UNIVERSITAT DE BARCELONA abril 2006 Any X 2,4 € 35

LaBioRegió:ciència iqualitatde vidaper aCatalunyap. 12

Guia particularde lecturad’aquestSant Jordip. 20

“Amb l’alto el foc permanent d’ETA s’obre una porta a l’esperança”

Fins a 41 màsters oficials UB segons el nou model europeu per al 2006-07 p. 27

3

Carta del rectorSumari núm. 35

María Teresa Fernández de la Vega“Si féssim un debat més assossegat, als ciutadans no els preocuparia que augmenti l’autogovern d’una comunitat autònoma”......................4La BioRegió de Catalunya: el gran pol de la recerca biomèdica i sanitàriaLa BioRegió de Catalunya és un nou model de desenvolupament regional que millorarà la qualitat de vida dels ciutadans i consolidarà la biotecnologia com a motor de l’economia de Catalunya ............................12De debò us agrada llegir?Una guia particular de lectura per a aquest Sant Jordi ............................................20La UB oferirà quaranta-un màsters oficials el curs 2006-2007 dins del procés d’adaptació a l’Espai Europeu......................................................................................27Agenda ........................................................................................45Som UB........................................................................................46

la universitatRevista de la Universitat de Barcelona

Imprès en paper ecològic

Consell editorial: Màrius Rubiralta, rector; Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals, Co-municació i Política Lingüística; Ernest Trias, cap de comunicació. Editada pel Gabinet de Premsa:Ester Colominas direcció, Núria Quintana sotsdirecció, Jordi Homs, Rosa Martínez i Xavier Co-dony. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax:93 403 53 57. A/e: premsa@premsa.ub.es. Amb la col·laboració dels Serveis de Comunicació delParc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps.Col·laboració del fotògraf: J.M. Rué. Producció gràfica i publicitat: El Tinter. SAL. Tel.: 93 343 6060. Disseny original: Primer Segona Edicions. Maquetació i impressió: El Tinter, SAL (empresacertificada ISO 14001 i EMAS). Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Gines-ta. Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de:

Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

Projectes centenaris, projectes de futurEl proppassat febrer, vam iniciar els actes commemo-ratius del centenari (1906-2006) de la Facultat deMedicina de la UB i l’Hospital Clínic de Barcelona, ins-titucions capdavanteres al país en docència, recerca

i assistència sanitària. És aquest un bon moment per mirar enrere i com-provar el camí llarg i complex que han recorregut l’assistència hospitalà-ria, la docència i la recerca catalanes en el darrer segle, i un bon motiu,també, per mirar endavant i constatar que s’obren noves oportunitats. El 1906, enmig d’una gran repercussió social i política, la Facultat deMedicina de la UB es va traslladar del vell recinte de l’Hospital de la SantaCreu al carrer del Carme, a la seu del carrer de Casanova, juntament ambl’avui Hospital Clínic de Barcelona. Amb el pas dels anys, a la unitat fun-cional Facultat/Clínic, s’hi ha afegit un segon campus al voltant del’Hospital de Bellvitge, i l’àrea biomèdica de la UB es complementa ambles activitats del Recinte de la Maternitat i l’aliança amb Sant Joan de Déual campus Diagonal, el “Portal del coneixement”.Han canviat moltes coses des del primer embrió de la Facultat fins alscampus actuals; i queda encara molt camí per recórrer. Una de les priori-tats per als pròxims anys és, precisament, impulsar un nou concepte decampus universitari que incorpori una nova imatge de qualitat de vida,que atorgui una atenció especial a les persones que hi viuen i hi conviuen,com també a la docència i a la recerca, a la gestió i a les accions socials, i a la seva difusió. L’anomenat “Pla d’organització territorial de la UB.Horitzó 2020” serà la base de les negociacions amb el DURSI en el marcdel nou Pla d’inversions de les universitats catalanes, que es va presentarals mitjans de comunicació el passat 3 de març a la futura seu de lesFacultats de Geografia i Història i Filosofia de la UB. S’obre, per tant, unnou projecte, un nou model que reclamarà la implicació i el màxim con-sens de tota la comunitat universitària.

Màrius Rubiralta, rector

María TeresaFernández de la Vega

entrevista

4

TEXT:

Ester Colominas Núria Quintana

FOTOGRAFIES:

Josep Maria Rué

Un pas rellevant

De María Teresa Fernández de la Vega (València, 1949) en destaca especialment

que és la primera dona que ocupa el càrrec de vicepresidenta del Govern espa-

nyol, com també la primera que ha presidit un Consell de Ministres. Ella matei-

xa qualifica de molt rellevant aquest fet. De marcat tarannà progressista i arrelats

principis feministes, recalca que “cada vegada que una dona fa un pas endavant,

totes avancem”.

Amb més de vint anys d’activisme polític, ja havia ocupat càrrecs en anteriors

governs del PSOE, com ara el de secretària d’Estat de Justícia amb el ministre

Juan Alberto Belloch i, del 1990 al 1995, el de vocal general del Consell Gene-

ral del Poder Judicial per elecció del Senat. Llicenciada en dret i magistrada des

del 1989, no és tan conegut, però, el seu vessant acadèmic. Amb una tesi doc-

toral començada però que no ha tingut temps d’acabar, la seva formació se

centra en el dret del treball, concretament en els aspectes processals, un àm-

bit en què no sovintegen els experts. Justament sobre aquesta matèria va im-

partir classes a la UB al principi dels setanta, alhora que exercia com a se-

cretària judicial del Jutjat Social número 1 de Barcelona. “M’ho vaig pas-

sar formidablement bé!”, assegura quan recorda la seva etapa de professo-

ra universitària. “És una professió molt dura, però també molt gratificant.

No hi ha res com poder transmetre la teva experiència, i d’aquesta transmis-

sió n’aprens.” Els seus companys d’aleshores a la UB la recorden com una per-

sona “treballadora”, “segura de les seves conviccions” i “combativa”.

“Si féssim un debat mésassossegat, als ciutadansno els preocuparia queaugmenti l’autogovernd’una comunitatautònoma”

Entre les seves funcionsfigura la de transmetre a laciutadania els detalls de l’ac-ció del Govern. Creu que esperceben correctament lesaccions que s’han engegat?Quines en destacaria?La meva funció de portaveudel Govern és una de les mésboniques, perquè tracta d’ex-plicar què estem fent, que noés altra cosa que el que ens ha-víem compromès a fer. AquestGovern compleix la seva pa-raula, per això el primer diavam retirar les tropes de l’Iraq,per això hem aprovat una Lleicontra la violència de gènere,per això hem posat en funcio-nament tot un conjunt de po-lítiques socials per millorar lavida dels ciutadans, com sónl’augment del salari mínim in-terprofessional, l’increment deles pensions mínimes, i el sa-lari d’inserció social per a lesdones maltractades; per aixòara hem anunciat la Llei d’i-gualtat d’oportunitats i la Lleid’autonomia personal i de-pendència. Estem intentantampliar la cobertura dels dretsdels ciutadans fent-los exten-sius a col·lectius que fins arano els tenien o eren molt limi-tats, com les dones o els ho-mosexuals. Alhora estem im-pulsant reformes que consoli-din i millorin el nostre sistemapolític, que és a la Constituciódel 78 i que ens ha permès viu-re els millors trenta anys de lanostra història des del punt devista de la pau i el benestardels ciutadans. L’objectiu ésconsolidar el model que hemconstruït els espanyols, tots elsespanyols. Després de trentaanys, és lògic que necessitiadaptar-se a les coses que hanpassat, que han estat moltes.Aquest país ja no és el mateix.Avui, a Europa es prenen mol-tes més decisions, perquè hiha hagut un fort procés de

descentralització. Cal portaraquestes qüestions als Esta-tuts, a les normes, sense queper això calgui canviar res delmodel que ens hem donat, iprocurant que aquest modelfuncioni millor, com a mínimdurant els pròxims trentaanys.

El caràcter progressista d’a-quest executiu ha aixecat unautèntic corrent d’enfronta-ment amb alguns sectorspolítics i socials. Creu que, alcontrari del que diu el tòpic,la legislació, en aquest cas,va per davant de la societatespanyola?Més d’onze milions d’espa-nyols van votar pel canvi i vandecidir, a més, que aquest can-vi el féssim nosaltres. És evi-dent que cada vegada que desd’un govern s’impulsen canvishi ha resistències; són les resis-tències dels sectors més con-servadors, els que s’hi oposenfent molt de soroll. Si féssimun debat més assossegat delque podem fer en moltes oca-sions, probablement els ciuta-dans estarien d’acord que elfet que hi hagi més autogo-vern en una comunitat autò-noma no només no els ha depreocupar, sinó que fins i totels ha de satisfer. Està demos-trat que determinats serveis, sies donen des de l’Administra-ció més propera, són més efi-caços. La majoria de la gentestà d’acord que augmenteml’autogovern, en la mesuraque ho permeti el nostre mo-del constitucional. Qui hi potestar en contra? Volem impul-sar, també, l’Europa políticaperquè creiem que és la regióamb més benestar del món. I ara tenim el privilegi d’estaren aquest projecte polític,d’impulsar-lo. La major partdels espanyols són profunda-ment europeistes. Vam ser el

primer país a donar suport a laConstitució, a impulsar-la, i hem d’adaptar- nos, i millo-rar, i actualitzar- nos. Això és elque li ha tocat fer a aquest Go-vern, i això és el que fa, evi-dentment amb l’oposició, compassa sempre, dels sectorsmés conservadors, més immo-bilistes, que no només no vo-len avançar, sinó que de vega-des sembla que el que volenés retrocedir. Però això no ésel que vol la majoria d’aquestpaís, n’estic convençuda.

Evitar el “pensament únic”ha provocat que, a més deles veus contràries de l’opo-sició, també sorgeixin veusdiscrepants en el si del par-tit socialista i del mateix

entrevista

5

“A Barcelona vaig passar els millors vuit anys de lameva vida”, diu sense dubtar Maria Teresa Fernández de laVega. L’arribada a aquesta ciutat, als vint-i-tres anys, coincideixamb la seva emancipació econòmica i amb un temps d’intensoscanvis polítics i socials. “A Barcelona vaig viure el final de la dic-tadura, hi vaig viure la mort de Franco, i la transició. La veritat és que la transició a Catalunya va ser apassionant. Érem cons-cients que estàvem construint alguna cosa nova i ho fèiem ambmolt d’entusiasme, amb moltíssima il·lusió, amb moltíssima pas-sió. En l’àmbit de la judica-tura hi havia un grup degent molt compromesa. Hiteníem una cèl·lula clan-destina integrada per jut-ges, fiscals i secretaris judi-cials. Era al final de JustíciaDemocràtica. Jo, aleshores,militava en el PSUC, i allí hieren José Maria Mena, Car-los Jiménez Villarejo, Enri-que Molina, Cesáreo Rodrí-guez Aguilera, el jutge PereRaulí, de qui tinc un recordabsolutament merave-llós… Era un grup de gentexcepcional, des del puntde vista polític i des delpunt de vista humà. Gentmeravellosa que va marcarla meva vida.”

Govern, fins al punt quealgunes qüestions, com és elcas de l’Estatut català, hanprovocat importants nivellsde tensió. Com s’arriba a l’e-quilibri entre el pensamentúnic i la constant manifesta-ció de la discrepància?Estic en contra del pensamentúnic. Em sembla terrible. El Con-sens de Washington, que propi-ciava aquest tipus de societatmonocord, ha fracassat. Al PSOE,partit al qual jo pertanyo, hi ha,afortunadament, llibertat d’ex-pressió, diferents punts de vista,però unitat d’acció. És a dir, quansobre un tema concret sorgeixel debat, hi ha diferents posicio-naments, diferents línies de pen-sament; però, quan es pren unadecisió, tots anem en la mateixadirecció, perquè som demòcra-

tes. La compatibilitat està garan-tida, els ciutadans saben queempenyem en la mateixa direc-ció. El que ens agradaria és queal final del debat, també des delpunt de vista democràtic, s’em-penyés en la direcció que handecidit els ciutadans. I els ciuta-dans van decidir el març de fados anys que hi hagués un can-vi; aquest canvi el representemnosaltres, i estem treballant peracomplir aquest mandat. Com-prenc que en una democràcia hiha d’haver algú que representil’alternança, però sabent quequi governa en aquests mo-ments és una majoria progres-sista.

En aquests moments el Go-vern espanyol s’ha trobatamb el “problema” de l’Esta-tut, els papers de Salaman-ca…No, no, no, no ens hem trobatamb el problema de l’Estatut…

D’acord, però deixi que…¡No, no, que això m’importamolt! Ni ens hem trobat amb elproblema de l’Estatut, ni enshem trobat amb els papers deSalamanca. No ens hem trobatamb cap d’aquestes coses. To-tes dues coses formaven partdel que nosaltres ens havíemcompromès a fer. Sovint, en eldebat del soroll es confonen lescoses. Nosaltres estem d’acordamb les reformes territorials, no-més hem dit que havien decomplir un seguit de requisits.Quins eren aquests requisits?Que es situessin en el marc dela Constitució, que no trenques-sin el model, que el milloressin,que es fessin per ampli consensi que donessin resposta als inte-ressos dels ciutadans. “Consens,Constitució, Ciutadania”, m’hohauran sentit dir moltes vega-des. Estem d’acord amb totesles reformes que vagin acom-plint aquests requisits, perquè

creiem que són bones per alsciutadans. Amb el que ens hemtrobat és amb una oposició ques’enfronta amb tot. No hi ha unasola qüestió en què digui: “Aquíestem d’acord, això no està ma-lament.” Em sembla molt poccreïble. Dic jo que alguna cosadevem fer bé… Bé, doncs se-gons l’oposició no fem res bé,tot està malament, tot és unacatàstrofe. Resulta poc creïble. Ia més, quan aquest “res no estàbé, tot és una catàstrofe” afectaqüestions especialment sensi-bles, que mouen sentimentsprofunds dels ciutadans, comsón les qüestions territorials ocom pot ser la lluita antiterroris-ta, ja no ens trobem amb unaoposició que no sap fer bé laseva feina, sinó que, a més, ésirresponsable. Com a oposiciós’ha de saber jugar el paper quetoca, per tal d’exercir l’alternan-ça i plantejar alternatives dife-rents en algunes qüestions, i end’altres, quan es tracta de qües-tions d’Estat, donar suport alGovern. Per exemple, el pacteantiterrorista diu clarament quela política antiterrorista la fa elGovern, i l’oposició hi dóna su-port.Ens hem trobat amb una oposi-ció que per guanyar uns quantsvots està disposada a tot, i jocrec que, en democràcia, no s’hival tot. No s’hi val, doncs, aixòque diu en Rajoy: “Faig el queem dóna la gana.” Doncs vostèfaci el que li doni la gana, peròno és raonable. Ni crec que si-gui el missatge més positiu, niel més pedagògic, ni per als jo-ves, ni per a ningú.

El que li volíem preguntarquan anomenàvem aquestesqüestions era si, segons vos-tè, existeix “el problema ca-talà”…¡El problema és l’oposició que te-nim! ¡Aquí és on rau el proble-ma!

entrevista

6

El seu compromís i cons-ciència política li vénen“de tota la vida, de benjoveneta”. “I és ben lògicque fos així perquè pertanyoa la generació del Seixanta-vuit, una generació que desdel primer moment va teniruna gran consciència política,acompanyada, a més, en elmeu cas, d’una gran conscièn-cia feminista. Són dues acti-tuds davant la vida molt con-dicionades per la vivència d’u-na determinada etapa delpaís, mancat de les més míni-

mes llibertats. Pel fet de ser dona, la manca de llibertats tenia unadoble sanció, un doble pes. Calia lluitar primer per la llibertat, comtothom, i després, amb aquesta llibertat, aconseguir també laigualtat.”Amb aquestes conviccions, viu “amb il·lusió, amb molt d’honor”el fet de ser la primera dona vicepresidenta del Govern, però tam-bé “amb una enorme responsabilitat”. “No és un mèrit personal,sinó col·lectiu. Com vaig dir el primer cop que vaig presidir el Con-sell de Ministres, en substitució del president Zapatero, quan unadona fa un pas endavant, totes avancem. És una història col·lec-tiva, i no puc fallar. Tampoc no puc fallar a la gent jove, perquè hade saber que la lluita no ha acabat. Malauradament, encara ensqueda molt camí per recórrer.”

Es vol tapartota una gestióde govern moltfavorable alsinteressos delsciutadans

A Catalunya, Govern i oposi-ció coincideixen que més allàde l’Estatut cal governar. Es-pera el Govern espanyol queen la segona part de la legis-latura la qüestió territorialdeixi de monopolitzar l’agen-da política? Quins creu quehaurien de ser els principalsassumptes de la segona eta-pa?És veritat que la qüestió territo-rial, des del punt de vista medià-tic, és la que ha predominat;però, si volen, els faig un balançde totes les decisions que hemadoptat en aquests vint mesos i que no hi fan referència. Hemaprovat al Parlament quaranta-tres lleis. ¡Quaranta-tres! I n’hi haseixanta i escaig en tramitacióque veuran la llum en qualsevolmoment. Aquesta setmana [13-17 de febrer] s’aprovarà la Llei demonts, que afecta una cosa tanimportant com és la qüestió me-diambiental, la lluita contra elsincendis, la creació d’una fisca-

lia especial en matèria de mediambient. Per no parlar de la Lleide reproducció assistida, quetambé s’aprova aquest dijous[16 de febrer] al Parlament i queel que fa és desencallar el quehavia encallat la dreta en els darrers vuit anys, i que és poderinvestigar i obrir un camí d’espe-rança a tants ciutadans d’aquestpaís que només poden tenir es-perança per la via de la recerca.Hem seguit treballant. ¡Senseparar! I hem obert totes aquelleslínies que els he dit en l’àmbit so-

cial, en l’àmbit econòmic, enl’àmbit polític, en l’àmbit delsdrets… S’ha aprovat la Llei deldivorci, la reforma del matrimo-ni civil. ¡Si és que no hem parat!Que ara se’n parla poc? Doncs sí,perquè permanentment es par-la d’allò que, fonamentalment,la dreta i els sectors més conser-vadors han volgut utilitzar pertapar tota una gestió de governmolt favorable als interessos i ales qüestions que de veritat im-porten als ciutadans: habitatge,educació, la LOE que és aquí, set

entrevista

7

Maria Teresa Fernández de la

Vega actualment exerceix dos

papers fonamentals a Espan-

ya, l’un Govern endins, i l’al-

tre, Govern enfora: d’una ban-

da, ocupar el càrrec de vice-

presidenta del Govern espa-

nyol amb l’objectiu de coordi-

nar la gestió política de l’exe-

cutiu i, de l’altra, tenir la fun-

ció de portaveu. Aquests dos

papers la converteixen en una

persona absolutament clau

per garantir una bona acció de

govern.

Govern endins, l’acció de go-

vern demana que la vicepresi-

dència, com a segona autori-

tat política i com a figura po-

líticament preeminent en re-

lació amb la resta de ministres,

sigui capaç de coordinar per-

sones i polítiques. I això no és

fàcil quan es tracta de perso-

nes com els ministres, amb

profundes conviccions i crite-

ris sòlids, i de polítiques d’am-

pli abast i que afecten interes-

sos contraposats. La vicepre-

sidència, malgrat que la Cons-

titució espanyola diu que és

potestativa, pot arribar a ser

un bona peça per millorar el

funcionament del poder exe-

cutiu sempre que qui l’ocupi

tingui la polivalència política

necessària per poder exercir

amb eficàcia el plus de respon-

sabilitat col·legiada que li cor-

respon.

Un bon govern també neces-

sita una bona explicació, Go-

vern enfora, de la seva activi-

tat i de les seves polítiques. Per

ser portaveu del Govern, no

només cal dominar l’art de la

política, sinó, més específica-

ment, les tècniques comuni-

catives de la política: fer-se en-

tendre, persuadir i convèncer.

La complexitat de la majoria

de les decisions governamen-

tals s’ha de traduir en missat-

ges entenedors, creïbles i ben

acceptats pels receptors. La vi-

cepresidenta Fernández de la

Vega, a més, porta la veu del

Govern amb la serenitat dels

bons dirigents, amb el respec-

te a la diferència dels bons de-

mòcrates, amb l’elegància dels

bons personatges públics i

amb un profund sentiment de

servei a la societat. Entén l’e-

xercici del càrrec i les funcions

que té encomanades com un

compromís més, que suma a

un cursus honorum farcit d’ac-

tivisme polític, de dedicació a

l’enfortiment dels valors de-

mocràtics i, en definitiva, de

lluita personal per assolir rei-

vindicacions col·lectives. Cer-

tament, amb la seva manera

de fer política ens vol trans-

metre que, com va escriure

durant la Segona República el

socialista català Rafael Cam-

palans, política vol dir peda-

gogia.

Fer política és fer pedagogiaJordi Matas i Dalmases, Professor de Ciència Política i vicerector de Relacions Institucionals,

Comunicació i Política Lingüística de la UB

mil milions més d’euros per fi-nançar la reforma educativa, re-cerca, que sé que és una qües-tió que interessa especialment ales universitats… ¡I tota aquestafeina l’hem feta en vint mesos!Crec que els ciutadans comen-cen a percebre-ho. O es que elstreballadors beneficiats pel sala-ri mínim no ho saben? O és quepotser els pensionistes ambpensions mínimes, quan rebenla nòmina a final de mes, no hosaben? Ho veuen, i ho seguiranveient perquè seguirem enaquesta línia. En els pròxims me-sos s’executaran dues línies molti molt importants, que són la Lleid’igualtat d’oportunitats entrehomes i dones, que establirà laigualtat en la negociació col·lec-tiva, i la Llei d’autonomia perso-nal i de dependència, una llei re-volucionària perquè establirà lesbases de la fisonomia de la nos-tra societat en els pròxims vintanys. De la mateixa manera quevam ser els socialistes els quivam universalitzar la sanitat, l’e-ducació i les pensions, ara anema aquest quart puntal, el de l’a-jut, el suport, l’autonomia perso-nal, el dels ciutadans que tenencàrregues, que suporten situa-cions de forta dependència, auna llei que afectarà molt, percert, les dones, que segueixensent puntals d’aquest país. D’a-questa llei se’n parlarà.

Vostè ha manifestat da-vant de magistrats del Tri-bunal Constitucional la ne-cessitat de reformar al-guns aspectes concrets dela Constitució espanyola.És aquesta una reforma ur-

gent, ineludible?El Govern ja s’ha proposat treba-llar-hi. Després de trenta anys,creiem que hi ha el consens ma-joritari per reformar, per millo-rar, determinades qüestions.Hem proposat una reforma con-creta i limitada a quatre aspec-tes: successió de la Corona, Eu-ropa, enumeració de les comu-nitats autònomes, i reforma delSenat. Crec que tothom està d’a-cord que cal reformar aquestsquatre punts. La primera fase ésa punt de concloure, i a conti-nuació tenim tot un any perobrir el debat. Espero que la sen-satesa del Partit Popular entriper la via de la Constitució.

Segons dades d’estudis en di-ferents sectors, sembla ne-cessari avançar en el procésd’equiparació amb Europa.En quins àmbits caldria cen-tralitzar l’esforç per assolir laconvergència?Hem presentat un pla de refor-mes nacionals molt importantque respon a l’objectiu de donarcobertura a l’Agenda de Lisboa,la qual està propiciant una socie-tat europea de més benestar,més productivitat, on el treballsigui estable i la seva qualitat si-gui millor. I on hi hagi una inver-sió fonamental en innovació, enconeixement i en desenvolupa-ment. Aquí som una mica a lacua i hem d’avançar, hem de ferun salt qualitatiu. I ho hem co-mençat a fer establint com undels objectius prioritaris el Pro-grama Nacional de Reformas,que a més ha estat molt ben va-lorat per la Comissió Europea,sobretot la política del Govern

en relació amb l’R+D+i. Aquí te-nim molt per fer i hem de fer ac-tuacions com ara l’augmentmolt important en la inversió;era un compromís nostre incre-mentar la inversió dels Pressu-postos generals de l’Estat en re-cerca, desenvolupament i inno-vació.

Com es portarà a termeaquest augment de la inver-sió?Aquest any, el pressupost del2006 porta un increment del25%. Crec que això ja s’està no-tant. Però, a més, hem seguit tre-ballant perquè hi hagi més re-cursos. A més del que hi ha enels Pressupostos generals del’Estat, en els propers cinc anyshi haurà 11.000 milions d’eurosprocedents dels 2.000 milionsdel Fons Tecnològic que vaaconseguir el president del Go-vern en la darrera cimera euro-pea, 5.000 milions que aporta-rem dins el Plan Ingenio 2010,més els 4.000 milions del Progra-ma marc de la UE que ens co-rrespondran si treballem ambl’oportunitat que hi hagi un re-torn del 8%, i crec que estem encondicions de poder fer-ho. Pertant, més inversió i millor gestió.Per poder-nos gastar bé els di-ners, hem d’eliminar traves bu-rocràtiques, facilitar que la socie-tat, no només les grans empre-ses que estan en millors condi-cions de fer una aposta per la in-novació i el desenvolupament,sinó que les petites i mitjanesempreses facin un salt, perquè,si no, quedaran fora. Aquí hi hala clau. Tenim també, per exem-ple, el pla per a les llars connec-

tades a Internet. Aquí hi ha unprograma molt i molt ambiciósque suposarà que la societat es-panyola, en cinc anys, ha de ferun tomb radical. Aquests 11.000milions s’han de convertir en eldoble o el triple, perquè tambéfomentarem la inversió privada;això ha de tenir una anada i unatornada. Sense oblidar en abso-lut i prioritzant sempre la recer-ca bàsica i la inversió en conei-xement. El capital humà és elnostre capital, i per tant hemd’invertir-hi.

I pel que fa a les universitats?En aquest aspecte, el paper dela universitat és bàsic. No es trac-ta només que es registrin méspatents, que també s’ha de fer,sinó que hi hagi una recerca quevagi creant pòsit, que vagi cre-ant escola, apostant pels nostresinvestigadors de manera cons-tant i permanent amb una retri-bució tranquil·litzadora; que nohagin d’anar a un altre lloc i que,a més, els doni oportunitats. Hiha projectes també referents ala gestió, com la possibilitat deconvertir el CSIC en una agènciaen el termini d’uns mesos.

