L'assertivitat

ASSERTIVITAT I CONFIANA PERSONAL

DESENVOLUPAMENT HUM 1

Facilitadora de nous aprenentatges TERESA PUYOL (Pedagoga)

www.desenvolupamenthuma.com



LASSERTIVITAT Lassertivitat s la fermesa, la seguretat personal i la confiana en un mateix. Ser capa de dir s quan decidim dir s, i dir no quan volem dir no. s la llibertat de decidir per un mateix.

Cap home s lliure si no s l'amo d'ell mateix

EPICETO (Filsof) Ser assertiu significa ser capa d'expressar-se amb seguretat sense haver de recrrer a comportaments passius, agressius o manipuladors. Per tenir un comportament assertiu, cal tenir una bona autoestima:

. Tenir conscincia dun mateix.

. Sentir-se segur dun mateix.

. Ser capa dautoafirmar-se.

. Tenir habilitats socials.

. Ser capa d'expressar les necessitats, pensaments i sentiments propis.

. Tenir congruncia i capacitat de convicci.

. Ser responsable de les prpies decisions.

. Canalitzar les emocions ecolgicament.

. Relacionar-se de manera satisfactria amb els altres.

. Valorar-se i respectar-se.



PERSONALITAT ASSERTIVA

PATRONS DE COMPORTAMENT + / + PATRONS DE SENTIMENTS + / + Sn persones que coneixen i creuen en els seus drets i

en els drets dels altres. Demanen aclariments quan ho consideren necessari. Saben dir NO si aix ho decideixen. Saben acceptar els seus propis errors. Saben demanar el que volen de manera clara, concreta i positiva.

. Alegria. . Relacions afectives satisfactries. . Expressa els seus sentiments tant positius com

negatius. . Es defensen sense agredir. . Tenen honestedat emocional. . Tenen una bona autoestima. . Tenen control emocional. . Saben expressar gratitud, afecte i admiraci.

COMUNICACI NO VERBAL

El to de veu s agradable. Parla fluidament i amb seguretat. La mirada s directa i serena. Relaxament corporal. La persona no assertiva no defensa positiva ni satisfactriament els seus drets o interessos personals. T poca autoestima. Freqentment es sent rebutjada o utilitzada i desatesa en les seves peticions. No perdona els errors dels altres. Actua lamentant-se o amb constants queixes sobre els dems. Actitud intolerant i/o temorosa davant els canvis. Parla amb amargura de la vida, les persones, la sort



La persona no assertiva s depenent dels altres, tenint un comportament subms o agressiu. DEPENDNCIA SUBMISSI AGRESSIVITAT

PROTOTIPUS DE PERSONALITAT NO ASSERTIVA: PERSONALITAT AGRESSIVA

PATRONS DE COMPORTAMENT + / - PATRONS DE SENTIMENTS + / - Sn persones fortes que no es permeten

vulnerabilitats. La seva vida i les seves relacions es polaritzen en

guanyar o perdre. Creena: La gent s dolenta. s necessari "defensar-

se" atacant. No accepten els errors dels altres. Manca d'habilitats socials. Excessiva ansietat en les situacions en les que s'hagi

de donar la talla. Classifiquen les persones en bones i dolentes

. Ansietat, rbia.

. Sentiments de culpabilitat.

. Dependncia afectiva; necessitat, no reconeguda, de ser valorada pels altres. . Relacions afectives no satisfactries. . Manca de control emocional. . Inseguretat disfressada d'autoritarisme. . Somatitzacions freqents per la tensi que representa

no controlar les emocions. . Senfada desmesuradament per poca cosa.

PERSONALITAT PASSIVA

Sn persones callades i passives. No es creuen amb forces per imposar-se a les

situacions, ni reclamar els seus drets. Aparentment sn persones submises, per actuen

amb rebellia passiva. Utilitzen mtodes subtils i indirectes.

. Depressi, apatia.

. Relacions afectives no satisfactries.

. Falta dautoestima.

. Grans dosis de ressentiment en els seus pensaments i creences.



