2
LES INUNDACIONS A LES TERRES VALENCIANES Causes naturals Comportament tèrmic del mar Mediterrani: La forma tancada del Mediterrani proporciona una gra d’aigua que s’evapora durant l’estiu. Cal afegir també que la presència d’un cintu de núvols cúmuls i cumulo!nimbus" que provoquen pluges intenses. Contrast tèrmic entre la terra i el mar: # la tardor i a l’$ivern la terra est% més gelada que la adveccions de masses d’aire inestable portades per vents com el siroco& el llevant ro!imitat del continent a"ric#: Les masses d’aire 'c. procedents d’(frica passen per carreguen d’$umitat. $ormaci% de gotes fredes : )roducte d’un escanyament del jet stream . *s la irrupció& en altura& d’aire fre arribar a l’embossament. &raus de sincronit'aci% en el col(lector de la crescuda dels a"luents: +l clima mediterrani té llits fluvia molts declivis i encaixaments materials calcaris i argilosos". ,i es produeix& ma d’ells& la quantitat d’aigua que porten es veu multiplicada. De)radaci% *natural+ de la co,erta -e)etal: -eguda a la sequera i la desertit ació.

Les Inundacions a Les Terres Valencianes

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Causes naturals i factors antròpics

Citation preview

LES INUNDACIONS A LES TERRES VALENCIANES

LES INUNDACIONS A LES TERRES VALENCIANES

Causes naturalsComportament trmic del mar Mediterrani: La forma tancada del Mediterrani proporciona una gran quantitat daigua que sevapora durant lestiu. Cal afegir tamb que la presncia dun cintur muntanys afavoreix la formaci de nvols (cmuls i cumulo-nimbus) que provoquen pluges intenses.

Contrast trmic entre la terra i el mar: A la tardor i a lhivern la terra est ms gelada que la mar, on procedeixen adveccions de masses daire inestable portades per vents com el siroco, el llevant o el gregal.

Proximitat del continent afric: Les masses daire Tc. procedents dfrica passen per la Mediterrnia i es carreguen dhumitat.

Formaci de gotes fredes: Producte dun escanyament del jet stream. s la irrupci, en altura, daire fred que pot arribar a lembossament.

Graus de sincronitzaci en el collector de la crescuda dels afluents: El clima mediterrani t llits fluvials amb molts declivis i encaixaments (materials calcaris i argilosos). Si es produeix, malauradament, la sincronia entre molts dells, la quantitat daigua que porten es veu multiplicada.

Degradaci (natural) de la coberta vegetal: Deguda a la sequera i la desertitzaci.

Factors antrpicsDegradaci (antrpica) de la coberta vegetal: Provocada per la desforestaci, els incendis, les edificacions, etc. No sha doblidar que la vegetaci actua com una esponja.

Ocupaci de planures dinundaci: Una planura dinundaci s aquella zona inundable per les revingudes fluvials. La Ribera ns una, amb el consegent perill quan plou excessivament.

Ocupaci dantics llits, barrancs i rambles: Els processos despeculaci en uns moments de malants desenvolupament urbanstic han portat a ocupar antics llits fluvials. Com es conegut, el riu busca el seu llit quan sen ix. El cas de lAvinguda a Alzira s paradigmtic. Tamb pot donar-se en rees desbargiment, com el trist cas del cmping de Biescas (agost de 1996).

Deficient neteja de marges de rius i squies: Labundncia de canyissos i branques pot dificultar el desaige en clavegueres i ponts.

Modificaci de conreus: La progressiva substituci de larrs pels ctrics dificulta el desaige (com sha explicat en el cas anterior).

Construcci dinfraestructures: En el cas de la Pantan es busc la responsabilitat en el mal funcionament dels sistemes de desaiguat de lembassament de Tous. Per altra banda, tamb sha fet esment de lautopista del Mediterrani com un mur de contenci que, a la Ribera Baixa, imped leixida de les aiges.

Manca (durant molt de temps) dun sistema de previsi: Desprs del desastre de 1982 existeix el SAIH (Servicio Automtico de Informacin Hidrolgica) i el PREVIMET (Plan de Prevencin y Vigilancia Meteorolgica, que depn de lAgncia Estatal de Meteorologia). Ambds estan controlats des de Madrid amb una estructura arborescent i jerarquitzada.