2
CINEMA INVISIBLE { Bruce Conner, Gustav Deutsch} VARIACIONS DEL REAL { Raymond Depardon, Jean Eustache} RESCRITS { Guy Debord, Forugh Farrokzad, Lázló Moholy-Nagy, Sohrab Shahid Saless} MONOGRÀFICS { Peggy Ahwesh, Dominic Angerame, Stan Brakhage, Forcefield, Peter Hutton, Alexander Kluge, Jonas Mekas, Norman McLaren, Takeshi Murata, Julie Murray, José Antonio Sistiaga, Greta Snider, Leslie Thornton, John Whitney, James Whitney} PROGRAMADORS: Núria Aidelman, Núria Esquerra, Laida Lertxundi, Gonzalo de Lucas i Antoni Pinent. direcció xcèntric: Carolina López Lapis, James Whitney, 1963-66 Sur le passage de quelques personnes à travers une assez courte unité de temps, Guy Debord, 1959 In girum imus nocte et consumimur igni, Guy Debord, 1978

Lapis,, 1963-66 - CCCB · James Whitney} PROGRAMADORS: Aidelman, Núria Esquerra, Laida Lertxundi, Antoni Pinent. ... Kaneh siah ast (The House is Black), okzad, 1963, 20’, 35mm

  • Upload
    vuque

  • View
    224

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Lapis,, 1963-66 - CCCB · James Whitney} PROGRAMADORS: Aidelman, Núria Esquerra, Laida Lertxundi, Antoni Pinent. ... Kaneh siah ast (The House is Black), okzad, 1963, 20’, 35mm

CINEMA INVISIBLE { Bruce Conner, GustavDeutsch} VARIACIONS DEL REAL { RaymondDepardon, Jean Eustache} RESCRITS { GuyDebord, Forugh Farrokzad,Lázló Moholy-Nagy, Sohrab Shahid Saless}MONOGRÀFICS { Peggy Ahwesh, DominicAngerame, Stan Brakhage, Forcefield,Peter Hutton, Alexander Kluge, JonasMekas, Norman McLaren, Takeshi Murata,Julie Murray, José Antonio Sistiaga, GretaSnider, Leslie Thornton, John Whitney,James Whitney}

PROGRAMADORS: Núria Aidelman,

Núria Esquerra, Laida Lertxundi,Gonzalo de Lucas i Antoni Pinent.direcció xcèntric: Carolina López

Lapis, James Whitney, 1963-66

Sur le passage de quelques personnes à travers une assez courte unité de temps, Guy Debord, 1959

In girum imus nocte et consumimur igni, Guy Debord, 1978

Page 2: Lapis,, 1963-66 - CCCB · James Whitney} PROGRAMADORS: Aidelman, Núria Esquerra, Laida Lertxundi, Antoni Pinent. ... Kaneh siah ast (The House is Black), okzad, 1963, 20’, 35mm

Dijous 30, 20.30 h

MONOGRÀFICSForces esotèriques

«Alguns nens que juguen al carrer podrienresoldre alguns dels meus problemes de física

més ardus, perquè tenen modes de percepció

sensorial que jo he perdut fa molt de temps»

(J. R. Oppenheimer). El cinema es presta a la participació mística

en aquesta sèrie d’exercicis d’imatge i so que

alteren les nostres capacitats sensorials iconviden a un estat hipnòtic. Sense LSD, sense

al·lucinògens, amb un detall visual treballat a

l’extrem i un ambient sonor entre pertorbador

i meditatiu, aquesta sèrie de composicionsabstractes aniran travessant les nostresbarreres perceptives per alliberar l’ullinconscient i inundar la mirada de plaer.

Matrix, John Whitney, 1971, 6’, 16 mmOsaka I – II - III, John Whitney, 1970, 3’,

13 mmLapis, James Whitney, 1963-66, 10’, 16 mm

Terminal Self, John Jr. Whitney, 8’, 16 mm

Synchromy, Norman McLaren, 8’, 16mmCone Eater, Takeshi Murata, 3’30’’, videoDiamond, Forcefield, 2003, 12’13’’, videoImpresiones en la alta atmósfera, José

Antonio Sistiaga, 1989, 7’, 35mm

Dijous 9, 20.30 h

RESCRITSLázló Moholy-Nagy. L’artdel fotograma.Obra cinematogràfica completa.

En la seva exploració de l’art del fotograma i de

les possibilitats de l’òptica, el cinema va fascinar

Moholy-Nagy des de la seva època a la Bauhaus:

primer, a través de la teoria, amb la sevaconcepció del cinema pur i el projecte «Dinàmica

de la gran ciutat»; més tard, a la pràctica, amb

una obra que va evolucionar des de l’experiment

sobre la llum (Lichtspiel) i la simfonia urbana

(Marseille, vieux port) fins al documental social

(els baixos fons de Berlín, els zíngars) i l’esbós

de noves formes com el diari filmat (un viatge

en vaixell de Marsella a Atenes, amb el retrat,

entre altres, de Le Corbusier), i que va acabar

amb dos films a Anglaterra.

