UNIVERSITAT DE BARCELONA setembre 2005 Any IX 2,4 € 33

Lesguerresdel petrolip. 12

Investiga-dors del Grup UB a Naturep. 22

"Les Universitatsd'un país són lesque la societatvol, finança i valora"

El 7 d’octubre,

acte d’inauguració

de cursp. 28/29

Conferència del físic Stephen Hawking a la UB. p. 30

3

La transcendència del noucurs acadèmic

Aquest número 33 de la revista LA UNIVER-SITAT coincideix amb l’inici d’una nova eta-pa per a la UB, com a resultat de les recentseleccions al Rectorat que, per primera ve-

gada, han permès la participació de tothom, de tota la comuni-tat universitària.

La nostra Universitat té ara una nova oportunitat de recuperar laposició de lideratge en el sistema universitari, com a institucióinnovadora i d’excel·lència en l’àmbit docent i com a ens capda-vanter en la generació de nous coneixements mitjançant una re-cerca internacional d’alta qualitat. Aprofitar aquesta oportunitatrequereix l’esforç de tots els qui avui treballen a la Universitat, detots els seus estudiants i de totes aquelles persones que en al-gun moment n’han format part i que avui, sentint-la seva, re-presenten un important sector de l’anomenada societat civil. Ellideratge de la UB, solidari i col·laborador amb totes les universi-tats i institucions científiques del nostre país, ha de facilitar la mi-llora del desenvolupament econòmic i l’augment i la consolida-ció tant de l’ocupació com del benestar social.

Aquesta nova etapa, dirigida amb il·lusió i coratge, coincideixamb l’inici d’un curs acadèmic molt transcendent per al nostrefutur. És l’hora de disposar d’un nou finançament que ens per-meti avançar en la construcció de l’espai europeu d’educació su-perior i de recerca; és l’hora de dotar el sistema universitari es-panyol d’una Llei orgànica d’universitats que miri cap al futur deles institucions universitàries compromeses a escala europea,sense oblidar el seu paper clau com a agent de la nova econo-mia regional.

Màrius Rubiralta, rector

Carta del rectorSumari núm. 33

Entrevista a Màrius Rubiralta, nourector de la UB"Les Universitats d'un país són les que la societat vol, finança i valora" ............................................4

Les guerres del petroli.L’or negre com a font de conflictes ........................................................................................12

Investigadors del Grup UB a Nature...............................................................22Més estudiants de nou accés a la UB per al nou curs...............................................28Agenda ........................................................................................42Som UB........................................................................................45

la universitatRevista de la Universitat de Barcelona

Imprès en paper ecològic

Consell editorial: Màrius Rubiralta, rector; Jordi Matas, vicerector de Relacions

Institucionals , Comunicació i Política Lingüística; Ernest Trias, cap de comunica-

ció. Editada pel Gabinet de Premsa: Ester Colominas, Núria Quintana, Jordi Homs,

Rosa Martínez i Xavier Codony. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585,

08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A/e: premsa@premsa.ub.es.

Amb la col·laboració dels Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelo-

na, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps. Col·la-

boració del fotògraf: J. M. Rué. Producció gràfica i publicitat: El Tinter. SAL.

Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: Primer Segona Edicions. Maquetació i im-

pressió: El Tinter. SAL (Empresa certificada ISO 14001 i EMAS). Tiratge: 20.000

exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97.

Amb el patrocini de:

Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

entrevista

4

“Necessitem el reconeixement de la feina feta.Portem moltes iniciatives innovadores sense finançament”

Màrius Rubiralta

Químic orgànic dedicat al descobriment de novesmolècules amb activitat terapèutica, Màrius Rubiralta iAlcañiz (Manresa, 1952) s’ha sentit sempre recompensatper la tasca investigadora i per la que ha dut a terme enl’àmbit de la gestió de la recerca universitària, com avicerector durant el període 1994-2001, i com a impulsor idirector del Parc Científic de Barcelona. Ara afronta l’etapade rector convençut que pot aportar una visió diferent de laUniversitat i del sistema universitari en general.

Es defineix com a progressista, allunyat de dogmes isectarismes, i d’esquena sempre als entorns que no valorenles llibertats i que exerceixen pressions gratuïtes contra lacultura i la llengua de Catalunya. Té el cor repartit entre lacapital del Bages, on viu la seva família; Berga, on passavaels llargs estius de la infantesa i on ara s’escapa sempre quepot; Badalona, la ciutat on resideix; i Barcelona, on sempreha treballat. Home de muntanya enamorat de la llum dellitoral, dedica als fills (dos de més de vint anys, un de deu iun altre de vuit) tot el seu temps lliure, “amb il·lusió”,recalca. Els que el coneixen bé asseguren que és capaç deconcentrar-se en les situacions més adverses, fins i tot quanredacta llargs informes a casa, els caps de setmana, ambalgun dels fills petits penjat del coll.

De discurs extens i elaborat, combina amb rigor gairebégermànic les cares enfrontades d’una mateixa moneda,distància i calidesa, i no passa desapercebuda la sevahabilitat per parar l’orella i prendre nota sense perdre devista, ni per un moment, l’objectiu fixat.

El passat mes de maig, Màrius Rubiralta era elegit rector en les primeres eleccions persufragi universal convocades per la Universitat de Barcelona. En aquesta entrevista, elnou rector analitza els reptes que haurà d'afrontar la UB els pròxims anys, planteja elseu concepte de sistema universitari i valora expectatives i perspectives en la constitució del futur Espai Europeu d'Educació Superior.

entrevista

5

¿Quines són les raons queporten un home de ciència adeixar la cursa de fons de larecerca per dedicar-se a ladirecció política de la Uni-versitat?Quan has criticat diverses vega-des el funcionament de la polí-tica científica perquè t’adonesque hi ha algunes coses que po-drien, que haurien d’anar millor,comença una certa dedicació ala gestió de l’àmbit científic, ialeshores compares i compro-ves que, tot i que és molt grati-ficant fer recerca, les milloresque es poden aconseguir enaquest camp per mitjà de la ges-tió són, també, importants. Unsalt endavant és quan tambéconstates que tot el sistema, laUniversitat en un sentit global,pot tenir una pinzellada diferenten funció de qui la faci, i és aquíquan un comença a pensar quepot aportar aquesta visió dife-rent que, a més, comparteix totun seguit de gent que et dónala confiança per treballar-la, ex-posar-la i desenvolupar-la.

I ho ha fet plenament con-vençut que amb la seva elec-ció com a rector “hi sortiràguanyant Catalunya”…Quan ho he dit, ha estat perquèestic convençut que a la políti-ca universitària del nostre paísli ha mancat, en certa manera,la complicitat i cooperació en-tre les diferents universitats, uncaràcter més integrador de lesactivitats acadèmiques i cientí-fiques i un més decidit apro-pament a la societat civil. Du-rant els darrers anys, cada uni-versitat ha anat experimentantels seus propis canvis, però d’u-na manera individualitzada, de

vegades amb un grau de com-petència no del tot noble ni po-sitiu, finalment, per a Catalu-nya. Jo crec que hi ha una altrafórmula, i és entendre que elsistema universitari en conjuntés una peça clau per desenvo-lupar una idea de país en quèel coneixement sigui bàsic i, se-gons jo ho veig, el desenvolu-pament competitiu de Catalu-nya és més fàcil d’assolir si elconcepte individual d’universi-tat es reforça en el concepteglobal. Algú podria dir queaquestes idees corresponen ala Conselleria; jo crec que aixíserà, que, a la llarga, des de lamateixa Conselleria s’acabaràassumint aquest concepte d’u-niversitats fortes però plena-ment cooperatives.

Vostè ha insistit en la neces-sitat de canvi en el si de laUB, en la necessitat de recu-perar posicions i lideratge;tanmateix, el seu predeces-sor —així ho va manifestaren diverses ocasions— elconsidera un successor encerta manera continuista.¿Són diferències de percep-ció, potser?

Podríem dir que hi ha una cer-ta idea de continuació del pro-jecte que neix de la mateixahistòria de la nostra universitat,de la seva relació amb la socie-tat, que l’empeny a millorar.Avui tenim grans reptes, al-guns del quals estaven co-mençant amb l’anterior equip,i d’altres que tot just despun-ten i que es veuran en els prò-xims temps: el finançament, elconcepte d’universitat públicaen un moment en què, preci-sament, tot el sistema té pro-blemes per mantenir l’estat delbenestar, el concepte de pro-ducció i difusió de coneixe-ment científic d’una institució,i un aspecte molt important,que és la relació entre el siste-ma universitari, l’economia i l’o-cupació. Fins fa molt poc, el sis-tema universitari anava per uncostat i el progrés econòmicper un altre. La constatació d’a-questa situació ha estat inte-grada en el discurs, però no enels fets. Crec que ara encetemuna etapa en què el discurs i elsfets aniran en la mateixa línia ireforçaran les condicions bàsi-ques de competitivitat expres-sades en l’“Acord estratègic per

A la políticauniversitàriacatalana li hamancatcomplicitat i cooperació

TEXT:

Ester Colominas

FOTOGRAFIES:

Josep Maria Rué

entrevista

6

a la internacionalització, la qua-litat de l’ocupació i la competi-tivitat de l’economia catalana”.Jo he dit moltes vegades queés difícil que Catalunya puguitenir un progrés real sense laUniversitat de Barcelona. El quetambé tinc molt clar és que laUniversitat de Barcelona nopot participar en el desenvolu-pament del país d’una maneramolt tancada. La meva opinióés que la Universitat de Barce-

lona ha de recuperar l’orgulld’universitat capdavantera iposar aquest lideratge al serveidel sistema universitari català.

¿Quina repercussió pot tenirla seva estreta vinculacióamb l’àmbit científic en lesexpectatives de docents, in-vestigadors i alumnes de l’à-rea de les humanitats, queprecisament ara no viu el seumillor moment?

Sempre he defensat que l’àm-bit de recerca en el camp de leshumanitats i les ciències socialshauria de canviar una mica,aprofitant les noves tecnolo-gies, els nous mecanismes degestió, i creant agrupacionsd’interès quan això és possible.Fa uns quants anys, quan tre-ballàvem per organitzar la re-cerca en aquests camps, hi vahaver la crítica, la matisació, queencara hi ha molta recerca in-

La UB ha derecuperar l’orgulld’universitatcapdavantera iposar aquestlideratge alservei delsistemauniversitaricatalà

Una de les principals reivindicacions de la UB és un model definançament que asseguri i potenciï la recerca, que permeti quela Universitat s’impliqui en la creació d’un espai econòmic com-petitiu. ¿No li demanaran comptes, després, dels recursos desti-nats a activitats “poc competitives”?

Ningú ens obliga que el cent per cent de la política acadèmica d’una universitat s’enfoqui entermes de rendibilitat immediata. És veritat que cada vegada més una part important dels re-cursos van a parar a aquells sectors dels quals la societat n’espera un retorn immediat, però

això no treu que cada institu-ció tingui el seu grau de lli-bertat, d’autonomia, amb laqual modela el tipus d’uni-versitat que vol ser. Aquellesuniversitats que vulguin serpurament difusores de conei-xement a entorns productiusmolt concrets, són lliures defer-ho; les privades ja ho fan.A Europa, justament, hi ha ins-titucions d’educació superiorprivades finançades per en-torns industrials. En aquestsentit, la Universitat de Barce-lona té un gran avantatge i ésque neix d’un camp culturalmolt extens, amb una basehumanística i social molt con-solidada, i alhora ha sabut en-trar en el camp científic i tec-nològic de forma molt com-petitiva. Aquesta dualitat és la seva gran riquesa; el que ha de saber fer la Universitatde Barcelona, és conservaraquesta dualitat i difondre-lasocialment.

entrevista

7

S’equivocaqui pensa quepodem entrar al’Espai Europeusense canvispressupostaris

dividual en aquest àmbit, unaapreciació molt certa que es vatenir en compte. Però també ésveritat que els exemples d’a-grupacions amb centres, ambinstituts, amb àmbits de relació,li han donat una empenta icada vegada assistim a saltsmés importants en els indica-dors de recerca en humanitatsi ciències socials, no només a laUniversitat de Barcelona, sinó a les universitats espanyoles i a les europees en general. Crecque el salt a la Universitat deBarcelona encara pot ser mésgran en camps com les ciènciesde l’educació, per exemple, onhi ha un grau de credibilitatmolt elevat. També pel que fa ales titulacions som en un mo-ment de canvi. El nou Espai eu-ropeu d’educació superior ensportarà una sèrie d’amenaces ioportunitats, especialment pelque fa als postgraus. La “facul-tat” es veurà sobrepassada perles interaccions entre diferentscentres per decidir els ense-nyaments de postgrau inter-disciplinaris, fins i tot entre uni-versitats i entre universitats dediferents països. Quan s’ha par-lat de l’apropament dels ense-nyaments de postgrau a l’ocu-pació, hi ha hagut una certa porque les facultats més humanís-tiques no en sortissin perjudi-cades. Jo crec que, en aquellscasos en què sigui necessariapropar-se als demandants d’o-cupació, caldrà fer-ho, de la ma-teixa manera que, en els casosen què la formació té un enfo-cament més generalista, l’hau-rà de continuar tenint, igual o

millor que fins ara. En cas con-trari, ens abocaríem a un nivellcultural molt pobre, i la nostrainstitució, precisament, ha es-tat sempre una defensora de laformació humanística, genera-dora d’un saber de caràcter glo-bal.

¿Estan les universitats pre-parades per destacar com asectors competitius a Euro-pa?Estava molt clar en el discurs dela Comissió Europea de l’any2000 que Europa té una volun-tat competitiva en el mercatglobal molt definida. La Uni-versitat de Barcelona també esva sumar a aquesta voluntatquan es traçava l’horitzó delnou Espai europeu de recerca id’educació superior en el 2010.Som en el 2005 i, tot i que con-tinua vigent que la Universitatés una institució clau per al can-vi, ens adonem que la situacióeuropea no és tan positiva comhavíem pensat. Sigui com sigui,el finançament de les universi-tats, a Espanya per descomptat,i també a Europa, és en aquestsmoments molt insuficient per-què puguem assolir els reptesque ens vam marcar. Només caldir que, si algú ha pogut pensarque podem desenvolupar to-talment l’Espai europeu d’edu-cació superior sense cap millo-ra pressupostària, s’equivoca.Sense més inversió, es farà moltdifícil l’actualització de la uni-versitat. Ara bé, cal consideraraquella part de l’actualitzacióque no depèn dels pressupos-tos, que és més de concepte, de

revisió de model, d’organitza-ció, de compromís decidit detota la comunitat universitària,de definició d’universitat públi-ca, i, en aquest sentit, hi ha unacosa molt clara: que no es potser bo en tot i, per tant, hauremde definir les nostres fortalesesi saber-les acoblar a la deman-da de cada moment per man-tenir-nos en el nivell més altd’excel·lència docent i de ge-neració de nou coneixement a través de la recerca.

Queda clar que el recorregutcap al nou Espai europeud’educació superior no seràfàcil (no ens hauria d’estra-nyar si tenim en compte queEuropa ensopega amb laseva pròpia Constitució).Però ¿on creu que rau el ve-ritable problema? I ¿quècreu que s’acabarà aconse-guint al final del procés?És veritat que la construcciód’Europa ha tingut un petit obs-tacle amb l’elaboració de laConstitució, una visió que desde Catalunya ja vèiem una micaforçada des del moment queno reconeix les identitats na-cionals com la nostra, i per tantno ha suscitat una gran il·lusió.A més, aquesta Constitució hatingut alguns punts de fracàs endeterminats aspectes que hanprovocat una certa frenada.Tampoc hem d’oblidar que la si-tuació econòmica que està pas-sant Alemanya, un dels puntalsd’Europa, no és la millor garan-tia de l’idealisme que regnava ala Comissió Europea de l’any2000. Malgrat tot, continua sent

entrevista

8

He volgut traslladar a la co-munitat universitària la il·lusióque tot un seguit de projec-tes que han estat adormits, al-guns independentment deles voluntats dels equips rec-torals, a partir d’ara faran unsalt important. Alguns d’a-quests projectes li donaran ala Universitat el paper que nohauria d’haver perdut mai, isegurament aquí hi té espe-cial rellevància la voluntat po-sitiva dels polítics implicats. Eltrasllat de Geografia i Històriai Filosofia a la Casa de Caritat,al centre de Barcelona, seràclau. Entre l’Edifici Històric i elnou edifici Antoni Caparróss’obre la possibilitat, i així hovolem impulsar amb l’Ajunta-ment, de traçar un espai urbàque els uneixi, que denoti

continuïtat, que mantinguiun mateix “color”. Això propi-ciarà un retorn als temps enquè la Universitat era situadaa la part alta de la Rambla, unretorn a l’origen, ara que ce-lebrem el 555è aniversari, aun enclavament on la culturahumanística hi té un paperdestacat. La Diagonal, per laseva part, un dels campus ur-bans i científics per excel·lèn-cia, va ser des del primer mo-ment un projecte interessant,l’anomenat “portal del conei-xement”, però es va quedar a mig camí i ara han passatmassa anys per tenir-ne unaidea gaire clara. Aquí, Barce-lona es va equivocar oblidantaquest campus de la Diago-nal, no ajudant a crear un ve-ritable espai integral. Crec

que l’Ajuntament s’ha adonatde la deixadesa que hi ha ha-gut i que, a partir d’ara, ambla Generalitat i les universitats

tenen la voluntat de desen-volupar-lo d’una manera méscoherent. Per això, cal fer-hiuna planificació, i no nomésurbanística, sinó també teninten compte la mobilitat, lespersones, l’entorn veïnal, laimatge i els serveis, de mane-ra que, quan el visitant entri aBarcelona, sigui conscientque ho fa per una de les àre-es més importants del país enformació universitària i cièn-cia. En poc temps, com a Uni-versitat de Barcelona, hi con-centrarem de forma definiti-va deu dels nostres vint cen-tres, tot reforçant el nostrepaper i la nostra potència,una concentració que impli-carà alguns punts encarapendents de consolidar, comla nova Facultat de Farmàcia,la solució que finalment esdoni a Matemàtiques, la mi-llora de la Facultat de BellesArts, dels Serveis Científico-

¿Pot esperar la comunitat universitària, els sectors implicats, la ciutadania barceloni-na en general, que amb la mateixa determinació amb què fa uns anys impulsava el pro-jecte del Parc Científic de Barcelona enllesteixi processos que es resisteixen o s’eternit-zen com ara l’ordenació de la zona universitària a la Diagonal o el definitiu trasllat deGeografia i Història i Filosofia al cor del Raval?

Al fons, imatge de la facultat de Geografia i Història i Filosofia (en construcció) amb el MACBA a l’esquerra

Per la Diagonal, el visitant accedeix a “una de les àrees més importants del país en for-mació universitària i ciència”, diu el rector Màrius Rubiralta

entrevista

9

vàlida la tesi que defensa que lamodelització de la nova Europapassa per un canvi en el sistemauniversitari, que, de ser un sis-tema estatal, passarà a ser unsistema europeu. Aquesta cons-trucció reclama canvis, i el pri-mer és remodelar les titulacionsseguint criteris de mobilitat queconduiran a aliances regionals.Les universitats nòrdiques famolts anys que hi treballen, totl’entorn anglès i una part del’entorn continental està tambétreballant en projectes de con-vergència importants; unabona mostra d’aquestes activi-tats estan descrites al docu-ment “Tendències IV”, recent-ment publicat en català per ini-ciativa del DURSI. A nosaltresens toca una zona d’influència,podríem dir-ne natural, el sudd’Europa i la Mediterrània.Aquesta és una gran oportuni-tat en la construcció d’Europa.Segurament, les velocitats entot aquest procés de conver-gència europea no s’han aco-blat gaire bé, i no sé si el mis-satge que van donar inicial-ment els responsables políticsespanyols va ser l’adequat. Noestic segur que tothom tinguiclar el que s’està fent i cap a onanem. Nosaltres, a més, tenimun problema afegit: venim d’ungran canvi en el sistema uni-versitari, la LUC, la LOU, l’Esta-tut de la UB, i ara ens en dema-nen un altre. Probablement, laUniversitat de Barcelona ne-cessita el reconeixement de lafeina que ha fet i, d’altra banda,dir que tot aquest nou procéss’ha de fer sense finançament,per a nosaltres que portemmoltes iniciatives innovadoressense finançament, resulta unamica fort. No obstant això, crecque hi ha algunes universitatsimportants, i la Universitat deBarcelona ho és, que són fona-mentals per a la consecució d’u-na Europa unida i cohesionada.