TCNIQUES DE COMPORTAMENT ASSERTIU

RESPOSTA ASSERTIVA AMB PERSONES QUE NO HO SN: Quan estem amb una altra persona que no es dna per venuda davant la nostra postura assertiva s necessari no acovardir-se i no cedir terreny, sin augmentar progressivament i amb pacincia la fermesa de la nostra resposta inicial. Podem dir: "He ats els teus arguments, ara m'agradaria que escoltessis els meus" "Entenc que tu puguis pensar o sentir d'una altra manera. Ara vull expressar-te els meus pensaments o sentiments, perqu tu els puguis entendre tamb." Noms podem influir en la conducta dels altres fins a un lmit. A partir d'aquest punt el problema no s nostre, s de l'altre. Davant de comportaments no assertius dels altres, podem respondre de diferents maneres: TCNICA DEL DISC TRENCAT: Consisteix en repetir el propi punt de vista una i una altra vegada amb tranquillitat, sense entrar en les discussions ni provocacions que pugui fer laltra persona.

BANC DE BOIRA: Consisteix en donar la ra a la persona o acceptar el seu punt de vista en all que considerem que t ra, per negant-nos a entrar en discussions o donar-li la ra en els punts on no la t.

AJORNAMENT ASSERTIU: Consisteix en ajornar la resposta que anem a donar a la persona que ens ha criticat, fins que no ens tranquillitzem i siguem capaos de respondre amb ms objectivitat.

TCNICA PER PROCESSAR EL CANVI: Consisteix en desplaar el focus de la discussi cap a l'anlisi del que est passant entre les dues persones. Ser capaos de mantenir-nos freds i adonar-nos del que est passant.

TCNICA D'IGNORAR: Quan el nostre interlocutor est realment sulfurat i volem resguardar-nos de les seves crtiques. Quan preveiem que les seves crtiques acabaran en una acumulaci d'insults, sense arribar a tenir l'oportunitat de defensar-nos. Si responem amb un to despectiu o brusc noms suscitarem ms agressivitat en l'altre.

TCNICA DE LACORD ASSERTIU: Es deixa clar al nostre interlocutor que una cosa s cometre un error i laltre s ser una mala persona o ser un intil.

TCNICA DE LA PREGUNTA ASSERTIVA: Permet convertir al contrari en aliat. Consisteix en pensar b de la persona que ens critica i donar per fet que la seva crtica t bones intencions.



ELS ESTATS DE LA PERSONALITAT

Es defineix personalitat com a Conjunt de qualitats que constitueixen l'individu com a persona i que el distingeixen dels altres. A vegades sembla que tenim diverses personalitats dins de nosaltres mateixos, que ens diuen coses, fins i tot contradictries:

El que "haig de fer" , el que "em conv fer" i el que "magrada fer" La personalitat es forma en base als missatges rebuts durant la infncia i adolescncia: Aquests missatges provenen de pares, educadors,

familiars, TV, contes, cinema, davant els quals el nen es pregunta:

Qu s'espera de mi? Qu fer per ser estimat?

Com sobresortir dels altres? Quina classe de persona sc? Qu haig de fer per cridar latenci?

A partir dels missatges rebuts de l'exterior el nen prendr les decisions amb les que construir la seva personalitat.

ELS TRES ESTATS DEL "JO" Tota persona, independentment de la seva edat, t una personalitat formada per tres parts o estats (segons lAnlisi transaccional): PARE ADULT NEN s com si una mateixa persona tingus dins seu a un nen petit i els seus propis pares, en forma denregistraments en el cervell.

Una persona equilibrada t una bona integraci dels tres estats: Protegeix i posa lmits. T capacitat danalitzar objectivament. s capa d'expressar els seus sentiments, atendre les seves necessitats, de jugar, de crear,

Els diferents estats sn un conjunt d'emocions, pensaments i patrons de conducta.