Marseille Vieux Port, Lázló Moholy-Nagy,

1929, 9’, 16 mmLichtspiel: Schwartz-Weiß-Grau, LázlóMoholy-Nagy, 1930, 6’, 35 mmBerliner Stilleben, Lázló Moholy-Nagy, 1926,

9’, 16 mmGroßstadt-Zigeuner, Lázló Moholy-Nagy, 1932,

11', 16 mmArchitektenkongreß Athen, Lázló Moholy-

Nagy, 1933, 29', 16 mmLife of a Lobster, Lázló Moholy-Nagy, 1936,

16’, formatThe New Architecture at the London Zoo,

Lázló Moholy-Nagy, 1936, 15'30’’, 16 mm

i

C

Diumenge 5, 18.00 h

VARIACIONS DELREALRaymond DepardonReporter, cineasta, fotògraf

En el cinema de Depardon cal distingir entre

els seus films de reporter i els seus films de

fotògraf. En aquesta sessió es mostren les dues

vessants —amb les seves diferències i també

les possibles ressonàncies internes—. 10è

Chambre, instants d’audiences està enregistrada

a una sala correccional dels jutjats de París: és

un film d’«instants», de fragments, que explora

la representació judicial a partir del seguiment

de dotze casos, amb un dispositiu concentrat

en l’acusat i el jutge. Tibesti Too és unmigmetratge rodat al Txad, una memòria de

viatger en el qual l’autor mostra la seva fascinació

pel desert i la dificultat de fotografiar-lo.

1a Part10e Chambre, instants d’audience,Raymond Depardon, 2004, 105’, 35 mm, VOSE

2a PartTibesti Too, Raymond Depardon, 1976, 40’,

35 mm

Dijous 2, 20.30 h

CINEMAINVISIBLEBruce ConnerPrograma 2

Segona sessió centrada en la figura de Conner,

que es reprèn amb la projecció de Crossroads

i que avança cronològicament, passant perMongoloid, amb música de Devo, i America Is

Waiting, amb la cançó homònima de DavidByrne i Brian Eno, fins a la seva darrera obra,

Luke. Aquesta última va ser realitzada a partir

de material filmat per ell mateix l’any 1967mentre feia una visita a Dennis Hopper i Paul

Newman, entre d’altres, al rodatge de Cool Hand

Luke.Aquest material en 8 mm i silent, Conner el

recupera avui i el mostra en suport digital a

tres fotogrames per segon, creant una de les

gravacions més elegíaques d’aquell temps.Presenta música composta per a l’ocasió de

Patrick Gleeson, col·laborador habitual deConner al llarg de la seva filmografia.

Crossroads, Bruce Conner, 1976, 36’, 35 mm

Take the 5:10 to Dreamland, Bruce Conner,

1977, 5’30”, 16 mmMongoloid, Bruce Conner, 1978, 3’30”, 16 mm

Valse Triste, Bruce Conner, 1979, 5’, 16 mm

America Is Waiting, Bruce Conner, 1982,

3’30”, 16 mmTelevision Assassination, Bruce Conner,

1963-1995, 14’, 16 mmLooking for Mushrooms (Long Version),Bruce Conner, 1996, 14’30”, 16 mmLuke, Bruce Conner, 1967-2004, 22’, video

Dijous 16, 20.30 h

RESCRITSGuy DebordFilms autobiogràfics.

Després de l’assassinat el 1984 del seu mecenes

Gérard Lebovici, Guy Debord va prohibirl’exhibició del seus films. A finals de l’any passat,

es van «alliberar» de nou, descobrint-nos una

obra cinematogràfica elegíaca, feta «contra el

cinema» i sobre la irreversibilitat del temps, com

mostren els seus dos films més autobiogràfics:

Sur le passage… és un assaig situacionista ple

de melangia al voltant de la impossibilitat de

transmetre l’experiència en el cinema; In girum…

és una evocació de la joventut perduda, de la

desaparició del París de les lluites, les amistats,

l’alcohol i els amors, un film sobre l’aigua –el

temps– i el foc –la revolució.

