Upload
vitralak
View
8
Download
1
Embed Size (px)
Citation preview
Catalán/Lliçó5a 1
Catalán/Lliçó5a
← Lliçó4a Lliçó 5 Lliçó6a →
Exercicis de la lliçó cinquena
LecturaAl parc de la plaça hi ha una dona rossa que té un fill tan ros com ella. La dona, que es diu Roser, camina lentament iesguarda la gespa verda. La Roser segueix fins a una font petita i amb la mà toca l’aigua cristal·lina. L’infant nos’acosta a la font, s’estima més seure damunt la gespa, a l’ombra d’una garrofera centenària i, mentre els ocelletspiulen, s’adorm un moment. La mare, quan deixa de tocar l’aigua, es dirigeix cap a la gespa i acarona el cap del fillmentre es venta amb un ventall antic a causa de la calor tan forta dels migdies de juliol a Elx.
Gramàtica: Verbs regulars de la 2a conjugació (verbos regulares de la 2ªconjugación)Si has aprendido el presente de indicativo de los verbos regulares de la tercera conjugación, los de la segundaconjugación te parecerán una broma a causa de su facilidad, ya que todos los verbos de la segunda se conjugan igualy, excepto las terminaciones de la primera y segunda persona del plural, las otras cuatro personas coinciden con laforma de la tercera conjugación pura.Hay verbos de la segunda conjugación que terminan en -er como el verbo témer (temer) y otros que acaban en -recomo el verbo batre (batir). Se conjugan de la misma forma. La raíz de témer es tem- y la raíz de batre es bat-. Heaquí las terminaciones de la segunda conjugación:
Persona Singular Plural
1a jo -o nosaltres -em
2a tu -s vosaltres -eu
3a ell, ella - ells, elles -en
Como ya pasaba en la tercera conjugación, la 3ª persona del singular no tiene terminación y, por lo tanto, coincidecon la forma de la raíz. Sólo cambian la 1ª plural y la 2ª plural que en la segunda conjugación son -em, eu mientrasque en la tercera conjugación son -im, -iu. He aquí los dos modelos de la 2ª conjugados.
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo temo nosaltres temem jo bato nosaltres batem
2a tu tems vosaltres temeu tu bats vosaltres bateu
3a ell, ella tem ells, elles temen ell, ella bat ells, elles baten
Los verbos pronominales se conjugan así.
Catalán/Lliçó5a 2
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo m'abato nosaltres ens abatem jo em perdo nosaltres ens perdem
2a tu t'abats vosaltres us abateu tu et perds vosaltres us perdeu
3a ell, ella s'abat ells, elles s'abaten ell, ella es perd ells, elles es perden
Gramàtica: Els verbs regulars de la 2a conjugació al País Valencià i a les IllesBalears (Los verbos regulares de la 2ª conjugación en el País Valenciano y enlas Islas Baleares)La única diferencia respecto al catalán de Cataluña es que la 1ª persona del singular no tiene desinencia y coincidecon la 3ª persona del singular. Si todo fuese igual de fácil en esta vida.....
Persona Singular Plural Singular Plural
1a jo tem nosaltres temem jo bat nosaltres batem
2a tu tems vosaltres temeu tu bats vosaltres bateu
3a ell, ella tem ells, elles temen ell, ella bat ells, elles baten
El gènere dels noms (el género de los nombres)Normalmente en catalán las formas femeninas se forman a partir de las masculinas:1. La forma más corriente consiste en añadir una -a al masculino.
masculí femení
gat gata
noi noia
senyor senyora
En catalán cuando se añade la -a para la formación del femenino a menudo la última consonante del masculino varía
varació masculí femení
p/b llop lloba
t/d nebot neboda
c/g amic amiga
f/v serf serva
u/v jueu jueva
l/l·l pupil pupil·la
s/ss gos gossa
2. Los masculinos acabados en una vocal tónica forman el femenino añadiendo -na.
Catalán/Lliçó5a 3
masculí femení
germà germana
cosí cosina
ballarí ballarina
Excepciones: heroi, heroïna, Jordi, Jordina, orfe, òrfena, rei, reina.3. Algunos masculinos acabados en -e o en -o átonas, sustituyen estas dos vocales por -a.
masculí femení
mestre mestra
monjo monja
alumne alumna
4. Los sustantivos acabados en -eu forman el femenino en -ea
masculí femení
ateu atea
europeu europea
pigmeu pigmea
5. Los masculinos acabados en -leg frma el femenino en -loga
masculí femení
arqueòleg aarqueòloga
sociòleg sociòloga
6. Algunos masculinos tienen terminaciones propia de femenino
masculí femení
alcalde alcaldessa
comte comtessa
jutge jutgessa
Excepciones: marquès, marquesa
7. Los femeninos acabados en castellano en -iz suelen hacer en catalán el femenino en -iu
Catalán/Lliçó5a 4
masculí femení
actor actriu
emperador emperadriu
institutor institutriu
8. El masculino presenta una forma diferente a la del femenino
masculí femení masculí femení
home dona pare mare
cavall euga oncle tia
porc truja bou vaca
Otros pares son: marrà/ovella, buc/cabra, padrastre/madastra, amo/mestressa, marit/muller, gendre/nora,mascle/femella, hereu/pubilla
9. Masculinos y femeninos acabados en -ANT y -ENT
La mayoria de estos nombres son invariables: (un/a) amant, cantant, conferenciant, delineant, demandant,dibuixant, estudiant, fabricant, resident, supervivent etc. Ahora bien, algunos añaden una -a para formar elfemenino.