Quins canvis legislatius, com ara la reforma de laLOU, es planteja el Governdins aquesta política? La reforma de la LOU és cabdaltambé en aquesta qüestió. Hemfet ja alguns ajustos legals en laLlei de contractes de les admi-nistracions públiques. Tenim un“paquetet” legislatiu de cosesque cal retocar. No es tracta tantd’una gran llei, no és el que ne-cessitem; el que necessitem és

entrevista

8

que el que hi ha funcioni, fun-cioni millor i amb més eficàcia.Cal retocar algunes lleis i, perdescomptat, la llei clau en tot elque fa referència a recerca bàsi-ca, és la Llei orgànica d’univer-sitats, en la qual ja estem treba-llant i que abordarem en elspròxims mesos. Hi ha, a més,moltes altres reformes, algunesja s’estan fent, pendents. Tenimuna comissió que es reuneixcada quinze dies i que treballade manera constant amb totsels ministeris implicats. Hemaprovat en el Consell de Minis-tres una cosa que em sembla fo-namental per solucionar el pro-blema de la manca d’informa-ció; sovint el que succeeix ambaquesta qüestió és que ni els jo-ves saben on poden sol·licitaruna beca, ni les petites empre-

ses on adreçar-se. Hem aprovat,per tant, la creació d’una espè-cie de finestreta única per aR+D+i que donarà informacióde manera presencial, per Inter-net i per telèfon. Muntarem unaoficina d’aquesta naturalesa encada capital de província per-què la gent sàpiga on adreçar-se, on hi hagi persones canalit-zant la informació, facilitant queels expedients es puguin pre-sentar per Internet. Tenim elDNI electrònic, el Plan Avanzade l’Administració, Consolider.Tenim moltíssims projectes en-gegats en aquests moments; elque hem de fer és que funcio-nin bé i estar-hi al damunt perser eficaços i seguir avançant, i,quan hi hagi algun problema,detectar-lo i solucionar-lo demanera immediata.

Les associacions empresa-rials, però, han rebut amb re-cel la proposta de reforma fis-cal del Govern, atès que con-sideren que penalitza la in-versió en innovació, en inves-tigació i en internacionalitza-ció...La reforma fiscal ha començat acaminar, i per tant s’ha obert undebat. Sé que hi ha sectors em-presarials que el que volen ésque no se suprimeixin lesexempcions. Aquestes exemp-cions funcionaven i el modelexistent, on ens ha dut? A nores... Perquè som a la cua. Calanalitzar la qüestió des de laperspectiva que ara hi ha alter-natives. Això requereix un pro-cés de debat i d’anàlisi. Com espot pensar que volem perjudi-car les empreses? El que volem

entrevista

9

Amb ella revifa la llegendaAnna Grau, periodista

“... I avui que et puc fer una can-

çó, recordo quan vas arribar,

amb el misteri dels senzills, els

ulls inquiets, el cos altiu...” La

cançó de Lluís Llach es diu Lau-

ra i no Maritere, que és com

molts periodistes ens hem acos-

tumat a anomenar la primera i

flamant vicepresidenta d’un go-

vern espanyol; però a ella li es-

cau força, el que la cançó diu.

S’ha de ser del PP per no veure

que aquesta dona només és im-

placable amb ella mateixa. En la

passada legislatura, se la veia có-

rrer amunt i avall del Congrés,

flagel·lant adversaris i coreligio-

naris més tranquils que ella, o

més ganduls. Però el que dema-

na als altres sempre és una en-

gruna insignificant del que s’e-

xigeix a ella mateixa: és estrany

que surti del Palau de la Mon-

cloa abans de la una de la mati-

nada.

Parlar amb ella és com tocar

amb la punta dels dits el PSOE

mític, el dels temps políticament

gegants, quan tot era transcen-

dent. Aquell PSOE amb pedigrí

antifranquista (ella se’n va guan-

yar els galons militant al PSUC)

que va encarnar el vertigen de

milions de ciutadans pujant per

primer cop a la muntanya rus-

sa de la democràcia.

Diuen les males llengües que

Zapatero, conscient que havia

de compensar la joventut i inex-

periència de part del seu equip

recorrent a talents de la vella

guàrdia, només ha confiat en

històrics més coneguts per la

seva dedicació que no pas per

l’ambició personal. “I si l’atzar

et porta lluny, que els déus et

guardin el camí...” N’hi ha que

no demanen res més, i això els

fa políticament —i insòlita-

ment— entranyables.

En cincanys, hem de ferun tomb radicalen R+D+i

és, evidentment, que les empre-ses tinguin beneficis. És clar queel model existent no ens ha dutni més beneficis per a les em-preses ni a avançar en matèriad’R+D+i; així doncs, potser noés aquest el model, potser elmodel és que a tra-vés de lessubvencions que poden deri-var-se de tots aquests progra-mes que hem posat en funcio-nament puguin obtenir-semolts més beneficis dels quehan obtingut fins ara. En tot cas,aquesta és una qüestió que aras’està debatent i ho farem comfem sempre totes les coses enaquest Govern, amb diàleg, par-lant amb els sectors implicats.Estic convençuda que finalmentel model que impulsarem millo-rarà la situació de l’R+D+i al nos-tre país, que passa, per des-comptat, pel fet que les nostresempreses millorin.

La universitat a Espanya s’a-fanya en aquests momentsper equiparar-se a Europa i acomplir els acords de Bo-lonya en la data establerta, el2010. A més d’acomplir ter-minis, seran capaços polítics,universitaris i societat en ge-

neral d’anar més enllà i encai-xar definitivament amb l’e-ducació superior i la recercaeuropees?N’estic convençuda. Hem fet co-ses molt més difícils. És veritatque aquesta és una qüestiócomplicada, que s’ha obert ambmolt de debat perquè suposaposar en qüestió tot un sistemamolt paralitzat des de fa moltsanys. Però en poc temps aques-ta qüestió s’anirà assumint per-què la mateixa universitat és uncentre d’absorció de canvis. Es-tic absolutament convençudaque farem tot el procés que launiversitat requereix avui d’ac-tualització, d’integració, d’ho-mologació, perquè els nostresjoves es puguin moure per totEuropa i els joves europeus pu-guin moure’s en la universitatd’aquí sense tenir cap mena deproblema. Tal com deia Ortega,aquest país no tindrà solució finsque els nostres joves puguin cir-cular sabent una altra llengua.Crec que això, ja avui, ha canviatradicalment. Avui els nostres jo-ves viatgen per tot Europa. Perexemple, el programa Erasmusha estat un programa d’obertu-ra fantàstic. Estic absolutament

convençuda que amb el procésque hem iniciat ara, estarem,abans del 2010, integrats, i lide-rant, perquè crec que tenim ca-pacitat per fer-ho. Per descomp-tat, des d’aquest Govern hi do-narem impuls, i crec que, els rec-tors al capdavant, els professors,tothom, té ganes que les coseses facin millor ara. Sempre hi hadebat, com per exemple el de-bat famós sobre història de l’art.Ja està arreglat. Si és que no vo-lem perjudicar a ningú! Si el quevolem és que els nostres títols si-guin homologats i homologa-bles. Que els nostres estudiantsestiguin en la mateixa situacióde poder competir, que no ha-gin de suportar processos demenor coneixement o més fei-xucs.De la mateixa manera que esticconvençuda que hem de fer unesforç per tornar a col·locar launiversitat en el lloc de liderat-ge de la reflexió intel·lectual. Nopodem seguir amb una univer-sitat limitada a l’expedició de tí-tols. La universitat ha de liderar,perquè aquesta ha estat semprela seva funció, i és el que ha defer, impulsar la reflexió intel·lec-tual. I això ha de sortir de la Uni-versitat. Tot el que fem contri-buirà sens dubte a aconseguirque la Universitat ocupi el llocque està cridada a ocupar en lasocietat: ser el centre de produc-ció de les idees.

Què li agradaria poder anun-ciar abans que acabi aquestalegislatura? Se m’acudeixen moltíssimescoses, no creguin que és no-més una, però... M’agradaria,per exemple, acabar aquestalegislatura dient que han dis-minuït o han desaparegut lesvíctimes de la violència de gè-nere. De la mateixa maneraque també m’agradaria anun-ciar que ha desaparegut el te-rrorisme. n

entrevista

10

LaUniversitat ha deliderar la reflexióintel·lectual,aquesta ha estatsempre la sevafunció

Aquesta entrevista va tenir lloc al Palau de la Moncloa el 13 de febrer.Després del comunicat d’ETA del 22 de març d’alto el foc permanent, horesabans del tancament d’aquesta edició la vicepresidenta accedeix a respon-dre una darrera pregunta. Veu ara mésproper, més factible, el desig de poderanunciar abans que acabi la legislaturaque ha desaparegut el terrorisme?

La notícia de l’alto el foc permanent és una bona notícia.No obstant això, la nostra obligació com a Govern és sercautelosos i prudents. És indubtable que s’ha obert unaporta a l’esperança i, ara, el que compta és que els fetsacompanyin les paraules i puguem certificar de manerainequívoca la desaparició de la violència. I també ésfonamental que el llarg i difícil camí que tenim encara elrecorrem tots junts, des de la unitat democràtica. Ens hijuguem molt i ho devem a les víctimes, la memòria deles quals tindrem sempre present.

reportatge

12

La BioRegió de Catalunya: el gran pol de la recerca biomèdica i sanitàriaLa BioRegió deCatalunya és unnou model dedesenvolupamentregional quemillorarà la qualitatde vida delsciutadans i consolidarà labiotecnologia com a motor del’economia de Catalunya

Text:

Rosa MartínezSusana Herráiz Fotos:

Raimon Solà (PCB) i J.M. Rué

L’economia mundial del segleXXI depèn cada cop més de l’úsdel coneixement científic i de lestecnologies més avançades. A laUnió Europea, una de les priori-tats de l’agenda política és im-pulsar el canvi cap a una novaeconomia basada en el conei-xement. La idea d’una economiai una societat basades en el co-neixement és la base de la futu-ra competitivitat i de l’estratègi-

ca europea en el marc de la in-vestigació i el progrés tecnolò-gic. Tenim al davant un nou es-cenari que obre múltiples possi-bilitats als països comunitaris i que, també, planteja un grandesafiament als científics i alsagents polítics. En aquest con-text internacional, la biomedici-na i la biotecnologia han mos-trat la seva capacitat de generarriquesa en diversos sectors eco-

nòmics i productius. Amb el noumapa europeu de recerca i in-novació, delimitat per l’Espai Eu-ropeu de Recerca (ERA) i l’eco-nomia basada en el coneixe-ment, la majoria de països handesenvolupat estratègies perimpulsar l’evolució de sectors in-dustrials basats en biomedicinai biotecnologia: és l’Europa deles bioregions o clústers, uns en-torns innovadors i dinàmics ba-

sats en polítiques locals on par-ticipen tots els agents i actors re-lacionats amb la biomedicina, labiotecnologia i altres activitatsafins a la salut. L’experiència europea ha posatde manifest que les bioregionssón l’instrument més adequatper transformar les idees inno-vadores en realitats socials i perfacilitar una interacció dinàmica,efectiva i sinèrgica entre tots els

reportatge

13

agents. Quins avantatges té unclúster? Múltiples pel que fa a in-vestigació, tecnologia i progréseconòmic: són noves estructu-res organitzatives d’un elevatpotencial científic que poten-cien un increment de la compe-titivitat tecnològica, la creació denoves empreses i xarxes locals,la transferència de tecnologia iconeixements i la mobilitat derecursos humans qualificats, i ac-tuen com a pol d’atracció d’in-versió local i estrangera al país.

La BioRegió, per quèa Catalunya? Catalunya és un àrea capda-vantera en el creixement eco-nòmic de la zona mediterrània.En l’escenari internacional de laciència i la innovació, Catalunyaaporta una sòlida base científi-ca i tecnològica en biociències,grups de recerca competitius aescala internacional, un sistemauniversitari potent (amb dotzeuniversitats i més de trenta-dosmil estudiants en carreres de ci-ències de la vida), hospitals dequalitat científica i assistencial(amb els sis amb més producciócientífica d’Espanya: HospitalClínic de Barcelona, Hospital Valld’Hebron, Hospital de Sant Pau,Hospital de Bellvitge, IMIM-Hos-

pital del Mar i Hospital de CanRuti de Badalona), plataformesi grans infraestructures cientifi-cotecnològiques, xarxa de parcscatalans de ciència i tecnologia,escoles de negoci de renom in-ternacional, un teixit empresa-rial competitiu (multinacionals,pimes, etc.) i amb tradició en elsector farmacèutic i químic, pro-grames d’incorporació de re-cursos humans per a la captacióde talents (p. ex., ICREA), etc. A tot això, cal sumar-hi un ca-ràcter emprenedor i incentiva-dor de la competitivitat del sec-tor empresarial i una voluntatde suport polític a estratègiessectorials en biotecnologia. Ca-talunya, líder al país en produc-tivitat científica en biomedicinai ciències de la vida, té una llar-ga tradició de recerca clínicad’excel·lència i disposa del nuclimés important de recerca en sa-lut pública d’Espanya. En el sec-tor privat, la indústria farma-cèutica i de química fina ubica-da a Catalunya són sectors fortsen la producció científica. En te-rritori català es localitzen el 50%de les companyies farmacèuti-ques de tot Espanya, uns 163 la-boratoris i el 38% de les empre-ses de productes i tecnologiessanitàries. Quant a les empresesbiotecnològiques, s’ubiquen el

30% de les espanyoles dedica-des parcialment a aquest àmbitencara que representen el 65%del total de la inversió en bio-tecnologia.

L’Aliança Biomèdicade BarcelonaLa BioRegió Catalana està reco-llida en les línies prioritàries delPla de recerca i innovació 2005-08 del Govern de la Generalitatde Catalunya. Un primer pas pervertebrar el sistema públic debiomedicina –vinculat, sobretot,a parcs biomèdics i institucionsde recerca– va ser l’Aliança Bio-

mèdica de Barcelona (ABB), queva ser creada el 3 de setembredel 2003. L’ABB, un embrió delprocés per a la creació de la bio-regió, està constituïda pel ParcCientífic de Barcelona, el Parc deRecerca Biomèdica de Barcelo-na i l’Institut d’InvestigacionsBiomèdiques August Pi i Sunyer(IDIBAPS). Basada en un modelmulticèntric i altament coordi-nat, l’ABB és una iniciativa pro-moguda pel DURSI, i ha contri-buït a estructurar la recerca bio-mèdica pública a Barcelona i elseu entorn i a construir-hi un po-tent pol biomèdic i biotecnolò-gic, d’acord amb la nova políti-

Fa unes quantes setmanes, a la

presentació a Brussel·les de

l’Euroscience Open Forum del

2008 de Barcelona, un esdeve-

niment científic, tecnològic

i social de gran envergadura,

sota la coordinació de la Fun-

dació Catalana per a la Recer-

ca i la Innovació (FCRI), ho

vaig recalcar públicament da-

vant els meus interlocutors eu-

ropeus: Barcelona i Catalunya

despunten en biomedicina.

En recerca, i al nostre país, el

futur passa per la medicina i la

biotecnologia, i la BioRegió

tindrà molt a dir en aquest as-

pecte. Les grans descobertes

científiques, però, es fan a les

fronteres de les disciplines, i és

en aquests camps frontera on

Catalunya necessita ser més

forta si vol competir en pri-

mera línia.

El capital humà que nodreix la

recerca en biomedicina cal re-

clutar-lo allà on sigui. ICREA

serà un canal d’importació de ta-

lent científic per a la BioRegió de

Catalunya, com ja ho és per a tot

el Sistema Català de Recerca i In-

novació. Dos de cada tres inves-

tigadors contractats per ICREA

treballaven abans a l’estranger.

Un de cada tres investiga en ci-

ències de la vida i medicina. No

dubto que en breu, i com a efec-

te de la BioRegió, aquest per-

centatge augmentarà considera-

blement en quantitat i qualitat.

Importar talent en biomedicinaEnric Banda, Director de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)

i de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI)

Henry Etzkowitz, un dels im-

pulsors del model de la triple

hèlix, es va reunir el dilluns 27

de febrer amb el rector Màrius

Rubiralta per conèixer detalls

de l’aplicació d’aquest model al

Grup UB i al Parc Científic de

Barcelona. Director del Scien-

ce Policy Institute i professor

associat de sociologia a l’State

University de Nova York a Pur-

chase, Etzkowitz defensa l’a-

liança estratègica entre Admi-

nistració, universitats i institu-

cions d’R+D de l’entorn públic

com a base per impulsar una

cultura innovadora i d’empre-

nedoria en el context de la so-

cietat del coneixement. A la ses-

sió també van assistir-hi Joan

Bellavista, professor del Depar-

tament de Sociologia i Anàlisi

de les Organitzacions i director

comercial del Parc Científic de

Barcelona, i Josep Miquel Pi-

qué, director de la Xarxa de

Parcs Científics i Tecnològics de

Catalunya.

Henry Etzkowitz a la UB

reportatge

14

ca europea de crear entorns re-gionals d’excel·lència científica i tecnològica.

El model de la triple hèlixEl projecte de BioRegió de Ca-talunya va néixer oficialmentel 17 de novembre del 2004,dia de la presentació públicaal Palau de la Generalitat. LaBioRegió gira al voltant delstres eixos d’una triple hèlix:Administració, universitats iinstitucions d’R+D de l’entornpúblic i empreses. La BioRegiócoordinarà al seu entorn uni-versitats, centres públics de re-cerca, grans infraestructurestecnològiques, hospitals uni-versitaris, parcs científics, em-preses i entitats de capital risc,entre altres agents. Per assolirels objectius estratègics, el 14de febrer del 2006 es va cons-tituir la Fundació Privada Bio-Regió de Catalunya, l’entitatamb què es doten les empre-

ses, les entitats públiquesd’R+D+i i l’Administració pú-blica per potenciar el sectorbiotecnològic a Catalunya,tant en termes de recerca i in-novació, com de creació d’em-preses i llocs de treball.L’acte de constitució de laFundació, al Palau de la Gene-ralitat de Catalunya, va estarpresidit pel conseller primer ipresident del Patronat, JosepBargalló; i els patrons nats: elconseller d’Economia i Finan-ces, Antoni Castells; el conse-ller d’Universitats, Recerca iSocietat de la Informació(DURSI), Carles Solà; el conse-ller de Treball i Indústria, JosepM. Rañé, i la consellera de Sa-lut, Marina Geli. En represen-tació de l’Ajuntament de Bar-celona, va assistir-hi el tinentd’alcalde Jordi Portabella. Elsòrgans de govern de la BioRe-gió són el Patronat, la Comis-sió Executiva, el “Fòrum Bio-Regió” de Catalunya i la direc-ció. Al capdavant del projecte,

Objectius estratègics i organigrama

• Consolidar una recerca biotecnològica i biomèdica de qualitat

tant privada com pública a escala internacional

• Millorar la valoració i la comercialització de la recerca biomèdica

• Augmentar la competitivitat de les empreses existents

• Consolidar un nou teixit empresarial

• Fomentar una formació de qualitat en ciències de la vida

• Potenciar una millor percepció pública de la biotecnologia

• Fer de Catalunya un entorn de relleu internacional en biotecno-

logia i biomedicina

El mapa de la BioRegió de Catalunya

Recerca competitiva i oferta tecnològica:Sòlida base científica i tecnològica

5,5 investigadors per cada 1000 habitants

Xarxa d’hospitals de prestigi

Xarxa de centres de recerca d’excel·lència

Programes d’incorporació de científics altament qualificats

Xarxa de plataformes tecnològiques

Grans infraestructures tecnològiques

Caràcter emprenedor:Sistema de transferència de tecnologia

Xarxa de trampolins tecnològics

Incubadores d’empreses spin-off

Empreses de capital risc

12 parcs científics (3 biomèdics, 3 agroalimentaris)

Indústria innovadora: 40 empreses biotecnològiques

Seu del 50% de la indústria farmacèutica d’Espanya

60% de la producció farmacèutica d’Espanya

Potent sector químic

Formació: Sistema universitari de prestigi

12 universitats amb especialització en ciències de la vida

187.000 estudiants (32.000 en ciències de la vida)

Escoles de negoci de renom internacional

Diàleg ciència-societat: Percepció social favorable als avenços de la biotecnologia

Especialització de professionals en divulgació científica

Activitats de difusió de la ciència

Suport institucional:L’Administració considera que la biotecnologia és un sector clau

La BioRegió té el suport de la Generalitat de Catalunya i de

l’Ajuntament de Barcelona

PatronatGeneralitat i Aj. BarcelonaSector R+D públicaSector empresarial

PresidentConseller primer

Fòrum BioRegió de Catalunya• Òrgan de participació i assessorament• Nomena patrons• Govern no en forma part

Comissió Executiva(tres sectors) President:

Joan Cornet

Director BioRegióGerard McGettigan

Personal Fundació BioRegió de Catalunya

reportatge

15

hi ha Joan Cornet, presidentde la comissió executiva de laFundació, i Gerard McGetti-gan, que és el director de laBioRegió de Catalunya.

La biotecnologia,motor de l’economia Un dels objectius de la Funda-ció és estimular l’associacionis-me i la cooperació entre el dife-rents actors del món de la bio-tecnologia. El Fòrum BioRegióde Catalunya, un òrgan asses-sor i de participació de les enti-tats col·laboradores amb la Fun-dació, designarà de forma de-mocràtica els representants alpatronat del món empresa-rial i d’institucions públiquesd’R+D+i. Inspirat en modelsd’associacions d’altres bioregi-ons, com ara la Medicon ValleyAcademy (Dinamarca i Suècia),el Fòrum contribuirà a dinamit-zar l’activitat quant a la genera-ció de coneixement, transfe-rència i explotació, relació entreles diferents entitats i projeccióde la BioRegió de Catalunya. La BioRegió serà clau per pro-moure el sector estratègic de labiotecnologia, millorar la com-petitivitat del sector empresa-rial, impulsar l’economia, gene-rar riquesa i atreure talent i nousinvestigadors. Amb voluntat in-tegradora i vocació d’interna-cionalització, la BioRegió cata-lana vol ser el referent biomèdicdel sud d’Europa: un entorn es-tratègic de transferència de co-neixement i tecnologia a Cata-lunya per generar noves idees itransformar-les en valor i opor-tunitats de negoci. Per això, laBioRegió treballarà conjunta-ment amb universitats, Admi-nistració i sector empresarialperquè les entitats generadoresde coneixement en ciències dela vida obtinguin un retorn justde la seva recerca. n

Quin és el paper d’estructures com la BioRegió dins el PRI?I què aporten al sistema de recerca i innovació català?L’acord entre els sectors de la triple hèlix que la BioRegió ha pro-piciat és una fita important, ja que s’implementa un projectecomú que vol generar coneixement i, alhora, creixement econò-mic i benestar. Aquesta interacció trihelicoïdal és essencial perconvertir Europa en “l’economia basada en el coneixement méscompetitiva del món” (UE Lisboa, 2000), objectiu que inspira lamissió del PRI, en el qual la biomedicina i la biotecnologia sónprioritats.

Com pot potenciar la BioRegió la creació de noves empre-ses?La creació d’empreses en biotecnologia requereix la coexistèn-cia d’una bona recerca bàsica, motor del coneixement; d’una ca-pacitat d’identificar aquest valor i transformar-lo en potencialeconòmic; i finalment, dels instruments facilitadors perquèaquest valor arribi a materialitzar-se: finançament, incentius fis-cals i econòmics, etc. La BioRegió vetllarà per la coordinació detots aquests elements i per un entorn facilitador que elimini almàxim les barreres.

Com s’hauria d’impulsar l’R+D+i a les empreses?Les empreses, igual que les universitats i entitats públiques, for-mem part d’un sistema interrelacionat. La clau de l’èxit en la re-cerca de nous productes i processos es troba en la interacció il’aprofitament d’oportunitats que presenta l’entorn, però sobre-tot en les persones que en formen part. És per això que l’empre-sa necessita nodrir-se de persones amb alts nivells de qualifica-ció professional i amb una actitud personal compromesa queaporti inquietud, curiositat i passió per la recerca. La BioRegiórepresentarà un òptim catalitzador d’oportunitats per a la con-solidació d’una plataforma competitiva en recerca biomèdica.

Quin és el paper de les administracions públiques a la Bio-Regió de Catalunya?En el complex món que vivim, les iniciatives econòmiques i lasostenibilitat dels projectes empresarials necessiten un gran su-port tant del món de les finances com de l’Administració públi-ca. D’altra banda, la complexitat de les ciències de la salut i elsllargs processos per aconseguir resultats científics obliguen a ungran compromís per part de l’Administració amb la recerca i lacreació de noves empreses. Aquest suport no és només un feno-men necessari per la BioRegió de Catalunya, sinó que es dónaarreu del món.

Els protagonistes opinen

nMarta Aymerich, directoradel Consell Interdeparta-mental de Recerca i Innova-ció Tecnològica (CIRIT)

nMontserrat Vendrell, sotsdi-rectora del Parc Científic deBarcelona

nAntoni Esteve, presidentd’Esteve

n Joan Cornet, president de laComissió Executiva de la Bio-Regió de Catalunya

Gerard McGettigan (Glasgow,1961), director de la BioRegióde Catalunya, és biòleg mole-cular i llicenciat en història i po-lítiques. La seva carrera profes-sional s’ha centrat en el desen-volupament de productes bio-farmacèutics i com a responsa-ble de regulatory affairs. Aquestcientífic i emprenedor ha tre-ballat en empreses farmacèuti-ques, com Almirall, a Barcelona,i Glaxo R&D, a Londres, i bio-tecnològiques, com The Lipo-some Company; i va fundar laseva pròpia empresa, GMG Bu-siness, especialitzada en el des-envolupament de productes ien el suport en qüestions de re-gulatory affairs per a empresesdel sector. L’any 2004, aquestaempresa va obtenir una factu-ració de dos milions d’euros iuna cartera d’unes setanta em-preses europees i nord-ameri-

canes. Un any després, GMGBioBusiness va ser adquiridaper PRA International.