EL PARE

JUDICIS DE VALOR NORMES, CRTIQUES CONSELLS, PROTECCI

EL QUE "S'HA" DE FER

L'ADULT

ELS RAONAMENTS BUSCAR INFORMACI INVESTIGA, PREGUNTA FIXA METES POSA OBJECTIUS ORGANITZA CALCULA

EL QUE "CONV" FER Actua amb lgica, mesura i equilibri

EL NEN

MANIFESTA LES EMOCIONS (Alegria, tristesa, por i rbia) INTUCI IMPULSIVITAT CREATIVITAT

EL QUE "MAGRADA" FER

EL PARE

El PARE est constitut per una srie denregistraments dels esdeveniments de tipus extern, percebuts per la persona en els primers anys de la seva vida. Les dades del PARE varen ser captades i enregistrades en directe sense correccions ni modificacions, degut a la situaci del nen, de la seva dependncia i de la seva incapacitat per construir significats amb paraules. Les persones podem recrrer a l'estat PARE en situacions dinseguretat buscant alguna idea, norma o mtode, generalment del passat, que ens ajudi a resoldre-les: Aix sha de fer daquesta manera, perqu sempre es va fer aix.



LADULT: s capa danalitzar el que est passant aqu i ara. s efectiu. / Busca solucions equilibrades. / s coherent / Sorganitza per complir les metes. Actua raonablement, controlant, sense reaccions violentes, ni frustracions. EL NEN s el motor de la creativitat, lencant, lempenta de l'sser hum. En aquest estat s on es troben les emocions

bsiques (alegria, tristesa, por i rbia). Es deixa portar per la seva emotivitat. Pot ser laspecte ms positiu de la persona o poden estar enquistats els problemes ms importants que limiten a les

persones. EL NEN ADAPTAT

El nen s'adapta a les exigncies de l'ambient, perqu sn ms fortes que ell mateix. EL NEN SUBMS + / - EL NEN REBEL + / -

+ Actua com indiquen les normes de convivncia o de respecte pels altres. Emocions falses: Falsa por, dubts. - Actua per por a la crtica o la sanci.

+s rebel, perqu no accepta les normes, per ho fa de manera sana per salvar la seva vida o preservar-se de perjudici. - Es comporta de manera desafiant, rancors, hostil, expressant moltes vegades sentiments falsos.

s una rebellia que no allibera a la persona, perqu no qestiona la causa que loprimeix. Es queixa, per no fa res.

RELACIONS DE DEPENDNCIA: JOCS PSICOLGICS

KARPMAN - psicleg i psicoterapeuta- va definir tres personatges que reflecteixen els principals rols que adoptem davant la vida i davant els altres, especialment quan les coses no funcionen b o patim estrs. Quan juguem a relacionar-nos amb aquests rols generem relacions de dependncia insana. PERSEGUIDOR SALVADOR

VCTIMA



ffff LA VCTIMA: Es troba en la posici bsica de: JO - / TU + Una persona adopta el paper de vctima quan repetidament subestima les seves prpies facultats. Quan se sent inferior als altres, els hi demana consell innecessriament i espera que tothom l'ajudi a resoldre els seus conflictes. La "Vctima" creu que, els seus pares, els altres, la mala sort o el dest sn els responsables de les seves desgrcies. ssss EL PERSEGUIDOR: Es troba en la posici: JO + / TU - Una persona es comporta com un perseguidor quan diu o pensa amb freqncia que s ms fort, ms rpid, ms intelligent, ms "guapo", que els altres, o b, s d'aquests que diu: "JO tinc ra i tu no saps res de res". El perseguidor intenta rebaixar i controlar als altres amb la finalitat de sobresortir de la resta.

EL SALVADOR: Es troba en les posicions: JO + / TU - // JO - / TU + Una persona es converteix en Salvador quan mirant el cel diu: Qu faries tu sense mi o Sempre em toca ajudar-te. Amb el pretext de voler fer b als altres, el Salvador, en realitat busca augmentar la dependncia de la seva Vctima i tenir una imatge revaloritzada d'ell mateix.

Adoptem el paper de Vctima quan volem que els altres ens acullin sota la seva ala protectora.

Adoptem el paper de Perseguidor amb l'esperana de calmar la nostra angoixa o la nostra rbia, mitjanant la dominaci de l'altre i inflant el nostre ego a travs de la seva humiliaci.

Adoptem el paper de Salvador, quan ens preocupem excessivament dels altres, encara que ells no vulguin. "Noms pretenc ajudar-te, Ho faig pel teu b".

ABRAHAM LINCOLN



EL RECONEIXEMENT

Quin tipus de carcies necessitem? Com les supliquem? Quin tipus de carcies acceptem? I quines donem?