Actualment, se’ns fa estranyrecordar la Barcelona d’a-bans dels Jocs Olímpics, laque vivia d’esquena al mar.¿Què ha de passar perquè lasocietat catalana i l’espa-nyola deixin de girar l’es-quena als seus investiga-dors, deixin de creure que“els grans cervells” es fan al’estranger?Aquí, hi té una part de respon-sabilitat la mateixa societat, queha valorat o està valorant l’as-pecte més… ¿com ho diria?... lapart més “hortera” de la cultura.Fa unes quantes setmanes enun congrés, aquí, a Barcelona, esva posar de manifest la mancade vocacions científiques queestaven sortint, no només enl’àmbit català, sinó a tot Europa.Aquesta manca de vocacions téuna raó de ser: d’una banda, lasobrevaloració que fan els jovesde cert tipus de progrés socialen què sembla que de seguidaes faran milionaris, i, de l’altra,que tot es pot aconseguir sensegaire esforç. Aquesta situacióestà provocant que els estu-diants de secundària no triïn se-gons quines carreres. Només hihaurà un crit d’alerta quan arri-bi la “sequera de vocacions”,com ha passat ara, que tothoms’alarma, mentre que, quan ca-lia fer una gestió correcta de l’aigua, ningú se’n recordava.Doncs aquí passa el mateix. Calfer un senyal d’atenció sobre lagestió de les vocacions que a lasocietat li convé mantenir perarribar a un sistema econòmic,de coneixement i de ciènciaequilibrats. Si això no es fa, no sépas quins seran els efectes. I ensho hauríem de plantejar perquèuna part molt important de lanostra força investigadora estàsuportada per les noves entra-des de persones amb vocaciócientífica que en el futur haurande seguir els estudis de grau,després els màsters, i accedir fi-

tècnics, i on s’integrin tam-bé els jardins del Palau Reial,de manera que uneixin real-ment les facultats d’Econò-miques i Dret, amb impor-tants ampliacions i milloresen els edificis i infraestructu-res que fomentin la transpa-rència de l’espai verd dinsl’espai integral. Serà unagran tasca que ha de servirper augmentar el sentimentd’autoestima, i que necessi-ta la complicitat, no nomésde professors i investiga-dors, sinó també dels alum-nes i del personal d’adminis-tració i serveis. No oblidem,tampoc, que tenim un altregran campus, el de Mundet,amb una visió d’espai verdexcel·lent, que hem de mi-llorar conjuntament amb laDiputació, i que necessitauna definició no només es-pacial, sinó de formació, degeneració de coneixement,de recerca, de transferència.Si lliguem totes aquestes ac-cions al potencial biomèdicdels campus hospitalaris,tant a Bellvitge com al Clínic,i hi afegim la qualitat docenti el nivell de producció cien-tífica, és prou clar que tenimun potencial d’instituciócom poques universitats te-nen. L’objectiu és que la Uni-versitat torni a ser al lloc queli toca, i crec que el missatgeque hem donat és positiu:volem recuperar el lideratgecientífic i docent, però sem-pre solidaris amb el sistemaglobal. Aquestes accions nohan de despertar cap recan-ça en les altres universitats;ben al contrari, treballaremconjuntament pel creixe-ment, per al disseny d’ac-cions estratègiques, buscantsempre el màxim nivell derelació.

La forçainvestigadora estàsuportada per lesnoves entrades depersones ambvocació científica

entrevista

10

nalment al doctorat. Si maiaquestes persones falten, tin-drem un greu problema. Aque-lles societats que ho sàpiguenvalorar i promoure com cal, se-ran més riques, més avançades;la resta acabaran sent, simple-ment, societats de serveis. Cata-lunya pot escollir si vol ser unpaís avançat o no. ¿Qui ha dellançar aquest missatge? En pri-mer lloc, els polítics; el primerque ha de donar un missatgeclar de què vol per al seu país ésel mateix Parlament, i, per tant,les polítiques educatives hand’anar enfocades en aquest sen-tit. Les universitats d’un país sónles que la societat vol, finança ivalora. S’ha parlat molt de la im-portància del coneixement,però també s’ha de tenir moltclar que aquest coneixement elgeneren determinades institu-cions que han d’estar avaluades,però també protegides, conve-nientment.

¿Fins i tot quan es financenorganismes científics no vin-culats a les universitats? Aquesta qüestió, en principi, empreocupa menys. Evidentment,si això no es controlés, compor-

taria problemes. Com a país te-níem, al principi de l’any 2000,un nombre molt insuficientd’institucions científiques ambuna certa independència finan-cera, i, com que el país és el queés, se n’han hagut de crear a par-tir de compartir una part de re-cursos de personal i d’infraes-tructures dels que tenien les ma-teixes institucions universitàries.El problema és que s’ha fet sen-se gaires explicacions, sense ha-ver estat discutit a la base de lesuniversitats i una mica seguintla política dels fets consumats. Iaixò sap greu, perquè no té capsentit que aquelles universitatsque hi han estat posant l’esforç,que fan una feina constant peraixecar el nivell, tinguin dificul-tats financeres i que, en canvi,quan es tracta d’impulsar es-tructures d’aquest estil, sigui totmolt més fàcil. En molts païsoseuropeus, la relació entre elnombre d’universitats i el nom-bre de centres d’excel·lència ésmolt més equilibrada. Segura-ment, aquí això ha passat peruna qüestió política; el CSIC téen el sistema de ciència catala-na una posició més feble que enaltres entorns, i aquesta situació

s’ha hagut de superar, d’algunamanera, per mitjà d’iniciativesdela Generalitat. En aquests mo-ments som en un punt més co-herent. Hi ha una clara accepta-ció que es necessiten estructu-res consolidades de recercacompetitives amb Europa; però,atès que aquestes estructures escreen a partir dels recursos hu-mans de les institucions, les ins-titucions han d’estar implicadestambé amb el seu govern i ambels retorns que aquestes estruc-tures siguin capaces de generar.

¿És la Bioregió una bona ini-ciativa respecte a això? *La Bioregió és una gran oportu-nitat per a Catalunya, per visua-litzar un camp amb un gran po-tencial. En aquesta iniciativa, hiincideixen diferents aspectes: elprimer és la important expe-riència en el camp de les titula-cions lligades a les ciències engeneral, i més concretament a lasalut, des de la medicina, ambun prestigi molt gran, fins a l’o-dontologia, la infermeria, la far-màcia, les biologies, les bioquí-miques o l’alimentació; en defi-nitiva, un àmbit formatiu de pri-mer ordre. Es dóna, també, unentorn assistencial, problemesfinancers a part, de gran nivell. I tot això, coincidint amb duesrealitats econòmiques destaca-bles: un teixit empresarial sufi-cientment integrat en aquest

Lesinstitucionsgeneradores deconeixements’han d’avaluar,però tambéprotegirconvenientment

* La Bioregió catalana és una iniciativa

que pretén coordinar l’activitat d’inves-

tigadors de recerca bàsica i clínica, em-

prenedors i empreses que treballen en

l’àmbit de la biomedicina i la biotecno-

logia. Reuneix diferents actors de la so-

cietat catalana, com són les administra-

cions i diferents entitats públiques i pri-

vades, entre les quals hi ha el Parc Cien-

tífic de Barcelona.

camp, i una molt important ge-neració de coneixement. Comp-tar amb el màxim de recursos deles diferents universitats, és unagran oportunitat a l’hora de lli-gar projectes de postgrau d’ex-cel·lència. Els camps biomèdic iagroalimentari ens permetrangenerar un model de titulacionsde postgrau molt interessant.Som, en definitiva, davant d’unbon exemple d’iniciativa del ti-pus “triple hèlix”: acadèmica, del’Administració i de l’empresa.

Al final del franquisme, i du-rant la transició, la Universi-tat era la punta de llança deldebat crític, els universitariseren considerats una elit so-cial. ¿Quin és o ha de ser eldistintiu, el paper, de la Uni-versitat actual?És un dels punts que esperodesenvolupar en aquesta revi-sió que volem fer de la universi-tat: recuperar el debat, les ide-es, la juxtaposició de visions desd’àrees molt diferents. Segura-ment l’ordenació dels campushi ajudarà. Han passat massaanys de dispersió, de provisio-nalitat molt elevada. El que pas-sa és que aquests ideals, avui,els hem de situar en un altrecontext, més europeu i més glo-bal. La nostra societat ja no és lamateixa, ja no estem tan tan-cats. Ara el camp de visió ésmolt més ampli. Es parla moltde la mobilitat entre universi-tats, conseqüència de la globa-lització, però això, a la vegada,també té l’efecte de moure cul-tures, de moure grups amb con-dicions diferents. La Universitatha de ser oberta i donar exem-ple d’integració de cultures dinsaquesta olla que bull de les ide-es i que al final acabarà igualque Catalunya, que en la immi-gració dels anys seixanta va serun alambí de cultures diferents,les quals van ajudar a crear laidea de país mixt que tenim. n

entrevista

11

La Universitat del 2020 seràla que el 2010 haguem sigutcapaços de renovar, ambl’experiència de la gent quefins ara ha fet la feina i amb lail·lusió dels que vénen, els jo-ves que l’hauran de tirar en-davant. Les dues generacionshan de construir aquestanova etapa, hi ha l’obligacióde fer-ho. El 2010 hauríem detenir les regles del joc sobrela taula, i això passa per re-definir el concepte d’univer-sitat pública, establir el fi-

nançament adequat perquèpugui subsistir, i a partir d’a-quí desenvolupar les pròpiesidentitats, amb l’autonomiaque fan les institucions i ca-dascuna de les persones quetenen il·lusió per fer funcio-nar les institucions. És unerror pensar que la Universi-tat del 2020 és només unauniversitat de professors i in-vestigadors. Segurament, jotampoc ho he sabut explicarprou bé, però la Universitatdel futur, el futur de la Uni-

versitat, passa per la implica-ció de professors, investiga-dors i personal d’administra-ció i serveis, que ocupen unpaper fonamental en moltselements d’aquesta universi-tat nova i moderna. Tampocels estudiants d’avui són comels d’abans, que els teníemcinc o sis anys i després des-apareixien per donar pas ad’altres de nous, sinó que esplanteja un sistema educatiual llarg de tota la vida, en quèels estudiants no es casaranamb una sola institució, po-dran anar canviant en funcióde la qualitat, de l’oferta, decom haguem sabut fidelitzar-los, i això ens crea una com-plicació addicional. Caldràmeditar sobre la sostenibili-tat del sistema universitari engeneral posant la mirada enl’horitzó 2020; si el sistemapúblic no pot augmentar elseu nivell de finançamentd’una manera important, cal-drà regular el creixementdesmesurat que va experi-mentar en un moment de va-ques molt grasses. Aquestaregulació crea tensions, i nosón tensions fàcils per als po-lítics. Aquí, no només hem decanviar cadascuna de les uni-versitats, posant-nos d’acord,sinó que també hi hauria d’haver un pla estratègic delsistema universitari catalàper al 2020. ¿Qui l’hauria defer? Evidentment, el Parla-ment hi hauria de treballar, iuna part important està lli-gada a l’obtenció del nou Es-tatut, que li donarà garantiesd’un sistema de finançamentimportant per a aquest futur.Ens hi juguem molt.

El seu programa electoral dibuixava l’horitzó en el 2020. ¿QuinaUniversitat imagina per d’aquí a quinze anys?

reportatge

12

Les guerres del petroli

Text:

Xavier CodonyJordi HomsRosa Martínez

Agraïments:

Mariano Marzo

La invasió de l’Iraq:excuses i pretextos

Tothom ha sentit a parlar finsa l’extenuació de les represà-lies nord-americanes per l’11-S i de la recerca de les armesde destrucció massiva que su-posadament allotjava el terri-tori governat per SaddamHussein com a principals “mo-tius” de la invasió armada que

va patir l’Iraq el 20 de març del2003. Però els analistes veuenaltres clares intencions en ladecisió del Govern Bush, diri-gides, sobretot, a situar-se ge-oestratègicament per obtenirun accés privilegiat en el futural cor de la regió que té gransreserves durant aquesta sego-na part de l’era del petroli. Elraonament, el fa Mariano Mar-zo, catedràtic d’Estratigrafia de

la UB, tenint en compte que“estem assistint a un incre-ment demesurat de la de-manda de cru, ja que els preuscreixen de forma imparabledes de fa cinc anys i que, desde la dècada dels vuitanta, elsnous descobriments no hanestat capaços de reposar el pe-troli que consumim”. Aquestapremissa ha portat a sobreex-plotar les reserves i els campsconeguts, que declinen cadaany a un ritme que oscil·la en-tre el 4 i l’11%, fins al punt queels entesos pronostiquen qued’aquí al 2030 assistirem almoment en què la demandasuperarà l’oferta.I és que l’actual model de crei-xement econòmic fa que in-crementem la riquesa a forçad’augmentar el consum ener-gètic. El petroli representa el36% de la despesa energètica

Power is power, energia és poder, diuen els anglesos. El que és ensi mateix font de vida ha estat, és i serà inevitablement font de con-flictes entre països i continents. El petroli n’és l’exemple més clar, i la de l’Iraq, la guerra més recent originada, en part, pels afanysd’apoderar-se del control de l’anomenat “or negre”. Però mentreque es qüestiona quants anys podrem continuar gaudint d’aquestrecurs natural, l’escenari geopolític mundial que descriuen elsexperts per a les pròximes dècades és ple d’inestabilitat.

reportatge

13

Reserves de petroli al món Milions de barrils l’any 2001

Amèrica del Nord33.346

Europa occidental18.128

Llatinoamèrica123.896

Àfrica92.797

Orient Mitjà696.261

Europa de l’est66.790

Àsia i Pacífic44.980

Font: Agencia Internacional d’Energia, US Energy Information Administration i OPEP

El resultat de l’aplicació de les

polítiques energètiques basades

en un enfocament neoliberal

(privatització i desregulació del

sector energètic, així com l’o-

bertura dels territoris rics en hi-

drocarburs a la inversió estran-

gera) ha comportat que un

nombre cada vegada menor

d’empreses tendeixi a controlar

verticalment —les fases de la in-

dústria petroliera— i horitzon-

talment —arreu del planeta— la

producció d’energia mundial.

Qüestió que no només és indi-

cativa que aquestes empreses

augmenten encara més el seu

grau de monopoli, sinó que

també pot arribar a significar

que desaparegui —amb totes les

imperfeccions que pugui te-

nir— el mercat dels hidrocar-

burs, ja que les mateixes empre-

ses que controlen els jaciments

són les que també demanen el

seu producte.

Aquesta situació es concreta en

la proliferació d’uns acords de

producció compartida que im-

pliquen la transferència de l’ex-

cedent petrolier des dels Estats

productors cap a les empreses

privades del sector. Aquesta si-

tuació pot dur a una creixent

“lluita” pel control i apropiació

d’aquest excedent que pot in-

crementar la inestabilitat en els

territoris productors, incremen-

tar els preus —com ja hem ob-

servat— i, per tant, incremen-

tar, també, la sensació d’insegu-

retat energètica. Així, semblaria

que les polítiques energètiques

aplicades els darrers anys no

condueixen a un escenari ener-

gètic més segur, però sí a un aug-

ment del poder de les grans em-

preses privades del sector i a una

lluita per una més gran partici-

pació en l’excedent energètic,

que ara com ara es correspon

amb el fort increment de preus

del petroli que anem experi-

mentant aquests darrers anys.

Enfront d’això, seria injust ne-

gar que en les darreres dècades

del segle xx es va produir una

“revolució tecnològica” que ha

dut a la creació d’un mercat del

cru tècnicament unificat, ja que

diferents tipus de cru podrien

ser refinats indistintament a

Amèrica, Europa o Àsia, tant

perquè hi ha la tecnologia per

fer-ho, com perquè les diferèn-

cies del cost de transport cada

cop són menors —una altra

qüestió és quan parlem de gas

natural.

Amb tot plegat, el resultat en ter-

mes de seguretat energètica és

ambivalent: si bé s’ha afavorit

l’expansió i la diversificació ge-

ogràfica de la producció d’hi-

drocarburs, també s’ha propiciat

la concentració de la propietat

industrial. Aquesta darrera qües-

tió és important, ja que implica

que, al capdavall, el grau de de-

pendència (i, per tant, de vulne-

rabilitat) dels consumidors ha

deixat —si alguna vegada ha es-

tat així— d’obeir al comporta-

ment dels països productors, per

acabar estant en funció de les es-

tratègies i aliances de les empre-

ses transnacionals privades del

sector.

Cap a un escenari energètic internacionalmés segur?Aurèlia Mañé-Estrada, professora titular de Política econòmica (UB)

mundial i és present al 90%del transport, i no hi ha aramateix cap potència que pu-gui prescindir del seu abasti-ment. Les grans demografiescom ara la Xina o l’Índia hanmultiplicat per dos el consumde petroli en els últims deuanys, i, a aquest ritme, és moltprobable que els xinesos eltornin a duplicar en set o vuitanys, i no en deu, com haviapassat fins ara. Per la seva ban-da, els EUA ja en necessiten eldoble per habitant i dia queEuropa; el Departament d’E-nergia nord-americà calculaque en aquest decenni, percobrir l’augment de la de-manda mundial i la davalladade la producció, caldrà posara punt una nova capacitat ex-tractiva de seixanta milions debarrils diaris, és a dir, més del70% del consum actual. Da-vant d’aquesta evidència, ésimprescindible tenir en comp-te que l’Orient Mitjà aplega ac-tualment el 65% del total de

les reserves que queden almón, algunes encara no ex-plotades, i d’altres, poc aprofi-tades.Abans de començar el conflic-te, tres països s’havien posi-cionat a l’Iraq: la Xina, Rússia icompanyies franceses, a mésd’altres d’europees. Els EUA iel Regne Unit es van veure“forçats”, segons Mariano Mar-zo, “a saltar-se l’ONU perquèes veien fora d’un joc que elsés vital, atès que l’Aràbia Sau-dita té problemes fins i tot ge-ològics (les reserves poden sermenors del que es deia) i l’Iraqhavia de ser el seu substitutnatural. Si les companyiesamericanes i occidentals hiprenien bones posicions, feienuna gran inversió i posaven apunt aquesta indústria perobrir al “lliure mercat” tot l’O-rient Mitjà (ara, l’Aràbia Saudi-ta no deixa operar companyi-es de fora), l’Iraq encara podriaactuar d’obrellaunes per a lainversió exterior i per facilitar

que l’Orient Mitjà dupliqui d’a-quí al 2030 la seva capacitat deproducció actual”.En l’actualitat, el petroli de l’I-raq està explotat per com-panyies del mateix país, peròamb acords amb companyiesde serveis o el cos d’enginyersdels EUA, que són els qui man-tenen els pous en funciona-ment. Les grans empreses internacionals hi estan inte-ressades, però no hi han des-embarcat perquè no podenfer-ho fins que hi hagi l’espe-rada llei d’hidrocarburs. La in-cògnita rau a saber què es faràamb els contractes signats ambcompanyies de països que

s’havien oposat a la guerra(Xina, Rússia i França). Segonsel parer de Mariano Marzo, “sesuposa que no es privatitzaràel petroli, però que es farà untipus de contracte que afavo-reixi l’entrada de capital i tec-nologia estrangera”.

Una gota en un marde petroliEl cru que produeix actual-ment l’Iraq, dos milions de bar-rils diaris, és “una gota en unmar de petroli”, en paraules deMariano Marzo, si es té encompte que el món en consu-meix 84 milions al dia. Després

reportatge

14

Evolució de la producció de petroli a l’Iraq(milions de barrils per dia)

3,0

2,5

2,0

1,5

1,0

0,5

0,0

1980 1984 1988 1992 1996 2000 2004

reportatge

15

de la guerra, les xifres han cai-gut en comparació dels granspics (prop de tres milions debarrils per dia) dels anys 1988-1989 i 1999-2000. L’explicacióés que els camps estan moltmalmesos, tant al nord com alsud, sense oblidar que, alnord, els atemptats contra ex-plotacions petrolieres i con-duccions són continus durantla postguerra, i al sud, els in-formes recents diuen que elsjaciments van resultar moltperjudicats per les pràctiquesd’extracció que es feien serviren època de Saddam durantl’embargament, que perme-tien treure el petroli amb tèc-niques d’injecció d’aigua, quevan inutilitzar molts camps.“No és que els nord-americansanessin a la guerra amb l’Iraqper robar-hi uns quants barrils,

sinó que el joc consisteix quehi hagi un govern controlatper ells i que dicti una llei d’hi-drocarburs que estigui feta amida de les grans companyi-es dels EUA i dels seus aliats.Ara mateix, l’Iraq és una guar-diola en temps de crisi, i es po-den permetre el luxe d’espe-rar fins a l’aprovació de l’es-mentada llei del petroli, ques’espera cap al 2006”, explicaMariano Marzo. “De totes ma-neres —afegeix—, es necessi-tarà començar pràcticamentde zero i rehabilitar la indús-tria. Si no és mitjançant unagran inversió, amb una grancapacitat tecnològica i ambun elevat nivell de seguretat,l’Iraq continuarà sent una om-bra del que havia estat, i el seupotencial futur està amena-çat.”

La primavera de l’any 2003, els

carrers de la ciutat de Barcelona

van omplir-se de manifestants

que s’oposaven a la tot just

iniciada guerra a l’Iraq. Entre les

moltes pancartes que podien lle-

gir-s’hi, n’hi havia algunes que

cridaven poderosament l’aten-

ció per la rotunditat dels seus es-

lògans: “Prou sang per petroli”,

“El petroli no val una guerra”,

etc. A partir d’aquest moment,

es va poder copsar en diferents

mitjans de comunicació la pro-

liferació d’enfocaments del con-

flicte que establien una relació

directa i unívoca entre els recur-

sos petroliers de l’Orient Mitjà i

l’esclat del conflicte bèl·lic. És

més, en alguns casos, mediàtica-

ment, va prendre una carta de

naturalesa poderosa la tendèn-

cia, ja existent des dels anys se-

tanta, a l’associació petroli =

conflictes, mercès a la presència

de l’or negre en diferents zones

calentes del planeta com ara Ni-

gèria, Angola, Indonèsia o Ve-

neçuela, entre d’altres. Els cien-

tífics socials, en el nostre treball

quotidià, modelem la realitat per

tal de fer-la intel·ligible. Ara bé,

una cosa és generar models, fet

que sempre obliga a simplificar

la riquesa de la vida social, i una

altra de ben diferent deixar-se

portar per raonaments reduc-

cionistes, fàcilment transmissi-

bles pels mèdia. ¿Petroli = con-

flictes? ¿Algú s’imagina els ma-rines envaint les costes de No-

ruega per tal de controlar els ja-

ciments de la mar del Nord?