masculí femení
acompanyant acompanyanta
gegant geganta
10. Terminaciones invariables para los dos géneros:• 6.1 -AIRE: (un/a) captaire, colombaire, dansaire, xerraire, etc.• 6.2 -CIDA: (un/a) homicida, parricida, suïcida, etc.• 6.3 -ISTA: (un/a) artista, capitalista, valencianista, taxista, etc.11. Algunos masculinos acabados en -OT se forman a partir de la forma femenina en -A.
femení en -A masculí en -OT
abella abellot
dida didot
nina ninot
12. Algunos animales sólo tiene un genero la cadernera (jilguero), la formiga (hormiga), el rossinyol (ruiseñol) oel tauró (tiburón) y para precisar su género se añade mascle (macho) y femella (hembra).
Catalán/Lliçó5a 5
masculí femení
la cadernera mascle la cadernera femella
la formiga mascle la formiga femella
el rossinyol mascle el rossinyol femella
el tauró mascle el tauró femella
Mots masculins en espanyol i femenins en català (palabras masculinas enespañol y femeninas en catalán)
espanyol català
un abrazo una abraçada
un ágape una àgape
un alicate o unos alicates unes alicates
un alud una allau
un amargor una amargor
un amparo una empara
un análisis una anàlisi
un andamio una bastida
un andén una andana
un aroma una aroma
un atún una tonyina
un banquillo (fútbol) una banqueta (futbol)
un blancor una blancor
un bolsillo una butxaca
un buzón una bústia
un caparazón una closca
un centro (fútbol) una centrada (futbol)
un césped una gespa
un destino una destinació
un destrozo una destrossa
un dicho una dita
un diente una dent
un disfraz una disfressa
un empeine una empenya
un escalope una escalopa
un esplendor una esplendor
un frutero una fruitera
un hematíe una hematia
un icono una icona
Catalán/Lliçó5a 6
un (diente) incisivo una (dent) incisiva
un lapicero una llapidera o una llapissera
un limón una llimona
un maratón una marató
un merengue una merenga
un miedo una por
un níspero una nespra
un oído una oïda
un olor una olor
un orégano una orenga
un paredón una paredassa
un párpado una parpella
un pase (fútbol) una passada (futbol)
un pavor una paüra
un pendiente (oreja) una arracada (orella)
un postre unes postres
un remate (fútbol) una rematada (futbol)
un resplandor una resplendor
el resto la resta
un robledal una roureda
un rocío una rosada
un rumor una remor
un seguro una assegurança
un síndrome una síndrome
un sudor una suor
unos tallarines unes tallarines
un valle una vall
un verdor una verdor
un voladizo de una casa una volada d'una casa
un zanco una xanca
un zapato una sabata
Mots femenins en espanyol i masculins en català (palabras femeninas enespañol y masculinas en catalán)
Catalán/Lliçó5a 7
espanyol català
las afueras els afores
una alfalfa un alfals
una bacteria un bacteri
una cabeza un cap
una calle un carrer
una cantera (fútbol) un planter (futbol)
una carcoma un corc
una corriente un corrent
una costumbre un costum
una cuenta un compte
una deuda un deute
una duda un dubte
una escafandra un escafandre
una escadra un escaire
unas espinacas uns espinacs
una estratagema un estratagema
una frente (parte cuerpo) un front
una grasa un greix
una haya un faig
una hoja de papel un full de paper
una ingle un engonal
una legumbre un llegum
una lejía un lleixiu
una luz (de cruce) un llum (d'encreuament)
una medición un mesurament
una merluza un lluç
una nariz un nas
unas narices uns nassos
una nube un núvol
una pimienta un pebre
una regla un regle
una rodilla un genoll
una ventaja un avantatge
una señal un senyal
una sonrisa un somriure
una sugerencia un suggeriment
una termita un tèrmit
una tornapunta un tornapunta
Catalán/Lliçó5a 8
una uva un raïm
← Lliçó4a Lliçó 5a Lliçó6a →
Exercicis de la lliçó cinquena
Fuentes y contribuyentes del artículo 9
Fuentes y contribuyentes del artículoCatalán/Lliçó5a Fuente: http://es.wikibooks.org/w/index.php?oldid=183651 Contribuyentes: Avm99963, Caiser, JaumeFlor, Jeannefinel, MarcoAurelio, Pepetps, 15 ediciones anónimas
LicenciaCreative Commons Attribution-Share Alike 3.0 Unported//creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/