allà?)
Escric aquestes línies tornant d'un tren, on m'he trobat amb uns nois
adolescents immigrants que es trobaven en una situació bastant penosa.
Anaven bastant (col·locats?) i ens van preguntar (al meu amic i a mi) si els
podríem indicar quan els toqués baixar a la seva parada, Montcada i Reixac.
Anaven dient que havien fet una pintada a les vies, que estaven en un centre
“xungo” de menors i que feien servir colònia cara. Em vaig espantar bastant,
quan un dels nois es va caure i els altres dos quasi no s’aguantaven drets.
Aquests nois, a més de no estar integrats, causen problemes a la societat.
Pertanyen al grups dels MENA (Menores Extranjeros No Acompañados), que
es concentren a les grans ciutats com Barcelona o Madrid. Si els troben, els
porten fins que compleixen els 18 als centres de menors, però els que no, solen
ser uns delinqüents. Pateixen molt nerviosisme, enyoren el valor de la família, i
sovint també depressió. Tenen molts obstacles, no poden tornar al seu país
d’origen per no decepcionar les esperances dels pares, que tenen Espanya
molt idealitzada, desconeixen la realitat, es pensen que els seus fills s’ho
trobaran tot molt fàcil.4
4 Extret de la revista Magazine de La Vanguardia, de l’article “Crecer a la fuerza”
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
40
L’etapa de l’adolescència, com ja hem indicat anteriorment, és on formem la
nostra identitat. Però, si la teva família és d’un lloc i on vius ara és tot ben
diferent: els seus costums i maneres de fer, es fa difícil. Els pares sovint tindran
inculcats uns mètodes, unes idees més pròpies del país d’origen que d’aquí, i
pel jove, serà difícil, ja que per una banda no voldrà “decepcionar” els costums
de la família, però per l’altra, voldrà sentir-se ben acollit entre els seus
companys, no voldrà ser diferent dels altres. No es pot generalitzar, però els
joves immigrants depèn del seu país d'origen, veuen que les normes familiars i
socials d'ells són diferents a les d'aquí. Com afirma una noia “Aquí la gent és
més tancada, allà tots ens coneixíem i ens ajudàvem els uns als altres, ens
saludàvem pel carrer, preguntem per la família...”.5
La desconeixença és moltes vegades la
causant de la por que porta a actituds racistes
o xenòfobes, “penso que seria una bona idea
potenciar la diversitat des de les escoles. Per
exemple, l’escola Fátima fan parlar als
alumnes de fora dels orígens. És important
que acceptin que el món és molt ampli, que
acceptin la diferència. D’aquesta manera,
s’evitarien els perjudicis, i per tant, els insults
que se’n deriven, fruits d’aquesta
ignorància.”6
En algunes entrevistes als nois, es feia evident que es sentien del tot del deu
país d’origen, encara que variava segons l’edat d’arribada: com més petits
arribessin, menys indicaven que es sentien del seu país de procedència,
probablement perquè ja ni tan sols se’n recorden.
El problema és que aquí tothom entén, per exemple, que moltes persones
exiliades durant l'època franquista s'enyoressin de casa seva i tinguessin
problemes d'integració en el nou entorn, però en canvi, molt poca gent pensa
5 Extret de l’entrevista mantinguda amb Khaula Ben Omar
6 Extret de la xerrada amb Mercè Espargaró.
Imatge 4: Estereotips que a vegades
pateixen els joves estrangersGràfic 13:
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
41
en l'immigrant com algú que també s'enyora i que ha vingut perquè pensa que
d'aquesta manera ajudarà a la seva família. Així, molt sovint persones
immigrades s'han d'enfrontar a actituds xenòfobes.
La dualitat cultural els obliga contínuament a triar, però la balança no afluixa per
cap dels dos costats...
5.4 Arribada, integració: elements positius i negatius (social, cultural i
econòmica)
A continuació veurem les diferents situacions econòmiques, socials i culturals
dels països, influència de la condició laboral dels pares, etc. Està organitzat per
ordre de més a menys freqüència de procedències:
Migració sud-americana: En aquest cas, és la mare qui sol venir
primer, i quan ja fa temps que hi viu, es recompon la família. Tenen
l’avantatge de conèixer la llengua castellana, però tot i així no tenen
facilitat per les llengües i els costarà molt aprendre i parlar el català. Els
joves estan acostumats a la solitud, a no tenir normes, i, sobretot es
remarca més en els nois que en les noies; la sexualitat més avançada,
és a dir que es casen de més joves, i per tant tindran més rebuig als
estudis. Les noies tenen una tradició de fer una festa als 16 anys,
l’anomenada “Puesta de largo” cerimònia molt important seguida d’una
festa que segons la seva cultura les porta a la majoria d’edat. La mare ja
treballava des de molt jove, i és sovint per això que l’objectiu d’estudiar
no és molt comú, és més important trobar parella. L’èxit posterior en els
estudis trontolla. A Argentina o Uruguai, en canvi, són realitats més
europees que els costarà menys adaptar-se, ho tindran més fàcil. Tot i
això, els estudis no acaben de ser prou bons.
● Migració magrebina: Són la majoria de la població immigrant jove. En
el seu viatge cap a Catalunya, ha vingut primer el pare i a vegades els
fills més grans (la seva societat és bastant masclista, per tant, la mare es
quedarà al seu país d’origen amb els fills fins que el pare decideixi que
poden reunir la família). L’objectiu dels pares bàsic és guanyar
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
42
ràpidament diners i tornar. La majoria hauran estat poc escolaritzats
(amb mètodes ben diferents, i arriben amb un nivell força baix.: això no
és veritat, sí que hi ha universitats). Per tant, els aprenentatges seran
diferents i presentaran certes dificultats. Si estan en un grup petit, estan
bé, però si els toca un grup-classe gran, els baixa l’autoestima. En quant
a la societat, els veiem força diferents; els nois no s’arrelen ni volen
convulgar? Integrar-se amb la nostra cultura, ja que com he pogut
comprovar a les entrevistes, tornen cada estiu a passar els tres mesos
de vacances o tot el temps possible al Magreb, i segueixen amb
contacte amb molts amics d’allà. En aquest cas, hi ha moltes diferències
nois/noies. Les noies en general tenen una adaptació més bona en els
estudis i algunes poques aconsegueixen arribar als estudis universitaris.
En canvi, en altres coses la cultura els ho posa més difícil; en el moment
en el que tenen la primera regla, a casa a algunes no les deixen fer
esport, ni anar a la piscina, han d’anar amagades, no poden mostrar les
cames nues. Els pares temen que no es despertin massa aviat. Tampoc
les deixen sortir fins gaire tard: segons les meves enquestes, quan es fa
fosc ja han de ser a casa ja que als pares els fa por la foscor i el perill,
allà els deixen fins més tard.
● Migració xinesa: les característiques principals són que en general,
acadèmicament són molt disciplinats, ja que allà els hàbits d’estudi són
molt més marcats. Tenen l’objectiu de triomfar., i la majoria fan batxillerat
i universitat. La seva societat és molt més normativa. S’organitzen
socialment en grups propis, es protegeixen entre ells per tal d’ajudar-se
entre família. És difícil, (Rosa ..... psicopedagoga d’institut de Sant
Cugat, al Baix Llobregat) entrar en relació amb els pares, hi ha poca
empatia.
● Migració est europeu: Vénen tant el pare com la mare primer (el que
dels dos tingui més estudis, que els solen tenir) Han estat escolaritzats,
amb plans d’estudi rígids, i és per això que tenen una adaptació ràpida al
grup. A part, agafen la llengua amb força facilitat ja que els nens solen
venir de petits, cap a la primària, i a mes de l’anglès té moltes
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
43
declinacions aquesta frase no s’entén. La cultura l’acceptem molt millor,
ja que no sol ser gaire diferent a la nostra, i les faccions tampoc. Tenen
èxit acadèmic. Solen venir de Romania i Bulgària.