¿Algú veu factible una expedició

del Mossad per tal de sabotejar

els oleoductes d’Alaska? ¿O una

revolta dels fonamentalistes cris-

tians nord-americans encarada

a ocupar els camps petrolífers de

Texas? Primera realitat: els con-

flictes en els quals el petroli té al-

gun paper rellevant sempre són

ubicats en la grisor del que s’a-

nomena “el Sud”, en països que

presenten greus problemes de

repartiment de la riquesa, amb

règims polítics que en el millor

dels casos apareixen com a de-

mocràcies formals d’escassa

qualitat, on la corrupció i la mala

gestió dels migrats recursos pú-

blics existents són normatius, as-

setjats per les pressions del deu-

te extern i per la poderosa in-

fluència de poders poc transpa-

rents, amb seu a les principals

metròpolis d’Occident. Segona

realitat: qualsevol analista expe-

rimentat en l’estudi de la con-

flictivitat internacional, sap que

l’error més greu i perillós que

pot cometre és reduir la gènesi

d’un cas determinat a un sol fac-

tor explicatiu. Per desgràcia, els

conflictes armats actuals són

molt complexos i no admeten

aquesta mena de sobresimplifi-

cacions, que ni ajuden la ciuta-

dania a entendre aquest tipus de

processos ni contribueixen a ca-

nalitzar la seva capacitat d’influir

democràticament sobre els cer-

cles en els quals es prenen les de-

cisions polítiques.

L’Iran,pròxima font de conflicte?

A ningú no se li escapa que l’Iran és la peça que resta per encai-

xar en el trencaclosques que suposa el desplegament de les bases

militars nord-americanes. Per Mariano Marzo, “no és única-

ment un país fonamental per al futur del subministrament ener-

gètic del món (té les segones reserves mundials de gas darrere de

Rússia i és la quarta o cinquena en petroli), sinó que està forjant

aliances estratègiques amb el gran competidor dels EUA, la

Xina”. “És inevitable, per tant, alguna mena de conflicte a la

zona a curt termini, però s’haurà de veure si això es pot estendre

més enllà i acabar involucrant, per exemple, els asiàtics. La Xina,

en concret, no podria suportar que se l’estrangulés o se l’aïllés

energèticament, i la seva intervenció podria portar a un conflic-

te de dimensions que no havíem considerat fins ara.”

¿Petroli = conflictes?

Marc Gil, professor UB Virtual i investigador de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute)de la UOC.Albert Sasot, professor IES, professor UB Virtual i consultor UOC.

reportatge

16

Txetxènia: la guerrasalvatge de l’antigasuperpotènciaTxetxènia és important per aRússia per diverses raons, peròaquella que afecta aquest re-portatge és el fet que hi passenels oleoductes provinents delsjaciments de la mar Càspia (lessegones reserves de cru més im-portants del món), que traves-sen el Caucas cap a la mar Ne-gra. Es tracta, doncs, d’un encla-vament geoestratègic impor-tant. Després de la implosió del’URSS, Rússia ha deixat de con-trolar l’extracció d’aquest petro-li, i, si Txetxènia s’independitza,perdrà també el control de ladistribució, a part que la inde-pendència podria causar unefecte dominó en un territori japer si mateix força conflictiu (elDaguestan, les dues Ossèties,etc.). Rússia no està disposada acontinuar perdent poder i in-fluència a la zona, i més quan Oc-cident (Europa i EUA) està im-

pulsant la construcció d’un nouoleoducte que, provinent de lamar Càspia, passaria per l’Azer-baidjan i Geòrgia i desemboca-ria a la Mediterrània per Turquia.La primera guerra de Txetxèniava ser impulsada per Boris Ielt-sin, amb la mobilització mésgran després de la guerra de l’Af-ganistan, amb trenta mil homesi mig miler de blindats, que vaacabar en un gran fracàs. Putin,en canvi, n’ha tret uns rèdits po-lítics molt més elevats en pre-sentar aquesta guerra en claupatriòtica a l’interior (fet que, deretop, li serveix per mantenirocupat fora el díscol exèrcit rus),i en clau islamista a l’exterior, fetque li ha permès guanyar unampli suport internacional, tot ique l’islamisme txetxè no és fo-namentalista. Malgrat això, undels factors que ha “radicalitzat”la guerra ha estat la presènciadels “afgans”, autèntics “profes-sionals de la guerra santa” vete-rans de guerra de l’Afganistan.Aquesta radicalització de deter-

minats clans de la resistènciatxetxena és clau per entendreaccions com les del teatre deMoscou i de l’escola de Beslan, iserveix a Putin per equiparar-losals atacs terroristes d’Al-Qaida.Txetxènia és, des del 1994 finsal 2005, un dels territoris mésdevastats del món, i a la capital,Grozni, no hi ha ni un sol edificidret. Per part de la UE i els EUA,ha estat sempre un conflicteoblidat, ja que a tots dos els in-teressa incorporar Geòrgia a l’O-TAN (és un dels territoris per onpassarà el futur oleoducte), i peraixò mateix cal mantenir bonesrelacions amb Rússia.

Algèria: l’islamismevol el seu tros depastísAlgèria és un productor de gas(situat al desert del sud del paísi al nord-oest) i de petroli (jaci-ments situats a la costa), que,des de la independència deFrança, ha estat governada perla mateixa elit econòmico-mili-tar, beneficiària dels enormes rè-dits dels seus jaciments, amb for-tes influències polítiques de l’an-tiga metròpoli (règim presiden-cialista, laïcisme, etc.). Es tractad’un règim de partit únic cor-rupte, que no ha materialitzat elcanvi que havia de suposar la in-

dependència. El procés de mo-dernització del país ha resultatun fracàs, i la democratització,nul·la, ja que s’han reprimit totsi cadascun dels tímids intents decreació de partits democràticsopositors. Això ha generat unampli descontentament social,fet que ha estat ocupat pel fo-namentalisme wahhabita pro-vinent de l’Aràbia Saudita, elqual, no només ha predicat elseu islamisme radical, sinó quetambé ha fornit la població delsserveis socials (madrasses, hos-pitals, etc.) que l’Estat no proveïa,de manera que ha aconseguitun gran nombre de seguidors.En aquest context, el règim vacelebrar, el 1991, unes eleccionsque pretenia controlades, pe-rò que van ser guanyades persorpresa pel Front Islàmic deSalvació (FIS). Davant aquest fet,l’exèrcit va anul·lar els comicisadduint el perill fonamentalista,però en realitat el que no po-dien tolerar era un canvi d’elitpolítica que no fos controlat perells. Això va provocar una guer-ra que es va allargar fins al 1999,any en què l’exèrcit algerià vacomençar a controlar la situació,i es va arribar a un cert compro-mís de pacte entre els sectorsmoderats del FIS per aturar elsradicals. Els actors internacionals princi-

Conflictes locals d’un problema globalDes del final de la Segona Guerra Mundial fins avui, el món s’havist sacsejat per una multitud de conflictes regionals, molts delsquals estan relacionats directament o indirecta amb el control dejaciments petroliers o de les seves xarxes de distribució. Tot i queles causes dels conflictes són sempre molt més complexes del queaparenten, oferim un breu retrat de quatre conflictes actuals ambel petroli (o el gas, l’altra gran font d’energia) de fons.

Tropes russes marxant vers el centre de Grozni, l’any 2000 (AP Photo)

Planta processadora de gas a Tin Fouye Tabankort, a Algèria, al desert del Sàhara(© Radial Press)

reportatge

17

pals d’aquest procés han estatFrança, Itàlia i Espanya (amb am-plis interessos gasistes i petro-liers al país), que van advocardes del primer moment pel res-tabliment del control governa-mental per garantir els seus in-teressos, i pel no-reconeixementdel resultat de les eleccions.En definitiva, el conflicte algeriàha estat el clàssic procés d’am-pliació d’elits, en la qual l’elit go-vernant ha controlat l’accés alsbeneficis dels sectors més mo-derats de la facció contrària, da-vant la impossibilitat de derro-tar-los per complet.

Bolívia: populismeversus elit, l’eternSísifÉs un dels països més pobres del’Amèrica del Sud i amb un delsíndexs més elevats de desigual-tat. Perfectament regimentat, elpaís es divideix en tres grups depoblació, de trets ètnics ben di-ferenciats: l’elit criolla que go-verna el país, formada per des-cendents dels colonitzadors es-panyols que només es relacio-nen entre ells o amb estrangers;els mestissos, que fan les feinesadministratives, i els indígenes,que fan la feina restant. L’eco-nomia del país ha estat semprebasada en la depredació dels re-cursos naturals: l’or i la plata enl’època de la Conquista, les mi-nes d’estany després, i recent-ment els jaciments de gas tro-bats a la regió de Santa Cruz, alsud.Les classes dirigents van pactaramb les companyies estrange-res que un 18% del gas es que-dava i el restant 82% era per alsintermediaris. Malgrat tot,aquest acord no va servir permodernitzar el país, ja que la to-talitat dels beneficis es dedica-ven a pagar el deute extern, enun país on tres mil persones xu-clen el 10% de l’import total de

les pensions. Fets com la privatització de l’ai-gua l’any 2000, van provocar ala regió seca de Santa Cruz (peròproductora de gas) grans des-contentaments i corrents d’opi-nió favorables a la secessió; i lapressió sobre l’agricultura de lacoca (que presenta més benefi-cis que l’agricultura tradicional)va provocar un augment de laconflictivitat social. A això, calsumar-hi un fet decisiu: Repsolva projectar un oleoducte queanava des de Bolívia fins a l’oceàPacífic, passant pel desert d’A-tacama, a Xile, un territori on Bo-lívia va perdre la seva única sor-tida al mar en la guerra del Cha-co, que la va enfrontar amb elsxilens a mitjan segle XIX.El Movimiento al Socialismo d’E-vo Morales ha galvanitzat en elsúltims temps grans masses decamperols que han bloquejat lasituació política boliviana, totprovocant la dimissió del presi-dent Carlos Mesa, però quesembla incapaç de prendre lesregnes del país per governar-lo.Davant l’augment de la conflic-tivitat, la mediació de l’Argenti-na i el Brasil i la implicació delMercosur han estat decisives perpacificar la situació (l’oleoducteactual passa pel Brasil i desem-boca a l’Atlàntic per l’Argentina).

Nigèria: el Cor de lestenebres es quedacurtNigèria neix com a país el 1960,d’un territori colonitzat pels bri-tànics, amb més de dues-centescinquanta ètnies. Poc desprésde la seva fundació, va patir una de les guerres africanes mésterribles, la de Biafra, del 1967 al1970. El nord és de religió islà-mica des del segle XIV, i el sud éscristià i animista. És una repúbli-ca federal que es va fundar ambtres Estats, tot i que actualmenten té trenta-sis, la qual cosa im-

plica que el poder central siguimolt feble. Amb un total de 120milions d’habitants, la seva ca-pital, Lagos, amb un mínim de13 milions, és considerada la ciu-tat més perillosa del món. Els jaciments de petroli són aldelta del riu Níger, al sud delpaís. És el sisè exportador de pe-troli mundial i, en canvi, ha d’im-portar gasolina. La debilitat en-dèmica i l’alt grau de corrupciódel poder central han fet créixeri desenvolupar diversos “se-nyors de la guerra”, que es fi-nancen fent contraban del pe-troli que roben dels oleoductes,el qual és comprat per multina-cionals a través d’empreses sub-contractades. El petroli és,doncs, una font constant de llui-tes i violència per obtenir-ne elcontrol.El Govern central té el suport deles multinacionals petrolieres idels EUA, als quals els interessatenir una forta presència geo-estratègica a la zona, en com-petència amb britànics i france-sos, els tradicionals colonitza-dors de l’Àfrica, que es baten enretirada, sobretot França. n

reportatge

Manifestants bolivians marxen cap alCongrés Nacional a La Paz, el junydel 2005 (© Radial Press)

El president nigerià OlusegunObasanjo el 1999 (Brennan Linsley)

reportatge

18

L’or negre o petroli està for-mat per una barreja no homo-gènia de molècules d’hidro-carburs —compostos d’hi-drogen i carboni— amb peti-tes quantitats d’elements comara el nitrogen, el sofre i l’oxi-gen. El petroli (del llatí petro-leum ‘oli de pedra’) és presenten moltes cultures i civilitza-cions de l’antiguitat. Amb pe-dres i betum, diu la Bíblia, esva construir la Torre de Babel.Els reis de Sodoma i Gomorra,quan fugien, van caure enpous d’asfalt a la vall de Sid-dim. Babilonis i assiris l’usavencom a combustible, i romans igrecs, en les arts de la guerra,per impregnar dards i fletxes.Més de tres mil productes d’úsquotidià tenen de base el pe-troli o els seus derivats. És el

puntal del 36% de l’energiaprimària consumida al món, i,en el cas del transport, del

90%. El petroli és el resultat decomplexos processos geolò-gics i fisicoquímics: la trans-formació, sota elevades pres-sions i temperatures, de la ma-tèria orgànica (fitoplàncton,zooplàncton, etc.) originària-ment dispera en el si de sedi-ments acumulats en fons anò-xics de mars i grans llacs. Pos-teriorment, durant un procéslentíssim de centenars de mi-lers a milions d’anys, va serprogressivament enterrada enel subsòl de conques sedi-mentàries. Això és el que ex-plica la teoria biogènica, lamés acceptada. Una altra teo-ria, l’abiogènica, diu que el pe-troli es forma a l’interior de laTerra a partir de la interaccióentre els carburs metàl·lics delmantell i l’aigua. De fuites d’hidrocarburs abiogènics,n’hi ha en diferents punts delplaneta, com ara al llarg de fa-lles molt profundes, però sónminoritàries. Tot el petroli ques’explota comercialment avuidia és d’origen orgànic.El petroli és un líquid més vis-cós i menys dens que l’aigua.

En el subsòl, no sol trobar-seal lloc d’origen, és a dir, a la“roca mare”, inicialment ricaen matèria orgànica. És méshabitual que, un cop format,el petroli “migri” des de la rocamare, a molts quilòmetres defondària en el subsòl, en unmoviment vertical o lateral através de fractures i micro-fractures, fins a trobar una sor-tida a la superficie o bé una barrera geològica (plecs, falles,etc.), o una roca no porosa iimpermeable que li barri elpas. Contràriament a la ideapopular, el petroli no es trobaen bosses líquides en el sub-sòl, sinó impregnant els espaisporosos d’un roca denomina-da “magatzem”. Les fuites depetroli en superfície (seepings)són un indici directe de l’exis-tència de jaciments en el sub-sòl. Però les coses no són tanfàcils. Cada cop costa més lo-calitzar nous jaciments petro-lífers. I els que es troben, sónmés petits i de més mala qua-litat. En teoria, per trobar nousjaciments, els geòlegs van dar-rere la pista del que es coneix

A la recerca de nous jaciments petrolífers

Buscant petroli en el subsòlEl 1859, el coronel Edwin Drake perfora a prop d’Oil Creek,

a Pennsilvània (Estats Units), el primer pou petrolífer amb fina-

litats empresarials. És l’inici de la “febre de l’or negre” i de la mo-

derna indústria petroliera. Avui dia, cada any són perforats sei-

xanta-cinc mil pous: 130.000 km, que és vint vegades el radi de la

Terra

Foto

: Dra

ke W

ell M

useu

m-P

enns

ylva

nia

Stat

e A

rchi

ves

reportatge

19

com un sistema petrolier: unaestructura geològica amb elscinc requisits indispensablesper facilitar l’acumulació d’hi-drocarburs en el subsòl: exis-tència d’una roca mare ambsediments rics en matèria or-gànica i que hagi maduratsota les condicions necessà-ries de pressió i temperatura,presència d’una roca magat-zem (porosa i permeable) id’una roca impermeable (ge-neralment argilosa) per sege-llar el jaciment, i, com a últimelement, una disposició espa-cial mútua entre roca magat-zem i roca segelladora, cone-guda com a trampa geològi-ca, que impedeix que el petrolis’escapi a la superfície.

Satèl·lit, avió i radar

Trobar petroli no és fàcil. En elmón de la prospecció petrolífe-ra, les tecnologies són cada copmés sofisticades: teledeteccióper satèl·lit, fotografies aèries, ra-dar, mètodes geofísics (gravi-metria, magnetometria, sismo-grafia, etc.), tècniques geoquí-miques, etc. Però l’èxit en son-dejos d’exploració no arriba al50%. Un cop descoberts, no hiha cap garantia de poder explo-tar-los de forma immediata.Abans, tot un llarg procés de càl-culs i decisions tècniques deter-minaran el rendiment econòmicdel nou camp petrolífer. Cal va-lorar el volum de reserva petro-lífera, el cost econòmic de l’ex-plotació (infraestructures, tec-nologia, pous de producció,equip humà, etc.), i un factor queés fonamental: la viabilitat i elpreu del transport de l’hidrocar-bur a les àrees de consum. El pe-troli original in situ (OOIP) és laquantitat d’hidrocarbur totalque hi ha al jaciment, i depèn delvolum de roca mare, porositat,saturació d’aigua, pressió i tem-peratura, etc. No es pot recupe-

rar tot el petroli d’un jaciment. Elfactor de recuperació varia encada cas, i va del 15 al 60% delvolum total de cru present al ja-ciment. En tots els estudis sobrereserves petrolíferes, el graud’incertesa tècnica és molt alt.Fins i tot si ens referim a les re-serves d’un jaciment, el llen-guatge és també probabilístic:es parla de reserves provades (P)si hi ha un 95% de possibilitatsd’explotar-les comercialment enun futur pròxim; a les reservesprobables (2P), el valor és del50%, i en la categoria de les quesón possibles (3P), és un 5%.

La política tambéimportaSi tots els indicadors tècnics i econòmics del jaciment sónfavorables, la maquinària del’explotació petrolífera es posaen funcionament. La primeraperforació en un àrea geològi-cament inexplorada, la fa el pouexploratori (wildcut), i és el queté el gran repte: trobar petrolien profunditat. Si el jaciment téenergia pròpia, generada pelgas i l’aigua subterrània a altapressió, el petroli sortirà dispa-rat a la superfície. Si no hi haprou pressió, hi ha tècniques de recuperació millorada quecomplementen l’energia natu-ral del reservori i faciliten la re-cuperació final: injecció d’aigua(waterflooding) o de vapor, mè-todes tèrmics o químics, fluidsde desplaçament, etc. En totcas, quan el cost de producciód’una explotació petrolífera ac-tiva supera les vendes, el jaci-ment perd viabilitat econòmi-ca i s’atura la producció. Però hiha altres factors tan determi-nants com el de l’economia. Lapolítica i els conflictes polítics,per descomptat, són decisiusen les jugades mestres del jocd’escacs internacional del mónpetrolífer.

Un futur noconvencional

“Potser el futur està en l’ex-plotació dels petrolis no con-vencionals: les sorres asfàlti-ques del Canadà i els petrolispesants de Veneçuela”, expli-ca Mariano Marzo, catedràticdel Departament d’Estratigra-fia, Paleontologia i Geocièn-cies Marines de la UB. “Estemparlant de més de 580.000 mi-lions de barrils recuperables,superiors a les reserves de cruconvencional d’Orient Mitjà.Són petrolis molt viscosos,l’extracció és més cara i com-plicada, i no són tan competi-tius en el mercat mundial. Amés de l’alt cost econòmic, s’hiafegeix una elevada facturamediambiental per al plane-ta.” Al Canadà, les sorres im-

Petroli al fons del mar La tecnologia de perfora-

ció i explotació petrolífera

al mar és un dels grans

triomfs de l’enginyeria del

segle xx. Avui es treballa al

límit del talús continental,

a més de 2.500 metres sota

l’aigua, i en perforacions

per sota dels 6.000 metres

del sòl oceànic.

Per què hi ha petroli a l’Orient Mitjà?

Durant el Mesozoic, les grans masses continentals del planeta

van dividir-se en dues parts: Lauràsia al Nord i Gondwana al

Sud, i al mig, un oceà circumequatorial, el Tethys. Era un mar

càlid i tropical que acumularà sediments d’origen orgànic

durant milions d’anys, i que explica la riquesa petrolífera dels

jaciments de l’Orient Mitjà.

Foto

: © h

ttp:

//es

.wik

iped

ia.o

rg

reportatge

20

pregnades per hidrocarburss’obtenen per mineria. En elfutur pròxim, la producció po-dria ser d’1,2 milions de barrilsdiaris, i de 3,2 cap al 2030. AVeneçuela, el petroli no con-vencional ve de la franja del’Orinoco. És un petroli dens iviscós. Emulsionat amb aigua,forma un combustible líquidconegut com a “orimulsió”,que es pot reconvertir en pe-troli sintètic o substituir el carbó per generar calor i elec-tricitat. La producció podriacréixer a un milió de barrils dia-ris el 2010, i a 2,9 milions el 2030.

