L’ANEGUET LLEIG

Escola Salvador EspriuAlumnes de 6è

És hivern i ha nevat. L’aneguet està trist; fa fred i no té amics.

Tremola, amagat en un canyissar, vora d’un estany gelat. Se sent molt desgraciat.

Un dia veu passar un estol d'ocells molt bonics. Els segueix amb la mirada fins que desapareixen. No sap com es diuen però li agradaria ser com ells.

Ha arribat la primavera. Ja no fa fred.

Els camps són plens de flors perfumades i d’ocells que canten.

L'aneguet ha crescut, té el coll més llarg i les plomes més clares.

Un dia troba uns cignes a la vora del llac. Són aquells animals tan bonics que va veure volar, a l'hivern.

. S'hi acosta, espantat.Té por que es riguin d‘ell.