1a partSur le passage de quelques personnes à

travers une assez courte unité de temps,

Guy Debord, 1959, 18’, 35mm

2a partIn girum imus nocte et consumimur igni,

Guy Debord, 1978, 100’, 35mm

Diumenge 12, 18.00 h

CINEMAINVISIBLEGustav DeutschPrograma 2

Film Ist és una obra-catàleg dividida en dues

grans parts: la primera (episodis 1-6), feta entre

1996 i 1998, projectada a Xcèntricanteriorment; i la segona i última part (episodis

7-12), realitzada entre 1999 i 2002, que és la

que oferim en aquesta ocasió. El seu contingut

se centra en l’entreteniment del cinema i el seu

naixement com a espectacle fílmic. Els punts

que toca són: 7. Comèdia (19’); 8. Màgia (15’);

9. Conquista (18’); 10. Escriptura i llenguatge

(12’); 11. Emocions i passió (15’); 12. Memòria

i document (11’). Tota l’obra està creada a partir

de material ja preexistent del «cinema primitiu».

Aquesta sessió inclou l’última obra de Deutsch,

pel·lícula també de found footage, dividida en

tres episodis: 1. Kinematograf Theater Erdberg,

Wien 1912; 2. Apollo Theater, Surabaya 1929;

3. Cinema São Mamede Infesta, Porto 1930.

1a partFilm Ist. (7-12), Gustav Deutsch, 2002, 93’,

35 mm

2a partWelt Spiegel Kino. Episode 1–3, Gustav

Deutsch, 2005, 93’, 35mm

Dijous 23, 20.30 h

MONOGRÀFICSPaisatges del desastre

El cinema experimental permet a l’artistadocumentar múltiples catàstrofes en el moment

en què s’esdevenen o immediatament després.

El cinema de ficció representa desastres que molt

sovint queden fora d’allò representable, i el

documental té la responsabilitat de tenir una

autoritat i una teoria sobre el seu objecte. El

cinema experimental permet una documentació

des d’un punt de vista personal que fad’alternativa a la visió que el periodisme/televisió

i la ficció presenten sobre aquests desastres, és

per si mateix un altre tipus de document. El«desastre» és un terme ampli en aquestes obres

que n’investiguen el context, la ideologia i el

llegat.

73 suspect words, Peggy Ahwesh, 2000, 4’,

vídeoBoston Fire, Peter Hutton, 1978, 8’, 16 mm

Oh Life -A Woe Story- The A Test · News,

Stan Brakhage, 1963, 5’, 16 mmDeliquium, Julie Murray, 2004, 9’, 16 mmAnaconda Targets, Dominic Angerame, 2004,

12’, vídeoEin Marchen Aus Alten Zeiten, Jonas Mekas,

2001, 4’, 16 mmFlight, Greta Snider, 1996, 5’, 16mmHeaven’s Gate, Peggy Ahwesh, 2000, 4’, vídeo

Brutality in Stone, Alexander Kluge, 1960,

12’, vídeoLet me count the ways minus 6, LeslieThornton, 2005, 1’, vídeo

Diumenge 26, 18.00h

RESCRITSLes afinitats electives deKiarostamiKiarostami reconeix les arrels de la seva obra

en la cultura persa, en l’admiració per alguns

artistes iranians. La poetessa Forugh Farrojzad

—que va escriure el poema que dóna títol i que

va inspirar la sensualitat d’ El viento nos llevará—

va rodar una única pel·lícula, un documental

sobre una casa de leprosos que reflexiona sobre

la frontera entre la bellesa i la lletjor. Shahid

Saless va dirigir Un simple esdeveniment, en la

qual Kiarostami va descobrir una fontd’inspiració i un seguit d’afinitats: la ficcióminimalista, el retrat d’un nen, la poèticarealista de la vida quotidiana.«Un simple esdeveniment és potser el film que

més m’ha influït».

Kaneh siah ast (The House is Black),Forugh Farrokzad, 1963, 20’, 35mmYek Etefagh Sadeh (A Simple Event),Sohrab Shahid Saless, 1973, 90’, 35mm

Diumenge 19, 18.00 h

VARIACIONS DELREALJean Eustache

Eustache va filmar sovint amics i familiars,

trobant una forma específica per a cadaexperiència: a Les photos d’Alix filma el seu fill

en lleus ficcions sobre la distància entre laimatge i el so; a Número Zéro —amb la qual volia

«recomençar el cinema»—, una conversa amb

la seva àvia. D’aquest film n’havia fet una única

projecció, el 1971, per als seus amics. Trenta

anys després, es va recuperar i restaurar: «era

un film familiar, una manera de passar comptes.

Eustache va ser més o menys abandonat per la

seva mare i criat per la seva àvia. Aquestaconversa era l’ocasió de posar les coses damunt

la taula, de remuntar vers l’origen per saber

com havia arribat fins allà» (P. Théaudière).

Les photos d'Alix, Jean Eustache , 1980, 18',

35 mmNúmero Zéro, Jean Eustache, 1971-2001,

107', 35 mm

xC

È

N

T

R