Recursos a lafronteraQuè són els hidrats de gas? Sónsubstàncies químiques cris-

tal·lines, d’estructura similar algel, que atrapen molècules degas d’hidrocarburs. A més, po-drien ser una potencial font derecursos energètics en el futur.Els més comuns sóns els hi-drats de metà (gas generat perdegradació biològica de la ma-tèria orgànica). Es formen encondicions d’altes pressions i baixes temperatures, en elmarge continental extern, del’Àrtic a l’Antàrtida, i en regionsseptentrionals amb permafrost(Alaska, Canadà, Sibèria, etc.).Quin és el potencial productiudels hidrats de gas? Les dadessón encara incertes i especula-tives: es pensa que n’hi hagrans quantitats als fons ma-rins que podrien superar les deles reserves convencionals de gas. Però hi ha un greu risc

afegit en el cas dels hidrats degas: són estructures inestables,i els canvis de pressió i tempe-ratura hi poden desencadenaruna dissociació explosiva. Calafinar la tecnologia d’explota-ció per fer-la més eficient i méssegura. ¿Està tot dit en el mer-cat mundial dels recursos ener-gètics? Potser caldria deixar laporta oberta a noves opcions.“No tot el petroli està obert almercat internacional”, comen-ta Mariano Marzo. “I una altrasolució seria tenir accés a les re-serves conegudes de països alsquals ara no podem accedir. Laclau no està exclusivament enles àrees que considerem inex-plorades, sinó també en els te-rritoris coneguts que, per di-verses raons, són fora del mer-cat actual.”

King Hubbert va ser un geòlegnord-americà que, després detreballar per a la Shell, es va de-dicar a la docència i la investi-gació en diverses institucions,algunes tan prestigioses comel MIT.Hubbert va observar que, enuna província petroliera, des-prés de bombar a bon ritme elcru més accessible i barat, l’ex-tracció es feia cada cop més di-fícil tècnicament i més cara, iinevitablement dequeia. Des-prés d’estudiar molts camps,Hubbert va concloure que lahistòria de l’extracció s’ajusta auna corba en forma de cam-pana, el punt d’inflexió (peakoil) de la qual coincideix apro-ximadament amb el momenten què la meitat del cru recu-perable ha estat ja bombat.

Òbviament, les decisions polí-tiques i econòmiques, així comels avenços científics i tecno-lògics, poden alterar la formade l’esmentada campana, enla mesura que poden accele-rar o alentir els volums extretsen diferents moments. En la dècada dels cinquanta,Hubbert va aplicar el seu mè-tode al conjunt dels EUA, i vaarribar a la conclusió que elmencionat punt d’inflexió esproduiria cap al 1970. Aques-tes conclusions van fer som-riure economistes i polítics: noen va els EUA eren en aquellsmoments el primer productormundial de cru. No obstantaixò, això va ser exactament elque va succeir. Un cop passatel 1970, l’extracció va entrar endeclivi i mai no ha pogut rea-

nimar-se, malgrat les enormessumes invertides i els especta-culars avenços tècnics experi-mentats des d’aleshores. Defet, l’extracció actual dels EUAse situa en uns nivells pròximsals del 1940. El mètode de Hubbert tambépot aplicar-se per predir enquin moment s’arribarà al ze-nit mundial de l’extracció. Cer-tament, aquesta predicció pre-senta grans incerteses, entrealtres raons perquè molts paï-sos i companyies tenen inte-ressos polítics o econòmicsque els porten a falsejar les se-ves dades de volum de reser-ves. Malgrat això, diversos es-tudis s’han arriscat a posar dataa aquest moment. Per exemple, l’Association forthe Study of Peak Oil & Gas

(ASPO) el situa pels volts del2010. Altres prediccions mésoptimistes solen prendre coma base de les seves anàlisis lesestimacions de recursos i re-serves del Servei Geològic delsEstats Units, que calcula en tresbilions de barrils la quantitattotal de petroli que finalmentpodrà ser recuperada del sub-sòl del planeta. Una xifra queexcedeix en un bilió de barrilsla mitjana de seixanta-dues es-timacions realitzades des del1942 i la utilitzada en els seusmodels per l’ASPO, que afirmaque ja hem cremat la meitatdels subministraments possi-bles. Sobre la base de càlculdels tres bilions, el Departa-ment d’Energia dels EUA ar-gumenta que el zenit no tindràlloc abans del 2030.

La corba de Hubbert i el zenit de l’extracció mundial de cruMariano Marzo, catedràtic del Departament d’Estratigrafia, Paleontología i Geociències Marines

Què paguemper la gasolinaa Europa?

69%impostos

18%cost delpetroli

13%refinatge idistribució

reportatge

21

Economia Títol homologat.Ensenyament de primer i segon cicles. Continguts bàsics:Comptabilitat financera i analítica, Ma-temàtiques, Economia aplicada, Eco-nomia espanyola i mundial, Economiadel sector públic, Estadística, Microe-conomia, Econometria, Economia del’empresa, Macroeconomia.

Sociologia Títol homologat. Ensenyament de primer i segon cicles.Continguts bàsics:Sociologia (teoria, estructura social,canvi social i sociologies específiques), Metodologia de les ciències socials,Tècniques d’investigació social, Econo-mia política, Història política i social,Ciència política i de l’Administració.

Ciències Actuarials i FinanceresTítol homologat Ensenyament només de segon cicle

Continguts bàsics:Matèries fonamentalment quantitati-ves amb bona base en estadística ma-temàtica i actuarial.

GeologiaTítol homologat.Ensenyament de primer i segon cicles.Continguts bàsics:Cristal·lografia, Petrologia, Dinàmica glo-bal, Geologia estructural i geomorfolo-gia, Química, Geofísica, Geoquímica, Es-tratigrafia i sedimentologia, Geologia re-gional i aplicada, Física, Treball de camp,Matemàtiques, Paleontologia.

Enginyeria GeològicaTítol homologat compartit amb la UPC.Ensenyament de primer i segon cicles.Continguts bàsicsEls propis de qualsevol enginyeria supe-rior (càlcul, àlgebra, estructures, etc.) iels específics de l’enginyeria del terrenyi de l’enginyeria dels recursos geològics(mecànica de sòls, enginyeria geoam-biental, etc.), geologia (mineralogia, pe-trologia, geodinàmica, etc.) i geologia

aplicada (hidrogeologia, prospecció ge-ològica, riscos geològics, etc.).

Facultat de GeologiaMartí i Franquès, s/n08028 BarcelonaTel.: 93 402 13 36www.ub.edu/geologia/

HistòriaTítol homologat.Ensenyament de primer i segon cicles.Continguts bàsics: Història antiga, Mètodes i tècniques d’in-vestigació històrica, Història contemporà-nia, Història medieval, Història moderna,Paleografia i diplomàtica, Prehistòria, Ar-queologia, Epigrafia i numismàtica, El mónactual, Història d’Amèrica, Tendències his-toriogràfiques actuals

Facultat de Geografia i HistòriaBaldiri Reixac, s/n 08028 BarcelonaTels.: 933 346 462 i 934 409 200Fax: 933 330 614www.ub.edu/facgh/gh.htm

i a la UB...El contingut d’aquest reportatge és susceptible de ser analitzat des de diferents vessants, i per tant, des de diversos centres i ensenyaments de la UB. A continuació n’apuntem alguns:

Av. Diagonal, 69008034 BarcelonaTel.: 934 024 301www.ub.edu/economiq/

TTrraannssppoorrttss:: Autobusos: 3, 7, 33, 54, 60, 67, 68,74, 75,164, 213 i N12Metro: línia 3 (Palau Reial i ZonaUniversitària)Trambaix: línies T1, T2 i T3

Facultat de CiènciesEconòmiques iEmpresarials

HHeeuuss aaqquuíí aallgguunnss ddeellss eennsseennyyaammeennttss rreellaacciioonnaattss aammbb aaqquueesstt rreeppoorrttaattggee::

reportatge

22

El càncer colorectal és la sego-na causa de mort derivada delcàncer. Només en aquest da-rrer any, més de mig milió depersones d’arreu del món vanmorir a causa d’aquesta ma-

laltia, que s’inicia amb l’apari-ció de petits tumors a l’epitelidel còlon (pòlips ademato-sos), que progressen cap a laformació de tumors maligneso carcinomes. Però la progres-sió de lessions benignes cap atumors malignes queda blo-quejada per l’activitat d’unsreceptors de la família de lesproteïnes Eph, que controlenl’estructura de l’epiteli intesti-nal, segons l’article publicat aNature el 27 de juny. L’estudidemostra que, per tal queaquesta progressió es pro-dueixi, és necessari que el tu-mor aprengui a bloquejar lafunció d’aquests receptors.L’estudi està codirigit perEduard Batlle, investigadorprincipal del grup de recercaCàncer Colorectal i Biologiade l’Epiteli Intestinal, de l’Insti-tut de Recerca Biomèdica delParc Científic de Barcelona(IRB-PCB), i per Hans Clever,investigador principal delWNT signaling and Cancer

Group, de l’Institut Holandèsde Biologia del Desenvolupa-ment (NIOB). També hi parti-cipen les investigadores ElenaSancho, de l’IRB-PCB, i NúriaMalats, de l’Institut Municipald’Investigació Mèdica, aixícom el grup dirigit per l’inves-tigador Anthony Pawson, delSamuel Lunnefeld ResearchInstitute (Canadà). La gran majoria de tumors co-lorectals malignes estan for-mats per cèl·lules que sónEph negatives, fet que indicaque la pèrdua d’aquest re-ceptor suposa un avantatgeper al creixement del tumor.L’equip ha demostrat quel’expressió dels receptors Ephs’ha de tornar a silenciar per-què les lesions inicials benig-nes esdevinguin malignes. Elsresultats de l’estudi contra-diuen treballs previs en quèels receptors Eph es perfila-ven com a dianes terapèuti-ques per al tractament d’a-quest tipus de càncer. A més,

Bloquejartumors malignesen el càncercolorectal

Investigadors delGrup UB a NatureAquest estiu, diverses investigacions del GrupUB han coincidit a les pàgines de la revistaNature, publicació multidisciplinària que difonarticles de la ciència més competitiva a escalainternacional i de més influència en la comuni-tat científica. La publicació forma part delNature Publishing Group, que també inclou vuittítols mensuals d’àrees específiques de la recer-ca (Nature Genetics, Nature Immunology,Nature Biotechnology, etc.). Els factors d’im-pacte de les revistes Nature són dels més ele-vats de les publicacions científiques interna-

cionals (segons el Journal Citation Report 2004,el factor d’impacte de la revista Nature és de32,182). Val a dir que, abans de ser publicats,tots els articles han superat un exigent procésde revisió (peer review) realitzat per experts enla matèria. Les recerques d’investigadors delGrup UB publicades a Nature en aquests darrersmesos pertanyen a camps tan diversos, que vandes de la recerca contra el càncer i les malaltiesneurodegeneratives, fins a la predicció de brotsepidèmics del còlera, passant pel col·lapse deles plataformes de gel a l’Antàrtida.

Eduard Batlle i Elena Sancho, investigadors principals del grup de Recerca del"Càncer colorectal i biologia de l'epiteli intestinal" de l'IRB-PCB

reportatge

23

segons els autors, cal avaluaramb molta cura potencialsdianes terapèutiques identifi-cades pel fet d’estar sobreex-pressades en mostres de càn-cer de còlon en comparacióde mostres de teixit normal.L’investigador ICREA EduardBatlle afirma que: “Sabíemque l’expressió dels receptorsEph es manifesta en tumorsintestinals benignes com aresultat de les mutacions delgen de la poliposi adenoma-tosa familiar, que són moltfreqüents en el càncer de cò-lon. El mecanisme pel qualaquests receptors suprimei-xen el càncer colorectal no esconeix. Nosaltres creiem que,en presència d’aquests recep-tors, els tumors colorectalsestan fortament comparti-mentats, i això en bloquejal’expansió.”

Evidenciar la relació que hi haentre les variacions climàti-ques i la dinàmica de les ma-lalties infeccioses és un delsobjectius de la recerca duta aterme per un equip interna-cional d’investigadors, entreels quals hi ha l’investigadorICREA Xavier Rodó, cap delLaboratori de Recerca del Cli-ma del Parc Científic de Bar-celona, i publicada a Natureel 4 d’agost, com també des-envolupar un model mate-màtic que permet descriurela dinàmica del còlera. L’estu-di obre perspectives per mi-llorar la predicció de possi-bles brots epidèmics del còle-ra .Moltes malalties infecciosescom ara el còlera, la malària iel dengue segueixen cicles

anuals, i alhora presenten unavariació interanual: hi ha anysen què la malaltia té una inci-dència més elevada i desen-volupa epidèmies, i d’altresen què les incidències són in-

feriors a les habituals. Aques-tes dinàmiques temporals deles malalties infeccioses depe-nen tant de factors interns(com ara l’evolució demogrà-fica de la població, les seves

Per una millorpredicció de lesepidèmies decòlera

Contra el càncer: evitar la metàstasi Joan Massagué, actual asses-

sor científic del PCB que pro-

perament liderarà una nova

línia de recerca oncològica

sobre la metàstasi a l’Institut

de Recerca Biomèdica del

Parc Científic de Barcelona,

ha identificat un grup de gens

que controla la metàstasi o

expansió de les cèl·lules tu-

morals del càncer de mama

cap al pulmó. Els resultats

d’aquest estudi, dut a terme

per investigadors del Sloan-

Kettering Cancer Centre de

Nova York, liderats per Joan

Massagué, van ser publicats,

també, a la revista Nature el

28 de juny.

Aquest descobriment obre

noves possibilitats de millo-

ra en la diagnosi del càncer

de mama, com també noves

línies de recerca per al des-

envolupament de fàrmacs.

Un altre equip de l’Institut

de Recerca Biomèdica del

Parc Científic de Barcelona

(IRB-PCB) ha publicat dar-

rerament un estudi que sug-

gereix que l’origen d’alguns

tumors es podria trobar en

la divisió de les cèl·lules

mare. El treball, dirigit per

l’investigador ICREA i res-

ponsable del grup de recerca

de Divisió Cel·lular de l’IRB-

PCB Cayetano González, se

centra en l’estudi de la divi-

sió cel·lular del neuroblast,

la cèl·lula que derivarà en

neurona, en models de la

mosca Drosophila. Els resul-

tats de l’estudi, publicats a

la revista Nature Genetics,

mostren que la pèrdua de

funció d’alguns gens que

controlen el destí de les

cèl·lules que surten de la di-

visió de les cèl·lules mare

embrionàries pot ocasionar

una proliferació descontro-

lada i desencadenar una sè-

rie d’accions que trastoquin

l’equilibri cel·lular en sentit

general i esdevinguin un tu-

mor cancerigen.

Imatge de la zona de Matlab, amb lesdades de la qual s'ha fet l'estudi.Foto: Mercedes Pasqual, de laUniversitat de Michigan

característiques socials, laproporció d’individus immu-nes o les polítiques sanitàries iles campanyes de vacunació),així com de factors externsambientals, per exemple elsclimàtics. En aquest estudi espresenten els resultats d’inte-grar els dos factors, la variabi-litat climàtica i les variacionsde la immunitat de la pobla-ció, en una sola equació quepermet explicar tant la dinà-mica habitual de malaltiescom el còlera, és a dir el seu ci-cle anual, com les variacionsinteranuals d’aquestes. El mo-del s’ha desenvolupat a partird’una equació anterior elabo-rada per descriure la dinàmicadel còlera al subcontinentindi, però que és extrapolablea altres regions i malalties dedinàmiques similars. L’estudis’ha dut a terme amb una sè-rie temporal de dades climàti-ques recopilades durant elsdarrers quaranta anys a la po-blació de Matlab (BanglaDesh).Els resultats obtinguts han es-tat una elevada correlació en-tre les variacions interanualsde la transmissió de la malal-tia i els patrons climàtics deles pluges monsòniques, el

cabal del riu Brahmaputra, lesinundacions a Bangla Desh ila temperatura superficial algolf de Bengala, com tambéel fenomen atmosfèric cone-gut com “El Niño” (ENSO, “ElNiño” Southern Oscillation),que regeix la dinàmica climà-tica interanual. Així mateix,demostra que, per al cas delcòlera, és incorrecta la ideaexistent fins ara que el con-trol climàtic de la malaltia eraexercit des dels ambientscostaners. D’aquests resultatsobtinguts, els investigadorsconclouen que l’efecte climà-tic va lligat a les situacions ex-tremes. Els anys massa secs imassa càlids provoquen laconcentració de personesprop de les escasses massesd’aigua, mentre que la com-binació de pluges torrencialsi rius desbordats provoca in-undacions que destrueixen oalteren els sistemes de distri-bució d’aigua potable. En to-tes dues circumstàncies, esdonaria una proliferació bac-teriana significativa i aug-mentaria, per tant, la proba-bilitat que el patogen i les po-blacions humanes, sotmesesja a un estrès considerable,estiguin en contacte.

Les fibril·les amiloides són es-tructures relacionades ambla mort cel·lular i amb greuspatologies neurodegenera-tives. En l’Alzheimer, les fi-bril·les amiloides formenunes plaques als punts deconnexió entre neurones,que impedeixen el pas d’in-formació neuronal i descon-necten àrees del cervell quenormalment treballen con-juntament. Un estudi publi-cat a Nature el 28 de juliolmostra per primer cop la na-turalesa dinàmica de les fi-bril·les amiloides i la possibi-litat d’establir els paràmetresque caracteritzen aquestapropietat. Hi participen elgrup de Disseny, Síntesi i Es-tructura de Pèptids i Proteï-nes de l’Institut de RecercaBiomèdica del Parc Científicde Barcelona (IRB-PCB), diri-git per l’investigador i pro-fessor del Departament deQuímica Orgànica de la UB

Malalties neurodegenera-tives: nous resultats

reportatge

24

Aquestmodel incorporael clima com afactordeterminant enles malaltiesinfeccioses

Estructura atòmica i imatge micros-còpica de la fibril·la amiloide (autors:E. Giralt, S. Madruga i D. Grillo)

reportatge

25

Ernest Giralt, i els grups de re-cerca de Carol V. Robinson iChristopher M. Dobson, delDepartament de Química dela University of Cambridge. Fins ara no se sabia si, una ve-gada formades, les fibril·lesamiloides eran estructuresestàtiques o dinàmiques.“Amb aquest estudi hem vistque les molècules de proteï-na que constitueixen les fi-bril·les presenten un movi-ment que podríem nomenar«de reciclatge». Hem com-provat que determinadesmolècules que formaven partde la fibril·la en alguns mo-ments, deixaven de fer-ho end’altres, i després s’hi torna-ven a incorporar. Aquest fun-cionament ens ha fet pensaren la possibilitat de dissenyarun fàrmac que es pugui adhe-rir a les molècules de proteïnaque deixen de formar part dela fibril·la, de manera que noels permeti tornar-s’hi a in-corporar i es provoqui la dis-solució d’aquestes estructu-res. Així, es podria actuar en lacuració de les malalties enquè es veuen implicades”, co-menta Ernest Giralt. La desco-berta permetrà obrir novesvies d’investigació per trobarnous fàrmacs que intervin-guin en la curació d’aquestesmalalties.El nou estudi parteix de la re-cerca feta per la investigado-ra de l’IRB-PCB Natàlia Caru-lla. En la recerca, s’ha estudiatuna proteïna model amb tèc-niques com ara l’espectrome-tria de masses i la ressonàn-cia magnètica nuclear. És enaquesta darrera tècnica on hacol·laborat, també, Miguel Fe-liz i Margarida Gairí, de la Uni-tat de Ressonància Magnèti-ca Nuclear dels Serveis Cientí-fico-tècnics de la UB, ubicadatambé al Parc Científic de Bar-celona.

L’alarma va saltar el març del2002: una immensa plataformade gel de més de 3.250 km2 desuperfície i 720 km3 de volumes col·lapsava dramàticamenten aigües antàrtiques. Era laplataforma de gel Larsen B, for-mada fa més de 10.500 anys ala costa est de la península An-tàrtica. No hi ha hagut prece-dents de col·lapses similars alllarg de la història d’aquestaplataforma de gel: és la conclu-sió de l’article publicat el 4 d’a-gost a Nature, liderat per Euge-ne Domack (Hamilton College,Nova York) i en el qual participael geòleg David Amblàs, delGrup de Recerca Consolidat deGeociències Marines de la UBamb espais al PCB i a la Facultatde Geologia.“La localització geogràfica del’Antàrtida, al límit entre condi-

cions polars i subpolars, condi-ciona que els sistemes glacialssiguin especialment dinàmics isensibles. Això fa que aquestaregió hagi esdevingut un ex-cel·lent laboratori natural”, ex-plica David Amblàs. L’articlereforça la hipòtesi que assen-yala l’escalfament climàtic aescala regional com la causadel col·lapse de la plataformaLarsen B. “Les grans platafor-mes de gel han experimentatcanvis destacables quant agrandària al llarg de l’Holocè,és a dir, dels darrers onze milanys fins a l’actualitat, a causade la variabilitat climàtica prò-pia d’aquesta època”, explicaDavid Amblàs. Però un col·lap-se com el del març del 2002“no s’havia produït mai a laplataforma Larsen B. L’episodid’escalfament regional al qualestà sotmesa la península An-tàrtica hauria sobrepassat, pertant, la magnitud i la duradad’episodis d’escalfament ante-riors”.