Des de la seva experiència,per què les empreses del paísencara no aposten prou perla investigació?En el cas de la indústria bio-farmacèutica, les raons depe-nen de diferents factors. Entreaquests, hi ha una aversió, detradició local, al risc en una in-dústria en què els riscos asso-ciats a la inversió en nous pro-ductes són grans, i on els be-neficis potencials poden venirdeu o quinze anys desprésque s’assumeixi el risc. D’altrabanda, la recerca en aquestàmbit està esdevenint cadacop més especialitzada i cara,encara que hi ha opcions demenys risc i menys cares (peròtambé poc innovadores), com

la llicència de productes des-envolupats per altres empre-ses o activitats de desenvolu-pament de noves fórmules o,fins i tot, de productes genè-rics. I, finalment, però no peraixò menys important, hi in-flueix també l’actual situaciósobre els preus dels fàrmacs,que no hi ajuda.Quant a les empreses de capitalde risc, no hi ha una tradició in-versora en el sector biotecnolò-gic i, per tant, hi ha una mancade coneixement d’aquest sectoremergent. Sense la massa críti-ca empresarial per atreure l’a-tenció dels inversors i mancantel coneixement sobre les carac-terístiques del sector, sobretotpel que fa referència als riscos ipossibles beneficis, és difícilaconseguir que les empreses decapital de risc inverteixin. O si-gui, tot un cercle viciós.

Les economies modernes de-penen cada cop més de la tec-nologia i el coneixement ci-entífic. És la BioRegió la fór-mula òptima per explotar elpotencial de la biotecnologiaa Catalunya?Malgrat els indicadors d’èxit re-lativament baixos del sectorbiotecnològic i biomèdic catalàfins avui, ja hi ha una gran quan-titat de feina preliminar feta.D’una banda, les universitatssón importants productores derecerca, encara que aquesta nosempre està enfocada cap aaplicacions pràctiques per a lesempreses biofarmacèutiques.Tenim, a més, parcs científicsamb empreses biotecnològi-ques petites, algunes de lesquals tenen un futur promete-dor; i els hospitals catalans por-ten a terme recerca clínica dequalitat, però un cop més aques-ta no s’explota en un sentit so-cial i comercial. Així mateix, imalgrat els comentaris que hefet abans sobre l’aversió al risc,la indústria farmacèutica local téla capacitat d’invertir amb pre-caució en recerca innovadora. I,finalment, els governs autonò-mic i local han mostrat que hi haun desig polític per impulsar labiotecnologia i la biomedicina,encara que seria millor si hi ha-gués un suport a través de sub-vencions o altres instruments fi-nancers, especialment per aju-dar la inversió interna.En aquest context, el paper de laBioRegió és centrar aquests es-forços, promoure la interdepen-dència entre cada un dels actorsi sectors que he comentat, con-solidar el treball de qualitat queja s’està portant a terme i pro-moure més la recerca. Com a or-ganització paraigua, la BioRegióde Catalunya hauria de situar-seper millorar i aprofitar el poten-cial del sector biotecnològic i bi-omèdic; per tenir èxit necessita-rem, però, el suport de tots els

Gerard McGettigan, director de la BioRegió de Catalunya

“Les universitats han de veure els beneficisde patentar idees innovadores”

reportatge

16

reportatge

17

agents dels sectors treballantconjuntament amb un esperitde cooperació i com un equip.

En l’entorn internacional, elsindicadors assenyalen que nohi ha prou transferència deconeixement al teixit indus-trial. Quines actuacions cal-dria seguir per superar-la?S’han d’eliminar els obstaclesinstitucionals i d’infraestructu-res, en alguns casos canviant leslleis i reglaments del país. És untema complicat per si mateix, iquan s’hi afegeix el factor cul-tural, és a dir, la resistència o lapor de molts investigadors a as-sumir riscos, es converteix enuna qüestió encara més com-plexa. A més, la resistència i lapor per part dels investigadorss’entenen: hi ha hagut molt pocsuport institucional o empresa-rial fins ara per poder assumiraquests riscos. Els inversors delmón acadèmic necessiten tenirla capacitat d’iniciar el desen-volupament de productes i ser-veis innovadors en un entorncomercial sense perdre la sevaposició a la universitat i sensesentir que els seus col·leguesconsideren les seves aventurescomercials amb menys valorque la seva recerca.

L’èxit dels bioclústers és el re-sultat de la cooperació d’a-gents científics, polítics, eco-nòmics i socials. Som davantuna nova visió de la innova-ció i la producció del coneixe-ment?No és ben bé nova, encara quesí a Catalunya. Hi ha moltes al-tres bioregions al món. Una deles nostres tasques és aprendresobre el que han fet altres re-gions, agafar d’elles els millorselements i les actuacions mésrellevants i implantar-les aquí, i,a més, afegir-ne d’altres que sónimprescindibles per tenir èxit lo-calment. No hauríem d’assumir

que podem simplement copiarel que altres han fet. Totes les re-gions són diferents quant a laseva història industrial i les se-ves característiques socials i eco-nòmiques, i això s’ha de tenir encompte. Treballant molt i ambuna mica de sort, potser al capd’uns quants anys podrem par-lar, fins a cert punt, d’una novavisió de la innovació i producciódel coneixement aquí a Cata-lunya. Però no podem oblidarque els actors d’altres biore-gions del món també conti-nuaran cercant noves innova-cions. Així que, per no perdre eltren, haurem d’accelerar els nos-tres esforços respecte a les acti-vitats de la resta.

Convertir el coneixement enriquesa i motor de progréseconòmic és un repte de fu-tur. Quin és el paper de la universitat en el nou contextde la innovació a la regió eu-ropea?És una qüestió complexa. D’unabanda, les universitats han decontinuar fent el bon treball quefan, constantment esforçant-se per aconseguir una gran ex-cel·lència. Necessiten veure,però, els beneficis de patentaridees innovadores, en lloc del’objectiu tradicional de publicarresultats. Cal que aprengui delsector industrial i de les empre-ses d’inversió de capital sobrecom fer una recerca més enfo-cada a la comercialització; arabé, això no ha de repercutir enla capacitat dels investigadorsde ser “pensadors lliures”. La in-novació ha de ser aplaudidaquan produeix un resultat socialo comercial, però sempre ha decomençar com una idea brillanten la ment d’un científic “inde-

pendent”. Una millora de lesinteraccions amb altres univer-sitats ajudarà a estimular la in-novació, però crec que això s’hade fer a escala global, no nomésa escala europea. De fet, ja hi habastants relacions bilaterals en-tre organitzacions catalanes id’altres ubicades en altres bio-regions, o hauríem d’aprendredels seus esforços per repetir i,fins i tot, potser millorar-los. A laBioRegió, tenim com a objectiuajudar a identificar recerquesamb aplicació social i comerciali, en aquest sentit, les universi-tats i instituts de recerca podencontribuir facilitant-nos infor-mació sobre els treballs que s’es-tan duent a terme dins les sevespròpies entitats.

Vostè ha estat un científic emprenedor. En la relació en-tre ciència i emprenedoria,quines actuacions s’hauriende promoure per augmentarl’emprenedoria entre els nos-tres científics?Hi ha d’haver inicialment unapredisposició a assumir el risc,que, per descomptat, significa ala vegada que l’emprenedor enpotència ha de creure el 100%en la seva idea. Es diu que l’èxités un 99% transpiració i un 1%inspiració, cosa que és absolu-tament certa: l’emprenedor had’estar preparat per sacrificar-se,igual que, molt probablement,la seva família. L’emprenedor hade ser persistent, adaptable alcanvi, capaç de gaudir dels bonsmoments i de treballar en elsmés baixos. En canvi, tot això ésmés fàcil si el possible empre-nedor es troba en un entorn enquè pot conèixer altres personesque assumeixen riscos, i això ésel que fa falta a Catalunya. Això

és el que ha de promoure la Bio-Regió de Catalunya. D’altra ban-da, s’haurien de donar a conèi-xer, també, les experiències ambèxit que ja s’han donat, com ésel cas d’empreses com Oryzon iAdvancell, que estan destacantcom a exemples de l’èxit que espot aconseguir.

Quin paper tindrà la BioRegióde Catalunya en relació ambaltres bioregions i en concretamb el metaclúster d’Europadel Sud?Des de la BioRegió de Cata-lunya treballarem de maneradecisiva per promoure el clús-ter de l’Europa del sud. Ens fa-cilitarà la nostra visibilitat a es-cala internacional, i, treballantamb les altres regions d’a-quest metaclúster, tindremuna massa crítica més gran.D’altra banda, Barcelona és,evidentment, l’àrea metropo-litana més gran de la regió, i tésentit que la ciutat i Catalunyaagafin el lideratge en l’impulsdel metaclúster. Cal que esti-guem presents a totes lesgrans fires i congressos inter-nacionals i cal col·laborar ambcambres de comerç i altres en-titats oficials per establir rela-cions amb empreses d’altrespaïsos i continents amb l’ob-jectiu d’atreure inversions. n

L’emprenedor hade ser persistent,adaptable alcanvi, capaç degaudir els bonsmoments i detreballar en elsmés baixos

reportatge

18

Els parcs científics, proofs of concept de la BioRegió de CatalunyaFernando Albericio, director general del Parc Científic de Barcelona

La BioRegió de Catalunya neix

amb l’objectiu de coordinar la

recerca biotecnològica i bio-

mèdica que s’està duent a ter-

me als centres acadèmics, hos-

pitals i empreses de Catalunya

amb la finalitat de crear un

nou model de transferència

de coneixement i, per tant,

d’empresa. En aquest con-

text, els parcs científics, i en

concret el Parc Científic de

Barcelona de la Universitat de

Barcelona (PCB-UB), seran

instruments clau per obtenir

els objectius que es pretenen.

La primera etapa en tot procés

de coordinació és aconseguir

que hi hagi un coneixement i

un respecte mutu entre els di-

ferents protagonistes del siste-

ma. Des de la seva creació, el

PCB-UB ha centrat la seva ac-

tivitat en la creació d’un espai

únic de recerca on coexistei-

xen investigadors del món

acadèmic i empresarials amb

la idea de reduir la distància

entre aquests dos àmbits i de

dotar-los d’un llenguatge

comú i d’uns objectius més

propers. Fruit d’aquest treball

ha estat la creació d’un bon

nombre de noves empreses,

així com de l’establiment d’a-

liances i col·laboracions entre

empreses i grups de recerca

que es visualitzen, entre altres

formes, amb la presentació

conjunta de patents.

Si parlem en termes de recer-

ca, el PCB-UB i la resta de

parcs científics associats a la

Xarxa de Parcs Científics i

Tecnològics de Catalunya

(XPCAT) estan esdevenint els

laboratoris on s’està aconse-

guint la proof of concept que és

possible arribar als objectius

proposats per la BioRegió de

Catalunya i que han de con-

duir, sens dubte, cap a un país

més culte, un millor desenvo-

lupament econòmic i una mi-

llora de la qualitat de vida de

la població.

BioRegióde Catalunya

Barcelona

Rhône AlpesBio-Cluster

LióGènova

BioValleyFrança-Suïssa-Alemanya

Grenoble

París

BioNorthemIreland

Bio-DundeeBiotech Scotland

Dundee

BioTechManchesterManchester

Cambridge

londres

Medicon Valley

CopenhagenRegion Skåne

Stockholm-UppsalaBioRegion

Estocolm

Turku

TurkuBio Valley

BioTopBerlin-BrandenburgBerlín

Life Science AustriaVienna RegionViena

Heidelberg

MunicBioTech-RegionMünchen

OxfordA Europa destaquen diversesiniciatives regionals i nacio-nals per desenvolupar biore-gions amb l’objectiu de po-tenciar les sinergies entrel’Administració, la recerca pú-blica i les empreses. És el casde Suècia, on la biotecnologiaés un dels sectors que creixmés ràpidament. Dues de lesseves bioregions, BioRegionStockholm-Uppsala (120 em-preses, 7.000 investigadors,10.000 estudiants) i MediconValley (5.000 investigadors, 12universitats, 26 hospitals), fi-guren entre els sis clústers dereferència a Europa.

La biotecnologia,motor del’economia i la competitivitat a Europa

reportatge

19

L’instrument per facilitar que les idees innovadores es transformin en realitats socials

Jordi Carbonell, secretari d’Indústria del Dept. de Treball i Indústria de la Generalitat

La ciència i la tecnologia ens

mostren el camí de la transfor-

mació social i econòmica de

Catalunya del segle XXI. Aquest

impuls, amb el foment de la in-

novació i la millora de les in-

fraestructures, és la raó de ser

de la política d’innovació de

Catalunya, les nostres grans

prioritats.

Els tres grans components de

la BioRegió són una concen-

tració elevada de coneixement

tecnològic, molt talent inno-

vador i una simbiosi entre

l’Administració pública, els

centres de recerca i la indústria.

Les tres condicions es donen

a Catalunya.

Perquè la Bioregió sigui capaç

de generar riquesa és indispen-

sable la col·laboració de les em-

preses. A Catalunya hi ha el

44% dels laboratoris farmacèu-

tics, el 75% de les empreses de

química fina i el 60% de la pro-

ducció farmacèutica d’Espan-

ya. Els principals laboratoris es-

panyols es troben a Catalunya,

i tres de les principals multina-

cionals tenen la seva seu també

a Barcelona. Però no totes te-

nen la dimensió que els perme-

ti participar en grans projectes

de recerca. Els nous centres pú-

blics haurien de motivar les em-

preses a establir aquí els seus

centres d’R+D.

El Govern de la Generalitat de

Catalunya està afavorint la in-

versió privada d’R+D a través de

diverses línies d’ajut a projectes

d’R+D+i. També s’està treba-

llant per agilitar la creació de pe-

tites empreses de base tecnolò-

gica on es posen a prova idees

originals i per crear estructures

que permetin als investigadors

participar en aquestes iniciatives

sense abandonar el seu paper.

Tot això ha de fer que el clima

de comunicació entre investiga-

dors i emprenedors sigui un dels

motors de la BioRegió. En defi-

nitiva, Catalunya disposa de tots

els elements necessaris per con-

vertir-se en un referent europeu

i mundial, la BioRegió pot ser el

gran projecte empresarial del

nostre país.

Punts febles del teixit empresarial farma-químic

Rafael Foguet, membre de la Comissió preparatòria de la BioRegió de Catalunya

i ex-vicepresident del Grup Ferrer Internacional, SA

Hom pot pensar que hi ha pocs

problemes al sector farmacèutic

a Catalunya, però la realitat no

és exactament així, per bé que

ens els darrers vint-i-cinc anys

un grup reduït, però significatiu,

d’empreses han fet un gran es-

forç en recerca (intramurs i ex-

tramurs); en integració vertical

(producció de primeres matè-

ries i especialitats); en interna-

cionalització (unes companyies

més que d’altres); en inversions

considerables en fàbriques i ins-

tal·lacions, i en formació d’e-

quips humans d’alt nivell.

Internament, el sector ha pres

decisions importants per adap-

tar-se a les exigències del mercat

exterior, si bé encara falta temps

per adquirir massa crítica i con-

solidar posicions. Bona part de

les febleses vénen de fora del sec-

tor. Fins fa poc, el fet que l’en-

torn de suport i de recerca ofi-

cial (extramurs) orientada a la

indústria fos molt poc significa-

tiu, comportava que l’estructu-

ra interna de les empreses havia

de ser molt autònoma i costosa,

lluny del que hi havia a la majo-

ria de capitals de Centreeuropa.

A escala d’Estat espanyol, ha so-

brat temor polític o hi ha hagut

falta d’imaginació per fer una

política farmacèutica industrial,

econòmica i regulatòria de su-

port a les iniciatives empresarials

contrastades.

Durant anys a la UB s’ha treba-

llat en la transferència de tecno-

logia i coneixement al món em-

presarial (FBG, formació conti-

nuada, Parc Científic de Barce-

lona, etc.), al mateix temps que

es manifestava la necessitat d’u-

nir recursos i projectes amb al-

tres institucions en un camp tan

reeixit com el “Bio”. Per això,

penso que la BioRegió amb la

presència de tots els agents: Go-

vern, universitats i centres de re-

cerca, i empreses, hauria de ser

un element clau per eliminar fe-

bleses empresarials per la via

d’una bona política industrial.

Una discreta venjança, de JordiSarsanedas (Edicions 62, 2005),és un aplec de divuit textosbreus, que són un híbrid entrela narració breu de ficció i unamena de fragments de memò-ries no realistes, passades permolts filtres. El públic que coneixSarsanedas sap que forma partdel deganat greu de les lletrescatalanes, de la gent que eracriatura durant la República —va néixer el 1924— i que aradepassa els vuitanta anys. És unescriptor de poca producció, i

conegut sobretot per Mites, unrecull de contes que va publicarel 1953. Autor, també, d’un bongruix de poesia, d’algunes no-vel·les francament estimables i d’algun altre recull de contes.Aquest que ens ocupa està rela-cionat amb Mites en més d’unsentit. Utilitza el mateix procedi-ment de barrejar realitat ambficció, entesa aquesta en un sen-tit ampli: somnis, especulacions,imatges de procedència molt di-versa.Mites correspon a la joventut, i aquest, a la vellesa. És la matei-xa barreja de materials, però desde la perspectiva d’una llargavida passada, i quan hi apareixun record, sovint és d’infantesa,adolescència o primera joven-tut, el record d’un temps vaga-ment ideal. Alguns altres contescorresponen als anys quaranta i primers cinquanta i fan referèn-cia a una postguerra especial-ment sòrdida. Té un pròleg, titu-lat “Jam session” — Sarsanedasés especialment afeccionat aljazz—, afecció que es nota en lacomposició del llibre, fet de ma-terials diversos, amb entrades i sortides, amb peces curtes i al-tres de més llargues, amb unjoc, a vegades molt musical, detemes que es llencen i sobre elsquals més tard es van construintvariacions, suggereix la idea dejam session i del que ell en diu“May I join it?” (‘M’hi deixeu par-ticipar?’). Té aquesta voluntatmodesta de “no voldria pas mo-lestar”. És un valor indiscutible de la li-teratura catalana, amb un gruixde cultura i literatura molt im-portant. No escriu res gratuït.

Bon jazz

reportatge

20

De debò us agrada llegir?Una guia particular de lectura per a aquest Sant Jordi

Text:

Jordi Homs

Fotos:

J.M. Rué

MMaarriinnaa GGuussttàà (Barcelona, 1956), va estudiar Filologia Catalana a la

UAB i es va doctorar amb una tesi sobre Pla: Els orígens ideològics

i literaris de Josep Pla (Curial, 1995). Professora de la UB des del

1982, especialitzada en literatura catalana contemporània, actual-

ment treballa en la poesia de Mercè Rodoreda.

Docents de deu filologies ens recomanenun seguit de llibres en una tria que, malgratque no reuneix totes les especialitats de laUB, vol ser representativa. D’una banda, les literatures peninsulars, i de l’altra, les grans literatures europees: francesa,alemanya, italiana i anglosaxona, senseoblidar la russa. Els únics criteris han estatl’absoluta independència delsprofessors/es alhora de proposar les sevespreferències, ampliar el concepte temporalde novetat editorial, i que el llibre estiguitraduït al castellà i/o català.

Bahía de los Tigres (Edicionesdel Bronce, 2001), de PedroRosa Mendes. És un llibre queno està pensat com a tal. No ésuna novel·la, no és un llibre deviatges, no és una crònica perio-dística d’autor, tot i que l’autorés periodista de guerra. Recons-trueix el viatge que el periodis-ta del diari Público Pedro Rosava fer el 1997 seguint el mateixitinerari que van fer els explora-dors Capello i Ivens (segle XIX),des d’Angola fins a Moçambic,des de l’Atlàntic fins a l’Índic.Deu mil quilòmetres a peu, tresmesos i mig caminant seguintuna via que creua tot el conti-nent i per sobre de la qual, enuna paradoxa típicament africa-na, mai no hi ha corregut captren. El llibre recull el cúmuld’experiències durant el camí:moments de meditació, mo-ment per recollir històries inver-

semblants i esborronadores degent que es va trobant, mo-ments de tensió i perill de lavida, etc. És una metàfora del’essència africana, un continentpolifònic, oral... i descosit, comsón alhora descosits i fragmen-taris l’estructura i l’estil del llibre,una de les troballes no menorsde l’autor. T’atrapa indefectible-ment, i cada capítol et desco-breix un continent absoluta-ment desconegut per a nosal-tres.Rosa Mendes explica queaquest viatge és un anar des delcapvespre fins a l’albada, desd’Angola, un país completa-ment desfet després tretze anysde guerra colonial contra elsportuguesos i vint-i-cinc deguerra civil, amb tres milions demines antipersona escampadesi actives per tot el seu territori,fins a Moçambic, que malgratser un dels països més pobresde l’Àfrica, ha iniciat des de fauns quants anys un procés versla reconstrucció i l’esperança.

Estació Horror,destí Esperança

reportatge

21

Herba moura (Editorial Xerais,2005), de Teresa Moure, va serel llibre de més èxit l’any passaten la literatura gallega. A la tar-dor sortiran les traduccions cata-lana, publicada per La Campana,i castellana, publicada per Lu-men. “Moura” vol dir ‘fosca’, i fareferència a un tipus d’herba quesembla una tomaquera i que esfa servir per calmar el dolor.Teresa Moure és una professorade lingüística a la Universitat deSantiago molt coneguda pelsseus assajos, i des de fa dos anysha començat a publicar ficcióamb gran èxit, i la prova és queaquesta novel·la va guanyar elPremi Xerais, un dels més impor-tants en llengua gallega. És elgran fenomen de les lletres ga-llegues en aquest moment. Deles dues novel·les que ha publi-cat fins ara, la primera es potqualificar de més autobiogràfi-ca, i aquesta segona l’autora la

defineix com un “patchworkde vides”. És una biografia no-vel·lada de Cristina de Suècia,una dona que va decidir no serreina perquè no s’avenia a lesnormes que li imposaven: casar-se, tenir fills, etc. La novel·la nar-ra el particular triangle epistolarque s’estableix entre Cristina, elfilòsof Descartes i una meiga,Helene Hans, que viu a Amster-dam. Evidentment, es tracta d’u-na novel·la històrica, no pas d’his-tòria. El que l’autora volmostrar és que sempre hi hagent que no està d’acord amb lesnormes imposades, tot fent unagran defensa dels dos personat-ges femenins, dues dones sàviesque gaudeixen de tenir coneixe-ments i capacitat de decisió. Toti que l’autora té la intel·ligènciade presentar els seus personat-ges amb clarobscurs, amb con-tradiccions, trencant amb la idead’escriure personatges femeninsd’una peça, militants. Els perso-natges són creïbles, reals.

Dones de l’Atlàntic

HHeelleennaa GGoonnzzáálleezz FFeerrnnáánnddeezz (Vigo, 1967) és professora titular de li-

teratura gallega i investigadora del Centre Dona i Literatura a la UB.

Entre els seus treballs destaquen Elas e o paraugas totalizador. Escri-

toras, xénero e nación (Xerais, 2005); i l’edició d’una antologia tri-

lingüe (gallec-castellà-anglès) de la poesia gallega dels anys noranta,

A tribo das baleas (Xerais, 2001).

IIssaabbeell SSoolleerr (Barcelona, 1964) és professora de literatura portu-

guesa a la UB. Es va doctorar l’any 2000 amb una tesi sobre el

paper del viatge marítim portuguès en el pensament i la cultura

renaixentistes. És autora de El nudo y la esfera (Acantilado, 2003)

i Los mares náufragos (Acantilado, 2004).

reportatge

22

Un tramvia a SP (Proa, 2003),d’Unai Elorriaga. L’edició origi-nal SP rako tranbia (Elkar) és del2001, i la traducció catalana ésde Pau Joan Hernández. Elorriaga és molt jove, va néixerel 1973, i amb aquest llibre vaaconseguir guanyar el PremioNacional de Literatura el 2002 isituar-se a l’alçada dels millorsescriptors bascos: Atxaga, Lert-xundi, Uribe o Sarrionandia. Ésuna novel·la que sedueix, que faque t’oblidis del temps i de l’es-pai. Et porta, la vius, la sents. Ésla història del procés de degene-ració d’un home gran, Lucas,que surt de l’hospital i torna capa casa seva. Malgrat el dramatis-me del tema, fa somriure cons-tantment, ja que és plena d’iro-nia. No és una novel·la de gran

trama, no hi passen gairescoses. La història està narra-da a base de fragments, nocontats linealment, i de mo-tius recurrents que ocupenla ment del protagonista.Un d’aquests és el que dónatítol al llibre: SP fa referènciaal Shisha Parma, un cim demés de vuit mil metres del’Himàlaia al qual Lucas vol-dria ascendir, i l’altre temaés el record de la seva dona, jamorta, a qui va conèixer daltd’un tramvia. Viu amb la germa-na, i més tard acullen a casa unnoi del carrer que toca la guitar-ra. El llibre recull retalls de con-versa, a vegades en primera per-sona i d’altres en tercera, anèc-dotes diàries, programes de te-levisió i l’addicció a la xocolata.La degeneració del personatgeestà narrada així, de mica enmica, imperceptiblement, però

irreversiblement. A vegades, potsemblar un cert to naïf, simple,però en realitat es tracta d’unllenguatge i uns diàlegs molt tre-ballats. L’aparença de senzillesaés sempre el més difícil.

El fet que no parli ni direc-tament ni obliquament dela situació del País Basc, elveig com un mèrit més delllibre. Tota llengua implicauna visió del món determi-nada, i Elorriaga demostraque en basc es pot fer lite-ratura de qualsevol classe i gènere, i, a més, la joven-tut de l’autor i el seu amplimón referencial, que ens

evoca Rulfo, Borges i Cortázar,ens informa que la literaturabasca, malgrat que siguem tresmilions d’habitants i nomésset-cents mil parlants, té esde-venidor.

Una vida s’apaga

Mira por donde. Autobiografiarazonada (Taurus, 2003), deFernando Savater. La fraseinicial és: “En el comienzo, es-taba mi propósito de no traba-jar”, que ens introdueix en unto inequívocament burlesc,amb una prosa molt fluida i lú-cida, tot defugint de forma ob-sessiva la solemnitat i sent ca-paç de dir coses intel·ligents ala manera humil del pare del’assaig modern: Michel deMontaigne.El lector va descobrint com, alllarg de la seva vida, va forjantun pensament propi i inde-pendent, capaç de repensartot el que sembla ja pensat odecidit, o comunament accep-tat. Allò a què Savater es resis-teix quasi biològicament és alcatastrofisme, als tons apoca-líptics, a totes les actituds que

donen per suposada la fatali-tat de les coses.Surt tot el que fa referència alseu present protagonisme pú-blic, el conflicte que hi ha alPaís Basc, el nacionalisme ar-mat, el no armat, els partits es-

panyols, i els seus compor-taments molt independents i complicats des del punt devista del mapa polític de l’Es-panya contemporània. Savater és una figura intel·lec-tual que està molt per sobre,

pels seus mèrits,aportacions, intel·li-gència i creativitat,del que la imatge re-cent ha fet d’ell.Un lector intel·ligent

aspira que el facin pensar, d’u-na manera honesta i provoca-dora, i no es creu en possessióde la veritat i està en disposi-ció d’acceptar la intel·ligènciaaliena com a estímul; i, si a mésté ganes de somriure i veuredes d’una perspectiva irònica,humorística i desacomplexadaallò que han estat els últimsquaranta anys de la històriad’Espanya, s’ho passarà d’allòmés bé.