● Migració paquistaní/índia: Sol venir també, primer el pare ja que es
tracta d’una societat més aviat masclista. Solen treballar a la Hosteleria i
tenir el seu propi negoci, i normalment viuen molt dins del nucli familiar.
Hi haurà moltes diferències nois/noies. Trobarem un gran enfrontament
amb la cultura europea: els nois no s’adapten bé, solen viure en pisos
compartits on no tenen suficient espai per a desenvolupar els seus
interessos, formaran part de bandes llatines i sortir molt al carrer (com
també els magrebins o sud-americans). Les noies si porten vel, no
s’acaben d’integrar, provoquen una confrontació amb les necessitats
educatives i tampoc triomfen en els estudis, sovint seran marginades.
Costarà que facin activitats com esport o expressió corporal.
5.5 Situació escolar i a l’ institut: dificultats lingüístiques, possibilitats
de futur
Una de les altres realitats
per a aquests nois i noies
és l'escola, ja que bé siguin
nascuts aquí o acabin
d'arribar, les principals
tensions i necessitats es
centraran allà. La majoria,
però, voldrien estar
treballant. Una de les
característiques dels joves
espanyols és que han
d'estar escolaritzats fins als
16 obligatòriament, i en molts casos també acabem fent batxillerat, és a dir, fins
als 18. Actualment ja estem en un context de crisi en quant a l'ensenyament
obligatori i post - obligatori, que si a més li sumem les persones nouvingudes,
Imatge 5: Joves estudiant a l'aula
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
44
procedents de entorns culturals molt diferents, als professors se'ls fa molt difícil,
ja que no saben com relacionar-se amb ells, de procedir de forma que no hi
hagi conflictes entre ells, és massa estrany.
Hem de destacar de dades d'escolarització de nois i noies emigrats:
2. Hi ha escoles d'educació primària amb percentatges molt diferents
d'alumnes immigrants, alguns arriben al 50%.però no a Cardedeu
3. Als instituts d'educació secundària, però, no han superat el 10%.
En aquests processos, ningú no ha tingut mai en compte el calendari escolar,
cosa que provocarà que sovint arribin en diferents moments del curs. També
pot ser que a causa de la concentració de vivenda, es pot produir una nova
concentració en funció del centre al que s'obliga a admetre’ls.
Des del punt de vista escolar, s'han de tenir en compte diversos fets:
Als seus països d'origen no sempre han estat escolaritzats, o si ho han
estat, amb diferents mètodes que sovint són menys disciplinaris.
Sovint la llengua no és la mateixa, i no tenen un gran domini de la
expressió escrita i comprensió lectora.
Desconeixen profundament el llenguatge dels companys, i tenen
l'angoixa de no poder comunicar-se, fer-se entendre.
Aquí ve quan entren les aules d' acollida, on aquests nois i noies seran rebuts i
se'ls intentarà posar al dia. A l'IES Manuel Raspall, he entrevistat la persona
que ho porta, Fina Ayats, i em va estar explicant les diferents dificultats que
tenien. Em va dir que sobretot feien servir molt l'Internet, els jocs interactius
funcionen molt bé. Valora molt l'espai LIC, un espai ple d'activitats i de
recursos, no només per als nois i noies, sinó també per als pares: cartes
informatives multilingües, ajuts amb la llengua...
El tema clau és el de la llengua. Un nen de llengua romànica li és més fàcil
comunicar-se amb els seus companys i ràpidament es pot enganxar als
aprenentatges. Un alumne de llengua no romànica li costarà més temps i li serà
més difícil comunicar-se i entendre.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
45
Sovint a les escoles són “marginats”, insultats... i això els porta a associar-se
amb els que són com ells, que tenen les mateixes dificultats de rebuig
social.”Un cop em vaig barallar amb un que em va cridar “immigrant de merda
ves-te'n al teu país” o “sudaca” i em vaig posar feta una fúria. Al principi em
molestava molt, però ara ja estic acostumada. Ho he convertit en una mena de
“sobrenom” molt tonto, i ja està.”7
Aquests nois i noies, la majoria el que estan esperant és que s'acabi l'ESO per
a treballar, i les seves famílies encara més. Però, els que sí que són bons
estudiants,l'ambient del qual estan envoltats no ajudarà gens.
La religió/cultura familiar/idees/origen/costums els condiciona relativament,
perquè ja portem temps rebent gent nouvinguda i la gent d'aquí ja en sabem
més coses dels que arriben. Tenim una societat més globalitzada , per exemple
fa 15 anys el tema del ramadà els adolescents no sabien què era, ara, en
canvi, preguntes a qualsevol adolescent i et saben respondre.
La relació amb els pares depèn. Hi ha gent molt tancada, que no saps res de la
seva manera de viure (cas dels xinesos), i d'altres que els pares s'involucren
molt perquè volen que els seus fills estudiïn i puguin treballar en llocs millors
7 Extret de l’entrevista mantinguda amb Gyana Selene Crippa
Imatge 6: Joves a l'aula
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
46
que els seus, o que puguin tornar als seus països d'origen amb uns estudis
europeus.
En quant a les seves relacions a classe, són els alumnes els que han d'anar
relacionant-se i trobant amics. A vegades els costa molt. Els professors sovint
ajuden a que es barregin a l'hora de fer treballs per parelles o en grup, i fins i
tot uns dies abans d'arribar un alumne nouvingut el professor informa al seu
grup classe i li busca un grupet de companys d'acollida.
5.5.1 L’informe PISA8
PISA és l’acrònim del Programme for International Student Assessment
(Programa per la Avaluació Internacional dels Alumnes). És un estudi que es
va iniciar a finals dels anys 90 per a comparar periòdicament el rendiment dels
nois i noies de 15 anys d’uns 57 països. Cada tres anys s’avaluen les
competències en habilitats lectores, matemàtiques i ciències.
Dels resultats dels joves nascuts a l’estranger (generalitza el col·lectiu, ja que
és molt divers) ens afirma les següents dades a continuació.
Hi ha elements negatius i elements positius en la diversitat de procedències. En
l’educació la immigració suposa un enriquiment cultural i a la vegada, una
complicació integrar a persones amb diferent llengua que la nostra i sistemes
8 Extret de l’estudi PISA 2009
Rendiment escolar dels joves de 15 anys en funció del lloc de naixement
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
47
educatius amb menor desenvolupament i generalització que l’espanyol.
Com es pot comprovar en el gràfic anterior, la puntuació dels joves nascuts fora
d’Espanya, el 7% del total d’alumnes matriculats en els centres espanyols, (438
punts) és inferior a la mitjana dels nascuts a Espanya(493 punts). El 7% de
l’alumnat matriculat als centres espanyols són nascuts a l’estranger. La
puntuació dels alumnes de naixement estranger és 55 punts inferior a la dels
seus companys nascuts a Espanya. Si es centra l’anàlisi en les comunitats
autònomes espanyoles, el major percentatge de no natius, de 15 anys d’edat
en els centres de secundària, està a Catalunya (amb un 9%). A totes les
comunitats que han participat a PISA 2006 els resultats de els alumnes
immigrants són inferiors als dels seus companys natius. Les diferències poden
ser fins i tot majors a 70 punts.
Gràfic 14: Percentatge i rendiment escolar dels no natius de 15 anys per comunitats autò-
nomes, comparació amb Espanya
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
48
5.5.2 Los jóvenes tutelados 'suspenden' en todos los indicadores
educativos9
Un estudio financiado por la Comisión Europea constata que los menores
tutelados por la Administración o que viven con una familia de acogida tienen
un nivel de estudios gravemente inferior a la media de los estudiantes de su
edad.
