Embed Size (px)
Citation preview
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
El llibre dels feits de Jaume I, el Conqueridor
La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del Rey en Pere d’Aragó e dels seus antecessors
La Crònica de Ramon Muntaner o el Llibre (tal com en deia Muntaner)
La Crònica de Pere III, el Cerimoniós
La Mediterrània dels segles XIII-XIV es troba repartida entre tres grans civilitzacions: la cristiana, al nord i a occident; la musulmana, al sud; i la bizantina a l'orient.
El desig d'expansió de les principals potències europees per aquest mar crea constants i importants conflictes pel domini de la zona -i de les seves rutes comercials- al llarg d'aquests segles.
La Corona d'Aragó, que n'aconseguirà el domini de la part occidental, s’expandirà per la Mediterrània, tal i com es pot veure en aquest mapa.
Això va propiciar una gran expansió del comerç català, sobretot, durant el segle XIII, i va possibilitar que la corona tingués diferents consolats arreu de la Mediterrània.
Paral·lelament a les escrites en llatí, sorgeixen les quatre grans cròniques catalanes que historien l’època de plenitud de la Catalunya medieval i narren esdeveniments contemporanis als seus autors.
Aquests textos tenen una gran importància literària i lingüística.
L’historiador Pierre Vilar ha afirmat que la Catalunya d’aquest temps era l’únic lloc del món que es podia qualificar d’”estat-nació” a la manera moderna.
Les cròniques neixen quan es comencen a escriure en llengua vulgar les gestes, les epopeies i les croades que, fins al s. XIII havien estat redactades en llatí.
Amb anterioritat només s’havien usat les llengües romàniques en les cançons de gesta, que cantaven els esdeveniments que interessaven la gent.
Aquestes cançons eren difoses pels joglars. Complien un servei informatiu i alhora servien per fer propaganda dels èxits polítics, per amagar fracassos militars i per mantenir l’esperit combatiu del poble davant la lluita i dels impostos que aquesta lluita ocasionava.
Van ser redactades entre finals del segle XII i durant el segle XIV.
Foren escrites per Jaume I, Bernat Desclot ( o Bernat Escrivà, tresorer reial), Ramon Muntaner i Pere III, el Cerimoniós. .
Dos eren reis i els altres, l’un era escrivà de la Cancelleria reial i l’altre havia estat un militar noble al servei de la corona catalanoaragonesa
Les cròniques són escrites a instància de la monarquia i tenen un caràcter polític de propaganda i justificació de l’acció governamental dels monarques.
També tenen un caràcter didàctic perquè serveixen de model i d’exemple per als futurs reis.
La visió dels fets que mostren és providencialista i exalten l’heroisme i el patriotisme de la dinastia.
Són el testimoni d’una època; l’època de plenitud de la Catalunya medieval i de la seva expansió i consolidació.
Aquesta època és descrita segons el punt de vista subjectiu del narrador.
Destaca sobretot pel fet de narrar fets contemporanis als seus autors o poc anteriors, contràriament a les d’altres literatures que es dediquen al passat llunyà.
Des del punt de vista lingüístic són de gran interès pel fet de presentar gran varietat de registres, per contenir cançons de gesta prosificades, per tenir gran varietat d’estils a l’hora d’explicar uns fets, a tall de justificació.
A la de Jaume I es fa servir un llenguatge viu i popular ple de refranys, dites i expressions col·loquials. En R. Muntaner fa servir procediments joglarescos com el “què us diré?” i sempre s’adreça a uns “senyors” que són els seus oients.
Des del punt de vista literari, alguns episodis s’acosten als temes de les cançons de gesta i d’altres a les novel·les de cavalleria posteriors, per tant són una barreja entre realitat i ficció.