Superar els prejudicis

IIttzziiaarr AAddúúrriizz (Donostia, 1965) va estudiar Filologia Basca a la

Universitat de Deusto i es va doctorar a la Universitat del País

Basc (EHU). És professora de Llengua basca a la UB des del 1999.

Especialista en lingüística computacional, forma part d’una xar-

xa de recerca basca en processament del llenguatge natural

(http://ixa.si.ehu.es).

JJoorrddii GGrraacciiaa (Barcelona, 1965) és professor de Litera-

tura espanyola a la UB, i crític literàri. És autor de nom-

brosa bibliografia al voltant de la història intel·lectual

d’Espanya en el segle XX, entre la qual destaca Hijos de

la razón (Edhasa, 2001). És coautor, amb Joaquín Mar-

co, de La llegada de los bárbaros. La recepción de la na-

rrativa hispanoamericana en España, 1960-1981 (Ed-

hasa, 2004). Va guanyar el Premi Anagrama d’Assaig

amb La resistencia silenciosa. Fascismo y cultura en Es-

paña (2004). L’any 2005 ha publicat Materiales para

una biografía (Fundación Santander Central Hispano),

sobre Dionisio Ridruejo.

Seixanta contes(Edicions de 1984,2006), de Dino Buz-zati. La primera raóper llegir aquest lli-bre és que enguany se celebrael centenari del naixement del’autor, originari del Vèneto, mal-grat que va viure tota la vida aMilà, on va morir el 1972. La se-gona és que aquest llibre, quees publica per primer cop en ca-talà, és l’antologia que ell mateixva fer dels seus contes: era el queBuzzati volia que quedés de laseva obra. I la tercera és la fortarelació que Buzzati té, tot i quede manera indirecta, amb les lle-tres catalanes. A Catalunya, tot ique no s’ha estudiat mai gaire,sempre s’ha posat Buzzati al cos-tat de Pere Calders. Sempre surtel seu nom quan es parla de Cal-ders o d’altres escriptors de l’e-lement anomenat “fantàstic”.Buzzati a Itàlia està pràcticamentoblidat, però a França, Espanyai Catalunya ha tingut força èxit-Buzzati és l’exemple d’escriptor“contaminat”; feia una mica detot: era pintor i alhora crític d’art;alhora músic i crític musical;també periodista, i totes aques-tes coses es retroben en la sevaliteratura. És un llibre de contes

molt diversos, que pot agradartothom i de lectura molt plaent.El qualificaria d’una mena de“surrealisme a la italiana”. Hi tro-bem relats en context urbà, querecorden Montebelli, i d’altresde rurals, que oscil·len entre lasuperstició i l’inexplicable, i queens evoquen el Calders més co-negut.

Buzzati, el Caldersitalià

reportatge

23

Mejor que bien (Diagonal,2002), de George P. Peleca-nos, que viu i escriu des deWashington. La novel·la negraclàssica de Chandler, Hammett,Macdonald, etc. va crear unsmodels de masculinitat moltconcrets i quasi canònics: Spa-de, Marlowe i Archer. Són mo-dels durs, masclistes, racistes ihomòfobs, malgrat que no hosemblin en una primera lectu-ra. Els anys noranta del segle XX

van significar el canvi d’aquestmodel hard boiled, tot certifi-cant el fracàs d’aquest modelmasculí: ja no “aguanten” la be-guda, els protagonistes són di-rectament alcohòlics; ja no sónsolitaris, ara tenen problemesper trobar parella; l’investiga-dor principal no és un wasp,sinó que pertany a minories ra-cials o és una dona, i sovint noté ni llicència. Pelecanos, quejuntament amb Walter Mosley,Michael Connelly i James LeeBurke, forma part d’una gene-ració d’escriptors nord-ameri-cans renovadors del gènere, hacreat un parell d’arquetips endues sèries de novel·les dife-rents: Nick Stefanos, d’origengrec com el mateix autor, i De-reck Strange, un negre ex-poli-cia de mitjana edat. Les tramessovint es basen a ajudar elsseus amics, a buscar gent per-duda, etc. El protagonista deMejor que bien és Derek Stran-ge, i en aquesta novel·la inten-ta aclarir la innocència del seucompany, acusat d’assassinat.Strange intenta oferir solucions

a aquest model de masculinitaten fallida i que ja no pot enfron-tar-se amb una societat —lanord-americana— desbordadaper gravíssims problemes dedesestructuració. Representauna possibilitat de conviure mi-llor. ¿Com ho fa? Rebutja la vio-lència —és un home gran—,que presenta sempre com unproblema i mai com una solu-ció; ajuda els pobres del barri, iés entrenador de l’equip de fut-bol dels nens.La novel·la negra és, segura-ment, el gènere més popularque existeix; però, en l’evolu-ció que ha patit, ha deixat deser pràcticament “negra”. Ac-tualment és un gènere queparla de moltes coses mésperquè el detectiu és el perso-natge perfecte per tenir accésa tots els nivells de la societat.

FFrraanncceessccoo AArrddoolliinnoo (Roma,

1966) va estudiar Filologia

Catalana a Roma La Sapienza

i es va doctorar amb una tesi

sobre l’obra narrativa de Jor-

di Sarsanedas. És professor

lector a la UB des del 1996.

Acaba de publicar Estudi so-

bre el dogma i l’heretgia

(Cruïlla, 2006), un estudi so-

bre la influència de Dant en

Joan Maragall, i va ser autor,

juntament amb Sam Abrams,

de la polèmica Imparables.

Una antologia (Proa, 2004).

BBiillll PPhhiilliippss (Heathfield, Sussex, 1960) va estudiar literatura anglesa

a la Universitat de Lancaster, i és professor de la UB des del 1991. És

autor d’antologies, guies i reculls de poesia anglesa, i forma part del

projecte d’investigació: “Representacions de la masculinitat en la li-

teratura nord-americana”, del Centre Dona i Literatura de la Facul-

tat de Filologia.

Sense homes durs

En els darrers anys, la diada de Sant Jordi ha estat envoltada de les po-

lèmiques entre els anomenats mediàtics i els escriptors que es quali-

fiquen ells mateixos —per oposició— de seriosos, puntuada amb al-

gun gest de gran diva (com quan Jordi Coca va fer passar els lectors

per casa seva per signar-los els llibres). Tot això, en lloc de reforçar els

que es queixen, contribueix a augmentar la sensació —per desgràcia,

massa comuna— que la literatura catalana és un guirigall. El que

compta de debò són els bons llibres, i aquest any, per sort, n’hi ha una

colla. Les meves recomanacions: El metall impur, de Julià de Jòdar,

premi Sant Jordi, que tanca la seva ambiciosa trilogia; Terres de llo-

guer, d’Antoni Pladevall, i La força de la gravetat, de Francesc Serés.

Eppur si muoveJulià Guillamon, crític i escriptor

reportatge

24

Las ensoñaciones de la mujersalvaje. Escenas primitivas (Ho-ras y Horas, 2003), d’Hélène Ci-xous, autora francesa nascudaa Algèria, de família jueva sefar-dita per part de pare, i d’ascen-dència també jueva hongaresai alemanya per part de mare. Ésa dir que, per una banda, tenimuna multiplicitat d’arrels i, perl’altra, una forta vinculació a laidentitat jueva. Cixous va néixerl’any 1937 i ha viscut tant la Se-gona Guerra Mundial com latraumàtica descolonització delseu país. El llibre és una novel·laque narra les seves experiènciesd’infantesa, i del sentiment d’ex-clusió, de l’exclusió d’unes per-sones i d’una comunitat que es-taven en un país colonitzat perFrança, on la majoria musulma-na es trobava en ple procés delluita per la independència, i onla minoria jueva —procedent enla seva majoria de la penínsulaIbèrica— es trobava enmig dedues exclusions: la dels france-sos que no els acceptaven per-què no eren cristians i perquè elsveien com a originaris del país(on vivien des de feia segles), i ladels musulmans, que tampocno els acceptaven per raons dereligió, llengua i costums i elsveien com a forasters. És parti-

cularment colpidora l’escena enquè el seu pare, metge, descla-va la placa de l’entrada de casaseva perquè les lleis de Vichyque imposen els nazis no li per-meten exercir la seva professió,i la família sencera queda expo-sada a la misèria.Cixous narra totes aquestes ex-periències no pas des del puntde vista del testimoni, sinó delde la ficció. És un llibre que nonomés es llegeix per l’interès dela trama, sinó pel llenguatge il’estil, curull de jocs de paraulesi ple d’imatges. És una escriptu-ra molt metafòrica, molt literà-ria, i cal destacar la magnífica tra-ducció del poeta Arnau Pons ide Yael Langella, poetessa jue-va que hi aporta tot el seu ba-gatge cultural. Hélène Cixous és una autoramolt coneguda i respectada aFrança, i aquí se la coneixia so-bretot pel seu vessant teòric iacadèmic com a catedràtica deLiteratura comparada a Paris VIII,i creadora del primer centred’estudis sobre dones a Europa.Des de fa un parell d’anys escomença a traduir la seva obraliterària, després d’una bonarecepció de les seves obres deficció, editades per editorialsmolt petites. En aquests mo-ments és una autora a l’alça, ija hi ha quatre o cinc editorialsmitjanes i grans interessades atraduir-la.

El compromiso (Ikusager, 2005),de Serguei Dovlàtov. Aquestautor, nascut el 1941, va morirals Estats Units el 1990 i no vapoder gaudir en vida del granèxit que van tenir els seus llibresamb l’arribada de la Perestroi-ka. Se’l va obligar a marxar delseu país, i, com la majoria delsescriptors emigrants, escriu so-bre el que deixa enrere. És unnarrador que intenta allunyar-se de la parafernàlia dels gransescriptors russos, que ensenyena viure els altres. Dovlàtov nar-ra el que veu. Té una vida atza-rosa. És enviat als anys seixantacom a vigilant a un camp deconcentració, com a escriptorjovençà (pertanyia al grup de jo-ves escriptors de Sant Peters-burg, entre els quals hi ha el fu-tur Nobel Joseph Brodsky), vacomençar a escriure un cicle derelats anomenat Zona, en quèevoca el camp de concentraciócom la representació metafòri-ca de tota la vida soviètica. Téun altre llibre, La maleta, en quènarra la seva marxa de l’URSS iles quatre coses que precipita-dament fica dins unamaleta abans de mar-xar. Ja als Estats Units,un quant temps des-prés, un dia, obre la ma-leta i retroba els vells ob-jectes, els quals el reme-ten al passat. Cada relatés el relat de la històriade l’objecte retrobat. AEls nostres, fa un recorre-gut per la seva genealo-gia russa, i acaba en elnaixement del seu fill alsEstats Units, que ambprou feines parlarà jarus. A El compromís, el tí-tol és equívoc: significa‘concessió’. Les conces-sions que cadascú ha defer al Poder per poder

sobreviure. El llibre narra lesabaixades de pantalons que s’-han de fer constantment perpoder sobreviure a l’URSS. Perexemple, en una narració, unperiodista ha de cobrir el naixe-ment del primer nadó de l’any,i resulta que el primer no pot serperquè és jueu, l’altre és un dis-capacitat, i així successivament.I, finalment, ha d’arribar a uncompromís amb l’autoritat perpoder publicar una notícia, i al-hora poder mantenir un mínimde dignitat personal, i tot aixòescrit en forma de sàtira, la qualté gran tradició en la literaturarussa des de Gogol.Dovlàtov és un autor consagratarreu del món que tot just araarriba a Espanya.

MMaarrttaa SSeeggaarrrraa (Barcelona, 1963) va estudiar Filologia Romànica a la

UB, de la qual és professora de Literatura francesa. És directora del

Centre Dona i Literatura, professora associada del Centre d’Estudis

Femenins de Paris VIII, i coautora d’Historia de las literaturas fran-

cófonas (Cátedra, 2004).

RRiiccaarrdd SSaann VViicceennttee (Moscou,

1948), d’origen basc, és fill

d’un “nen de la guerra”. Tor-

nat a Espanya el 1956, va cur-

sar Filosofia i Lletres a la UB

i s’hi va llicenciar en Filoso-

fia. Traductor dels principals

clàssics russos: Txèjov, Tols-

toi, Puixkin, etc., és professor

de Literatura russa a la UB des

del 1989.

La meva infantesaa Algèria

L’àcrata rus

reportatge

25

Roses cares i llibres baratsMiquel Colomer, Llibreria Catalònia

El espejo ciego (Acantilado,2005), de Joseph Roth. El llibreva ser publicat originalmentl’any 1924, i la traducció actualés de Berta Vias Mahou. És unaesplèndida novel·la curta, d’u-na considerable densitat. Narrauna història trista, com la majo-ria d’obres literàries, malenco-niosa però sense ser melodra-màtica. Josep Roth va néixer ala Galitzia, lloc d’on van emigrarmolts jueus, l’any 1894 i va mo-rir a París el 1939. Va ser un es-criptor de la monarquia austro-hongaresa. Va treballar com areporter a Berlín i a Viena i vacombatre a la Primera GuerraMundial. Quan va començar aescriure, es va centrar, sobretot,en la vida de la gent ordinària,de com l’enfonsament de la mo-narquia imperial centreeuropeava afectar la vida dels petits em-pleats, de la gent modesta, decom van tornar els ex-comba-tents absolutament destrossatsper la guerra. Aquesta novel·laconcretament, ambientada aViena, se centra en la vida d’u-na adolescent que treballa coma noia dels encàrrecs. Narra laseva vida, el seu despertar a lavida i a l’amor. És una narraciómolt ben escrita, i ho fa des dela perspectiva d’algú que ho

observés, però que no sap mésdel que sap la mateixa protago-nista. Expressa la realitat desdels ulls de la noia, amb un llen-guatge extraordinàriament po-ètic, evocador i metafòric, i això,contraposat a la realitat sòrdi-da i miserable on viu, amb elpare ex-combatent, mutilat itraumatitzat, vivint enmig degrans estretors, és impressio-nant. La literatura de Roth té aveure amb la tradició de l’ex-pressionisme, però molt tami-sada. És, també, una història decom les dones han de fer fronta la vida amb uns homes inuti-litzats per la guerra al seu cos-

tat, de com se sobreposen i ti-ren endavant. Roth és un dels grans escriptorsen llengua alemanya del segleXX, el problema és que va escriu-re en una època de grandíssimsescriptors: Kafka, Musil, Mann i

Broch. Estava envoltat de genis,que, potser, li van fer una micad’ombra. Va ser, també, unamica víctima de la seva vida: vaser periodista i, quan es va posara escriure, va tenir molt èxit, peròva tenir una vida difícil, la sevadona va morir boja, i ell no se’nva recuperar mai, i va morir com-pletament alcoholitzat a París.Així com en altres autors aquestfet contribuiria a crear-li una aurade maleïdisme, en Roth va serun demèrit. La llegenda del santbevedor va ser, de fet, una pre-figuració del que acabarà sent laseva vida.L’ascens del nazisme va ser l’al-tre factor determinant que vacontribuir a enfonsar-lo definiti-vament. Roth no era un militantcomunista, ni un radical polític.Era més aviat un humanista, tra-dicional, un cas una mica sem-blant al d’Stefan Sweig, de gentque veu com s’ensorra el seumón.

MMaarriissaa SSiigguuaann (Madrid, 1954) va estudiar a la UB, on es va docto-

rar amb una tesi sobre La recepción de Ibsen en el modernismo

catalán (PPU, 1990). Catedràtica de Literatura alemanya, està espe-

cialitzada en la literatura del tombant de segle fins a la segona post-

guerra, i en qüestions de comparatística alemany-català/castellà. És

coautora, amb Hans Gerd Roetzer, d’una Historia de la literatura

alemana (2 vols.) (Ariel, 1990-1993), i ha editat, amb Karl Wagner,

Transkulturelle Beziehungen. Spanien und Österreich im 19. und

20. (Rodopi, 2004).

Ja s’acosta el 23 d’abril, Diada

de Sant Jordi i del Llibre, que

és aquell dia en què les roses

es venen més cares, i els llibres,

més barats.

Les roses són efímeres i, en

canvi, els nostres avis imagi-

naven els llibres com a objec-

tes perennes. Cada cop més els

llibres van absorbint la cadu-

citat de les flors. De fet, cada

vegada més coses es marceixen

ràpidament: des dels mitjons

a les pel·lícules, o des dels or-

dinadors domèstics a les can-

çons...

Potser tornarà aquella falsa

polèmica que enfronta els au-

tors literaris amb els autors

mediàtics, sense adonar-nos

que els llibres dels uns i dels al-

tres es convertiran en pols d’a-

quí a pocs decennis. Només

algun llibre escollit podrà so-

breviure la voràgine de paper

i tinta, perquè la clau és que es

publiquen molt més llibres

dels que la ciutadania lectora

pot llegir i, fins i tot, comprar.

Per això el Dia del Llibre és

aquell en què les roses es ve-

nen més cares, i els llibres, més

barats.

Una noia de Viena

Roses cares i llibres baratsMiquel Colomer, Llibreria Catalònia

reportatge

26

Ensenyaments de1r i 2n cicle:Filologia Anglesa Filologia Alemanya Filologia ÀrabFilologia CatalanaFilologia Clàssica (grec i llatí)Filologia EslavaFilologia FrancesaFilologia HebreaFilologia HispànicaFilologia ItalianaFilologia Romànica

Ensenyaments de 2n cicle:Filologia GallegaFilologia PortuguesaLingüística Teoria de la Literatura i Literatura Comparada

Màsters i postgraus:“Assiriologia”“Escriptura narrativa”“Estudis de gènere: dones, desenvolupament i cultures”“Expressió-comunicació i llenguatges en la pràctica educativa.Creació de projectes”“Geografies literàries de l’Amèrica Llatina”“Immigració, religions i identitat. Perspectiva antropològica.Històrica i pràctica”Participació de la Facultat en el Programa Oficial de Postgrau“Espanyol com a Llengua Extrangera”

Parada virtual per Sant Jordi

El Servei de Publicacions i Edicions de la UB recomanaper a aquest Sant Jordi els títols següents, que formenla parada virtual d’enguany i qquuee ttrroobbaarreeuu aa ll’’aaddrreeççaawwwwww..ppuubblliiccaacciioonnss..uubb..eess//ssaannttjjoorrddii//::

• Más allá de Espulgas City, ddee RRaaffaaeell ddee EEssppaaññaa ii SSaallvvaa--ddoorr JJuuaann

• L’herbari, JJaaiimmee LLlliissttoosseellllaa ii AAnnttoonnii SSáánncchheezz• Plantas medicinales, LLiiddiiaa OOssuunnaa• Dictadura y Transición I i II, BBeerrnnaatt MMuunniieessaa• Turquía, Grecia y Chipre, IIssaabbeell ddee CCaabboo• Límits del dibuix, ÀÀlleexx NNoogguuéé• A imatge de la contracultura, GGeennííss CCaannoo• Tras la biología, JJooaann BBeessttaarrdd• Adopción y el acogimiento, DDiiaannaa MMaarrrree ((eedd..)) ii JJooaann

BBeessttaarrdd• Des de la frontera, EEllooii BBiioossccaa,, XXaavviieerr XXoorrttóó ii MMaarriiaa TTee--

rreessaa VViinnyyoolleess• Història agrària I i II, volum I: JJoosseepp GGuuiittaarrtt ((ccoooorrdd..)),, JJoo--

sseepp MM.. SSaallrraacchh ii EEmmiillii GGiirraalltt; volum II: JJoosseepp MM.. SSaallrraacchhii EEmmiillii GGiirraalltt

• La Universidad de Barcelona en el siglo XVI, AAnnttoonniiooFFeerrnnáánnddeezz

• Wuthering Heights. A novel by Emily Brontë, JJaaccqquuee--lliinnee AAnnnnee HHuurrttlleeyy ((eedd..)),, AAnnnnaa SSooffiiaa MMooyyaa ((eedd..)) ii GGeemm--mmaa LLóóppeezz ((eedd..))

i a la UB...El contingut d’aquest reportatge ha estat elaborat íntegrament als diversos ensenyaments de la Facultat de Filologia de la UB.

Facultat de Filologia

Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 BarcelonaTelèfons:934 035 580934 035 581934 035 582934 035 583934 035 584

Transports:Metro: L1 i L2 (estació Universitat)Bus: 9, 14, 50, 54, 56, 58, 59 i 66www.ub.edu/filologia/

notícies

27

La UB oferirà quaranta-un màsters oficials el curs 2006-2007 dins del procés d’adaptació a l’Espai Europeu

Aquestes dades pertanyen a lanova programació del DURSIper al curs vinent i actualitzadadins el procés d’adaptació a l’Es-pai Europeu d’Educació Supe-rior (EEES). El Departament d’U-niversitats ha previst al respec-te la implantació de 153 màs-ters oficials als centres del sis-tema universitari de Catalunya.En paraules de la vicerectora dePolítica Acadèmica i Conver-gència Europea, Rosa Nonell,“ens trobem davant d’un canvisignificatiu del concepte quefins ara teníem dels plans d’es-tudis, concebuts com una ofer-ta estructurada i coherent d’as-signatures agrupades en matè-ries valorades en termes d’unnombre determinat de crèditsdocents”. L’oferta de la UB comprén màs-ters d’especialització professio-

nal, en la recerca i mixtos. PerRosa Nonell, “l’aposta de la UBés que un 45% d’aquesta ofer-ta que es posa en marxa tinguiun fort contingut de transver-salitat, és a dir, de coneixementmultidisciplinari”. “Representa”,afegeix Nonell, “una fortalesade la UB per als nostres futursestudiants, atesa la qualitat pelque fa a la recerca i l’excel·lèn-cia docent i pedagògica.”Alhora, els estudis de doctoratprogramats es converteixen enla sortida natural dels màsters derecerca i garanteixen l’excel·lèn-cia, gràcies al conjunt de men-cions de qualitat atorgades pelMEC que acumulen les seves lí-nies de recerca. La vicerectoraexpressa el seu convencimentque “cal apostar per l’espai ca-talà de postgraus; la Universitatde Barcelona, del total de la seva

oferta, ha programat un 50% demàsters interuniversitaris, delsquals en coordina el 75%, cosaque, sens dubte, posa novamentde manifest la seva voluntat deliderar aquest procés”.Trobareu més informació sobre

els objectius docents, les com-petències genèriques i trans-versals a adquirir per part del’estudiant i els criteris d’ad-missió i selecció d’aquestes ti-tulacions, al web de la UB:www.ub.edu. n

La Universitat de Barcelona oferirà, el curs 2006-2007, 41 màs-ters emmarcats en vint programes oficials de postgrau (POP).N’hi haurà trenta-cinc de coordinats per la UB (quinze seran in-teruniversitaris i compartits amb universitats catalanes, de laresta de l’Estat espanyol i europees), i altres sis estaran coor-dinats per altres centres.

MMÀÀSSTTEERRSS OOFFIICCIIAALLSS PPEERR AALL CCUURRSS 22000066--22000077Aigua: anàlisi interdisciplinària i gestió sostenibleAqüicultura1

ArqueologiaAstrofísica, física de partícules i cosmologiaAtenció al malalt crític i emergènciesBiodiversitat animalBiodiversitat: evolució i conservacióBiofísicaBioinformàtica2

Biologia humana1

BiomedicinaBiotecnologia molecularCiència cognitiva i llenguatge1

Comunitat sorda i educació i llengua de signes1

Enginyeria biomèdica1

Enginyeria electrònicaEnginyeria físicaExpert en espanyol, llengua estrangera en àmbits professionalsFilosofia i estudis clàssicsFísica computacional i aplicada2

Formació de professors d’espanyol com a llengua estrangera1

Gestió culturalGestió de continguts digitals1

Gestió del patrimoni culturalHistòria de la ciència2

Història i cultura de l’alimentació1

Immunologia1

Intel·ligència artificial2

Intervenció psicosocial1

Lògica pura i aplicada1

Matemàtica avançada i professionalMeteorologiaNanociència i nanotecnologia1

Neurociències1

Nutrició i metabolisme2

Planificació territorial i gestió ambientalPrimatologiaProduccions artístiques i recercaPsicologia de l’educació1

Psicologia del treball, les organitzacions i els Recursos Humans2

Recerca, desenvolupament i control de medicaments1. Interuniversitari coordinat per la UB

2. Interuniversitari en què participa la UB

PREMI CIUTAT DE BARCELO-NA ALS IMPULSORS DEL CEN-TRE DE PROJECCIÓ TÈRMICA(CPT) DE LA UB. Els investiga-dors del CPT Josep M. Guile-many, Javier Fernández i JoanRamon Miguel (tots ells, del De-partament de Ciència dels Ma-terials i Enginyeria Metal·lúrgica)han obtingut el Premi en la ca-tegoria d’Investigació Tecnolò-gica pels seus treballs “en cièn-cia i enginyeria de superfícies, il’aplicació de recobriments pera la modificació de les propietatsdels materials en els camps del’aeronàutica, astronàutica, au-tomoció, biomedicina i mediambient”. El jurat ha destacat,també, la importància de la re-cerca en els camps de la ciènciai la tecnologia de materials, cosaque situa Barcelona en la pri-mera línia internacional enaquest àmbit. L’activitat del CPTés pionera a tot l’Estat espanyolpel que fa al desenvolupamentd’aquestes tècniques d’obten-ció de recobriments, i està es-pecialitzat en tota classe de ser-veis relacionats amb la projecció

tèrmica: disseny de materials, ca-racterització d’estructures i pro-pietats, avaluació de capes, i cur-sos de formació.La protecció i la modificació desuperfícies té una rellevància es-pecial en l’enginyeria moderna,ja que és concretament a la su-perfície on tenen lloc processoscom ara la corrosió, el desgast,l’impacte, etc. Hi ha diferentsprocediments per dipositar unmaterial a la superfície d’un al-tre, però les tècniques de pro-jecció tèrmica presenten com aavantatges una gran versatilitati una àmplia gamma de mate-rials i substrats (ceràmiques, me-talls, aliatges, polímers, etc.).Com a resultat, hi ha una varie-tat il·limitada de recobriments i sistemes compostos recobri-ment-substat que s’adapten ales necessitats de les indústriesactuals per millorar la vida ope-rativa de les peces, la seguretat,el cost i les condicions de treball.