Mohamed, en la sede de la oenegé de extutelados Punt de Referència CARLOS MONTAÑES
“La profesora del Departamento de
Psicología Social de la Universitat de
Girona, Carme Montserrat, quien
participó en la investigación, explica
los fallos del sistema: los educadores, señala, "les dicen a los chavales a los 16
años que hagan una formación corta y se pongan a trabajar", pues a los 18
años dejarán de estar bajo tutela de la Administración y deberán buscar un
sustento para vivir de forma autónoma.
"Estos jóvenes están condenados a no estudiar y ello les puede conducir a
sufrir exclusión social en el futuro", advierte Montserrat.”
*Perfil problemàtic de noi/a adolescent:
Té problemes d'aprenentatge.
Rebutja les normes establertes.
S'enfronta a l'adult.
S'envolta de gent que ell pot dominar i amenaça i intimida als que són
més dèbils que ell.10
9 Article extret de el Periódico de Catalunya, 24 de gener de 2011
10 Extret de la xerrada amb Fina Ayats
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
49
5.5.3 Los inmigrantes no hacen bajar el nivel de los alumnos nativos11
El informe PISA demuestra la ausencia de efectos visibles sobre el
aprendizaje. El sociólogo Julio Carabaña descarta que los foráneos sean
un problema escolar
La extendida creencia de que la escolarización de alumnos inmigrantes hace
que baje el nivel de los conocimientos de sus compañeros de clase nativos es
una superchería. Al menos eso es lo que defiende el catedrático de Sociología
de la Universidad Complutense de Madrid Julio Carabaña, que se apoya en las
evidencias suministradas por el último estudio PISA de la OCDE del 2006. El
investigador asegura que los resultados de la prueba muestran que en España,
y por debajo del 20% de extranjeros en una clase, ese tipo de efectos son
imperceptibles.
Una inmigrante y su hijo en la escuela
Montessori de L'Hospitalet.
Carabaña, que trabajó en el Ministerio de
Educación como asesor del ministro José María
Maravall y después dirigió el Centro de
Investigación y Documentación Educativa (CIDE),
sostiene que la escuela es uno de los ámbitos
donde la inmigración genera "menos tensión". "La
población que le llega no es problemática y lo
único que causa es más trabajo para el
profesorado. Esa tarea no puede calificarse como un reto para los enseñantes.
Se trata de resolver problemas ordinarios conocidos desde hace décadas en
las escuelas receptoras de inmigrantes de todo el mundo". Ahora bien, el
catedrático reconoce que es injusto que unos pocos profesores tengan que
cargar con el trabajo "extra" y que han de contar con un apoyo adicional para
desempeñarlo.
Invitado por la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) y la Fundació Bofill,
11
Article extret de el Periódico de Catalunya, 8 de març de 2009
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
50
Carabaña mostró el jueves en el auditorio del Macba el resultado de sus
investigaciones. Por un lado, insistió en que los alumnos extranjeros no tienen
ninguna característica peculiar. "Son niños normales en su país que han
cambiado de lugar. Algunos tienen un nivel bajo de conocimientos, pero entre
los españoles también los hay", dijo. Por otro, recordó que la concentración de
inmigrantes en la escuela es un fenómeno que tiene una extensión limitada
porque solo un 6% de autóctonos (en Catalunya ese porcentaje se dobla)
acude a centros públicos que cuentan con más del 20% de extranjeros. Otro
4% está escolarizado en escuelas e institutos donde más de un 30% del
alumnado procede de fuera de España.
En cualquier caso, si a alguien afecta la concentración de ese colectivo es,
precisamente, a los foráneos, pues el 80% de los inmigrantes está matriculado
en centros donde los extranjeros son más del 20%.
EL PROMEDIO DEL GRUPO
Carabaña argumentó que la muestra española del estudio PISA del 2006 --
"mejores datos para medir los efectos de la inmigración en el aprendizaje
escolar no existen", subrayó--, demuestra que los resultados de los autóctonos
"no se ven afectados" si se dan concentraciones de inmigrantes inferiores al
20% y solo de forma muy ligera cuando ese índice se mueve entre el 20% y el
30%."Lo que desciende es el nivel medio del grupo", explicó, como
consecuencia de la presencia en él de alumnos que disponen de menos
conocimientos, pero otra cosa es que los extranjeros "hagan bajar el nivel de
los nativos". "Esto no es así", aseveró taxativo.
El catedrático de Sociología alertó de que incluso entre los enseñantes de los
centros públicos está muy arraigada la idea de que la capacidad de aprendizaje
de los autóctonos baja con la presencia de extranjeros. Ello provoca una fuga
de matrícula a centros privados por un motivo no avalado por la realidad.”
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
51
6. CONCLUSIONS
Al final, el meu treball no és exactament com jo em pensava que seria al
principi, però estic molt satisfeta. El procés de realització ha estat molt
enriquidor: cada vegada m’he anat “submergint” més en el tema, i entenent
més que abans, tenint així més ganes de saber-ne coses.
Els joves d’origen estranger han resultat més inaccessibles del que creia. No
he aconseguit tenir molt contacte directe amb tants joves com m’hagués
agradat.
Per a la seva elaboració, s’ha fet un treball de recerca bibliogràfica sobre la
immigració, a partir d’informes, diaris, treballs, pàgines web, llibres, etc. Per a
procedir, s’han fet unes entrevistes de camp a adolescents immigrants que a
més, estudien i viuen a Cardedeu.. Finalment, s’ha fet un treball de camp a
professionals especialistes en diferents temàtiques relacionades amb la
immigració
De la combinació d’aquests, podem dir:
En l’adaptació d’aquests nois i noies nouvinguts hi intervenen infinits factors,
com afirma l’antropòloga Mercè Espargaró, cada persona és un món,
intervenen les seves experiències, el que els ha envoltat sempre, les idees
familiars, la identitat que s’han anat formant... El que no podem fer és posar
estereotips que no ajudaran gens a la integració, sinó al contrari, la dificultaran.
Tot i així, dos factors que juguen un paper important en l’adaptació, són la
procedència i l’edat d’arribada a Catalunya, que són els que he tractat en
aquest treball.
Cardedeu, en comparació amb altres municipis propers, no té gaire immigració:
un 7-9 %, i això té incidència en les meves entrevistes, ja que fa que la
integració sigui molt més fàcil.
Tots els joves entrevistats estan amb la seva família, cosa que suposa un gran
avantatge per a ells. Aquests resultats només en donen en ciutats on hi ha més
aviat poca immigració, per tant, i no es poden extrapolar a Catalunya.
Els resultats no són quantitatius, ja que és una mostra de 18 joves. Per tant, Els
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
52
gràfics que hem vist a l’apartat de metodologia són poc representatius, només
mostren de forma general les característiques més importants de la mostra.
La meva aproximació:
Els adolescents que millor s’han adaptat són aquells que han vingut de més
petits (abans dels 10 anys). A la mostra estudiada han estat un 45% de les
persones. La majoria de les persones entrevistades porten més de 5 anys vivint
aquí, i la resta porten entre 3-4 anys i 1-2 anys, la qual cosa ens porta a pensar
que els pares volien venir amb els nens petits per tal que agafessin més ràpid
el ritme de tot; la llengua, les novetats culturals... Té molt a veure en la seva
adaptació en quines condicions hagin arribat. Molts d’ells , el 88% han estat
separats d’un dels seus pares o dels dos.
