L’APLICACIÓ DE LA NORMATIVA ANTITABAC EN L’ENTORN LABORAL

L’APLICACIÓ DE LA NORMATIVA ANTITABAC EN L’ENTORN LABORAL

EL MARC LEGAL

Carlos L. Alfonso

Universitat de València

[email protected] - Universitat de València

2

INTRODUCCIÓ

Llei de mesures sanitàries davant el tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac

Mesures ben diverses. No sols laborals Llei aprovada definitivament pel Congrés

(sense assumir totes les esmenes del Senat)

Entrada en vigor l’1-1-2006


3

PRECEDENTS

Normes molt disperses sobre venda, publicitat, etc., fins i tot comunitàries

Lleis autonòmiques Conveni marc de l’OMS per al control

del tabac de 21-5-2003, ratificat el 30-12-2004

En general, fins a aquesta llei no s’abordava clarament el problema en l’entorn laboral en un sentit integral


4

PRECEDENTS (2)

En l’àmbit valencià: Decret Legislatiu 1/2003 d’1 d’abril del Consell de

la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprova el TR de la Llei sobre drogodependències i altres trastorns addictius

Art. 2: tabac com a droga Art. 21: prohibició de fumar en certs llocs,

molts dels quals són llocs de treball Art. 22: dret preferent del no fumador Hi preveu programes i campanyes de

deshabituació i té les seues pròpies infraccions i sancions


5

PUNT DE PARTIDA LEGAL

El tabac és nociu No sols per al fumador L’OMS considera que l’exposició al fum

és carcinògena en els éssers humans Per tant, el tabac és perillós per al

fumador actiu (consum voluntari), però també per al fumador passiu (consum involuntari)


6

OBJECTIU EN EL MARC LABORAL

La llei pretén que el marc laboral es trobe lliure de tabac i de fum de tabac

Sobre això s’estableixen Prohibicions de venda Prohibicions de consum de tabac Programes de deshabituació Infraccions i sancions Regles sobre les persones responsables


7

PROHIBICIÓ DE VENDA

La venda només pot fer-se en la xarxa d’expenedories autoritzades o en màquines expenedores subjectes a certes condicions

En l’àmbit laboral, la venda de tabac pot fer-se mitjançant màquines expenedores (art. 4 b) Tampoc no poden ubicar-se als llocs d’accés,

pòrtics, vestíbuls, etc. Ni tan sols als espais a l’aire lliure que es troben en

centres de treball i no siguen dels esmentats anteriorment (art. 5 g )

No poden ubicar-se als centres docents, de l’Administració, etc. (art. 5)


8

PROHIBICIÓ DE CONSUM El consum només pot fer-se als espais on no

estiga prohibit (art. 6) Està prohibit el consum als centres de treball,

excepte als espais a l’aire lliure La prohibició es reforça amb l’esment d’altres

llocs que són centres de treball Centres de les administracions públiques Establiments sanitaris i docents Centres d’oci, culturals, biblioteques,

museus, instal·lacions esportives tancades, etc. (art. 7)


9

PROHIBICIÓ DE CONSUM (2)

No s’admet l’habilitació de zones per a fumadors als bars i restaurants ubicats als espais on està prohibit fumar –per tant, als llocs de treball–. Aquesta prohibició és absoluta

En alguns llocs de treball la prohibició és relativa, ja que s’admet que s’habiliten zones de fumadors, senyalitzades i separades de la resta de les instal·lacions i dotades de sistemes d’eliminació de fums, a:

Hotels, bars i restaurants Centres d’atenció social Sales de teatre, cinema Aeroports i estacions de mitjans de transport


10

PROHIBICIÓ DE CONSUM (3) La prohibició és una mesura de salut pública,

independent de les obligacions que es deriven de les normes de salut laboral (DA 7a)

Tanmateix, cal tenir en compte que en aqueix àmbit, en el moment que es reconeix legalment que el fum és nociu…

És obligat informar sobre la prohibició de consum, fins i tot a l’entrada (DA 3a)

Qualsevol persona interessada pot instar, administrativament o judicial, el compliment de la llei (per tant: un treballador, un representant d’aquests, un delegat de prevenció, un particular, etc.) (art. 23)