EL PARC CIENTÍFIC DE BARCE-LONA (PCB) HA ESTAT ELGUANYADOR DE LA SEGONA

EDICIÓ DEL PREMI INICIATIVAQUE ATORGA BMW. El guardóreconeix el PCB per “ser un ins-trument de referència pioner enla transferència de coneixementi tecnologia a la societat, per fo-mentar noves formes d’associa-ció entre el sector públic i el pri-vat, i per facilitar la creació de no-ves empreses de base tecnolò-gica”.El jurat del Premi Iniciativa BMWha destacat el PCB per la seva ac-

tivitat en la promoció de la in-novació en l’entorn empresarial,l’impuls de la cultura emprene-dora i l’estímul per a la creaciód’spin-offs sorgits en l’entornuniversitari. El guardó està dotatamb 30.000 €, que es destina-ran al desenvolupament d’unprojecte que reverteixi en la so-cietat. El Premi Iniciativa BMW s’em-marca dins el programa d’acti-vitats cíviques i culturals relacio-

notícies

28

Premis a la recerca

Paul K. Dayton, guanyador del

I Premi Ramon Margalef, a la UBEl gener passat, a la Facultatde Biologia de la UB, Paul K.Dayton, un dels ecòlegsmés prestigiosos a escalamundial i premi RamonMargalef d’Ecologia i Cièn-cies Ambientals 2005, vapronunciar la conferència“Observacions d’història na-tural a El Pinacate, un campde lava desèrtic de Sonora”. Paul Dayton (Arizona, 1941)és l’únic científic reconegutamb el prestigiós premi Cooper de l’Associació Ame-ricana per a l’Avenç de laCiència i la Societat Ecolò-gica d’Amèrica (ESA). Ac-tualment és professor de l’Scripss Institution of Oce-anography de la Universitatde Califòrnia a San Diego(Estats Units). El treball cien-tífic de Paul K. Dayton hamarcat les línies d’investi-gació internacionals sobreecologia i medi ambient de

cada dècada: per exemple,els estudis de l’ecologia dela costa rocosa (anys setan-ta), l’Antàrtida (anys vui-tanta), la vinculació de l’o-ceanografia amb l’ecologiabentònica (anys noranta) i l’impacte de la pesca.El premi Ramon Margalef d’E-cologia i Ciències Ambientalsva ser creat per la Generalitatde Catalunya en memòria del’il·lustre científic català, cate-dràtic d’Ecologia a la UB, mortel maig del 2004.

Els premis als investigadors són una forma de distingir i reconèixer els esforços i la dedicació a la recerca i promouen la projecció social de les persones i les entitats quees dediquen a la ciència. Investigadors i institucions del Grup UB han rebut recentmentdiversos premis, i alhora la Universitat ha concedit els seus propis guardons.

Moment de recollida del Premi Ciutat de Barcelona per part dels investigadorsde la UB.

Fo

to: M

anel

So

cias

(A

jun

tam

ent

de

Bar

celo

na)

notícies

29

nat amb l’àmbit de la innovacióque la companyia automobilís-tica va engegar el novembre del2004. L’objectiu d’aquest és im-pulsar projectes multidisciplina-ris basats en valors d’innovació i creativitat compartits amb Ca-talunya, en general, i amb la ciu-tat de Barcelona, en particular.

EL PREMI CLAUSTRE DE DOC-TORS DE LA UB DISTINGEIXUNA TESI SOBRE LA PINTURAMURAL CATALANA MEDIE-VAL. Redactada per Carles Man-cho Suàrez i dirigida per la pro-fessora del departament d’His-tòria de l’Art Milagros Guardia, latesi estudia la pintura realitzadaa Catalunya durant els segles IXi X. El treball intenta determinarde quina manera comença laproducció artística medieval,una de les més característiquesdel nostre país. S’hi estudien elsconjunts de Sant Cristòfol deCampdevànol, Sant Quirze dePedret, Barcelona i, especial-ment, Sant Pere de Terrassa.El jurat del Claustre de Doctorsha decidit, també, atorgar un ac-cèssit a la tesi Abelian varieties

with quaternionic multiplicationand their moduli, de Víctor Rot-ger Cerdà, que ha dirigit Pilar Ba-yer, catedràtica del Departa-ment d’Àlgebra i Geometria. Latesi se centra en l’estudi de lesvarietats abelianes amb multi-plicació quaterniònica i en elsseus espais de Moduli, donatsper varietats de Shimura. Les va-rietats de Shimura apareixen enla resolució actual de nombro-sos problemes de la teoria denombres.

EL CONSELL DE TREBALL ECO-NÒMIC I SOCIAL DE CATA-LUNYA PREMIA UNA TESI DELA UB SOBRE INNOVACIÓTECNOLÒGICA A LES EMPRE-SES, obra de la doctora NataliaOrtega, realitzada a la UB i diri-gida pel catedràtic Jacint RosOmbravella.La tesi posa en relleu que deter-minades característiques de laindústria espanyola, l’escassa es-pecialització en les branques demés complexitat tecnològica,l’absència de grans multinacio-nals de capital espanyol i l’ele-vada presència de capital es-tranger en els sectors més inno-vadors, ha condicionat la situa-ció desfavorable de la innovaciótecnològica a Espanya. A més,per l’efecte d’aquests factors, Es-panya no es podrà situar a mit-jà o llarg termini entre els països

més avançats en tecnologia. Peraltra banda, el treball tambéposa en relleu que la política tec-

nològica a Espanya no ha tingutprou en compte els trets del tei-xit industrial espanyol. n

Joan Massagué, primer científicnomenat “Català de l’Any”L’investigador Joan Massagué,

director adjunt de l’Institut de

Recerca Biomèdica (IRB) ubi-

cat al Parc Científic de Barcelo-

na, ha estat guardonat amb el

Premi Català de l’Any 2005 que

convoca el diari El Periódico de

Cataluña. És la primera vegada

que aquest reconeixement, de

caràcter popular, distingeix un

científic.

Joan Massagué és líder en el

camp de la regulació de la divi-

sió cel·lular i de la metàstasi del

càncer, amb una producció

científica de més de dos-cents

cinquanta articles sobre aquests

temes. A més, és un dels cin-

quanta investigadors més citats

en totes les àrees científiques

durant els darrers vint anys. La

recerca que ha dut a terme ha

permès identificar els gens que

controlen la metàstasi de les

cèl·lules tumorals del càncer de

mama cap a altres òrgans, una

fita que obre noves possibilitats

de recerca sobre el càncer. Mas-

sagué dirigeix el Programa de

Biologia i Genètica del Càncer

del Memorial Sloan-Kettering

Cancer Center i és investigador,

també, en l’Institut Mèdic Ho-

ward Hughes, a Nova York.

Així mateix, el científic liderarà

dins l’IRB un nou programa de

recerca oncològica sobre la me-

tàstasi, que inclourà el Labora-

tori per a la Recerca en Metàs-

tasis Tumorals (METLAB).

Nova convocatòria dels premis del Consell Social i Claustre de Doctors

El director del PCB, FernandoAlbericio, en l’acte de lliurament delPremi Iniciativa BMW.

Fins al 31 de maig resta obertel termini de presentació desol·licituds per als premis delConsell Social de la UB als mi-llors treballs científics derivatsde tesis doctorals llegides enaquesta Universitat.Els guardons tenen tres mo-dalitats. El Premi José ManuelBlecua, en l’àmbit d’Humani-tats i Ciències Socials, i el Pre-

mi Ramon Margalef, en Cièn-cies Experimentals i de la Sa-lut, es concedeixen als millorsarticles publicats en una revis-ta reconeguda derivats d’unatesi doctoral llegida a la UB. Latercera modalitat és el PremiAntoni Caparrós, al millor pro-jecte de retorn a la societat detransferència de coneixementdesenvolupat per un doctor.

El guardó a cada modalitatestà dotat amb 3.000 €. Po-deu trobar més informació i els impresos de sol·licitud a:www.ub.edu/cs/premis.També fins al 31 de maig (a les13 h) estarà obert el termini depresentació de tesis doctoralsal Xè Premi Claustre de Doc-tors de la UB. Enguany es va-loraran les tesis presentades

a la UB durant l’any 2004 que hagin obtingut la màximaqualificació del tribunal. Dotatamb 4.000 euros, el PremiClaustre de Doctors té l’objec-tiu de donar a conèixer i po-tenciar els treballs dels jovesdoctorats per la UB i difondreel valor social del títol de doc-tor. Més informació: www.ub.es/cdub

Fo

to: E

l Per

iód

ico

notícies

30

Vostè arriba al càrrec des-prés que s’hagi acordat in-crementar els recursos hu-mans i materials de l’Ofici-na de la Sindicatura deGreuges de la Universitat icanviar-ne l’estructura.Efectivament, les funcions quetenim encomanades es refe-reixen a tres grans aspectes:vetllar pels drets i les llibertatsde les persones de la nostracomunitat, exercir una activi-tat informativa permanent so-bre el funcionament de la UBi contribuir a la millora de laqualitat. Aquestes funcions il’experiència dels síndics an-teriors aconsellaven la creaciódel que se’n pot dir una “ofici-na” del Síndic, amb el suporttècnic corresponent i amb unanova ubicació. Amb relació alsuport tècnic, caldrà tenir encompte, a més dels aspectes

administratius, que es puguidotar la Sindicatura de perso-nes expertes en l’àmbit jurídici en el de la mediació i, pel quefa a la nova ubicació, les dis-ponibilitats d’espais fan pen-sar que la instal·lació, potserno definitiva, es farà a la fincaPedro Pons, degudament con-dicionada.

¿Tot plegat vol dir que, des-prés de divuit anys de laseva creació, som davantd’una nova etapa de la Sin-dicatura?La Sindicatura de la UB, que vaser una de les primeres uni-versitats a dotar-se de la figu-ra, té, afortunadament, un llargrecorregut, però de ben segurque es pot parlar d’una novaetapa pel fet que el càrrec desíndic s’estructura, avui, comun òrgan independent i autò-

nom que no està sotmès a capinstància universitària. Aques-ta nova etapa presenta, certa-ment, els reptes de la seva con-solidació i, dins de les compe-tències que no són executives,de la seva actuació eficaç.

¿Quins són els principalsobjectius que es planteja alcapdavant del nou càrrec?Els objectius no poden ser nimés, però ni menys, que l’or-ganització de l’“oficina” i l’ac-tuació ràpida i eficient. Això noobstant, una qüestió que en elpoc temps que fa que ens ocu-pem de la Sindicatura s’obser-va com a important, és la man-ca d’informació que les perso-nes tenen dels canals o proce-diments d’exercici dels seusdrets. Sovint, més que no pasun greuge derivat de l’actua-ció dels òrgans o serveis uni-

versitaris, es tracta de no ha-ver cursat la reclamació o el re-curs pertinent davant l’òrgancompetent. Tot i que la Sindi-catura no ha de ser una ofici-na d’informació, caldrà, junta-ment amb altres òrgans, sabertrobar la manera de propor-cionar aquesta informació ode facilitar que els interessatssàpiguen i vulguin trobar-la.D’altra banda, una altra funciócomplexa és oferir informaciópermanent sobre el funciona-ment de la universitat, preci-sament pel seu caràcter gene-ral i per la dimensió de la UB;però, malgrat tot, haurem desaber mostrar, en els informesanuals, els resultats d’aquestamena d’auditoria. En conse-qüència, els objectius es po-drien sintetitzar en quatrepunts: organització, eficiència,informació i auditoria. n

Antoni Mirambell, síndic

de Greuges de la UB:

“Els nostres objectius són

organització, eficiència, informació

i auditoria”

Roser Artal i Rocafort, nova gerent del Parc Científic de Barcelona

Roser Artal (la Pobla de Segur,1957) és, des de l’1 de març,la nova gerent del Parc Cien-tífic de Barcelona. Llicenciadaen Ciències Econòmiques iEmpersarials per la Universi-tat de Barcelona, ha exercit,durant més de vint anys, di-ferents càrrecs de responsa-bilitat dins el Departament deSalut de la Generalitat de Ca-talunya, i ha desenvolupat

durant el darrer període2000-2004 la direcció del Pro-grama d’Implantació de Tec-nologies de la Informació i deles Comunicacions del ServeiCatalà de Salut. L’any 2005,Artal va treballar com a di-rectora gerent del centre sa-nitari USP Institut Universita-ri Dexeus.En relació amb els seus càr-recs dins el Departament de

Salut, Roser Artal va partici-par en consells de govern i al-tres òrgans directius, entre elsquals destaquen: membredel Patronat de la FundacióHospital General de Manresa(1991-2002), membre delConsell de Govern del Con-sorci Hospitalari de Vic (1993-2005) i membre del Consellde Govern del Consorci Sani-tari de la Selva (1993-2005). n

notícies

31

La Fundació Esther Koplowitzfinançarà a l’IDIBAPS la cons-trucció del Centre de RecercaBiomèdica Esther Koplowitz, ontreballaran més de dos-centsinvestigadors. L’edifici serà ges-tionat per la Fundació Clínic idonarà resposta a les actualsnecessitats de creixement de l’I-DIBAPS. La construcció del nouedifici es finançarà amb quinzemilions d’euros donats perl’empresària.L’edifici s’aixecarà en un solardel carrer Rosselló, proper a l’hospital, i tindrà una façana de40 metres, sis plantes sobre ra-sant i tres de soterrani amb pàr-quing inclòs. Els nous espais esdestinaran a laboratoris experi-

mentals, plataformes de suporta la recerca, oficines adminis-tratives i sales de juntes, entred’altres. En total disposarà de9.500 metres quadrats de su-perfície i aspira a convertir-se enuna icona representativa de larecerca nacional. Segons lesprevisions inicials, el nou cen-tre podrà estar operatiu l’any2008.El donatiu de quinze milionsd’euros de la Fundació EstherKoplowitz que farà possibleaquest nou edifici, suposa elmecenatge privat de més relleua la investigació científica fet aEspanya per part d’un particu-lar. El Centre de Recerca EstherKoplowitz s’especialitzarà en

l’estudi de les malalties mésprevalents al nostre país. Se-guint la filosofia de l’IDIBAPS, elnou edifici es destinarà a treba-llar en la denominada recerca

de transferència. És a dir, elsseus esforços se centraran a fa-cilitar la comunicació i la col·la-boració entre la recerca bàsicai la investigació clínica.n

La Fundació Esther Koplowitz finança a l’IDIBAPS

la construcció d’un edifici per a recerca

Peter Hänggi (Bärschwil, 1950),destacat expert en teoria i apli-cacions dels processos estocàs-tics en diferents camps, va ser in-vestit el 17 de març doctor ho-noris causa al Paranimf de la UB,en un acte institucional presiditpel rector Màrius Rubiralta. Du-rant la cerimònia, el professor

Hänggi va ser apadrinat per Mi-quel Rubí, catedràtic del Depar-tament de Física Fonamental icap del Centre de Recerca de Fí-sica de Sistemes Complexos. Peter Hänggi és el tercer cientí-fic del sistema alemany de mésanomenada i figura a la llistadels físics més citats publicada

per l’ISI (els seus articles han re-but fins ara més de catorze milcitacions), la qual cosa el situacom un dels més destacats ex-perts en física de la matèria con-densada. Bona part de la física avui dia secentra en els fenòmens clàssicsi quàntics que tenen lloc a es-

cala mesoscòpica (entre la ma-croscòpica i la microscòpica).Aquest interès ha superat l’àm-bit de la física i ha arribat a àre-es de la química i la biologia (ci-nètica química, catàlisi, motorsmoleculars, transport actiu enmembranes biològiques, etc.).Les teories clàssiques proposa-des no són suficients per des-criure situacions més enllà del’àmbit de la física, i per aquestmotiu cal trobar nous marcs te-òrics. Peter Hänggi, professorde Física teòrica a la Universitatd’Augsburg (Alemanya), és undestacat representant d’unanova línia de pensament en fí-sica, que vol establir un llen-guatge comú per tractar fenò-mens mesoscòpics que tenenlloc en sistemes diversos ambl’ús de la metodologia de la te-oria dels processos estocàs-tics.n

El físic Peter Hänggi, nomenat doctor honoris causa

notícies

33

La Facultat de Medicina de la UBi l’Hospital Clínic de Barcelonacompleixen enguany cent anys.L’acte inaugural de les celebra-cions d’aquest aniversari va te-nir lloc el 27 de febrer al Palau dela Música Catalana, i va ser pre-sidit per Pasqual Maragall, pre-sident de la Generalitat de Cata-lunya, amb la presència de JoanRangel, delegat del Govern cen-tral a Catalunya i president delPatronat de l’Hospital Clínic deBarcelona; Màrius Rubiralta, rec-tor de la UB i vicepresident delPatronat del Clínic; Marina Geli,consellera de Salut de la Gene-ralitat de Catalunya; Joan Rodés,director general de l’Hospital Clí-nic de Barcelona; M. Teresa Es-trach, degana de la Facultat deMedicina de la UB, i Joan Clos, al-calde de Barcelona. El professorMoisès Broggi, president d’ho-nor de la Reial Acadèmia de Me-dicina i portada del darrer nú-mero d’aquesta revista, va pro-nunciar la conferència “L’Hospi-tal Clínic que vaig conèixer”.L’ensenyament oficial de la Me-

dicina a Barcelona data de l’any1401, i els orígens de la Facultatde Medicina de la UB es remun-ten al 1760, amb la creació delCol·legi de Cirurgia per Pere Vir-gili. Fins al 1843, però, no es vaconstituir el que va ser el primerembrió de la Facultat, al carrerdel Carme. Enmig d’una gran re-percussió social, mediàtica i po-lítica, el 1906 es va produir eltrasllat de la Facultat de Medici-na a la seu actual del carrer deCasanova, una edificació de l’ar-quitecte Domènec i Estapà.Amb més de cinc-cents profes-sors i mil quatre-cents alumnes,la Facultat de Medicina de la UBés avui capdavantera en l’àmbitde docència i formació de met-ges. A més de la seu central alcostat de l’Hospital Clínic de Bar-celona, amb el qual forma unaunitat funcional, l’altra seu de laFacultat es localitza al campusde Bellvitge, on s’ubica l’Hospi-tal de Bellvitge. L’Hospital deSant Joan de Déu és el tercergran hospital universitari de laFacultat. També hi ha un seguit

d’hospitals associats i diversoscentres d’assistència primàriaque participen en l’ensenya-ment clínic.En l’àmbit de la recerca, la UB, l’Hospital Clínic de Barcelona i l’I-DIBAPS són institucions líders enproductivitat científica a tot l’Es-tat espanyol. L’activitat investi-gadora està organitzada engrups de recerca al si d’aquestsi al voltant d’estructures creadesamb aquesta finalitat, com són,fonamentalment, l’Institut d’In-vestigacions Biomèdiques Au-gust Pi i Sunyer (IDIBAPS) a Ca-sanova, i l’Institut d’InvestigacióBiomèdica de Bellvitge (IDIBELL)al campus de Bellvitge.

L’Hospital Clínic de Barcelona—una institució de primer ni-vell científic i assistencial— haviscut diferents etapes: del1906 al 1939 és un hospital bà-sicament de beneficència iamb predomini de la cirurgia.La segona etapa, fins al 1972,marca el canvi de la benefi-cència a la concertació, i ambel pas a un primer pla de lamedicina interna per damuntde la cirurgia. El tercer perío-de, que arriba a l’actualitat,marca la transformació pro-fessional, amb un paper des-tacat de l’activitat de recerca,juntament amb un alt nivellassistencial. n

L’Institut d’Investigacions Bio-mèdiques August Pi i Sunyer(IDIBAPS) disposa de nous la-boratoris a la Facultat de Medi-cina. Els equipaments es vaninaugurar el 13 de març en unacte que va comptar ambl’assistència de Màrius Rubiral-ta, rector de la UB; Carles Solà,conseller del Departament d’U-niversitats, Recerca i Societat dela Informació; Rafael RodrigoMontero, vicepresident d’or-

ganització i relacions institu-cionals del CSIC; Joan Rodés, director de l’IDIBAPS i directorgeneral de l’Hospital Clínic, iMaria Teresa Estrach, deganade la Facultat de Medicina. Lesnoves instal·lacions donarancabuda a cent cinquanta in-vestigadors de l’IDIBAPS i alsnous espais dels Serveis Cienti-ficotècnics de la UB.Creat el 1996, l’IDIBAPS és unainstitució integrada per la Fa-

cultat de Medicinade la UB, l’HospitalClínic de Barcelona,l’Institut d’Investiga-cions Biomèdiquesde Barcelona delConsell Superior d’Investiga-cions Científiques i el Departa-ment d’Universitats, Recerca iSocietat de la Informació (DUR-SI) de la Generalitat. La inaugu-ració dels nous espais a l’edifi-ci de la Facultat de Medicina,

que coincideix amb el cente-nari de la Facultat i de l’Hospi-tal Clínic, representa la conti-nuació del procés d’ampliacióiniciat el 2003, finançat, ara comara, pel DURSI amb més d’on-ze milions d’euros. n

La Facultat de Medicina

i l’Hospital Clínic de Barcelona

commemoren el seu centenari

Nous laboratoris de l’IDIBAPS a la Facultat de Medicina

notícies

34

La Universitat de Barcelona, la Uni-versitat Politècnica de Catalunya ila Generalitat de Catalunya, a tra-vés dels Departaments de Salut id’Universitats, Recerca i Societatde la Informació, han creat la Fun-dació Institut de Bioenginyeria deCatalunya (IBEC). L’objectiu és im-pulsar el desenvolupament de larecerca multidisiciplinària, a mésde la docència, en enginyeria bio-mèdica fent que aquest institut es-devingui un referent internacio-nal de primera línia en aquestcamp.El primer patronat de l’entitat vanomenar el professor de la UPC An-toni Planell director de l’IBEC. El nouinstitut es crea sobre la base cien-tífica del Laboratori de Recerca enNanobioenginyeria. La seva ubica-ció dins el Parc Científic de Barce-lona, que permet a aquests inves-tigadors desenvolupar la seva re-cerca en un entorn d’activitat enl’àmbit de les ciències de la vida.Així mateix, té a la seva disposicióuna potent oferta tecnològica, queinclou, a més dels serveis científicscomuns del PCB i dels Serveis Cien-tificotècnics de la UB, la Plataformade Nanotecnologia.L’IBEC centrarà la seva recerca bà-sica i aplicada en àrees de conei-xement pioneres com és la nano-tecnologia cel·lular i molecular;l’enginyeria de teixits i cultiuscel·lulars; la caracterització de tei-xits i cultius cel·lulars; el disseny dedispositius per a la manipulació iprocessament de cèl·lules i molè-cules en un xip, i l’adquisició i eltractament de senyals i imatgesbiomèdiques, entre d’altres. En elfutur, impulsarà a més nous labo-ratoris, desenvoluparà programesespecífics de recerca en l’entornde les nanotecnologies aplicadesa la biomedicina i augmentarà elventall de serveis de transferènciade tecnologia, que es posaran al’abast tant de les empreses comdel sistema sanitari. n

Joan Hernández Pijuan, com ellmateix va dir en més d’unaocasió, va començar a pintarper intuïció, essent conscientque la pintura d’habilitat i depinzellada sàvia no era cosaseva. I es pot dir, també, que vaarribar tard a la docència uni-versitària. Quan, el 1977, va tre-pitjar per primera vegada coma professor les aules de l’ales-hores encara Escola de BellesArts de Sant Jordi (uns anysmés tard, Facultat de BellesArts) on havia estudiat al prin-cipi dels anys cinquanta, ja te-nia un llenguatge creatiu per-sonal consolidat dins les “ma-neres informalistes”. Però elcert és que el seu pas per la Fa-cultat de Belles Arts com a ca-tedràtic de Pintura dialogant,il·luminador de camins, incisiu,provocador a voltes, i sempreqüestionador, i des de la sevajubilació com professor emè-rit, va deixar darrere seu unllarg reguitzell de bons pintors,que sempre li han reconegutel seu magisteri. No ha deixatdeixebles directes d’afinitatsformals fàcilment identifica-bles, sinó deixebles que hanaprès de la seva actitud cap ala pintura i de la seva manerad’entendre i explicar l’acte decrear: entendre la creació artís-tica més com una via de co-neixement, que no pas de co-municació.La seva profunda dedicació ala vida universitària el va por-tar, també, a dirigir el destí dela Facultat en el llarg períodedel 1992 al 1997, tot empre-nent-hi tasques importants.Entre moltes altres, l’aprovació

d’un nou pla d’estudis queunís les matèries en els depar-taments de pintura, escultura,dibuix i disseny-imatge. I men-tre això passava, importantscentres nacionals i internacio-nals reconeixien a bastamentla seva obra i li organitzavenimportants exposicions mo-nogràfiques de caràcter re-trospectiu, com ara el MuseoNacional Reina Sofía, la Fun-dación Marcelino Botín, elFrankfurter Kunsveriein o elMACBA.Com a artista, de la seva con-dició de “solitari” ja se’n va ado-nar el jove Hernández Pijuanals anys cinquanta en veureque els seus guaixos sobre pa-per de “maneres informalistes”no podien anar més enllà. Elseu camí no estava en el se-guidisme dels altres, sinó en larecerca d’un univers propi. Dela retrospectiva que el MACBAli va dedicar i en la qual, a tra-vés de quaranta-vuit teles delperíode 1972-2002, es busca-va manifestar certes densitatsi tensions plàstiques en unatrajectòria sense canvis exces-sius ni evolucions lineals, sinómés aviat retorns i retrobades,voldríem recordar una originalexperiència que creiem quedefineix molt bé el tarannà per-sonal i la vocació pictòrica del’artista: Joan Hernández Pijuanes va reservar una de les salesdel museu per revelar-nos desde la immediatesa la sensuali-tat i la mínima solemnitat deldibuix, i també, des del tempsde repòs del gravat, la nuesadel seu procés de treball, laseva “cuina”. En aquella sala

podíem apreciar on naixien elscolors dels seus paisatges o elssolcs que siluetejaven les imat-ges, d’on les formes orgàni-ques de les seves pintures i totsels elements que conformavenel seu “univers” pictòric: un uni-vers extens i tensionat entre la figuració i l’abstracció quesempre tenia un punt de refe-rència en la realitat (“Tot el quehi ha en la meva pintura ho heviscut”, va afirmar el pintor enuna ocasió), sigui la realitat delsseus interioritzats paisatges,miralls de paisatges familiarscom els de la Segarra; la delspaisatges que descobreix enels seus viatges, o sigui la reali-tat de les flors, els perfils curvi-linis dels quals dibuixen-ratllen(que es com dir solquen-llau-ren) les seves superfícies pic-tòriques. Però, també, és unarealitat atrapada en el color i enles formes de l’arquitecturanassarita de l’Alhambra o en lespeces de la ceràmica popular.Tot, a la vegada és realitat i es-sencialisme o abstracció.Però potser el que crida mésl’atenció d’una tan dilatada,austera, autocrítica i plena tra-jectòria d’Hernández Pijuanfins que una mort massa pre-cipitada se’l va emportar als setanta-quatre anys, va ser laseva capacitat de “viure” i “ferviure” el seu art. El seu art, comrevela el filòsof i crític Danto ci-tant Heidegger, no és, tanma-teix, una “cosa viscuda”, sinóun tot aglutinador on la vida il’experiència van ser possiblescom a camins a través de “l’es-pai”, però també camins a tra-vés del “ser”. n