Un dels elements clau per a la adaptació és la llengua. Al provenir d’un país on
es parli una llengua romànica, s’adaptaran abans el ritme d’estudi, es podran
relacionar més bé amb els companys, etc. En canvi, si la llengua del país
d’origen és molt diferent, els costarà més temps ja que primer hauran
d’aprendre la llengua. Sobretot al dominar el castellà, tenen molta part de
l’adaptació facilitada, i els costarà menys aprendre el català, encara que
després sovint es tanquin una mica a aprendre’l perquè tothom els entén en
castellà.
Voldran assemblar-se a les persones d’aquí, però enyoraran el seu país;
llengua, menjar, festes, amics, escola, família. Pateixen problemes d’identitat,
ho passen malament; no sempre (tothom té una personalitat diferent i es
comporta diferent, però a grans trets és el que passa) perquè se senten d’allà
tot i que volen participar en la societat d’aquí: “Sóc d’allà perquè sóc d’allà” “A
mi m’agradaria estudiar pscicologia” em deia la Gyana, d’Argentina.
D’altra banda, s’aferraran a la seva cultura, per tant, conservaran el seu estil de
vida. En algunes entrevistes que feia a casa dels nois, em sentia com si
m’haguessin traslladat al seu país d’origen, en aquell univers tot segueix igual,
a casa seva parlen la seva llengua, la mare els prepara els àpats d’allà...
També he notat i m’han fet veure en moltes entrevistes que les persones dels
països africans i sudamericans són més obertes, més participatives, el 88%
dels entrevistats afirma que la societat, les normes per a relacionar-se són ben
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
53
diferents “La gent es saluda pel carrer, pregunta per la família, estan molt units,
s’ajuden els uns als altres... som com una gran família” (Kaula)
Des del meu punt de vista, que a les entrevistes 3 persones responguessin que
volen tornar al seu país d’origen, vol dir que tenen problemes amb l’adaptació.
També el 25% dels entrevistats/des està trobant que no els hi posem gens fàcil
la integració, ja que afirmen que sí que es volen quedar, però canviarien coses.
Això ens hauria de portar a tots a fer una reflexió sobre què fem que els faci
sentir diferents, quan en realitat no ho són.
Al principi les entrevistes que vaig fer no reflectien gaire el que jo havia estat
llegint dels experts; i vaig decidir buscar persones amb més problemàtica
d’integració, i no joves de l’institut. Aleshores vaig fer les entrevistes a la
Mongia (tres persones que portaven entre 1 i 2 anys a Catalunya) i vaig veure
moltes diferències: no parlaven gaire bé el català, i costava que
m’entenguessin. A més, tan sols tenien amics que també eren nascuts a
l’estranger. Tot i això, vaig quedar sorpresa que amb un any haguessin après
tantes coses, i també de lo espavilats que eren. Penso que d’ells, molts de
nosaltres en podríem aprendre molt. Han arriscat tot, han deixat tot enrere per
poder enviar diners a la seva família.
Tot nen necessita tenir cobertes unes necessitats bàsiques cobertes: un
habitatge, uns ingressos per part dels pares ( un 22% de la mostra tenen els
pares aturats), un mínim material, participar en alguna activitat
lúdica/esportiva/extraescolar ( el 55 % no practiquen cap activitat extraescolar).
Necessiten poder desenvolupar les seves capacitats i obrir la seva xarxa de
relacions, fer amics...
L’informe Pisa agafa el col·lectiu espanyol de 15 anys, però no té en compte les
diferències personals de cada noi/a. Els joves nascuts a l’estranger que
provoquen el baix rendiment són els que viuen amb família d’acollida o tutelats
per l’administració, com afirma un estudi recent finançat per la Comissió
Europea. És més, segons un estudi del sociòleg Julio Carabaña, queda
descartat totalment que els no natius facin baixar el nivell educatiu dels
alumnes natius.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
54
He après moltes coses d’aquest treball. Ara, quan veig persones d’origen
estranger pel carrer em sento més còmode i més propera a ells, perquè
d’alguna manera crec entendre’ls millor i aquesta sensació m’agrada. Per mi,
aquest és el premi del meu treball. Fent aquest treball he pres consciència de la
distància amb què mirem les cultures diferents a la nostra. Abans, sense ser-ne
conscient i sense cap mena de sentiment racista me’ls mirava amb llunyania
(cultural, no de despreci, ni de superioritat), és a dir, els mirava però no els veia
tal i com eren, no les mirava com a persones com jo (com si el fet de tenir una
cultura diferenciada impliqués un registre sentimental totalment diferent).
Actualment, si veig a algú de color o amb trets orientals no penso “és
immigrant”, és el mateix que si jo anés a viure a Àfrica, per exemple, i els altres
no em miressin malament per ser tan blanca. Així doncs, per a possibilitar la
multiculturalitat cal voler conèixer la resta de cultures. La desconeixença és
moltes vegades causant de la por (com els nens petits tenen por de la foscor
perquè no saben el què hi ha), que en contextos culturals pot dur al racisme i la
xenofòbia. Hem de veure la immigració com un enriquiment cultural, i deixar els
estereotips de banda.
En el treball es reflecteix també el punt de vista de la majoria de joves d’origen
estranger en front de la integració. Nosaltres reclamem que s’adaptin a
nosaltres i si no ho fan ho interpretem com un símbol de desconsideració. Ells
simplement volen continuar essent el que han estat sempre. El problema del
món actual és que hem oblidat qui som. Tots som persones, què més dóna
quina llengua parlem mentre puguem caminar pel carrer, mirar-nos i
somriure’ns? De què serveix tenir una cultura si enlloc d’enriquir-la la tanques
en un calaix per a que resti intacta. Estaràs tan ocupat preservant-la que no la
podràs gaudir.
En tot aquest context, està molt clar que queda molt per fer. Les dues cultures
no aprendran a conviure “per art de màgia”, calen polítiques d’integració i
dinàmiques de coneixement ben elaborades i de moment les administracions
no hi dediquen prous recursos.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
55
Al finalitzar aquest treball, m’he adonat d’un aspecte que no podia deixar de
banda. Cal filar més prim, fins i tot en la manera de parlar. No ens hauríem de
dirigir al col·lectiu de joves d’origen estranger com a ”ells” i nosaltres”.Hem de
vigilar amb els termes amb què hi referim. Si diem “ells” automàticament els
estem diferenciant de “nosaltres”, i per tant dificultem la seva integració. Tot i
això, no és fàcil incorporar-ho així com així al nostre dia a dia, però estaria bé
començar a conscienciar-nos.
Així doncs, el treball m’ha servit per a apropar-me als joves d’origen estranger
de Cardedeu. També, m’he adonat de la dificultat real de la integració, de com
n’és de dura i complicada la immigració. Però sobretot m’ha servit per aprendre
i conèixer noves maneres de fer.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
56
7 AGRAÏMENTS:
A l’Ana Rocha (tutora), per la seva paciència i
comprensió.
Als que han fet possible el treball: tots els joves entrevis-
tats, la Mercè Espargaró, la Fina Ayats, la Dolors Sala, en
Pau Baizán, la Rosa Alzuria i l’Encarna Duro.
A en Jordi Piña (oncle), pel seu suport i consells durant tot
el curs del treball.
A en Jordi Urgell (oncle), per la seva col·laboració en les
aplicacions gràfiques.
A la família, pels ànims, les preocupacions i el recolza-
ment.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
57
8 FONTS D'INFORMACIÓ:
8.1 Bibliografia:
Les migracions: llibertat individual, desafiament col.lectiu. Eduard
Ibañez. Justícia i pau, 200x.
La immigració a Catalunya explicada als joves. Àlex Seglers. Pòrtic
temes.
Les dones migrades. Apunts, històries, reflexions, aportacions...
Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones. Quaderns de
l'institut/5.