L’article ara publicat es basaen l’estudi de testimonis desediment obtinguts del fonsmarí davant de la plataformade gel Larsen B al gener del’any 2002, a bord del trenca-glaç Nathaniel B. Palmer,abans del col·lapse. David Am-blàs va processar i analitzar lesdades de batimetria d’alta re-solució adquirides per eco-sondes multifeix per recons-truir i caracteritzar l’episodiglacial previ a la formació de laplataforma de gel, que es veureflectit en la morfologia delfons marí. En aigües antàrti-ques, però, també hi havia al-tres sorpreses: la revista ame-ricana EOS, de l’American Ge-ophysical Union, anunciavaque sota el gel antàrtic hi ha-via comunitats marines des-conegudes fins ara. Ha partici-pat en la descoberta VerònicaWillmott, també investigado-ra del GRC Geociències Mari-nes, que dirigeix el catedràticMiquel Canals a la UB. n

Col·lapse a lagran plataformaantàrtica

Imatges: David Amblàs (GRC Geociències Marines)

L’articlereforça lahipòtesi queassenyalal’escalfamentclimàtic a escalaregional com lacausa delcol·lapse de laplataforma degel

entrevista

26

Biologia

Títol homologatEnsenyament de primer i segon cicles

Continguts bàsics:• Bioestadística • Bioquímica • Botànica • Citologia i histologia vegetal i animal • Ecologia • Física dels processos biològics • Fisiologia animal i vegetal • Genètica • Matemàtiques • Química • Zoologia • Microbiologia • Antropologia

Medicina

Títol homologatEnsenyament de primer i segon cicles

Continguts bàsics:• Bases psicològiques dels estats de sa-

lut i malaltia • Estat de salut dels aparells i sistemes

corporals • Epidemiologia general i demografia

sanitària • Morfologia, estructura i funcions de

l’organisme humà • Patologia • Medicina legal i toxicologia • Medicina preventiva • Salut pública • Medicina i cirurgia d’aparells i siste-

mes • Obstetrícia i ginecologia • Pediatria • Psiquiatria

Facultat de Medicina

www. ub.edu/medicinaCasanova, 143Tel.: 93 403 52 51

BellvitgeFeixa Llarga, s/n, l’Hospitalet de Llo-bregatTel.: 93 403 47 52

Sant Joan de DéuPg. Sant Joan de Déu, 2, Esplugues deLlobregatTel.: 93 253 21 30

i a la UB...El contingut d’aquest reportatge és susceptible de ser analitzat des de diferents vessants i, per tant, des de diversos centres iensenyaments de la UB. A continuació n’indiquem uns quants:

HHeeuuss aaqquuíí aallgguunnss ddeellss eennsseennyyaammeennttss rreellaacciioonnaattss aammbb aaqquueesstt rreeppoorrttaattggee::

Facultat de Biologia

Av. Diagonal, 64508028 BarcelonaTel.: 93 402 10 86www.ub.edu/bio

Transports:Autobusos: 7, 33, 63, 67, 68, 74 i 78Metro: línia 3 (Palau Reial)Trambaix: línies T1, T2 i T3

notícies

28

El nombre de nous estudiantsuniversitaris assignats a la UB enaquest curs 2005-2006 aug-menta, i això, malgrat el descensde la població de divuit anys (enconcret 10.972 estudiants hanestat assignats a la UB el mes ju-liol, davant els 10.726 de l’anypassat). La nota mitjana d’accésa la Universitat dels alumnes quehan fet el COU i la selectivitat ésde 6,39, si bé hi ha un grup d’uns135 estudiants que inicien laseva formació superior amb unsprecedents especialment bri-llants: amb una nota d’accés su-perior a nou.En aquest grup de 135 estu-diants amb millors notes, set decada deu són dones. Més de lameitat, el 52%, provenen decentres públics, i la resta, de con-certats o privats (la mateixa pro-porció que s’observa en el con-junt de nous estudiants assig-nats enguany a la UB). Els alum-

nes que accedeixen a la UB ambuna nota superior a nou (i queòbviament poden triar estudiarallò que desitgin) han optat perMedicina (42), Física (17) i Far-màcia (13). Després vénen altrestitulacions com ara Química (8),Biologia (6), Filosofia (5), Mate-màtiques (4) i Odontologia (4).Aquest grup d’estudiants ex-cel·lents s’acaben de repartir en-tre un ampli ventall d’ensenya-ments. Val a dir que els dos es-tudiants que arriben a la UB ambuna millor nota (en els dos casos,un 9,78) han triat en primera op-ció els ensenyaments de Filolo-gia Catalana i Llengua i CulturaRomànica, respectivament.Si observem les preferències delconjunt dels deu mil estudiantsassignats a la UB el mes de ju-liol, veurem que l’ensenyamentmés demanat en primera opcióés, també, Medicina (1.054 sol·li-cituds, enfront dels 876 de l’any

passat), seguit per Psicologia,amb 876 (i que l’any passat erael primer, amb 890). n

Núria Quintana

Els que entren a la Universitat amb millor nota són majoritàriament dones (70%) i trien en primer lloc Medicina, Física i Farmàcia

Saben idiomes els joves universitaris?Més de la meitat (un 58,25%) dels nous universitaris que comen-

cen a la UB diuen que tenen una bona comprensió escrita de l’i-

dioma anglès; un 39%, regular, i només un 2% reconeixen tenir-

ne una comprensió nul·la. Gairebé tots, un 94%, han estudiat

anglès en el batxillerat, i un 44% també ho han fet en un centre

d’aprenentatge d’idiomes. Un 12,39% diuen tenir una bona com-

prensió escrita del francès, i només un 2%, de l’alemany. Els nous

universitaris afirmen, d’altra banda, la gran majoria (més del

93%), tenir una bona comprensió del català tant oral com escrita.

La xifra baixa al 86,5% quan se’ls pregunta si s’expressen bé en

català per escrit.

Dins un altre capítol, el de les noves tecnologies, un 31% dels nous

universitaris no tenen cap adreça personal de correu electrònic. En

aquest sentit, cal dir que en matricular-se tots rebran una adreça

de correu electrònic com a estudiants de la UB.

El nombre d’estudiants de nou accésaugmenta a la UB

Els dosestudiants quearriben a la UB ambuna millor nota (enels dos casos, un9,78) han triat enprimera opció elsensenyaments deFilologia Catalana i Llengua i CulturaRomànica

L’acte oficial d’inici de curs2005-2006 tindrà lloc el diven-dres 7 d’octubre a les 12.00 h,al Paranimf. El catedràtic deFilologia catalana Joan Solà,que ha estat guardonat recent-ment amb la Creu de SantJordi, impartirà la lliçó inaugu-ral que portarà per títol “JoanCoromines com a exemple”.

L’acte serà presidit pel rectorMàrius Rubiralta i comptaràamb la participació del con-seller d’Universitats, Recerca iSocietat de la Informació,Carles Solà i del president delConsell Social de la UB, Juan-José López Burniol. Com ja éshabitual, durant l’acte d’inicide curs es llegirà la memòria

del curs acadèmic que arafinalitza i es lliuraran els pre-mis extraordinaris de llicen-ciatura, diplomatura i docto-rat i les medalles de laUniversitat de Barcelona alsmembres del personal do-cent i d’administració i ser-veis que es van jubilar durantel curs 2004-2005. n

notícies

29

Quan diu, en el títol de laseva lliçó d’inici de curs,“Joan Coromines com aexemple”, ¿a quins aspecteses refereix de la figura d’a-quest lingüista?Negativament, Coromines

ens ensenya que cal tenir més

consideració envers els col·le-

gues. En sentit positiu, ens és

un exemple excepcional en

diversos aspectes: la dedica-

ció total a la ciència; el fet d’a-

nar als orígens de la matèria

que estudia (en el seu cas, el

país real i els documents des

de l’origen de la llengua fins a

l’actualitat); el fet d’anar més

enllà d’on s’havia arribat fins

al moment (d’afrontar el risc

d’opinar personalment); i el

compromís amb l’objecte de

la seva dedicació (compromís

amb la llengua i amb el país

que la parla), aspecte que

dóna als seus diccionaris una

dimensió introbable en altres

erudits: l’atractiu, el plaer.

El Govern de la Generalitat liacaba d’atorgar la Creu de

Sant Jordi. ¿Pot donar algunconsell al Govern tripartit pelque fa a política lingüística?La feina diària del polític depèn

de la convicció amb què treba-

lla i de la intensitat de la dedica-

ció. Almenys des de la Transi-

ció, ens ha fallat clarament la

convicció: no hem volgut anar

més enllà, hem preferit arre-

cerar-nos en una posició no

conflictiva, i això ha fet que

una part important de l’acció

no hagi tingut efectes posi-

tius. La nostra història ens

permet de tenir una voluntat

política més ambiciosa i una

voluntat de mantenir la llen-

gua també molt més clara.

Avui la defensa de la llengua

és una qüestió molt difícil, i,

si no en tenim una voluntat

clara (enfora de qualsevol

ombra de folklore i de senti-

mentalisme), no ens en sorti-

rem. Percebo que avui no hi

ha, en general, entre els polí-

tics, ni la convicció que el ca-

talà s’ha de salvar, ni la volun-

tat inequívoca de posar en

l’empresa els mitjans necessa-

ris per aconseguir-ho. Mentre

el català no sigui una llengua

necessària i útil en els aspectes

crucials de la nostra societat,

no s’hi interessaran ni els im-

migrants ni la gent d’aquí.

¿Creu que el reconeixementdel català com a llengua ofi-cial de la UE té efectes posi-tius per a la “salut” del nostreidioma, o, com deia en un de-bat amb Quim Monzó fa tresanys al Paranimf de la UB, sino guanyem el carrer la bata-lla del català està perduda?Aquest reconeixement és po-

sitiu però poc important, per-

què és un reconeixement molt

feble. Ara: no podem pas es-

perar que sigui més efectiu

mentre això no es produeixi a

dins de l’Estat i a dins de la

nostra pròpia comunitat. Que

les llengües se salven al carrer

és una evidència primària:

¿com ens pensem que es van

catalanitzar tots els nouvin-

guts al país durant els segles

passats i fins i tot durant els

primers anys del franquisme?

Després del debat que hi hahagut als mitjans sobre el pa-per de la filologia catalana a lesuniversitats, ¿com jutja el mo-ment que viu aquesta discipli-na dins la universitat com amatèria de recerca i docència?Aquí hi ha, simplement, l’etern

problema de l’Estat al qual per-

tanyem per força: aquest Estat

només reconeix una llengua

(una cultura) i una manera

d’organització política. Si a ho-

res d’ara les altres llengües i cul-

tures no han desaparegut (com

a França) ha sigut per la volun-

tat nostra, en uns moments més

passiva, i en uns altres més acti-

va. Avui s’hi suma un altre pro-

blema important: l’encarament

dels estudis universitaris amb

criteris econòmics. Cal que les

nostres autoritats polítiques i

acadèmiques ho tinguin clar i

mirin com es pot construir el

nostre futur sense perdre bous i

esquelles: sense desaparèixer

com a poble.

Joan Solà imparteix la lliçó d’inici del nou curs

J.S.: “Mentre el català no sigui necessari i útil,no s’hi interessaran ni els immigrants ni lagent d’aquí”

crònica

30

El físic Stephen Hawking a la UB: “L’univers no perd informació”

A l’aula 105, plena de gom agom, prop de quatre-cents pro-fessors i estudiants havien espe-rat amb expectació el seminari“Informació perduda en els fo-rats negres”, d’un dels físics mésreconeguts arreu el món. JaumeGarriga, catedràtic de Física fo-namental i antic deixeble deHawking, va obrir la sessió ambunes paraules d’homenatge alfísic anglès. “La influència d’Ste-phen Hawking s’estén als campsde la gravitació, la cosmologia iles teories de les interaccions fo-namentals”, deia Garriga. “El seullegat s’evidencia en el mateix al-fabet que empren avui dia cen-tenars d’investigadors a tot elmón. Aquest és l’alfabet dels te-oremes de la singularitat, l’es-tructural global de l’espaitempsi de les lleis físiques dels foratsnegres.” Amb la pregunta “Canyou hear me?”, Stephen Hawkingobria un seminari científic en elsespais de la UB, en el marc d’u-na visita de caràcter privat a laFacultat de Física promogudapel Centre Especial de Recercaen Astrofísica, Física de Partícu-les i Cosmologia de la UB, que di-rigeix el catedràtic Enric Verda-guer. A l’acte, també van assis-tir-hi el vicerector de Política In-ternacional, Josep Samitier, i l’e-quip deganal de la Facultat. Considerat un dels físics teòricsde més prestigi científic arreu delmón, premi Príncep d’Astúries

1989 a la Concòrdia, StephenHawking va referir-se un copmés a la paradoxa sobre la in-formació perduda dels forats negres, controvèrsia científicaoberta des del 1967. La pregun-ta clau era: la informació en unforat negre, es perd o bé quedaoculta? Hawking va recordar alsinvestigadors de la UB que el1979, ell i Kip Thorne van apos-tar amb el científic John Preskillque la informació es perdia enels forats negres. I també va dirque l’havien perdut, l’aposta.Això ho va recòneixer Hawkingel 21 de juliol del 2004, a la con-ferència sobre relativitat generali gravitació a Dublín, quan va dirpúblicament que el guanyadord’una de les apostes més famo-ses de la física moderna era Pres-kill. A l’aula 105 de Física, Haw-king encara va ampliar la tesiamb nous arguments matemà-tics. “No existeix un Univers me-nor ramificant-se, com jo vaigarribar a pensar algun cop”, in-sistia Stephen Hawking a la UB.“La informació roman ferma-ment en el nostre univers.” Nas-cut el 8 de gener del 1942 a Ox-ford, tot just tres-cents anys des-prés de la mort de Galileu, Haw-king està afectat des de fa anysper una esclerosi lateral amio-tròfica, una greu malaltia neuro-muscular. Cavaller de l’ImperiBritànic (1982) i premi AlbertEinstein 1978, el guardó més ho-

norífic que hi ha en física teòri-ca, des del 1979 és titular de laCàtedra Lucasiana de Matemà-tiques, que va ocupar també elfísic Isaac Newton el 1669. L’au-tor del títol Una breu història deltemps, tot un best-seller en el

món de la física, va cloure el se-minari a la UB tocades les sis,després de donar pas a duesconsultes del públic, i va aco-miadar-se enmig dels aplaudi-ments de tots els assistents. n

Rosa Martínez

Seminari amb el premiNobel Eric A. CornellEl professor Eric A. Cornell (1961, Palo Alto, Califòrnia), coguar-

donat amb el Premi Nobel de física el 2001 pels treballs sobre el

condensat de Bose-Einstein, va participar en el seminari “Spinor

and Multi-Component Bose-Einstein Condensates”, que es va dur

a terme a l’Aula Magna de la Facultat de Física de la UB el 8 i el 9

de setembre.

“Sento desil·lusionar els seguidors de la cièn-cia-ficció; però, si la informació es conserva, nohi ha possibilitat de fer servir els forats negresper viatjar a altres universos.” Aquest missatgeés un dels que va llançar el físic teòric StephenHawking al públic el dimarts 5 de juliol a la Fa-cultat de Física de la UB.

“Mentre tinguem il·lusió i capa-citat d’aprendre, mai seremvells.” És la reflexió de la NúriaColl, una llevadora jubilada quedes de fa onze anys omple partde la seva vida a les Aules de laGent Gran de la UB. En arribar alsseixanta-cinc, la Núria es va pro-posar fer totes les coses que li ve-nien de gust i per a les quals nohavia tingut temps. El boca-ore-lla va propiciar que s’assabentésde l’existència de les Aules. Des de llavors, les tardes dels di-mecres i els divendres les dedi-ca a assistir a les conferències so-bre medicina, astronomia, lite-ratura o música que pronuncienuna vuitantena de professorsuniversitaris, la meitat dels qualssón jubilats i l’altre 50% estan enactiu. La progressiva demandad’inscripcions ha obligat els or-ganitzadors a dividir els partici-pants en grups i a repetir les ses-sions diverses vegades en els di-ferents espais que la UB els re-serva.

Prescripció facultativaEn aquests vint-i-cinc anys d’història, el coordinador gene-ral de les Aules, Valentí Costa, havist de tot entre els set mil cinc-cents alumnes que hi han pas-sat. Des del seu punt de vista,“moltes persones s’hi apuntengairebé per prescripció faculta-tiva, ja que, després de jubilar-

se, necessiten el caliu de sentir-se útils, acompanyats i integratsdins d’una societat activa”. Enaquest sentit, les activitats pa-ral·leles que s’hi fan, com ara lacoral, el taller de teatre, la revis-ta Aules i les excursions i viatgesculturals, esdevenen una granfont de relació social entre els so-cis, fins al punt que les Aules hanvist néixer noves parelles o s’hanconvertit en un element de su-port per a participants que pa-teixen malalties o que, de la nital dia, passen a ser vidus o ví-dues. En el pla estrictament aca-dèmic, en Valentí recorda ambespecial afecte l’assistència a lesAules el 1992 del llavors alcaldede Barcelona Pasqual Maragall,i la manera com “va definir laBarcelona que ell somniava pera després dels Jocs Olímpics”.El moviment de formació degent gran té el seu origen el1972, a la Universitat de Cièn-cies de Tolosa de Llenguadoc, acàrrec del sociòleg Pierre Velhas.A casa nostra, i amb posteriori-

tat, es van crear petites associa-cions aïllades fins a fundar l’As-sociació Coordinadora de l’An-cianitat (ACA). L’any 1980, va serAntoni Maria Badia i Margarit,aleshores rector de la Universi-tat de Barcelona, qui va decidir

que la Capella fos el lloc queacollís el primer grup del queenguany són les Aules de laGent Gran de la UB, presididesactualment per Francesc Pons iCatchot. n

Xavier Codony

Inauguració del curs 2005-2006El curs 2005-2006 s’obrirà al Paranimf de l’Edifici Històric l’11 d’octubre, a dos quarts de cinc de la tarda,

amb la conferència que pronunciarà el catedràtic de Lingüística general Sebastià Serrano, i que portarà

per títol “La comunicació als inicis del tercer mil·lenni”. Per celebrar els vint-i-cinc anys de l’entitat, el curs

passat es van fer mitja dotzena d’actes a diferents emplaçaments, com ara una missa al monestir de Mont-

serrat, una altra a Santa Maria del Mar, un dinar de germanor a Castelldefels i l’assistència a diferents es-

pectacles al Gran Teatre del Liceu i a l’Auditori Nacional de Catalunya. La cloenda del curs passat va te-

nir lloc al Paranimf i va anar a càrrec de Salvador Claramunt, delegat d’Activitats i Patrimoni Cultural.

Les Aules de la Gent Gran fan els vint-i-cinc anys

Les Aules d’Extensió Universitària per a laGent Gran de la UB acaben de complir elquart de segle de funcionament amb la par-ticipació de 4.100 socis-alumnes aquest cursi amb una llista d’espera que continua aug-mentant: ja supera les sis-centes persones.

La Coral de les Aules de la Gent Gran està formada per seixanta cantaires, i aquest any ha fet més de cent vuitanta concerts arreu de Catalunya

Fotografia del viatge a l’Índia que va fer un dels grups de les Aules el curs 2004-2005

Assitents a un acte d’inauguració de curs al Paranimf de l’Edifici Històric

notícies

31

notícies

32

Les tasques del nou equip de govern

El nou equip de govern de la UB ja ha iniciat la seva tasca alcapdavant de la Universitat. Aquesta és la distribució decompetències entre els vicerectors i el secretari general.

Vicerector d’EstudiantsANTONI VALLÈSProfessor titular de Medicina preventiva i salut pú-blica. Membre del Consell d’Estudis de l’Ensenya-ment de Medicina des de la seva formació l’any1986, fins a l’any 2004. Ha estat professor col·labo-rador del Gabinet d’Orientació Universitària i del Ser-vei d’Informació i Atenció a l’Estudiant. Darreramentha ocupat el càrrec de vicedegà d’Afers Acadèmicsde la Facultat de Medicina.

Àrees competencials:Accés derivat de la preinscripció universitària; tran-

sició dels estudis de secundària a la universitat; be-

ques de 1r i 2n cicles i beques de col·laboració; espai

europeu d’educació superior; plans d’acció tutorial

(en coordinació amb el Vicerectorat de Política Do-

cent); programes d’atenció, inserció laboral i altres

serveis adreçats als estudiants; associacions d’estu-

diants i promoció de la participació de l’estudiant;

Servei d’Esports; col·legis majors.

Vicerector de Política DocentARTUR PARCERISAProfessor titular de Didàctica i organització es-colar. Forma part de la Junta de la Facultat de Pe-dagogia. Ha participat i dirigit diversos projec-tes d’innovació docent i té una llarga trajectòriacom a formador de professorat. Fins ara era di-rector del Departament de Didàctica i Organit-zació Educativa.

Àrees competencials:Programes de millora i innovació docent (adjunt de

Formació, Innovació i Avaluació Docent); innova-

ció i espai europeu d’educació superior; polítiques

de formació del professorat; suport a la docència;

avaluació i reconeixement de la docència; plans d’ac-

ció tutorial (en coordinació amb el Vicerectorat

d’Estudiants); biblioteques i publicacions docents

(adjunt de Sistemes d’Informació i Comunicació).

Vicerectora de Política Acadèmica i Conver-gència EuropeaROSA M. NONELLProfessora titular d’Economia aplicada. Darrera-ment ha estat directora del Departament de Po-lítica Econòmica i Estructura Econòmica Mun-dial,i vicedegana de la Facultat de Ciències Eco-nòmiques i Empresarials (2001-2004). Postgrauen Política Académica i Universitària de l’ICE UB(2004-2005).

Àrees competencials:Coordinació acadèmica; espai europeu d’educa-

ció superior; planificació de l’oferta docent i des-

envolupament del GRAD; ordenació acadèmica

de 1r, 2n i 3r cicles (màsters i postgraus) (adjunta

de Planificació i Ordenació Acadèmica); progra-

mes de pràctiques; centres adscrits; qualitat, ava-

luació institucional i acreditació; coordinació amb

l’Agència de Postgrau.