Creació de

l’Institut de

Bioenginyeria

de Catalunya

Joan Hernández

Pijuan: l’art

com a via de

coneixementAnna Maria Guasch, Professora

d’Història de l’art de la Universitat de

BarcelonaF

oto

graf

ia: G

. Bal

bo

notícies

35

El passat dia 4 de desembre, vamorir a Barcelona el Dr. Pere dePalol Salellas, eminent catedrà-tic de la nostra Universitat quees va distingir per impartir, perprimer cop en una universitatespanyola, la docència d’unanova disciplina: l’Arqueologiacristiana. Va néixer a Girona el 25 de ge-ner del 1923 en el si d’una fa-mília intel·lectual, que aviat

sembraria en ell la curiositat perl’arqueologia. La seva formacióva transcórrer entre la UB i elsmuseus arqueològics de Bar-celona, Girona i Empúries, ins-titucions amb les quals vacol·laborar de manera conti-nuada. Van ser anys d’apre-nentatge que encara incre-mentà, en entrar a formar partde l’anomenada Escola de Bar-celona, fundada pel Dr. PereBosch Gimpera. Després de llegir la tesi docto-ral a Madrid ( 1950), Palol va en-trar a formar part del quadre deprofessors de la UB fins a l’any1956, en què va guanyar la cà-tedra d’Arqueologia de la Uni-versitat de Valladolid. Des d’a-llí, va dirigir nombroses exca-vacions, sobretot a la ciutat ro-mana de Clunia, a Peñalba deCastro, Burgos, on va fer més detrenta-vuit campanyes segui-des d’excavació, estiu darrereestiu, en què, gràcies a l’esforçdels homes de Peñalba, i a laparticipació i col·laboració dedesenes d’estudiants i arqueò-

legs de les universitats, prime-rament de Valladolid i desprésde Barcelona, i d’altres de l’Es-tat, van sortir a la llum les restesimpressionants del fòrum, ter-mes i cases. La seva docència a la Universi-tat de Valladolid, finalitzà l’any1970, en què es va fer càrrec, ala Universitat de Barcelona, del’acabada de crear càtedrad’Arqueologia cristiana i me-dieval. Des d’aquesta tribunava saber transmetre amb pas-sió i força l’ensenyament d’u-na nova especialitat, i traçar leslínies generals de la recerca delque anys després s’acabariaanomenant Antiguitat tarda-na. En aquesta última etapaacadèmica (jubilat el 1988,emèrit fins al 1995), el seu rit-me de treball (direcció de tesisi excavacions) i la seva capaci-tat organitzativa (6 Reunionsd’Arqueologia Cristiana Hispà-nica) van continuar essentenormes1. El seu currículum esnodreix de més de dos-centsvuitanta títols entre llibres, ar-

ticles i ponències internacio-nals, que plasmen en grans sín-tesis la transformació i conti-nuïtat entre el món romà i tar-doantic (romanisme i germa-nisme), el món visigòtic, la cris-tianització de l’aristocràcia, elsconjunts episcopals, i la icono-grafia romana i medieval i elsbronzes litúrgics i profans. Sor-tosament el lleu llegat encaracontinua viu a través d’unequip d’investigadors propers. El professor Palol va ser mem-bre, entre altres institucions, del’Institut d’Estudis Catalans, i vaser objecte de nombrosos re-coneixements acadèmics, tantaquí com a l’estranger.De caràcter fort, però franc, bri-llant i apassionat, va treballarfins a l’últim moment en la sevaobra escrita, i ens va deixar totun exemple de vocació i entu-siasme. Dr. Palol, els seus deixebles i col·laboradors sempre el re-cordarem. n

1. Vegeu Revista Pyrenae, 36,2 2005

Les Plataformes Biotecno-lògiques Mixtes neixen apartir de la coordinació deles plataformes de Proteò-mica, de Transcriptòmica ide Química Fina ubicades ales instal·lacions dels Ser-veis Cientificotècnics de laUniversitat de Barcelona(SCT-UB), el Parc Científicde Barcelona (PCB) i l’Insti-tut d’Investigacions Biomè-diques August Pi i Sunyer(IDIBAPS), en un esforç decohesió entre aquestes ins-titucions del Grup UB i ambl’objectiu de potenciar l’o-ferta tecnològica.

El projecte, que es va iniciar el2005 amb la signatura d’un con-veni entre les tres institucions,permet que tots els investiga-dors puguin utilitzar aquestesinfraestructures en igualtat decondicions i amb unes tarifesajustades gràcies a la importantinversió en recursos que s’estàfent. Aquesta acció és una apos-ta estratègica de les institucionsper afavorir les sinergies entreel Grup UB, optimitzar els re-cursos i desenvolupar projectescomuns. En aquest context, re-centment s’han incorporat unsnous espais per als SCT a la plan-ta cinquena de la Facultat de

Medicina, en el marc de lesobres dutes a terme per l’IDI-BAPS a partir de l’acord subscritl’any 2001 entre la UB, la Fun-dació Clínic per la Recerca Bio-mèdica i l’IDIBAPS, on s’ubicaràuna de les unitats de la plata-forma de Proteòmica.Després d’una etapa de tran-sició, les Plataformes Biotec-nològiques Mixtes es desen-volupen ara sota les directriusd’un òrgan rector. Amb l’ob-jectiu d’iniciar actuacions con-juntes, el passat 14 de febrerva tenir lloc la primera reuniódels comitès científics de lestres plataformes. En aquest

sentit, s’ha creat un web perimpulsar una millor visualit-zació de l’oferta tecnològicadel Grup UB amb vista, també,a les institucions externes.Les plataformes tecnològi-ques són unitats de suport a la recerca que, equipadesamb tecnologia capdavante-ra i un personal altament es-pecialitzat, tenen com a prin-cipal activitat el desenvolupa-ment tecnològic, la participa-ció en projectes de recerca i laprestació de serveis a la co-munitat científica.www.pcb.ub.es/plataformes-mixtes. n

En record del Dr. Pere de Palol, mestre de l’arqueologia cristiana

Rosario Navarro i Francesc Tuset

Les Plataformes Biotecnològiques Mixtes,

primera iniciativa per impulsar l’oferta tecnològica del Grup UB

notícies

37

Desena edició d’Els Juliols

Art i humanitatsn Barcelona sota les bombes (1936-1939)

nDels superherois als manga: el llenguatge en els còmics

n El cinema d’avantguarda i la seva relació amb les arts plàstiques

n El dibuix com a eina especulativa. Els límits de l’insòlit

n Els “grafitti”: Un art revolucionari urbà

nHistòria i vida quotidiana

n L’art de navegar

n La Guerra Civil espanyola en la literatura d’arreu del món

n Les dones i l’islam

nMaquis contra Franco: la lluita per la llibertat

nMemòria històrica: la Segona República

nNoves mirades sobre el flamenc

Ciència, natura i medi ambientnDe la papiroflèxia als jocs d’atzar: sorpreses matemàtiques

n El paisatge del vi: la construcció del no urbanitzable

n Els riscos i les catàstrofes naturals: causes, impacte i gestió

n Energia i sostenibilitat

n La reutilització d’aigües residuals

n Plantes, pobles i cultures: 10.000 anys d’usos de les plantes

n Relativitat, física quàntica i cosmologia

Recursos i creixement personalnCom parlar bé en públic

n Fas vacances? Guia pràctica per sortir de viatge

n I tu, emprens o busques feina?

nMillora la teva vida. Entrena’t en competències emocionals

nNoves vides, noves cuines

SalutnCirurgia plàstica, estètica i reparadora a la societat del segle XXI

nCom i per què omplim el cistell quan comprem aliments

n El tractament amb cèl·lules mare. Realitat o ficció?

n Joves, risc i salut: unes relacions ineludibles?

n La delinqüència violenta: tipologies, prevenció i tractament

n La salut global: reptes internacionals

Societat, política i comunicaciónDemocràcia electrònica, participació política i societat de la in-

formació i del coneixement

n Els futurs del català: un estat de la qüestió i una qüestió d’Estat

n Els homes i la perspectiva de gènere. Teories i experiències de

discriminació

n Els valors formatius dels mitjans de comunicació. De la foto-

grafia a Internet

n La bioètica avui: qüestions no resoltes

n La construcció social del cos, la imatge i el desig en els mitjans

de comunicació

n La humiliació. Tècniques i retòriques de l’exclusió social

n La redefinició de la família en el segle XXI

n La regió euromediterrània en l’era de la globalització

n La Xina als inicis del segle XXI: una superpotència emergent?

n Turisme i esport: un binomi estratègic

nUn viatge a través del món del vi

Per a més informació, podeu consultar la pàgina webwww.ub.edu/juliols, o bé escriure a l’adreça electrònica juliols@ub.edu, i a partir del 4 de maig podeu adreçar-vosa l’Oficina d’Atenció al Públic que hi ha a l’Edifici Històric,o bé telefonar al 934 035 880.

A més dels Juliols, a la UB es poden fer altres activitats per alsmesos d’estiu, com són els cursos d’espanyol per a estrangersd’Estudios Hispánicos, les activitats d’Esports UB, els cursos d’i-diomes a l’Escola d’Idiomes Moderns, els de llengua catalanadels Serveis Lingüístics, i els cursos en línia de l’IL3. Podeu tro-bar tota aquesta oferta per a l’estiu a www.ub.edu/estiu/.

Enguany, els cursos d’estiu de la UB “Els Juliols” arriben a la desena edició. Comsempre, s’ofereixen cursos de temes molt diversos oberts a tothom, amb un plan-tejament interdisciplinari i amb la qualitat i el rigor de la Universitat, que obre lesportes del seu espai històric, situat al bell mig de Barcelona, a tota la ciutadania. Elprofessorat dels cursos està format, a més de professors universitaris, per expertsprocedents de l’àmbit de l’empresa, de l’Administració pública o d’altres àmbitsde la societat. Els cursos , d’una semana de durada, es desenvoluparan entre el 3i el 21 de juliol, i són susceptibles de ser convalidats per crèdits de lliure eleccióLa matrícula s’obre el 4 de maig, i fins al 16 de juny podreu gaudir d’un preu re-duït. A més a més, hi ha descomptes previstos per a tots els titulars del carnet Som UB i per als antics alumnes d’Els Juliols. D’altra banda, el Vicerectoratd’Estudiants de la UB convoca, com cada any, 75 ajuts de 80 € per als estudiantsde la Universitat de Barcelona (més informació a partir del 24 d’abril, awww.ub.edu/acad/beques/ajuts o al tel. 934 021 751).

notícies

38

L’estudi de la producció i la comercialització d’ali-ments implica, en primerlloc, analitzar els envasos,és a dir, les àmfores, de lesquals hi ha molts models,de diferent origen geo-gràfic i adaptades a lamercaderia que transpor-taven. L’estudi epigràfic i arqueomètric de les res-tes és fonamental. Així, cada àmfora por-tava imprès un segell que indica la zonade producció (a partir de la qual es podendeduir xarxes comercials) i una etiquetapintada (de les quals, malauradament, ensn’han arribat poques), amb el nom del co-merciant i informació del control duaner i fiscal.El CEIPAC ha esdevingut una autoritatmundial en l’estudi amfòric (forma part delprograma d’epigrafia amfòrica de la UnióAcadèmica Internacional) gràcies als dis-

set anys que s’ha dedicat a excavar al MontTestaccio, a Roma, l’abocador d’escom-braries més gran de l’antiguitat, amb res-tes que van des de l’època d’August fins alsegle III. Així mateix, manté una base de da-des d’epigrafia amfòrica considerada comuna de les millors del món. El professor Re-mesal té previst seguir a Xanten fins a l’any2007, ja que en aquests moments té pro-jectes d’investigació pendents a Líbia (a lesrestes de la ciutat romana de Leptis Mag-na), Albània i Tunísia. n

Dieta mediterrània a la Germània romanaLL’’oollii dd’’oolliivvaa,, eell vvii ii lleess ccoonnsseerrvveess ddee ppeeiixx pprroocceeddeennttss,, pprriinncciippaallmmeenntt,, dd’’HHiissppàànniiaa vvaann ccoonn--ffoorrmmaarr llaa ddiieettaa aalliimmeennttààrriiaa ddeellss ggeerrmmàànniiccss mmeennttrree vvaann eessttaarr ssoottaa ll’’òòrrbbiittaa ddee ll’’IImmppeerrii.. AAiixxòòeess ddeedduueeiixx ddee lleess iinnvveessttiiggaacciioonnss qquuee eell CCeennttrree ppeerr aa ll’’EEssttuuddii ddee llaa IInntteerrddeeppeennddèènncciiaa PPrroo--vviinncciiaall ddee ll’’AAnnttiigguuiittaatt CCllààssssiiccaa ((CCEEIIPPAACC)),, ddee llaa FFaaccuullttaatt ddee GGeeooggrraaffiiaa ii HHiissttòòrriiaa,, dduuuu aa tteerrmmeeaall jjaacciimmeenntt aarrqquueeoollòòggiicc ddee XXaanntteenn ((AAlleemmaannyyaa)) ddeess ddeell 22000011.. AAqquueesstt ggrruupp ddee rreecceerrccaa,, qquueeddiirriiggeeiixx eell ccaatteeddrrààttiicc JJoosséé RReemmeessaall,, eessttuuddiiaa lleess ààmmffoorreess qquuee ss’’hhii hhaann ttrroobbaatt ((eell mmaatteerriiaall eessttààeemmmmaaggaattzzeemmaatt eenn 5555..000000 ccaaiixxeess)) ppeerr ppooddeerr eessttaabblliirr lleess rreellaacciioonnss ccoommeerrcciiaallss qquuee mmaannttee--nniiaa llaa ccoollòònniiaa rroommaannaa dd’’UUllppiiaa TTrraaiiaannaa ((GGeerrmmàànniiaa iinnffeerriioorr)) aammbb llaa rreessttaa ddee ll’’IImmppeerrii rroommàà..

Un equip de la UB ha caracterit-zat químicament i isotòpica-ment els elements majoritaris,les traces i les terres rares de vint-i-set fertilitzants que es fan ser-vir àmpliament en zones agrí-coles de Catalunya. L’equip for-ma part del Grup de Mineralo-gia Aplicada i Medi Ambient delDepartament de Cristal·lografia,Mineralogia i Dipòsits Mineralsde la UB, que coordina el pro-fessor Albert Soler, i els resultatsdel treball s’han publicat a les re-vistes Environmental Science &Technology (2004) i Applied Ge-ochemistry (2005).

Identificar l’origen dels conta-minants de fonts agrícoles i fo-mentar les bones pràctiquesagràries són aspectes bàsicsper protegir els recursos natu-rals de l’entorn i també la sa-lut humana. A partir d’una ex-haustiva caracterització isotò-pica, els autors determinen l’o-rigen dels diferents compo-nents dels fertilitzants. Segonsl’estudi, els elements majori-taris poden utilitzar-se com unprimer traçador de contami-nació. A més dels clàssics (pre-sència de nitrats o fosfats), l’es-tudi de la relació sodi-potassi

o clor-brom, o les relacions iso-tòpiques de nitrogen, sofre,carboni, oxigen o estronci po-drien ajudar a distingir entrefertilitzants i altres contami-nants. Entre altres resultats, s’ha vistque les concentracions en ura-ni, arsènic i crom són de deu a cinquanta vegades supe-riors a les del cadmi, però nohi ha cap legislació actual so-bre aquests elements, encaraque l’urani sigui radioactiu.Aquests continguts elevats,amb el temps, podrien produiruna acumulació en els sòls,

cosa que ja s’ha demostrat enel cas del cadmi. Segons els autors, “caldria regu-lar la composició dels fertilit-zants per tal d’assolir una pro-tecció per als sòls i les aigües”. Laproblemàtica d’aquests ele-ments, tan radioactius com elsmetalls pesants, pot ser mésgran si es considera que amb elfosfat de les carbonatites i fos-forites també es fabriquen pin-sos animals. De fet, en estudis re-cents (Vitòria, 2004) s’ha posatde manifest la presència de con-tinguts d’urani i tori en els pu-rins. n

Colònia Ulpia Traiana (Xanten). En primer pla, la reconstrucció de l’amfite-atre, al fons, la muralla i una de les seves torres.

Fo

to:A

rch

äolo

gist

er P

ark/

Xan

ten

Estudi químic dels fertilitzants sintètics a Catalunya

Canvis al programa

Campus 33

El programa d’actualitat universitària Cam-pus 33 ha començat una nova temporadaamb canvis a l’horari: s’emetrà cada dimartsa les deu del matí, i es reposarà cada dime-cres a les 3.30 h de la matinada. A més, s’hiintroduiran progressivament alguns canvis,com la incorporació d’una secció d’infor-macions breus, dedicada a cobrir notícies,com ara exposicions, campanyes de sensi-bilització de la comunitat universitària, con-ferències destacades o congressos i semi-naris.El programa és una producció de TVC i l’Ins-titut Joan Lluís Vives. Compta amb el suportde la Generalitat de Catalunya i de la Con-selleria d’Educació i Cultura del Govern deles Illes Balears. Jordi Matas, vicerector deRelacions Institucionals, Comunicació i Po-lítica Lingüística de la UB, exerceix de coor-dinador executiu del projecte.

Estudiants de la UB al programa Con-trapunt de Barcelona TVEstudiants de quart de la UB han inaugu-rat la nova etapa del programa Contra-punt, de Barcelona TV, que s’ha obert a laparticipació d’alumnat universitari de di-ferents centres d’ensenyament superiorde Barcelona. Contrapunt és un programade debat i entrevistes d’actualitat. n

notícies

39

EEll 11990066,, ll’’hhiissttòòlleegg SSaannttiiaaggoo RRaammóónn yy CCaajjaall vvaaccoommppaarrttiirr eell PPrreemmii NNoobbeell ddee MMeeddiicciinnaa aammbb ll’’ii--ttaalliiàà CCaammiilllloo GGoollggii ““eenn rreeccoonneeiixxeemmeenntt ddeell ttrree--bbaallll ssoobbrree ll’’eessttrruuccttuurraa ddeell ssiisstteemmaa nneerrvviióóss””.. AAmmbbmmoottiiuu ddeell cceenntteennaarrii ddee llaa ccoonncceessssiióó ddeell gguuaarrddóó,,eell vveessttííbbuull ddee llaa FFaaccuullttaatt ddee BBiioollooggiiaa ddee llaa UUBBaaccuullll ttoott aaqquueesstt aannyy uunnaa eexxppoossiicciióó aammbb bbiibblliioo--ggrraaffiiaa ii aallttrreess ddooccuummeennttss rreeffeerreennttss aa RRaammóónn yyCCaajjaall ((bbiittlllleettss,, sseeggeellllss,, mmeeddaalllleess,, eettcc..)),, eenn uunnaa mmooss--ttrraa,, ccoommiissssaarriiaaddaa ppeerr MMeerrccèè DDuurrffoorrtt,, ccaatteeddrrààttiiccaaddeell DDeeppaarrttaammeenntt ddee BBiioollooggiiaa CCeell··lluullaarr..

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón,1852 - Madrid, 1934), va ingressar el 1887 a laUB com a catedràtic d’His-tologia i anatomiapatològica. Ramón y Cajal va desenvoluparmètodes de tinció propis, exclusius per a neu-

rones i nervis, cabdals per establir que la neu-rona és el constituent fonamental del teixitnerviós. Després de llargues investigacions,va començar a defensar la teoria de la trans-missió de l’impuls nerviós per continuïtat en-tre cèl·lules independents (teoria de la neu-rona). n

Exposició amb motiu del centenari de la concessió delPremi Nobel de Medicina a Santiago Ramón y Cajal

Conveni amb la Fundació Ernest Lluch

La Universitat de Barcelona i la Fundació Ernest Lluch han signat un conveni de col·laboració ambl’objectiu d’organitzar activitats que recordin la memòria, el pensament i l’obra del desaparegutpolític i catedràtic d’Economia de la UB.El conveni, que té una durada de cinc anys, preveu establir una programació d’actes que s’elabo-rarà de comú acord entre les dues parts. La Fundació treballa actualment en la creació d’una me-mòria personal que pretén abastar tot el que es refereix a la figura i el pensament d’Ernest Lluch,i desenvolupa una tasca de continuïtat del que va ser la seva reflexió intel·lectual, la seva activitatacadèmica, els seus compromisos cívics i les seves aspiracions socials, culturals i esportives. n

Què menjava el primat

Dryopithecus laietanus fa dotze milions d’anys?

Detectar rajos gamma

a l’univers

A l’univers hi ha moltes fonts d’emis-sió de radiació d’alta energia total-ment desconegudes i encara per des-cobrir. L’astronomia gamma, que ex-plora un rang d’altes energies abansinabastables, està obrint noves fi-nestres observacionals en l’estudi del’univers que ens envolta. Ara, els as-trofísics del Departament d’Astrono-mia i Meteorologia de la UB Josep M.Paredes, Pol Bordas, Valentí Bosch-Ramon i Marc Ribó col·laboraran ambel Major Atmospheric Gamma-rayImaging Cherenkov Telescope (MA-GIC), un ambiciós projecte de recer-ca astronòmica internacional que de-tecta la llum que produeix la radiaciógamma que penetra a l’atmosfera. Elprofessor Josep M. Paredes, a més, haestat nomenat representant de l’Ins-titut d’Astrofísica de les Canàries (IAC)en l’òrgan superior de presa de deci-sions de MAGIC, arran d’una reunióde l’entitat que va tenir lloc el febrerpassat al Max-Planck Institut fürPhysik de Munic (Alemanya). El projecte MAGIC és fruit de la col·la-boració de diverses universitats i ins-tituts de recerca d’àmbit internacio-nal i fa referència al telescopi de Txe-renkov més gran del món en la de-tecció de rajos gamma d’origen ga-làctic o extragalàctic. Té un mirall de17 metres de diàmetre i una àrea de240 metres quadrats. Inaugurat el2003, està instal·lat a l’Observatori delRoque de los Muchachos a Garafia (LaPalma). És un telescopi d’alta tecno-logia per a l’observació de rajos gam-ma d’alta energia i radiació còsmicaen un rang d’energies que abans noera possible. S’ha previst que el 2007entri en funcionament el MAGIC-II, untelescopi bessó ubicat a un centenarde metres del primer. Aquests teles-copis de radiació de Txerenkov, quedetecten la llum produïda per la ra-diació gamma d’alta energia, ajudena estudiar els fenòmens més violentsi energètics de l’univers i donen in-formació complementària als teles-copis gamma en satèl·lits. n

Ramón y Cajal en una classe d’anatomia.

DDrryyooppiitthheeccuuss llaaiieettaannuuss,, uunn pprriimmaatt HHoommiinnooiiddeeaaffòòssssiill ddeell MMiiooccèè ((1122--99,,55 mmiilliioonnss dd’’aannyyss)) ddeessccoobbeerrttaa CCaann LLlloobbaatteerreess ((SSaabbaaddeellll)) ii eenn aallttrreess ppuunnttss ddeeCCaattaalluunnyyaa,, tteenniiaa uunnaa ddiieettaa bbaassaaddaa pprriinncciippaallmmeenntteenn vveeggeettaallss dduurrss.. AAqquueessttaa ééss uunnaa ddee lleess ccoonncclluu--ssiioonnss ddee ll’’aarrttiiccllee ppuubblliiccaatt eell 22000055 aa llaa rreevviissttaa cciieenn--ttííffiiccaa iinntteerrnnaacciioonnaall FFoolliiaa PPrriimmaattoollooggiiccaa ppeellss iinn--vveessttiiggaaddoorrss JJoorrddii GGaallbbaannyy ii AAlleejjaannddrroo PPéérreezz--PPéé--rreezz,, ddee llaa SSeecccciióó dd’’AAnnttrrooppoollooggiiaa FFííssiiccaa ddeell DDee--ppaarrttaammeenntt ddee BBiioollooggiiaa AAnniimmaall ddee llaa FFaaccuullttaatt ddeeBBiioollooggiiaa ddee llaa UUBB,, ii SSaallvvaaddoorr MMooyyàà--SSoollàà,, ddee ll’’IInnss--ttiittuutt PPaalleeoonnttoollòòggiicc MMiiqquueell CCrruussaaffoonntt ddee SSaabbaa--ddeellll..