Joves d'origen immigrant a Catalunya. Necessitats i demandes.
Aproximació Sociològica. Generalitat de Catalunya. Secretaria de
Joventut. Col.lecció Aportacions.
Elements per una actuació municipal de recepció i acollida d'immigrants.
Consorci de Recursos per a la integració de la Diversitat.
8.2 Webgrafia:
http://www.migracat.cat/ (Observatori de la immigració a Catalunya)
http://www.gencat.cat/dasc/publica/butlletiIMMI/num43/(Butlletí Secretaria per a
la Immigració)
http://www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=2310 (Document de Jaume Funes “Joventut i immigració”)
http://www.xtec.cat/lic/index.htm (Espai LIC -de llengua i literatura,
d'interculturalitat i de cohesió social)
http://www.audir.org/index.php?option=com_frontpage&Itemid=1 (Espai
UNESCO per al diàleg interreligiós)
http://www.gatsbaix.org/www/index.php/ca/que-es-gats.html (GATS, Un projecte
associatiu per a la incorporació social.)
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
58
http://www10.gencat.cat/WebAcollida/AppJava/ca/Seleccio_idioma.jsp# (Guia
d'acollida per a immigrants)
http://www.mtin.es/ca/index.htm (Ministerio de trabajo e inmigración)
http://www.carde10.cat/infocardedeu/el-puntal/ (Web del Portal Joves de
Cardedeu)
http://cardedeu.prova.cat/public/ (Web de l'Ajuntament de Cardedeu)
http://www.canalsolidari.org/temas/immigracio (Articles d'actualitat sobre
immigració)
http://www.e-faro.info/CASTELLA/EChistes/EChInmi.html (Acudits sobre
l'immigració)
http://www.youtube.com/watch?v=6w7ZlunLALI (Bicultural stress in immigrant
adolescents 7-minute-long presentation)
http://www.tv3.cat/videos/2934530/Entre-el-somni-i-el-malson (Vídeo sobre els
joves immigrants a Barcelona)
http://www.xtec.cat/~jdolcet/socials/301.htm (Història d'espanya)
http://www.portalpaula.org/esfera/continguts/consulta_continguts.php?esfera=8
&lng=cat&id=5&arxiu=arxiucat_8_5.xml (Història general de les migracions)
http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/05Immigracio/02Dad
esimmigraciocatalunya/01perfilsdemografics/Documents/PERFIL_Paisos.pdf
(Principals nacionalitats estrangeres. Perfils sociodemogràfics)
http://www.migracat.cat/document/d6ccb7bd231eeee.pdf (Comparació dels
medis de comunicació estrangers i catalans)
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
59
9 ANNEX:
9.1 Qüestionari de les enquestes
ENQUESTA A JOVES IMMIGRANTS DE CARDEDEU
Aquesta enquesta la realitzo per a obtenir dades per al meu treball de recerca.
Els meus objectius són bàsicament saber quins problemes d'integració tenen
els joves immigrants, amb quines dificultats us trobeu un cop heu arribat aquí i
què n'opineu vosaltres al respecte. Les vostres dades personals només seran
utilitzades per a la confecció d’aquest treball, són totalment confidencials.
Agraeixo molt que hagueu accedit a ajudar-me, i m’agradaria que contestéssiu
amb total sinceritat les preguntes a continuació. Si n’hi ha alguna que no voleu
contestar o que no podeu contestar-la, deixeu-la en blanc. Gràcies.
TEST:
Nom i cognoms (opcional): Edat:
Lloc de naixement:
Quan fa que ets aquí?
A) pocs mesos
B) 1-2 anys
C) 3-4 anys
D) més de 5 anys
Quin curs fas?
A) 1º ESO
B) 2º ESO
C) 3º ESO
D) 4º ESO
E) 1º BATXILLERAT
F) 2º BATXILLERAT
G) Universitat/ altres:________
Quants/es germans/es tens?
A) 0
B) 1
C) 2
D) 3 o més
Quants anys vas anar a l'escola abans de venir?
A) Educació Primària (fins a
sisè)
B) De 4 a 6 anys
C) D' 1 a 3 anys
D) Cap
Valora el nivell de la teva escola al teu país d'origen
A) Insuficient
B) Suficient
C) Bo
D) Notable
E) Excel.lent
Fins a quin nivell d'estudis creus que arribaràs?
A) ESO
B) C.F. Grau Mitjà
C) C.F. Grau Superior
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
60
D) Grau Universitari
E) Màster Universitari
F) Altres:_________________
T'has sentit algun cop discriminat pel teu origen?
A) mai
B) a vegades
C) sovint
Penses en tornar al teu país d'origen a viure-hi?
A) mai
B) a vegades
C) sovint
Tornes de tant en tant (de visita) al teu país d'origen?
A) No
B) Sí, a vegades
C) Molt sovint, més de dos cops
l'any
Creus que estàs millor o pitjor econòmicament que els altres joves?
A) Millor
B) Pitjor
C) Igual
D) Molt pitjor/molt millor
Com de sovint t'has sentit deprimit/da en aquest últim any?
A) mai
B) a vegades
C) sovint
Et sents valorat/da?
A) mai
B) a vegades
C) sovint
Estàs satisfet/a amb la teva imatge personal?
A) molt
B) a vegades sí, a vegades no
C) D)poc
Normalment et sents preocupat/da?
A) mai
B) a vegades
C) sovint
Els teus pares treballen?
A) Sí
B) No
Quants amics tens?
A) 0
B) 1-3
C) 4-6
D) molts més
Fas activitats extraescolars (música, esport, anglès...)
A) esport
B) música
C) teatre
D) anglès
E) cap
F) altres: ______________
Fas classes de reforç després de l’ institut?
A) Sí
B) No
Valora el teu nivell de català
A) Dolent, em costa molt
B) Bo, però faig moltes faltes
d'ortografia
C) Força bo
D) El parlo sense accent
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
61
Fes el mateix per als teus pares
A) Dolent, els costa molt
B) Bo, però fan moltes faltes
d'ortografia
C) Força bo
D) El parlen sense accent
E) El parlo des dels _________
anys.
Quin nivell tens de castellà?
A) Dolent, em costa molt
B) Bo, però faig moltes faltes
d'ortografia
C) Força bo
D) El parlo sense accent
E) És la meva llengua materna
Fes el mateix per al nivell de castellà dels teus pares
A) Dolent, els costa molt
B) Bo, però fan moltes faltes
d'ortografia
C) Força bo
D) El parlen sense accent
E) És la seva llengua materna
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
62
Com de sovint vas a festes/discoteques els cap de setmana?
A) mai
B) a vegades
C) sovint
Com de sovint prens drogues/alcohol/fumes? (subratlla el cas)
A) mai
B) a algunes festes
C) a totes les festes
D) sovint
Formes part d'alguna associació o entitat per a emigrants?
A) sí: ______________
B) els meus
pares:_____________
C) no
T'has sentit incòmode alguna vegada pel fet d'haver dit/fet alguna cosa que al teu país d'origen és diferent?
A) mai
B) a vegades
C) sovint
En general, et sents satisfet/a de viure aquí?
A) molt
B) preferiria tornar al meu país,
perquè ________________
C) sí, tot i que hi ha coses que
canviaria:________________
___
D) gens
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
63
PREGUNTES
1.- Quina edat tens?
2.- De quin país provens, d'on prové la teva família? On vas néixer?
3.- Quant fa que ets a Catalunya?
4.- Com vas arribar aquí? Ho vas fer amb els pares, germans, avis...? Amb qui
et vas quedar si va venir primer el pare/mare?
5.- Què vas pensar quan els teus pares et van dir que vindries aquí? Has
canviat la teva opinió un cop hi has viscut?