Vicerectora de ProfessoratVICTÒRIA GIRONAProfessora titular de Química-física. En l’actualitatavaluadora externa de l’Agencia Nacional de Eva-luación de la Calidad y Acreditación (ANECA). De-gana de la Facultat de Farmàcia des de l’any 2000fins al 2005.

Àrees competencials:Professorat; dedicació acadèmica del professorat;

control i avaluació de la dedicació del professorat;

seguiment del Reglament de règim intern del per-

sonal acadèmic; plantilla de professorat; plantilla

de personal investigador (en coordinació amb el

Vicerectorat de Recerca).

Vicerector de RecercaMARÇAL PASTORCatedràtic de Bioquímica i biologia molecular. Ava-luador per a diferents agències i institucions de re-cerca, també participa en programes de qualitaten el context del II Plan Nacional de la Calidad delas Universidades, de la UCUA (Junta de Andalu-cía) i, actualment, de l’ANECA.

Àrees competencials:Coordinació de la política de recerca; centres, insti-

tuts de recerca i convenis (en coordinació amb el vi-

cerectorat de Política Científica); promoció i avalua-

ció de la recerca (en col·laboració amb l’adjunt per a

la Promoció i Avaluació de la Recerca en Humanitats

i Ciències Socials); Serveis Cientificotècnics i Servei

d’Experimentació Animal (adjunt d’Infraestructures

Científiques); informàtica de recerca (adjunt d’In-

fraestructures Científiques); personal investigador (en

coordinació amb el Vicerectorat de Professorat); doc-

torat; beques predoctorals i postdoctorals; convoca-

tòries d’infraestructura.

notícies

33

Vicerector de Política InternacionalJOSEP SAMITIERCatedràtic d’Electrònica. En els darrers anys ha des-envolupat funcions de sotsdirector del Parc Cientí-fic de Barcelona. Expert en metodologia d’avalua-ció de la qualitat universitària i membre de nom-broses comissions d’avaluació pel Consell d’Uni-versitats i per diferents agències autonòmiques coml’AQU i l’ACUA.

Àrees competencials:Relacions internacionals i de col·laboració amb

altres universitats estrangeres; programes interna-

cionals per donar suport a les polítiques acadèmi-

ques i de recerca de la UB; projectes europeus i espai

europeu de recerca; mobilitat i espai europeu d’edu-

cació superior (adjunt de Mobilitat i Convergència

Europea); coordinació OPER; coordinació ORI.

Vicerector de Política CientíficaISIDRE FERRERCatedràtic d’Anatomia patològica. Director del’Institut de Neuropatologia de l’Hospital Universi-tari de Bellvitge. Membre del Comitè Científic delBanc de Teixits Neurològics de la Universitat deBarcelona - Hospital Clínic. Coordinador de la Xar-xa de Neurociències.

Àrees competencials:Coordinació de la política de recerca i transferència

de tecnologia amb les entitats del Grup UB i relacio-

nades; seguiment, desenvolupament i avaluació del

Pla estratègic de recerca de la UB 2005-2008; interlo-

cució amb les institucions; convenis de recerca i cen-

tre i instituts de recerca (en coordinació amb el Vice-

rectorat de Recerca); coordinació amb l’Agència de

Comercialització de la Recerca del Grup UB.

Vicerector de Relacions Institucionals, Co-municació i Política LingüísticaJORDI MATASProfessor titular de Ciència política i de l’Adminis-tració. Ha ocupat els càrrecs de Secretari General ivicerector de Relacions Institucionals i PolíticaLingüística, president de la Comissió d’Activitatsd’Estiu i de la Comissió de Comunicació i Imatgede la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives.

Àrees competencials:Relacions amb institucions polítiques, adminis-

tratives i altres entitats; relacions institucionals

amb l’Institut Joan Lluís Vives; activitats institu-

cionals; política de comunicació; política lingüís-

tica i Escola d’Idiomes Moderns; publicacions i

edicions UB; relacions institucionals esportives.

Secretari GeneralXAVIER PONSCatedràtic de Dret Internacional Públic i Rela-cions Internacionals. Entre altres càrrecs, ha es-tat Adjunt al President de la Divisió (desembre2000-juny 2001), Vicepresident (juny 2001-juliol2002) i, finalment, President en funcions de la Di-visió de Ciències Jurídiques, Econòmiques i So-cials (juliol 2002-desembre 2003). Membre delClaustre de la UB (1997-2003).

Àrees competencials:Garantir la publicitat dels acords de la Universitat;

Dirigir i organitzar el Registre de la Universitat; Di-

rigir i custodiar l’Arxiu General de la Universitat;

Dirigir i coordinar els serveis jurídics de la Univer-

sitat; Normatives i reglaments generals de la UB;

Organització d’eleccions i renovacions de la Junta

de Govern i de les comissions; Coordinació de l’e-

quip rectoral; Impuls i coordinació de les accions

de participació del personal de la UB en el funcio-

nament de l’equip de govern; Seguiment del com-

pliment d’acords de l’equip de govern.

notícies

34

Nous nomenaments a les institucions del Grup UBJoan-Francesc Pont, director general de Les Heures

Maria Carme Verdaguer, directora del Centre d’Innovacióde la Fundació Bosch i Gimpera

Joan-Francesc Pont, catedràticde Dret financer i tributari de laUB, ha estat nomenat nou di-rector general del Centre deFormació Continuada Les Heu-res, de la Fundació Bosch i Gim-pera (FBG), per decisió del Pa-tronat d’aquesta Fundació. Pa-ral·lelament, Joan Maria Mala-peira, professor de Psicologiaexperimental i dissenys expe-rimentals a la Facultat de Psi-cologia de la UB, continuarà di-rigint de manera exclusiva l’A-gència de Postgrau de la UB

Joan-Francesc Pont Clemente(Barcelona, 1957) ha estat endues ocasions (1992-1998, ides de l’any passat fins ara) di-

rector de l’Escola Universitàriad’Estudis Empresarials de laUB. Expert en tributació em-presarial, fundacions, incentiusfiscals al patrocini i mecenat-ge, societats de capital risc,procediment sancionador tri-butari i mesures fiscals antie-lusives. Durant el mandat delrector Tugores, ha estat dele-gat del rector per a les Rela-cions amb la Societat i vice-president segon de la Funda-ció Bosch Gimpera.El nou director de Les Heuresafirma: “S’ha d’implicar un nom-bre elevat del personal docent iinvestigador de la Universitat enel govern, la direcció i l’assesso-rament de les activitats acadè-

miques de Les Heures. Es tracta,concretament, de comprometreels acadèmics de més prestigi enel disseny i desenvolupamentde les activitats de formació con-tinuada.” Respecte a l’Espai eu-ropeu d’educació superior, diuque “per a la Fundació és un rep-te i una oportunitat. Treballaremperquè l’esperit de Bolonya im-pregni no només el conjunt demàsters homologats, sinó total’oferta formativa del Grup UB,de manera que es posi l’èmfasi,no en l’alumne com a receptorpassiu de lliçons, sinó en l’estu-diant protagonista actiu del seutreball, assessorat a través d’unarelació personal estreta amb elsseus professors”.

M. Carme Verdaguer, enginye-ra química, és la nova directo-ra del Centre d’Innovació de laFundació Bosch i Gimpera(FBG), després d’haver estatmés de tres anys al capdavantde l’Àrea Centre d’Empresesd’aquesta Fundació.M. Carme Verdaguer (Barcelona,1960) és enginyera química perl’Institut Químic de Sarrià (Uni-versitat Ramon Llull) i màster enDirecció i Administració d’Em-preses (MBA) per la University ofCalifornia at Los Angeles (UCLA).Ha desenvolupat la seva expe-riència professional en el campde la transferència de tecnolo-gia, en la relació universitat-em-presa, i en la gestió d’una insti-

tució universitària. Ha treballatfent recerca al Departament deQuímica Biològica de la Facultatde Medicina de l’UCLA i al De-partament de Síntesi d’una em-presa de productes intermedisper a la indústria farmacèutica aCatalunya. Al capdavant del Centre d’Inno-vació de la FBG, M. Carme Ver-daguer assegura que, entre elsseus objectius principals, té “elsuport actiu als investigadors iinvestigadores de la UB en totesles modalitats de transferènciade coneixement i tecnologia,des de la recerca per contractefins a la llicència de patents o lacreació d’empreses de base tec-nològica; l’augment de sensibi-

lització del professorat i dels in-vestigadors de la UB envers latransferència de coneixement itecnologia, tot millorant-ne lacomunicació i contribuint a des-envolupar la cultura emprene-dora; i el treball conjunt amb elPCB, aprofitant sinergies i ex-perteses”. En aquesta nova eta-pa, M. Carme Verdaguer es pro-posa, també, comptar i poten-ciar l’equip humà del Centred’Innovació i contribuir a situarla UB com a universitat capda-vantera en la “tercera missió queavui la societat demana a les uni-versitats: tranferència de conei-xement i tecnologia, de maneraque es consolidi com a universi-tat emprenedora”.

notícies

35

es institucions del Grup UB

Montserrat Vendrell, sotsdirectora general del PCBMontserrat Vendrell, fins ara directora de l’Àrea Científica del PCB, ha esta nomenada nova sotsdirectora

general del Parc. Montserrat Vendrell (Barcelona, 1964) és doctora en Ciències Biològiques per la UB i té

una experiència de més de deu anys en recerca biomèdica i biotecnològica. Com a investigadora postdoc-

toral, va desenvolupar la seva recerca al Roche Institute of Molecular Biology de Nova Jersey (EUA) i, des-

prés, a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona del CSIC. Des de l’any 2002, Vendrell ha portat a ter-

me, entre altres tasques, el disseny i la direcció dels serveis científics i les plataformes biotecnològiques, a més

de les relacions internacionals del PCB en xarxes relacionades amb la biotecnologia. D’altra banda, ha estat

la persona del PCB que ha participat en l’equip de direcció de la Bioincubadora CIDEM-PCB, i ha col·la-

borat amb la Generalitat de Catalunya en el llançament i el desenvolupament de la Bioregió catalana.

Fernando Albericio, director general del Parc Científic de BarcelonaEl catedràtic de Química orgà-nica de la UB, Fernando Alberi-cio, ha estat nomenat nou di-rector general del Parc Cientí-fic de Barcelona (PCB), en subs-titució de Màrius Rubiralta, ac-tual rector de la UB.Fernando Albericio (Barcelona,1953) ha estat director del Cen-tre d’Investigacions de Pèptidsde l’empresa Millipore-Watersde Boston. En els darrers anys hacombinat la tasca docent a la Fa-cultat de Química amb la direc-ció d’un dels grups de l’Institutde Recerca Biomèdica del PCB(IRB-PCB), en què ha estat res-ponsable del Laboratori de Quí-mica Combinatòria. L’any 1994,va ser guardonat amb el premiLeonidas Zervas, que atorga laSocietat Europea de Pèptids, i el2003 va rebre la Distinció de laGeneralitat de Catalunya per ala Promoció de la Recerca Uni-versitària.Albericio no dubta que el PCB“és una realitat plenament con-solidada”, però afegeix que,“quan parlem de recerca, mai no

podem estar satisfets del que te-nim i sempre hem d’anar unamica més enllà”. El seu primerobjectiu és “potenciar el desen-volupament dels instituts i la-boratoris de recerca del PCB”.Concretament, en l’àrea biomè-dica, vol “facilitar la creació delprograma de càncer dissenyat i liderat per Joan Massagué”.També afirma que es dedicaran“tots els esforços que calguin”per consolidar el “camp emer-gent de les nanotecnologies, onestem magníficament situats”, iaixí mateix assenyala “el nombreimportant d’investigadors i in-vestigadores dedicats a la bioin-formàtica i a la quimioinformà-tica, així com a la química teòri-ca, aquests últims en el CeRQT(Centre de Recerca en QuímicaTeòrica)”. En aquest camp, esproposa “catalitzar” el nombremàxim de col·laboracions. Enuna de les àrees característiquesdel PCB, la recerca en les àreeshumanístiques i socials, s’han“d’explotar les sinergies quesens dubte han d’aflorar”. D’al-

tra banda, s’estudiarà la creacióde nous instituts de recerca enàrees en què tant la nostra Uni-versitat com el país es trobin bensituats. “Possiblement, una deles primeres accions anirà enca-minada cap a l’alimentació i lanutrició, amb una importànciaestratègica tant acadèmica comempresarial”, assenyala Alberi-cio.També es vol enfortir la presèn-cia d’empreses al PCB i potenciarles col·laboracions entre aques-tes i amb els investigadors delsector acadèmic. Es treballaràconjuntament amb el Centred’Innovació de la FBG i el CIDEMper tal d’impulsar la creació denoves empreses i per desenvo-lupar la bioincubadora CIDEM-PCB. Respecte al futur del PCB,Albericio recorda que s’està co-mençant la segon fase d’am-pliació del PCB, amb la qual elParc serà “un dels centres de re-cerca més importants d’Europa”.Respecte a la Bioregió catalana,una iniciativa que pretén coor-dinar l’activitat d’investigadors

de recerca bàsica i clínica, em-prenedors i empreses que tre-ballen en l’àmbit de la biomedi-cina i la biotecnologia, Albericiono dubta que “el PCB, conjunta-ment amb la Universitat de Bar-celona, hi tindrà un importantpaper” i afirma que, “a escala mi-croscòpica”, el PCB té els matei-xos objectius que la Bioregió,atès que el “el fet diferenciadordel Parc és la coexistència en elmateix entorn de recerca aca-dèmica i empresarial amb unfort component tant biològiccom químic i amb una clara vo-cació de fomentar la transferèn-cia de coneixement i tecnolo-gia”. n

notícies

36

La calor del mes de juliol i lesganes de marxar de vacancesno van influir en les gairebédues mil persones que es vanmatricular en els cursos d’estiude la Universitat de Barcelona,“Els Juliols”. Des de l’enginye-ria forense fins al món de l’es-port, els trenta-vuit cursosoferts, en què van impartirclasse més de tres-cents cin-quanta professors, presenta-ven temàtiques molt dife-rents, relacionades amb l’art i les humanitats, la ciència i lasalut, o el dret, l’economia i la societat. L’hispanista Henry Kamen, ca-tedràtic de la Universitat deWarwick (Regne Unit) i autorde llibres com ara La Inquisi-

Professionals de diferents àmbits omplen les aules en els cursos d’estiu “Els Juliols”

“Els Juliols”, la Universitat per a tothomAgustín González GallegoDirector d’“Els Juliols”

Un cop finalitzada la novena

edició dels Juliols, podem

constatar que una vegada més

els cursos d’estiu de la Univer-

sitat de Barcelona han acom-

plert el seu principal objectiu:

ser la Universitat per a tothom.

L’edifici històric de la plaça

Universitat ha estat, durant el

més de juliol, un mes tradicio-

nalment sense activitat acadè-

mica, fòrum de discussió per a

alumnes i professors. Els claus-

tres, les aules, els passadissos, el

bar i, en general, tots els espais

de l’edifici han estat punt de

contacte entre la societat i el

coneixement. Professors pro-

vinents del món acadèmic, de

l’Administració o del món

professional han impartit les

seves lliçons als alumnes que,

per interès acadèmic, profes-

sional, o fins i tot per simple

curiositat, provinents d’àmbits

universitaris o de la societat en

general, han participat en els

Juliols. Enguany els cursos han

acollit prop de dos mil alum-

nes, i han comptat amb la par-

ticipació de més de tres-cents

cinquanta professors. A més,

els Juliols han arribat a altres

instal·lacions de la ciutat, com

ara el CosmoCaixa, el barri del

Raval o el CETT, i també a al-

tres municipis, com ara Rubí,

Viladecans o Alella.

Tot això ens anima a continuar

en aquesta línia, oferint cursos

que, des de perspectives multi-

disciplinàries, tracten temàti-

ques d’interès general, proble-

mes o qüestions sobre els quals

la Universitat té coses a dir. Tot

això, anant més enllà dels lí-

mits físics de la Universitat per

arribar a altres llocs, però sense

perdre mai la centralitat de les

instal·lacions de la plaça Uni-

versitat.

notícies

37

ción española i El Gran Duquede Alba, va participar en el curs“Catalunya després de 1714: elpaper de Barcelona”. Sobrepolítica internacional va trac-tar el curs “Hegemonia, podermundial, conflicte i política”,en què va intervenir Bernardi-no León, secretari d’Estat d’As-sumptes Exteriors per a Ibero-amèrica. “Quins interessos de-fensen els mass media? Quinscriteris determinen què és no-tícia?” Directius dels principalsgrups de comunicació de l’Es-tat espanyol com Juan LuisCebrián (conseller delegat delGrup Prisa) i Juan Manuel Lara(president del Grup Planeta)van respondre a aquestes i al-tres preguntes en el curs “Elsmitjans de comunicació i po-der a l’Estat espanyol”. “L’alfa-betització mediàtica” va ser eltema central d’un altre curs,que abogava per la necessitatde promoure uns mitjans decomunicació que respectin elsinteressos i els drets de l’au-diència, en especial els que te-nen a veure amb la infància.Els Juliols també van tenir unvessant artístic. Joan Font, di-rector de Comediants, i PepGatell i Jürgen Müller, direc-tors artístics de La Fura delsBaus, van participar en el curs“La ciutat i el teatre”, que secentrava en les repercussionsurbanístiques, econòmiques iculturals en ciutats que tenenel teatre com a referència. Elcurs “Eines per a l’audició mu-sical: creació, gestió i difusióde la música”, feia una aproxi-mació a la indústria musical ien feia una reflexió. Van parti-cipar-hi Joan Matabosch, di-rector artístic del Gran Teatredel Liceu, i Ramon Muntaner,director de la Societat Generald’Autors i Editors (SGAE), queva parlar dels problemes deri-vats de la pirateria. Els Juliolstambé es van endinsar en el

món dels museus, de la mà deLouise Bélanger, directora delServei de Museografia del Mu-sée de Civilisation del Quebec,entre altres personalitats, en elcurs “Interactivitat i museus”.L’esport també va gaudir delseu propi espai, amb profes-sors com Rafael Niubò, secre-tari general de l’Esport de laGeneralitat de Catalunya, iSandro Rosell, ex-vicepresi-dent del Futbol Club Barcelo-na i ex-directiu de l’empresamultinacional Nike, que varespondre amb un “Paso palabra” quan els periodistes lipreguntaven a l’inici de la po-nència per temes relacionatsamb el president del Barça,

Joan Laporta, en un curs quese centrava en la manera defer la informació esportiva.El curs “El Raval camaleònic”pretenia ser un espai de troba-da entre la Universitat i aquestbarri, on s’ubicarà la nova seude les Facultats de Geografia iHistòria i de Filosofia de la UB, i que és un indret de Barcelonaque ha experimentat uns can-vis destacables en qüestionscom ara la immigració, l’habi-tatge, l’urbanisme o els movi-ments socials.Un curs que va obtenir ungran nombre de matriculatsva ser el que tractava sobre l’e-ducació emocional. També hiva haver cursos relacionats

amb els hàbits alimentaris,emmarcats en l’Any de l’Ali-mentació, la Cuina i la Gastro-nomia, així com la conferència“Nuclis de creativitat en elmón de la gastronomia avui”,a càrrec del reconegut cuinercatalà Ferran Adrià, que va in-augurar la novena edició delsJuliols de la UB. Altres cursosvan dedicar-se a la violènciaen totes les seves formes, l’o-besitat, les adopcions i acolli-ments d’infants, i els pactes i les coalicions a escala local,estatal i europea. n

Text i fotos: Marta Casellas

Aprenents de CSIEls alumnes matriculats en el curs dels Juliols “Enginyeria forense” van haver de trobar les causes i

els mètodes de resolució de casos, com ara l’accident del pilot de fórmula 1 Ayrton Senna, l’acci-

dent del transbordador espacial Columbia o l’atemptat de l’Onze de Març a Madrid. Segons Fer-

nando García Colina, professor associat d’Enginyeria química de la UB i coordinador del curs, “a

l’enginyeria forense només li interessa la tècnica, no la política, i el que ha de fer l’investigador és

descobrir les causes i explicar-les davant un jutge, que serà qui en traurà les conclusions”. Aquest

curs va despertar gran interès i curiositat, a causa, sobretot, segons va dir el mateix coordinador, de

l’ èxit de la sèrie americana CSI, que ha donat a conèixer com treballen els investigadors forenses.

El curs “Enginyeria forense” va atreure l’interès dels mitjans de comunicació

La Generalitat de Catalunya haatorgat la Creu de Sant Jordi alcatedràtic de Llengua i literatu-ra catalanes de la UB Joan Solà ia la catedràtica d’Història con-temporània, també d’aquestaUniversitat, Mercè Vilanova.Joan Solà (Bell-lloc d’Urgell,Pla d’Urgell, 1940) ha publicatnombrosos articles i estudis,preferentment sobre temesde sintaxi i d’història de la llen-gua catalana. Des del 1999 ésmembre de la Secció Filològi-ca de l’Institut d’Estudis Cata-lans. El 2002 es va publicar laseva destacada Gramàtica delcatalà contemporani, obra dela qual és director.

