L’apostrofació i la contracció

I. 2. L’APOSTROFACIÓ

EL (L’) S’apostrofa No s’apostrofaDavant vocal o hac muda Davant de i, u consonàntiquesDavant les xifres que comencen per vocal: l’11, l’1...

Davant essa líquida. El stop*(1)Davant hac aspirada

LA (L’)S’apostrofa No s’apostrofaDavant vocal o hac muda Davant i, u àtones

Davant les xifres que comencen per vocal: l’11ª classificada...

Davant el nom de les lletres

En casos de confusió: la ira (lira), la Haia (Laia)Per convenció: la una (hora), la hostDavant paraules que comencen pel prefix a- amb valor negatiu, si pot originar confusió per homofonia: la asexualitat, la anormalitat, la asincronia....Davant i, u consonàntiquesDavant h aspirada

DE (D’)S’apostrofa No s’apostrofaDavant vocal o hac muda Davant de i, u consonàntica

SIGLESS’apostrofa No s’apostrofa

Quan es pronuncien com un mot s’apostrofen o no d’acord amb les regles generals d’apostrofació. Exemples: l’IVAM, l’ONU, la UNESCO, l’ESO, l’URSS, el SALT, …

Les sigles que es pronuncien lletra per lletra i que, al pronunciar-les, comencen per un so consonàntic. Exemples: el DNI, la CNT, l’IPC, l’FM, el PC, l’IBM, l’ UGT, l’EMT, l’AVL, L’ONG, l’LSD.

*(2)

*(1) Segons la Gramàtica de l’AVL, editada el 2006, “davant de préstecs no adaptats començats per “s” seguida de consonant no pot apostrofar-se considerant la essa líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclusivament l’article “el”, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introduïx davant de la “s” una vocal eufònica (que resulta innecessària, però en el cas de l’article “la” i la preposició “de”, exemple: el speaker o l’speaker, la schola cantorum, una sessió de striptease).

*(2) Segons l’AVL.

Conxa Gonzàlez Doménech

1

L’apostrofació i la contracció

CONTRACCIONS

A + El, els Al, alsDe + El, els Del, delsPer + El, els Pel, pelsCa + El, els Cal, cals

REMARQUES

Per tradició, l’article forma part de molts topònims, tant de comarques com de noms de pobles o ciutats. En aquests cas, dins d’un context, van en minúscula i, fins i tot, poden formar contraccions.

En l’expressió temporal dels anys, és recomanable precedir la xifra de l’article EL i no de la preposició EN o A. També podem usar l’expressió “l’any” seguida de la xifra.

Els dies de la setmana s’introduïxen amb l’article, excepte quan ens referim a un dia de la setmana immediatament posterior o anterior al dia en què parlem i no va precedit d’un adjectiu com pròxim o passat. “Dimecres aniré a València”, però “el dimecres 14 de març aniré a València”

Cal suprimir l’article davant dels infinitius amb valor verbal, és a dir, quan no tenen valor de substantiu. Ex: “Fumar” tant fa mal, però el berenar és un dels meus àpats preferit.

És incorrecte EL davant la conjunció QUE,. Ex: Que acceptes el treball, no canvia les coses.

No farem contracció si acompanyen una paraula començada per vocal. Ex: Puge a l’arbre.

Conxa Gonzàlez Doménech

2