Upload
others
View
8
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
0
Las necessitats dels arbres i la seva valoració
Objectiu: conèixer les exigències de les espècies forestals, descriure les estaciones
para poder escollir millor les espècies adaptades
1. Introducció...........................................................................1
2. Elselementsminerales........................................................22.1 Influènciadelselementsminerals..................................22.2 Quantificarelselementsminerals..................................3
3. L’agua...................................................................................63.1 Influènciadeelaigua.....................................................63.2 Quantificardelaigua.....................................................7
4. Latemperatura....................................................................94.1 Influènciadelatemperatura........................................104.2 Quantificarlatemperatura...........................................10
5. Síntesidelescondicionesambientals...............................14
6. Conclusions........................................................................18
7. Annexes.............................................................................19
Índex
1
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
CaracterístiquesdelterrenyhomogéneaenrelaciónconClima
+
Estacióforestal:zonahomogèniaenrelacióales
necessitatsdelsarbres,caracteritzadapelseuclima,
relleu,sòlivegetacióespontània
Relleu+
sòl=
Principalsnecessitatsdelsarbres
1.-Aiguaiaireacióradicular
+2.-Minerals
+3.-Temperatura
=Autoecologia:Necessitatsd’unaespèciedavantalselementsdelmedi
1. Introducció Lasnecessitatsdelsarbresestaranmésomenyssatisfetessegonsdelascaracterístiquesdelesestaciones*:
Aquestafitxaestàespecialmentdestinadaalsgestorsforestalsperquèpuguin:-identificarelsfactorsambientalsqueinflueixenenelcreixementdelsarbres;-conèixerlainfluènciad'aquestsfactorsenelcreixementdecertesespècies;-detectarelsdiferentsambientsperadaptarl'elecciódelesespèciesdurantlesoperacionssilvícoles.*:Elsasteriscsesdescriuenenellèxic
2
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
2. Els elements minerals 2.1 Influència dels elements minerals
Amésdelselementsfotosintetitzatsperlesplantes,aquesteshandeextreuredelsòlcertselementsminerals(nitrogen,potassi,calci,magnesi,fòsforioligoelements)queelssónútils:
-comacomponentsdelaplanta,demaneraquelafaltad'oligoelementspotprovocardeficiències(clorosi,decoloració);-enelfuncionamentfisiològic:respiració,fotosíntesi,circulaciód'aigua,construcciócel·lular,reproducció...
D'altrabanda,altreselementspodensernocius:-enalgunesespècies,lapedracalcàriapotcausarproblemesd'alimentaciódeferroqueresultenenesgrogueïment(clorosi)onecrosidelesfulles,elquepotportaralamortdel'arbre;-algunsoligoelements(ferro,zinc,manganès)podensertòxics,aixícoml'excésd'alumini(ensòlsmoltàcids);-elsresidusindustrials(plom,mercuri,cadmi)tambépodensertòxics.
Necessitatsd’elementsminerals
Baixes:espèciesrústiques
Roure americà, Roure de fulla grossa, Roure pubescent, Avet,Castanyer,Pinsap,Bedoll,Piblanc,Pinassa,Piroig...
Altes:espèciesexigents Rourepènol,Freixe,Cirerer,Auró,Om,Til·ler...
Sensibilitatalapresènciadecalci
Baixa:espèciestolerants
Rouredefullagrossa,rourepubescent,alzina,faig,cedredel’Atles,piblanc,pinsap,piblanc,pinastre...
Alta:espèciessensibles
Castanyer,Roureamericà,alzinasurera,AvetDouglas,Piblanc,Piroig...
3
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
2.2 Quantificar els elements minerals Elselementsmineralsprovenendel'erosiódelllitrocósideladescomposiciódelesfullesidelesrestesvegetalsalasuperfície(llit).Podemfer-nosunaprimeraideadelseucontingutfentunessimplesobservacions:
Elllitilesformesd’humusReflecteixenlescondicionsambientalsiproporcioneninformaciósobrelaquantitatd'elements minerals, especialment nitrogen disponible. Com més ràpida sigui ladescomposiciódelllit,mésimportantsseranelselementsmineralsielnitrogen.Hihatresformesprincipalsd'humus*(veureAFES2008):
• mull: humus amb bona activitat biològica, que assegura una ràpida
incorporaciódematèriaorgànicaenelshoritzonsminerals,caracteritzatperunllitmésomenyscontinu,sovintambcoladesdecucs;
• moder: humus amb baixa activitat biològica, el que resulta en una lentaincorporació de matèria orgànica en els horitzons minerals. El llit esdescompon menys bé i s'acumula a la superfície amb una capa de fullesfragmentades i blanquejades sobre una capa de matèria orgànica fina inegrosadegruixvariable;
• mor:humusformatencondicionsmoltdesfavorablesperaqualsevolactivitat
biològica, caracteritzat per la presència d'una capa gruixuda de matèriaorgànicafinainegrosapocdescomposta.