Mercè Vilanova (Barcelona,1936) ha dut a terme estades ales universitats americanes deBoston, Massachusetts i Har-vard. Entre els temes de la sevarecerca figuren les fonts orals dela història, la Catalunya dels anystrenta, el món industrial al nos-tre país o l’evolució de l’analfa-betisme a l’Estat espanyol.A més, també s’ha concedit laCreu de Sant Jordi a Gaspar Es-puña, director del Grup CETT,que inclou l’Escola Universitàriad’Hoteleria i Turisme CETT ads-crita a la UB. En total s’ha conce-dit enguany el guardó a trenta-dues persones i a quinze enti-tats. n

Els catedràtics Joan Solà i Mercè Vilanova, distingits amb la Creu de Sant Jordi

notícies

38

Nous instituts de recerca sobre:Nutrició i Seguretat Alimentària,l’Aigua, i Economia AplicadaRegional i Pública

La UB ha constituït tres nous instituts de recerca: l’Institut de Re-cerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA), l’Institut d’Econo-mia Aplicada Regional i Pública, i l’Institut de Recerca de l’Aigua.Els instituts de recerca estan dedicats a fomentar i dur a terme ac-tivitats de recerca de caire interdisciplinari i/o d’especialització endiferents camps de la ciència, la tècnica i les arts, alhora que po-den proporcionar assessorament científic i tècnic en l’àmbit de laseva competència.Els tres nous instituts de recerca de la UB impulsaran l’avenç de laciència i el coneixement, la millora de la qualitat de vida en la socie-tat, i el progrés de la innovació i la competitivitat empresarial. n

Presentada la PlataformaTecnològica Espanyola deNanomedicina

Universitats, centres de recerca i tecnològics, empreses farmacèu-tiques i biotecnològiques, OPIs i hospitals, entre altres entitats, par-ticipen en la NanoMed Spain, la Plataforma Tecnològica Espanyo-la de Nanomedicina. Aquesta iniciativa, coordinada per la UB a tra-vés del PCB, té com a objectiu impulsar la recerca en nanomedici-na, que comprèn les pràctiques mèdiques que requereixen tecno-logies basades en dispositius a escala nanomètrica, és a dir, ambmides d’una milionèsima part de mil·límetre. n

Ramon Gomis, premi FundacióCatalana per a la Recerca i laInnovació

Ramon Gomis, professor delDepartament de Medicina, haguanyat el XVI Premi FundacióCatalana per a la Recerca i la In-novació (FCRI), en reconeixe-ment al seu treball de recercabàsica i clínica en diabetis.Concretament, les seves inves-tigacions han versat sobre laidentificació de dianes mole-culars (substàncies localitzadesen qualsevol part d’una cèl·lulacapaces de reconèixer un fàr-mac i produir una respostacel·lular) amb possible aplica-

ció terapèutica en la diabetismellitus de tipus 2 associada al’obesitat i les seves complica-cions. Actualment és directorde Recerca de l’Hospital Clínicde Barcelona i director de Pro-jectes de l’IDIBAPS. n

Tomàs Font, president de laComissió Jurídica Assessora de laGeneralitatTomàs Font i Llovet, catedràtic de Dret administratiu de la UB, ha es-tat nomenat nou president de la Comissió Jurídica Assessora de laGeneralitat, l’alt òrgan consultiu que exerceix a Catalunya les fun-cions pròpies del Consell d’Estat. Segons el Decret 119/2005, tambépassen a ser membres d’aquest òrgan Ferran Badosa i Coll, catedrà-tic de Dret civil de la UB; Anna Maria Casanovas Mussons, catedràticade Dret civil de la UB; Maria Jesús Montoro i Chiner, catedràtica deDret administratiu de la UB, i Susana Sartorio Albalat, catedràtica de Dret financer i tributari de la UB. n

Foto

: ©P

CB

, Rai

mon

Sol

à

notícies

39

Fràgils i de creixement moltlent, els coralls d’aigua fredasón més abundants del que espensava, constitueixen un re-fugi d’una gran diversitat d’és-sers vius i el seu paper en elmedi ambient marí és vital.Ara que són amenaçats perl’activitat humana, mostrentambé les cicatrius de l’impac-te de les arts de pesca, el ca-blatge submarí i les extrac-cions mineres i petrolíferes. El geòleg Ben De Mol explicaque han treballat en “una enor-me formació coral·lina fòssil defins a 200 m d’altura. Per evitarl’impacte mediambiental, en elprojecte no treballem sobre co-ralls vius. El que hem fet són per-foracions al Challenger Mound,un monticle de 150 m d’altura,recobert de restes coral·lines”.Gràcies a les campanyes ante-

riors, així com als perfils sísmicsd’alta resolució, a la batimetriamultifeix i als robots submarins,es coneixia prou bé l’estratigra-fia, l’estructura i la morfologia del’àmplia zona del ChallengerMound. “El que no s’havia fet maifins ara és perforar una munta-nya de corall, molt més gran quealtres estructures coral·lines pro-fundes d’aigües tropicals, delcim fins a la base de tota l’es-tructura”, comenta Miquel Ca-nals, catedràtic del Departamentd’Estatigrafia, Paleontologia iGeociències Marines i directordel GRC Geociències Marines a la UB.L’estudi s’ha dut a terme dinsuna campanya oceanogràfica abord del JOIDES Resolution, i for-ma part de l’Integrated OceanDrilling Program, que impulsenels Estats Units, el Japó i la Unió

Europea amb l’objectiu d’inves-tigar el fons oceànic, els sedi-ments marins i el canvi climàtic.D’altra banda, entre les tasquesdel GCR Geociències Marines,també podem destacar un arti-cle sobre estabilitat dels fonsmarins i marges continentals,

publicat el desembre del 2004 ala revista Marine Geology, que fi-gura en el rànquing dels vint-i-cinc treballs científics més citatsentre l’abril i el març del 2005 perl’esmentada publicació de l’àm-bit de la geologia marina, la ge-oquímica i la geofísica. n

El Comitè Oficial de l’Associació Cartogràfica Internacional (ICA/ACI)

ha premiat l’Institut Cartogràfic de Catalunya pel Mapa del relleu submarí

de Catalunya, que va ser editat el 2004 i que es va anunciar en primícia en

el número d’aquesta revista del setembre d’aquell any. El Mapa es va rea-

litzar amb la col·laboració del Grup de Recerca Consolidat de Geociències

Marines, de la UB, que dirigeix el catedràtic Miquel Canals, del Departa-

ment d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB.

El primer mapa del relleu submarí de Catalunya, a escala 1:250.000,

cobreix més de 46.000 km2. El mapa és a l’abast del públic a través de

l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de les llibreries de la Generalitat

de Catalunya.

Els misteris dels coralls profunds a l’Atlàntic

Els coralls d’aigua freda, que formen escullsgegants a gran profunditat en mars i oceansde tot el món, són encara un misteri per alscientífics. Ara, el geòleg Ben De Mol, del GRCGeociències Marines de la UB, ha participaten la primera perforació d’un escull coral·lífòssil a 1.000 m de profunditat a l’oceàAtlàntic, a la costa oest d’Irlanda.

Premi per al Mapa del relleu submarí de Catalunya

Foto

:IFR

EMER

El geòleg Ben De Mol durant la campanya

notícies

40

La base és bona, tal com va que-dar demostrat la passada tem-porada amb la conquesta de laseva segona Lliga Femenina da-vant l’etern rival, el Ros Casares.Però això no vol dir que l’UB Bar-ça no s’hagi reforçat; el primerrepte era recuperar els centíme-tres perduts per la retirada de lacompetició oficial de Betty Ce-brián, la pivot amb més inter-nacionalitats de la història delbàsquet femení espanyol. Peraquest motiu s’ha repescat labosniana Razija Mujanovic(abans Brcaninovic), una de lesjugadores més determinantsd’Europa, en part gràcies als seus2,02 metres d’alçada, i que aca-ba de guanyar la Lliga croataamb el ZKK Zagreb. Les altres in-corporacions són la també pivot,sèrbia, Milena Vukicevic, i l’aleragironina Elsa Donaire, proce-dent del Burgos, que ha signatper una temporada amb opcióa una altra. La tasca principal del’equip directiu, doncs, s’ha cen-trat a garantir la columna verte-bral de l’equip: la capitana San-dra Gallego ha renovat per dosanys més, i per una temporadaho han fet Ingrid Pons, Helen Luzi Erika de Souza. Marta Fernán-dez, Cristina García i Laura An-toja completen una promete-dora plantilla, de la qual s’ab-

senten Delisha Milton-Jones,Paula Seguí i Anna Cruz (cedidaal Burgos).Un cop més, però, l’Eurolliga noserà un dels objectius de la tem-porada. Malgrat tenir dret a par-ticipar-hi per haver guanyat laLliga, no s’ha trobat un patroci-nador per fer front a la comple-xa despesa econòmica que su-posa jugar la màxima competi-ció continental. “Disputar l’Eu-rolliga seria extraordinàriamentcar i també una temeritat”, ex-plica el president de l’UB Barça,Joan Guàrdia, que afegeix que“anar a Europa demanava incre-mentar el pressupost d’un 30 o 35%, i hauria representat em-bolicar-se en una aventura deforma innecessària”.

Feina a l’ombraSens dubte, una de les claus delsrecents èxits del combinat uni-

versitari l’hem de buscar en eltreball de planter. L’UB Barça, encol·laboració amb el FC Marti-nenc, desenvolupen des de facinc anys la tasca de formació dejugadors i jugadores de bàsquetdins l’Escola UB-Martinenc, queté la seva seu al pavelló del Gui-nardó-Torrent d’en Melis, al car-rer Telègraf núm. 39-43 de Bar-celona. Els seus objectius es fo-namenten a desenvolupar leshabilitats motrius i coordinativesdels nois i noies de cinc a dotzeanys, entenent l’esport d’unamanera lúdica i divertida i senseoblidar la seva educació integralcom a esportistes i com a per-sones. Al darrere hi ha un im-portant grup de persones quede forma altruista esmercenunes grans dosis d’esforç i detemps en la formació dels in-fants. Totes les jugadores del pri-mer equip són estudiants de laUB o hi realitzen alguna activitatacadèmica, i que, fins i tot, l’en-trenadora Sílvia Font va ser pro-fessora de l’Escola Universitàriad’Hoteleria i Turisme (CETT), cen-tre adscrit a la Universitat de Bar-celona. n

Xavier Codony

L’UB Barça aposta per la continuïtat

L’espectacle del bàsquet femení, de francL’UB Barça disputa els seus partits de lliga els dissabtes a la tarda,

concretament a les 17.30 h, al Palau Blaugrana 2, i l’entrada és gra-

tuïta. El debut a la temporada 2005-2006 tindrà lloc a Burgos con-

tra l’Arranz Jopisa el 8 d’octubre, i el primer partit a casa serà el dia

12 davant del Mann Filter Zaragoza.

Les caresnoves del’UB Barça

Razija Mujanovic Pivot 38 anys 2,02 metres Procedència:ZKK Zagreb

Milena Vukicevic Pivot25 anys1,88 metresProcedència:ZKK Zagreb

Elsa DonaireAlera-pivot26 anys1,83 metresProcedència: Arranz Jopisa Burgos

Després de conquerir el segon títol de Lliga de la seva història, l’UB Barça està a puntd’inaugurar la temporada oficial 2005-2006 amb quatre fronts oberts: la Lliga Femenina, la Copa de la Reina, la Supercopa i la Lliga Catalana. La plantilla només ha necessitat petitsretocs per encarar aquests reptes amb garanties.

Imatge d’un dels primersentrenaments de latemporada

notícies

41

UN 55% DE DIRECTORS D’AU-TOESCOLES CATALANES CRE-UEN QUE EL FUTUR CARNETDE CONDUIR PER PUNTSSERÀ LA MILLOR MESURAPER REDUIR ELS ACCIDENTSDE TRÀNSIT, mentre que el41% de conductors joves con-sideren més efectiva la suspen-sió de la llicència de conduir.Aquestes són algunes dades del’estudi “La formació del con-

ductor jove responsable”, dut aterme pel Grup d’Investigaciósobre Envelliment de la UB alPCB. Experts en seguretat viària,enquestats també en aquest es-tudi, afirmen que els accidentses reduiran un 15% amb el noucarnet per punts, encara queaquesta nova modalitat de per-mís de conduir serà molt eficaça l’inici de la seva implantació,però minvarà amb el temps.

EL MEDICAMENT TUNGSTAT SÒDIC S’HA MOSTRAT EFECTIUPER OBTENIR UNA PÈRDUA DE PES EN RATES OBESES. Així homostren nous estudis, que igualment indiquen que les ratestractades prevenien l’augment de pes augmentant la despesaenergètica, l’oxidació de lípids en el teixit adipós, sense toxicitatni efectes adversos com la diarrea. Les recerques, que detallen elpossible mecanisme d’acció del fàrmac i identifiquen les proteï-nes afectades pel medicament, són realitzades per investigadorsde l’IDIBAPS-Clínic, compten amb la col·laboració del director del’Institut de Recerca Biomèdica del PCB, Joan Guinovart, i han estat en part finançades per la Fundació Marató de TV3.

Sabíeu que...?MÉS DE CINC-CENTS QUI-LOGRAMS DE BRUTÍCIADELS FONS MARINS: és elbalanç de les neteges deplatja que han dut a termefins ara els submarinistes delClub d’Immersió Biologia(CIB) de la UB durant el 2005,dins la campanya “Fons ma-rins”, finançada per la Fun-dació Biodiversitat del Mi-nisteri de Medi Ambient.

NOVES PISTES SOBRE ELS EFECTES BENEFICIOSOS DEL VISÓN DESCRITS EN UN ESTUDI publicat a Analytical Chemistry.Concretament, la recerca descriu com el resveratrol, un potentantioxidant natural que es troba en el raïm i el vi, s’uneix ambles lipoproteïnes de baixa densitat humanes (LDL) després d’unconsum moderat de vi. És el primer treball que identifica les LDLcom a estructures dianaper al resveratrol, i l’equipcientífic que anuncia ladescoberta està formatper Cristina Andrés-La-cueva, Mireia Urpí Sardà iRosa M. Lamuela Raven-tós, del Grup de Recercad’Antioxidants Naturals iPolifenols del Departa-ment de Nutrició i Broma-tologia de la Facultat deFarmàcia de la UB, i perOlga Jàuregui, dels Ser-veis Científico-tècnics dela UB, amb la col·laboraciód’experts de l’IMIM a Bar-celona i de la Universitatde Viena (Àustria).

UNA VELOCITAT D’UNS61.000 km/h ÉS LA QUE POR-TAVA EL METEORIT QUE VACAURE A LA PENÍNSULA IBÈ-RICA el gener del 2004 quan vaentrar a l’atmósfera, després d’haver estat vagant per l’espaidurant uns quaranta-vuit mi-lions d’anys. Aquestes dadessón algunes de les que ha apor-

tat un estudi que ha liderat ungrup d’investigadors entre elsquals hi ha el professor de la UBJordi Llorca. És la primera vega-da que al nostre país s’ha pogutcalcular la trajectòria atmosfèri-ca, l’òrbita i el lloc de procedèn-cia en el sistema solar d’un me-teorit, a més de les seves pro-pietats físiques i químiques.

GAIREBÉ LA MEITAT DELSDOCTORATS DE LA UB, ENCONCRET QUARANTA-VUIT,SÓN ELS QUE HAN OBTINGUTLA MENCIÓ DE QUALITAT QUEATORGA EL MINISTERI D’EDU-CACIÓ I CIÈNCIA. La majoria sóndoctorats als qual s’havia con-cedit la menció en una convo-catòria anterior i que han acon-seguit renovar aquesta distin-ció, i a més s’han atorgat onzemencions de qualitat noves.

Foto

: Àle

x Lo

rent

e -

CIB

l’agenda

42

Agenda

OCTUBRE

• Acte de celebració dels Vint-i-cinc Anys de l’Àmbit MariaCorral, entitat que té com aobjectiu la recercainterdisciplinària i lapromoció i difusió de valorshumans. A l’Aula Magna del’Edifici Històric

• Inauguració de curs Aulesde la Gent Gran. Conferènciade Sebastià Serrano: “Lacomunicació als inicis deltercer mil·lenni”. Al Paranimfde l’Edifici Històric

• Presentació de l’Associaciód’Antics Alumnes dePsicologia. Al Paranimf del’Edifici Històric

• Acte final d’estudis delCESNID. Al Paranimf del’Edifici Històric

• IV Congreso de la Sociedadde Literatura Española delsiglo XIX. A l’Aula Magna del’Edifici Històric

• Concert d’homenatge aVictòria dels Àngels. Al

Paranimf de l’Edifici Històric

Jornada de la SocietatEspanyola d’Epidemiologia i Salut Pública Oral ipresentació del llibreOdontología preventiva ycomunitaria (d’Emili Cuencai Pilar Baca). A l’Aula Magnade l’Edifici Històric.L’assistència és lliure, però esrecomana inscriure-s’hi. Mésinformació:www.infomed.es/sespo/otoreunion/index.html

NOVEMBRE

• Simposi “Barcelona y loslibros”, a l’Aula Magna del’Edifici Històric. Cal inscriure-s’hi prèviament

• Exposició “Bolets, fongs ilíquens”. Vestíbul de l’EdificiHistòric

• Congrés “Investigació enconservació-restauració”. AlParanimf de l’Edifici Històric.Cal inscriure-s’hi prèviament.Més informació: www.ge-iic.org/

• III Congrés Estatal dePsicomotricitat. Organitza elDepartament MIDE de la UB ila Federació d’Associacionsde Psicomotricistes de l’EstatEspanyol. Cal inscriure-s’hiprèviament. Al Paranimf del’Edifici Històric. Mésinformació:www.terra.es/personal6/fapee1/congreso.html

• Concert del quartet de cordaDrago. Al Paranimf de l’EdificiHistòric

Dijous 10 a les 20 h

Del divendres 11 al diumenge 13

Del dimecres 9 al divendres 11

Del dimecres 9 al diumenge 13

Dilluns 7 i dimarts 8

Dissabte 22

Dijous 20 a les 20 h

Del dimecres 19 al divendres 21

Dilluns 17 a les 18 h

Dijous 13

Dimarts 11 a les 16.30 h

Dilluns 10 a les 19 h

Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre el gener i el març, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem enaquesta secció d'agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostrecontacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda, o per fax al 93 403 53 57.

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

Acted’inici de curs7 d’octubre a les 12.00 h

Lliçó inaugural a càrrec delcatedràtic Joan Solà, amb eltítol “Joan Coromines coma exemple”. Al Paranimf del’Edifici Històric (Gran Via deles Corts Catalanes, 585)

l’agenda

43

• Tretzena edició delCol·loqui Lingüístic de laUniversitat de Barcelona(Club 13): “L’argumentació” a l’Aula Magna de l’EdificiHistòric. Cal inscripció prèviaa la adreça nnogue@ub.edu

• Graduació de l’ESCAC alParanimf de l’Edifici Històric

• Xerrades i tallers de la Facultatde Matemàtiques a l’AulaMagna de l’Edifici Històric

• Concert de violí i piano a les20.00 h. Al Paranimf del’Edifici Històric.

• Seminari Internacional enTrastorns de l’Alimentació. Al’Aula Magna de l’Edifici HistòricPer a inscripcions i mésinformació: 93 362 44 91 (LaiaMartín), adreça electrònica:laia.martin@mizar-travel.com

• Exposició “IngeborgBachmann”. Al vestíbul del’Edifici Històric

DESEMBRE

• Concert extraoridnari del555è Aniversari de la UB. “Niten tango”. Meli Tango Quintet

• Lliurament de diplomes de laFacultat de Matemàtiques. AlParanimf de l’Edifici Històric

• Concert de Nadal iextraordinari del 555èAniversari de la Universitat deBarcelona. Orquestra de laUniversitat de Barcelona. Corde la UB. Al Paranimf de l’EdificiHistòric. En aquests dosconcerts acturà un cor formatper gent de la comunitatuniversitària. Es convida a totsels membres que formen partde la UB, que tinguinexperiència coral o orquestral,a participar-hi. Els interessatspodeu posar-vos en contacteamb els organitzadors a travésde l’adreça d’Internetwww.ub.edu/comint/persub/notis/2005/not050810.htm, o dela adreça electrònicaaculturals@ub.edu, o deltelèfon mòbil 646 588 503

Dijous 15 i divendres 16 a les 20.00 h

Dimarts 13 a les 19.00 h

Dijous 1 a les 20.00 h

Del dimecres 30 de novembre al dissabte 17 de desembre

Dijous 25

Dijous 24

Dijous 17

Dimarts 15

Dilluns 14

La foto de l’estiuAquesta és la imatge guanyadora delconcurs “La foto de l’estiu”, que es vaconvocar en el darrer número d’aquestarevista. L’autor és l’estudiant de QuímicaBenet Medina, i ell mateix ens explicacom i on va fer la fotografia:

Benet Medina ha guanyat un cap de setmana a l’hotel El Mon-tanyà (Seva), al Preparc Natural del Montseny.

A més de la fotografia guanyadora, hi ha també aquestesdues obres finalistes:

“Aquest estiu heanat a passaruns dies per Ga-lícia. La foto estàfeta a la immen-sa platja de Por-to de Santa Cruz,una petita loca-litat molt prope-ra a la Corunya.La vaig fer a l’ho-ra de la posta de

sol i amb marea baixa, amb una gran superfície de sorra encara mu-llada”.

