Faventia 26/1, 2004 121-123
Faventia 26/1 001-136 10/1/05 17:28 Pgina 121
Linsigne historiador de lantiguitat Pierre Lvque va morir a Pars el divendres5 de mar denguany, a ledat de 82 anys. Havia nascut a Chambry (Savoia), l11dagost de 1921, per va passar bona part de la seva joventut a Bordeus, on es des-pert la seva passi pel mn grec grcies a la lectura de La Cit grecque, de G. Glotz.Decidida la seva vocaci, ingress a lcole Normale Suprieure (1940) i obtin-gu lagrgation (1944), que exerc en el Lyce dEvreux fins que sincorpor alcole Franaise dAthnes (1947), on, durant quatre anys, estudi lestaturiaarcaica de Delos i sinici en larqueologia al jaciment traci de Tassos.
De tornada a Frana, comena la promoci acadmica com a assistant a laUniversitat de Li (1951), desprs a la Facultat de Lletres de Montpeller (1955-57)com a matre de confrences, i finalment com a professeur dHistria Antiga a laUniversitat de Besanon, on romangu fins a la seva jubilaci (1957-90). All ocupels crrecs de deg (1964-71), perode en qu era anomenat el deg roig pel seucomproms desquerres, que el va portar a militar en el partit comunista francs;de rector (1975-80), i de nou deg (1986-90). Tot i que mai no va sser adms alolimp acadmic de la Sorbona, va saber donar a la petita Universitat de Besanonun gran prestigi internacional mitjanant la formaci dun equip de collaboradorsen el marc del Centre dHistoire Ancienne (1967), esdevingut Analyses desFormations Sociales de lAntiquit (CNRS) i, posteriorment, Institut des Scienceset Techniques de lAntiquit, sota la direcci de la seva companya de vida i estu-dis, Monique Clavel-Lvque. Des daquest centre aconsegu desenvolupar temesdinters mltiple, com lesclavisme i les formes de dependncia, lestudi de lesreligions, els paisatges i cadastres a lantiguitat o les mfores romanes, com quedpals en les planes de la revista Dialogues dHistoire Ancienne, fundada per ell el1974. Entre les iniciatives desenvolupades en la llarga estada a Besanon, cal des-tacar ls de la informtica com a eina til no noms per emmagatzemar informa-ci sin sobretot per la possibilitat de realitzar anlisis factorials de correspondncies(per exemple, sobre lesclavisme i les formes de dependncia en les obres dArri,Tucdides, Cat, Cicer, Juvenal, Marcial, Plini el Jove, Tcit, Tertuli i Varr).Tamb cal esmentar lorganitzaci, el 1970, del primer colloqui del grup interna-cional de recerques sobre lesclavisme antic (GIREA), una invenci francoitaliana
Laventura humana de Pierre Lvque
Jordi CortadellaUniversitat Autnoma de BarcelonaDepartament de Cincies de lAntiguitat i de lEdat Mitjana08193 Bellaterra (Barcelona). Spain
122 Faventia 26/1, 2004 Jordi Cortadella
Faventia 26/1 001-136 10/1/05 17:28 Pgina 122
en qu van collaborar M. Atilio-Levi des de Mil i R. Lepore a Npols, la 29a reu-ni del qual tindr lloc, el proper novembre, a Rethymnon (Creta).
Lany 1964 va ser crucial en la producci de Pierre Lvque; aquell any es vanpublicar dos dels seus treballs ms innovadors, Clisthne lAthnien (en collabo-raci amb P. Vidal-Naquet), i LAventure grecque. Fins aquell moment shavia ocu-pat de les seves tesis. En primer lloc, la tesi doctoral que tract sobre el poeta tr-gic Agatn (publicada el 1955), sota la direcci de L. Schan, amb el qual vacollaborar en la correcci del diccionari grec-francs dE. Bailly (1963, 26a ed.)i amb qui, anys ms tard, public Les grandes divinits de la Grece (1966). Ensegon lloc, i ms important, la Thse dtat, dedicada a Pirros, rei de lEpir (publi-cada el 1957), dirigida per A. Aymard. Els llargs anys dedicats a aquest ltim temavan centrar bona part de la seva recerca a lentorn de les relacions entre Grcia,les colnies gregues de la Magna Grcia i Siclia, Itlia i Roma.