mull
moder
4
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
El nivell d’acidesa del sòl Elsòlésméspobrecommésàcid.Elnivelld'acidesa,opH,estàforçabécorrelacionatamblariquesadecalci,magnesiipotassi,excepteperavalorsdepHentre4,5i5,5.Alcamp,elpHesmesuraambunpH-metre(foto1),generalmentenl'horitzósuperficial"A"mésfosc(barrejadematerials orgànics iminerals). El sòl es considera àcid quan el pH és inferior a 5,5 a 7lleugeramentàcid;neutreiguala7;bàsic,superiora7.El calci
Lapresènciadefervescènciaindicalapresenciadecarbonatsdecalci(foto2).Quanescol·loquenenunsòlfi(noenpedres),unesgotesd’àcidclorhídric(HCl),diluïtal10%.
La vegetació indicadora Igualqueelsarbres,lesplantesdesotabosctenenlessevespròpiesnecessitatsminerals,pelquelasevapresènciareflecteixlescondicionsambientals(vegeuRameauetal.).Perexemple:labruguerola,ladechámpsia,elnabiuindiquenunsòlmoltàcid;
- Lafalgueraaquilinaielcamedrisindiquenunsòlàcid;- L’herbafetgera,lamèlicauniflorail’holostiindiquenunsòllleugeramentàcid;- Elcugot,celidònia,ilagrosellaindicanunsòlneutre;- Eltortellatge,laclemàtide,lamercurialperenne,l’auróblanc(foto3)ilalleteraborda
indiquenunsòlricencalci.
mor
Mesura de l’acidesa amb pHmetre de tires de paper
Efervescència amb HCL lligada a presència de calci
L’auró blanc indica un sòl ric en calci
Foto 1
Foto 2
Foto 3
5
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
Els anàlisis en laboratoris Perespecificarlesobservacionsrealitzadesenelcamp(sòl,flora),devegadescalferanàlisisquímiques,interpretatsambelprogramainformàticADISHATZ(Larrieu,Delarue2004).Podemdeterminar:
-elpHdel'aigua,lacapacitatd'intercanvicatiònic(CECoT),lesbasesintercanviablesCa2+,Mg2+,K+ilasevasumaS(descuidarNa+excepteencasosespecials),elquepermetcalcularlacapacitatdesaturaciódebase(S/T);
-al'horitzóorganomineralA:carboniorgànictotal(C),d'aquíelcontingutdeatèriaorgànicaMO(=CX1,72);nitrogenorgànictotal(N),d'aquíC/N;
-endoshoritzons(AiSsubjacents):elfòsforassimilableP2O5;
-calcitotalicalciactiuencasdereacciód'HCl.
-Ladisponibilitatdelsminerals, varia segonsel sòl, sónessencialsperal creixementdelsarbres, jaque lesespèciesaalgunesespècies.-Nomésunaanàlisidetalladapermetunaavaluaciócompletadelpotenciald'unSòl.Peròl'observaciódelallera,elmesuramentdelpHilesprovesd'efervescènciadeHClsónsimplesindicadorsdelariquesadelSòl.Lavegetacióespontàniadelsotaboscdónainformacióvaluosasobrelescondicionsd'alimentaciómineral.
Comparacióderesultatsdelsanàlisisadaptatsal’horizon
Diagrama per ajudar a interpretar una anàlisi de sòl realitzat amb ADISHATZ: en aquest sòl, els
nivells de Mg, K i Ca són insuficients per al creixement de les espècies productores
6
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
3. L’aigua 3.1 Influència de l’aigua
L'aiguaconstitueixmésdel80%delamassad'unarbre.Permeteltransportdemineralsiésessencialperalsprocessosfisiològics:fotosíntesi,respiració,absorciódenutrientsperlesarrels...
