L’alguerès

Escolteu la cançó Lo corral de vidre, de la cantant algueresa Franca Masu. Tot i que hi ha poques mostres de la fonètica algueresa, hi trobareu marcades algunes característiques d’aquest dialecte.

Així, amb les mans lligades,ofereix el meu cos a la gent.Embriaga de vida i cega en el corjo m’he tapat los ullsper no veure més arrès del món.I he vist qualque cosa de nou.

Cal destacar la terminació Ø de la primera persona del present d’indicatiu.

Observeu també la vacil·lació en l’ús dels articles el/els i lo/los.

L’ús d’arcaismes com arrès, en lloc de res, qualque i ver, en la darrera estrofa, també caracteritzen l’alguerès.

Lo corral de vidre

On sés, minyona,vestida de verd,amiga d’ahir?Jo l’he amagadaen una mar de paraules,de música, rondalles,mentides i llibres d’escola.Ella corriva contentaa un corral de vidrefins que amb el pensamentse tinyiva de blanc.

Quant a la fonètica, fixeu-vos en la pronúncia dels grups -nt i -ng, que mantenen la consonant final. També cal destacar la pronúncia en [r] del grup dr i la manca d'emmudiment d'alguna r en posició final.

Fixeu-vos en l’ús de la forma plena dels pronoms.

Així mateix, és característic de l’alguerès conjugar l’imperfet amb les terminacions -eva i -iva.

Ara que me’n só despullada,ofereix el meu cos a la gent.Jo deman si és ver que existeix,jo amb les mans en terra...Jo m’he tapat los ullsper no veure més arrès del món.I he vist qualque cosa de nou.

Per acabar, observeu les formes del present d’indicatiu del verb ser jo só i tu sés.

A més, el verb ser s’empra com a auxiliar en lloc del verb haver.