6.- Quines diferències més grans veus entre com es viu aquí i allà?
7.- Quines coses han canviat per tu el fet d'estar aquí? Si poguessis tornar al
teu pais, hi tornaries? En el futur, penses tornar-hi? Perquè?
8.- De què treballen els teus pares? I allà? Quin nivell d'estudis tenen?
9.- Quants anys vas anar a l'escola al teu país avans de venir? Estudiaves
algun idioma estranger a l'escola?
10.- Com era la teva escola al teu país? Et posaven més feina? Com era el
material? Els professors eren més o menys estrictes?
11.- Vas ser rebut/da per alguna aula d'acollida? Creus que els professors
t'haurien d'haver ajudat més, o que et van ajudar prou bé?
12.- Creus que aquí l’educació és millor, que sortim amb més oportunitats?
13.- On et veus treballant quan siguis gran? Vols fer FP, anar a la
Universitat...?Perquè?
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
64
14.- Feies activitats extraescolars esport/música/dansa? I aquí?
15.- Formes part d'algun club, associació, entitat o esplai? Quantes? Quines?
16.- Tens bones relacions amb els professors i companys de classe?
17.- Vas tenir moltes dificultats per aprendre el català i el castellà?
18.- Els teus pares parlen bé el català i el castellà? T’ajuden a fer els deures i
s’estan per tu, insisteixen a que estudiïs,li donen importància als teus estudis,
volen que arribis lluny?
19.- Creus que els teus pares han tingut més dificultats per a integrar-se a
Cardedeu que tu?
20.- Segueixes tenint relacions amb els amics d'allà? (Mail, telèfon, cartes..?)
Cada quan hi tornes de visita?
21.- Quants amics tens aquí? En tens algun de molt íntim? Tens algun nòvio/
nòvia?
22.- Prefereixes relacionar-te amb amics catalans o gent del teu país?
23.- Creus que el fet de ser estranger t'ha suposat alguna dificultat?
24.- Vas assistir/participar a alguna Festa Major del poble? A quina hora et feien
tornar a casa els teus pares?
25.- Vas a discoteques/festes els caps de setmana? Prens drogues/alcohol o
fumes?
26.- Has tingut algun conflicte/baralla/problema? De quin tipus?
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
65
27.- Escoltes música de (el país on provingui l'immigrant) actualment? Tagrada
més la d'aquí? Digue'm un parell de cançons/grups que t'agradin.
28.- Quines coses positives creus que pots aportar a la nostra societat?
(Costums, llengua, esports, jocs...)
29.- Creus que els catalans som maleducats/fem algun gest que al teu país es
considera de mal gust?
30.-Creus que és veritat que els catalans som garrepes?
31.- Practiques alguna religió? Et suposa algun problema aquí?
31.- Creus que la gent et veu molt diferent per portar mocador? El portes
voluntàriament? Teniu mesquites a prop o us suposa un problema?
32.- Formes part (o els teus pares) d’alguna associació o entitat per a
immigrants?
33.- Creus que els teus pares van venir aquí perquè creien que fer diners és
més fàcil?
34.- Què en penses de la gent que creu que els immigrants els preneu la feina
als d'aquí, i que per tant provoqueu la crisi?
35.- Què creus que t'hauria d'haver preguntat? Creus que hi ha alguna cosa
important que encara no haguem dit en aquesta entrevista?
Moltes gràcies!
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
66
ENTREVISTA A FINA AYATS I ALTRES ESPECIALISTES:
1. Com definiries l'adolescència? Què la caracteritza? Característiques del
jove immigrant (obstinat, independent, rebuig al autoritarisme..?)
2. Perfil jove problemàtic
3. En trets generals, com s'enfrenten a l'adolescència els joves immigrants i
els joves d'aquí?
4. En quines procedències teniu més alumnes
5. Segons la teva experiència, hi ha diferències entre els alumnes
procedents de diferents llocs? Característiques de cadascun d'ells.
6. Necessitats educatives, depenent de les diferents procedències
(èxit/fracàs escolar, sistemes més o menys exigents, acostumats a més
o menys normativa…)
7. En funció del moment d'arribada, quines diferències hi ha? En general i
per procedències.
8. Necessitats educatives, depenent de l’edat d’arribada.
9. Quines diferències hi ha entre nois/noies?
10. Què creus que és el que fa que s'adaptin millor o a no patir tants
problemes d'adaptació.
11. L'origen, cultura familiar, costums... de quina manera els
condiciona?Arrelament: convulguen amb la nostra cultura?
12. Dificultas de relació amb els pares (si viuen en pisos compartits, si reben
el suport necessari de la seva part, o volen que treballin de seguida...)
13. De quina manera s’integren en els grups d’amics a les classes, amb qui
es relacionen (autoestima, relació amb professors...)
14. Què més creus que t'hauria de preguntar?
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
67
9.2. Xerrades
XERRADA AMB MERCÈ ESPARGARÓ:
1.- A què es dedica vostè?
Sóc assistent social, treballo per l’ajuntament de Granollers des del 83. Vaig
estudiar antropologia.
2.- Segons la seva opinió, hi ha molta demanda del seu servei, acudeixen molts
joves immigrants a vostè?
A Granollers, el 80% vénen de Canovelles, on hi viuen immigrants amb menys
recursos socials. Primer sol venir el pare, i després vénen els nens.
Normalment tenen un nivell d’estudis baix, i una feina dolenta. No només
tractem temes econòmics, hi ha un ventall molt ampli, normalment solen ser
problemes laborals, d’habitatge... Hi ha una xarxa de suport per ajudar-los a
formar part, a ser ciutadans. Ve força gent gran autòctona, alguns amb
problemes de salut mental. La gent que ve estrangera, o bé fa poc temps que
estan aquí o s’han quedat sense feina. No tenen recursos per a compensar
l’habitatge, així que solen viure tota la família o més d’una en una sola
habitació, cosa que sol afectar molt negativament al rendiment escolar. Ens
venen per una banda, marroquins i de l’Àfrica subsahariana, i per l’altra, sud-
americans: equatorians, bolivians, colombians... Els italians, alemanys, etc no
solen arribar per problemes econòmics, potser algun cop per la documentació.
3.- Quines associacions i entitats d'ajut a l'immigrant hi ha a Cardedeu?
A Cardedeu no ho sé, però a Barcelona n’hi ha moltes i a Granollers n’hi ha una
que és de Dones Senegaleses, una altra que és de Amics d’Àfrica... i potser
també n’hi ha alguna de marroquina. Però solen ser més reivindicatives o per a
celebrar festes. També hi ha Càritas, que és per als sense sostre, no cal que
siguin immigrants. També hi ha la UGT i altres sindicats que organitzen serveis
orientatius, part més informativa d’acollida, no tant un itinerari per mostrar com
funcionen aquí les coses.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
68
Hi ha un seguit de recursos per a tots els immigrants, que són el dret a la
sanitat pública, i si tenen la documentació ( sovint reben alguna ajuda de
l’ajuntament per aconseguir-los) però només amb el passaport no poden
quedar-se.
4.- Els joves nouvinguts provoquen algun conflicte a Cardedeu?
Els fills ho solen tenir difícil si el pares estan en una situació així. Una
conseqüència sol ser l’agrupament dels joves que arriben en barris, formant
una mena de “guetos”. També sol provocar certes contradiccions el fet de que
els nens, al arribar, sovint han passat molt temps sense els pares, o gairebé no
els coneixen. Això provoca conflictes pare-fill, i pèrdua d’autoritat. Hi ha
projectes d’adaptació, per tant, no només a l’entorn, sinó també a la família.
5.- Hi ha molts problemes? A què són deguts? Quina mena de problemes?
(temporals/permanents...)