Noobstantaixò,unexcésd'aiguaenelsol,fins itottemporal,potserperjudicialperacertesespècies ifins itotamplificarleslimitacionsdelasequeraestival.Enefecte,quanelsolestàobstruït,lamancad'oxigen(hipòxia)provocalamortdelespetitesarrels,elqueredueixl'absorciód'aiguaiminerals.L'aiguasubterràniaquecirculaenelsSolsdelesvallsésmenysproblemàticaperquèsempreestàbenoxigenada.
Necessitatd’aigua
Baixa:espèciesrústiques Rourepubescent,alzina,alzinasurera,Cedredel‘Atles,Pinastre,Pinassa,piblanc…
Alta:espèciesexigents Rourepènol,freixe,pollancres,avetDouglas,pícea…
Sensibilitatal’excésd’aiguaensòl
Baixa:espèciestolerants Vern,freixe,salzes…
Alta:espèciessensibles Castanyer,roureamericà,cirerer,avetDouglas,faig…
7
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
3.2 Quantificar l’aigua Estimarelaiguadisponibleperalsarbresrequereixunaapreciaciódelainfluènciacombinadadelaprecipitació,eldrenatgealllargdelesformesdelterrenyielsol,elqueconstitueixunaveritablereservad'aiguaperalsarbres.Conèixerlescondicionsclimàtiques:PiETPÉs important conèixer tant la quantitat de pluja anual (P enmm) i la seva distribucióestacional,coml'evapotranspiraciópotencial(ETPenmm)querepresentalespèrduesdeaigua per evaporació i transpiració. El ETP depèn principalment de la temperatura, laradiaciósolarilahumitatdel'aire.PiETPpermetencalcularelsíndexsclimàticsdedèficithídric(P-ETP)quecaracteritzenelnivelldesequeraclimàtica.Un exemple a França: excepte comptades excepcions (vessant nord, situacions deconfinament...),elfaignotoleraleszonessubjectesaundèficithídricestivalmarcat(P-ETP de juny a agost inferior a -200mm) compassa a els climes del Loira, Aquitània oMediterrani(zonesenvermellalmapadelcostat).A França, les dades climàtiques deMétéo-France es poden consultar al portal "Sylvae" de la UMR Lerfob: http://silvae.agroparistech.frhttp://silvae.agroparistech.frABèlgica,lesdadesdelRealInstitutMeteorològicpodenconsultaralllocweb:www.meteo.be/climatlasAEspanya,Aemet(AgènciaEstataldeMeteorologia)télessevesdadesdisponiblesperaquihonecessitiatravésdelseuwebimésconcretamentperaCatalunyaespodentrobara:www.meteo.cat
P-ETPestivalmedia
Font:UMRLerfob–BDDigitalsV2
8
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
Observar el sòl Lamàxima reserva útil d'un Sòl correspon a la quantitatmàxima de aigua que es potemmagatzemarenelshoritzonsdesolexploratsperlesarrels.Aquestareservadepèndelgruixdelsòlprospectiu,delasevacàrregadecòdolsidelatexturadelsdiferentshoritzons.Elsllimsargilosossónelsmésfavorables,adiferènciadelessorres,queretenenmoltpocaaigua. La perforació amb un pic i una barrina proporciona una estimació aproximadaperquènoésfàcilentendre laprofunditatd'arrelamentd'unarbresense laconstrucciód'unafossadeSòl(foto4).L'excésdeaiguaalsòl(Embassament)s'observaGràciesalcolordelferropresentenelsolsotaaquestesrestriccions(hidromorfia):
•Elembassamenttemporalescaracteritzapertaquesd'òxid(ferrorovellat)i/oàreesdedecoloració(sortidadelferro).Parlemd'unhoritzóredóxico(foto5).
•L’entollamentpermanentestàmarcatperunhoritzódecolorgrisblavós(ferroreduït).Parlemd'unhoritzóredúctico(foto6).
21
31
Atenció: atèsquelavariabilitatdelsòlpotsersignificativaenunaparcel·la,caldriarepetirelsestudisperinterpretar-lacorrectament.