DEFINICI: Carcia s qualsevol tipus de reconeixement o atenci (contacte fsic, acci o missatge verbal / no verbal / simblic),

tant positiu com negatiu, necessaris per sobreviure. Les carcies sn la base en les relacions humanes.

RENUNCIAR A LES CARCIES S RENUNCIAR A LA VIDA

La manca de carcies o reconeixement pot generar trastorns que afecten greument a la personalitat: depressi, pertorbacions,...

"No hi ha pitjor cstig que la indiferncia" CLASSIFICACI de les CARCIES: Podem classificar les carcies en tres grans grups CARCIES POSITIVES: Sn aquelles que ens fan sentir b, sensaci de benestar i augmenta la nostra prpia autoestima. Transmeten acceptaci, ressalten qualitats o aspectes positius de la nostra persona. CARCIES MIXTES Aparentment, s una carcia positiva, per hi ha un missatge negatiu. * Els gests, la mirada, el to de veu, poden corroborar o contradir el contingut del que es diu. Es produir una INCONGRUNCIA.

Exemple: "Que b que condueixes per ser dona".

CARCIES NEGATIVES: Sn les carcies que ens condicionen a sentir-nos malament, causant-nos dolor, mal fsic o psicolgic, redueixen la nostra prpia autoestima. Ressalta els aspectes negatius. Hi ha algunes persones que busquen el cstig o la crtica amb el seu comportament. * La seva creena s que noms poden obtenir carcies negatives. LES CARCIES POSITIVES SN MILLORS QUE LES NEGATIVES, PER LES NEGATIVES SN MILLORS QUE RES. L'absncia de carcies es fonamenta en l'oblit. L'aprenentatge del tipus de carcies estar en funci de les carcies que hem rebut en la infantesa, positives o negatives.



LES CARCIES a la identitat o als comportaments CARCIES INCONDICIONALS: * Sn les carcies que es donen a una persona pel simple fet d'existir i no per alguna cosa en concret. * Sn fonamentals per la salut mental de la persona. * Sn essencials per l'educaci dels nens, per sentir-se valorat com a persona i no pel que fa. Moltes depressions es produeixen per descobrir que han tingut mancances de carcies incondicionals. CARCIES CONDICIONALS: * Sn les carcies que es donen a una persona per la seva conducta, pels seus actes o actituds concretes. * Si sn carcies positives donen informaci a la persona que les rep, sobre les seves actituds i capacitats individuals.

LA RESPONSABILITAT DE LA NOSTRA VIDA Nosaltres sempre decidim sobre la nostra vida.

DECIDIM DIRIGIR AMB RESPONSABILITAT LA NOSTRA VIDA

DECIDIM QUE SIGUIN ELS ALTRES QUE DECIDEIXIN PER NOSALTRES

DECIDIM QUE SIGUIN LES CIRCUMSTNCIES O ELS NOSTRES IMPULSOS MS PRIMARIS, ELS QUE CONTROLIN LA NOSTRA VIDA

En qualsevol cas sempre decidim

DIRIGIR LA NOSTRA VIDA s l'opci de l'assertivitat, des d una posici bsica + / + s lopci ms compromesa i ntimament relacionada amb el creixement personal i la responsabilitat en la vida. Programem el cervell quan diem el que no ens interessa i ens fem responsables de les nostres decisions.



Decidim el que desitgem, o all que cobreixi les nostres necessitats ms ntimes. Implica ampliar la nostra conscincia, captar en nosaltres mateixos i en el mn que ens rodeja la informaci necessria, per prendre la decisi ms convenient per sentir-nos satisfets.

S ESSENCIAL SABER EL QUE VOLEM.

Quan una persona t un objectiu definit i coneix quin ser el resultat subministra al cervell una imatge clara, i aix, el Sistema Nervis sap quines de les informacions o percepcions que rep sn prioritries. Fa de filtre.