Mira, l’altre dia vaig veure a les notícies un cas de nens que havien cremat a un
vagabund pel carrer, tots tres menors. Aquests joves tenen molts conflictes i
molts malestars. Tot nen necessita tenir cobertes unes necessitats bàsiques: un
habitatge, uns ingressos per part dels pares, un mínim material, participar en
alguna activitat lúdica/esportiva/extraescolar, o encara que sigui una sortida
escolar o unes colònies. Necessiten poder desenvolupar les seves capacitats i
obrir la seva xarxa de relacions, fer amics... al no tenir-ho se senten insatisfets,
no poden fer el que volen, i estan amb un continu malestar. A més, s’hi sumen
l’esforç que han de fer per a entrar en la comunitat, els pares que no promouen
la integració ja que ells mateixos se senten descol·locats. Estaria bé que des de
petits es fes un treball de famílies tancades en la comunitat: lo diferent sempre
els costarà molt.
Molts nens marroquins emigren sols, i aquests sí que solen portar a
comportaments conflictius. Sovint vénen sense papers i diuen que són més
petits per tal de tenir dret a una tutela i al permís de residencia. Aquest procés,
però, és molt arriscat per a aquests nois (quasi mai són noies) ja que molts es
perden, i alguns acaben en bandes o prenent drogues. Això no ho tenim resolt
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
69
del tot encara, ja que fins als 18 anys encara no hi ha cap ajut i hi ha moltes
dificultats per a trobar-los.
Ens hem trobat amb casos d’immigrants que estudien molt, s’hi deixen la pell.
Això sol dependre de la persona. Però els que no, sol ser perquè els pares no
ajuden, els costa molt ja que ells mateixos no han tingut estudis mínims o
perquè estan tot el dia treballant, i perden així possibilitats de suport. Tampoc
tenen llibres a casa seva ni en veuen mai. L’ambient a casa és molt diferent del
nostre. Moltes escoles públiques intenten subvencionar-los, però caldrien molts
més ajuts, i recursos. Però els ajuntaments ajuden també a les privades, i
d’aquesta manera hi ha menys diners per a subvencions d’aquest tipus. Per
exemple, a l’escola Fátima de Granollers, on la majoria són immigrants, no
paguen les excursions si els pares no s’ho poden permetre.
6.- Quin protocol segueix l'ajuntament per ajudar als nouvinguts? Creu que és
útil o que farien falta més recursos?
Hi ha un servei d’acollida que serveix de “foto de la ciutat” d’aquesta manera
s’orienten una miqueta. Si els calen més ajuts, ens els porten als serveis
socials d’atenció primària (una sola via), o se’ls farà una primera entrevista pera
saber una mica la situació en què es troben en general, un primer diagnòstic,
com a ciutadà més. Però se’ls ha de tenir en compte moltes vegades la cultura,
la situació econòmica del país on provenen, i tot... Amb un esforç per a
aprendre la llengua no és suficient, encara que és molt important.
A)Què s'està fent en aquest camp?
En el primer moment, calen més recursos, una mirada transversal en tot, tenir
en compte que és d’una altra cultura... També cal tenir una actitud exigent, no
tolerar la posició de víctima, de: feu-ho tot. Volen tornar de seguida, creuen que
de seguida que facin diners tornaran, estan en una posició de “no voler estar” i
d’aquesta manera es tanquen a la nostra societat, la nostra cultura. Hi ha gent
així que porta vivint ja uns deu anys i que encara no parla el català. Sempre
s’han estat relacionant amb gent del seu propi país, s’han tancat al seu barri.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
70
Els immigrants sovint arriben des de l’escola directament, o ens els porten de
l’ajuntament, o per veu (recomanat per algun veï/na conegut)
B)De quina manera podria funcionar millor (a nivell públic/societat)?
Per començar, penso que seria una bona idea potenciar la diversitat des de les
escoles. Per exemple, l’escola Fátima fan parlar als alumnes de fora dels
orígens. És important que acceptin que el món és molt ampli, que acceptin la
diferència. D’aquesta manera, s’evitarien els perjudicis, i per tant, els insults
que se’n deriven, fruits d’aquesta ignorància.
7.- Quins recursos hi ha per ajudar als joves immigrants?
Els mateixos que per als autòctons: són pocs recursos (dades objectives,
nomines).
També t’ofereixen algunes beques: per als llibres o per a prendre la llengua. Si
no tenen el permís de residencia, no pots demanar molts ajuts... És important,
en aquests casos tenir informació antropològica, conèixer-los bé. Sempre, quan
em ve alguna persona estrangera, li demano la ciutat on vivien i la busco en un
mapa, m’informo. D’aquesta manera, veuen que tinc un interès en la seva
cultura, que estic per ajudar-los.
8.- Creu que l'aula d'acollida és prou efectiva?
No en sé gaires coses d’aquest tema...
9.- Hi ha algun títol com ara la primària que no es pugui convalidar de certs
països? Quines solucions proposeu?
A Barcelona sé que hi ha un lloc on es pot fer un curs pont, on s’hi poden
convalidar certes assignatures que et faltin d’alguna carrera...
10.- El nivell que us arriba és l'adequat?
Quan arriben se’ls fa una prova de nivell. Però el més important no és que
normalment tinguin el nivell, sovint se’ls té més en compte el nivell de
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
71
maduresa que han assolit. Aleshores se’ls posa al nivell que els toca amb
reforç.
11.- Com us ho feu perquè aprenguin la llengua, i a més s'adaptin al ritme
d'estudi?
-----
Els africans sovint han nascut aquí. Els marroquins tendeixen a estar
reagrupats, i per tant tenen més problemes a l’hora de trobar casa i recursos
per a mantenir la família. Els romanesos, no tant... té a veure a amb la situació
econòmica del país, les oportunitats d’estudiar que tindran.
12.- Com ha anat evolucionant el percentatge de joves immigrants a l'institut als
llarg dels últims anys?
Ha anat disminuint, no sé en quins percentatges, però sobretot als pobles petits
com ara Cardedeu o Llinars del Vallès, que és on es remarca més.
XERRADA AMB DOLORS SALA:
1.- A què es dedica vostè?
- Sóc la psicòloga de l’institut.
2.- Quin percentatge d’immigrants o de joves de la població autòctona
acudeixen a vostè?
- A l’escola es detecten primer, i després es porten a serveis socials.
3.- Quines associacions i entitats d'ajut a l'immigrant hi ha a Cardedeu?
Hi ha l’associació de marroquins i les monges del cor de Maria i la Parròquia,
on hi solen anar famílies sudamericanes.
4.- Els joves nouvinguts tenen igual o més conflictes que els autòctons?
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
72
Hi ha un tant per cent important, depèn del país d’on provenen, que tenen
conflictes: tots els que vénen de països de l’est solen ser
disciplinats,organitzats i treballadors. En canvi, els altres col.lectius, sobretot els
sudamericans, magrevins... solen ser més conflictius. Solen començar per un
problema d’adaptació en el nou país. Sovint els sudmericans es troben amb el
problema que no saben ni que es parla el català. En canvi, els magrevins el
català l’enganxen molt bé.
5.- Hi ha molts problemes? A què són deguts? Quina mena de problemes?
(temporals/permanents...)
Normalment vénen de nivells més baixos, on l’escolarització funciona d’aquella
manera... i no estan acostumats a estar hores treballant. Els argentins, però,
solen portar força bon nivell escolar. També té molt a veure amb quines
condicions han arribat. Els pares solen tenir carrera...
Als magrevins els costa molt adaptar-se al ritme de treball, a fer deures, al
material... l seu país d’origen no viuen tan bé, en canvi els argentins, és una
situació ben diferent: allà tenén molt, però ho van perdre i per això emigren.