11


La conducta d’incompliment de la prohibició pot implicar: Sanció en l’àmbit administratiu per les

conseqüències sanitàries Sanció per una infracció de deures laborals –fins i

tot per desobediència– No constitueix un dret adquirit el fet que fins

ara s’hi haja estat fumant No hi ha previsió obligatòria de temps lliure

per a fumar diferent del que les normes, els convenis i els acords preveuen per a altres coses. Pot negociar-se


12


Hi ha un problema addicional: es pot obligar els treballadors a prestar serveis o passar per zones de fumadors quan aquestes puguen habilitar-se legalment?

De la llei podria desprendre’s que sí, ja que preveu la possibilitat de pas dels treballadors majors d’edat (art. 8.2.b)

Si fins ara s’ha fet, no hi hauria raó per a negar-se Però, després de reconèixer la nocivitat del tabac en termes

tan clars, pot ometre’s aqueixa qüestió en la prevenció de riscos laborals o hi preval el dret a la protecció integral del treballador?

L’ocupador pot prohibir totalment el consum del tabac. Mai no hi ha obligació d’habilitar zones o temps per a fumar


13

PROGRAMES DE DESHABITUACIÓ

S’hi estableix l’obligació de les administracions d’implantar programes d’educació per a la salut, informació sanitària i prevenció del tabaquisme

A més, hi ha l’obligació de promoure programes de deshabituació

S’hi declara que es promouran programes d’abandó en institucions docents, centres sanitaris, centres de treball, etc.

En tot cas, l’existència o no d’aquests programes no altera les prohibicions


14

INFRACCIONS I SANCIONS

S’hi estableixen infraccions lleus, greus i molt greus Les infraccions prescriuen

Lleus: 6 mesos Greus: 2 anys Molt greus: 3 anys

Les sancions previstes són multes i prescriuen en els mateixos terminis, excepte les lleus (a l’any). La quantia és:

Lleus, fins a 600 euros (en el cas de fumar, inicialment fins a 30 euros –si la conducta és aïllada–)

Greus, de 601 a 10.000 euros Molt greus, de 10.001 a 600.000 euros


15

INFRACCIONS I SANCIONS (2)

Les sancions són compatibles amb altres responsabilitats civils o de qualsevol altre tipus (art. 20. 6) i no exclouen la possibilitat de responsabilitat penal (preferent) (art 20.5)

S’imposen per les autoritats de les comunitats autònomes, després del procediment administratiu corresponent

El recurs contra la sanció és contenciós administratiu


16

INFRACCIONS I SANCIONS (3)

Les infraccions més usuals en l’àmbit laboral poden ser:

Lleus: Fumar (reiteració?) No informar a l’entrada de la prohibició de fumar

Greus: Permetre fumar als llocs prohibits Habilitar zones per a fumar als espais prohibits Instal·lar màquines expenedores als llocs prohibits

La deixadesa en el control pot motivar accions administratives o judicials en exigència del control

És possible mesures provisionals i multes coercitives perquè es complisquen (fins a 6.000 euros/dia) (art. 18)


17

PERSONES RESPONSABLES

Qui cometa els fets (art. 21) En alguns casos (per exemple, falta

d’informació a l’entrada) l’autor serà el titular del local

No s’exclou l’Administració com a responsable Encara que en algun cas: fumar, autoritzar fumar,

la sanció recau sobre l’empleat públic Quan se sancione l’Administració per infraccions

atribuïbles a la deixadesa dels seus funcionaris, serà possible exercir contra aquests actuacions disciplinàries i de qualsevol tipus


18

CONCLUSIONS

Aquesta llei té la mateixa força d’obligar que qualsevol altra

La prohibició de fumar en l’entorn laboral és clara

Les sancions previstes es poden aplicar directament a l’empleat responsable

No s’exclou l’aplicació de conseqüències addicionals en el marc laboral o funcionarial

No són clares les implicacions que es produiran en el marc de la prevenció de riscos laborals

Documents

L’APLICACIÓ DE LA NORMATIVA ANTITABAC EN L’ENTORN LABORAL