Quan Fernand Braudel li encarreg un volum sobre Grcia per a la seva collec-ci, Destins du Monde, va nixer el projecte duna de les seves obres ms cone-gudes: LAventure grecque (1964, ed. castellana 1968), llibre emblemtic per adiverses generacions destudiants (en la introducci ja sobtava llegir que laven-tura grega va ser filla de la gana) i important per lequilibri reeixit entre arqueolo-gia, historiografia i literatura. Amb la preparaci daquesta obra comen una sego-na etapa en la producci cientfica de Pierre Lvque marcada per la publicacide treballs de sntesi sobre les societats antigues, adreades als estudiants univer-sitaris, professors de secundaria i pblic culte en general. Formen part daquestanova etapa dues petites, per curoses, guies de viatge: Nous partons pour la Grce(1961) i Nous partons pour la Sicile (1966) i, especialment, Empires et barbaries,III s. av. JC - I s. ap. JC (1968), un intent danar ms enll de LAventure grecqueper tractar de tot all que quedava fora del Prxim Orient, Grcia o Roma, s a dir,sia, Oceania i frica. A partir daqu, hi hagu una llarga pausa en la seva activitatdivulgadora fins a laparici de La naissance de la Grce (1990), llibre escrit nomsen 10 dies segons confessi de lautor i magnficament illustrat.
No obstant aix, amb els anys, linters de Pierre Lvque an derivant des delpoca hellenstica, Roma i lOccident mediterrani aix com dels llibres de grandifusi, fins a la histria comparada de les religions. De fet, des de sempre sha-via sentit molt atret pels problemes religiosos i en la mateixa tesi sobre Pirros, jun-tament amb la base socio-econmica dels fenmens poltics de lEpir, tamb tractels contactes culturals i els sincretismes. Aix comen el tercer gran apartat de laseva activitat cientfica: la histria gentica de les religions, la manera en qu les reli-gions evolucionen a causa tant de les grans invasions com a causa de les petitesmodificacions internes. El primer resultat fou Btes, dieux et hommes. Limaginairedes premiers religions (1985), fruit del seminari impartit a Besanon durant vintanys. En aquest llibre intent escatir la causa dels problemes religiosos de la huma-nitat des de les primeres societats fins a la Grcia de la polis. Cal assenyalar que,en aquest aspecte, Lvque no era contrari a lestructuralisme, simplement a elllinteress ms levoluci de les estructures religioses. Aix, lestudi dels fona-ments religiosos de les societats antigues, tant grega com brasilera, hind, africa-na o japonesa el port a un viatge intellectual i fsic pel Jap, el Canad, el
Laventura humana de Pierre Lvque Faventia 26/1, 2004 123
Faventia 26/1 001-136 10/1/05 17:28 Pgina 123
Brasil i Madagascar. Daqu en sortiren obres com Colrer, sexe et rire. Le Japondes mythes anciens (1988), Grenouilles dans lAntiquit. De la Grce lAsie, lAfrique et aux Amriques (1999), La Colre et le Sacr. Recherches franco-br-siliennes (2000, editat en collaboraci amb S. de Carvalho i L.M.S. Trindade), iDans les pas des dieux grecs (2003). En definitiva, lunivers dels dus li va servirper mostrar la complexitat de la realitat dels homes.
Els vuit volums dels Mlanges Pierre Lvque (1988-1994, amb un ndex gene-ral 1995) sn una mostra excellent de lafecte que la seva persona va despertarentre els seus alumnes i amics. Pierre Lvque traspuava passi per lantiguitat,que no vol dir necessriament admiraci, sin ms aviat inters per reconstruir totauna civilitzaci a travs de les fonts literries, les restes arqueolgiques, les mone-des i inscripcions, etc. Per a aquells qui el vam conixer a principi dels anys noran-ta, rere el prestigi de ser cavaller de la Lgion dHonneur, recordarem per semprela seva mirada espurnejant i aquell particular caminar encorbat que amagava una granagilitat desperit.
Laventura humana de Pierre Lvque