Autora: Mercè Carbonell,estudiant deBiblioteconomia i Documentació.Fotografia feta alGrand Canyon delColorado

Autor: Àlex Caballero,estudiant de BellesArts

som UB

45

Per celebrar la creació de l’Associació d’Antics Alumnes i Amicsde la Facultat de Psicologia de la UB, el proper dijous 13 d’octu-bre del 2005, a les 19 h, tindrà lloc l’acte inaugural al Paranimf(Edifici Històric de la plaça Universitat). En aquest acte participa-ran representants tant de la Facultat com d’altres àmbits profes-sionals i institucionals de la psicologia a Catalunya.Per assistir a l’acte és necessari confirmar l’assistència per correu

electrònic a l’adreça anticspsicologia@ub.edu o al telèfon 93 312 5014 (horari d’atenció al públic: dilluns i dimecres de 12 a 14 h i di-marts i dijous de 16 a 18 h).Web d’Antics UB, on hi ha la web de l’Associació d’Antics Psico-logia: www.ub.edu/anticsub/.Web plànol Edifici Històric de la plaça Universitat:www.ub.es/mapes/cpu.htm. n

El passat mes de juliol, la Fun-dació Aldees Infantils SOS deCatalunya, a través d’un con-veni de col·laboració amb laUB, va donar suport al cursd’estiu “El repte dels mitjans decomunicació: l’alfabetitzaciómediàtica”. Un dels objectiusdel curs era trobar l’equilibri

entre formació, educació i en-treteniment per aconseguiruna millor televisió, que, se-gons Valentí Gómez, presidentde l’Observatori Europeu de laTV, és possible i necessari. Al llarg de les sessions, van in-tervenir diferents professio-nals del món de l’educació, la

lingüística i la comunicació,com ara Joaquim Maria Puyal,el professor del Departamentde Lingüística de la UB Sebas-tià Serrano, o els professors delDepartament de Didàctica deles Ciències Socials de la UB.La Fundació Aldees InfantilsSOS de Catalunya presta aten-

ció a la infància i l’adolescèn-cia en situació de risc a travésde diferents llars, residènciesper a menors i pisos assistits.També a menors normalitzatsen horari extraescolar a travésde diferents activitats organit-zades al Centre Obert de SantAdrià de Besòs.n

Aldees Infantils SOS de Catalunya, amb l’alfabetitzaciómediàtica

Nova campanya de difusióLa Universitat de Barcelona va dur a terme, durantel passat mes de juny, una nova campanya de co-municació, amb l’objectiu de difondre els màstersde l’Espai europeu d’educació superior impartitsper la institució.La campanya consta de tretze postals publicitàries i un cartell, amb informació sobre aquests ensenya-ments, que han estat distribuïts com a material desuport en els centres organitzadors.Aquests màsters pilot de la UB, adaptats a l’espaieuropeu, aborden, entre d’altres, matèries coml’enginyeria biomèdica, la gestió de continguts di-gitals, la història i la cultura de l’alimentació o labiotecnologia molecular.La difusió se suma a altres campanyes institucio-nals que, durant el 2005, han estat desenvolupadesper tal de donar a conèixer projectes, serveis i acti-vitats de la UB, com és el cas del FeinaUB Fòrum i del’oferta de cursos i activitats d’estiu. n

Acord per a laproducció i gestiópublicitària de la revista LaUniversitat

La Universitat de Barcelona haadjudicat a l’empresa El Tinterel contracte de serveis per a laproducció de la revista LA UNI-VERSITAT, així com de la seva promoció i gestió publicitària.Aquesta empresa d’arts gràfi-ques, edicions i produccionsgestionarà fins al març del 2006la cerca d’empreses o institu-cions interessades a anunciar-se a la revista, previ vistiplau del’Àrea de Màrqueting, Societat iEmpresa de la UB. n

Presentació de l’Associació d’Antics Alumnes i Amics dePsicologia

som UB

46

FeinaUB actualitza els seus serveis potenciant la inserció i l’orientació laborals

El servei de FeinaUB de la Uni-versitat de Barcelona promounous instruments i serveis pertal de potenciar la inserció i ori-entació laboral, i facilitar les ges-tions als seus usuaris: centres(facultats o escoles università-ries), estudiants, titulats i em-preses. La novetat més destacable és lacreació d’una aplicació infor-màtica que, sota configuracióweb (www.ub.edu/feinaub),posa a l’abast dels usuaris lagestió automatitzada de de-mandes i ofertes de treball i depràctiques en empreses d’unamanera més fàcil i operativa,unificant en un suport tots elsserveis. Aquesta nova aplicaciópermet, tant a l’estudiant coma l’empresa, introduir de forma

automàtica les seves dades i fa-cilita l’anàlisi de les polítiquesd’inserció laboral per part de la UB.Una altra activitat que es po-tencia durant aquest curs sónles Jornades d’Orientació Pro-fessional, que, promogudespels mateixos centres, incorpo-ren activitats dirigides als estu-diants i titulats de la UB. Aques-tes jornades analitzen la inser-ció laboral des del punt de vis-ta de cada un dels ensenya-ments amb informació i orien-tació de les seves sortides pro-fessionals i els instruments decerca de feina. Compten amb lacol·laboració dels responsablesdocents de la Facultat, de tèc-nics especialitzats, de profes-sionals de diversos sectors eco-

nòmics i de representats decol·legis professionals. n

Més informació a:FeinaUB - Serveis d’Inserció i Orientació Laboral

Àrea de Màrqueting, Societat i EmpresaBalmes, 21, principal08007 BarcelonaTel.: 93 403 54 27www.ub.edu/feinaub

Indicadorsde FeinaUB

1. Serveis d’intermediació detreball i pràctiques en empre-ses. Amb la finalitat de gestio-

nar les ofertes i les demandes de

treball i de pràctiques en em-

preses, donant resposta a em-

preses, estudiants i titulats UB.

L’any 2004 s’han tramitat 4.924

ofertes de treball, 2.249 con-

venis de cooperació educativa,

i 7.656 convenis de pràctiques

curriculars.

2. Serveis d’Orientació Labo-ral i Professional. Aporten als

estudiants i als titulats recur-

sos i instruments per afrontar

l’accés al mercat de treball

amb una millor preparació.

Anualment s’ofereixen diver-

sos serveis, com ara cursos i

jornades d’orientació profes-

sional, espais tutoritzats sobre

instruments de cerca de feina,

entrevistes personalitzades per

al seguiment curricular pro-

fessional, etc.

4.588 estudiants de la UB han

participat en activitats de for-

mació i assessorament organit-

zades per FeinaUB i les facul-

tats, amb una dedicació en crè-

dits de 9.368.

3. Serveis FeinaUB - Empreses.Permeten accedir a un espai de

relació entre les diferents parts

implicades en el mercat de tre-

ball (empreses, estudiants i titu-

lats), amb la finalitat d’establir-

hi vincles i conèixer més de prop

la realitat laboral i empresarial.

En aquest àmbit s’engloben les

presentacions d’empreses i les fi-

res de treball com el FeinaUB-

Fòrum

El FeinaUB-Fòrum ha comp-

tat amb la participació de qua-

ranta-sis empreses de diferents

sectors econòmics, i amb l’as-

sistència d’uns quatre mil es-

tudiants.

La ciutat de Barcelona va acollir, del 24 de setembre al 3 d’octubre,la primera Setmana Aeronàutica i de l’Espai. Aquesta iniciativa, pro-moguda per l’Ajuntament de Barcelona, tenia com a principal ob-jectiu posicionar Barcelona com una ciutat de referència dins el sec-tor aeroespacial europeu. Les activitats s’estructuraven al voltant detres grans eixos: la Festa al Cel, la Nit de l’Aviació i la Mostra Aero-nàutica i de l’Espai a Barcelona.La Universitat de Barcelona va participar en la Mostra amb un es-tand, des d’on es van desenvolupar diverses iniciatives promogudespel Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Facultat de Fí-

sica i amb el suport dels vicerectorats de Política Científica i d’Estu-diants. S’hi van dur a terme activitats de recerca i demostracions decaire científic relacionades amb l’aeronàutica i l’espai, i s’hi va ubicarun servei d’atenció i informació general de la UB. La Mostra, que va tenir lloc a la plaça del Fòrum del 29 de se-tembre al 2 d’octubre, vol potenciar la formació com un elementbàsic del sector aeronàutic, amb una àmplia oferta d’activitats decaràcter empresarial, educatiu i lúdic, com ara l’exposició d’avionshistòrics, workshops, xerrades, conferències, tallers experimen-tals, concursos, etc. n

La Universitat de Barcelona participa en la Setmana Aeronàutica i de l’Espai a Barcelona

som UB

47

El Mundo Deportivo acaba derenovar el conveni de col·la-boració amb la UB. ¿Això voldir que el balanç de la tascafeta fins ara ha estat positiu?El conveni ha estat molt posi-tiu. A El Mundo Deportivo pen-sem que els diaris esportiushan d’estar al costat de les uni-versitats perquè és essencial lainterrelació amb els estudiantsi les universitats. A més, creiemque és important per al diarivincular-se a l’esport femeníd’elit, com és el cas de l’uni-versitari.

Després del títol de Lligaguanyat per l’UB Barça la dar-rera temporada, com veu elfutur de l’equip?Amb alegria i amb tristesa. Peruna banda, per la consolidacióde l’equip i per la seva gran ac-tuació a la Lliga, amb l’assoli-ment del campionat a Valèn-cia; i, per altra, pel desencís deno poder competir a Europa.

¿Quina importància té per aEl Mundo Deportivo les infor-macions sobre el bàsquet aCatalunya?Actualment, la tirada d’El Mun-do Deportivo es reparteix un50% a fora de Catalunya i laresta a Catalunya, i la informa-ció sobre el món del bàsqueta Catalunya hi aporta un valorafegit. Volem arribar, a més del’UB, a altres clubs de base delterritori.

¿Creu que la col·laboració en-tre El Mundo Deportivo i la UBté bones perspectives de fu-

tur, que es pot ampliar a mésàmbits?Les perspectives són bones i s’ha de treballar perquè l’UB

Barça pugui tornar a pujaraquest esglaó qualitatiu queés Europa sense restriccions.Això serà un avanç. El Mundo

Deportivo està disposat a es-tudiar, també, la col·laboracióamb altres àmbits de l’esportdins de la Universitat. n

Josep Maria Artells, director adjunt d’El Mundo Deportivo: “Els diaris esportius hand’estar al costat de les universitats”

La UB renova el seu conveni amb El Mundo DeportivoLa publicació esportiva ElMundo Deportivo ha renovatel seu acord de col·laboracióamb la UB. Mitjançant aquestacord, el diari passa a formarpart, per cinquè any conse-cutiu, del grup de patrocina-dors de l’equip de bàsquetfemení de la UB, UB Barça,constituït per Zaragozano-Grupo Barclays, Grup Saba,

Ajuntament de Barcelona,Diputació de Barcelona, Ge-neralitat de Catalunya i Fun-dació F.C. Barcelona.La publicació contribuirà, des de les seves pàgines, a la difusió i promoció de l’es-port universitari i de cam-panyes i projectes de la UB,mitjançant la cessió gratuïtade diversos espais publicita-

ris al llarg de l’any.El suport d’El Mundo Deporti-vo, juntament amb el de laresta de patrocinadors de l’e-quip, possibilita la participa-ció de l’UB Barça a la Lliga Fe-menina de Bàsquet, màximacategoria de competició delbàsquet estatal, en la qual l’e-quip de la UB ha assolit di-verses victòries.

som UB

48

A continuació, una selecciódels beneficis del Pla d’avan-tatges Som UB.

Caixa Catalunya, entitat protec-tora Som UB, ofereix avantatgesfinancers en condicions prefe-rents als membres Som UB quevinculin el seu carnet a un comp-te de l’entitat (Llibreta Total, Crè-dit Estudis, Préstec Ordinador,Multiplà de Pensions Total, etc).

Santander Central Hispano,protector Som UB, ofereix a lacomunitat universitària unaàmplia gamma de productes iserveis financers (crèdits per alfinançament de la matrícula iper a la compra d’equipamentsinformàtics, préstecs hipoteca-ris, plans de pensions, etc.) encondicions preferents i amb as-sessorament personalitzat.

La Caixa ofereix múltiples pro-ductes financers als membresSom UB: Línia Oberta, Préstec Es-trella Estudis, Préstec Universi-tari de Màsters i Postgraus, et-cètera.

Amics del Liceu. En col·labora-ció amb el Gran Teatre del Li-

ceu, ofereix alsmenors devint-i-sis anysuna promo-ció especi-al per a latemporada2005-2006. Grup de tresespectacles amb un 70% dedescompte: Tosca en cinema(1-1-06); La ciutat morta (Dietote Stadt) (8-5-06) i MadamaButterfly: (10-7-06). Preus ambdescompte dels tres especta-cles: de 15,50 a 101 €. La pro-moció es pot sol·licitar per In-ternet a partir del 6 de juny del 2005.

Toshiba Espanya - Apalan In-for. La comunitat universitàriade la UB es pot beneficiar dela tecnologia Toshiba amb unaconfiguració ajustada a les se-ves necessitats, a uns preusavantatjosos i en condicionsespecials de finançament, grà-cies a la col·laboració del San-tander Central Hispano.Portàtil Toshiba Satellite A80Campus. 999 euros (IVA in-clòs). Portàtil Toshiba SatelliteM-40 X-Campus. 1.149 euros(IVA inclòs).

Grup Balañá. Preu del dia del’espectador en qualsevol ses-sió de dilluns a divendres a lessales de cinema del Grup Ba-lañá (Aribau, Bosque, Glòries,Gran Sarrià, Alcázar, Club Co-liseum, Club Doré, Coliseum,Niza, Palau Balañá, París, Rex i Urgell). Adreçat a tot el col·lec-tiu Som UB.

Grimaldi Logística España,líder en el sector del transportmarítim de passatgers, ofereixel servei de la línia Barcelona-Roma, amb el ferri EurostarRoma, des de 29 € i amb sor-tides diàries. Amb la possibili-tat de concertar també hotel,bus i visites guiades a dife-rents ciutats d’Itàlia. Interes-sants descomptes per a grups.

Restaurant La Masia del Tibi-dabo. Situat davant del parcd’atraccions del Tibidabo,amb vistes espectaculars deBarcelona i cuina especialit-zada en receptes catalanes.Descompte del 10% a tot elcol·lectiu Som UB (promocióde dimarts a divendres).

Restaurant Diagonal. Espe-cialitzat en arrossos, cargols icuina catalana. Descompte

del 10% a tot el col·lectiu SomUB.

Restaurant Tres Molinos. Es-pecialitzat en esdevenimentsprivats i d’empresa. Des-compte del 10% a tot elcol·lectiu Som UB.

Gran Hotel Don Jaime (4*), enun marc incomparable, ambvistes al mar. Restaurant, pis-

cines interiors iexterior, àrea es-portiva, centre

de negocis i gale-ria d’art. Hotel Pla-

yafels (4*). Situatdavant el mar. Res-

taurant i piscina ex-terior amb jardí. Ho-

tel Ciutat de Castell-defels (3*), amb jardí,

terrassa, piscina exte-rior, restaurant i apar-

cament privat. Ofertaen tarifa de cap de setmana(de divendres a diumenge) enaquests tres hotels per a tot elcol·lectiu Som UB: des de 30 €+ IVA per persona i nit en ha-bitació doble estàndard (in-clou esmorzar bufet).

Acer Computer Ibérica posa a la vostra disposició dosequips informàtics a preusavantatjosos. Acer AspireT140 - 949,00 euros (IVA in-clòs); Acer Aspire T620 - 1.199euros (IVA inclòs). Amb un fi-nançament a partir de 43,31euros/mes.

Punt UB, gestor de la marcade la Universitat de Barcelo-na, us ofereix tots els produc-tes UB amb un 10% de des-compte. Per a més informa-ció: www.ub.edu/puntub.

El carnet Som UB permet accedir a uninteressant Pla d'avantatges als mem-bres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI,PAS, antics alumnes i Som UB societat.Beneficis interns: oferta formativa de laUB i el Grup UB, oferta cultural i institu-cional... i molt més. Avantatges externs: música, cine-ma, assegurances, compres, pro-ductes financers, etcètera.

Pla d’avantatges Som UB

som UB

49

Suma’t a Som UBTotes les persones, empreses i

institucions que vulguin com-

partir els objectius comuns de

millora del coneixement, con-

servació del patrimoni públic

i enriquiment de la qualitat de

vida de la societat, poden su-

mar-se al projecte Som UB de

cinc maneres diferents:

• Patrocini d’algun dels projec-

tes amb causa. En funció de la

quantia anual aportada, es de-

terminen les categories de

col·laboradors i les diferents

contraprestacions associades.

• Serveis de màrqueting UB.Canals per dur a terme les se-

ves accions de màrqueting:

promocions i publicitat als

centres, mitjans de comuni-

cació interns, presentacions

a estudiants, borsa de treball,

etcètera.

• Mitjançant la quota corpora-tiva:

– Oferta per fer membre de Som

UB a tot el personal de l’em-

presa, com a benefici extraor-

dinari, per tal que aquest gau-

deixi del pla d’avantatges as-

sociat i participi en el projecte

de causa que decideixi. L’em-

presa passarà a formar part de

les empreses patrocinadores

de Som UB.

– Oferir al personal de l’empre-

sa la possibilitat de formar

part del col·lectiu Som UB

i gaudir dels avantatges asso-

ciats. L’empresa passarà a for-

mar part del col·lectiu d’em-

preses ciutadanes.

• Donacions: les empreses, per-

sones i institucions interessa-

des a col·laborar amb els pro-

jectes Som UB també es poden

afegir a la iniciativa fent una

donació en línia, mitjançant

la pàgina web de Som UB

(www.ub.edu/somub). Aques-

tes aportacions comporten la

desgravació fiscal correspo-

nent.

• El Pla d’avantatges permet ales empreses oferir avantatges

als col·lectius identificats de la

UB i el seu Grup: estudiants,

docents i investigadors, perso-

nal d’administració i serveis,

antics alumnes, societat, etcè-

tera.

• El programa de sinergies pos-

sibilita fer intercanvis en espè-

cies –de recursos– entre la UB

i les organitzacions, sense un

cost extraordinari.

Demaneu el vostre carnet Som UBFeu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu al vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, al capd’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 € (27 € si sou antic alumne*). Inclou la subscripció a la revista La Universitat.* Per poder obtenir el vostre carnet Som UB d’antic alumne heu d’haver acabat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona.

DADES PERSONALS

Cognoms:..............................................................................................................................................................................................................................................Nom: .........................................................................................................

DNI: ..............................................................................................................Data de naixement (dd/mm/aaaa):...................................................Sexe (h/d):...........................................................................................

Adreça: ...........................................................................................................................................Població: .................................................................................Codi postal: .......................................................................................

Província:................................................................................................Telèfon:.............................................................................Adreça electrònica:.................................................................................................................

DADES LABORALS

Nom de l’empresa: ..................................................................................................................................................................................................................Càrrec: .........................................................................................................

Adreça: ..............................................................................................................................................Població: .......................................................................................................................................Codi postal: ..............................

Província: ...............................................................Telèfon: .................................................................Fax: ............................................................................Adreça electrònica: ...................................................................

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: Titulat en:..........................................Any: ........................

Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB nnnnn

DADES BANCÀRIES

Entitat:.........................................................Oficina:..........................................................................................................................................................................................................

Dígit control:.............................................Núm. compte corrent:.............................................................................................................................................................................

Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i EmpresaUNIVERSITAT DE BARCELONA

Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 933 170 763A/e: marquetingub@ub.edu - www.ub.edu/somub ........................................., .............. d ............................... del 20.............

Signatura de la persona sol·licitant

Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet:nnnnnRevista nnnnn Web nnnnn Un amic nnnnn Premsa nnnnn Mitjançant un soci d’Antics UB nnnnn Altres ....................................................................................................

Indiqueu si esteu interessat/ada a rebre el butlletí electrònic Som UB

Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB: nnnnn Sí nnnnn No

Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Contactarem amb vosaltres en breu.nnnnnPatrocini i donacions nnnnnServeis de màrqueting nnnnnQuota corporativa nnnnnPla d’avantatges

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar lavostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

botiga UB

50

LA FINANCIACIÓN DELAS COMUNIDADESAUTÓNOMAS: Políticas tributarias y solidaridadinterterritorialDirecció: N. Bosch i J. M.DuránTransformacions, 1.117 x 24 / 285 pàg.ISBN: 84-475-2945-2

LA TRANSICIÓDEMOCRÀTICAESPANYOLA (1975-1982)Documents, materialgràfic i protagonistesR. Aracil, L. Harana, A. Mayayo, J. M. Rúa, C.Santacana i A. SeguraCentre d’Estudis HistòricsInternacionals (CEHI)DVD VídeoISBN: 84-475-2879-0

HCR-20: GUÍA PARALA VALORACIÓN DELRIESGO DECOMPORTAMIENTOSVIOLENTOSCH. D. Webster, K. S.Douglas, D. Eaves i S. HartAdaptació: E. Hilterman iA. Andrés Pueyo (Grupd’Estudis Avançats enViolència – GEAV/UB)14 x 21,5 cm / 122 pàg.ISBN: 84-475-2892-8

SALVADOR DALÍ I LESARTSHistoriografia i críticaal segle XXICoordinació: L. Cirlot i M.Vidal19,5 x 26 cm / 182 pàg.ISBN: 84-475-2938-X

EL GRABADO NOTÓXICO: Las técnicasacrílicas, el grabadoelectrolítico y el filmde fotopolímeroDirecció i guió: E. FiguerasDVDISBN: 84-475-2928-2

Llibres

Podeu adquirir aquestes obres a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Productes UB

Al Punt UB i a les botigues de les facultats trobareu tots els productes UB, com ara material de papereria o objectes de regal. Per a més informació, consulteu la pàgina

web www.ub.edu/puntub o bé truqueu al telèfon 93 403 53 78.

Cartera de pell Bolígraf i portamines

Tasa Som UBClauer de plata

Samarreta escut