Foto 4
Acumulació temporal en un horitzó redòxic
Foto 5 Foto 6
Acumulació permanent en un horitzó redúctic
Observació de l’arrelament d’un Douglas dins d’una fossa
9
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
ObservarelrelleuElrelleuamplificaleslimitacionsdelsubministramentd'aigua.Existeixen3grupsdesituacionstopogràfiques:
- situacions de drenatge desfavorables per al proveïment d'aigua (monticle, part superior del pendent,convexitat,etc.),ambsortidesdeaiguasuperiorsalesarribades;-situacionsquedonencomaresultatunproveïmentd'aiguaequilibratentrelesarribadesilessortidesd'aigua(altiplà,puntintermedi);-situacionsfavorablesperal'alimentacióaiguaambentradesdeaiguasuperiorsalessortides(pla,pendentsinferiors,vall,vall).Percontra,leslimitacionsd'embassamentdegudesaunfluxdeaiguadeficientpodenveureincrementades.
ObservarlavegetaciódelsotaboscAlgunesplantescreixenenunambientmoltvariable.D'altres,denominadesindicadores,estanassociadesaentornsmésomenyssecsohumits.Perexemple,enunclimatemperat:
•Elboix,labitxeraborda,elsegelldeSalomóielscolitxossónindicadoresdesòlssuperficials,ambpocaaigua;•lacelidònia,l'alld'ósil'heuradeterrasónindicadoresdemediambientsfrescos,ambsuficientaigua;•Elllirigroc,l’herbadelmald’ullsilamolsaesfagnesónespèciesindicadoresdesòlsanegatstotl'any.
L'aigua és essencial per als processos fisiològics dels arbres. No obstant això, la presència d'embassaments temporals o permanents al sol és una restricció per a diverses espècies. L'estimació de l'aigua disponible per als arbres requereix una comprensió de la influència combinada del clima, el relleu (drenatge) i el sol (embassament). La vegetació espontània del sotabosc proporciona informació valuosa sobre les condicions del subministrament d'aigua.
L’heura de terra en un sòl ric en aigua
10
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
EUFO
RG
EN 2
009,
ww
w.e
ufor
gen.
org
4. La temperatura 4.1 Influència de la temperatura
Latemperaturacontroladirectamentelsprocessosfisiològicsdecreixementdelsarbres(fotosíntesi,creixement,respiració,etc.).Perpoderdesenvolupar-se,elsarbresnecessitenunatemperaturamitjanadiàriasuperiora5°Ciunatemperaturanocturnasuperiora0°C,durantunperíodedetempssuficient:almenys5mesosperalroureielfaigi3mesosperalbedolliellàrix.
Comaresultat,latemperaturadeterminaessencialmentladistribuciógeogràficadelesespècies.Elfaig,perexemple,nopotsobreviureenzonesonlatemperaturamitjanadegenerésinferiora-2°C.
Aquestainfluènciadelatemperaturasobreelcreixementdelesplantesesreflecteixenunabonacorrelacióentreladuradade la temporadadecreixement i laproduccióde fusta.Amés, lesgeladespoden tenirefectesnociusendestruirteixitsquepodenprovocarlamortdeplantesjovesolanecrosidefullesjoves.
Àrea natural de distribució d’una espècie de montanya: l’Avet
Àrea natural de distribució d'una espècie mediterrània: el pi blanc
Efecte d’una glaçada tardana en branca jove
de noguera
11
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
4.2 Quantificar la temperatura Lescaracterístiquesilimitacionstèrmiquespodendeterminar-seapartirdedadesmeteorològiques,peròsovintcalajustarelsresultatstenintencompteelsdiferentsparàmetresqueinflueixenenladistribuciódelestemperatures,jasiguil'altitud,elterrenyol'exposició.
Conèixerlatemperatura
Ésimportantconèixerlatemperaturamitjanaanualiladistribuciódetemperaturesanuals,d'unabanda,ielnombredediesdeglaçadesprimerenques(tardor)itardanes(primavera),perunaltre.
Lesdadesclimàtiquesesrecullenenlesestacionsmeteorològiques,sovintllunydelesmassesforestals.Lesdadeslocalitzatspodenobtenirutilitzantmapesclimàtics,perexemple,aFrançaelsproporcionatspelportalSylvaehttp://silvae.agroparistech.fr,vegeuelmapadelcostat),oaBèlgicaelsdelReialInstitutMeteorològic:www.meteo.be/climatlas(vegeuelmapadelcostat).Idem,aEspanyawww.aemet.esowww.meteo.catperaCatalunya.