El cas dels sudamericans sol venir la mare primer, i després la mare i els fills. Al
cap d’uns anys, clar, es troben que són completament desconeguts, i això ho
complica. Durant la setmana treballen fora cuidant a gent gran, etc. I els fills
estàn tot el dia sols, perquè el pare també treballa, sovint de paleta.
Allà tots es cuiden, juguen al carrer... aquí en canvi un nen fa una malifeta i
ningú li dirà res.
Són causes econòmiques: de treball dels pares ( o no en tenen, o són molt
precaris)
Causes socials: d’adaptació i d’acollida, i a més ara en aquest context de crisi
s’emporten totes les culpes. Per una banda, no volen deixar les seves arrels
enrere, però per l’altra, també es volen trobar bé, aquí. Comporta
desadaptacions i problemes el fet de que els mirem diferents, com per sobre
l’espatlla.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
73
Causes de vivenda: els yogures d’aquí, solen ser de dues o tres famílies
visquent en un mateix pis. Són efectives en segons quins col.lectius.
6.- Quin protocol segueix l'ajuntament per ajudar als nouvinguts? Creu que és
útil o que farien falta més recursos?
A)Què s'està fent en aquest camp?
Que jo sàpiga no n’hi ha cap. L’IME( Institut Municipal d’Escolarització) aquí es
reben les famílies nouvingudes, i després dos professionalsde la generalitat
(d’ensenyament) segons com veuen el nen decidiesen a quin any el posen
segons el nivell que li correspongui. Si és disminuït o té algu problema, ens el
porten a nosaltres. Entre tots decidim en quin centre se’l posa.
B)De quina manera podria funcionar millor (a nivell públic/societat)?
Sí que farien falta més recursos. L’ideal, seria que es pogués ajudar als pares i
a la comunitat on es mouen aquests nois i noies.
7.- Quins recursos hi ha per ajudar als joves immigrants?
Hi ha una teràpia a Barcelona per ajudar a la gent nouvinguda, que es fa en
ente 7 i 9 sessions. El senyor que ho porta diu que tenen el síndrome d’Ulisses
“la terra promesa”. Algunes mares desitjarien tornar, ja que pensen, aquí estic
malament, allà també, però com a mínim era a casa meva. Si allà, al seu país
d’origen ja s’expliqués la situació d’aquí, estaria molt bé ja que es trobarien
amb menys xoc un cop aquí.
8.- Creu que l'aula d'acollida és prou efectiva?
Penso que força... Moltes vegades ja reaccionem quan ja hi és el problema, i
d’aquesta manera no donem mai l’abast... El centre té un pla d’acollida, l’únic
que els nens haurien de poder passar-hi més hores.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
74
9.- Hi ha algun títol com ara la primària que no es pugui convalidar de certs
països? Quines solucions proposeu?
Mentres estan fent ensenyament obligatori no són necessàries convalidacions,
però a la post-obligatòria, sí. A Barcelona (C/Bergara) amb la documentació, a
vegades triguen un any en decidir què els hi convaliden, quines assignatures sí,
quines no...
10.- El nivell que us arriba és l'adequat?
La majoria de l’aula d’acollida, adaptant-els-hi els aprenentatges. En el moment
que arriben, si tenen un ritme més lent, els acceptem, però quan comencin a
aprendre progressivament, augmentem el ritme de treball.
11.- Com us ho feu perquè aprenguin la llengua, i a més s'adaptin al ritme
d'estudi?
----
12.- Com ha anat evolucionant el percentatge de joves immigrants a l'institut als
llarg dels últims anys?
---
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
75
9.3 Glossari
Cal anar molt en compte amb el llenguatge que utilitzem per parlar
d'immigrants, ja que sovint algunes paraules que fem servir tenen connotacions
donades per determinades actituds més aviat negatives. Per exemple, molta
gent parla malament del mestissatge, però, a que no qualificaríeu d'immigrant
el darrer fitxatge estranger del barça?
Adaptació: conjunt i resultat de les reaccions per mitjà de les quals un indivi-
du respon harmònicament a les diferents condicions que li planteja un deter-
minat ambient, modificant-se a si mateix, o bé modificant la realitat segons
esquemes propis.
El grau d'adaptabilitat varia segons les disposicions individuals i els factors
socials i ètics. L'adaptació i les seves dificultats són especialment impor-
tants durant els primers anys de la vida del subjecte (dins la família i a l'es-
cola), en els quals l'individu estructura bàsicament la seva personalitat i
rep, per mitjà de l'educació, els principals elements amb els quals haurà
d'afrontar la realitat. Segons Jean Piaget, en el nen hi ha dos mecanismes
principals d'adaptació, l' assimilació i acomodació
Emigrant: persona que, per causes econòmiques, polítiques, demogràfiques,
ideològiques, personals... marxa del país on va néixer, i un cop s'hi instal·la es
converteix en immigrat amb relació als habitants del nou país.
Estranger: persona que no té la nostra mateixa nacionalitat, i per això se li
aplica la llei d'estrangeria.
Estranger comunitari: persones naturals dels estats membres de la Unió
Europea, als quals es poden afegir determinats familiars. Això vol dir que
gaudim del dret de lliure circulació per tota la Unió, i això ens permet l'entrada,
permanència i sortida dels estats que la formen sempre que vulguem.
Immigrant: persona que, per causes econòmiques, polítiques, demogràfiques,
ideològiques, personals... marxa del país on va néixer i se'n va a viure i
treballar en un altre país.
Immigrant clandestí/il·legal/sense papers: persones que traspassen les
fronteres dels seus països d'origen, i sense cap mena d’autorització
burocràtica, entren als països de destinació.
L'adolescència i la immigració a Cardedeu Aina Baizán Urgell
76
Immigrant no comunitari: immigrant que no té la nacionalitat o el passaport
de cap país de la Unió Europea.
Integració: ajustament de les parts que componen un sistema social.
Suposa la identificació i la participació dels individus i els grups parcials en la
societat global de què formen part. La integració no és mai total, per raó de la
diversa identificació i participació dels diferents elements que hi són vinculats, i
d'ací els conflictes, factors de disgregació. En una situació poc conflictiva,
l'acceptació dels valors normatius de convivència i dels compromisos establerts
entre els grups interessats garanteix la dinàmica integrativa; altrament, la
integració només pot ésser mantinguda forçadament, amb la consegüent
supressió de la independència dels elements implicats. D'ací ve el sentit
negatiu que, tan sovint, marca aquest terme, tècnicament poc precís i
operacional, d'altra banda.
Mestissatge: Encreuament de dues races o dues varietats distintes. El
concepte remet originàriament al mot castellà 'mestizo', és a dir, aquella
persona amb una ascendència mixta -d'una banda, dels colonitzadors
espanyols, i, de l'altra, indígena-. Actualment remet al procés històric
estructuralment generalitzat de barreja i hibridació intercultural en les societats
contemporànies.
Migració: desplaçament que protagonitzen les persones i els grups humans
que van d'unes zones a unes altres, amb un canvi de residència que pot ser o
bé temporal o bé definitiu. Si aquest desplaçament és continu i intens, com
passa avui dia, els moviments de població seran fàcilment vistos com un
problema greu, i no pas com un fet humà que cal integrar socialment.
Moviment antiglobalització: Sèrie complexa de processos que es produeixen
simultàniament en l’àmbit econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic i que
abasten la major part de les regions del planeta. Una premissa bàsica de
l'estudi de la globalització és considerar que el món constitueix un únic ordre
social.
Refugiats: persona que és acollida en un altre país perquè en el seu tenia una
por fonamentada a ser perseguida per motius d'ètnia, religió, nacionalitat,
pertinença a un determinat grup social o per les seves opinions polítiques.