Quan masteguem, les partícules abrasives —fi-tòlits— que abunden en aliments durs i fibrosos(vegetals, etc.) causen un desgast microscòpicde les dents en forma de petites estries. Els pri-mats actuals mostren una gran diversitat de die-

tes, que origina diferents patrons de microdes-gast dental a l’esmalt de les dents. Aquesta di-versitat ha estat analitzada i utilitzada com a mo-del de referència per comparar els primats fòs-sils i determinar, així, com era la dieta d’aquestsantropoides en el passat. L’estudi ha comptatamb el suport dels Serveis Cientificotècnics dela UB. Segons l’estudi ara publicat, el Dryophitecus te-nia una dieta més abrasiva del que s’esperava.És a dir, que podria menjar fruits, però també esnodria d’aliments més durs, de manera que ex-plotava els recursos de l’ambient millor que unfrugívor.Un dels objectius prioritaris del grup de Micro-desgast Dental és completar un patró de micro-estriació dentària en primats vius i aplicar-lo pos-teriorment a estudis comparatius amb primatsfòssils i també homínids. n

notícies

40

UUnn ttrreebbaallll ddee ffiinnaall ddee ccaarrrreerraa aall’’EEssccoollaa SSuuppeerriioorr ddee CCiinneemmaa ii AAuu--ddiioovviissuuaallss ddee CCaattaalluunnyyaa ((EESSCCAACC)),,cceennttrree aaddssccrriitt aa llaa UUBB,, ss’’hhaa ccoonn--vveerrttiitt eenn ll’’aavvaall qquuee hhaa ccaattaappuullttaattÀÀlleexx PPaassttoorr ffiinnss aa lleess mmaatteeiixxeessppoorrtteess ddee HHoollllyywwoooodd.. LLaa rruuttaa nnaa--ttuurraall ééss eell nnoomm ddeell ccuurrttmmeettrraattggeeqquuee vvaa sseerr gguuaarrddoonnaatt aall FFeessttii--vvaall ddee CCiinneemmaa IInnddeeppeennddeenntt ddeeSSuunnddaannccee,, eell mmééss pprreessttiiggiióóss ddeellssEEUUAA.. DDeess qquuee vvaa sseerr eessttrreennaaddaa eell22000044 aallss cciinneemmeess VVeerrddii ddee BBaarr--cceelloonnaa,, llaa cciinnttaa vvaa oobbtteenniirr pprrooppddee nnoorraannttaa pprreemmiiss,, ii uunn aannyy ddeess--pprrééss vvaa sseerr nnoommiinnaaddaa aallss GGooyyaa..AArraa,, PPaarraammoouunntt CCllaassssiicc,, bbrraannccaaiinnddeeppeennddeenntt ddeellss ggrraannss eessttuuddiissnnoorrdd--aammeerriiccaannss,, hhaa eennccaarrrreeggaattaa ll’’ÀÀlleexx ii aall sseeuu ggeerrmmàà DDaavviidd uunnllllaarrggmmeettrraattggee qquuee pprroodduuiirràà llaaccoommppaannyyiiaa rreessppoonnssaabbllee ddee ll’’ooss--ccaarriittzzaaddaa BBrrookkeebbaacckk MMoouunnttaaiinn..

NNoo vvooll sseennttiirr aa ppaarrllaarr dd’’AAllmmooddóó--vvaarr,, dd’’AAmmeennáábbaarr nnii dd’’ÁÁlleexx ddee llaaIIgglleessiiaa.. ÀÀlleexx PPaassttoorr ss’’hhaa aaggaaffaattttoott aaqquueesstt eennrreennoouu aammbb uunnaattrraannqquuiill··lliittaatt eessbbaallaaïïddoorraa... Tot el que vull és viure d’això: pa-gar el lloguer a força de fer pel·lí-cules i no haver de fitxar en unaoficina. Tot el que ha passat ambLa ruta natural estava encarat auna fita concreta, que era acon-seguir fer el meu primer llarg-metratge; tota la resta, m’hoprenc amb pinces. L’aparent gla-mur del món del cinema és to-talment mentida, demana mol-ta feina i dedicació, pensant queés el teu ofici. Has de complircom a mínim els horaris de lagent normal, i més, i això d’es-perar que et vingui la inspiracióés erroni. I jo, com més gaudei-xo, és amb les parts més solità-ries de la feina de director: l’es-criptura del guió, la planificació

i el muntatge. El rodatge, de ve-gades, és més estressant i, per ami, és un període d’execució deles idees pensades.

SSuunnddaannccee hhaa ttiinngguutt iill··lluussttrreessgguuaarrddoonnaattss,, ccoomm ééss eell ccaass dd’’SStteevveenn SSooddeerrbbeerrgghh,, qquuee uunnssqquuaannttss aannyyss ddeesspprrééss eess vvaa eenndduurruunn OOssccaarr ppeerr TTrraaffffiicc...... ¿¿SS’’hhaa ddeeaapprreennddrree aa ffeerr ccuurrttss aabbaannss dd’’eenn--ddiinnssaarr--ssee eenn ll’’aavveennttuurraa ddeellss llllaarrgg--mmeettrraattggeess??Suposo que es pot fer sense pas-sar pel curt, però sóc bastant in-capaç de recordar-ne cap casconcret. Et serveix com a mèto-de d’aprenentatge per posar enpràctica totes les idees que tensal cap i per poder mostrar la tevafeina. Si no tens un producteacabat que et permeti demos-trar a les productores el que etscapaç de fer, és poc probableque ningú et posi a les mans elsdiners per fer una pel·lícula, quesón molts. Aquesta és una for-ma d’art que requereix molts di-ners... Ja m’agradaria que fos tanfàcil com la literatura. Aquí hande fer un acte de fe i comprar-tela pel·lícula prèviament, com fe-liçment acaba de succeir ambParamount Classic.

¿¿EEllss pprreemmiiss sseemmpprree iimmpplliiqquueennaallgguunnaa ccoossaa mmééss qquuee eell qquuèè ssóónn??Serveixen per cridar una mica l’a-tenció. Aquest curt no és ni mi-llor ni pitjor que abans d’haverrebut el reconeixement a Sun-dance, però ara tenim l’atencióde tothom. El món dels curts ésmolt reduït, una mica endogà-mic fins i tot. M’ho agafo comuna eina per posar-me en con-tacte amb gent que no hauriaconegut si no m’haguessin do-nat el premi.

¿¿CCoomm eess vvaa ggeessttaarr llaa iiddeeaa ddee ffeerrLLaa rruuttaa nnaattuurraall??Jo vaig estudiar guió a l’ESCAC,i el meu amic Martí Roca, estu-diant de muntatge, se’m vaacostar amb la idea base delcurt: explicar la vida d’un perso-natge al revés. Vam pensar queel que s’acostumava a veure erala vessant més positiva d’aques-ta possibilitat, com era la de re-cuperar la joventut i la infante-sa; però això no és exactamentaixí, perquè hi ha coses que nopodem evitar i per les quals hemde passar, i el temps ho acabadestruint tot. En anar marxa en-rere, totes les coses positives esconverteixen en negatives, per-

què perdem la memòria i els ras-tres que deixem a la vida. Això,en definitiva, és el que marca ladiferència.

De l’ESCAC a Hollywood,via Sundance Àlex Pastor. “Tot el que vull és pagar el

lloguer a força de fer pel·lícules i nohaver de fitxar en una oficina”

La ruta naturalDirector: Àlex Pastor. PPrroo--

dduucccciióó:: Irene Puig. PPrroodduucc--

ttoorraa:: Escándalo Films. Guió:

Àlex Pastor i Martí Roca. FFoo--

ttooggrraaffiiaa:: Eduard Grau. MMuunn--

ttaattggee:: Eloi Tomàs. Música:

Joan Villarroya. SSoo:: Marc

Montañès. DDiirreecccciióó aarrttííssttiiccaa::

Silvia Suárez

Intèrprets: Pere Ventura, Al-

bert López, Albert Capdevila,

Lucas Zamora, Silvia Servan,

Carlota Ribes, Begoña Gui-

llén, Alada Vila i Víctor López.

Any: 2004

Durada: 11 minuts

Sinopsi: Divad es desperta a

la banyera després de patir un

estrany accident i és incapaç

de recordar res, ni tan sols el

seu propi nom.

Nous projectesnJoyride (títol inicial, però en fase de canvi). Llargmetratge en an-

glès, amb guió d’Àlex Pastor i David Pastor, que rodaran per a la Paramount Classic, amb 7,5 milions d’euros de pressupost.

nPeacemaker. Curtmetratge ja rodat a Almeria.nAdaptació a llargmetratge de la novel·la d’Andrés Trapiello

Los amigos del crimen perfecto, amb guió d’Àlex Pastor i David Pastor.

notícies

41

Prim Bertran, professor del De-partament d’Història Medieval,ha assessorat el dibuixant de cò-mics Alfons López en la reapari-ció d’un dels herois més popu-lars i mítics del còmic espanyol,el Capitán Trueno, del qual en-guany se celebra el 50è aniver-sari. El nou àlbum, que es titula Si-lencios: La juventud del CapitánTrueno, l’editarà Ediciones B i espreveu que sortirà aquesta pri-mavera. S’hi explica la primeraaventura de l’heroi, i narra unviatge de cabotatge entre Cas-telló d’Empúries, Tortosa i elnord d’Àfrica l’any 1184.Alfons López reconeix que sen-se la col·laboració del professorBertran “no hauria pogut fer res.El seu ajut va ser cabdal, em vadonar una visió global del quepassava a la Catalunya del finaldel segle XII: com era el model desocietat, quines eren les figuresque detenien el poder, comeren les moreries i els calls, i lamarginació a la qual estava sot-

mesa la minoria mu-sulmana, com eren lesespases i com vestien.Tot, en definitiva.”La intenció de Lópezha estat fer una “revi-sitació” del personat-ge tot respectant-nel’esperit (l’autor de l’o-riginal, Víctor Mora, liva donar el vistiplau),muntant una trama amb menysèpica i més misteri (ha comptatamb la col·laboració del guio-nista Pepe Gálvez).Alfons López és periodista i di-buixant de llarga trajectòria. Vatreballar a El Papus i El Jueves, i les seves últimes publicacionssón Políticamente incorrecto(Icària, 2005), Paula (amb XavierRoca. Planeta de Agostini, 2005)i La saga de Chaves (Glenat,2004). Prim Bertran (Bellcaire d’Urgell,La Noguera, 1948) es va doc-torar a la Universitat de Bolo-nya, becat al Col·legi d’Espanya(1974-76), on va estudiar la pre-

sència dels estudiants espanyols(del sgle XIV fins al XIX), la orga-nització del Col·legi i la seva evo-lució institucional. Ha treballat al’Arxiu Secret Vaticà, i s’ha dedi-cat a la història de l’alimentaciódurant l’Edat Mitjana, sobretotl’alimentació de la cort pontifí-cia. Tambe ha investigat la fisca-litat eclesiàstica, de manera es-pecial en temps del papat d’A-vinyó (segle XIV), l’orde religio-so-militar de l’Hospital i la deMalta, i les figures d’alguns bis-bes urgellencs del segle XI, con-cretament el bisbe Sal·la i el seunebot sant Ermengol, dels qualsn’ha fet la biografia. n

El medievalista Prim Bertran assessora

el retorn del Capitán Trueno

La UB actua enfront del tabaquisme

¿¿QQuuèè hhii hhaa eenn eell ccuurrttmmeettrraattggeeddeell tteeuu ppaass ppeerr ll’’EESSCCAACC??Per a alguns grans directors noha estat imprescindible passarper una escola de cinema, peròper a mi sí que ha estat neces-sari. D’una banda, m’ha donat lapossibilitat de posar-me en con-tacte amb una sèrie de gent dela meva edat, amb les mateixesganes que jo de fer cinema, im’ha permès formar un equip;de l’altra, desenvolupar un guióde llargmetratge tu sol és bas-tant complicat. Necessites unarutina de treball, una disciplinai una manera d’estructurar elcap que no és gaire espontàniani gaire intuïtiva. Així doncs, te-nir al costat una persona que hapassat per tot això i que et guiaen la teva primera experiènciadesenvolupant un llarg ha estatfonamental. Per això vaig pre-ferir estudiar abans guió que di-recció.Podeu veure o descarregar elcurt a http://62.37.234.3/encor-to2/sala/video.asp?corto=-1482331319#. n

Text: Xavier CodonyFotografies: J.M. Rué

La Universitat, atesa la sevapoblació majoritàriament jovei en etapa formativa, és un llocon la incidència de la llei demesures sanitàries enfront deltabaquisme (Llei 28/2005, de26 de desembre) és importanti alhora és complex el controlper fer que es compleixi. Caldir que en la gran majoria decentres, un cop incorporats elsestudiants del període de va-cances, poden considerar-seespais lliures de fum i es res-pecta bàsicament la Llei; hi ha,però, llocs específics on cal mi-llorar la situació. Des de la pro-mulgació de la Llei, la UB té

l’objectiu d’anar millorant-neprogressivament el compli-ment i disposar dels mitjansnecessaris per ajudar elsmembres de la comunitat uni-versitària a abandonar el ta-baquisme. En aquest sentit,des de la promulgació de laLlei s’han dut a terme una sè-rie d’actuacions:

nRetolació de totes les portesexteriors dels edificis amb laprohibició de fumar d’acordamb el que indica la Llei.

nRetirada dels cendrers detots els centres.

nConverses entre les universi-

tats catalanes i el Departa-ment de Salut per concretaralguns aspectes específics dela Llei i la seva aplicació al’àmbit universitari.

nCreació d’un grup de segui-ment del grau de compli-ment de la Llei als centres dela UB.

nProperament es disposaràd’una pàgina web a l’OSSMAamb informació específicasobre aquesta temàtica.

nReforç de les mesures d’aju-da a la cessació tabàquicamitjançant: la imminent in-corporació al campus de Dia-gonal d’un punt d’atenció als

treballadors i estudiants in-teressats a deixar l’hàbit defumar, mitjançant l’atenciómèdica/farmacològica, quese sumi a l’actualment exis-tent a Bellvitge i la properaimplantació d’una altra me-todologia per abordar laqüestió que comprèn la te-ràpia psicològica, alternativai/o complementària de l’an-terior.

nD’acord amb l’evolució de lasituació, hi ha un grup de se-guiment que pot considerarla instauració d’altres mesu-res complementàries a lesanteriors. n

notícies

42

L’osteoporosi és una patologiaamb una base genètica poligè-nica, és a dir, causada per múlti-ples gens. Per aquest motiu, undels reptes dels científics ésidentificar quins són aquestsgens que marquen la predispo-sició a patir-la. Ara, un equipcientífic ha identificat una novavariació —un polimorfisme delDNA— en un dels gens de sus-ceptibilitat de l’osteoporosi. Ladescoberta és una nova peça enel complex mapa genètic de lamalaltia, i ara la revista Bone se’nfa ressò en un article signat pelsinvestigadors Daniel Grinberg iSusana Balcells, del grup de Ge-nètica Molecular Humana delDepartament de Genètica a laFacultat de Biologia de la UB, i al-

tres experts de l’Hospital del Mar(IMAS) - Institut Municipal d’In-vestigació Mèdica (IMIM) - Uni-tat de Recerca en FisiopatologiaÒssia i Articular (URFOA).Els polimorfismes, petites varia-cions en la seqüència genèticadel DNA, són la base del risc in-dividual per desenvolupar lamalaltia. En l’estudi, els expertshan identificat un polimorfismedel gen CYP19A1, que codificaper a la proteïna citocrom P450aromatasa. Aquesta proteïnatransforma hormones sexuals—concretament, andrògens enestrògens— en els teixits peri-fèrics (fora de l’aparell repro-ductor). Els estrògens sintetitzatsfora de l’ovari tenen un paperprotector davant les fractures

òssies i són decisius per deter-minar la densitat mineral òssia(BMD) en dones postmenopàu-siques i, per tant, en l’origen del’osteoporosi. L’equip investigador participa,també, en el projecte GENO-MOS (Genetic Markers for Oste-oporosis), de la Comissió Euro-pea. GENOMOS, que es va iniciarel 2003, és una de les platafor-mes més ambicioses en aques-ta modalitat d’investigació ge-nètica. Es coordinen des de laUniversitat de Rotterdam (Paï-sos Baixos), i els únics equipscientífics del país que hi partici-pen són els de la UB i de l’Hos-pital del Mar - IMIM (grup lideratpels professors Adolfo Díez i Xa-vier Nogués). n

Nou avenç sobre els gens que causen l’osteoporosi

Un article

sobre

l’aplicació

bioinformàtica

DnaSP,

entre els més

citats en

l’àmbit

internacional

Un article científic sobre elDnaSP (DNA Sequence Poly-morhism) —una aplicacióbioinformàtica d’anàlisi dela diversitat genètica— sig-nat pel professor Julio Ro-zas, del Departament de Ge-nètica de la Facultat de Bio-logia de la UB, i per RicardoRozas, expert en programariinformàtic, és el segon delsarticles més citats interna-cionalment que han estatpublicats per autors de totl’Estat espanyol durant ladarrera dècada.Aquesta és una de les refe-rències al creixement de l’im-pacte i la productivitat ci-entífica a l’Estat que assenya-la “Sketches of Spain ShowGain”, un article publicat perScienceWatch (The ThomsonCorporation, novembre-des-embre del 2004). Segons eltext, durant els últims vintanys l’Estat espanyol ha in-crementat substancialmentla presència en el món de laciència, i de manera moltmés pronunciada que altrespaïsos de l’entorn europeu.Més informació, a: www.sciencewatch.com/n o v - d e c 2 0 0 4 / s w _ n o v -dec2004_page1.htm. n

Un procediment per caracteritzar

i discriminar gravats artístics serveix, també,

per descobrir bitllets d’euro falsos.

El procediment parteixde la determinació de lacomposició química delsmaterials constitutius; estracta d’adquirir l’espec-tre d’infraroig de dife-rents parts del bitllet icomparar-la amb la delsespectres corresponentsobtinguts de bitllets au-tèntics. La principal utili-tat de la tècnica, però,continua sent en els gra-vats artístics, on la infor-mació que s’obté com-plementa la de l’estudiestilístic. Per desenvolupar aquesta tècnica, investigadors del Dept. de Pintura (Conservació-Res-tauració) de Belles Arts, amb el suport del Dept. de Química Analítica han col·laborat amb la PoliciaCientífica del Cuerpo Nacional de Policía. Concretament, dins la UB, han treballat en aquesta recer-ca el professor José F. García, Anna Vila, que actualment prepara la seva tesi doctoral sobre aquestaqüestió, i Núria Ferrer, dels Serveis Cientificotècnics de la UB. n

notícies

43

Sabíeu que...?ELS CONDUCTORS NO SABEN AFRONTAR UNA SITUACIÓ DERISC DINS D’UN TÚNEL, segons un estudi fet per investigadors dela UB. La investigació, duta a terme a petició de l’empresa Geocon-sult, determina que, en veure’s immersos en un compàs d’esperaprolongat dins d’un túnel, el 61,5% dels conductors enquestats apa-garien el motor i esperarien dins el vehicle —El 5,9% intentarien tor-nar cap enrere, i només l’1,8% sortirien del cotxe. El 14% confessenque no saben com s’haurien de comportar. “A la gent li costa mas-sa deixar el cotxe”, afirmen els autors. “I el que s’hauria de fer en unprimer moment d’incertesa és allunyar-se a peu en la direcció con-trària cap a on es conduïa.” L’estudi és obra dels professors de Psi-cologia Social de la UB Ricardo D. Blasco i José Manuel Cornejo.

PPOODDEEUU CCOONNSSUULLTTAARR UUNN NNOOUU PPOORRTTAALL DD’’IINNTTEERRNNEETT EESSPPEECCIIAALL--MMEENNTT DDEEDDIICCAATT AALLSS RRIISSCCOOSS RREELLAACCIIOONNAATTSS AAMMBB LLAA MMEETTEEOO--RROOLLOOGGIIAA ((IINNUUNNDDAACCIIOONNSS,, OONNAADDEESS DDEE FFRREEDD,, EETTCC..)).. El seu nom és EDRINA (Educació en Riscos Naturals), amb l’adreçagama.am.ub.es/edrina/, i pretén donar a conèixer els riscos na-turals als quals estem exposats, informar dels avenços en elmón de la recerca, recuperar la memòria històrica en el capí-tol de les catàstrofes naturals i mostrar les actituds més adientsdavant situacions de risc. Està impulsat pel Grup d’Anàlisi deSituacions Meteorològiques Adverses (GAMA), del Departa-ment d’Astronomia i Meteorologia de la UB.

Terratrèmol a Oakland (EUA).

HA ESTAT DESCOBERTA UNA NOVA ESPÈCIE DE TRITÓ DEMUNTANYA A CATALUNYA Un equip investigador ha descrituna nova espècie de tritó demuntanya al Parc Natural delMontseny, que ha estat bateja-da amb el nom científic de Calo-triton arnoldi. Es tracta de l’úni-ca espècie endèmica de verte-brat actual (no fòssil) a Catalun-ya, i la descoberta ha estat pu-blicada a l’edició del desembre de la prestigiosa revista Zoologi-cal Journal of the Linnean Society pels autors Salvador Carranza,investigador Ramón y Cajal del Departament de Biologia Animala la Facultat de Biologia de la UB, i Fèlix Amat, col·laborador de l’à-rea d’Herpetologia del Museu de Ciències Naturals de Granollers.Els estudis de recerca, iniciats fa més de tres anys, s’emmarquenen el Pla de seguiment de paràmetres ecològics del Parc Natural.El tritó del Montseny és, també, l’única espècie d’urodel en-dèmica de tot el territori de l’Estat espanyol i presenta tot unseguit de característiques genètiques, morfològiques i oste-ològiques que el fan únic i el diferencien del seu parent mésproper, el tritó pirinenc. El C. arnoldi, rep aquest nom en re-coneixement a l’herpetòleg britànic E.N. Arnold (The NaturalHistory Museum, Londres) n

SI ANEU AQUESTA PRIMAVERA A PARÍS, HI PODEU VEUREUNA EXPOSICIÓ D’OBRES D’ESTUDIANTS DE BELLES ARTS DELA UB A LA MAISON DE LA CATALOGNE (4-8, COUR DU COM-MERCE SAINT-ANDRÉ), QUE ROMANDRÀ OBERTA FINS AL 30DE MAIG. Es tracta d’onze creadors que treballen amb suportsque van des de la pintura fins al vídeo o la fotografia, i les sevesobres havien estat ja seleccionades anteriorment per exhibir-sedins la Facultat i formar part del patrimoni artístic de la UB. L’a-lumnat s’endinsa en problemàtiques relacionals dels espais ur-bans (Enric Gili), en narratives sobre l’estrangeria (Liz.K Peñuela iJuanita Ríos), en fusions d’autoria (Momu & No es), en mirades làn-guides als espais d’oci de les perifèries urbanes (Esther Ribot), enpoètiques psíquiques traslladades al cos humà (Teresa Valverde),en les relacions autor-espectador (Marcel Pié), en el concepte derealitat ficcionada (Col·lectiu Chroma), en la desconstrucció de lesestratègies publicitàries (Jordi Bassa), en el desig en les relacionsobra-espectador (Alejandra Andrés), en els espais transitats per lapròpia existència (Jordi Morell), o en les mutacions urbanístiquesfruit dels processos de migració (Tomás Méndez).

UN SEMINARI CELEBRAT A PETRA (JORDÀNIA) HA TINGUT PEROBJECTIU FACILITAR QUE EL LLENGUATGE DE LA CIÈNCIA PRO-PICIÉS LA COL·LABORACIÓ ENTRE JOVES INVESTIGADORS D’UNTERRITORI AMB TANTS CONFLICTES COM L’ORIENT MITJÀ.La tro-bada, amb el títol “Estructura electrònica de molècules“, va tenir llocel passat gener i va aplegar joves doctors o persones a punt d’acabarel doctorat. Hi van assistir joves investigadors de l’Aràbia Saudita, Pa-lestina, Jordània, Israel, Síria i l’Iran. Aquesta iniciativa, impulsada perRoald Hoffmann, premi Nobel de Química del 1981, i en la qual haparticipat el professor Pere Alemany, del Departament de QuímicaFísica i del Centre de Recerca en Química Teòrica (CeRQT), tindràcontinuïtat amb nous seminaris científics sobre el món de la nano-tecnologia i la química bioinorgànica previstos a Egipte i a Qatar.

A L’ADREÇA D’INTERNET WWW.UB.EDU/RCEUE/INDEX.HTM,TROBAREU EL NOU PORTAL DE LA XARXA DE COMITÈS D’ÈTICADE LES UNIVERSITATS ESPANYOLES, QUE POSA A L’ABAST DELA COMUNITAT CIENTÍFICA MÚLTIPLES INFORMACIONS I ESPAISDE DEBAT AL VOLTANT DEL VESSANT ÈTIC DE LA RECERCA. Alportal, administrat per la Comissió de Bioètica de la UB, hi ha infor-mació rellevant per a protocols, normatives, documents, notícies,convocatòries, enllaços d’interès, fòrums de discussió i altres contin-guts per donar resposta als reptes de la investigació actual.

Fo

to: E

du

ard

o M

ateo

s (D

ept.

Bio

logi

a A

nim

al U

B).

SVR-20. Manual de valo-ración del riesgo de vio-lencia sexual. SARA. Manual para lavaloración del riesgo deviolencia contra la pa-reja.HCR-20. Guía para la va-loración del riesgo decomportamientos vio-lentos

Diversos autors / Adaptació: E. Hilterman i A. Andrés-Pueyo. Grup d’Estudis Avançats en Violència (GEAV)

La violència de qualsevol mena és un problema social de

la més gran rellevància. Aquests llibres recullen tres pro-

tocols perquè els professionals puguin avaluar i predir la

possibiltat que hi hagi violència en relació amb una si-

tuació i unes persones determinades.

publicacions

44

DICCIONARIO DEQUÍMICA FÍSICAJ.M. CostaDíaz de Santos Edi-

ciones - Publicacions i

Edicions de la Univer-

sitat de Barcelona

Aquesta obra recull

vuit mill entrades i re-

visa la nova terminologia impulsada pel des-

envolupament continu i ràpid d’aquest camp

del coneixement científic. S’adreça sobretot a

professionals i alumnat de Química i Engin-

yeria Química, i en general a un ampli sector

de científics i tècnics que necessiten una font

d’informació de la química física actual.

DICTADURA Y TRANSICIÓN. LA ESPAÑA LAMPEDUSIANAI: La dictadura franquista 1939-1975II: La monarquía parlamentariaB. Muniesa

Aquesta obra agrupa en dos volums els períodes crucials de la histò-

ria de l’Estat espanyol: la dictadura franquista i la monarquia parla-

mentària nascuda de la transició. El llibre va més enllà de la seva fun-

ció com a manual per adoptar una perspectiva interpretativa crítica.

El lector també hi trobarà dades inèdites fins ara en altres treballs so-

bre aquesta temàtica.