Aescalafrancesa,latemperaturadeterminaelsprincipalsbioclimes(Atlàntic,Mediterrani,continental)ivariaenfunciódelalatitud:endesplaçarcapalnorden1graudelatitud,lacaigudamitjanadelatemperaturaésequivalental'observadaenascendiruns100menaltitud.
Temperatures mitges anuals a Bèlgica (Valònia) Periòde 1981 - 2010
12
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
Influència del’alçada, del relleu i de l’exposició Enleszonesmuntanyoses,latemperaturamitjanaanualdisminueixenuns0,55°Caincrementsde100metres.Aquestareducciógradualdelestemperaturesambl'altitudexplical'existènciadediferentsestratsdevegetació,caracteritzatsperlapresènciad'algunesplantesespontànies.Elsnivellsdepujols,muntanyesiboscossubalpinssónsuperatspelsnivellsalpinsinevatsnoforestals(veureexemplealcostat).
Depenentdelsmassissosidel'exposiciódelpendent,elslímitsaltitudinalsd'aquestsSòlspodenvariar.
Aunadeterminadaaltitud,laradiaciósolarenunvessantdepèndelseupendentidelasevaexposició,donantllocadiferènciestèrmiquesentreelsvessantssud(solana)inord(obaga),quesónmésfredesihumides,mentrequeelsvessantsaquestioestsónintermèdies,ambunadiferènciasignificativa:elsvessantsorientalssónmésfresquesperquèrebenelsraigsdelmatíquetriguenmésaescalfarunvessantrefredadaihumitejadaalanit,mentrequeelsvessantsoccidentalss'escalfenmésràpidamentalatardaaunvessantjaescalfadaalmatí.
Aquestsgradientsdetemperaturapodensercanviarensituacionsparticulars,d'aquílanecessitatd'observarelrelleuperidentificar:
• àreesconfinadesambtemperaturesmésbaixescausadel'efected'emmascaramentquelimitalaradiaciódellum(fonsdelavallipendentombrejada);
• foratsdegebreonl'airefredtendeixaromandreatrapatméstempsquealarestadelterreny;
• àreesd'inversiódetemperaturaenmuntanyes,ambfonsdevallmésfredsqueelspics.
Carte des températures moyennes annuelles 1961-1990 (source : Silvae)
Diferents estrats fitogeogràfics dels Pirineus
ESTRATNIVAL
ESTRATALPí
ESTRATSUBALPí
ESTRATALTAMUNTANYA
ESTRATBAIXAMUNTANYA
roures
NORDSUD
AvetsFaigs
RoquesPastures
neretsginebrespins
13
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
Observar la vegetación
Lavegetaciódepèndirectamentde lescondicions tèrmiques:ungrupd'espèciespotencials iunacobertavegetalespecíficacorresponenaunestratdevegetaciódeterminada.Pertant, lasevaobservacióésútilperconfirmar laidentificaciódelsoloperdeterminar-laenabsènciadedadesclimàtiques.Unexempledelescaracterístiquesdelsestratsdevegetació:límitsaFrançasegonsRameauetal.1993,2008.
Regióbioclimàtica
Estratdevegetació
Temp.mitja.anual
Principalsespèciespotencials
algunesespèciestípiques
Altamuntanya
Subalpí -2a4°C Pinegre,Pinocembra,Làrix…
Neret,ginebrónan,Lúzula…
AltaMuntanya 4a8°C Avet,Faig,Pícea… Xicòriadolça,cebamarina,Canuguera,Lligabosc,Gerdera…
Atlànticocontinental
Muntanyosaiplanícies
8a12°C Rouresdefullacaduca,Faigs,Til·lers,Freixes…
Jacintametista,Bruc,carbacina,Pulmonària,estrelletes,Carp…
Regiómediterrània
Supra-mediterrani
8a13-°C Rourepubescent,Piroig,Pinastre…
Coronil·laboscana,corner,ginestasessifòlia,aurónegre,Boix…
Meso-mediterrani
13a17°C Alzina,Alzinasurera,alzinadefullallarga,Piblanc,Pipinyoner…
Llentiscle,Eufòrbiaencarnada,marfull,arítjol,fenàs…
Termo-mediterrani
>17°C Olivera,garrofer,Piblanc…
Eufòrbiaarborescent,olivella,Murtra…
14
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
5. Síntesi de les condicions del medi En un bosc, les àrees homogènies poden definir-se en termes de factors ecològics (clima, relleu, Sol) i florístics,anomenatsestacions*.L'anàlisidetalladadelescaracterístiquesestacionàriespermetdeterminarsi lesprincipalsnecessitatsdelsarbres-aigua,elementsmineralsitemperatura-podensersatisfetes,especificantlesespèciesmésadequades.Noobstantaixò,aquestaanàlisiéscomplex,d'aquíl'úsd'einessintètiques.Lesguidesdestations
La descripció de les condicions estacionàries pot ser simplificada per guies d'estacions que descriuen totes lesestacionsenunterritoridonatiespecifiquenquinesespèciessónadequadesos'hand'evitar.