L'XIT S ACONSEGUIR EL QUE DESITGEM, LA FELICITAT S APRECIAR EL QUE HEM ACONSEGUIT

La persona conscient d'ella mateixa t:

Claredat emocional / Seguretat personal

Visi positiva de la vida / Control de les emocions Assumir la responsabilitat s una de les mesures que millor defineixen el poder i la maduresa d'una persona. Per actuar amb eficcia i aconseguir qualsevol meta s necessari tenir missatges clars: * DEFINIR AMB CLAREDAT I POSITIVISME EL QUE VOLEM ACONSEGUIR * CREURE QUE S POSSIBLE * SABER COM ACONSEGUIR-HO * DONAR-SE LOPORTUNITAT DACONSEGUIR-HO



DEIXAR QUE ELS ALTRES DIRIGEIXIN LA NOSTRA VIDA: s l'opci de la vctima. Deixar que els dems ens diguin el que hem de fer. Ens permet eludir la responsabilitat de prendre decisions, i aix, ens genera

ansietat i rbia. No tenim el risc dequivocar-nos. Ens permet anar de vctimes i mrtirs per la vida, doncs sempre seran els altres els responsables del que ens passi i

obtindrem sempre la possibilitat de donar-los la culpa. LES CIRCUMSTNCIES I LES NOSTRES EMOCIONS MS PRIMRIES DIRIGEIXEN LA NOSTRA VIDA s lopci ms cmode, menys madura. s deixar que sigui el nostre propi cervell (els nostres estats mentals o les nostres emocions ms primries) qui ens

programi i decideixi que s el que far, davant de cada situaci, sense prendre cap responsabilitat. No necessitem per res ser conscients de les decisions, tenim excuses per eludir qualsevol responsabilitat en la vida,

ens permet fer apologia de "l'espontanetat" per justificar totes les nostres accions. No tindrem mai el control sobre la nostra vida, ja que dependr de les nostres apetncies momentnies, de la

disponibilitat de recursos en lambient en el que ens movem, i de les nostres experincies passades. Per tant, haurem d'acceptar totes les conseqncies que aix ens pugui reportar. En absncia dun objectiu definit, aquesta energia es malbarata en totes direccions, ens convertim aleshores com un vaixell mogut pel vent.



LA VIDA S MERAVELLOSA

La vida s una oportunitat; aprofita-la. La vida s bellesa; admira-la.

La vida s un somni; fes-lo realitat. La vida s un repte; afrontal.

La vida s un deure; compleix-lo. La vida s un joc; juga-hi.

La vida s preciosa; cuida-la. La vida s riquesa; conserva-la. La vida s amor; frueix-ne.

La vida s un misteri; desxifral. La vida s tristesa; supera-la. La vida s un himne; cantal.

La vida s una lluita; accepta-la. La vida s una tragdia; domina-la. La vida s una aventura; endinsa-thi.

La vida s felicitat; mereix-la. La vida s la vida; defensa-la.

M. Teresa de Calcuta



BIBLIOGRAFIA

ALESSANDRA Grijalbo BERNE > Grijalbo BUCAY Integral CASTANYER Descle CONANGLA Varis titols HARE > Gestin 2000 HARRIS Grijalbo FISHER Nuevos emprendedores ZARA WAYNE

Martnez Roca Ed. Grijalbo



DESENVOLUPAMENT HUM FACILITADORA DE NOUS APRENENTATGES:.

TERESA PUYOL FORMACI Llicenciada en Cincies de lEducaci (Pedagogia) Educadora especialitzada Practitioner Programaci Neurolingistica (PNL) Mster en Anlisi Transaccional Morfopsicologia Enginyeria de la Formaci Mster en Sofrologia Caycediana Formaci dinstructors en moviment de Terpia Corporal Formaci amb Stephen Covey Anthony Robbins (Londres), Robert Dilts, De Bono, John Grinder, Lair Ribeiro (Brasil), Susana Bloch, Jorge Carvajal...

EXPERINCIA PROFESSIONAL

10 Anys deducadora i Pedagoga amb nens, joves i Orientaci Psicopedaggica

16 Anys de formaci i Orientaci en Entitats i Empreses

Any 2000 fundadora de DESENVOLUPAMENT HUM impartint formaci a entitats i Empreses en lmbit hum.

Coaching personal i professional

Membre del Comit organitzador del 1er FRUM EUROPEU PER LA TRANSFORMACI PERSONAL I SOCIAL www.anheurope.org

Collaboradora del projecte VIURE I SOMRIURE

www.desenvolupamenthuma.com

Documents

L'assertivitat