Perífrasis verbals

II. 4. PERÍFRASIS VERBALS

Definició: “La unió de dos verbs que formen un únic nucli; és a dir, quan un dels verbs que conformen la perífrasi té un caràcter d'auxiliar i, per tant, apareix desproveït del significat que té quan és usat com a verb independent. D’aquest conjunt verbal, el verb principal ha de ser una forma impersonal: infinitiu, gerundi o participi. L'aspecte més important és que aquestes combinacions són creacions específiques de cada idioma i, lògicament, no es poden traslladar lliurement d'una llengua a una altra”.

1- IMMINÈNCIA.-Per a expressar que l’acció del verb tindria lloc en un futur immediat únicament podem emprar “anar a +infinitiu”si s’usa en context de passat: “quan heu entrat anava a dutxar-me”· ESTAR A PUNT DE + INFINITIU· ANAR (A) + INFINITIU- És correcte :

En un context general de passat i present. Exemples: “Anava a eixir de casa quan sonà el telèfon” (passat); “vaig a explicar-vos els pronoms febles”.

És incorrecte: En un context general de FUTUR. Seria incorrecte en valencià dir: “demà va anar a l’institut”; hauria de dir “demà anirà a l’institut”.

*Atenció: No hi ha perífrasi verbal quan el verb ANAR manté el significat de desplaçament i no actua d’auxiliar, per la qual cosa l’ús és correcte: “Vaig a menjar a cal Toni”.

2- OBLIGACIÓ

En castellà

1. “Tengo que + infinitivo”2. “Es preciso que”3. “Hay que”

En valencià és INCORRECTE

1. “Tinc que + infinitiu”2. “És precís que”3. “Haver-hi que”

ÉS CORRECTE

Formes personals-“Haver de +infinitiu”-“Ser necessari/menester+que+subjuntiu -“Caldre que + subjuntiu”

Formes impersonals-“Haver-se de + infinitiu”-“Caldre+infinitiu

Conxa González Doménech1

1

Perífrasis verbals

3- PROBABILITAT

1- Deure + infinitiu. “Deure” en present o passat, MAI en futur o condicional.2- Segurament/probablement + verb.3- És probable que + verb.4- Pot + ser (infinitiu) + que + verb5- Potser/tal vegada + verb en passat (no subjuntiu) NO és correcte:1- “Deuen + de + verb infinitiu”.2- Usos de futur i condicional: Seran les set hores.3- “Igual”: No sé qui farà la melmelada, igual et toca a tu.

Conxa González Doménech2

2