L'estacióesdeterminaenelcamputilitzantunclau,querequereixnomésunespoquesobservacionssobreelterreny,elsol i lavegetació.Cadaestacióesdetallaenunafitxadescriptiva,ambrecomanacionsdegestióqueguiaranalgestorenlesseveseleccionstècniques,enparticularenl'elecciódelesespècies.Lesguiesmésrecentsincorporenrecomanacionsrelacionadesambelsefectesdelcanviclimàtic.
Aquestsdocumentss'hanelaboraten lamajoriade lesregionsfranceses.Estarandisponiblesal llocwebde l'IGN(https://inventaire-forestier.ign.fr)oalCNPF(www.cnpf.fr).
Exemple d’una guia d’estació amb fragment de la clau d’identificació
i fitxa descriptiva (font: Gonin 2001)
15
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
L’autoecología de les espècies
Enabsènciad'unaguiad'estació,calconèixerambprecisiótoteslesnecessitatsisensibilitatsd'unaespèciepelquefaalsfactorsambientals,anomenatsautoecologia*,quehaurandesercomparatsamblescaracterístiquesestacionàries.
ABèlgica(RegióValona),lesdadesdereferènciaespresentenal'Arxiud'espèciesEcològiques(https://fichierecologique.be).
AEspanya,espodenconsultaralweb:www.arbolesibericos.esperespèciesautòctonesdelapenínsulaiilles,FloradelspaïsosCatalansotambéenlesguiesdegestió:ORGEST.Amés,laautecologíadel'espècieesdescriusintèticamentenels3volumsdela:"FloreforestièreFrançaise"(Dumeetal.2018;Rameauetal.1993i2008).
Unaaltrainformaciómésdetalladaespottrobarenllibresoenrecursosenlínia,comara:- Fitxes tècniques sobre l'autoecologia de les fustes precioses (Projecte Franco-Espanyol PIRINOBLE -http://www.pirinoble.eu);- Fitxes tècniques sobre assessorament en la utilització dels recursos genètics forestals (França -http://agriculture.gouv.fr/graines-et-plants-forestiers-conseils-dutilisation-des-provenances-et-varietes-forestieres);-Elllibre"AutécologiedesEssencesforestières"(Masson,2005).
16
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
Ejemplo:datosauto-ecológicosdelLàrix(Larixdecidua),basadosenlafloraforestalfrancesa.
-espècieheliofílica;-requereixunaatmosferaseca(precipitacionsanualsde600a1100mm);sensiblealeszonesnebulosesfreqüents;resistentalfred;-moltbonaresistènciaalvent;-arrelsprofundesifasciculades;-toleraSòlsformatssobretottipusdematerials(principalmentfiltrants),ricsenaigua;sielsoléssec,elclimahadecompensar(especialmental'estiu);però,sensibleal'excésdeaigua;-indiferentalariquesaquímicadelsol,perònos'assentabéenSòlspodzolizados;enlasevaàreanatural,apreciaSòlsnodesenvolupats(pedregars,morrenesrecents);-sensiblealacontaminaciódel'aire;-Sensiblealxancre(Lachinellulawillkommii)abaixaaltitudNota:HihamoltesracesgeogràfiquesaEuropa(enparticularlesracesdelesterresbaixes:Polònia,olesracesdelesmuntanyesbaixes:Sudestes),sovintintroduïdesenelsvessantsdelsturons(vagiambcompteamblesgeladestardanes).Lessegüentsvariacionsadaptativess'hanconegutenfunciódelesfonts:
-Àustria:espèciedebaixaaltitudambméshumitat,recognoscibleperlessevesllarguesbranquesquecauen(portdepícea);
-Sud-est(de300a800m):varietatmenysexigentenllumitolerantalahumitat;-Polònia:varietatdebaixaaltitudambclimacontinentalsec.Aquestesfontsnosónrecomanablesenl'espainaturalalpí(riscdecontaminaciógenètica).