MEMÒRIA DE LA TRANSICIÓ A ESPANYA I A CATALUNYA.Ensenyament, cultura, justíciaVol. VI i VIIR. Aracil, A. Mayayo i A. Segura (editors)

En aquest doble volum s’apleguen ponències i intervencions que van

fer tant estudiosos com personalitats del món de la política, la cultu-

ra o la justícia, en el marc dels cursos “Memòria de la Transició a Es-

panya i Catalunya”, que organitza el Centre d’Estudis Històrics In-

ternacionals de la UB en col·laboració amb la Generalitat i diverses

entitats. En concret es recullen les edicions sisena i setena d’aquests

cursos, les quals portaven per títol “Educació, cultura i política” i

“L’Administració de justícia i la transició política”.

GENOMA HUMANO.Nuevos avancesen investigación,diagnóstico y tra-tamientoR. Oliva Virgili i J.M. Vidal-Taboa-da

Les disciplines de l’àmbit de la biomedicina

viuen avenços constants. Per això no són fre-

qüents els llibres com aquest, que combina un

llenguatge no excessivament tècnic amb una

visió actualitzada de les disciplines científiques

d’aquest camp.

INTRODUCCIÓ A LAHISTÒRIAECONÒMICA MUN-DIALG. Feliu i C. SudriàUniversitat de Va-lència - Universi-tat de Barcelona

El coneixement de la

història econòmica és fonamental per com-

prendre l’economia del món actual i és, per

tant, imprescindible no solament per als eco-

nomistes professionals, sinó per a qualsevol

persona interessada a entendre les claus eco-

nòmiques del segle XXI.

EL INGENIOSO HIDALGO DONQUIJOTE DE LA MANCHA

Facsímil de la segona edició del llibre

editada a la impremta d’Antonio

Bergnes y Compañía l’any 1840.

Bergnes va ser rector de la UB del

1868 al 1875 i l’original de l’obra es

conserva a la Biblioteca de la UB.

QUÈ ÉS L’ESPAIEUROPEU D’E-DUCACIÓ SUPE-RIOR? / ¿QUÉ ESEL ESPACIO EU-ROPEO DE EDU-CACIÓN SUPE-RIOR?J.A. García Suá-rez

En un centenar de pàgines s’apleguen tot

d’informacions útils per a la comunitat

universitària i en general per a tots els in-

teressats en l’Espai Europeu d’Educació

Superior.

Podeu adquirir aquestes obres a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona:www.publicacions.ub.es

Agenda

ABRIL

Presentació del llibre Gordo,

guanyador del darrer premi Sent

Soví. Aula Magna de l’Edifici His-tòric (Gran Via de les Corts Cata-lanes, 585).

Finalitza el termini per presen-

tar-se al 13è Premi Carme Ser-

rallonga a la qualitat lingüística.

L’estudiant o el grup d’estu-diants que faci la millor propos-ta d’organisme, entitat o esta-blement que sigui exemplar enla seva política comunicativa re-brà un val per l’import de 750 eu-ros per a l’adquisició de llibres imaterial discent. També es pre-miarà amb un diploma i es faràpublicitat del nom de l’empresao entitat guanyadora. Més infor-mació: www.ub.edu/xdl/premis/serrallonga.

VII Congrés de Lingüística Ge-

neral. Aula Magna, Paranimf i Fa-cultat de Filologia (Gran Via deles Corts Catalanes, 585).

S’obre al públic l’exposició

“De l’Escola Superior de Bi-

bliotecàries a la Facultat de Bi-

blioteconomia i Documenta-

ció: Una mirada retrospectiva

en el seu no-rantè aniversari

(1915-2005)”, dins les activi-tats del 90è aniversari del cen-tre. A la Facultat de Bibliote-conomia i Documentació: Mel-cior de Palau, 140. Més infor-mació a l’adreça d’Internetbd.ub.es/90anys/

Concert de Sant Jordi

Schola Cantorum de la UBOrquestra de Cambra de l’Or-questra Universitat de Barce-lonaDirector: Carles GumíObres: C. Monteverdi, J.S. BachAl Paranimf de la UB

Acaba el termini per presentar-

se al Concurs de Maquetes Mu-

sicals Sona UB - La Vanguardia.Més informació, a la pagina 47de la present revista i a la webwww.sonaub-lavanguardia.com

MAIG

Orquestra Filharmònica de la

Universitat de València. Cele-

bració del desè aniversari.

Director: Cristóbal SolerObres: L. van Beethoven, J.B. Ca-banilles, Salvador Giner i Leo-poldo MagentiAl Paranimf de la UB

Jornada Poesia i mestissatge. Or-ganitza Aula de Poesia de Bar-celona. Aula Magna. Edifici His-tòric.

Congrés internacional “Tra-

ducció i intercanvi cultural en

l’època de la globalització” Al’Aula Magna de l’Edifici Històric

i la Sala de Graus de la Facultatde Filologia. Més informació:www.ub.edu/lettere/con-gres_2006.

Acte acadèmic de final de curs de

Biblioteconomia i Documenta-

ció, inclòs dins les activitats del90è aniversari del centre (més in-formació, a l’adreça d’Internetbd.ub.es/90anys/) al Paranimf dela UB.

Cor de la UB

Director Jordi-Luís RigolObres: R. Schumann, F. Vila, G.Rossini i A. LottiAl Paranimf de la UB

Acaba el termini per presentar-

se als Premis del Consell Social

de la UB als millors treballs cien-

tífics derivats de tesis doctorals

llegides en aquesta Universitat i

al Premi Claustre de Doctors.

Podeu trobar més informació ales pàgines 28 i 29 de la presentrevista.

Acaba el termini per presentar-

se al Premi Eurostar Hotels de

narrativa de viatges, que ator-guen conjuntament el grup Ho-tusa la UB i RBA Libros, i està do-tat amb 18.000 euros. Les obresque es presenten han de serobligatòriament inèdites, amb

una extensió d’entre 80 i 150 pà-gines a doble espai i redactadesper una sola cara. Han d’estar es-crites en castellà, i l’autor potcenyir-se a un sol relat o, com amàxim, a tres. Més informació, a http://www.eurostarshotels.com/es/noticias-34.html.

JUNY

Investidura com a doctor “ho-

noris causa” de Jean Guilaine.

Paraninf de la UB.

I Jornades del Professorat Uni-

versitari d’Educació Social: “Re-

cerca, innovació docent i inte-

gració a l’Espai Europeu”. A laSala de Graus de la Facultat dePedagogia, campus Mundet.

I Congrés Internacional d’Edu-

cació Superior en Ciències Far-

macèutiques. La trobada, ober-ta a la participació de tota la co-munitat universitària, se centra-rà a conèixer els nous paradig-mes i objectius en educació su-perior farmacèutica, i analitzarles experiències docents i elscanvis que comportarà l’EspaiEuropeu d’Educació Superior.Més informació, a www.pacifico-mettings.com/edusfarm2006. A la Facultat de Farmàcia, av.Joan XXIII, s/n.

La bella Galatea

De Franz von Suppé

Jove companyia d’òpera delConservatori del Liceu. Pati deLletres de l’Edifici Històric.

Dimecres 28 i dijous 29 a les 22.00 h

Del dimecres 28 al divendres 30

Dimarts 27 i dimecres 28

Dimecres 7

Dimecres 31 de maig

Dijous 25 a les 20.00 h

Dimarts 23 a les 19.00 h

Del dimarts 16 al divendres 19

Dilluns 15

Divendres 12 a les 20.00 h

Diumenge 30 d’abril

Dijous 27 a les 20.00 h

Dijous 20

Del dimart 18 al divendres 21

Divendres 7

Dilluns 3 a les 19 h

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre el juliol i el setembre, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem enaquesta secció d'agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte através del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda, o per fax al 93 403 53 57.

45

Sant Jordi i Primavera de la Llengua a la UBEls mesos d’abril i maig acullen cada any diversos actes amb motiude la festivitat de Sant Jordi. El 25 d’abril, les Facultats de formaciódel Professorat i Pedagogia celebren la Festa de la Primavera; el 26,es lliurarà el Premi Carme Serrallonga i el Paranimf serà l’escenaridel Concert de primavera; el 27, tindrà lloc als jardins del davantdel Palau Reial l’acte central de la Primavera de la Llengua; i almes de maig, l’exposició de pòsters Masterquímica i el lliura-ment del III Premi Emili Mira, entre d’altres esdeveniments quepodeu consultar a www.ub.edu/xdl/actuacions.htm.

som UB

46

Noves Jornades

d’Orientació Professional

Els passats mesos de febrer imarç, van tenir lloc tres novesjornades d’orientació profes-sional, en aquesta ocasió adre-çades als estudiants i titulatsuniversitaris de les facultats deFormació de Professorat, deGeologia i de l’ensenyament deRelacions Laborals. En el casdels ensenyaments de Geolo-gia, l’activitat va ser organitza-da dins el marc de la Trobadad’Estudiants de Geologia-Em-presa (TEGE).Aquestes jornades, fruit de lacol·laboració entre els centresimplicats i el servei FeinaUB,van oferir als 365 estudiantsparticipants recursos per a unamillor incorporació al mercatlaboral, mitjançant l’orientacióprofessional: xerrades especia-litzades sobre tècniques de re-cerca de feina, orientació sobreles sortides professionals delsestudiants i la seva relació ambels sectors econòmics vincu-

lats, experiències d’antics alum-nes i professionals, informaciódels col·legis professionals, aixícom la participació d’empre-ses.Els estudiants de la UB dispo-sen, també, de diversos recur-sos complementaris en aquestàmbit, com ara el servei Fei-naUB de cada facultat, des d’ones gestionen ofertes i deman-des de treball i de pràctiques.També hi ha una oferta de cur-sos sobre competències pro-fessionals, amb reconeixementde crèdits, que aporta als estu-diants coneixements d’habili-tats professionals molt valora-des per les empreses. I, comsempre, els alumnes disposende les orientacions professio-nals del Club Feina i de les en-trevistes d’orientació profes-sional.

Per a més informació:www.ub.edu/feinaub.n

Especial Universitat de

Barcelona a La Vanguardia

El diari La Vanguardia va dedi-car un suplement especial a laUB, amb l’objectiu d’orientarals futurs universitaris en elmoment d’escollir els seus en-senyaments.Les dotze pàgines d’aquestapublicació recollien les diversesactivitats de la Universitat, ambinformació sobre la institució,

la seva oferta acadèmica i altresserveis específics de la UB. L’especial UB, editat en el marcd’un conveni de col·laboracióentre La Vanguardia i la UB, amés de ser distribuït el dia 17de març juntament amb el dia-ri, es va repartir a l’estand de laUB en el Saló de l’Ensenya-ment - Estudia 2006. n

Distribució de la revista ECO als centres de la UB

La UB i Ediciones Concienciahan arribat a un acord per a ladistribució de la publicaciógratuïta ECO en els exposi-

tors ubicats als seus centres. Aquesta nova revista neix ambl’objectiu d’apropar la infor-mació mediambiental als ciu-

tadans, així com d’estimular laseva participació en l’anome-nada ecologia domèstica.Dins aquest mateix conveni, la

Universitat disposarà d’espaispublicitaris sense cost en lapublicació, per a la difusió delsseus serveis i activitats.n

som UB

47

És obert fins al 30 d’abril el ter-mini per presentar-se al con-curs Sona UB-La Vanguardiade maquetes musicals queconvoquen La Universitat deBarcelona i La Vanguardia ique està adreçat a tot elcol·lectiu universitari. S’hi poden presentar grupsmusicals amb composicionsoriginals i de creació pròpia. Elconcurs té dues modalitats, lacategoria “Vinil”, oberta a pro-fessorat, investigadors i per-sonal de la UB, Grup UB i cen-tres adscrits; i la categoria “Di-gital” adreçada a l’alumnatd’aquests mateixos col·lectius.És requisit indispensable que,com a mínim, un dels mem-bres de cada formació formipart d’algun dels grups es-mentats.Un jurat format per membresde la UB, La Vanguardia i Sin-namon Promotions escolliràels guanyadors. La categoria

“Digital” compta amb tres pre-mis. El primer premi està do-tat amb 4.000 euros per grupi una subscripció anual a LaVanguardia per a tots els seusmembres. El segon i tercer fi-nalistes rebran, respectiva-ment, 2.000 euros, més unasubscripció semestral al diari i1.000 euros, amb una subs-cripció trimestral. El grupguanyador de la categoria “Vi-nil” serà premiat amb 2.000euros i la subscripció de ca-ràcter anual.Els primers classificats d’amb-dues categories actuaran en lafesta de cloenda SonaUB - LaVanguardia, que se celebraràel dia 18 de maig a la sala Razz-matazz de Barcelona, com ateloners d’un grup de prestigi. Per consultar les bases del con-curs, obtenir més informació i ferles inscripcions al concurs, po-deu consultar www.sonaub-lavanguardia.com. n

‘La Vanguardia’ renova i amplia la col·laboració amb la UB

El rector de la UB, Màrius Rubiralta, i el director gene-ral de La Vanguardia, Pere Caba, van signar, el passatfebrer, dos convenis de col·laboració entre ambduesentitats. D’una banda, es renova l’acord per difondreles activitats i els serveis de la Universitat, i de l’altra esconvoca el concurs Sona UB - La Vanguardia de ma-quetes musicals.La difusió de les activitats de la UB es concreta amb lacessió per part de La Vanguardia d’espais publicitarisen el diari, l’edició de tríptics d’Antics UB i amb l’en-cartament d’un suplement amb l’oferta formativa, elsserveis i les activitats de la Universitat de Barcelona,que s’editarà el proper mes de març.Com a resultat d’aquests acords de col·laboració, LaVanguardia esdevé mecenes de la Universitat de Bar-celona.

Oberta la convocatòria per al

concurs Sona UB - La Vanguardia de maquetes musicals

Número especial de la revista La Universitat

També amb motiu del Saló de l’Ensenyament, s’haeditat un número especial de la revista que teniu ales mans, La Universitat. Es tracta d’un número adre-çat a l’alumnat de secundària amb continguts comara suggeriments a l’hora de decidir a quin ensen-yament matricular-se, com integrar-se més fàcilmenta les facultats i escoles, o quins recursos posa la UBa disposició del seu alumnat. Així mateix, hi ha arti-cles d’opinió de docents de la UB; entrevistes a es-tudiants de secundària que expliquen les seves in-quietuds i expectati-ves en tant que futursuniversitaris; i infor-mació sobre l’ofertaacadèmica i serveis dela Universitat de Bar-celona. Podeu consul-tar la versió digital dela revista a: www2.ub.es/comunicacions/re-vista_launiversitat/.

som UB

48

L’oferta educativa del Grup

UB, al Saló de l’Ensenyament

La Universitat de Barcelona i totes les institucions delGrup UB van presentar, un any més, la seva oferta edu-cativa al Saló Estudia de l’Ensenyament, que celebrà,del 22 al 26 de març, la seva dissetena edició al recintefiral de Montjuïc.L’estand de la UB va posar a l’abast dels visitants infor-mació detallada sobre la tria d’estudis universitaris, laseva oferta educativa de primer i segon cicles, i altresactivitats i serveis de la institució (jornades de portesobertes, oferta docent d’estiu, esports UB, etc.). Com anovetat, cal destacar tot un seguit d’activitats progra-mades per diferents centres de la UB orientades a faci-litar una presentació atractiva dels estudis que s’hi ofe-reixen.També el Saló Futura, que tingué lloc els dies 24 i 25 demarç, va comptar amb la presència de la UB i el seuGrup, amb informació de l’oferta docent de tercer ci-cle, tant de la UB com d’IL3 (Institute for Long Life Le-arning, que suma l’oferta de Les Heures i UBVirtual).Cal destacar la difusió, per primer cop, d’informació sobreels primers quaranta-un màsters oficials adaptats a les di-rectrius europees marcades pel decret de postgrau. n

Més antics alumnes

se sumen a Som UB

Actualment més de 2.800 antics alumnes de la Universitat de Barcelona handemanat el carnet d’Antics UB, una forma de mantenir-se vinculat a la co-munitat universitària un cop acabats els estudis i tenir un conjunt d’avan-tatges, entre elles rebre la revista que teniu a les mans. Aquesta xifra signi-fica que el col·lectiu d’antics alumnes va augmentant (gairebé en sis-cen-ter persones els darrers dos anys). L’increment es deu en gran part als noustitulats que, quan acaben la seva llicenciatura o diplomatura, demanen elcarnet Som UB-Antic Alumne per continuar en contacte amb la Universitat.Al començament d’aquest any hi havia exactament 2.852 antics alumnesassociats (al final del 2003 n’hi havia 2.274). En aquesta pàgina trobareu ladistribució dels socis per centres; les facultats amb un més alt nombre d’An-tics UB són Filologia (365), Geografia i Història (324) i Dret i Econòmiques(304 cadascun). En el segon requadre es reflecteix, també per centres, elstitulats 2004-2005 que han demanat el carnet, gratuït el primer any desprésde finalitzar els estudis. Les xifres més elevades són a Filologia (18), Psico-logia (14), Econòmiques (12) i Biblioteconomia i Documentació (12). En to-tal, 112 persones acabades de titular s’han acollit a l’última campanya decarnet gratuït, que va finalitzar el passat 31 de gener, i ja gaudeixen del plad’avantatges per als posseïdors d’aquest carnet. n

som UB

49

A continuació, una selecciódels beneficis del Pla d’avan-tatges Som UB.

Caixa Catalunya, entitat protec-tora Som UB, ofereix avantatgesfinancers en condicions prefe-rents als membres Som UB quevinculin el seu carnet a un comp-te de l’entitat (Llibreta Total, Crè-dit Estudis, Préstec Ordinador,Multiplà de Pensions Total, etc.).

Santander Central Hispano, pro-tector Som UB, ofereix a la co-munitat universitària una àmpliagamma de productes i serveis fi-nancers (crèdits per al finança-ment de la matrícula i per a lacompra d’equipaments infor-màtics, préstecs hipotecaris,plans de pensions, etc.) en con-dicions preferents i amb asses-sorament personalitzat.

La Caixa ofereix múltiples pro-ductes financers als membresSom UB: Línia Oberta, Préstec Es-trella Estudis, Préstec Universi-tari de Màsters i Postgraus, et-cètera.

Amics del Liceu. En col·laboracióamb el Gran Teatre del Liceu,ofereix als menors de vint-i-sisanys una promoció especial per

a la temporada 2005-2006. Grupde tres espectacles amb un 70%de descompte: Tosca en cinema(1-1-06); La ciutat morta (Die toteStadt) (8-5-06) i Madama But-terfly: (10-7-06). Preus amb des-compte dels tres espectacles: de15,50 a 101 €. La promoció espot sol·licitar per Internet a par-tir del 6 de juny del 2005.

Toshiba Espanya - Apalan Infor.La comunitat universitària de laUB es pot beneficiar de la tec-nologia Toshiba amb una confi-guració ajustada a les seves ne-cessitats, a uns preus avantatjo-sos i en condicions especials definançament, gràcies a la col·la-boració del Santander CentralHispano.Portàtil Toshiba Satellite A80Campus. 999 euros (IVA inclòs).Portàtil Toshiba Satellite M-40 X-Campus. 1.149 euros (IVA inclòs).

Grup Balañá. Preu del dia de l’es-pectador en qualsevol sessió dedilluns a divendres a les sales decinema del Grup Balañá (Aribau,Bosque, Glòries, Gran Sarrià, Al-cázar, Club Coliseum, Club Doré,Coliseum, Niza, Palau Balañá, Pa-rís, Rex i Urgell). Adreçat a tot elcol·lectiu Som UB.

Grimaldi Logística España, líderen el sector del transport marí-tim de passatgers, ofereix el ser-vei de la línia Barcelona-Roma,amb el ferri Eurostar Roma, desde 29 € i amb sortides diàries.Amb la possibilitat de concertartambé hotel, bus i visites guia-des a diferents ciutats d’Itàlia.Interessants descomptes per agrups.

Restaurant La Masia del Tibida-bo. Situat davant del parc d’a-traccions del Tibidabo, amb vis-tes espectaculars de Barcelona icuina especialitzada en receptescatalanes. Descompte del 10%a tot el col·lectiu Som UB (pro-moció de dimarts a divendres).

Restaurant Diagonal. Especialit-zat en arrossos, cargols i cuinacatalana. Descompte del 10% atot el col·lectiu Som UB.

Restaurant Tres Molinos. Espe-cialitzat en esdeveniments pri-vats i d’empresa. Descompte del10% a tot el col·lectiu Som UB.

Punt UB, gestor de la marca dela Universitat de Barcelona, usofereix tots els productes UBamb un 10% de descompte. Pera més informació: www.ub.edu/puntub.

CaixaForum, ofereix un 50% dedescompte en totes les sevesactivitats (cicles de conferèn-

cies, jornades socials, lec-tures de poesia, jornadesd’art multimèdia, tallers

educatius infantils, etc),així com visites guiades

gratuïtes a les exposicions i a l’edifici modernista de Jo-

sep Puig i Cadafalch (diven-dres de 16 a 17 h amb ins-

cripció prèvia).

Clínica Dental Davos. Aquestaclínica, amb més de vint anysd’experiència, ofereix al tot elcol·lectiu SomUB gratuïtat enla primera visita, 50% de des-compte en neteges bucals i 20% de descompte en la res-ta de tractaments (ortodòncia,endodòncia, extraccions, fun-des, ponts, odontologia infan-til, etc). Horari continuat de 9a 20 hores i servei d’urgènciesles vint-i-quatre hores.

Regal, empresa asseguradora del’automòbil i de la llar, posa a dis-posició del col·lectius PAS i PDIels avantatges següents:Regal Auto: 10% de descompte,indemnització de fins a 450€

per robatori d’equipatge en elvehicle assegurat (assegurancesamb modalitat de robatori) i pri-mers 750€ en accessoris asse-gurats sense sobreprima. Des-compte addicional del 7% encontractació en línia.Regal Hogar: 10% de descomp-te. I 20% de descompte promo-cional per a clients de RegalAuto.

Per comprovar les condicionsexactes de l’avantatge per acada col·lectiu i com accedir-hi,consulteu la pàgina web:wwwwww..uubb..eedduu//ssoommuubb n

El carnet Som UB permet accedir a uninteressant Pla d'avantatges als membresd’aquests col·lectius: estudiants, PDI,PAS, antics alumnes i Som UB Societat.Beneficis interns: oferta formativa de laUB i el Grup UB, oferta cultural i institu-cional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema,assegurances, compres, productesfinancers, etcètera.

Pla d’avantatges Som UB

som UB

50

Suma’t a Som UBTotes les persones, empreses

i institucions que vulguin com-

partir els objectius comuns de

millora del coneixement, con-

servació del patrimoni públic

i enriquiment de la qualitat de

vida de la societat, poden su-

mar-se al projecte Som UB de

sis maneres diferents:

• Patrocini d’algun dels projec-

tes amb causa. En funció de la

quantia anual aportada, es de-

terminen les categories de

col·laboradors i les diferents

contraprestacions associades.

• Serveis de màrqueting UB.

Canals per dur a terme les se-

ves accions de màrqueting:

promocions i publicitat als

centres, mitjans de comuni-

cació interns, presentacions

a estudiants, borsa de treball,

etcètera.

• Mitjançant la quota corpora-

tiva:

– Oferta per fer membre de

Som UB a tot el personal de

l’empresa, com a benefici ex-

traordinari, per tal que

aquest gaudeixi del pla d’a-

vantatges associat i participi

en el projecte de causa que

decideixi. L’empresa passarà

a formar part de les empre-

ses patrocinadores de Som

UB.

– Oferir al personal de l’empre-

sa la possibilitat de formar

part del col·lectiu Som UB

i gaudir dels avantatges asso-

ciats. L’empresa passarà a for-

mar part del col·lectiu d’em-

preses ciutadanes.

• Donacions: les empreses, per-

sones i institucions interessa-

des a col·laborar amb els pro-

jectes Som UB també es poden

afegir a la iniciativa fent una

donació en línia, mitjançant

la pàgina web de Som UB

(www.ub.edu/somub). Aques-

tes aportacions comporten la

desgravació fiscal correspo-

nent.

• El Pla d’avantatges permet a

les empreses oferir avantatges

als col·lectius identificats de la

UB i el seu Grup: estudiants,

docents i investigadors, perso-

nal d’administració i serveis,

antics alumnes, societat, etcè-

tera.

• El programa de sinergies pos-

sibilita fer intercanvis en espè-

cies –de recursos– entre la UB

i les organitzacions, sense un

cost extraordinari.

Demaneu el vostre carnet Som UBFeu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu al vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, al capd’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 € (27 € si sou antic alumne*). Inclou la subscripció a la revista La Universitat.* Per poder obtenir el vostre carnet Som UB d’antic alumne heu d’haver acabat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona.

DADES PERSONALS

Cognoms:..............................................................................................................................................................................................................................................Nom: .........................................................................................................

DNI: ..............................................................................................................Data de naixement (dd/mm/aaaa):...................................................Sexe (h/d):...........................................................................................

Adreça: ...........................................................................................................................................Població: .................................................................................Codi postal: .......................................................................................

Província:................................................................................................Telèfon:.............................................................................Adreça electrònica:.................................................................................................................

DADES LABORALS

Nom de l’empresa: ..................................................................................................................................................................................................................Càrrec: .........................................................................................................

Adreça: ..............................................................................................................................................Població: .......................................................................................................................................Codi postal: ..............................

Província: ...............................................................Telèfon: .................................................................Fax: ............................................................................Adreça electrònica: ...................................................................

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: Titulat en:..........................................Any: ........................

Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB nnnnn

DADES BANCÀRIES

Entitat:.........................................................Oficina:..........................................................................................................................................................................................................

Dígit control:.............................................Núm. compte corrent:.............................................................................................................................................................................

Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i EmpresaUNIVERSITAT DE BARCELONA

Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 934 035 917A/e: marquetingub@ub.edu - www.ub.edu/somub ........................................., .............. d ............................... del 20.............

Signatura de la persona sol·licitant

Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet:nnnnnRevista nnnnnWeb nnnnn Un amic nnnnn Premsa nnnnnMitjançant un soci d’Antics UB nnnnn Altres ....................................................................................................

Indiqueu si esteu interessat/ada a rebre el butlletí electrònic Som UB

Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB: nnnnn Sí nnnnn No

Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Contactarem amb vosaltres en breu.nnnnnPatrocini i donacions nnnnnServeis de màrqueting nnnnnQuota corporativa nnnnnPla d’avantatges

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar lavostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.