Ecograma del làrix
Rodal natural de làrix mesclat amb pi cembra en els Alts Alps
17
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
Els ecogrames Els dos factors principals que expliquen el creixement de lavegetació són, en general, la riquesa mineral i elsubministrament d'aigua. Per tant, podem establir unarepresentaciógràfica,anomenadaecograma*,ques'integra:
-d'unabanda,lafertilitatmineral(eixhoritzontal);-d'altrabanda,ladisponibilitatdeaigua(eixvertical).
Aquest gràfic permet visualitzar, d'una banda, la posicióecològicadelesestacionsforestals*i,del'altra,lesnecessitatsecològiquesdelesespècies.Pertant,unadeterminadaestaciótéunnombrelimitatd'espèciesadaptadesquepodenconrearambunasilviculturaadequada.
En absència d'una guia d'estació, aquesta representació resumida es pot utilitzar per seleccionar espèciespotencialmentadaptadesalnivelltròfic*ialnivelldel'aigua*.Noobstantaixò,l'anàlisis'hadecompletartenintencomptelesnecessitatstèrmiques(etapadevegetació...)ielspossiblesfactorsquelimitenlaproducció(presènciadecalcària,gelades...).
Exemple de la posició de 2 estacions al ecograma, clarament diferenciades en termes de nivell de aigua i tròfic. L'àrea ecològica del roure americà i el cirerer també ha estat traçada en el gràfic. Es pot deduir que Red Oak s'adaptarà bé a l'estació 1 i Birch a l'estació 2 (de Dume et al., 2018; Rameau et al., 1993 i 2008).
18
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
Equip bàsic per a un diagnòstic de camp: pic, barrena, àcid clorhídric, llibre de flora,
guia d’estacións....
6. Conclusions Elcreixementdelsarbresdepènengranmesuradelsubministramentd'aiguaidelaventilaciódelesarrels,delsubministramentdemineralsidelescondicionsdetemperatura.Aquestesnecessitatsvariensegonsl'espècie.Pertant,l'elecciódelesespèciesdeterminaràl'èxitdequalsevolplantacióielcorrectedesenvolupamentdelsrodals.
Undiagnòsticdeleslimitacionsipotencialitatsdelmediambientés,pertant,essencialabansdequalsevolprojectedeplantacióoquancalseleccionarespèciesdurantunaintervenció.
Aquestdiagnòsticpermetrà:
-evitarerrorscostosos,lesconseqüènciesnosempresónimmediatesenelcasdelesplantacions(mantenimentmésfreqüent,mésriscdeproblemesdesalut,disminucióofinsitotmortsielcombustibleésinadequat);
-augmentarelvalordelaterraidentificant,enparticular,leszonesd'altaproductivitatenquèésinteressantplantaropromoureespèciesvaluoses.
Elsprimerselementsd'aquestdiagnòstic,basatenl'observaciódelSòl,elrelleuielclima,aixícomlavegetacióespontània,estanal'abastdetots,peròsovintésnecessàrialavalidaciód'unprofessional.
19
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
7. Annexos A – Lèxic
-Autoecologia:estudidelesnecessitatsestacionàriesdelesespècies.-Ecograma:representaciógràficadelescaracterístiquesd'unaestacióodelesnecessitatsd'unaespèciepelquefaalsdosfactorsprincipalsqueinflueixenenelcreixementdelaplanta:elaiguaielsnivellstròfics.-Formad'humus:entitatformadaperlasuccessióverticaldelshoritzonsO(orgànic)iA(organomineral)resultantd'undeterminattipusd'activitatbiològica.Lestresformesprincipalsd'humussónelmull(queindicaelsSòlsmésricsenelementsminerals,onl'activitatbiològicaésfort),elmoder(característiquesdelsSòlsdessaturadesambpHàcid,desfavorablesal'activitatdedeterminadescucs)ielmor(subordinatsalsSòlshiper-àcids,onl'activitatbiològicaésgairebénul·la).-Nivelldeaigua:nivellglobaldesatisfacciódelesnecessitatsd'aiguadelesplantespresentsenunadeterminadaestacióforestal.-Nivell tròfic:elnivellgeneraldenutriciópermèsperunsoloentorndeterminat.UnSolambunaltnivell tròficpermetunabonanutricióennitrogen(gràciesaunabonamineralitzaciódelesventrades),peròtambéenfòsfor,calci,magnesi,potassi,etc.-Estació:superfíciedeterrenydesuperfícievariable,homogèniaenlessevescondicionsecològiques(clima,relleu,solivegetacióespontània).Aquestahomogeneïtatjustifica,pertant,mètodessilvícoles(enparticular,l'elecciódelesespècies)ques'adaptenaella.
20
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
B – Bibliografia
Articlesillibresreferenciatseneltextorecomanatsallector:
(a) Associationfrançaisepourl'étudedusol(AFES):2008-Référentielpédologique.Ed.Quae,2008-405p.(b) BrustenT.,GoninP.:2016-Décrirelesstationsforestièrespourveilleràsatisfairelesbesoinsdesarbres.Forêt-entreprisen°228,p.28-33(c) DuméG.,GaubervilleC.,MansionD.,RameauJ.-C.:2018–Floreforestière:Tome1-Plainesetcollines(nouvelleédition).IDF,2464p.
(d) GoninP.:2001-ReconnaissancedesmilieuxetchoixdesessencesforestièresenMidi-Pyrénées:PetitesPyrénées,PlantaureletBorduresous-pyrénéenne.Toulouse:CETEFGaronnais,CRPFM.-P.,2001-48p.
(e) GoninP.,LarrieuL.:2017-Diagnostiquerlesstationssansl’aided’unguide,exempleenmontagne.Forêt-entreprisen°236,p.34-39
(f) GoninP.(coord.),LarrieuL.,CoelloJ.,MartyM.,LestradeM.,BecqueyJ.,ClaessensH.:2013-Autécologiedesfeuillusprécieux.Paris:IDF,2013,64p.
(g) LarrieuL.,DelarueA.:2004–LeProgrammeAdishatz:aideàl’interprétationdesanalysesdeterrespourlaforêt;version2.Tarbes:CRPFdeMidi-Pyrénées,2004,10p.+CDrom
(h) LarrieuL.,JabiolB.:2001–Analysesdesolenforêt:leschoixdugestionnaireforestier.Revueforestièrefrançaise,2001,vol.53,n°5,2001,p.558-567
(i) MassonG.:2005–Autécologiedesessencesforestières-Commentinstallerchaqueessenceàsaplace.Ed.Tec&Lavoisier,2005,651p.
(j) RameauJ.C.,MansionD.,DuméG.:1993-Floreforestièrefrançaise:Tome2–Montagnes.IDF,2421p.
(k) RameauJ.C.,MansionD.,Dumé.G,GaubervilleC.:2008-FloreForestièreFrançoise:Tome3-Régionméditerranéenne.IDF,2432p.
21
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
Concepcióiredacció:PierreGoninetThomasBrusten
Crèditsd’il·lustracions:
Pàg1:Fotolia
Pàgines:0,3(foto1),4(fotos1et2),10:PierreGonin©CNPF
Pàgines3(fotos2i3),8(fotos2i3),9,18:SylvainGaudin©CNPF
Pàgina4(foto3):AnneGeneix©CNPF
Pàgina8(foto1):©PNRHaut-Languedoc
Pàgina16:CatherineMichel©CNPF
Edició:enero2019
Maquetació:Eduter-CNPR
Aquest projecte va ser finançat amb el suport de la Comissió Europea. Aquesta publicació (comunicació) reflecteix únicament l'opinió de l'autor, i la Comissió Europea no és responsable de l'ús que pugui fer-se de la informació que figura en la mateixa
22
Lasn
ecesidad
esdelosá
rbolesysu
valoración
Peramésinformaciócontacteulesentitats
sòciesdelprojecte“eforOwn”